La producció i l'ús dels biocarburants, qüestionats en una tesi de la UAB
23/03/2007


Redacció de Sostenible (sostenible.es)


Daniela Russi, doctoranda del Departament d'Economia i Història de
l'Economia de la UAB, ha realitzat una tesi per estudiar les conseqüències
mediambientals de la producció i de l'ús de biocombustibles derivats de
cultius "energètics". El treball, "Social Multi-Criteria Evaluation and
Renewable Energy Policies", conclou que destinar diner públic per
incentivar una producció a gran escala dels biocarburants no és una bona
estratègia, i alerta del perill que suposa presentar-los com la vareta
màgica per resoldre problemes com el preu del petroli, el canvi climàtic,
la seguretat energètica o la contaminació urbana.

La tesi, que serà defensada per Daniela Russi el 23 de març a la UAB,
analitza a fons les conseqüències de la política de la Unió Europea (UE)
d'incentivar el cultiu i l'ús dels biocarburants en termes mediambientals,
i defensa que l'estalvi energètic que es pot aconseguir no és tan gran com
sembla a primera vista. En alguns casos, el consum d'energia (i,
conseqüentment, l'emissió de gasos d'efecte hivernacle) pot ser, fins i
tot, més elevat que amb les fonts d'energia tradicionals.

De fet, segons Russi, els combustibles fòssils s'usen en totes les fases
de producció de biocombustibles, és a dir, en el cultiu de la matèria
primera (fertilitzants, pesticides, maquinària), en el procés de refinat i
en el transport. Al mateix temps, el treball alerta sobre les importants
implicacions socials i econòmiques que, a nivell global, pot suposar
fomentar la seva producció.

En front d'aquests petits avantatges, l'autora de la tesi alerta de la
gran necessitat de sòl que comportaria una producció a gran escala de
biocarburants. Per assolir l'objectiu establert per la UE amb la Directiva
2003/30/EC (5,75% de l'energia usada en el transport, és a dir, 1,7% del
total) s'hauria de cultivar gairebé una cinquena part del sòl agrícola
europeu. Per això, Europa es planteja incentivar els cultius energètics
(llavors oleaginoses, canya de sucre i palmeres, principalment), a països
amb clima tropical, amb el risc de potenciar la creació de grans
monocultius amb gran impacte ambiental (ús de fertilitzants i de
pesticides, reducció de la biodiversitat, esgotament i contaminació de les
reserves d'aigua, erosió del sòl, etc.) i processos de desforestació.

Com a conclusió, Daniela Russi es mostra crítica a destinar diners públics
per incentivar els biocarburants, entre els quals no inclou el reciclatge
d'oli usat i de residus agrícoles, que considera que s'ha de promoure de
cara a reduir els costos i els impactes associats a la seva eliminació i a
estalviar energia. Russi considera que l'únic camí possible per reduir
l'impacte negatiu del consum de combustibles fòssils és emprendre, amb la
màxima urgència i seriositat, polítiques de reducció del consum d'energia.