La gasolinera Ubach del Paral·lel fa 75 anys i el propietari, col·leccionista de plaques de cava, ho celebra.
Noticia escrita por Manuel Cuyàs, publicada en el Diari El Punt 29/01/2005.
Els estudis sobre el genoma dels animals acaben de solucionar el dilema de si va ser primer l'ou o la gallina. Va ser primer l'ou. La pregunta avui, la pregunta molt més material que faig al senyor Àngel Gustà, és si va ser primer el cotxe de gasolina o la gasolinera que li va omplir el dipòsit per fer-lo córrer. El senyor Àngel Gustà només em sap dir que així que hi va haver cotxes a Barcelona va néixer la gasolinera Ubach i que sense els uns no hi hauria hagut l'altra, i viceversa. La gasolinera Ubach, que és al capdavall del Paral·lel, celebra ara 75 anys justos. Va ser la primera que hi va haver a Barcelona i Àngel Gustà n'és l'actual propietari.
En el mateix lloc hi havia hagut abans una carboneria, propietat dels germans Ròmul i Josep Maria Ubach. Ells mateixos van canviar la línia de combustible quan van haver entès quina mena de negoci amb futur se'ls obria amb l'aparició dels automòbils. Quan els dos germans van morir, l'estació de servei va passar a cada una de les filles pubilles que van tenir. Les dues cosines van contractar els serveis d'Àngel Gustà, un jove economista que a la vegada era nét del comptable que Ròmul i Josep Maria havien tingut sempre. El nét del comptable va comprar el negoci quan les dues cosines van decidir retirar-se. Avui l'estació de servei Ubach segueix a ple rendiment i és una de les més freqüentades de Barcelona perquè es troba en una posició immillorable. Com totes les gasolineres, ara s'ha obert a la venda de productes de subsistència: diaris, begudes i aliments. En canvi, no s'ha decantat per l'autoservei sinó que manté els empleats que omplen el dipòsit i reben els clients amb una salutació o amb un comentari sobre el temps o sobre el cost de la vida: «Són gent que treballa amb nosaltres fa vint o trenta anys i no em semblaria correcte despatxar-los, deixant a banda que gràcies a ells l'estació ofereix una atenció més personalitzada i de qualitat», diu el propietari. La barreja de sentiments i eficàcia també es detecta en els assortidors, que són de la marca Herreiz, la mateixa que els primers que hi va haver a l'estació de servei.
Observo que no figura enlloc la marca de la gasolina que s'hi despatxa. «Des que no existeix el monopoli de Campsa som una marca blanca, que vol dir que cada dia anem al mercat lliure i comprem el combustible segons les seves lleis.» Àngel Gustà em diu en confiança que totes les marques són idèntiques perquè tota la gasolina surt dels mateixos dipòsits que es poden veure al port de Barcelona. També m'explica que Ubach va ser la primera gasolinera de Barcelona que va despatxar el biodièsel.
-Què és el biodièsel?
-Él resultat de barrejar gasoil amb l'oli de fregir usat dels restaurants. Té el mateix preu que el gasoil normal però contamina menys i, segons els taxistes que l'utilitzen, dura més. La gent es pensa que els que ens dediquem a aquest negoci no ens preocupem pel medi ambient, però s'equivoquen.
A mitja conversa, Àngel Gustà se'm destapa com un importantíssim col·leccionista de plaques de taps de cava. Porta tan enllà l'afició que per incentivar el col·leccionisme i el negoci, tot a la vegada, ha decidit regalar ampolles de cava als clients fidels amb tres tipus de plaques diferents que, un cop reunides, donen dret a unes altres d'especials. La campanya ha servit per descobrir que el col·leccionisme d'aquests objectes està molt estès: «Entre novembre i desembre hem venut 200.000 litres més que l'any passat.» Surto de la gasolinera amb una ampolla de cava que el senyor Gustà em regala. No és gens estrany, perquè avui pots sortir d'una gasolinera amb qualsevol cosa.
Els estudis sobre el genoma dels animals acaben de solucionar el dilema de si va ser primer l'ou o la gallina. Va ser primer l'ou. La pregunta avui, la pregunta molt més material que faig al senyor Àngel Gustà, és si va ser primer el cotxe de gasolina o la gasolinera que li va omplir el dipòsit per fer-lo córrer. El senyor Àngel Gustà només em sap dir que així que hi va haver cotxes a Barcelona va néixer la gasolinera Ubach i que sense els uns no hi hauria hagut l'altra, i viceversa. La gasolinera Ubach, que és al capdavall del Paral·lel, celebra ara 75 anys justos. Va ser la primera que hi va haver a Barcelona i Àngel Gustà n'és l'actual propietari.
En el mateix lloc hi havia hagut abans una carboneria, propietat dels germans Ròmul i Josep Maria Ubach. Ells mateixos van canviar la línia de combustible quan van haver entès quina mena de negoci amb futur se'ls obria amb l'aparició dels automòbils. Quan els dos germans van morir, l'estació de servei va passar a cada una de les filles pubilles que van tenir. Les dues cosines van contractar els serveis d'Àngel Gustà, un jove economista que a la vegada era nét del comptable que Ròmul i Josep Maria havien tingut sempre. El nét del comptable va comprar el negoci quan les dues cosines van decidir retirar-se. Avui l'estació de servei Ubach segueix a ple rendiment i és una de les més freqüentades de Barcelona perquè es troba en una posició immillorable. Com totes les gasolineres, ara s'ha obert a la venda de productes de subsistència: diaris, begudes i aliments. En canvi, no s'ha decantat per l'autoservei sinó que manté els empleats que omplen el dipòsit i reben els clients amb una salutació o amb un comentari sobre el temps o sobre el cost de la vida: «Són gent que treballa amb nosaltres fa vint o trenta anys i no em semblaria correcte despatxar-los, deixant a banda que gràcies a ells l'estació ofereix una atenció més personalitzada i de qualitat», diu el propietari. La barreja de sentiments i eficàcia també es detecta en els assortidors, que són de la marca Herreiz, la mateixa que els primers que hi va haver a l'estació de servei.
Observo que no figura enlloc la marca de la gasolina que s'hi despatxa. «Des que no existeix el monopoli de Campsa som una marca blanca, que vol dir que cada dia anem al mercat lliure i comprem el combustible segons les seves lleis.» Àngel Gustà em diu en confiança que totes les marques són idèntiques perquè tota la gasolina surt dels mateixos dipòsits que es poden veure al port de Barcelona. També m'explica que Ubach va ser la primera gasolinera de Barcelona que va despatxar el biodièsel.
-Què és el biodièsel?
-Él resultat de barrejar gasoil amb l'oli de fregir usat dels restaurants. Té el mateix preu que el gasoil normal però contamina menys i, segons els taxistes que l'utilitzen, dura més. La gent es pensa que els que ens dediquem a aquest negoci no ens preocupem pel medi ambient, però s'equivoquen.
A mitja conversa, Àngel Gustà se'm destapa com un importantíssim col·leccionista de plaques de taps de cava. Porta tan enllà l'afició que per incentivar el col·leccionisme i el negoci, tot a la vegada, ha decidit regalar ampolles de cava als clients fidels amb tres tipus de plaques diferents que, un cop reunides, donen dret a unes altres d'especials. La campanya ha servit per descobrir que el col·leccionisme d'aquests objectes està molt estès: «Entre novembre i desembre hem venut 200.000 litres més que l'any passat.» Surto de la gasolinera amb una ampolla de cava que el senyor Gustà em regala. No és gens estrany, perquè avui pots sortir d'una gasolinera amb qualsevol cosa.
Benzinera Ubach - Avinguda Paral.lel 25 de Barcelona (Frente Atarazanas)
Podeís ampliar la noticia visitando la web:
Sin conexión 
Enviar mensaje