Entrar
¿Usuario nuevo? Regístrate
placomusofilia · Coleccionismo de Placas de Cava
? ¿Ya estás suscrito? Entrar en Yahoo!

Consejos de Yahoo! Grupos

¿Sabías que...?
Puedes buscar mensajes antiguos en un grupo.

Mensajes

  Mensajes Ayuda
Avanzado
Noticies de vins i caves del 3devuit   Lista de mensajes  
Responder | Reenviar Mensaje #881 de 1339 |
Les vendes de Freixenet van baixar un 6% al mercat espanyol durant el segon any del boicot.
Gwyneth Paltrow i Àngel Corella escenifiquen la recerca d’un somni a l’anunci nadalenc de Freixenet.
Alarma la pressió urbanística, no el canvi climàtic.
 
Publicat a :http://www.el3devuit.com/

l

 Les vendes de Freixenet van baixar un 6% al mercat espanyol durant el segon any del boicot
El grup considera que s’ha tocat fons i espera un augment progressiu de vendes tot i que queden encara punts difícils
Josep Lluis Bonet aposta en ferm per l’enoturisme al Penedès i afirma que la zona pot ser un gran parc temàtic

D’esquerra a dreta, Enrique Hevia, Josep Lluís Bonet i els Ferrer pare i fill, abans d’ahir a Amsterdam
AMSTERDAM
Imma Pulido
Coincidint amb la presentació de l’espot nadalenc de Freixenet, que aquest any es va fer a Amsterdam, els màxims responsables del grup, van donar a conèixer dimecres els resultats econòmics de la companyia i van parlar dels nous projectes internacionals de les caves sadurninenques. Durant la compareixença de premsa, el president de Freixenet, Josep Lluís Bonet va xifrar l’impacte del segon any de boicot en un descens del 6% de les ampolles venudes, tot i que va augurar una progressiva remuntada de les vendes i va formular el desig que el nou govern d’entesa aprengui de les errades comeses. Les dades corresponen a l’exercici tancat el passat 30 d’abril i, malgrat l’impacte del boicot, no presenten mals resultats per la companyia, que va vendre de maig del 2005 a abril del 2006 un total de 201,8 milions d’ampolles, amb una xifra de negoci de 512,7 milions d’euros, la qual cosa suposa un augment del 0,10% respecte la campanya anterior en el mercat nacional i una davallada del 4,02% en l’internacional, amb una facturació total de 150 ‘3 milions. D’aquesta xifra gairebé un 35% l’ocupa la producció de vins tranquils amb 74,9 milions d’unitats venudes i la resta, uns 122 milions d’ampolles, corresponen a la producció de cava. Pel que fa a les vendes del mercat interior, el vicepresident i director financer de la companyia, Enrique Hevia, va explicar que Freixenet va vendre a Espanya 33,8 milions d’ampolles de cava, en un exercici marcat pel boicot a certs productes catalans que els ha representat una davallada de les vendes d’un 6%. Segons el president del grup, Josep Lluís Bonet, las “ferides” que ha provocat el boicot són “importants”, tant des del punt de vista quantitatiu com moral i les han pogut compensar econòmicament gràcies a les vendes dels productes que Freixenet obté dels Cellers de La Rioja, Rueda o Ribera del Duero entre altres. El grup va finalitzar l’exercici amb unes vendes totals de 512,7 milions d’euros amb un benefici abans d’impostos de 23,1 milions d’euros que, amb els impostos inclosos, es queden en 16,7 milions d’euros, un 2,45% més que l’any anterior. D’aquesta xifra de vendes, 362 milions es van vendre al mercat interior amb 65, 8 milions d’ampolles, uns 4 milions més que en l’anterior exercici, mentre que el 150 milions d’euros restants es van vendre al mercat exterior amb els abans esmentats 33,8 milions d’unitats venudes a l’estranger. Freixenet ha acusat també la fortalesa de l’euro enfront altres monedes com ara el dòlar, la lliura esterlina, el ien o el dòlar australià en les seves transaccions internacionals. El grup penedesenc també ha abandonat l’elaboració d’algunes marques blanques de poca rendibilitat i ha apostat per un augment del valor afegit dels seus productes, i per tant, del marge comercial que tenen, per fer front a la davallada d’unitats. Un augment de preus que han fet efectiu ”allà on han pogut” segons els directius de la companyia.
Previsions optimistes
Malgrat que els resultats no observen dades preocupants, Bonet es va mostrar “optimista” a l’hora d’encarar l’exercici d’enguany, on s’espera una remuntada de les vendes de cava a Espanya que en total han baixat a Espanya un 10 % en els darrers dos anys, un 4% l’any anterior i un 6% aquest darrer. Bonet va explicar que la davallada no s’ha d’atribuir únicament i exclusivament al boicot, sinó que també altres mesures com ara les mesures de tolerància zero o les lleis antialcohol havien ajudat a la baixada del consum. Malgrat tot, el president de la companyia considera que “es pot guanyar la batalla” tot i que la tasca “serà dura” per donar a conèixer que el vi és un element saludable dins la dieta mediterrània, sempre que es begui amb moderació. En resposta a les preguntes dels mitjans de comunicació Bonet es va mostrar esperançat per tal que l’actual govern d’Entesa no cometi les errades del passat.
Nou celler a la Rioja
Els responsables de Freixenet admeten que bona part de la compensació pel boicot ha vingut donada per l’èxit d’alguns dels seus productes de la resta de l’Estat com per exemple el del celler de la Rioja Solar Viejo, que van adquirir l’any 2004 i que ara pretén convertir en una bodega de productes d’alta gamma. Per fer-ho, han encarregat la construcció d’un nou celler que està projectant el famós l’arquitecte japonès Toyo a la localitat alabesa de La Guardia, amb un celler que es vol construir a sobre d’una muntanya i que ja compta amb l’assessorament d’enginyeria de la firma basca Idom. El projecte suposarà una inversió mínima de deu milions d’euros i estarà llest aproximadament d’aquí a dos anys. El celler tindrà capacitat per a un milió d’ampolles si bé inicialment únicament se n’elaboraran 500.000 d’alta qualitat i s’anirà augmentant progressivament la xifra. La inversió a la Rioja és una de les que Freixenet ha anunciat junt amb altres projectes d’inversió a la regió d’Slavònia, a Croàcia, on la companyia ha adquirit unes plantacions de Riesling on estan pensant en elaborar un escumós que es dirà Cavalino. També han estat mirant terreny a la zona costanera de Damàcia, dins el mateix país, però de moment han descartat el projecte. S’estan buscant noves inversions a l’Argentina on Freixenet disposa ja d’una finca de 317 hectàrees que van plantant progressivament i que ara volen completar amb l’adquisició d’uns terrenys on poder construir un celler apte per a visites. La idea és fer-ho a prop de la zona de Mendoza on l’enoturisme està agafant una forta embranzida, sobretot amb públic que prové de la mateixa Amèrica llatina. En la mateixa línia, el grup espera poder completar la seva introducció a la Xina, en un mercat molt cotitzat actualment pel sector agroalimentari català que vol fer-se un lloc entre els consumidors de més poder adquisitiu del país. En aquest sentit, Josep Lluís Bonet va recordar que l’any 2007 pot ser l’any d’Espanya a la Xina, amb una introducció important de productes nacionals que estarien als mercats del país just abans de la celebració dels Jocs Olímpics del 2008 a Beijing o de l’Exposició Internacional de Shangai el mateix any.
No més socis
Durant la presentació de resultats, Josep Ferrer va descartar també la possible entrada de capital extern a Freixenet. En referència als rumors que corren respecte el seu principal competidor en el món del cava, Codorniu, que darrerament ha sortit a la llum públic amb informacions contradictòries al respecte, Ferrer i la resta de membres de la família, no es va voler pronunciar en el tema de Codorniu “perquè no tenen informació de primera mà sobre aquesta qüestió” però respecte la seva companyia, va dir que no veuria bé que algú de fora de la família estigués al consell d’administració de Freixenet. Fins i tot va afegir que no serà així mentre ell i les seves tres germanes tinguin el control de la companyia i creu que tampoc succeirà quan els dotze cosins que actualment dirigeixen la firma, arribin al mateix consell, ja que “entre ells hi ha molt bona entesa”. També en aquest sentit, Ferrer va recordar que Codorniu està ja en una nova generació i “ells són 194”. Pel que fa a la guerra del cava que ha enfrontat durant anys les dues companyies en els jutjats, Bonet va assegurar que s’ha arribat a un acord “molt satisfactori” per les dues parts i que la guerra “va ser una mala cosa que ha acabat bé perquè ara les dues empreses estan en disposició de fer coses bones pel cava”. Durant la presentació de resultats, Josep Lluís Bonet es va referir també al Penedès com un “parc temàtic salvatge” on els visitants estan a dues passes de Barcelona amb una bona oferta cultural i a tocar del turisme de sol i platja. Aquests condicionants fan que la zona sigui “una de les poques del món que poden presumir d’aquesta diversitat” i per aquest motiu Bonet va demanar la unitat del sector per impulsar polítiques d’enoturisme. De moment la companyia ja he fet un primer pas amb l’adaptació de les instal·lacions i els serveis de Freixenet per fer més atractives les visites turístiques i el reconeixement fet a la darrera edició de Vinitaly de Segura Viudas com un dels millors cellers del món. El director del grup, Pere Ferrer va explicar que ara faran també un pas més en aquesta línia amb el trasllat a Catalunya de Maria Baró, fins ara responsable del projecte enoturístic de Mèxic on han aconseguit importants resultats i una gran difusió amb l’assistència de 100.000 vistes anuals a les seves instal·lacions, moltes més de les que passen en un sol any per les caves sadurninenques. A Baró se li ha encarregat el projecte de dinamització de l’antic celler de Chandon, conegut actualment com René Barbier a Sant Cugat Sesgarrigues, on es podrien començar a fer visites la propera primavera. Josep Ferrer va afegir que l’enoturisme és especialment necessari al Penedès “si no volem que es converteixi en un gran polígon industrial”.
  Gwyneth Paltrow i Àngel Corella escenifiquen la recerca d’un somni a l’anunci nadalenc de Freixenet
Les caves han presentat enguany l’esperat espot nadalenc a la ciutat d’Amsterdam amb la presència dels dos artistes
L’espot promou el consum del cava Carta Nevada amb una estètica de blancs i negres i daurats intensos

La gent de Freixenet i de Leopold Pomés acomboien Gwyneth Paltrow i Angel Corella en la presentació de l’espot aquest dimarts a Amsterdam
AMSTERDAM
Imma Pulido
Un any més, Freixenet ha presentat l’anunci que servirà aquest Nadal per acostar a les llars de l’estat espanyol el cava Carta Nevada. Enguany, com ja s’ha fet en altres ocasions, s’ha optat per la promoció del Carta Nevada, amb una estètica de blancs i negres que contrasten amb colors daurats intensos i una història de persecució amorosa entre Gwyneth Paltrow i Àngel Corella. El primer passi públic de l’espot es va fer dimarts a la nit a la seu de l’antiga Companyia de les Índies Occidentals, a Amsterdam, amb la presència dels dos protagonistes, el director Leopold Pomés i una àmplia representació de la família Ferrer de Freixenet. Per als holandesos la celebració més important de l’any és la de Sant Nicolau, una festa que segons s’explica als infants es fa per honorar aquest sant de molt avançada edat que viu habitualment a Espanya, per protegir-se del fred dels Països Baixos. Cada any, però, la tercera setmana de novembre, Sant Nicolau retorna al país en vaixell acompanyat d’uns patges de cara negra anomenats Pere, per repartir regals i joguines entre els més petits. Sant Nicolau va arribar el passat diumenge a Holanda i, un dia després, ho feia l’extensa delegació convocada, un any més, per les caves Freixenet per presentar l’anunci de Nadal que apareixerà a les pantalles de televisió de l’estat espanyol durant aquestes festes nadalenques. L’espot, protagonitzat per l’actriu Gwyneth Paltrow i el ballarí Àngel Corella es començarà a emetre el proper dimecres dia 29 de novembre a les 10 de la nit. Com en altres ocasions l’ha rodat l’equip del director Leopold Pomés, amb l’ajut de la seva sòcia Karin Leiz i té una durada de 90 segons, durant els quals el ballarí Corella persegueix el somni de la seva dona estimada i efímera, fins que aquest finalment l’aconsegueix. L’anunci es va rodar a mitjans d’octubre en un decorat creat especialment per a l’ocasió al pavelló d’esports de Montjuïc i en dos exteriors diferents a l’aire lliure: un a Montjuïc i l’altre a Cassà de Pelràs, a l’Empordà.
Presentació a Amsterdam
La presentació de l’anunci de Freixenet es va fer el passat dimarts al vespre al Het West Indisch Huis, un històric edifici de la ciutat d’Amsterdam construït el 1617 per a la Companyia de les Índies Occidentals i en el qual es va decidir la compra de l’illa de Manhattan per part dels holandesos. En aquest marc, profusament guarnit amb flors, va tenir lloc el primer passi públic de l’espot que va comptar amb la presència dels dos artistes, els mitjans de comunicació, la família Ferrer i una delegació de l’equip comercial de Freixenet a Holanda. Després de la primera projecció de l’espot, Paltrow i Corella es van mostrar satisfets amb el resultat final i van poder comentar algunes anècdotes del rodatge com ara la poca habilitat pel ball que Gwyneth Paltrow va confessar tenir, tot dient que és “un desastre ballant” i que Corella es va afanyar a desmentir afegint que havia estat “una parella fantàstica”. L’anunci relata la persecució del somni del ballarí per aconseguir la seva dona ideal, una figura fugissera que finalment se li fa present a través d’un mirall. L’espot acaba amb unes breus passes de ball conjuntes i la tradicional felicitació de Nadal que s’emetrà en català i castellà i que aquest any tindrà una pronunciació força acurada, sobretot si tenim en compte que Gwyneth Paltrow parla el castellà amb una dicció admirable. Com ja va explicar durant la seva estada a Barcelona, l’actriu va dir que fer aquest anunci ha estat “un honor” i va recordar que actualment se sent còmoda fent aquest tipus de cinema perquè li permet una major dedicació als seus fills i més temps per estar a casa seva, tot i que admet que està llegint guions per buscar alguna pel·lícula que pugui fer en un futur. També en clau de projectes, Àngel Corella va explicar que ha tancat l’acord amb Patrimoni Nacional per la cessió del Palau de Santa Cecília, situat a la localitat de La Granja, per tal que sigui la seu de la companyia de dansa del ballarí que es presentarà oficialment el proper mes de febrer i podria estrenar la seva primera representació l’any 2008, per tal de veure Corella ballant en directe a l’estat. Els dos protagonistes van parlar també del Nadal tot coincidint en un concepte de festes familiars en les quals, segons van dir, aquest any aprofitaran per brindar amb Freixenet. De fet, Corella va explicar que tot sovint beu aquest cava a les recepcions i festes de diversos llocs del món i que sempre li recorda Espanya i la família. El ballarí va confessar també la seva admiració per l’actriu protagonista i va admetre haver quedat sorprès i encantat perquè “a vegades admires algú a la pantalla i quan el coneixes et pots alegrar o decebre i en aquest cas l’admirava molt a la pantalla i ara encara més”. Després de la projecció de l’espot, els assistents van gaudir d’un sopar i un brindis final per desitjar bones festes i feliç any nou i en el que l’actriu va fer broma als convidats tot dient “benvinguts al casament d’Àngel i meu”. Corella, per la seva part, va qualificar d’inoblidable l’experiència de treballar a l’anunci i va dir que es tractava d’un dels moments estel·lars de la seva carrera. El tradicional tall del pastís va servir per cloure una vetllada.
Un anunci esperat
A la festa va ser present també el director de l’espot, Leopold Pomés, que va admetre sentir una gran responsabilitat perquè la gent “espera aquest anunci” i es va mostrar molt satisfet amb el seu resultat final i amb el procés de treball i la compenetració dels dos protagonistes dels que va dir que “tenen química”. De Paltrow, Pomés va destacar que “té una profunditat captivadora” i una “màgia i un poder extraordinari per captivar la càmera”, mentre que de Corella va explicar que va aconseguir expressar i donar allò que se li demanava, “una qüestió no sempre fàcil per un artista que no està acostumat a treballar en un plató”. Pomés considera que aquesta compenetració és especialment important en el cinema publicitari ja que, segons va explicar a aquest setmanari, el propi director “a vegades és més difícil rodar aquest tipus d’anuncis que no pas llargmetratges perquè un espot obliga a fer unes gesticulacions especials ja que la interpretació no té pretèrit ni futur”. El rodatge de l’anunci va durar dos dies però el seu procés de creació va començar sis mesos abans amb els primers esbossos del projecte. Quinze dies abans del rodatge es van crear i muntar els decorats i durant aquest darrer mes, s’ha estat duent a terme el muntatge de l’espot tal i com es podrà veure a les pantalles aquestes festes de Nadal.
  Alarma la pressió urbanística, no el canvi climàtic
Elaboradors i pagesos apunten que l’amenaça per a la continuïtat de les vinyes està en la transformació dels usos del territori

Vinyes a l’Arboç, enganxades al nucli urbà de la població

PENEDÈS
Sergi Sol
El controvertit canvi climàtic amenaça de ple el futur de les vinyes i, de manera acusada, les destinades a fer vi base cava, segons la comunitat cintífica. El motiu és senzill: l’augment de la temperatura es traduiria en més grau alcohòlic i menys acidesa, just al cor de l’essència del cava. Amb aquest funest presagi va inaugurar el catedràtic de la Universitat de Barcelona Javier Martín Vide el nou curs acadèmic de la Facultat d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgili. La conferència de Martín Vide, recollida pel diari AVUI diumenge, apuntava conseqüències que podrien afectar severament les vinyes i la producció de cava però també de vi. L’augment de la insolació, la menor disponibilitat d’aigua i la intensitat de les pluges torrencials precipitarien el canvi d’algunes varietats de vinya i la pèrdua de rendibilitat dels cultius localitzats a les comarques més càlides. Els pagesos no ho veuen igual i tampoc no comparteixen un missatge que fins i tot consideren alarmista. Josep Marrugat, pagès en actiu i responsable del sector de la vinya i el vi a l’Alt Penedès de la Unió de Pagesos, admet que la verema s’ha avançat els darrers 10 anys entre sis i set dies: “El 2006 més que mai”, diu, però afegeix que cada vegada hi ha més hectàrees de chardonnay i aquesta “és una varietat primerenca que arriba a mitjan agost”, fins al punt que Recaredo, segons dades de Marrugat, va començar a collir el 7 d’agost aquest any. Marrugat no comparteix les previsions sobre les repercussions negatives d’un futur canvi climàtic que ja estaria deixant sentir els seus efectes. “S’hi ha de prestar atenció però compte, perquè venim de molts anys d’una producció de grau molt baix i poc sucre i de quantitats elevades. La sequera ha provocat una millora de la qualitat, potser falta acidesa, però el grau alcohòlic no és preocupant, fins i tot hem millorat força. Han baixat les produccions (rendiment raïm per vinya), que han anat adequant-se al Reglament perquè abans es feien produccions desorbitades”. Per Pere Guilera, elaborador de cava, encara és prematur extreure conclusions perquè “es comença a estudiar ara i se’n va parlant, sense anar més lluny, també, a la Setmana del Cava. Jo no sóc científic però aquesta qüestió del canvi climàtic i la seva afectació no són immediates, i la seva seria afectació generalitzada, però el més important de tot és que si fos així disposem d’instruments per afrontar-ho”. Guilera apunta, d’entrada, que el Penedès és un territori amb una varietat de climes extraordinària. Però entén que aquesta peculiaritat que permet apostar per una “viticultura de qualitat” no es té en compte: “Disposem d’un mapa de sòls però el tenim tancat en una caixa a pany i clau i no l’han fet servir ni per elaborar el Pla Director, és sorprenent”, tothora que demana més atenció a la Conselleria d’Agricultura de la Generalitat i, en especial, a l’Institut Català de la Vinya i el Vi per a què “s’espavilin”.
Guilera reclama que s’utilitzi el mapa de sòls en el Pla Director
L’existència d’una gran diversitat de microclimes al Penedès fa que, segons Guilera, es pugui adequar la varietat de vinyes en funció de la zona: “El macabeu (una varietat sensible al fred i de producció alcohòlica mitjana entre 10 i 11 graus que també es fa servir per fer vins blanc) podria tenir certs problemes, però el que s’ha de fer és tenir el macabeu en zones més fredes”. En contrast amb el xarel·lo, “una varietat ben nostra que no tindrà problemes i que ofereix una excel·lent relació i bon equilibri entre acidesa i graduació”. El xarel·lo és una varietat pròpia del Penedès i s’emprea per al cupatge de cava (junt al macabeu i la parellada) aportant cos i estructura al cava.

Durant la Setmana del Cava es van debatre ponències sobre el canvi climàtic

El canvi climàtic no sembla una de les prioritats d’aquest elaborador, almenys en la seva llista de preocupacions, tot i admetre que s’ha de tenir “present però sense ser exagerats i sabent que tenim temps suficient per corregir la situació”. En canvi, sí que es mostra “molt preocupat per la pressió urbanística i el Pla Director que ho fotran tot enlaire i no caldrà esperar gaires anys, això si és urgent i la Conselleria d’Agricultura no s’ho pot quedar mirant sense dir res”. Guilera assegura que no menysté els canvis climatològics i la possible afectació a les vinyes: “S’hi ha de pensar, però si parlem d’una amenaça immediata per a la vinya i l’elaboració de cava o vi al Penedès, el primer que ens ha de preocupar és aquesta pressió sobre el territori, sobre la vinya penedesenca”.
 
 



LLama Gratis a cualquier PC del Mundo.
Llamadas a fijos y móviles desde 1 céntimo por minuto.
http://es.voice.yahoo.com


Mié, 29 de Nov, 2006 11:34 am

nur_sm90
Sin conexión Sin conexión
Enviar mensaje Enviar mensaje

Reenviar Mensaje #881 de 1339 |
Desplegar mensajes Autor Ordenar por fecha

Les vendes de Freixenet van baixar un 6% al mercat espanyol durant el segon any del boicot. Gwyneth Paltrow i Àngel Corella escenifiquen la recerca d’un...
Nuria SM
nur_sm90
Sin conexión Enviar mensaje
29 de Nov, 2006
11:44 am
Avanzado

Copyright © 2009 Yahoo! Todos los derechos reservados.
Política de Privacidad Actualizada - Condiciones del servicio - Directrices - Ayuda