SANT SADURNÍ

Pep Forns

El proper dimarts se sabrà qui és la persona que agafa el relleu de Joan Juvé al capdavant de la Confraria del Cava. Els dos candidats a presidir l’entitat són Pere Bonet, de 59 anys, que està avalat per l’actual president, i Rafael Jariod, de 52. Bonet, que és el director de comunicació i publicitat de Freixenet, es presenta en una candidatura que situa Jaume Gramona com a possible vicepresident i que també inclou a Xavier Reinaldos, Jaume Armengol, Joan Aura i Miguel Ángel Bordejé. En canvi, Jariod, botiguer i membre de diverses entitats, es presenta en solitari. Aquest dimarts, a l’assemblea de la Confraria del Cava, es decidirà qui serà el president de l’entitat durant els propers quatre anys. Els 356 confrares de número -els que paguen- podran escollir entre dos candidats, Pere Bonet i Rafael Jariod, ja que l’altra persona que havia manifestat la seva voluntat de ser president, Agustí Torelló Sibill, ha optat finalment per no presentar-se. El perfil dels dos candidats és molt oposat, ja que mentre Pere Bonet és un dels homes forts de Freixenet, l’empresa cavista més potent de totes, i l’estratega dels spots televisius d’aquesta firma, Rafael Jariod, que no pertany al sector del cava, és sobretot un home estretament involucrat al teixit social de Sant Sadurní. A l’assemblea de dimarts, a banda d’escollir-se nou president -Joan Juvé deixa el càrrec després de 10 anys a la presidència-, també es triarà un nou vicepresident -Jaume Armengol ha decidit renunciar al càrrec-, un nou tresorer -Jaume Pérez també ha renunciat- i tres nous vocals més per cobrir la renúncia de Manuel Duran i el fet que dos dels actuals vocals -Gramona i Reinaldos- opten ara a altres càrrecs. Tot això explica que la candidatura de Pere Bonet no és unipersonal, sinó que inclou a un seguit de persones per cobrir totes aquestes vacants.

El paper de Juvé

L’actual president, Joan Juvé Santacana, argumenta que va fer gestions per convencer Pere Bonet a presentar-se com a candidat a president per garantir que hi hauria un bon relleu quan ell acabés el mandat. Juvé insisteix a dir que totes les seves gestions han estat consensuades amb la junta directiva de la Confraria. “A vegades costa que surti gent disposada a assumir aquests càrrecs i, per tant, ens havíem d’assegurar un candidat”, afegeix Juvé. Dit això, el president sortint vol deixar molt clar que el procés electoral ha sigut totalment transparent. “Tothom ha tingut el dret a ser candidat i els confrares que opten a la presidència han tingut les mateixes facilitats per part de la junta directiva”. Encara que Joan Juvé ha jugat un paper decisiu per animar Bonet a presentar-se i considera que és un candidat “excel·lent”, no s’està de felicitar Rafael Jariod per la seva voluntat de col·laborar amb el cava. Segons Juvé, la candidatura de Pere Bonet inclou sis persones i si és la més votada comportarà la incorporació de totes elles a la nova junta, mentre que si triomfa la candidatura unipersonal de Jariod, les persones que acompanyen Bonet també podrien formar part de la futura junta, sempre que no manifestin explícitament el contrari.

Els vots delegats

El període electoral per presentar candidatures es va exhaurir dilluns de la setmana passada i, segons Juvé, els dos candidats proclamats han tingut accés al consultar el llistat de confrares, per bé que no han pogut endur-se’l de la seu de la Confraria. Tots dos candidats han fet arribar una carta als confrares demanant el vot. Pel que fa a la qüestió dels vots delegats, Joan Juvé ha explicat que tots els confrares poden portar un nombre indefinit de vots delegats a l’assemblea de dimarts. “Això vol dir que aquell confrare podrà votar tantes vegades com el nombre de vots delegats que tingui”. El mateix Juvé ha manifestat que diversos confrares ja li han delegat el seu vot. En canvi, el president sortint ha comentat que en les eleccions de dimarts no s’admet el vot per correu. Respecte als dubtes expressats per Agustí Torelló Sibill sobre la situació econòmica de la Confraria, Joan Juvé diu que no és gens preocupant, tot i que s’han fet moltes coses al llarg dels 10 anys del seu mandat. “No hi ha cap problema per poder tirar endavant l’entitat, entre altres coses, gràcies al suport que sempre hem tingut del Consell Regulador del Cava i de l’Institut del Cava”. D’altra banda, Juvé es mostra satisfet de la feina feta durant aquesta darrera dècada i agraeix el suport que sempre ha tingut de la junta directiva i del Consell Capitular.

DO PENEDÈS

Pep Forns

Les petites cooperatives de Cevipe estan a l’expectativa davant l’ambiciós projecte de fusió que s’ha posat en marxa i que està avalat per la Generalitat. En la majoria dels casos prefereixen no fer declaracions, i els que parlen, com el gerent de la Cooperativa d’Albinyana, asseguren que encara hi ha molts interrogants. “No ho veiem malament perquè és evident que s’ha de fer alguna cosa, però quan hi entres a fons veus que no serà tan fàcil”, puntualitza Jaume Nin. El gruix de petites i mitjanes cooperatives que, juntament amb Covides, formen Cevipe, que és la cooperativa de segon grau que comercialitza el vi, es mostren extraordinàriament reservades a l’hora de parlar sobre el projecte de fusió anunciat pels dirigents de Cevipe i avalat pel Departament d’Agricultura de la Generalitat. La prova d’això és que els gerents de les cooperatives de Bellvei, Sant Jaume dels Domenys, Llorenç i l’Arboç han desestimat fer cap tipus de declaracions al 3d8 sobre aquesta qüestió. El gerent de la cooperativa de la Granada no s’ha esplaiat gens, i l’únic que ha acceptat parlar-ne obertament ha estat el gerent de la Cooperativa d’Albinyana. Josep Via, gerent de la Cooperativa de la Granada, s’ha limitat a dir que no s’ha informat els socis perquè encara no hi ha res concret. “Només sabem que alguna cosa s’ha de fer, i que el projecte s’ha de fer conjuntament, entre tots, perquè és molt important que hi hagi consens”. Via ha afegit que, en la seva opinió, s’està avançant positivament. Respecte a la situació actual dels pagesos, el gerent de la Cooperativa de la Granada ha dit que és insostenible que els viticultors cobrin el raïm per sota del preu de cost. “Amb aquests preus no hi ha futur”, ha afegit Via.

Albinyana

El gerent de la Cooperativa d’Albinyana, Jaume Nin, és l’únic que ha volgut parlar obertament de com veuen aquest procés de fusió els seus socis. “No ho veiem malament, però s’ha d’acabar de perfilar”. Cal recordar que Cevipe està integrada per un total de 22 cooperatives, si bé actualment disposen 23 centres de recepció de raïm i 17 cellers elaboradors. En opinió de Nin, entre aquesta vintena llarga de cooperatives hi ha moltes maneres diferents de treballar i la dificultat serà trobar-ne una per començar gestionant de manera conjunta els cellers. “Ara mateix sembla que anem tots a una, i tothom està d’acord en que la finalitat ha de ser reduir costos”, ha afegit Jaume Nin. “Nosaltres, els directius de les cooperatives, que som els que ho vivim de prop, no tenim clar com ha d’anar, i això vol dir que els socis encara en saben menys”. Dit això, Nin no s’està de comentar que els viticultors són conscients que el panorama és molt negatiu i que s’ha de fer alguna cosa. “Encara que només sigui aconseguir 2 o 3 pessetes més per quilo de raïm ja seria important”. Jaume Nin és optimista i pensa que aquesta propera verema ja funcionarà la gestió conjunta dels cellers de Cevipe. “Ens estem reunint gairebé setmanalment, i això vol dir que volem trobar una fòrmula viable el més aviat possible”. La Cooperativa d’Albinyana no embotella vi i pensa que l’embotellat s’haurà d’abordar en una segona fase de la fusió de Cevipe. “Ara només abordarem aquesta gestió conjunta, ja que la fusió total encara es veu molt llunyana i depèn, en bona mesura, dels ajuts que puguem rebre de la Generalitat”, ha puntualitzat Nin. El gerent de la Cooperativa de la Granada considera que Cevipe ha fet una bona tasca, però ha argumentat que ara mateix el pagès no es guanya la vida. “Possiblement sense Cevipe encara seria pitjor, i per això pensem que potser serà millor gestionar-ho tot des d’un mateix lloc”. Malgrat no tenir dubtes sobre la necessitat d’obrir una nova etapa a Cevipe, Nin creu que la gestió conjunta i la fusió no seran la salvació. A Albinyana, a banda del raïm dels seus socis, també entren la verema dels socis de les cooperatives del Vendrell i el Catllar. “D’altra banda, disposem de bones instal·lacions per elaborar vi negre i això explica que alguns pagesos d’altres cooperatives també ens portin el raïm negre”. Jaume Nin també ha dit que la millora de la carretera d’Albinyana a Bonastre ha comportat que alguns viticultors d’aquest municipi s’hagin fet socis. A la darrera verema, la Cooperativa d’Albinyana va premsar uns 8 milions de quilos de raïm, dels quals 5,5 eren de blanc i els 2,5 restant eren de raïm negre.

Covides

Pel que fa a la posició de Covides, la més gran de les cooperatives de Cevipe, el seu president, Jaume Vallès, ja ha comentat diverses vegades que són favorables a la fusió i que veuen la gestió conjunta dels cellers com el pas previ. Vallès ha dit que era necessari tendir cap a un augment de l’embotellat davant els preus baixos del vi a doll.

VILAFRANCA

Pep Forns

El proper dijous hi ha convocada una reunió del Consell Regulador del Cava que es vol que sigui definitiva per enllestir la proposta de nou Reglament del Cava. Les facultats del president i la composició del Consell del Cava, amb la petició de major paritat reclamada pels viticultors i els petits cavistes, seran dues de les qüestions més delicades a l’hora de trobar un consens general.
L’actual president del Consell Regulador del Cava, Gustau Garcia Guillamet, vol deixar enllestit el proper dijous el nou Reglament del Cava, malgrat que no sembla que sigui fàcil aconseguir el consens respecte a qüestions importants que suposen canvis significatius respecte a l’actual funcionament de la institució. Encara que no és vocal del Consell Regulador, la reunió prevista per la setmana passada es va desconvocar perquè no podia ser-hi present la subdirectora del Ministeri d’Agricultura. Aquest ajornament va fer que la reunió, que es vol que sigui definitiva, hagi quedat convocada per la propera setmana.

Funcions del president

Un dels temes que es presumeix que generarà més debat és el de les funcions del futur president. Viticultors i petits cavistes, que han fet algunes reunions preparatòries per acostar posicions, defensen que el president tingui únicament funcions executives. “Creiem que no ha de tenir vot, tret que s’elegeixi com a president a un dels vocals que representen al sector, i que s’hauria de limitar a executar els acords del ple del Consell”, argumenta Agustí Torelló Sibill, vocal i cap visible dels petits cavistes. En opinió d’aquest col·lectiu, el president ha de limitar-se a gestionar les coses que s’hagin consensuat en el plenari. De la mateixa opinió són les organitzacions de viticultors. Hi hauria, però, altres corrents entre els vocals que es decanten per un president representatiu, i també descarten tant el perfil d’un funcionari com el d’un polític. Segons les fonts consultades pel 3d8, sembla que hi podria haver acord en aconseguir que el president sigui un dels vocals, ja sigui del sector viticultor o elaborador.

La paritat

L’altra gran escull que s’haurà de salvar a la propera reunió és la composició del plenari del Consell. Agustí Torelló considera que comença a assumir-se que els vocals amb veu i vot han de ser els representants del sector, mentre que els polítics i tècnics que representen a les Comunitats Autònomes de la Regió del Cava han de ser únicament vocals amb veu, però sense vot. A banda d’aquesta qüestió, els petits cavistes demanen que hi hagi dos representants del subcens 3 -les caves que elaboren entre 200.000 i 600.000 ampolles- i dos més del subcens 4 -les caves que elaboren menys de 200.000 ampolles-, en lloc de disposar només d’un vocal per a cada subcens com passa ara. “Aquests dos subcens representen el 91 per cent dels cavistes i, per tant, entenem que és just que demanem tenir els mateix nombre de vocals -quatre- que l’altra 9 per cent restant, el dels subcens 1 i 2, on hi ha les mitjanes i grans empreses del sector”, puntualitza Agustí Torelló. Per la seva banda, les organitzacions de viticultors recorden que actualment no hiu ha paritat perquè hi ha 5 viticultors i 6 cavistes, i afegeixen que el vocal que hauria d’equilibrar les forces es en realitat un elaborador de vi base. És per això que viticultors i petits cavistes proposen que la paritat quedi garantida amb vuit representants de cadascun d’aquests col·lectius. Un tema que sembla que ja ha trobat un cert consens en reunions anteriors és que el Consell Regulador sigui una corporació de dret públic i no una entitat pública empresarial, que és el que s’havia proposat inicialment. També s’haurà de veure què passa finalment amb la qüestió de la DO Qualificada, un tema en el qual Garcia Guillamet ha insistit molt, però que ara mateix és incompatible amb l’actual Llei espanyola del Vi, que és precisament la legislació a la qual s’ha d’adaptar el nou Reglament del Cava. D’altra banda, no es pot oblidar que el PSOE ja ha anunciat la seva voluntat de fer una nova Llei del Vi, un fet que encara complica més les coses.

TORRELAVIT

Pep Forns

La prestigiosa empresa automobilística Mercedes ha escollit les instal·lacions de Jean Leon, a Torrelavit, per fer la presentació a 700 periodistes d’arreu del món de dos nous models de la marca: Die B-Klasse i Die R-Klasse. Aquesta presentació va començar el passat 18 d’abril i s’allargarà fins al proper 6 de maig.
Jean Leon està donant acollida aquests dies a l’esdeveniment més espectacular que ha acollit el seu modern centre de visites inaugurat fa dos anys i mig. Es tracta de la presentació mundial de dos nous models de la marca (Die B-Klasse i Die R-Klasse) a la premsa internacional, sobretot mitjans de comunicació escrit i televisions, procedents dels països més diversos.

Dos dies al Penedès

La presentació dels dos cotxes es fa en grups de 40 periodistes que, generalment, arriben a Catalunya en avió a l’aeroport del Prat. Allà mateix els esperen els 40 vehicles de prova del model Die B-Klasse -un cotxe esportiu i compacte que trenca amb l’esquema clàssic de la marca- que l’empresa Mercedes ha desplaçat des d’Alemanya. L’estada de cada grup de periodistes és de dos dies i inclou el seu allotjament en el luxós Hotel Ra de Sant Salvador (Baix Penedès) i un sopar al restaurant El Forti de la Reina (Tarragona). El segon dia, els periodistes, que en tot moment es mouen pilotant el vehicle cedit per Mercedes, van a Jean Leon per rebre tot tipus d’explicacions sobre els nous models per part dels tècnics de l’empresa alemanya. L’estada a les instal·lacions de Jean Leon té una durada aproximada de dues hores, un temps durant el qual els periodistes tenen l’opció d’esmorzar, visitar el celler, fer un tast de vins de Jean Leon i voltar pel petit museu que hi ha sobre el fundador de l’empresa. Després d’això, tornen a agafar els seus vehicles i se’n van cap al Club Nàutic del Garraf. Agnès Cardineau, responsable del Centre de Visites de Jean Leon, es mostra molt satisfeta d’haver pogut col·laborar amb Mercedes en l’organització d’aquest esdeveniment. L’empresa alemanya ja havia fet presentacions d’aquest tipus amb anterioritat a València i Palma de Mallorca, però aquesta és la primera vegada que trien fer-ho a Catalunya. “Nosaltres ja havíem fet presentacions de productes d’altres empreses, a més de les visites de turistes i les degustacions de vins que fem diàriament, però mai havia sigut una cosa tan espectacular”. Cardineau afegeix que és molt positiu per a Jean Leon perquè es tracta de periodistes relacionats amb el cotxes, el turisme i l’oci que poden recomanar Jean Leon i el Penedès als seus països. Com anècdota, Agnès Cardineau explica que Jean Leon, quan vivia a Beverly Hills (Los Angeles) també circulava amb un Mercedes. La responsable del Centre de Visites comenta que Mercedes es va decantar per fer la presentació a Jean Leon per les seves magnífiques vistes sobre les vinyes del Penedès, pel glamour d’un personatge com Jean Leon, pel prestigi i l’exclusivitat dels seus vins i per l’estil arquitectònic -modern i minimalista- dels nous edificis del celler. “Totes aquestes coses tenen molta relació amb la manera de fer de Mercedes i sobretot d’un dels models que presenten, el Die B-Klasse, que és un cotxe modern i esportiu, pensat sobretot per a un client jove, que sortirà al mercat el proper mes de juny”.

Creixen les visites

Agnès Cardineau explica que l’any passat van rebre uns 7.000 visitants, una xifra que ella valora molt positivament tenint en compte que només fa dos anys que va obrir el Centre de Visites i que els turistes han de pagar. “Vénen molts estrangers, gairebé la meitat dels visitants, i un nombre significatiu de professionals del sector del vi i la gastronomia”. El circuit per les instal·lacions de Jean Leon inclou una visita a les vinyes i al celler, una volta pel museu, la projecció d’un vídeo sobre la figura de Jean Leon i un tast guiat. Respecte a la pel·lícula que s’està gravant sobre Jean Leon, Cardineau diu que va endavant i que els responsables de Bausan Films, l’empresa que ha assumit el projecte, ja han enregistrat imatges a Tailàndia, als Estats Units i al Penedès. “Si no hi ha res de nou està previst que s’estreni a principi del 2006”.

3d8

Els locals d’AULA-Centre de Formació Empresarial del Penedès han acollit recentment una xerrada informativa a petició de Caixa Catalunya adreçada als directius i caps de zona de l’entitat d’aquelles comarques on el sector agroalimentari té un pes socioeconòmic important. L’oportunitat de la trobada té a veure, fonamentalment, amb l’imprescindible coneixement referit als ajuts destinats a explotacions agràries i a empreses agroalimentàries que tenen previstes inversions en el bienni 2005-06, així com als pertinents estudis d’inversió, de projectes i la documentació adient per obtenir el benefici dels ajuts oficials de l’Administració, ja sigui autonòmica, estatal o de la Unió Europea. El gruix de la xerrada va ser a càrrec de Joan Cot, doctor enginyer agrònom, fundador de Cot Enginyers, empresa tarragonina d’una llarga experiència i especialitzada en l’estudi, el disseny, el projecte i la construcció i/o remodelació de cellers i caves que han dut a terme en totes les comarques vitivinícoles de Catalunya. Des de fa més de tres dècades, Cot Enginyers i Rius&Rius Assessors col·laboren estretament en tota mena de projectes de caràcter vitivinícola i agroalimentari, aportant l’enginyeria tot el suport i el servei tècnic, mentre que la consultoria vilafranquina lidera l’apartat jurídic i els mecanismes de gestió tant pel que fa a registres i permisos com a la tramitació d’ajuts a les diferents administracions. Respecte a aquests ajuts, cal insistir en el fet que contemplen una notable gamma de disponibilitats que abasten des de la pròpia vinya o camp de conreu fins a l’elaborador o la resta de processos dels productes alimentaris. Aquesta xerrada s’inscriu en la filosofia de Rius&Rius Assessors basada en el servei integral i de qualitat que, en aquest cas, apropa diferents interessos financers i empresarials per tal de facilitar i d’afavorir el desenvolupament econòmic del sector agroalimentari.

OLÈRDOLA

Imma Pulido

Situades en un altiplà, a les estribacions de la serralada del Garraf i amb la influència directa del mar, les terres que envolten el petit nucli de Viladellops presenten una estructura de sòls calcaris i argilosos, amb molta pedra i un contingut elevat de fòssils que revelen el seu passat marí. Allà es conreen les vinyes de Finca Viladellops, una propietat de 75 hectàrees que històricament havien treballat els parcers i que ja fa uns quants anys que explota la família Desvalls per a l’elaboració de vins i caves. Fa un lustre els actuals propietaris van decidir fer un pas endavant i destinar les millors parcel·les per la creació de vins de qualitat seleccionada que acaben de sortir al mercat: un xarel·lo fermentat en barrica nascut de quatre parcel-les diferents i un negre criança elaborat amb les varietats syrah, garnatxa i marcelan. El projecte l’encapçala Marcello Desvalls que, després de la seva formació universitària econòmica i de treballar en diverses empreses de Barcelona, va decidir fer-se càrrec de les terres de la família i començar a endinsar-se en el món de la viticultura i l’enologia. D’això ja fa poc més de deu anys, però no va ser fins l’any 2000 que Desvalls va decidir fer un gir radical a la seva política de producció i va començar a fixar les bases per la creació de vins de qualitat. Per fer-ho va escollir les millors finques que envolten Viladellops i va aprofitar el Celler Gran, una instal·lació creada per els mateixos veïns l’any 1870 i que havia caigut en desús des dels anys 80 d’aquest passat segle. Després de modernitzar les instal·lacions va centrar-se a la terra en la qual han estat aplicant diferents tècniques de cultiu, conducció i poda i en la que han recuperat vells usos dels pagesos de la zona. Algunes de les actuacions més destacades són la incorporació del reg pel sistema de gota a gota que sols utilitzen quan la planta necessita l’aigua per completar amb èxit algun dels seus cicles vitals; l’aplicació de capa vegetal al terra per crear un control natural de la humitat, l’erosió, el vigor del cep i la vida al sòl; o els sistemes de conducció que ajusten a cada tipus de vinya segons les seves necessitats, bé sigui creant grans pantalles d’exposició foliar perquè absorbeixin més sol o bé amb sistemes tan poc vistos al Penedès com el de les anelles de ferro al voltant d’un cep que permet que vinyes com les de xarel·lo plantades en vas puguin gaudir d’una major oxigenació del raïm, més sanitat i una millor maduració a mesura que s’acosta el temps de la collita. Moltes de les finques que Desvalls ha destinat a aquest projecte han estat reempaltades amb clons francesos i del Priorat de varietats com la garnatxa, el marcelan o el syrah, que permeten crear vins càlids i mediterranis i aporten la saviesa de les vinyes velles al raïm. Tot aquest procés inclou també un progressiu condicionament de l’entorn paisatgístic de les vinyes amb la restauració, de mica en mica, de les gairebé 30 barraques de pedra seca dels antics pagesos que conreaven les terres i que ara tenen dins les finques. També s’han podat arbres i s’estan refent molts marges per acabar de donar una imatge de jardí agrícola a l’entorn. Per iniciar tot el projecte Finca Viladellops va comptar amb l’assessorament de l’enòleg Josep Lluís Pérez, conegut per les seves activitats a Mas Martinet, al Priorat, i actualment tenen un equip format per l’enòleg Carlos Nieto, el cap de vinyes Gilbert Guerrero i un parell de persones més que recolzen a Marcello Desvalls en el que ell mateix defineix com una “escola d’experimentació” en la qual l’observació d’una anyada a l’altra i les diferents proves fetes sobre el terreny fan que el projecte vagi prenent forma.

Origen Garraf

La frase “viticultura al massís del Garraf” presideix les contraetiquetes dels vins de Finca Vidalellops per reivindicar les característiques especials d’aquestes terres de la franja costanera de la denominació d’origen Penedès que Desvalls considera que haurien de tenir algun tipus de definició especial per part del Consell Regulador, per tal que “es pogués diferenciar entre les particularitats dels terrenys del mar, la plana i la muntanya”. Desvalls no vol aventurar-se a parlar de les subzones que reivindiquen des de fa temps els elaboradors que també tenen vinyes en aquesta zona; afirma tan sols que “es van fent coses però no hi ha res concret”. Finca Viladellops ha presentat aquesta mateixa setmana els dos primers vins que neixen d’aquest projecte i que s’han començat a comercialitzar fa poc temps amb etiquetes elegants i molt sòbries en les que figura únicament una flor com a anagrama del celler, l’anyada i el nom. Els dos primers vins són un Negre criança i un xarel·lo fermentat en barrica de l’anyada 2003. Tot i que aquell any no va tenir una collita fàcil climatològicament parlant els vins han resultat uns productes ben elaborats, amb un acurat treball de celler i sobretot una selecció molt important a la vinya que es nota posteriorment a la copa. El blanc es pot considerar fins i tot un vi per a iniciats, un xarel-lo elaborat expressament per donar a conèixer les característiques que aquesta varietat pot tenir al Penedès i per reivindicar les seves peculiaritats. El raïm procedeix de tres parcel-les diferents en les que fins i tot han recuperat el xarel-lo vermell, una variant de la planta tradicional que estava gairebé perduda per aquesta zona i que han aconseguit recuperar per aportar una important càrrega aromàtica al vi, que acaben de completar amb un apunt de viogner. El raïm procedent de cadascuna de les parcel·les es vinifica i s’envelleix en bótes de roure, sempre per separat i no és fins el final del procés que es fa el coupatge necessari per al vi. La producció d’aquest xarel-lo s’ha limitat a 2.500 ampolles i es ven ja a les botigues al preu de 16 euros. Amb el Negre criança el nombre d’ampolles augmenta fins a 30.000 unitats d’un coupatge amb syrah, garnatxa, marcelan, merlot i carinyena. Com en el cas anterior el raïm es selecciona primer a la vinya amb una poda que permeti deixar una producció molt escassa per cada metre quadrat de pàmpols exposats al sol i posteriorment es selecciona a l’entrada del celler amb una taula especial que controla els millors raïms per elaborar el vi. Després d’una criança en barrica de 12 mesos i d’un període de repòs en ampolla el vi és a punt per prendre ara mateix. Aquest és també un dels objectius de l’impulsor d’aquest projecte que considera que tot i que els seus vins puguin aguantar tres o quatre anys de criança en ampolla, li agrada que siguin “vins que no plantin cara, que siguin per disfrutar quan s’obre l’ampolla”. Tot i que aquests són els primers fills d’aquest celler, Marcello Desvalls ja ha explicat que tenen la intenció de treure alguns vins de reserva al mercat en el futur, sempre que les característiques de les collites els ho permetin, ja que fins aquesta darrera del 2004 no han obtingut els resultats desitjats per un vi de llarg envelliment. Tot just ara, el celler treballa algunes proves en les que s’estan fermentant varietats en bótes de roure per aconseguir una major extracció d’aromes i color. Un sistema molt utilitzat al Priorat i que ja estan aplicant alguns cellers al Penedès des de fa un temps.