Per Encarna Canet Benavent

43 morts + 47 ferits = 0 responsables
Ara fa un any des que el 3 de juliol del 2006 és va produir el previsible i evitable accident del metro de la línia 1 de FGV. Ara fa un any que van morir 43 persones, van resultar ferides 47, i un total de 90 famílies van quedar desfetes.

Ara fa un any que l’administració del govern valencià no ha donat cap explicació raonable als familiars afectats, malgrat que han demanat entrevistar-se amb el “nostre president” en varies ocasions. Sempre han obtingut un no per resposta.

Ara fa un any que aquelles promeses de recolzament i suport incondicional anunciats pels responsables polítics al canal 9, s’han convertit en ignorància, sordesa i silenci.

Les visites al tanatori, a la boca del metro de Jesús, als hospitals...han esdevingut oblit i menyspreu quan tots els dies 3 de cada mes els i les familiars s’han concentrat per exigir explicacions i responsabilitats i la “nostra televisió pública i valenciana” no ha fet ni una breu menció d’aquestos nombrosos actes.

Soc usuària diària del metro des de fa molt de temps perquè tinc el convenciment que cal utilitzar el transport públic com a opció de lluita contra l’escalfament global del planeta, i és precisament per això que no puc sinó mostrar la meua repulsa per la manca de resposta i solucions del govern valencià. Un govern que és capaç d’organitzar una competició com la Copa del Amèrica i, tanmateix, és incapaç de realitzar una investigació en profunditat sobre què va passar realment el 3 de juliol, qui són els responsables i, sobre tot, quins mecanismes posar en marxa per a evitar que torne a passar.

Com s’explica que hi haja diners per a muntar un circuit de fórmula u a València i no hi haja diners per a col·locar una balisa de 3.000 euros a la curva de Jesús, necessària per a protegir la vida dels milers de ciutadans que cada dia utilitzem i paguem el metro?. S’haguera pogut evitar la mort d’aquelles 43 persones amb 3.000 euros?. I si és així, quí és el responsable?

Malgrat que no estic d’acord amb els projectes faraònics d’aparador propagandístic que estan destrossant la nostra terra, puc entendre que hi ha molta gent que sí ho volen i així ho han demostrat a les urnes aquelles persones que votaren PP per a tindre un circuit de fórmula u. Pel contrari algunes persones preferim tindre una línia 1 de campionat.

Però estic segura que aquestes persones també els agradaria que el senyor Camps fera el necessari per a donar explicacions als familiars que li ho estan demanant des de fa un any i que no els done l’esquena. Així ho demostren les 13.000 signatures que l’Associació de Víctimes del Metro han recollit entre la ciutadania i han entregat a les Corts el 28 de Juny.

Considere un despropòsit que desprès d’un succés tan greu com aquest cap responsable haja dimitit ni haja alçat el cul de la seua poltrona, més be al contrari, han tingut la cara de culpar al conductor una vegada mort.

Si es realitza un seguiment de premsa es pot vore que quasi totes les setmanes hi ha un incident o altre al metro de FGV, incloses també les unitats noves. A més la gent que l’utilitzem patim la manca de freqüència dels trens, els retards horaris, la saturació que ens obliga a anar com a sardines en llauna...els i les maquinistes es veuen obligats a anar a molta velocitat per recuperar el temps perdut i complir amb els horaris que marca l’empresa.

Els “gestors” d’aquesta empresa deurien saber que totes aquestes deficiències no es poden solucionar a costa d’explotar els treballadors ni a costa de la seguretat de les usuàries, sinó amb inversions suficients per a obtenir un metro segur, de qualitat i eficaç, de la mateixa manera que s’inverteix en altres esdeveniments menys necessaris.

Durant aquest any hem pogut vore que els problemes i les deficiències al metro de FGV no s’han acabat, que les peticions dels familiar per a obrir una nova investigació no s’han escoltat, que el senyor Camps, que tantes palmadetes a l’esquena donava als familiars, s’ha oblidat d’ells una vegada passat el morbo dels primers dies i l’interès dels mitjans de comunicació... Tal vegada pensaven que amb les indemnitzacions econòmiques els familiars callarien i podrien omplir el buit que provoca esperar a una persona estimada i no tornar-la a vore mai.

Però no ha segut així, els familiars no han callat i s’han concentrat els dies 3 de cada mes, igual com ho faran també el 3 de juliol, un any després. I també ho farem les persones que considerem que el govern valencià te l’obligació de posar els mecanismes necessaris per a tenir un transport públic segur i de qualitat.

Ara fa un any que aquelles 43 companyes de viatge van ser obligades a baixar en una parada que encara no era la seua, per culpa de la incompetència. Cal exigir que no es torne a repetir. Perquè el passat no es pot canviar, però el futur sí.

6.07.07 Llibertat.cat