No es tan culpable el que desconoce un deber como el que lo acepta y lo pisa. Concepción Arenal

 La absolución de culpable es la condena de juez. Publio Siro

Nunca nuestros jueces son mejores que nosotros.- Ugi Betti

  El deber de un juez es hacer justicia; su arte consiste en demorarla.- Jean de la Bruyere

  Si el juez fuera justo, quizas el criminal no seria culpable.-Fiodor Dostoievski

  Es tan buen juez que esta rabioso por no poder condenar a las dos partes.- Cardenal Mazzarino

¡ Ay de la generacion cuyos jueces merecen ser juzgados!.- El Talmud

¿Que esperais de unos jueces que solo aplican las leyes creadas por los hombres y no la justicia de Dios?.- El loco

"Nadie es buen juez en causa propia"

"Justicia Dios la dé; que de los hombres nunca la esperé"

  “El poder arbitrari constitueix una temptació natural per a un príncep, com el vi o les dones per a un home jove, o el suborn per a un jutge, o l’avarícia per al vell, o la vanitat per a la dona” (Jonathan Swift, 1667-1745, escriptor i periodista irlandès).

  “Jesús els va proposar una paràbola per fer-los veure que cal pregar sempre sense defallir:

  -En una ciutat hi havia un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració pels homes. A la mateixa ciutat hi havia una viuda que l'anava a trobar sovint i li deia:

  -Fes-me justícia contra l'home amb qui tinc un plet.

  Durant molts dies el jutge no en feia cas, però finalment va pensar: "Jo no tinc temor de Déu ni consideració pels homes, però aquesta viuda m'amoïna tant que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més."

  I el Senyor va afegir:  -Fixeu-vos què diu aquest jutge, que és injust. ¿I Déu no farà justícia als seus elegits que clamen a ell de nit i de dia? ¿Creieu que els tindrà esperant? Us asseguro que els farà justícia molt aviat. Però el Fill de l'home, quan vindrà, ¿trobarà fe a la terra? (Paràbola del jutge injust i la vídua, a l’Evangeli segons Lluc 18: 1-8, escrit devers 64-70 d. C.).

 “Diners de tort fan veritat,

e de jutge fan advocat;

savi fan tornar l'hom orat,

     puix que d'ells haja.

  Diners fan bé, diners fan mal,

diners fan l'home infernal

e fan-lo sant celestial,

    segons que els usa.

  Diners fan bregues e remors,

e vituperis e honors,

e fan cantar preicadors:

    Beati quorum.

  Diners alegren los infants

e fan cantar los capellans

e los frares carmelitans

    a les grans festes.

Diners, magres fan tornar gords,

e tornen lledesmes los bords.

Si diràs "jas" a hòmens sords,

    tantost se giren,

  Diners tornen los malalts sans;

moros, jueus e crestians,

lleixant a Déu e tots los sants,

    diners adoren.

  Diners fan vui al món lo joc,

e fan honor a molt badoc;

a qui diu "no" fan-li dir "hoc".

    Vejats miracle!

  Diners, doncs, vulles aplegar.

Si els pots haver no els lleixs anar;

si molts n'hauràs poràs tornar

     papa de Roma.

  Si vols haver bé e no dan

per advocat té sent "jo ha'n".

Totes coses per ell se fan,

    en esta vida.

 (“Elogi dels diners”, del “Llibre dels bons amonestaments”, 1397-1398, Anselm Turmeda, Ciutat de Mallorca, 1352?-Tunis, c.1425/30).

  “El anticatalanismo alcanza belicoso alcanza en Castilla a todas las clases de la población . El núcleo de la catalanofòbia no se encuentra solamente en la aristocràcia castellana y en los generales, en el medio servil de los profesores y abogados”  (A. Sieberer, autor austríac, «España frente a Cataluña» , pàg. 145, 1944).

“Ai las, hi ha una generació els jutges de la qual mereixen ser jutjats!!” (Talmud).

 “A nosaltres, per contra, si bé no us ofenem, igual que la majoria, sols en sentir-lo, ens teniu oi pel nom; no som mereixedors d’odi, ans és la injustícia rea de càstig”. “...ja que els jutges no indaguen si l’acusat ha comès cap tort, sinó que s’escandalitzen pel nom com si fos un crim” (Súplica a favor dels cristians, d’Atenàgores, apologeta cristià del s.II, adreçada als emperadors filòsofs Marc Aureli i Còmode).

  “Visita els tribunals, guaita com actuen els malèvols i corruptes funcionaris de la Justícia. Mira’ls jugant amb les idees i els pensaments del poble pla, com el moix juga amb el ratolí. Visita les llars dels rics, on viu la pressumpció, la falsia i la hipocresia. Però no t’estiguis d’anar també als ravals dels pobres, on regna la por, la ignorància i la covardia.

  Visita llavors els dentistes, rabents amb els dits i senyors d’eines delicades, pastes dentals i sedants, que passen llurs dies omplint els forats de les dents damnades de la nació per amagar la podridura” (Khalil Jubran,1883-1931,escriptor i artista libanès emigrat als Estats Units).

 “Felicíssim país el nostre, on la levita ministerial, la toga i el blasó no delinqueixen mai!" (Santiago Ramon y Cajal, 1806-1880, dramaturg i metge).

  “Mai els nostres jutges no són millors que nosaltres” (Ugi Betti).

  “El deure d’un jutge és fer justícia; el seu art consisteix a donar-hi llargues” (Jean de la Bruyere).

  “Si el jutge fos just, potser el criminal no seria culpable” (Fiodor Dostoievski).

  “És tan bon jutge que està rabiós per no poder condemnar les dues parts” (Cardenal Mazzarino).

  “Què espereu d’uns jutges que sols apliquen les lleis crades pels homes i no pas la justícia de Déu?” (El boig).

  “Qualssevol que fossin llurs altres contribucions a la nostra societat, els advocats podrien ser una important font de proteïna” (Títol de la tira humorística d’en Guindon).

  “El polític sols tem el jutge. Havies de ser present a l’Administració quan reben un ofici d’un jutjat d’instrucció. Es posen nerviosíssims. És l’únic que no poden resoldre amb cap telefonada a qualque amistat” (Anònim).

  “Advocats i procuradors, a l’infern de dos en dos”

Quan el diable es vol encarnar es fa advocat.

Cada plet porta quatre ànimes a l'infern.

El fals testimoni, el paga el dimoni.

 (Refrany català)

  “Això és un jutge!” (dita valenciana per dir que algú és molt dolent, de Nules, Plana Baixa)

  Jutge que no té consciència mai farà bona sentència. (Refrany).

“Ningú és bon jutge en causa pròpia” (No en consta l’autor).

  Com que ningú em fa la llei, a casa sóc el rei.

  Van les lleis per on volen els reis

  “És sens dubte l’àrbitre i jutge en aquest món qui no hi pertany, qui no hi té res a guanyar ni a perdre, “aquell qui no desitja la mort, qui no desitja la vida, qui s’atansa al moment que li ha estat fixat, com el servent espera el seu jornal” (Manú, VI, 45).

  JASMINA

  A Maria Rosa

  Vosaltres, els morts, condemneu

la vida

i la joventut.

  Vosaltres, els jutges, voleu

privar-me, tan sols, de viure.

I el meu destí viu malgrat vosaltres,

inaugura un  procés insubornable

on vosaltres sereu jutjats.

  Vosaltres, els botxins, arrenqueu,

com ocellots afamts de rapinya,

els òrgans i els membres que han d’obrar

i acariciar les esperances cobejades.

  Descarregueu, ara, la vostra ràbia!

  Brega inútil i suïcida:

construir dics innobles d’escombraries,

tallar arbtrets que han de créixer a les ribes,

no poder mai estroncar les deus d’aigua clara.

  I amb tot,

  amb tot el que confio i espero,

  amb tot el vostre fracàs i la vostra desfeta,

amb tot el que tinc i estimo, amb tot,

amb tota la joia de viure i caminar endavant, amb tot, la mort.

  La mort per a mi.

La més injusta de les sentències.

La més bestial de les venjances.

  (recollit a Barcelona, per via oral, l’única que molts podien en aquella època).