Anàlisi de l'espoli de l'Estat Efectes secundaris: destruir la identitat.   Una primera anàlisi dels fets sol donar-nos un sentit directe peró superficial, mentre que una segona consideració ens permet d´aprofondir i trobar-hi un significat que s´ens mostrava ocult a primera vista. Succeeix aixó amb l´espoliació fiscal que pateix Catalunya, la qual, en un primer moment pot aparéixer com un simple robatori, peró que analitzada desde un punt de vista filosófic i psicológic s´ens mostra com un intent de destruir subliminarment la nostra identitat. Cal partir de la base que la missió que s´han autoimposat els castellans, ha estat la de uniformitzar i assimilar totes les nacions que l´estat espanyol domina. En aquest sentit, és simptomàtic que l´estat que ens ocupa-en el sentit literal del terme-no vol acceptar de cap manera que ens nomenem nació, concepte que apareix a l´estatut del trenta de setembre del 2006, i que porta totes les traces de que serà refusat pel tribunal constitucional espanyol. Tanmateix, la despersonalització de Catalunya no s´ha pogut dur a terme, malgrat la nostra baixa natalitat, perquè els autóctons hem sabut transmetre autoestima a les noves generacions i als nouvinguts. Els catalans tenim caràcter emprenedor, iniciativa, creativitat, i aixó és el que ens fa autosuficients i ens dona autoestima, identitat, orgull d´ésser. Aquest és la espina que duen clavada els espanyols, que no han pogut o no han sabut destruir la nostra identitat. Ara bé, l´espoliació fiscal els pot donar esperances en aquest sentit, perquè tancant les portes a la iniciativa, arruinant Catalunya, empobrint els seus habitants, poden crear-nos un complexe de inferioritat, per alló de que si ens veiem perduts, ens desmoralitzem i perdem l´esma d´afirmar la nostra personalitat. La situació actual de moltes empreses és crítica, i moltes d´elles es veuen obligades de deslocalitzar-se, aprofitant avantatges fiscals fora de Catalunya, cosa que treballa en disminució del nostre potencial económic, peró també anímic i nacional. No volem renunciar a les nostres possibilitats, ni com persones, ni com nació, més aviat al contrari, volem la independència, perquè volem conéixer quina és la nostra dimensió real, tenim un somni, un projecte ambiciós, per a nosaltres i pels que vindran, i no hi volem abdicar, per aixó ens cal ésser lliures, transcendir internacionalment, en suma, trencar les cadenes subtils amb les quals Espanya ens vol empresonar a través d´estratègies inconfessables. Ferran Margarit   ---------------------- Feu un cop d'ull a: http://www.boicot.org/ http://pacotaco.mforos.com/681504/3775966-el-boicot-a-cataluna-y-vascongadas-arrollador/ http://comprasolidaria.blogspot.com/ ........    El que fa més impressió dels catalans a la resta de la península Ibèrica és que, un dia, puguem tancar els calaixos. És allò del tancament de caixes. No en dubteu, la nostra arma secreta és el calaix.    Carles M. Espinalt       dimarts, 16 de desembre de 2008 Almenys el 7% del «cas Madoff» afecta fons gestionats per la banca espanyola El Santander hi té invertits 2.330 milions d'euros; el BBVA, 300 milions, i nou fons de pensions, 36 milions     Més d'un 7% dels 37.400 milions estafats per la companyia nord-americana Madoff Securities correspon a fons gestionats per la banca espanyola. Són uns 2.688,7 milions que -segons les comunicacions fetes per les gestores- es reparteixen entre el grup Banco Santander (2.347 milions), el BBVA (300), nou fons de pensions (36 milions), tres asseguradores (2 milions), Banca March (2) i Caja Madrid (1,7). Mentre que el govern espanyol i el Banc d'Espanya consideren que l'estafa tindrà pocs efectes en l'economia espanyola, el Fons Monetari Internacional i l'Associació d'Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances (Adicae) van criticar ahir el cas Madoff, i van reivindicar més garanties i un sistema molt més transparent i efectiu. Bernard L. Madoff, propietari de Madoff, a la seu de l'empresa a Manhattan, el 1999. A banda del Grupo Santander, que va gestionar fons de clients de banca privada (un miler a l'Estat) per un import de 2.330 milions d'euros lligats a productes de Madoff, ahir es va confirmar que hi ha una altra entitat espanyola afectada, el BBVA, amb la pèrdua de 300 milions. Segons el comunicat remès a la CNMV, l'entitat que presideix Francisco González ha explicat, però, que no ha fet cap inversió directa a Madoff.. També ha precisat que no ha venut als seus clients detallistes i de banca privada a l'Estat productes gestionats o dipositats en els productes financers de Madoff. Pel que fa a l'activitat com a «estructurador», el BBVA assegura que l'ha realitzada «exclusivament per a altres entitats financeres i inversions institucionals», i precisa que es tracta de productes referenciats a fons d'inversió de tercers que han invertit, al seu torn, a través de Madoff.     Una tercera entitat espanyola que ha admès que ha resultat afectada pel cas és Banesto, que assegura, però, que la quantitat estafada és «irrellevant». De fet, les fonts no han aclarit si ha estat la mateixa entitat, la que ha estat víctima del frau, o si, en canvi, són els seus clients, els que han tingut les pèrdues. I en aquest paquet també cal afegir-hi, encara que sigui amb pèrdues gairebé irrellevants Banca March, amb 2 milions, i Caja Madrid, amb 1,7 milions. D'altra banda, «la Caixa», Banco Popular, Bankinter i Banc Sabadell no tenen cap inversió en els fons de la companyia nord-americana, segons van informar fonts oficials d'aquestes entitats. 38 MILIONS     El ministre d'Economia, Pedro Solbes, va xifrar en 38 milions d'euros l'impacte de l'estafa Madoff en asseguradores i fons de pensions a l'Estat espanyol, i va considerar que es tracta d'una quantitat petita en comparació amb els diners que mou l'economia espanyola. Segons Solbes, hi ha tres asseguradores que hi tenen imports d'uns 2 milions, i hi ha 9 fons de pensions afectats per uns 36 milions. Sobre això, el governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, va assegurar: «Ens importa el que afecta els comptes de resultats dels bancs, i el que coneixem, fins ara, no és important». Una visió que va confirmar l'Associació d'Institucions d'Inversió Col·lectiva i Fons d'Inversió (Inverco), que va qualificar de residual l'impacte del frau a l'Estat. El director general d'Inverco, Ángel Martínez-Aldama, va destacar que si l'efecte negatiu de la fallida de Lehman Brothers, una entitat molt més gran, va ser molt petit a l'Estat, el frau de la gestora de Bernard Madoff «encara ho serà molt més». Per la seva banda, el president del PP, Mariano Rajoy, va exigir al Banc d'Espanya i a la CNMV que investiguin «a fons» les conseqüències de l'estafa a l'Estat. ESQUEMA PONZI     La notícia de l'estafa de Madoff es va conèixer divendres després que l'FBI detingués el gestor de fons Bernard Madoff, expresident del Nasdaq i un dels inversors més actius dels últims 50 anys, acusat d'un frau de 37.400 milions a través del procediment conegut com l'esquema Ponzi. El frau de Madoff podria ser el segon més important de la història dels Estats Units després del cas Enron l'any 2001, en què es van estafar 63.400 milions de dòlars.     La piràmide financera segueix l'anomenat esquema Ponzi, pel qual s'ofereixen inversions amb una rendibilitat inusualment alta per atreure els participants, i els interessos es van pagant amb els fons dels nous inversors; la roda funciona fins que es tallen en sec les aportacions noves, de manera que ja no es pot retribuir el client vell amb el capital del nou. [extret de http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3188011] [us faig saber que la Caixa de Cat. és socialista, ja que és de la Diputació de Barcelona; ja sabeu que gairebé tots els sociates són enemics de Catalunya... hi ha moltes altres bancsa i caixes d'estalvi catalanes] --------------------- No preveu cap procés de fusió Fogué admet dificultats a Caixa Catalunya però creu que ´se´n sortirà sola´ El president de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué, ha assegurat a l'ACN que té la impressió que Caixa Catalunya 'se'n sortirà sola' de les dificultats que està passant fruit de la crisi que afecta al conjunt del sistema financer, i ha afegit que ara mateix l'entitat no preveu formar part de cap procés de fusió amb altres caixes.     ACN Fogué ha dit que Caixa Catalunya té un 'projecte propi' i els seus executius tenen capacitat de gestió per millorar els resultats. La Diputació de Barcelona està representada a l'assemblea de Caixa Catalunya com a entitat fundadora, però 'en cap cas' està interferint en la gestió de la caixa d'estalvis.     Fogué ha explicat que, per la informació que té al seu abast, la salut de les entitats d'estalvi catalanes en general i de Caixa Catalunya en particular són 'bones' tenint en compte el context actual, i ha assenyalat que 'cal estar tranquils'. Tanmateix, el president de la Diputació ha reconegut que l'aparició d'alguns rumors provinents d'alguns mitjans madrilenys sobre la possibilitat que Caixa Catalunya fos intervinguda pel Banc d'Espanya 'han fen mal' i estaven 'fora de lloc', ja que 'en general', les notícies que anat sortint sobre l'evolució de la gestió de l'entitat 'són bones', segons el seu punt de vista.     El president de la Diputació de Barcelona creu que si l'economia es recupera ràpidament, les entitats financeres superaran els problemes que en aquest moment afecten la seva solvència. Tot i així, ha recordat que va ser el mateix Banc d'Espanya qui es va oferir a enllestir injeccions de recursos per les entitats d'estalvi per tal de reforçar el capital de les mateixes.     Caixa Catalunya va obtenir al primer trimestre de 2009 un benefici net consolidat de 45,6 milions d'euros fins al mes de març, un 83,1% menys que en el mateix període de l'any passat. La morositat es va situar en el 5,67%, una de les més altes del sistema, amb un augment del 0,39% amb relació al trimestre anterior. Tot i així, el nivell de solvència es va situar en el 10,15%, tres punts i quart per sobre del límit legal que estableix el Banc d'Espanya. [extret de http://www..regio7.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009051900_16_29855__Economia-Fogue-admet-dificultats-Caixa-Catalunya-pero-creu-sortira-sola] ----------------- BANC I CAIXES D'ESTALVIS DE FIAR Uns quants motius per fer-se client de la Caixa de Manresa -Perquè ja abans de ser-ne client els vaig dir que hi havia una falta d'ortografia a la pàg. web i al cap de només 1 o 2 dies ja la van corregir.. Hi ha gent al darrere i responsable. A més a més, en agrair-los-ho, em van dir que donen prioritat al català. -Perquè només fa uns 3 mesos que en sóc client i des del principi els vaig demanar que afegissin l'opció de fer traspassos entre fons d'inversió per Internet (encara no la hi tenien) i ja la hi han afegida. A més a més, pocs dies abans em van trucar per avisar-me'n. -Perquè és una entitat bancària catalana i que a més a més gestiona ella mateixa els fons d'inversió que ofereix. En canvi, altres entitats bancàries catalanes fan gestionar els fons d'inversió per empreses ecspanyoles o amb seu a Madrid. -Perquè els seus fons d'inversió rendeixen. Encara que n'ofereixi pocs, ja en té almenys 1 de cada tipus que va més que bé. Per què oferir-ne 400 si l'empleat no en coneix ni la meitat i molts van malament? (com passa en altres entitats bancàries) 31 de gener de 2008 Tres fons Caixa Manresa se situen en 1es posicions de les seves categories en tancar 2007    Tres fons d'inversió de Caixa Manresa s'han situat, després del tancament de l'exercici 2007, en les primeres posicions de les seves categories respectives. Es tracta dels fons Manresa Creixement FI, Manresa Dinàmic FI i Manresa Dinàmic 25 FI, que han obtingut les màximes rendibilitats anuals de les seves categories de renda variable internacional i mixta. El Manresa Creixement FI ha tingut un rendiment del 34,6%; el Manresa Dinàmic FI un 16,3%, i el Manresa Dinàmic 25, un 4,1%.    El Manresa Creixement FI va néixer l'any 2005 i inverteix en accions internacionals, concretament en empreses barates en termes de ràtios de PER i de valor de firma partit per resultats (i cash flow), cotitzades en les principals borses mundials, i amb un posicionament estratègic que els permeti ser rendibles a llarg termini. En el rànquing de fons d'inversió d'accions internacionals, elaborat per Morningstar, està en segona posició.    Per la seva banda, el Manresa Dinàmic FI és un fons de fons global de gestió activa, creat l'any 2002, que en el rànquing de fons d'inversió mixtos d'inversió flexible de Morningstar també està en segona posició. El Manresa Dinàmic 25 FI és també un fons de fons de renda fixa mixta, nascut l'any 2006, i ha quedat situat en primera posició del rànquing de fons d'inversió mixtos fixos internacionals de Morningstar. Tots tres fons han assolit la màxima qualificació de 5 estrelles per Morningstar.    L'any 2007 el patrimoni gestionat en fons d'inversió de caixaManresa Inversió i comercialitzats per Caixa Manresa ha crescut un 3,7%, fins a assolir els 1.480 milions d'euros, mentre que en el sector de fons de tot l'Estat el patrimoni ha caigut un 6,3%. En els darrers tres anys, els fons de Caixa Manresa han crescut un 23,6%, cosa que representa una mitjana anual del 7,3%.    Durant l'any 2007 Caixa Manresa ha seguit potenciant la seva gamma de fons d'inversió amb el llançament de dos fons, el Manresa Tresoreria 2 FI i el Manresa Valor FI. El Manresa Tresoreria 2 FI, un fons d'inversió de renda fixa a curt termini, té per objectiu obtenir un rendiment anual similar al tipus d'interès Euribor. Per aconseguir-ho el fons inverteix en actius de renda fixa en euros, bàsicament d'emissors privats. El Manresa Valor FI és un fons de renda variable internacional que inverteix en empreses sòlides, ben capitalitzades i amb capacitat de generar beneficis de manera recurrent. Es tracta d'un fons ideal per a inversors que dins de la categoria de renda variable no vulguin assumir grans riscos, o bé que vulguin entrar a invertir en renda variable d'una manera més prudent.    A més, l'any 2007 s'ha celebrat el vintè aniversari de la creació de la gestora de fons de Caixa Manresa, caixaManresa Inversió, que en aquest temps ha sabut posicionar-se i ser pionera en nous conceptes d'inversió. Bon assessorament en fons d'inversió, per a totes les necessitats    CaixaManresa Inversió gestiona 17 fons d'inversió i 11 Sicavs, que comprenen totes les modalitats, des de fons monetaris, renda fixa, renda fixa privada, mixtos, variables europeus i globals, així com fons de gestió dinàmica i fons garantits. Un dels èxits en la comercialització de fons de Caixa Manresa ha estat la seva bona classificació als diferents rànquings de rendibilitat en renda fixa i, recentment, també en renda variable.    Els clients de fons d'inversió de Caixa Manresa compten amb un bon assessorament sempre a la seva disposició, ofert tant des de la xarxa d'oficines com a través dels gestors de banca privada. 4 motius per fer-se client de la Caixa de Penedès -Perquè tenen les 4 barres catalanes al logotip (comproveu-ho a http://www.caixapenedes.cat/about.asp?gc_id=21694 ). -Perquè va ser la 1a entitat bancària catalana a adoptar el domini .cat ( http://www.caixapenedes.es/noticies.asp?idioma=cat ). -Perquè per assistir al 1r Congrés d'història de l'independentisme català (celebrat un cap de setmana de Pasqua del 2006 a Reus) vaig haver d'ingressar els diners a Caixa (de) Penedès ( http://www.lamalla.net/canal/noticies/catalunya/article?ids=187606 [el número 2081 és el de la Caixa (de) Penedès, si no us ho creieu, ja no ho he trobat a Internet, però si teniu més paciència i ho sabeu trobar a la pàg. web, vosaltres mateixos, per no haver-ho de comprovar presencialment]). -Perquè una reunió amb gent de totes les oficines (també en tenen a Madrid i a l'Aragó castellanoparlant) la van fer en català, avisant als qui no l'entenien que com a entitat catalana, la hi farien (en català). M'ho va dir un amic d'un germà que hi treballa. BANC SABADELL     Es va fundar el 31 de desembre de 1881 per un col.lectiu de 127 empresaris i comerciants i, després de més d'un segle de dedicació exclusiva al negoci bancari, s'ha convertit en una de les primeres entitats financeres espanyoles.     Amb gairebé 40.000 accionistes i una plantilla de 6500 empleats, el Banc Sabadell encapçala un grup financer format també per: -Solbank -Banco d'Asturias -Sabadell MultiBanca     Té uns actius totals consolidats que superen els 2,6 Bilions de pessetes, ocupa el quart lloc en el rànking de la Banva espanyola i és el primer a Catalunya, i gairebé únic, on disposa de 330 oficines.     Actualment i després d'una expansió continuada iniciada al 1965, el Grup Banc Sabadell compta amb una creixent xarxa de sucursals, a Espanya i a l'estranger, que avui en dia arriba a les 700 oficines, que li permeten estar presents en totes les comunitats Autònomes espanyoles i tenir representació directa a 16 països.     El Banc Sabadell, a més de la seva xarxa internacional d'oficines operatives i de representació, ha establert relacions de correspodència amb més de 1.300 entitats financeres dels cinc continents. Participa amb un 51 % en el BancSabadell d'Andorra, té una siginificativa participació en el Banco del Bajío de Mèxic i en el Centro Financiero BHD de Santo Domingo, i recentment ha tancat un acord de col.laboració i d'intercanvi accionarial amb l'Entitat portuguesa Banco Comercial Portugués (BCP). CAIXA D'ESTALVIS DEL PENEDÈS     La Caixa es constituí el primer d'abril de 1913. Presidiren l'acte l'alcalde de Vilafranca, Silvestre Mata, i l'arxipreste de Santa Maria, Joan Badia. Els adjunts, assistents o representants, acordaren el nomenament de la primera Junta de Govern. Aquesta estava formada per propietaris colliters de vi, que formen la columna vertebral de la burgesia vilafranquina, i membres de profesions liberals, en exercici. És la barreja clàssica de moltes caixes d'estalvis. La burgesia hi aporta els empresaris amb sensibilitat social, que col·laboren amb advocats, notaris, enginyers o farmacèutics.     Actualment, la Caixa Penedès és la tercera caixa catalana només superada per La Caixa i la Caixa Catalunya.     La cobertura d'oficines, s'estén per tot Catalunya i, a més, se n'obre una a Madrid (1989) i una altra a Fraga (1991), a la Franja de Ponent. També n'hi ha al País Valencià, on se n'obren més. OBRA SOCIAL (1995) -Àrea Cultural: ·15 Aules de Cultura. ·5 Biblioteques. ·Publicacions diverses. ·Concursos literaris. ·Esport. ·Suport al Museu de Vilafranca. -Àrea docent i d'investigació: ·Escola Familiar Agrària Camp Joliu del Penedès. ·Suport a l'Institut d'estudis Penedesencs. -Àrea assistencial: ·18 casals d'avis propis i 13 en col·laboració. ·Suport a la Llar de l'Ancianitat Inglada-Via.. CAIXA LAIETANA     CAIXA D'ESTALVIS LAIETANA, fundada el 8 de febrer de 1863, és una Caixa General d'Estalvi Popular, inscrita amb el número 5 al Registre de Caixes d'Estalvi de Catalunya, de¡ Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, i amb el número 31 al Llibre Registre de Caixes d'Estalvi Popular de¡ Banc d'Espanya..     Caixa Laietana té les seves arrels a Mataró, capital del Maresme, comarca del litoral català. Des del 1863, amb una xarxa operativa de 179 oficines, Caixa Laietana ofereix la qualitat dels seus productes de finançament i d'inversió en benefici de la indústria, el comerç i les persones; font de vida, de treball i de progrés per a tothom.     La xarxa de Caixa Laietana té 179 oficines i totes estan dotades dels mitjans tecnològics més avançats par satisfer les necessitats dels clients i comercialitzar una àmplia cartera de productes i serveis. CAIXA TERRASSA     Caixa Terrassa és una institució financera de dimensió mitjana, que gestiona uns actius de mig bilió de pessetes en recursos administrats de clients i disposa de més de dues-centes oficines arreu de Catalunya. La qualitat de servei, la innovació permanent i la màxima consideració per les persones són els valors que guien l'actuació de l'entitat en el compliment de la seva missió principal: contribuir al desenvolupament i al progrés dels clients i del conjunt de la comunitat, mitjançant la satisfacció de la demanda de serveis financers i la reinversió deis excedents en obres socials.     La Caixa d'Estalvis de Terrassa va ser fundada l'any 1877. ELS VALORS CORPORATIUS     La cultura corporativa de la institució se sintetitza en aquests tres valors: Qualitat de servei     És la característica bàsica i l'element diferenciador del servei al client: satisfer la demanda dels clients amb un servei àgil i eficient serà l'objectiu permanent de Caixa Terrassa. Atendre els clients amb el màxim interès i esforçar-se per interpretar les seves demandes serà la característica prioritària de l'actitud de tots els seus col·laboradors. Iniciativa i innovació     Són les bases de desenvolupament de Caixa Terrassa. És un principi fonamental donar suport, estimular les iniciatives personals i promoure actituds innovadores en productes, serveis, sistemes i procediments de treball que millorin constantment la gestió. Consideració màxima envers el factor humà     El personal és l'actiu més important de Caixa Terrassa per a l'acompliment de la seva finalitat de servei a la comunitat. Desenvolupar programes de formació, atenció a la motivació i integració dels empleats, comunicació, transparència informativa i participació seran elements bàsics en la gestió dels recursos humans. CAIXA DE MANLLEU Una Caixa Centenària     La Caixa de Manlleu va ser fundada l'any 1896, pels industrials de Manlleu que provaven de trobar solucions als problemes socials i econòmics del context social de finals de segle.     Al començament, amb un abast d'àmbit comarcal, només era present a la comarca d'Osona, i no va ser fins al 1974 que es va expansionar a d'altres comarques catalanes.     Actualment la Caixa de Manlleu té Oficines obertes al Vallès, al Barcelonès, al Bages i, més darrerament, ha obert les portes d'una oficina a Madrid. Obra Social     D'entre el total dels Beneficis aconseguits per l'Entitat en cada exercici, un 25% es destina a Obra Social.     Són tres les grans àrees en que es distribueix aquesta Obra Social: -Cultural: inclou Biblioteques, Sales d'Actes, Sales d'Art, Aules Cultura, Centre Cultural í Museus. -Docent: engloba, sobretot, les sis escoles de la Fundació. -Assistencial: composat, de manera especial, pels Casals d'Avis. CAIXA DE MANRESA Unes campanyes de premsa     L'abril de 1858, el prevere Antoni Riba i Aguilera, seguint les directrius socials de I'Església, va iniciar a la premsa de Manresa una campanya per mentalitzar la classe dirigent ciutadana sobre la conveniència de crear una institució d'estalvi. L'objectiu era prevenir les contingències que podien amenaçar l'estabilitat econòmica de les famílies treballadores.     El 1862, un jove periodista i advocat, Manuel Oms i de Prat, es fa ressó de la mateixa proposta en una llarga serie d'articles, fins que aconsegueix de reunir un grup de ciutandans a la Casa de la Ciutat (6 de maig de 1863).     En va sortir una comissió que va preparar el Reglament de la futura Caixa i va elevar una sol.licitud a la reina Isabel II, signada per 25 persones (23 de maig de 1864). El Ministeri de la Governació va resoldre favorablement la petició (8 de juny de 1864). Inauguració primers clients     El 8 de gener de 1865 , en un acte a la Casa de la Ciutat, es va inaugurar oficialment la Caixa d'Estalvis de Manresa. L'Obra social de Caixa de Manresa     Actualment, una de les prioritats de la Caixa de Manresa són els estudis universitaris, i per això, a més de signar convenis de col.laboració amb totes les Universitats catalanes, l'Obra Social dedica una partida important, dotada amb 80 milions de pessetes, al seu programa de Beques Universitàries, que premia els 200 millors estudiants de les comarques de l'àmbit d'actuació de la Caixa. CAIXA DE SABADELL     Fa més de 140 anys, el 6 de gener de 1859, es firmava l'acta de Constitució de la Caixa Sabadell.     La Caixa Sabadell va tenir sempre com a àmbit d'actuació la ciutat de Sabadell fins que, el 1941, vuitanta-dos anys després de la seva creació, va obrir una segona oficina a Montcada i Reixac. Si bé a partir de llavors el seu àmbit tradicional ha estat la comarca del Vallès - comarca que és actualment un dels pulmons industrials i de serveis més importants del país, d'Espanya i d'Europa, i que compta amb una immillorable xarxa de comunicacions-, en els últims vint-i-cinc anys, i sobre tot a partir deis anys 70, coincidint amb la forta expansió, ha ampliat els seus límits geogràfics i avui compta amb 217 oficines, que cobreixen pràcticament tot Catalunya, essent present a 86 municipis de 24 comarques catalanes. Ha estat la primera caixa local que ha obert oficina a Barcelona capital. Avui administra uns recursos financers per un import superior als 550 mil milions de pessetes i atorga finançament creditici a la comunitat per un valor de més de 380 mil milions de pessetes. Això representa una quota del 4,7 % del mercat català de les caixes d'estalvis. Obra social     A banda d'aquestes realitzacions, durant la darrera dècada la Caixa Sabadell s'ha anat adaptant a les tendències de la societat moderna, sempre amb I'objectiu d'adquirir una major flexibilitat d'actuació i millorar la capacitas de resposta davant les demandes puntuals de la col.lectivitat. En conseqüència, ha practicat estratègies que tendeixen més a potenciar una àmplia diversitat d'iniciatives, tant d'ordre temàtic com d'àmbit geogràfic, que a fer-se càrrec d'infrastructures completes i permanents, que poden ser millor ateses per altres sectors especialitzats. Actualment: -Gestiona una xarxa de biblioteques, amb més 160.000 de llibres, servei de fotocòpies, servei de prèstec de llibres i de videos i connexió a la xarxa amb CD-rom i consulta per lnternet. -Té cura directa del Club d'Avis "Plaça Vallés" de Sabadell. Alhora, -Col.labora amb ajuntaments d'altres poblacions o associacions de veïns per tal de col.laborar en el manteniment d'altres clubs de gent gran. -Atorga beques a diversos centres d'ensenyament especial, com ara els de deficients físics i psíquics i guarderies infantils. -També atorga ajuts a diverses entitats assistencials per tal de dur a terme les seves activitats habituals. -Manté una exposició permanent a la seu social de la col.lecció de Moneda Catalana "Caixa Sabadell", que abasta 14 segles d'història. -Manté el Museu de la Masia de Can Deu, dedicat al patrimoni agrícola i artesanal. [extret de http://html.rincondelvago.com/bancs-i-caixes-en-catalunya.html] Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Balears     Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Balears o Caixa de Balears, també coneguda com Sa Nostra, és una entitat financera amb seu a Palma, Mallorca, i fundada el 1882. El 1897 va obrir una sucursal a Alaró i el 1904 es va inaugurar la seva seu central.     Hi destaquen els comptes d'estalvi i els dipòsits a termini, superiors a la mitjana del total de caixes. Pel que fa a l'actiu, cal esmentar la forta inversió creditícia. El seu president actual és Fernando Alzamora.     Disposa d'una important xarxa d'oficines a les Illes Balears. El 2007 tenia 230 oficines, amb 650.000 de clients, i dóna feina a 1.500 treballadors. També en depèn la Fundació Sa Nostra, que organitza exposicions, concerts i edicions de llibres. [extret de http://ca.wikipedia.org/wiki/Caixa_d'Estalvis_i_Mont_de_Pietat_de_Balears] Sa Nostra obté uns beneficis de 77 milions d'EUR en el tercer trimestre     El Grup Sa Nostra ha obtingut en el tercer trimestre de l'any uns beneficis abans d'impostos de 77,3 milions d'euros, un 11,1% menys que en el mateix període de l'any passat. Tot i això, els beneficis nets de l'empresa matriu en el mes de setembre arribaren als 49,7 milions d'euros, un 8,01% més. Aquests guanys són els segons més alts registrats en els 126 anys d'història de l'entitat, segons es desprèn de l'informe sobre el balanç consolidat facilitat per l'entitat. Així, malgrat la conjuntura econòmica adversa, Sa Nostra ha mantingut durant aquest període de l'any un alt nivell de crèdit, que assolí els 9.807 milions d'euros, un 10,23% més que no en l'exercici passat.     Sa Nostra ha destinat crèdits hipotecaris a 2.800 clients per a l'adquisició d'un habitatge propi. En l'informe, l'entitat assenyala que tot i les dificultats de captació de passiu, els recursos administrats superen els 11.000 milions d'euros, un 16,12% més, mentre que el volum de negoci gestionat superà els 21.000 milions d'euros. La crisi financera ha provocat que la morositat se situï en el 2,74 %, superior a la registrada en el primer trimestre. Tot i això, la Caixa remarca que la provisió d'insolvències està constituïda al 104,84%, quan la banda que estableix el Banc d'Espanya oscil·la entre el 33% i el 125%.     Sa Nostra matisa que aquests resultats s'han aconseguit coincidint amb l'agreujament de la crisi financera mundial, amb conseqüències negatives sobre el creixement del PIB de les principals economies del món. Pel que fa a l'economia de Balears, en el tercer trimestre del 2008 l'especialització terciària ha permès que l'alentiment s'hagi manifestat amb un creixement en termes reals de l'1,5%. [extret de http://dbalears.cat/actualitat/Ara/sa-nostra-obte-uns-beneficis-de-77-milions-d-en-el-tercer-trimestre.html]