“La majoria de la gent passen d’un acte a un altre sense lluitar ni pensar” (Carlos Castaneda, ”Viatge a Ixtlan”, 1972)

  “El camí a l’excès condueix a la saviesa” (William Blake).

  "El sistema cultural tendeix de manera irresistible a crear

conformismes de masses". (Marc Fumaroli).

  “Els massa intel.ligents et demostraran que Déu no existeix. Tu no els repsonguis, però vés a pregar”.  “L’ull que tot ho guaita no veu el seu esguard.Ningú no ha vist Déu. Car en tot esguard és Déu qui veu” (Lanza del Vasto, deixeble europeu de Gandhi, a ”Principis del retorn a l’evidència).

  “La virtut, en la demanda social, és la conformitat. I pateix aversió contra l’autoconfiança. No s’estima les realitats ni els creadors, sinó les nomenades i els costums”  (Ralph Waldo Emerson, 1803-1882, polític i pensador nord-americà)

  “La mediocritat pesa sempre bé, però la seva balança és falsa”.  (Anselm Feuerbach, 1798-1851, arqueòleg i escriptor alemany)

  “Dins la boca de la Societat hi ha a muntó dents malmeses, cucades fins als ossos de les queixalades. Però la Societat no tracta d’ extraure-les per deslliurar-se de l’ afecció. Hi ha un  fum de dentistes que disfressen les dents infectades de la Societat amb or llampant.

  I en són molts els seduïts per aquests falsos reformadors: llur destí és la sofrença, la malaltia i la mort.

  Visita els tribunals, guaita com actuen els malèvols i corruptes funcionaris de la Justícia. Mira’ls jugant amb les idees i els pensaments del poble pla, com el moix juga amb el ratolí.Visita les llars dels rics, on viu la pressumpció, la falsia i la hipocresia.Però no t’estiguis d’ anar també als ravals dels pobres, on regna la por, la ignorància i la covardia.

Visita llavors els dentistes,rabents amb els dits i senyors d’ eines delicades, pastes dentals i sedants,que passen llurs dies omplint els forats de les dents damnades de la nació per amagar la podridura”.

  “Les gents de la ciutat aparenten gran saviesa i coneixença, però llur fantasia és sempre falsa car sols són experts en la imitació”.

  "El vostre pensament és el de les xerrameques i els falsos plaers. El meu és el pensament d'aquell perdut en sa pròpia terra, estranger dins sa pròpia nació, solitari entre sos parents i amics.

  El vostre pensament fa sonar trompetes quan balleu. El meu prefereix l'angoixa de mort a la vostra música i dansa.

  El vostre pensament us fa aspirar a títols i càrrecs.  El meu m'exhorta a servir amb humilitat.

  El vostre pensament diferencia el pragmàtic de l'idealista.  El meu descobreix que la vida és una, i que ses mesures i pesos no coincideixen pas amb els vostres.  Aquell que etiquetes d'idealista, pot ser un home pràctic.

El vostre infon arrogància i superioritat dins els cors. El meu sembra l'amor a la pau i el desig d'independència.

  Vosaltres teniu el vostre pensament i jo el meu". (Khalil Jubran, 1883-1931, escriptor i artista libanès emigrat als Estats Units).

 “Quan et trobes a tu mateix del mateix costat que la majoria, és que ha arribat el temps de la pausa i de la reflexió”.  (Mark Twain, 1835-1910, escriptor i periodista nord americà).

  “L’home magnètic és atent, amable, polit, afectuós sempre i amb tothom, no pas per motius egoistes, cosa que és ràpidament descoberta, sinó perquè ha convertit aquesta casta de conducta en principi i li és una mena de segona natura. Té un bon somriure, una paraula amable i una cordial encaixada de mans per a tothom. No es mostra mai indiferent als patiments que l’envolten, ans hi té sempre un mot de conhort amanit. Té una frase de simpatia per al qui es troba en qualque entrebanc. I té el do de fer sentir als altres que es troben sempre a la mateixa alçada en què ell es troba; com si la qüestió de superioritat o d’  inferioritat no vingués gens a tomb en llurs mútues relacions”. (H. A.Parkyn)

  “Asseguda, escoltant Larkin, m’ adoní que em trobava en presència de quelcom que ni de casualitat havia vist abans, més a prop d’alguna força primigènia que no pas d’un home: un huracà, una onada de la gran tempesta, l’ímpetu de la vida en primavera i la marcida alenada de la tardor, tot semblava emanar del poder amb què parlava. Pareixia com si la seva personalitat prengués, assimilàs i engegàs cada emoció que corprenia la munió que l’envoltava, cadascun dels seus patiments i alegries que havien sentit, expressat i santificat. La gran força elemental present en totes les gents se n’havia endinsat en sa natura per sempre més... Aquesta força canvià màgicament la vida dels treballadors dublinesos...”

(Constance Markiewicz, escriptora polonesa de les primeries del segle, en parlar del cap sindicalista i independentista irlandès).

  “Un geni és qui en cada moment pot expressar en actes els seus pensaments” (Teòfil Gautier).

  “L’artista de debò no realitza les seves obres per al públic, prefereix fer un públic per a les seves obres”.(Jacinto Benavente).

"L'art és llarg, la vida curta; el judici difícil, vianant de l'ocasió". (Johann Wolfgang Goethe, 1749-1832, escriptor alemany).

"L'art no ensenya res tret del significat de la vida" (Henry Miller, 1891-1980, escriptor estadounidenc)

"L'art de debò manca d'ironia. La ironia distancia l'autor del seu material. La ironia és un producte de quelcom. No és la raó per a fer quelcom. La ironia és un tret barat". (Rober Altman)

  "L'ésser; de tot bell art, de tot gran art, és la gratitud".

(Friedrich Wilhelm Nietzsche, 1844-1900,filosof alemany)

"Quan revisem aquests més alts plaers mentals -la literatura, l'art, la música, la religió i la filosofia- ho veiem, que l'intel·lecte hi juga un paper menor en comparació als sentits i als sentiments".

  "No puc pas entreveure cap altra raó per a l'existència de l'art, i de la poesia, i de la religió, sinó quan tendeixen a restaurar-nos en una visió fresca i un encís més emocional i en el més vital sentit de la vida" (Lin Iutang, 1895-1976, escriptor sinonordamericà, a "La importancia de Viure").

"En l'art tot allò que és desfici és moridor i sols la serenor és immortal" (Jacinto Benavente, 1866-1954, dramaturg foraster)

"La modernitat perpètua és la mesura de mèrits en qualsevol obra d'art" (Ralph Waldo Emerson, 1803-1882, pensador i polític nord-americà)

"L'art suprem és una declaració tradicional de certa veritat heroica i religiosa, transmesa de generació en generació, modificada per genis individuals, però no abandonada mai" (William Butler Yeats, poeta irlandis, premi Nobel de Literatura del 1923)

"La vera obra d'art és tan sols una ombra de la divina perfecció". (Michelangelo Buonarroti, 1475-1564, gran artista del Ple Renaixement italià).

  “...els pensaments més reeixits han d´anar com brodats dins l´obra, com formant-hi un sol cos” (“El Satiricó”, segle I, d´en Petronius, “arbiter elegantiarum”  a la cort de Neró).

  “Sols un risc real demostra la realitat d’una creença” (C. S. Lewis, professor evangèlic de Literatura Anglesa).

  “L’ull que tot ho guaita no veu el seu esguard. Ningú no ha vist Déu. Car en tot esguard és Déu qui veu”.(Lanza del Vasto, deixeble europeu de Gandhi, a "Principis del retorn a l’evidència").

  "Allò que en diem caràcter és una força reservada que actua directament per presència i sense mitjans. És concebuda com una certa força indemostrable, un tret de família o de geni pels impulsos del qual hom es guia,però que no en pot ensenyar consell" (Ralph Waldo Emerson,1803-1882,polític i pensador nordamericà) .

  "El caràcter que persuadeix és el caràcter del qui parla,no el seu idioma" (Menandre d’Atenes, 324-291 a. C., comediògraf grec partidari d’un realisme optimista).

  "La vera prova de caràcter no és pas quantes coses sabem fer,sinó com ens comportem quan no sabem què fer".(John Holt)

  "La darrera mesura d'un home no és on és dempeus en moments de conhort, sinó on rau dret en moments de repte i controvèrsia".  (Martin Luther King, Jr., 1929-1968, pastor baptista afro-americà, cap del moviment pels drets civils de les minories nacionals als Estats Units i contra la Guerra del Vietnam).

  "L’esperit de cada ésser és fet palès als ulls i en cada moviment i gest del cos.El nostre aspecte,les nostres paraules,actes,no són mai superiors a nosaltres mateixos.car l’ànima és ca nostra,els nostres ulls les finestes i els nostres mots missatgers" (Jubran Khalil Jubran,1883-1931,escriptor i artista libanès)

  "Gairebé tothom pot resistir l'adversitat, però si voleu provar el caràcter d'un home, doneu-li poder" (Abraham Lincoln,1809-1865,estadista estadounidenc abolicionista).

  "Em sembla ser la millor prova d'una disposició evangèlica que les persones no s'enfellonesquen quan els retreuen quelcom i tinguin una caritat cristiana pels qui, malalts, ho mereixen". (Desideerius Geert Geertszl, Erasme de Rotterdam, 1466-1536, filòsof i teòleg humanista holandès, a "Els Col.loquis").

  "El caràcter és una voluntat forta, dirigida per una consciència tendra" (Aldous Leonard Huxley, 1894-1963, escriptor anglès).

  "El caràcter és un derivat, produït en la gran fàbrica del deure quotidià" (Woodrow Wilson, president dels Estats Units durant la Primera Guerra Mundial, artífex de la independència nacional de multitud de nacions europees, com ara Polònia o els estats bàltics).

  "La realització del sentit propi, el més pregon possible, però sempre personal, és la sola fita de tota vida individual". (Hermann Alexander von Keyserling, 20.7.1880 a Livònia, Imperi Rus -26.4.1946 a Innsbruck, Àustria; filòsof i científic alemany) .

  "L’ important no és pas el que ens fa el destí, sinó el que nosaltres en fem". (Florence Nightingale, feminista i infermera britànica, 1820-1910).

   "Els grans esperits han trobat sovint l'oposició violenta de les ments dèbils"  (Albert Einstein 1879-1955, físic americà i matemàtic, Premi  Nobel de Física 1921).

  "On no hi ha esperança, no pot haver-hi esforç". (Samuel Johnson, crític i escriptor britànic).

  "El tamany de la persona és la seva decisió de ser més fort que no pas la seva condició" (Albert Flat-nosed).

  "Les coses mortes poden ser arrossegades pel corrent; sols quelcom de viu pot anar contra corrent" (Gilbert Keith Chesterton, 1874-1936,escriptor catòlic anglès).

  "No exercir pas tot el poder del qual hom disposa és suportar el buit. Ço és contari a totes les lleis de la natura: sols la gràcia hi arriba".  ("La gravetat i la gràcia", Simone Weil, 1909-1943, franco-jueva i pensadora mística cristiana, sindicalista i feminista).