“Cada deu anys havíem d’esborrar de l’esperit algunes idees que l’experiència ha demostrat que són falses. Idees a esborrar: a) les dones poden ser relligades per una promesa o per un jurament. És fals. Les dones no tenen moral: depenen en llurs costums d’allò que s’estimen.b) hi ha una dona perfecta amb la qual l’amor fos un continu d’alegries i goigs. És fals: dos éssers humans, amarrats l’un a l’altre, són com dos navilis sacsejats per les onades. Les quilles xoquen i gemeguen” (André Maurois [Emile Herzog], 1885-1967, escriptor francés).
“Es casà enamorada del que ella esperava que jo podria ser, no pas del que jo era, del que sóc, un fracassat, vençut per l’adversitat. Júlia és d’eixes dones que sols estimen per una d’aquestes raons: o per admiració envers l’home que consideren superior, admiració que és, comptat i debatut, la pròpia vanitat afalagada; o per llàstima, per compassió envers l’home que tot ho acceptarà venint d’ella. Altrament, afalagament també de la seva vanitat. Jo no he estat el triomfador que pot oferir-li de tot ni he sabut humiliar-me com a vençut que tot ho accepta. La Júlia no ha pogut admirar-me ni plànyer-se de mi; i no n’hi ha més” (Jacinto Benavente, 1866-1954, dramaturg foraster).
QUAN NO HI HA DIVORCI.
“Un altre pagès…quan li van dir que el divorci era contrari al cristianisme, digué que seguir vivint amb sa muller havia de ser un treball agradívol per a Déu, donada l’aspresa que en resultava” (Comte Lev N. Tolstoi, 1828-1910, escriptor rus exmilitar noviolent, cristià, socialitzant i antiautoritari).
“La noció ximple i cruel que una muller hagi d'obeir el seu marit ha enviat més dones a la tomba que als jutjats per divorciar-se” (Is The Bible Worth Reading And Other Essays, 1911, de Lemuel K.
Washburn).
“Mai no deixis la mà que tens, aguanta-la” (No en consta l'autor).
ORIGEN DEL DIVORCI.
“L'amor és una cosa ideal, el matrimoni una cosa real; cap confusió del real amb l'ideal mai no queda sense càstig” (Johan Wolfgang von Goethe, 1749-1832, científic, novel·lista, dramaturg i poeta, cim de les lletres
alemanyes).
“Vet ací un gran argument en favor del matrimoni: Els qui es penedeixen d’haver-se casat no en són mai més que aquells qui es casen” (Noel Clarasó Serrat, 1905-1985, comediògraf català).
“L’afinitat de gustos i mentalitats és un bon terreny per a l’amistat, però és una base desastrosa per al matrimoni. Perquè el matrimoni suposa activitat sexual i aquesta sempre és hostil a les relacions personals i mentals entre els individus dels dos sexes. El matrimoni de dues personalitats acaba sempre amb una decidida aversió física”
(David Herbert Lawrence, 1885-1930, poeta i novel·lista britànic).
(Quant als factors que han determinat la ruptura matrimonial) “la violència o els maltractaments estan sorprenentment absents, ...i predominen factors menys dramàtics, tals com 'el distanciament gradual', 'les diferències de la manera de vida', 'la sensació de no ser estimat (-ada)' i 'la incapacitat d'un cònjuge per a atendre les necessitats de l'altre'”(Odd man out / Al que li toca...", article de Donna Laframboise publicat al National Post, 1·12·1998, és un comentari del llibre Divorced Dads: Shattering the Myths / "Pares divorciats: mites esbocinats"], del psicòleg Sanford Braver).
“Una de les eines més grans de Satanàs és l’orgull: fer que un home o una dona centri tanta atenció en si mateix que es torni insensible al seu Creador o amics. És causa de disgust, divorci, rebel·lia adolescent, endeutament familiar, i la majoria dels altres problemes amb què ens encarem” (Informe de Conferència, 4·1979, d’Ezra Taft Benson, 1899-1994, dirigent eclesiàstic estadounidenc).
IRONIA
“La gent es casa per falta de seny, es divorcia per falta de paciència i es torna a casar per manca de memòria” (No en consta l’autor).
“Intuesc que l'única manera d'aturar el nivell de divorcis és aturar el nivell de matrimonis”(Will Rogers, 1879-1935, actor de cinema xeroki).
“Segurament, existeixen moltes raons per als divorcis; però la principal, és i serà les noces” Jerry Lewis
“Més d’un deu el seu èxit a la primera esposa, i la seva segona esposa al seu èxit” (Jim Backus).
“No em capfic pel terrorisme: he estat casat durant un parell d’anys” (Sam
Kinison, 1953-1992, comediant estadounidenc).
“La bigàmia és una manera d'evitar la publicitat dolorosa de divorci i la despesa de pensió alimentària” Oliver Herford
“Hi ha una manera de transferir fons que és fins i tot més ràpida que la banca electrònica. Té el nom de matrimoni” James Holt McGavran
“Em casaria una altra vegada si trobava un home que tingués 15 milions i que me’n donàs més de la meitat abans de casar-nos, amb la garantia que havia
de morir-se abans de l’any” (Bette Davis, 5.4.1908-6.10.1989, actriu nordamericana).
“L'única cosa que manté junt un matrimoni és que el marit sia prou adult com per a fer mut, que reculi i que vegi on la muller s’ha equivocat” (Archie Bunker, en "All in the Family / Tot en la Família" , programa de televisió d'EUA).
FORMES DE DIVORCI.
“Mon avi replicava amb severitat que si tornava a parlar així es divorciaria d’ella, perquè segons l’antic estil de casament romà, l’espòs podia separar-se de la muller sens explicacions públiques, li retornava el dot que ella havia aportat però ell es quedava amb els fills” (“I, Claudius / Jo, Claudi”, 1934, de Robert Graves 1895-1986, escriptor britànic).
“L’acusació més seriosa d’una esposa (ocasió que, si era sabuda prèviament, atraia totes les dones del llogarret) era dir que el seu marit no era un home, la qual cosa volia dir que la seva actuació al llit no era l’adient. Els ancians nomenaven tres persones majors, una de la família de
l’esposa, una altra de la del marit i la tercera escollida entre ells mateixos. Era fixada una data i hora a fi que les tres persones observassin la muller i el seu marit al llit. Si dos dels tres observadors deien que la muller era certa, ella guanyava el divorci, i la seva família rebia les cabres del dot; però si dos asseguraven que l’actuació del marit era bona, no sols es quedava amb les cabres, sinó que, a més podia castigar la muller i divorciar-se’n, si ho desitjava” (“Roots / Arrels”, 1976, d’Alex Haley, escriptor afroamericà).
BETZOAR AL DIVORCI.
“El succès en el matrimoni, més que trobar la persona escaient; és ser la persona escaient” (B. R. Brickner, rabí nordamericà).
“És menester evitar que entre dos que es volen s’interposin les paraules irreparables” (No en consta l'autor).
“He conegut a muntó matrimonis feliços, però ni un sol de compatible. El punt del matrimoni és combatre durant l’instant en què la incompatiblitat és més palesa i sobreviure-hi” (Gilbert Keith Chesterton, 1874-1936,escriptor anglès catòlic i liberal).
EL QUE COSTA EL DIVORCI
“És sorprenent a quin preu tan reduït pots posar un anell d'aliança en una mà inútil; però, per la bellesa del nostre dret, quina pila d'or és indispensable per treure-l’en!” Douglas Jerold, 1858
“No pens de casar-me una altra vegada. Simplement trobaré una dona a la que no li agradi i li donaré una casa” Lewis
Grizzard
“No vaig tenir suficient malícia de cap home com per a retornar-li els seus diamants”“Sóc una mestressa excel·lent. Totes les vegades que em divorcie, em qued la casa” (Zsa Zsa Gabor, 1918 ó 1923-1995, actriu hongaresa nacionalitzada estadounidenca).
POST-DIVORCI.
“El plat trencat no es pot tornar a ajuntar” (Proverbi Lujia , Kènia Occidental).
“El segon matrimoni és un adulteri decent” (Atenàgores d’Atenes, s. II, filòsof grec i apologista cristià).
“Segons les meves investigacions, les dones de més de 40 anys, generalment divorciades, tenen el doble de probabilitats que les de vint-i-tants de començar una relació lesbiana amb una altra dona” (Shere Hite, *1942, sociòloga americana, mundialment coneguda per l’"Informe Hite" sobre Sexualitat Femenina).
“Ni
tan sols un (home divorciat) va admetre que el sistema li hagués afavorit gens ni mica” (...) “el nombre de mares que va opinar que el divorci afavoria la dona va ser tres vegades superior al de mares que van opinar que afavoria a l'home” (Divorced Dads: Shattering the Myths / "Pares divorciats: mites esbocinats"], llibre-estudi del psicòleg Sanford Braver).
“-Intel·ligent, astuta i dolenta. Dominava els homes. Els feia seguir com a gossets. Però en Degarmo us arrencava el cap de les espatlles si en dèieu res de dolent. La mossa es va divorciar d’ell, però com si no res, per a ell”(“La Dama de l’estany / The Lady in the Lake”, 1947, de Raymond Chandler, Xicago,1888-1959, el millor escriptor de novel·la negra).
“Ab prou gran studi articula he prest prova qu·era casada, d’altri sposada primer de mi, e que
dormi ans ab aquell: cert, un cornell, ella cornella, féu-ne parella! Lo magnific en Gauderic lo de Soler, canonge ver, doctor llegiste, gran canoniste oficial, tragué lo mal de casa mia; feren sa via. Jo delliurat e desferrat, tret de gran fang, romanguí
franc. Cert, qui em tragués – si jo hi jagués – de mig d’infern, en l’ull un pern – si m’hi ballava –, qui em delliurava, més alegria no en mostraria. Gran goig haguí com romanguí d’aquell diable incomportable desobligat, llicenciat poder entendre si volgués pendre altra
muller. Com carceller, pres me tenia; ma homenia puis fon quitada he rescatada, io reposí” (Jaume Roig, Spill).
CONSEQÜÈNCIES DEL DIVORCI.
“No sé per què no ix el sol adalt al cel
Mal oratge!
des que el meu home i jo no estem junts
No para de ploure tot el temps
La vida és poca cosa, tenebres i misèria pertot
Mal oratge!
Estic cansada tot el temps
Molt cansada tot el temps
Quan ell marxà la malenconia ja rondava i em trobà
Si està afora el vell balancí m’engronxa amunt i avall.
Tot el que faig és pregar, el Senyor, amunt, em deixarà passejar
Una volta més al sol.
No puc continuar, tot allò que tenia se n’ha anat
Mal oratge!
des que el meu home i jo no estem junts
No para de ploure tot el temps” (“Stormy weather / Oratge de tempesta”, cançó de blues de Ted Koehler iHarold Arlen, interpretada per Billie Holiday).
“Violència contra el pare separat, a qui el vigent règim de divorci converteix, per raó del seu sexe, en mer “visitant” ocasional dels seus fills i despulla de tot dret i tota responsabilitat en la formació i educació d’ells, encara que subjecte a totes les obligacions de manutenció. En privar el pare del dret a la convivència i a la relació afectiva amb els fills, així com del dret a intervenir en llur educació i formació, són vulnerats drets humans bàsics i irrenunciables(...)Síndrome d'Alineació Parental, també anomenat inculcació maliciosa, mitjançant la
qual el progenitor que té la custòdia dels fills els predisposa contra l'altre progenitor. És una forma de violència especialment perjudicial, perquè és exercida sobretot contra els nins de més curta edat. En alguns països està començant a ser utilitzada com peça de convicció en els processos de divorci. (...) Violència psicològica contra el pare separat, els resultats del qual més visibles són l'alcoholisme, la depressió i el suïcidi. Als països desenvolupats, les taxes de suïcidi d'homes es multipliquen després del divorci. El govern australià ha posat recentment en marxa un programa de prevenció del suïcidi entre homes separats, perquè ha detectat taxes de suïcidi sis vegades superiors en aquest col·lectiu en comparació a llurs homòlegs casats. No obstant això, el divorci no incideix en les taxes de suïcidi de la dona” (Informe Iceberg sobre violència domèstica).
FILLS I DIVORCI.
“Una segona muller és odiosa per als nens de la primera;
un escurçó no és pas més oiós”(“Alcestis”, 438 a.C., d’Eurípides de Salamina, 485 ó 484-406 a. de C., dramaturg grec).
“Abans era corrent que una parella continuàs casada “pel bé dels fills”. En canvi, en els darrers 30 anys hem passat al divorci “pel bé dels fills”. Donem còmodament per suposat que els nostres fills no poden ser feliços si nosaltres som infeliços, però mai no pensem que puguem ser infeliços nosaltres si els nostres fills ho són” (Kari Jenson Gold, escriptora i actriu nordeamericana).
“Els (pares-homes) que han perdut contacte amb els fills han estat, en general, allunyats d'ells per les ex esposes, moltes de les quals han reconegut obertament que obstrueixen el contacte entre els seus fills i el seu ex marit”(Divorced Dads: Shattering the Myths / "Pares divorciats: mites esbocinats"], llibre-estudi del psicòleg Sanford Braver).
¿Por qué tanta delicadeza, tanta ternura al comienzo de nuestro amor? ¿Por qué tantos cariños, tantas delicias después? ¿Y por qué hoy tu único placer es desgarrar mi corazón?... ¿Por qué?” (Vigil?) ¿Por qué las mujeres tienen cuatro labios? -- Dos para equivocarse y dos para pedir perdón.
“El amor tiene facil la entrada y dificil la salida” (Lope de Vega).
divorce
I still miss my ex-husband, but my aim is improving.
Most recent numbers indicate that 52 percent of all marriages end in divorce. The divorce rate for FIRST marriages is about 37 percent. The divorce rate for SECOND marriages is about 63 percent. The divorce rate for THIRD marriages is about 78 percent. - Your odds of succeeding are far greater if you stick it out with the one you got. - The divorce rate for couples who "pray together regularly" is ONE out of 152.
Divorce is defeat. --Lucille Ball
Any man with eyes in his head, whatever the ideas in his head, who looks at the world as it is today, must know that the whole social substance of marriage has changed . . . Numbers of normal people are getting married, thinking already that they may be divorced . . The Church was right to refuse even the exception. The world has admitted the exception; and the exception has become the rule . . The Catholic Church, standing almost alone, declared that it would in fact lead to an anarchical position; and the Catholic Church was right. --G K Chesterton {The Well and the Shallows, NY: Sheed & Ward, 1935, pp. 42-43}
Getting divorced just because you don't love a man is almost as silly as getting married just because you do.~Zsa Zsa Gabor
Res no dóna tanta pena a la gent com haver de pensar(M.L. King) La gent de la ciutat aparenta gran saviesa i coneixença,però llur fantasia és sempre falsa:sols són experts en la imitació (Khalil Jubran) El major enemic del coneixement no és la ignorància,és la il•lusió de conèixer 1 cosa (S.Hawking,físic i cosmòleg) Molts pensen que estan pensant,quan simplement estan reorganitzant prejudicis (W.James, psicòleg).
__________________________________________________ Correo Yahoo! Espacio para todos tus mensajes, antivirus y antispam ¡gratis! Regístrate ya - http://correo.espanol.yahoo.com/
Existen formulas magistrales para compensar la ausencia de grandes protagonistas en la Historia de la Humanidad. En este caso, grandes protagonistas femeninas. ¡Si, ya sé que las hubo, y muchas¡. Pero el feminismo actual no está de acuerdo con el escaso número de mujeres protagonistas de la Historia -con mayúsculas-, e intenta incrementarlo de manera artificiosa. ¿Cómo?, pues a través de la ficción. He visto ya unas cuantas películas y he leído ya unos cuantos libros de ficción donde se
recrean una situación histórica ya acontecida, y donde la mujer adquiere el papel relevante que nunca tuvo, y que posiblemente, fuese imposible tener tal como los narran estas historias, pues la mentalidad de aquellos tiempos no daba lugar al menor margen para que esto pudiera ocurrir. ¿¡Pero quién va a saber eso¡? ¡quizás algún experto en Historia, o alguien así¡. Para el resto del público, espectador o lector, esas nuevas protagonistas feministas de la Historia reinventada, terminan siendo auténticas y asimiladas como historias acontecidas o que pudieron acontecer.
En esta línea va la película de la directora Inés París "Miguel y Williams" (¿es casual que sea mujer quien dirija la película?).Iné s París recurre, nada más y nada menos, que a dos de los grandes genios de la literatura universal, "!ahí es na!": Miguel de Cervantes y Williams Shakespeare. Ambos coinciden en algún lugar de España y se enamoran de la
misma mujer. Según su directora, la protagonista maneja a ambos y se vale de ellos para obtener sus fines. A Williams le da lo que requieres, sexo, y a Miguel le provee de un "amor platónico". Queda claro que ésta es la manera fácil de encandilar y dominar la voluntad del varón por parte de la mujer: el sexo. Mientras más elevada sea la genialidad de los protagonistas masculinos, mayor será la gloria de la indiscutible protagonista femenina de esta historia "reinventada" . Miguel y Williams, quedan profundamente enamorados, ambos dos de esta magnífica mujer, precisamente por tratarse de una mujer liberal donde las haya, moderna como la que más, inteligente como exige su sexo, -vamos, la típica mujer del siglo XVI en España...¡¡, diestra manejadora de estos dos "mequetrefes" , de estos dos "perros en celo"; porque la película termina convirtiendo a estos dos grandes genios de la historia, en simples estúpidos que
jadean por el "amor" de esta mujer, por supuesto, mucho más inteligentes que ellos. Es aquí, precisamente, donde está la clave de la película. Ésta es la idea que se quiere lanzar: ellos eran unos genios, pero había una mujer en su época que los podía manejar a los dos con su astucia e inteligencia. Es decir, existía una mujer anónima que superaba a ambos. De esta manera la directora nos hace "comprender" que si en la Historia hubo hombres geniales, siempre hubo una mujer que estaba por encima de ellos. No se puede demostrar científicamente este "hecho", pero se puede imprimir la idea en las mentes de nuestros coetáneos con esta serie de libros y películas "manipuladas históricamente" para que, a fuerza de repetir una mentira, termine creyéndose como una verdad.
Quise ver alguna crítica sobre esta película recurriendo a internet. Y soy sincero, creía que iba a encontrar loas y halagos sobre ella porque su
directora es una mujer "y hay que cuidar mucho los trabajos hechos por las mujeres para así fomentarlos" . Pero no, la primera, y única, que he visto procede de EL MUNDO, cuyo autor es Borja Hermoso, dice esto: "Voy a 'Miguel y William', película/disparate que se estrena hoy mismo."
"...viendo 'Miguel y William' yo me reí bastante, pero tengo la ligera impresión de que mi risa no estaba relacionada con las intenciones humorísticas de los autores de la película, sino con la vergüencilla ajena que me estaban provocando algunos pasajes de la misma."
"...me parece increíble en sentido desmedidamente negativo." (sobre el argumento de la película).
"...A veces parece un dramón de enredos y amoríos. A veces, una comedia. A veces, una película histórica. Siempre, un disparate."
"Hay películas buenas y malas. Bueno, y desastrosas, como esta."
O sea, que a parte de tratarse de una película donde se
entreteje una historia ficticia y tendenciosamente feminista, en este caso, para la degradación de dos grandes genios varones de la Historia Universal... es un bodrio de película artísticamente hablando.
A pesar de todo estos desmanes perpetrados por la película, ésta, sin duda, cumplirá su función: cada vez que nos acordemos de Miguel de Cervantes y de Williams Shakespeare, irremediablemente los veremos como "aquellos mequetrefes de la película" menos inteligentes y astutos que aquella anónima mujer. Ya habremos bajado un poco de su pedestal a dos hombres, una vez más, gracias a dos mujeres, el personaje femenino protagonista y la directora del film. ¡Misión cumplida¡
Res no dóna tanta pena a la gent com haver de pensar(M.L. King) La gent de la ciutat aparenta gran saviesa i coneixença,però llur fantasia és sempre falsa:sols són experts en la imitació (Khalil Jubran) El major
enemic del coneixement no és la ignorància,és la il•lusió de conèixer 1 cosa (S.Hawking,físic i cosmòleg) Molts pensen que estan pensant,quan simplement estan reorganitzant prejudicis (W.James, psicòleg).
__________________________________________________ Correo Yahoo! Espacio para todos tus mensajes, antivirus y antispam ¡gratis! Regístrate ya - http://correo.espanol.yahoo.com/
“És curiós que sovint estimar un altre és amar certes qualitats que poden perdre’s. Mai no estimem la persona; estimem les qualitats” (Blasi Pascal, 1623-1662, científic, savi i escriptor catòlicobíblic occità).
“La necessitat ha fet acoblar-se els qui no poden existir l'un sense l'altre, com són l’home
i la dona” (Aristòtil d’Estagira, 384-322 a. de C., filòsof grec, deixeble de Plató i preceptor d’Alexandre Magne).
“La majoria de les dones no tenen sentit ètic ni autocrític, sinó l’orgull de llur condició. Poden criticar o adonar-se’n del mal que fan unes altres dones, però, si volen, es fan inmunes a l’autocrítica. La dona tendeix sempre a allò estrictament concret i pragmàtic, l’home sovint no, i aquesta és llur feblesa quotidiana. Per això Eva és realment la figura de la psicologia femenina” (Autocitació).
“La dona ha de ser bona i semblar-ho, que és més” (Miguel de Cervantes Saavedra,1547-1616, escriptor
castellà, cim del Segle d’Or foraster).
“Hi ha més diferències dins de cada sexe que no pas entre l’un i l’altre sexe” (Mother and Son / Mare i Fill, d’Ivy Compton-Burnett).
“Si les dones són millor que els homes no sabria pas dir-ho, però puc dir que no són pitjors de mena” (Golda Meir [Goldie Mabovitch], 1898-1978, estadista russoisraeliana).
“Les persones més envejades per nosaltres són la gent qui és amada i menyspream
aquelles qualitats per les quals l’home és amat de les dones” (Paul Le Févrel Geraldy, 1885-1954, escriptor francès).
“Quan un home i una dona que conviuen tenen els dos personalitat i una gran divergència de sentiments i de parers, arriben a tenir-se malícia”(Pío Baroja, 1872-1956, novel·lista i metge foraster, membre de la generació del 98).
QUALITATS MÉS DE DONES.
“L'home suporta el patiment com a càstig immerescut; la dona l’accepta com a herència natural” (No en consta l'autora).
“Les dones poden ser íntimes
sense ser sexuals,
sexuals sense ser apassionades,
apassionades sense ser eròtiques,
eròtiques sense mostrar-ho
físicament a l'estimat,
i poden ser
totes aquestes coses alhora
amb tal subtil trasbals sensual
des del riure,
a la confessió a la intimitat xiuxiuejada
que ningú al món
no podrà dir on acaba l'amistat
i on comença l'amor” Kim Chernin –
Escriptora, My Life as a Boy / Ma Vida com a Noi.
“Les dones podrien haver estat les companyes de l’home, però són les seves enemigues, sempre a punt de mentir, de dissimular, de ficar-se en intrigues i parladuries, de riure’s de la bona voluntat de l’home, d’enganyar-lo, d’unir-se en contra d’ell. I l’home, naturalment, se n’ha de defendre, ha de defensar el propi benestar” (Edmond Jaloux, 1878-1949,
novel·lista i crític francés).
“Hi ha força diferències entre l’home i la dona, però si voleu que us en digui una, jaeu: davant una pintura mestra la dona cercarà de seguida a qui se li assembla la reina o la deessa representada; l’home potser no” (Edmond Jaloux, 1878-1949, novel·lista i crític francés).
“Si tres quartes parts dels homes morissin, les dones podrien reemplaçar-los amb l’ajut de la quarta part restant. Si les tres quartes parts de les dones morissin, ¿quanta gent quedaria per a la pròxima generació? Si no fos per ço, els homes ja haurien encarregat les dones de fer la guerra, com els han encarregat la resta de feines
feixugues” (George Bernard Shaw, 1856-1950, escriptor irlandès).
“No vaig tenir suficient malícia de cap home com per a retornar-li els seus diamants” (Zsa Zsa Gabor, 1923-1995, actriu estadounidenca).
“La dona comprèn l’home millor del que es comprèn l’home a si mateix” (Víctor Hugo, 1802-1885, escriptor francès).
“L'home suporta el patiment com a càstig immerescut; la dona l’accepta com a herència natural” (No en consta l'autor).
“Les dones tenen més imaginació que els homes: N’han de menester per dir-nos com som de meravellosos” (W. C. Fields).
“Només un home entre mil és dirigent d’homes, els altres 999 van darrere de dones” (Julius Henry Marx, Groucho, 1890-1977, actor, humorista i escriptor estadounidenc).
“Una dona sempre se sacrificarà si li doneu l’oportunitat. És la seva forma favorita de l’autoindulgència” (William Somerset Maugham, 1874-1965, escriptor i espia francoanglès).
“L’home sent la gelosia quan estima, la dona també sens estimar” (Emmanuel Kant, 1724-1804, filòsof alemany).
“La dona comprèn l’home millor del que es comprèn l’home a si mateix” (Víctor Hugo, 1802-1885, escriptor francès).
“La necessitat d’estimar és part de la natura de la dona” (Ninon de Lenclos, 1616-1705, escriptora francesa).
“Una dona es convenç molt millor de ser estimada per allò que endevina que no pas per
allò que li és dit” (Ninon de Lenclos, 1616-1705, escriptora francesa).
INTEL·LIGÈNCIA, SAVIESA, ENTENIMENT.
“Les úniques feines per a les quals cap home no està qualificat són gestants i dides. De la mateixa manera, l'única feina per a la qual cap dona no es troba qualificada és la de donant d'esperma” Wilma Scott Heide
“Un home que llig, o que pensa, o que calcula, perteny a l’espècie i no al sexe” (Marguerite Yourcenar, 1903-1987, escriptora francesa).
“Cada vegada que alliberem una dona, alliberem un home” (Margaret Mead, 1901-1978, antropòloga estadounidenca).
“Una dona pot ser inculta i enormement agradívola, però un atractiu fort no és gens ordinari. La dona posseïdora d’un tal encís, en saber llegir i escriure i les quatre reggles, en té prou i encara massa” (Pio Baroja, 1872-1956, escriptor foraster).
“En tota dona de lletres hi ha un home fracassat” (Charles Baudelaire, 1821-1867, poeta francès).
“La dona mitja tindria més aviat bellesa que cervell, perquè l’home mitjà pot veure millor que del que pot pensar” (Autor Desconegut).
“Les dones són més sàvies que els homes perquè saben menys i entenen més”(James Thurber, 1894-1961, escriptor i caricaturista nordamericà).
“No em sent pas ofesa per tots els acudits sobre rosses mudes perquè sé que no sóc muda.... i ja sé també que no sóc rossa” Dolly Parton
“Oblides massa
que cada criatura, tant la femella com el mascle,
es troba a soles en l'acte i en el pensament responsable
com també en el naixement i en la mort” (Aurora Leigh, llibre II, L. 472, d’Elizabeth Barrett Browning).
“Lauren Bacall (Flaca/Marie Browning): Qui era la noia? Humphrey Bogart (Harry Morgan/Steve): Quina noia? Lauren Bacall Flaca: Aquella que t’ha donat una opinió tan alta de dones” (Del film “To Have and Have Not / Tenir i no tenir”, 1944).
“Ell desitja una dona, però se n’alegra de no tenir-ne” (Henry-Louis Mencken, 1880-1956, escriptor i editor estadounidenc).
“Una dona amablement estúpida és una benedicció del cel” (François Marie Arouet Voltaire, 1694-1778, filòsof racionalista i escriptor il·lustrat francès).
MALENTESOS
“Hem d'anar amb compte en aquesta era de feminisme radical, per no emfasitzar una igualtat dels sexes que porti les dones a imitar els homes per demostrar llur igualtat. Ser igual no significa que hagin de ser el mateix” Eva Burrows
“Per la meva part jo desconfie de totes les generalitzacions sobre les dones, sien favorables o desfavorables, masculines o femenines, antigues o modernes; tot això, dec dir, em sembla que prové de l'escassesa de l'experiència” Bertrand Russell
“Entre un home i una dona hi ha una sola raó: l’amor.
Sense l’amor, cap altra qualitat no serveix de res; no hi cal res més. És a dir, sí: és menester la continuïtat de l’amor; però aquest és un problema que l’home mai no ha sabut com es ressol” (Jean Anouilh, 1910-1987, escriptor francès).
“Els homes cometen l’errada de creure que perquè les dones no veuen sentit a la violència deuen ser criatures passives. De cap manera no és cert. En bona part, si més no, els homes són el sexe passiu. Donada una tria, ells sempre optaran per l’status quo. Odien el canvi en qualsevol versió, i lluiten sempre en contra. Per l’altra banda, allò que les dones volen és l’estabilitat, la qual cosa, quan et pares a pernsar-ho, és un animal molt distint” (Eric Lustbader, El Kaisho).
“L’home i la
dona, en les seves relacions mútues, són dos fenòmens humans absolutament distints” (Anne Morrow Lindbergh, *1906, escriptora estadounidenca).
“Els qui diuen que poden veure venir les dones és que no copsen pas moltes coses” (Autor desconegut).
“És l’eterna història de la joguina que els homes creuen rebre i del tresor que les dones creuen donar” (Henri Barbusse, 1872-1935, novel·lista francès).
SEXE MASCULÍ, SEXE FEMENÍ: SENSIBILITATS.
“L’home sense dona és tot sol però lliure; la seva ànima, sense la nosa de pensaments comuns i materials, pot apujar-se’n més amunt” (Giovanni Papini, 1881-1956, escriptor catòlic italià).
“La dona és un ésser de distinta espècie biològica que l’home, amb encants específics i imbecilitats també específiques” (George Bernard Shaw, 1856-1950, escriptor irlandès).
“La
força de les dones depèn del fet que no poden ser explicades per la psicologia. Els homes poden ser analitzats. Les dones, sols adorades” (Oscar Wilde, 1854-1900, escriptor irlandés).
“Les dames russes escriuen magníficament avui dia, molt millor que no pas Turgénev o qualsevol de nosaltres; llàstima que no tinguin res a dir” (Lev N. Tolstoi, 1828-1910, escriptor rus noviolent, anarcocristià, entrevistat per H. Williams, 9·2·1905).
“De vegades, en una dona madura i ja desfeta, si abans l’hem estimada, hi veiem no pas el que és, sinó allò que fou abans, allò que hi vam estimar. Però açò sols ho
veiem nosaltres” (François Mauriac, 1885-1970, novel·lista occità afrancesat, catòlic i progressista).“El suport de la vida es convertí per a l’home en una activitat i un projecte a través de la invenció de l'eina; però en la maternitat la dona roman relligada a la fita del seu cos, com un animal” (“Le Deuxième Sexe / El Segon Sexe, 1949, de (Simone de Beauvoir, 1908-1986, escriptora i feminista francesa).
“Jo, amb un instint més profund, vaig escollir un home que m’obligava a ser forta, em demanava enormitats, sense dubtar del meu coratge o de la meva duresa, sense considerar-me ingènua o innocenta, un home amb el coratge de tractar-me com a una dona” (Anaïs Nin, 1903-1977, escriptora
francesa, nacionalitzada estadounidenca, d’origen català).
“Les femelles que són més 'andrògines' –és a dir, les que incorporen més qualitats “masculines” a les de les escaients segons el propi sexe- tenen considerablement un amor pròpia més alta que les que escullen sols les “femenines”...Els estudis sobre creativitat demostren que les persones creadores tenen alhora una autoestima més alta i un grau d’androgínia per damunt de la mitjana social” Gloria Steinem
“Per a Julius Evola, la història de les religions podria resumir-se en dues grans línies d'espiritualitat, la que fa del Sol l’arquetip i la que té en la Lluna el propi model. La primera desemboca en
religions olímpiques, masculines, virils i patriarcals; la segona ens condueix asistemes en els quals allò tel·lúric, femení, canviant i matriarcal estan en la base. N’Evola explica i documenta a bastament la confrontació entre els dos sistemes al llarg de la història; la realitat objectiva del xoc es percebuda en distints moments de la història, un dels més evidents i dramàtics va ser la lluita de Roma contra Cartago; els adoradors d'Apol·lo i del Júpiter Capitolí no podien pas entendre aquells "sudistes" que inclinaven el cap davant la "gran deessa" Tanit” (“Feminisme, tel·lurisme i satanisme”).
“És una desgràcia essencial per a la dona d’enamorar-se d’un home que no vol ser estimat ni dóna a l’amor, en el sentit si voleu
bestial del terme, la menor importància. El cas contrari és una dissort per a ell” (Marcel Prevost, 1862-1941, novel·lista parisenc).
“Per què les dones són molt més interessats per als homes que els homes ho són per a les dones?” Virginia Woolf.
“La ment també pot ser una zona erògena” (Raquel Welch, [Raquel Tejada] *1940, actriu).
“Cals homes, el sexe de vegades acaba en intimitat; ca les dones, la intimitat de vegades acaba en sexe” (Autor no
especificat).
“Salut i feina, i bon forat per guardar l'eina”. (Dita catalana arreplegada per Xavier Maynou).
“Tot era buit de mar i de perfum.
Tot eren platges de miratge i fum.
Com una estranya
llum esperada
que encèn els ulls només un sol instant
més enllà dels càntics
que potser diuen altres coses
però són com un mirall opac,
lluny de tot,
lluny de l’esperança
de fer vibrar els sentits amb força
per convertir el desig en sang.
Vent i misteri
que el temps s’endú...
Canto l’amor per dir que ara que t’he trobat
tot és sol i camí
que vull cantar”.
(“Canto a l’amor”, Miquel Martí i Pol, poeta català contemporani, Roda de Ter, 1929).
“L’acte sexual és una salutació que s’intercanvien dues ànimes” (Macedonio Fernández, escriptor argentí).
“Les besades d’ella deixaren quelcom per a ser desitjat: la resta d’ella. L’amor nupcial fou amable; amicalment l’amor el perfeccionà; però l’amor lasciu el corrompé i l’avergonyí” (Francis Bacon, 1561-1626, filòsof, estadista i assatgista anglès, precusor de l’empirisme, a Essays "Of Love", 1597).
“Hi ha gent, sobretot els homes ja en la maduresa, que són bons amants per adespertar la sensualitat d’una dona, però no per a satisfer-la” “Tots estem d’acord que l’amor físic és un instint natural com la fam i la set, però la continuïtat de l’amor no és cap instint” (André Emile Herzog Maurois, 1885-1967, escriptor francés).
Res no dóna tanta pena a la gent com haver de pensar(M.L. King) La gent
de la ciutat aparenta gran saviesa i coneixença,però llur fantasia és sempre falsa:sols són experts en la imitació (Khalil Jubran) El major enemic del coneixement no és la ignorància,és la il•lusió de conèixer 1 cosa (S.Hawking,físic i cosmòleg) Molts pensen que estan pensant,quan simplement estan reorganitzant prejudicis (W.James, psicòleg).
__________________________________________________ Correo Yahoo! Espacio para todos tus mensajes, antivirus y antispam ¡gratis! Regístrate ya - http://correo.espanol.yahoo.com/
¡¡Hijos y Padres, venceremos contra la corrupción y la misandria del sistema judicial español!!
-------------------------------------------
10 Estrategias para mejorar
El empleo apropiado de estas técnicas te ayudará a mejorar la calidad de tus relaciones y, por lo tanto, la calidad de tu vida.
1. Mantente fresco cuando otros estén furiosos y pierdan la cabeza.
Tú tienes el control sobre tus emociones, no lo pierdas. No se trata de no demostrar tu molestia, sino de hacerlo mesuradamente, sin después arrepentirte de una acción cometida en un momento de descontrol. Ejercita El Dominio Propio
2. Recuerda que cada discusión tiene al menos tres puntos de vista: el tuyo, el del otro y los de terceros, los cuales probablemente están más cerca de la objetividad. Siendo más versátil y viendo las cosas desde la perspectiva de los demás, enriquecerás tu propio punto de vista. Ejercita el saber escuchar
3. Espera a calmarte antes de hablar. Ten en cuenta que la relación es más
importante que la discusión. Dale más relevancia a las personas que a las opiniones. Ejercita la paciencia
4. Trata a toda persona con la cual tengas contacto como si fuera un pariente rico, de quien esperas ser incluido en su testamento. Nunca te arrepientas de tratar muy bien a la gente. Es el mejor negocio en todos los sentidos. Ejercita el amor
5. Busca el lado positivo y agradable, aun de las situaciones más complicadas y dolorosas. Es una disciplina que te ayudará a pasar más fácilmente los momentos difíciles, y a
convertir los problemas en oportunidades. Ejercita el gozo
6. Establece el hábito de hacer preguntas y, sobre todo, de escuchar las respuestas. Pregunta antes de reaccionar. Algunas veces disparamos y después preguntamos. También preguntamos, pero escuchamos para contestar, y no para tratar de entender. Ejercita el diálogo
7. No hagas o digas nada que pueda herir o hacerle daño a otra persona. Aférrate al pensamiento que dice que todo lo que siembras, cosechas. La gente no recuerda tanto lo que tú dices o haces, sino la intención con la que lo haces. Ejercita el tratar bien al
prójimo
8. Sé consciente de la diferencia entre análisis amigable y crítica destructiva. Observa si el propósito de tus palabras es ayudar, desahogarte o hacer daño. Ejercita la prudencia
9. Ten presente que si toleras a los demás, ellos también serán pacientes contigo en los aspectos no muy gratos de tu personalidad. Ejercita la tolerancia
10. El verdadero líder sabe reconocer sus errores y aceptar responsabilidad. No
olvides que un conflicto bien manejado fortalece la relación, y te ayuda a aprender de las diferencias. Ejercita la humildad
Res no dóna tanta pena a la gent com haver de pensar(M.L. King) La gent de la ciutat aparenta gran saviesa i coneixença,però llur fantasia és sempre falsa:sols són experts en la imitació (Khalil Jubran) El major enemic del coneixement no és la ignorància,és la il•lusió de conèixer 1 cosa (S.Hawking,físic i cosmòleg) Molts pensen que estan pensant,quan simplement estan reorganitzant prejudicis (W.James, psicòleg).
__________________________________________________ Correo Yahoo! Espacio para todos tus mensajes, antivirus y antispam ¡gratis!
Regístrate ya - http://correo.espanol.yahoo.com/
Res no dóna tanta pena a la gent com haver de pensar(M.L. King) La gent de la ciutat aparenta gran saviesa i coneixença,però llur fantasia és sempre falsa:sols són experts en la imitació (Khalil Jubran) El major enemic del coneixement no és la ignorància,és la il•lusió de conèixer 1 cosa (S.Hawking,físic i cosmòleg) Molts pensen que estan pensant,quan simplement estan reorganitzant prejudicis
(W.James, psicòleg).
__________________________________________________ Correo Yahoo! Espacio para todos tus mensajes, antivirus y antispam ¡gratis! Regístrate ya - http://correo.espanol.yahoo.com/
Comentarios 20 minutos - Madrid,Spain Soy mujer y la verdad me siento desprotegida por la ley de la violencia doméstica, os explico porque, con tantas denuncias falsas va a llegar el dia que a ...
Denunciado por malos tratos
PALOMA CABALLERO. 09.02.2007
Quiero continuar la carta de Noem S. R. titulada Hombres maltratados. Mi hijo y yo lo vivimos en nuestras propias carnes, sobre todo mi hijo. Despus de una discusin por asuntos econmicos con su entonces mujer, un buen da, no sabiendo cmo salir del problema, ella fue a la Guardia Civil y denunci a mi hijo por malos tratos. Intent tambin denunciarme a m.
El juicio tard casi un mes. Mi hijo estuvo todo ese tiempo de baja por depresin (pedan 10 meses de crcel) y sin poder ver a su pequeo, de cuatro meses. En el juicio se demostr su inocencia, pero dnde est la justicia?, dnde est el castigo para quien ha mentido? Esta ley contra la violencia domstica, que creo que est muy bien, no debera poder ser mal utilizada.
Primero1ltimo Comentarios del 1 al 10 <FORM id=comments name=comments></FORM>
Eso lo sufri yo en mis propias carnes, mi mujer me denuncio por malos tratos psicologicos y inmediatamente fui detenido, a pesar de que yo afirme en comisaria que presencie en 3 ocasiones como mi mujer pagaba a mi hija de 7 meses. Para detenerme les falto minutos, pero para saber yo donde esta mi hija, hoy me he enterado y eso que desaparecio el 1 de diciembre de 2006, aparte de estar denunciada. Ojala algun dia les denuncie la mujer de Zapatero o de Rubalcaba por maltrato para que vean lo eficaz que es su ley.
Soy mujer y la verdad me siento desprotegida por la ley de la violencia domstica, os explico porque, con tantas denuncias falsas va a llegar el dia que a las verdaderas mujeres maltratadas no las crean y sinceramente no me gustaria recibir malos tratos y no ser atendida, a todas las mujeres que denuncian falsamente les digo que piensen si tienen hijas que con denuncias como las suyas el dia de maana si tienen la mala suerte de ser victimas de malos tratos no las haran ni puetero caso y con razon. La ley es para proteger no para usarla como arma contra los maridos.
efectivamente esa ley no es beneficiosa para nadie, y menos en este pas donde a nadie le importa al otro. Si queremos igualdad empecemos por las leyes, sino todo sonar a coa.
Hombre maltratador, directamente al truyo. pero en esta sociedad se escandaliza si escucha la expresion "violencia domestica", y si se acusa a un hombre de dicho acto sin pruebas y encima es mentira q? A ese con un "perdon, volvemos como antes cario??". lamentablemente con muchos hombres no es asi, y desde luego no me haran eso jamas. las mujeres van de victimas para conseguir dinero y/subenciones, ahora que hay mujeres que realmente lo necesiten, ahi estan exentas de culpabilidad.
Que pasa si una chica , mi pareja me pega?? Violencia domestica, lo tengo clarono me lo pienso 2 veces a la pasma a acusarla. Por que hoy en dia, decir que un hombre con una bofetada es una mierda, un pegamujeres, y demas adjetivos. pero si es al
reves?? Q?? La mujer es la mejor. Aqui derechos y deberes para todos y si la gente pide pero de esa peticion se muestra selectivo, << lo quiero todo pero esto, esto y esto no>> seores falla algo no crees.
Que ha familias que lo han pasado canutas, jamas dudare de eso y es mas, lo lamento que halla hombres asi, pero recordemos 1 cosa, si jugamos al juego del otro al final no comemos nuestra medicina. Hay que ser neutrales. Siempre.
En respuesta a PALOMA. Gracias porque creia que estaba sola,mi caso es muy similar,despues de mucho tiempo obteniendo dinero atravez de sus hijos,un dia denuncio por una cantidad exagerada mas de 24000.con documentos se demostro que lo que ella decia para reclamar ese dinero eran
mentiras pero aun asi; los juzgados de ALCORCON lo obligaron a pagar una gran suma de dinero.quien le paga a l, el tiempo perdido de jucio en juicio,procuradores ,abogados y de mas,porque le an negado la justicia gratuita, mientras a ella ademas de darle la razon le regalan todo?QUIENES SON REALMENTE LAS VICTIMAS? MANUELA
A favoren contra - 09.02.2007 - 17:38h - Dice ser blanca t.c - #9
Lo malo de las denuncias falsas es la policia, los jueces y todos los q se dedican a q todo esto no pase pierden el tiempo q deberian dedicar a las denuncias verdaderas, con el perjuicio q lleva para las verdaderas victimas de malos tratos(ya sean hombres o mujeres). Como mujer me siento avergonzada de q haya otras mujeres q usen la ley contra la violencia domestica para beneficio propio y q lo
hagan por despecho y sin pensar en las consecuencias q pueda tener para la persona q ha denunciado, sino tambien para las verdaderas victimas del maltrato. Es un tema demasiado serio como para tomarselo a la ligera y a todo el q ponga una denuncia falta le deberian meter en la carcel asi como trabajos comunitarios en centros donde haya victimas de maltratos para q asi se sensibilicen un poco y se den cuenta de lo q es ser de verdad una victima de malos tratos.
Res no dóna tanta pena a la gent com haver de pensar(M.L. King) La gent de la ciutat aparenta gran saviesa i coneixença,però llur fantasia és sempre falsa:sols són experts en la imitació (Khalil Jubran) El major enemic del coneixement no és la
ignorància,és la il•lusió de conèixer 1 cosa (S.Hawking,físic i cosmòleg) Molts pensen que estan pensant,quan simplement estan reorganitzant prejudicis (W.James, psicòleg).
__________________________________________________ Correo Yahoo! Espacio para todos tus mensajes, antivirus y antispam ¡gratis! Regístrate ya - http://correo.espanol.yahoo.com/
“On hi ha matrimoni sense amor, hi haurà amor sense matrimoni” (Benjamin Franklin, 1706-1790, estadista, científic i filàntrop nordamericà).
“L'amor diabòlic és creure's obligat a odiar algú per amor a una persona”
(St. Joan Crisòstom, *ca.345-350- +407, Pare de l’Església grega).
“L’ombra no existeix; allò que tu en dius ombra és la llum que no veus”
(Henri Barbusse, 1873-1935, escriptor francès).
“Allò greu del matrimoni és que un dels esposos estimi quan l’altre ja ha deixat d’estimar, però si cap dels dos no ama, poden ser perfectament feliços” (No en consta l'autor).
“De vegades l'amor agafa la grip, i llavors hem de recórrer a la temor a l'Infern” (P. Rei)
“Què és l’infern? Mantinc que és el sofriment de ser incapaç d'estimar”
(Fiòdor N. Dostoievski,1821-1881, escriptor rus).
“En l’ésser espiritual la temptació sempre existeix. Consisteix en una
espècie de perversió en la qual l´amor es considera una dependència, i no un do que em vivifica; que no considera ja eixa relació com a generadora de vida, sinó com una limitació de la propia independència” (Joseph Ratzinger, *1927, cervell gris alemany de la Cúria vaticana, ara Papa Benet XVI).
“La relació [connexió] sols és vista com a regla opressiva. L'ego s'aliena dels altres, fàcilment sembla que estigui amenaçant, és envejat en comptes d'estimat. On sols el
(gènere neutre) ego importa, tot depèn d'humors dels egos estranys i per això de pures coincidències. El resultat és un caos complicat, ardu d'interessos competint en conflicte” (1996, Spiegel, diari alemany).
“La gelosia és una manca d’estima per la persona que estimes” (Ivan Alekseievitx Bunin).
“El diable és incapaç de percebre l'amor. En tot moment, el dimoni n’Escrutop és incapaç d'entendre quina és la raó de les mercès que Déu dispensa a l'home; com és cec per a l'amor,
suposa que Déu ha creat els homes amb alguna fosca justificació. Així (com ocorre amb tantes persones en el món però especialment en Estats Units, que veuen nefastes conspiracions a tot arreu i just on no n’hi ha) el diable cavil·leja sens aturall intentant entendre quina conxorxa hi ha darrere de l'existència humana. La part tragicòmica de l'assumpte és que Déu juga mostrant les seves cartes obertament i que el diable té la resposta bàsica al per què de l'existència humana davant el seu nas (si és que el diable té nas). Donat el seu egoisme, el dimoni no pot entendre que algú pugui ser tan important com jo (que això és l'amor) i d'aquesta manera acaba essent aquest curiós cercador de la foscor justament quan tot és lluminós” (Una Aproximación a la Psicología Satánica, de Ricardo Burgos
López sobre Cartes del diable al seu nebot, de Clive Staples Lewis, 1898-1963, novel·lista anglicà nordirlandès).
“Estimar és el contrari d'utilitzar” (Joan Pau II, [Karol Józef Wojtyła], *1920, únic papa polonès, nacionalista polonès i integrista catòlic).
“Desconfiau sempre dels qui es posen a estimar allò més allunyat sens haver après a estimar allò que els queia més a prop, dels qui per volar més alt deixen sense calor el niu. Sols quan hom és sublim en allò petit ho és en allò gran, i si sublimes són les ales que salven els espais, més ho són les que, arreplegades i amoroses, donen calor a la fillada, que sens eixa calor peririen” (Jacinto Benavente, 1866-1954, dramaturg foraster).
“L’amor que va poder morir no era amor” (Anònim).
“La covardia és afer dels homes, no pas dels amants. Les amors covardes no arriben a amors ni a història, es queden allí. Ni el record els pot salvar, ni el millor orador conjugar” (Silvio Rodríguez, *1946, cantautor cubà).
“La ment que es mou per l’amor vers el proïsme sempre en pensa coses bones; i, en canvi, el contrari concep coses perverses” (Talassi de Líbia, s. VII, “Centúries” 3:80).
“La manca d’amor, passional o físic, i la manca de contacte físic ens ofereixen la clau del mal americà i potser occidental” (James Baldwin, *1924, novel·lista i comediògraf estadounidenc).
“Tenir dret a l’amor no vol pas dir que algú arribi a estimar-te” (Ana Rossetti, escriptora forastera contemporània).
“L’amor és més gelat que la mort” (Rainer Werner Fasbinder, 1946-1982, cineasta
alemany).
“Sols amb qui t’estima pots mostrar-te feble sense provocar una reacció de força” (Theodor W. Adorno, 1903-1969, sociòleg i filòsof alemany).
“L’esguard indiferent és un continu adéu” (Malcolm De Chazal, 1902-1981, escriptor d’Illa Marurici).
“L’empresa més difícil entre un home i una dona és estimar-se sempre” (Noel Coward, 1899-1973, escriptor anglès).
“Quatre coses hi ha que me n’hagués passat millor sense: amor, curiositat, pigues i dubtes” (Dorothy Parker, 1893-1967, escriptora i crítica estadounidenca).
“Escriure és un acte d’amor. Si no l’és, no és més que escriptura” (Jean Cocteau, 1889-1963, escriptor francès).
“L’amor no té raons i la manca d’amor tampoc; en amor tot són miracles”
(Eugène O’Neill, 1888-1953, dramaturg estadounidenc).
“Estem convençuts que un grau superior d’intel·ligència ens conduiria a acceptar la infidelitat. Sens dubte la propietat és sols una gerència enutjosa que sols serveix a la nostra vanitat. Hom estima més lliurment el que no és nostre. Voler abassegar un ésser, paralitzar la seva fantasia, subjectar la seva voluntat, és una pretensió forasenyada. Però si tan savis i complaents fóssim, sols estimaríem
amb mesura, és a dir, no estimaríem” (Paul Le Fèvre, Paul Geraldy, 1885-1954, escriptor francès).
“És una follia amar, a no ser que estimes amb follia” (Jean Ythier, 1884-1920, escriptor francès).
“L’amor no mor mai de fam; però sí moltes vegades d’enfitament” (Ninon de Lenclos, 1616-1705, escriptora francesa).
“Quan la
pobresa se n’entra per la porta, l’amor se n’ix per la finestra”
(Thomas Fuller, 1609-1661, escriptor anglès).
“No digui que té amor qui no té atreviment” (Pedro Calderón de la Barca, 1600-1681, dramaturg castellà).
“Perquè ningú no es refà de la malaltia de l’amor millor ni més prest, que un enamorat absent” (Pedro Calderón de la Barca, 1600-1681, dramaturg
castellà).
“Els homes moren de tant en tant i els cucs se’ls mengen; però no és d’amor per allò que moren” (Shakespeare).
“L’amor és com una flor. Mor prest” (Autor desconegut).
“La parella no es recolza sobre la permanència de l'amor i de la sexualitat, sinó sobre la permanència de la tendresa. Kostas Axelo
“Pecat és cada segon de ma vida passat en alguna altra cosa que no sia lluitar pel triomf de l’amor” (Richard Wurmbrand, pastor evangèlic d’origen jueu, de la minoria de parla alemanya a Romania, empresonat en aïllament i torturat pels filonazis i pels stalinians durant una pila d’anys).
“El comunisme no té res a fer amb l'amor. El comunisme és un martell excel·lent que utilitzem per a destruir el nostre enemic” (Mao Tse-tung).
“Estim a muntó la gent que no conec; just per això no faig res per conèixer ningú” (Pitigrilli[Dino Segre], 1893-1975, escriptor italià).
“L'amor … mor per l'oblit” (Ramon Llull) “Car ab poca amor gran fet no es pot menar” (Ramon Llull).
“És millor haver estimat i haver perdut
"Que no haver estimat mai en la vida” (Alfred, Lord Tennyson, In Memoriam, 1850, line 27, estrofa 4).
“Estima’m quan menys ho meresca, perquè serà quan més n’hauré de menester” (Dr. Jeckyll- Robert Louis
Stevenson).
“Sí com lo sol escalf·ab sa calor totes les parts que són dejús lo cell, escalf·Amor cascun cor de bon zel, sinó·l de vós, qui és ple de fredor. ¿D'on ve lo glaç, qui tanta fredor porta, faent contrast al cald que Amor gita? Los ermitans fa surtir de l'ermita; los grans delits s'entren per esta porta
(...)
Plena de seny, molts hòmens són qui·s vanten que han ben vist Amor e conegut, portans d’aquell escrits en lur escut; no l’han sentit, e de sos fets s’espanten” (Poema XV, Ausiàs Marc, *1397 ó 1400- +1459, València).
“El frau pot ser usat contra qui es refia i contra el qui no es refia del fraudulent. En el primer cas comet traïció, i el traïdor jeu turmentat enmig de la Terra, on hi ha el seient de Dite; els inclosos en el segon cas (hipòcrites, aduladors, bruixots, falsaris, lladres, simoníacs, rufians, estafadors) sols destrossen els vincles de l’amor i per això estan encadenats al segon reclòs” (L’infern a “Divina Commedia”, de Durante / Dante Alighieri, 1265-1321, poeta florentí).
“No sé amar i el meu adintre ama:
Damunt neu veig meravellosa flama”.
(Ausiàs March, senyor de Beniarjó, la Safor, soldat i falconer reial i “catalán, de amor maestro”, *1397 ó 1400- +1459, València).
“Vós no veeu ma pura intenció,
car desamor enfosqueix la vista” (Ausiàs March, el gran català d’amor mestre, 1397 ó 1400-1459, València).“Bandeja l’amor, i la nostra terra esdevé una tomba” Robert Browning “Una vida sens amor, sense la presència de l’estimat, no és res sinó una mera actuació de llanterna màgica. Traiem diapositiva rere diapositiva, ens cansem ràpidament de totes, i la fem recular per passar de pressa a la següent” Johann Wolfgang von Goethe
"On cesse d’aimer si quelqu’un ne nous aime.= Hom deixa d’estimar si algú no ens estima" (Mme de Stael De l’Allemagne).
“L’infern consistirà a no estimar” (Bernanos).
“Sempre estimem aquells que ens admiren; però no sempre estimem aquells a qui admirem” (François, Duc de La Rochefoucauld, 1613-1680, cortesà i escriptor moralista escèptic
francès).
"L’amor, quan és amor, és llum de vida; quan és desig és foc; quan és ja goig, és llamp; tot ho fa cendra, i dura sa llum poc" (J. M. Bartrina).
“Com seria la vida de pacífica sens amor, i de segura, i
tranquil·la i tant i tant ensopida!” (“El Nom de la Rosa”, d’Humberto Eco).
“La concòrdia augmenta les fortunes petites. La discòrdia n’arruïna les més grans” (Agripa).
“És l’únic que us queda, en qualsevol país,
qualsevol ciutat, damunt de qualsevol vorera. No deixeu que l’amor mori, és l’única cosa que us queda i ho sabeu...” (“Chico problemático”, Nach Scratch, cantant de rap-hiphop valencià).
"La lluna i l'amor, quan no creixen, disminueixen" Proverbi Portuguès
"El qui té mil amics no se'n sap estar de cap
d'ells,
I el qui té un enemic se'l troba pertot arreu" ("Cent Dites", d'Ali ibn-Abi-Talib, 602-661).
Res no dóna tanta pena a la gent com haver de pensar(M.L. King) La gent de la ciutat aparenta gran saviesa i coneixença,però llur fantasia és sempre falsa:sols són experts en la imitació (Khalil Jubran) El major enemic del coneixement no és la ignorància,és la il•lusió de conèixer 1 cosa (S.Hawking,físic i cosmòleg) Molts pensen que estan pensant,quan simplement estan reorganitzant prejudicis (W.James, psicòleg).
__________________________________________________ Correo Yahoo! Espacio para todos tus mensajes, antivirus y antispam ¡gratis! Regístrate
ya - http://correo.espanol.yahoo.com/
Res no dóna tanta pena a la gent com haver de pensar(M.L. King) La gent de la ciutat aparenta gran saviesa i coneixença,però llur fantasia és sempre falsa:sols són experts en la imitació (Khalil Jubran) El major enemic del coneixement no és la ignorància,és la il•lusió de conèixer 1 cosa (S.Hawking,físic i cosmòleg) Molts pensen que estan pensant,quan simplement estan reorganitzant prejudicis (W.James, psicòleg).
__________________________________________________ Correo Yahoo! Espacio para todos tus mensajes, antivirus y antispam ¡gratis! Regístrate ya - http://correo.espanol.yahoo.com/
Si debes usar algo que no te pertenece, pide permiso.
Si te prestaron, devuelve.
Si no sabes cómo funciona, no toques.
Si es gratis, no lo desperdicies.
Si no es asunto tuyo, no te entrometas.
Si no sabes hacerlo mejor, no critiques.
Si no puedes ayudar, no molestes.
Si prometiste, cumple.
Si ofendiste, discúlpate.
Si no sabes, no opines.
Si opinaste, hazte cargo.
Si algo te sirve, trátalo con cariño.
Si no puedes hacer lo que quieres, trata de querer lo que haces
--------------
EL ANILLO
—Vengo a verle, maestro, porque me siento tan poca cosa que no tengo fuerzas para hacer nada. Me dicen que no sirvo, que no hago nada bien, que soy torpe y bastante tonto. ¿Qué puedo hacer para que me valoren más?
El maestro, sin mirarlo, le dijo:
—Cuánto lo siento, muchacho, no puedo ayudarte, debo resolver primero mi propio problema. Quizá después… —y haciendo una pausa agregó—: si quisieras ayudarme tú a mí, yo podría resolver mi problema con más rapidez y después tal vez te pueda ayudar.
—E…encantado, maestro —titubeó el joven, pero sintió que de nuevo era minusvalorado y sus necesidades
postergadas.
—Bien, —asintió el maestro. Se quitó el anillo en el dedo pequeño, y dándoselo al muchacho, agregó—: toma el caballo que está allá afuera y cabalga hasta el mercado. Debo vender este anillo porque tengo que pagar una deuda. Es necesario que obtengas la mayor suma posible, pero no aceptes menos de una moneda de oro. Ve y regresa con esa moneda lo más rápido que puedas.
El joven tomó el anillo y partió. Apenas llegó, empezó a ofrecer el anillo a los mercaderes. Estos lo miraban con algún interés,
hasta que el joven decía lo que pretendía por el anillo. Cuando el joven mencionaba la moneda de oro, algunos reían, otros le volvían la cara y sólo un anciano fue tan amable como para explicarle que una moneda de oro era demasiado para entregarla a cambio de un anillo como ése.
En afán de ayudar, alguien ofreció una moneda de plata y un cacharro de cobre, pero el joven tenía instrucciones de no aceptar menos de una moneda de oro y rechazó la oferta. Después de ofrecer su joya a toda persona que se cruzaba en el camino, más de cien personas, abatido por su fracaso montó su caballo y regresó.
¡Cuánto hubiera deseado el joven tener él mismo esa moneda de oro! Podría entonces habérsela entregado él mismo al maestro para liberarlo de su preocupación y recibir entonces su consejo y ayuda.
Entró en la habitación.
—Maestro —dijo—, lo siento,
no se puede conseguir lo que me pediste. Quizás pudiera conseguir dos o tres monedas de plata, pero no creo que yo pueda engañar a nadie respecto al valor del anillo.
—Qué importante lo que dijiste, joven amigo, —contestó sonriente el maestro—. Debemos saber primero el verdadero valor del anillo. Vuelve a montar y vete al joyero. ¿Quién mejor que él para saberlo? Dile que quisieras vender el anillo y pregúntale cuánto te da por él. Pero no te importe lo que ofrezca, ¡no se lo vendas!. Vuelve aquí con mi anillo.
El joven volvió a cabalgar.
El joyero examinó el anillo a la luz del candil con su lupa, lo pesó y luego le dijo:
—Dile al maestro, muchacho, que si lo quiere vender YA, no puedo dar más de 58 monedas de oro por su anillo.
—¡58 monedas! —exclamó el joven.
—Sí —replicó el joyero—, yo sé que con tiempo podríamos obtener por él cerca de 70 monedas, pero no sé…. si la venta es urgente…le daré 58 .
El joven corrió emocionado a la casa del maestro a contarle lo sucedido.
—Siéntate —dijo el maestro después de escucharlo.
—Tu eres como este anillo: una joya, valiosa y única. Y como tal, sólo puede evaluarte un verdadero experto. ¿Qué haces pretendiendo que cualquiera descubra tu verdadero valor?
Y diciendo esto, volvió a ponerse el anillo en el dedo pequeño.
Todos somos como esta joya, valiosos y únicos, y andamos por los mercados de la vida pretendiendo que gente inexperta nos valore.
(Cuento tradicional zen)
Res no dóna tanta pena a la gent com haver de pensar(M.L. King) La gent de la ciutat aparenta gran saviesa i coneixença,però llur fantasia és sempre falsa:sols són experts en la imitació (Khalil Jubran) El major enemic del coneixement no és la ignorància,és la il•lusió de conèixer 1 cosa (S.Hawking,físic i cosmòleg) Molts pensen que
estan pensant,quan simplement estan reorganitzant prejudicis (W.James, psicòleg).
__________________________________________________ Correo Yahoo! Espacio para todos tus mensajes, antivirus y antispam ¡gratis! Regístrate ya - http://correo.espanol.yahoo.com/
Diario gratuito, Qué!.
Dirigido por Ana I.Pereda.
Jueves 22 de Febrero de 2007.
Página 24, sección "GENTE".
Firmado por: Carmen Rosa.
Su email: carmen.rosa@...
Este es el titular principal que aparece en esta página:
"Los hombres se creen que de azul ligan seguro"
Queda clara la intención del titular. Según se desprende de su
significado, también podría haberlo escrito de la siguiente forma:
"Los hombres se creen que de azul ligan seguro, jajajaja¡¡"
o también podría haberlo hecho así:
"Los hombres, pobres ilusos, se creen que de azul ligan seguro"
o incluso:
"Los hombres se creen que de azul ligan seguro, !tontos creidos¡".
Porque con ese "se creen" pueden hacerse multitud de combinaciones
semánticas distintas, pero todas contendrán el mismo significado,
todas tendrán el mismo sentido.
Con lo fácil que hubiese sido haber hecho un titular más objetivo,
y "políticamente más correcto" tal como demandan para ellas. Algo
así como:
"Los hombres creen que de azul ligan seguro"
Este último no rebajaría al hombre a la categoría de un ser creido,
o tonto, o digno de risa.
Podéis ver el titular en la sección "fotos" del grupo
Masculino_es_Positivo (yahoo).
Alephgaia.
“Les alegries dels pares són secretes, i igualment llurs penes i pors: no poden pronunciar ni les unes ni les altres”(Francis Bacon, Baró de Verulam, 1561-1626, filòsof
i polític anglès, precursor de l’empirisme). “Gairebé no mai els qui s’han estimat i unit, es deslliuren després l’un de l’altre. I la major part, després de moltes sacsejades i esforços terribles, s’uneixen més sòlidament que mai, amb una resignació que ha de durar fins a la mort” (François Mauriac, 1885-1970, novel·lista occità afrancesat, catòlic i progressista).
“L’amor és un home i una dona que estan conformes en un punt i disconformes en tots els altres” (Enrique Jardiel Poncela, 1901-1952, escriptor
humorista foraster).
“Amor de les meves entranyes, viva mort,
en va esper la teva paraula escrita,
i pens en la flor marcida,
que, si viu sense mi, vull perdre't.
L'aire és immortal, el còdol inert
ni coneix l'ombra ni l'evita.
Cor interior no necessita
la mel glaçada que la lluna aboca.
Però jo et sofrí, esquincí les meves venes,
tigre i coloma sobre la teva cintura
en duel de mossegades i assutsenes.
Omple, doncs, de paraules la meva paüra
o deixa'm viure en la meva serena
nit de l'ànima per a sempre obscura” (Soneto de la Carta, de FedericoGarcía Lorca,1898-1936, poeta i dramaturg republicà andalús, membre de la generació del 27, assassinat pel terrorisme franquista).
“Hi ha dona que diu: m’ha fet patir tant que mai no podré estimar cap altre home” (Jacques Chardonne, 1884-1968, novel·lista francès, de temàtica sovintejadament conjugal).
“El matrimoni és un anell triple: anell de prometatge, d’aliança, i de sofriment” Anònim
“Se’n va anar i hi seguí la bella paciència de l'amant
però
les llàgrimes declaren allò que el seu pit calla.
Enfebrit estava el seu cos; son cor cremava;
quan la separació vingué, quin patiment.
No pot parar a casa ni sojornar,
no arriba mai a escalfar el llit.
Sembla fet d’aqueixos núvols que el furacà
no cessa d'empemtar cap a uns altres cels.
És com el monoteisme a les ànimes dels infidels
que no poden pas copsar-lo i el refusen tal com els ve,
o com l’estel fugaç que travessa l'horitzó
i que, al llarg del seu vol, de vegades és amagat o deixat veure...” (“Tawq al-hamâna / El collar de la coloma”, obra cimera de la literatura andalusí, Xàtiva, 1022, escrita a l’exili per Ibn Hazm "de Còrdova”, *994 -+1063, poeta, polígraf).
“Recordí l’amor de l’amiga meva, que era com
les petges de Jawla als pedregams de Tahmad.
En ma memòria el ferm pacte d’amor que féu amb mi
lluïa com les incisions del tatuatge al palmell de la mà.
Em deturí, sense creure cert que pugués tornar-se’n:
ningú no m’aconhortava i plorí sens aturall fins a l’alba.
Fins que les gents feren llargs i sovintejats retrets,
en dir-me: “No acabis perint de pena, tin valor”
Les alternatives de l’enuig en la meva aimia són com
les barquetes dels tolls de Dad.
Passa del trencament a la unió com un vaixell,
que els mariners adés guien a dret, adés a tort.
El temps distribueix acords i enuigs
com qui juga al “fi‘al”
divideix el munt de terra amb tall de mà.
Fa creure que s’ha enfellonit, però em somriu,
i llueix dos collars, l’un de perles i l’altre de topazis” (“Tawq al-hamâna / El collar de la coloma”, obra cimera de la literatura andalusí, Xàtiva, 1022, escrita a l’exili per Ibn Hazm "de Còrdova”, *994 -+1063, poeta, historiador, jurisconsult, polígraf).
“La dona que estimem
i que no ens estima, és sempre incomprensible” (Jacques Chardonne, 1884-1968, escriptor francès).
“Si la meva ànima reclosa
Es pugués mostrar,
I allò que patesc callada
Pugués ser contat,
Tothom veuria
Com en sóc de dissortada
Com fingesc alegria
Com plor en cantar...
Que Déu em perdoni
Si és crim o pecat
Però jo sóc així
I fugint del fado,
Fugia jo de mi.
En cantar crid
I res no em doni
Si és doncs un pecat
Tenir amor al fado
Que Déu em perdoni.
Quan cant no pens
En el que la vida és per a mi
Ni tan sols em pertany
Ni en el mal si me’n dóna
Arrib a voler la veritat
I a somiar –somni immens-
Que tot és felicitat
I de tristesa no n’hi ha” (“Que Deus me Perdôe / Que Déu em perdoni”, d’Amâlia Rodrigues).
“Nous amics, nous patiments” Wolfgang Amadeus Mozart
“Déu és Amor, m’atrevesc a
dir. Però quin diable tan entremaliat és l’Amor” (Notebooks, God is Love, de Samuel Butler, 1612-1680, escriptor anglès).
“Les dones que mereixen ser amades són inaccessibles” (Jacques Chardonne, 1884-1968, escriptor francès).
“La dona és una esclava que esclavitza” (Joaquim Torres, escriptor-viatger català contemporani).
“Rifkale, dins l'aldarull que fan els telers,
muda quan cal les llançadores,
fa un nus a I'ordit.
Mentrestant pensa en el ghetto
on regna la basarda
ja fa setmanes,
un mes potser.
Rifkale, mentre treballa dintre del brogit,
pensa en Herschel, el seu home,
amb el cor encongit.
On l'han dut, com den patir-hi,
com deu pensar en Rifkale,
en
el seu menut
que ell no coneix.
Rifkale canta perquè s'adormi el seu fill:
"Aviat coneixeràs el pare;
portarà llet i pa,
sucre, farina i mantega, un munt de coses bones".
Rifkale no sap
que el seu home és mort” (Rifkale, poema anònim en jídix durant l’ocupació nazi de Polònia).
“Hi ha gent que considera un nadó com a símbol de la nostra amor, com si creguessin que els dos a soles no en són encara prou, de símbol. La trista veritat és que hi ha gent que es casen, van allunyant-se a poc a poc l’un de l’altre, es divorcien i llavors algú d’ells pren l’esmentat símbol de l’amor i li diu que ha d’odiar el seu ex” (Bill Cosby[William H. Cosby Jr.], *1937, actor i
escriptor afroamericà).
“Pens que els homes que tenen una orella foradada van millor preparats per al matrimoni. Ja han experimentat dolor i ja han comprat joies” (Rita Rudner, *1955, comediant estadounidenca).
“L'amor és cec i el matrimoni és la institució per als cecs” James Graham
“El matrimoni té moltes dolors, però celibat no té cap plaer” Samuel Johnson
“L'amor és l'alba de matrimoni, i el matrimoni és la posta de sol d'amor” (Dita francesa). “Si vols sacrificar l'admiració per molts homes per les crítiques d'un d’ells, tira endavant i casa’t” Katharine Hepburn
“És menester evitar que entre dos que es volen s’interposin les paraules irreparables” (No en consta l'autor).
“Els humans es casen, és clar, un camí arribada l’edat normal dels joves per a viure junts. Però la felicitat que sols el matrimoni dispensa és la d’envellir plegats. La fugida de la jovenesa és un dissort. Tot, inclús la decrepitud, té un
sentit positiu” (Hermann Alexander von Keyserling, 1880-1942, filòsof i científic alemany).
“La bigàmia és una manera d'evitar la publicitat dolorosa de divorci i la despesa de pensió alimentària” Oliver Herford
“Què és l’infern? Mantinc que és el sofriment de ser incapaç d'estimar”(Fiòdor N. Dostoievski,1821-1881, escriptor rus).
“Els canons i les armes de focs són màquines cruels i damnables; consider que han estat suggerides directament pel diable. Si Adam hagués vist en una visió els instruments horribles que els seus fills havien d'inventar, hauria mort de dolor” (Martí Luter, 1483-1546, teòleg alemany iniciador de la Reforma protestant).
“Una paraula ens allibera de tot el pes i dolor de vida: tal paraula és amor” Sófocles.
“(Sessió de tortura) Sent els brams del del costat. Sols falten dos o tres minuts –en són de
llargs, aqueixos minuts- i després em copejaran a mi...¿Quin sentit té d’expressar la solidaritat amb els qui estan essent copejats? És una pocasoltada, ço vol dir que és pur amor. L’amor no pensa en allò que en traurà, no pensa res. Tant li fa, la raó” (Richard Wurmbrand, pastor evangèlic d’origen jueu, de la minoria de parla alemanya a Romania, empresonat en aïllament i torturat pels filonazis i pels stalinians durant una pila d’anys).
“Per a estar prest al servei de la proclamació de la Paraula en cada situació urgent que es presenti, cal un grup de pastors perfectament lliures i disposats a entrar en acció. Han d’estar disponibles allà on sia exigit llur servei, en qualssevol circumstàncies externes; renunciaran a tots els privilegis tradicionals, financers i d’altres tipus. El fet de sortir
d’una fraternitat i de tornar-hi sovint, serà per a ells la comunió que han de menester per a exercir llur ministeri. L’objectiu no és un recés monàstic sinó una concentració interior per a un servei exterior” (Lletra de principis de la repressió nazi, de Dietrich Bonhöffer, 1906-1945, pastor evangèlic de l’Església confessant de la resistència antihitleriana i gran teòleg de la postguerra, visqué a Barcelona als anys ’20).
“Però la pena de dona és com una tempesta estiuenca, És tan breu com violenta” (“Basil”/ “Alfàbrega”, acte V, sc. 3, de Joanna Baillie).
“Ai de l’home que vol actuar amb sinceritat en l’amor” (Aurore Dupin, George Sand, 1804-1876, escriptora francesa).
“L’amistat sempre beneficia; l’amor de vegades fa prendre mal” (Luci Anneu Sèneca, 4 ó 2 a.C.-65, escriptor i filòsof estoic bèticoromà).
“Car ab poca amor gran fet no es pot menar” (Ramon Llull).
“Nous amics, nous patiments”
Wolfgang Amadeus Mozart“Nous amics, noves dolors” Wolfgang Amadeus Mozart “Has de treure l’amor de l’enjugassament perquè tasti l’agre vi de la pena, perquè se’n pugi al món de les llàgrimes. Germà meu, recorda-ho i alegra-te’n” (Rabindranath Tàgur, 1861-1941, filòsof i escriptor bengalí, convertit al cristianisme).
“Estima’m quan menys ho meresca, perquè serà quan més n’hauré de menester” Dr. Jeckyll
“De tant que volia el diable el seu fill, li va treure un ull” (Refrany
català)..
“He trobat la paradoxa que si estim fins que faci mal, llavors no hi ha cap mal, sinó sols més amor” (Mare Teresa).“Els problemes són part de la vida, i si no els comparteixes, no dónes prou oportunitats, a la persona que estimes, per tal que t’estimi prou” Dinah Shore.
“Estim a muntó la gent que no conec; just per això no faig res per conèixer ningú” (Pitigrilli[Dino Segre], 1893-1975, escriptor italià).
“T’estim perquè ets feble davant el violent opressor i pobre davant el ric cobejós. Per ço escamp llàgrimes i et conhort; des d’arrere de les meves llàgrimes et veig envoltat dels braços de la Justícia, somriure i oblidar els teus perseguidors. Ets mon germà i t’estim” (Jubran Khalil Jubran, 1883-1931, escriptor i artista libanès).
“Valen més arengades amb amor que pollastres amb dolor” “Amor i gravetat no passen per un forat” (Refranys catalans).
“Quan ens demanàvem honestament quina persona significava més per a nosaltres en les nostres vides, sovint vam trobar que són les qui, en comptes de donar-nos consells, solucions, o guariments, han escollit més aïna de compartir la nostra pena i tocar les nostres ferides amb una mà tèbia i tendra. L’amic qui potser calla en els nostres moments de desesper o de confusió, el qui sap romandre a la nostra vora en l’hora de la pena i del dol, el qui ara sap escoltar, sense guarir, sense sanar, i plantar cara del nostre costat a la realitat de la nostra impotència, això és un amic qui certament ens atèn” (“Out of Solitude”, Henri Nouwen).
“Una vida sens amor, sense la presència de l'estimat, no és res sinó una mera actuació de llanterna màgica. Traiem diapositiva rere diapositiva, cansant-nos ràpidament de totes, i fent recular-lo per passar de pressa al pròxim” (Johann Wolfgang von Goethe).
“Els amics, com les dents, els anem perdent amb els anys, no sempre sense dolor” Ramón i Cajal
“Tenir por de l’amor és tenir por de la vida” (Bertrand Russell). “Netejava l’Amic la seua cara i
els seus ulls de plors que sostenia per amor, a fi de no descobrir els llanguiments que li donava el seu Amat, el qual digué al seu Amic per què amagava els senyals d’amor als altres amadors, els quals li havia donat per tal que els enamoràs d’honrar els seus valors” (“Llibre d’Amic e Amat”, ca. 1275-1285,de Ramon Llull, 1235-1316, català de Mallorca).
“La concòrdia augmenta les fortunes petites. La discòrdia n’arruïna les més grans” (Agripa).
“Sempre hi guanyarà
qui sap estimar, suportar i perdonar” (Autor desconegut o refrany català).
“El patiment és el principal nodriment de l’amor, i qualsevol amor que no s’alimenti amb una mica de sofrença pura mor”.
“Tu també vas cercant dolors inútils.
-Jo només vaig cercant dolors que puc llevar a l’altri”.
“De tota manera, rares
voltes l’errarà qui es posa com a deure primer de treure un patiment al més dèbil per a carregar-lo damunt de si mateix” (Maurice Polydore-Marie-Bemard Maeterlinck, 1862 Gant - 1949 Cannas, assatgista i dramaturg flamenc).
“Trob que és molt bell que els pobres acceptin llur càrrega, que la compartesquen amb la passió del Crist. Trob que el món està essent ajudat molt pel sofriment de la gent pobra” (Mare Teresa de Calcuta).
“Colze amb colze; junts vam apagar l’escola en flames, vam embenar el professor de llatí ferit i l’en vam traure; plegats vam estar asseguts, i era com si aquelles experiències ens haguessin junyit els uns als altres per sempre més..., tanmateix no hi èrem,
feia molt que no estàvem eternament units” (“El pa dels anys fadrins/ Das Brot der frühen Jahre”, 1955, de Heinrich Böll,1917-1985, escriptor alemany).
“I tanmateix la gent se'n va per sempre més,
deixant un regust amarg pels espais de l'ànima,
així aprenem que en viure anem morint
i ens corprèn que aquesta llei sigui tan certa.
Ai, amor, si per amor pogués fugir d'aquí
fins aquell meu paradís de ribes serenes,
tornaria a obrir amb plenitud les ales blanques
del demàper sempre més... per sempre més amb tu.
Així doncs, buido les maletes per a
l'adéu,
desfaig els pobres cabdells que a la terra em lliguen,
viuré mirant-te els ulls, que solament
és en ells que puc gaudir del gest de viure.
Ai, amor, si per amor pogués tornar a sentir
la forta passió i la pell de tantes absències,
tornaria a obrir amb lenta plenitud les ales del demà
per sempre més... per sempre més amb tu.
Tot el que et dic no té sentit si sóc dempeus
però és clar com la llum del mar quan meno la barca,
jo vinc d'un món de gestes i
naufragis
i m'agrada si el meu cant commou l'oratge.
Ai, amor, si per amor pogués deixar-ho tot,
cremant tots els meus ahirs per tornar a renéixer,
obriria amb lenta plenitud les ales blanques del demà
per sempre més... per sempre més amb tu”
(“I tanmateix”, lletra i música: Lluís Llac).
Res no dóna tanta pena a la gent com haver de pensar(M.L. King) La gent de la ciutat aparenta gran saviesa i coneixença,però llur fantasia és sempre falsa:sols són experts en la imitació (Khalil Jubran) El major enemic del coneixement no és la ignorància,és la il•lusió de conèixer 1 cosa (S.Hawking,físic i cosmòleg) Molts pensen que estan pensant,quan simplement estan reorganitzant prejudicis (W.James, psicòleg).
__________________________________________________ Correo Yahoo! Espacio para todos tus mensajes, antivirus y antispam ¡gratis! Regístrate ya
- http://correo.espanol.yahoo.com/
Aquí os mando un texto que ha escrito un jienense, paisano de Alcaraz, en un foro del ABC sobre ETA.
Voy a hablarles de mi paisano Francisco José Alcaraz, sé que algunos no creerán lo que digo, pero basta que se metan en google y busquen información. Mucha de esta información procede de víctimas del terrorismo que no son de sensibilidad socialista ni de lejos. Yo, por si a
alguien le pudiera interesar, tampoco.
Alcaraz es muy conocido en Torredonjimeno (Jaén) y procede de una familia bastante humilde pero muy católica. Se convirtió a los testigos de Jehová e iba llamando a los portales del pueblo vendiendo biblias. Luego se pasó a los evangelistas. Es de profesión peluquero y académicamente no pasó de la EGB. Su compañera, Mª del Carmen Álvarez, es de profesión pescadera y de nivel académico similar. No están casados. Esta circunstancia produjo cierta hilaridad en el seno de la AVT cuando la asociación concedió un premio por “su lucha contra el terrorismo” a la conocida periodista de la COPE Cristina López Schlichting, persona de profundas convicciones católicas y una postura pública muy clara sobre el matrimonio y la familia.
Alcaraz fue expulsado de la AVT Andaluza y su presidente – que no me inventó nada,
que está en google- lo calificó como “pirata” que pretendía vivir económicamente a costa de las víctimas. En la actualidad, Alcaraz cobra de la AVT 200 € diarios en concepto de dietas. Esto es así porque legalmente el presidente no puede tener sueldo. Es decir, que se saca 6.000 € mensuales que pagamos todos los españoles. Su trabajo es ese, presidente de la AVT. ¿Curioso, verdad?
Su compañera trabaja en la AVT, está dada de alta en la SS con contrato laboral, derecho a paro…etc y ¿saben en concepto de qué? Pues nada menos que de “Responsable del departamento Jurídico”. Como lo oyen. ¿Saben cuanto cobra esta señora al mes de la AVT? ¡3.000 € mensuales netos.! Medio kilo de las antiguas pesetas. De pescadera a asesora jurídica. No tiene ni el bachillerato. Con la EGB. En fin. ¡Lo
mismo que vendiendo pescadilla a las marujas!
Se sacan entre los dos 9.000 € mensuales. De aquella cantidad que el estado entrega a la AVT para que lleven a cabo los fines de la asociación, los primeros ciento y pico mil € van a parar al bolsillo de Alcaraz y su compañera.
Y no me invento nada, que repito que mucha de esta información procede de la propia AVT.
Acabo con el extracto de la carta que Daniel Portero, hijo del fiscal superior del tribunal de justicia de Andalucía, D. Luís Portero, asesinado por ETA en 2.000 y que formó parte de la junta directiva de la AVT envió a un diario nacional y que este diario publicó. ¿Saben de qué periódico hablo? Pues del ABC, ni más ni menos.
"Como ex miembro que soy de esa junta directiva, discrepo de muchas de las actuaciones de José Alcaraz, que antepone claramente intereses y actitudes personales al interés general de la asociación. No se puede utilizar la AVT para hacer partidismo cuando sus Estatutos lo prohíben expresamente. Es éticamente inaceptable que Alcaraz tenga a su esposa de responsable de los departamentos jurídico y social de la AVT y de presidenta de una asociación jienense de víctimas del terrorismo. Y es definitivamente un escándalo y contrario a los actuales Estatutos de la AVT que el actual jefe de prensa de la AVT, hijo de Gotzone Mora, sea militante de un partido político y tenga un contrato blindado por el que cobra aproximadamente 3.000 euros mensuales.”
La carta la encontraran fácilmente en google. En fin, espero que tengan ahora una idea más clara del personaje. Pero si pasan algún día por Torredonjimeno, pregunten a cualquiera por él, y ya verán las sonrisas espontáneas, por no decir el descojone, que provoca la simple mención de su nombre.
En fin, que cada uno opine.
Res no dóna tanta pena a la gent com haver de pensar(M.L. King) La gent de la ciutat
aparenta gran saviesa i coneixença,però llur fantasia és sempre falsa:sols són experts en la imitació (Khalil Jubran) El major enemic del coneixement no és la ignorància,és la il•lusió de conèixer 1 cosa (S.Hawking,físic i cosmòleg) Molts pensen que estan pensant,quan simplement estan reorganitzant prejudicis (W.James, psicòleg).
__________________________________________________ Correo Yahoo! Espacio para todos tus mensajes, antivirus y antispam ¡gratis! Regístrate ya - http://correo.espanol.yahoo.com/
En el movimiento por la igualdad y la no discriminación, en el trabajo cotidiano contra el sexismo y los abusos, es muy positivo que cada uno se especialice en un área (la propaganda prejuiciosa o esterotipada, en tu caso), sin perder de vista los demás sectores del movimiento masculista o masculinista (en nuestro caso temas familiares y especialmente de los hijos de divorciados), a fin de que entre todos vayamos formandonos, informandonos, ayudandonos y matizandonos.
Si buscas palabras clave en listas de debate, como feminismo, sexismo, hembrismo, feminazismo, etc. seguro que encuentras otras listas, como la de Manfender. Lo que pasa que algunas tienen muchos mensajes diarios.
Recordamos a todos los apuntados a la lista que todos pueden aportar sus noticias, valoraciones, etc. libremente. Ya sabemos que la mayoria de listas de todo tipo tienen una baja participación, pero a veces participar no es tan complicado. Todos leemos, por ej., noticias chocantes sobre estos temas o nos llegan de otras listas. Simplemente podemos reenviar las más interesantes.
Muchas gracias.
El Owner.
Diego <alephgaia@...> escribió:
Hace unos meses creé un grupo en Yahoo al que denominé "Másculino_es_positivo". A través de él pretendemos denunciar el mal trato que recibe el hombre en los medios de comunicación, principalmente en publicidad, películas, cine, series... Estoy buscando un lugar oficial, en principio, ubicado en internet donde poder exponer todas estas denuncias como una sola, o de una en una tal como lo hacemos en nuestro grupo. Un integrante de vuestro grupo "problemdivorciados", el cual firma como CS -a quien saludo muy afectuosamente- también perteneciente a Masculino_es_Positivo, me dio a conocer vuestro grupo y pensé que
estaría bien pertenecer a ambos, pues la lucha es la misma en definitiva. Acabo de comprobar -muy gratamente- como, sin saberlo, estaban llegando mis mensajes de denuncias a este grupo. Con lo cual agradezco a CS haber "adelantado mi objetivo" en este grupo. Me refiero a que los mensajes de denuncias publicados por CS y por mi en Másculino Positivo, creo, están casi todos publicados aquí también. Eso es estupendo¡¡ Desde luego, el grupo Másculino_es_positivo está abierto a los miembros de este grupo. Os espero. Gracias.
.
Res no dóna tanta pena a la gent com haver de pensar(M.L. King) La gent de la ciutat aparenta gran saviesa i
coneixença,però llur fantasia és sempre falsa:sols són experts en la imitació (Khalil Jubran) El major enemic del coneixement no és la ignorància,és la il•lusió de conèixer 1 cosa (S.Hawking,físic i cosmòleg) Molts pensen que estan pensant,quan simplement estan reorganitzant prejudicis (W.James, psicòleg).
__________________________________________________ Correo Yahoo! Espacio para todos tus mensajes, antivirus y antispam ¡gratis! Regístrate ya - http://correo.espanol.yahoo.com/
“Per culpa de la gelosia l’absència s’esdevé tan insuportable com la presència real” (Maurice Baring, 1874-1945, periodista, poeta, diplomàtic i militar britànic).
“Ha estat descoberta l’existència de sentiments negatius en el nadó tals com l’odi i la gelosia, i els experimenta amb una intensitat i una culpabilitat pròximes a la de l’adult i tan considerables que poden traumatitzar definitivament la seva sensibilitat, si no li permetem de desdramatitzar la situacio tot acceptant-los i donant-li la possibilitat
d’expressar-los”(“Liberté et autorité”, 1966, de Colette Hovasse).
“No obstant això, tan bon punt Melcior sortia de la cambra, la Güelfa llegia les lletres moltes vegades i les besava, i amb l’abadessa de la seva companyia passaven força temps parlant sempre d’ell. I encara que l’abadessa li aconsellava de no captenir-se tan cruelment, ella deia: “Encara faré pitjor, ja que el jorn que hi vindrà Curial, no sortiré ni en faré esment, i li causaré tant d’enuig a través d’en Boca de Far com ell m’ha fet a mi amb na Laquesis”.
“Si la gelosia és senyal d'amor... És com la febra en
l'home malalt: tenir-ne és senyal de tenir vida, però d'una vida malalta i mal amatent” (Miguel de Cervantes Saavedra,1547-1616, escriptor hispànic, cim del Segle d’Or foraster).
“-Jo preg a Déu que us ajudi, ja que en pregar per vostra vida preg per la meva” (“Curial e Güelfa”, Anònim català de cavalleria escrit cap a 1435-1456).
“L’abraçada d’una dona pot no deixar cap petja en l’ànima, però sempre en deixa alguna a la solapa”
“I, embriagats per la passió (de l’avarícia), tenien disputes i gelosies de criatura, i a voltes braonades de fera, que, altre cop persones, es perdonaven per la por dels testaments i altres lligams. Enmig dels seus entendriments, una talega sobre el pit, oberta i premuda amb amor, tot sovint eixia l’Oleguer, bo i plorant, amb allò dels lladres: -Per res, per res del món no donis ni un quarto: sent? Mira, quines dobles de quatre! Semblen girasols! Ves qui se’n desfà! Bé en tenim prou, de diners, a fora!” (“L’Escanyapobres”, 1884, de Narcís Oller, 1846-1930, primer gran novel·lista català de la Renaixença).
“I després la
veu es desvià com un ocell en vol, davallà devers una tonalitat rica i melodiosa, gairebé un sanglot, en pronuncia rel nom de “Nessim”. I el repetí un parell de vegades mentre s’abraçaven amb una tendresa tan estremida que Naruz es ficà a riure, satisfet en comprovar una volta més la tendresa del seu germà per Leila, i també amb amargor, ja que Nessim era el favorit de sa mare, el més benplantat. No era gelós del seu germà, però li dolia el timbre melodiós de la veu de Leila en adreçar-se a Nessim i que mai no havia usat amb ell” (Mountolive-Quartet d'Alexandria, de Lawrence George Durrell, 1912-1990, novel·lista britànic).
“Estem convençuts que un grau superior d’intel·ligència ens conduiria a acceptar la infidelitat en la dona. Les
facilitats modernes, l’amplitud del camp d’acció ens guareixen a poc a poc de la mania de posseir. Sens dubte la propietat és sols una gerència emprenyadora que sols serveix a la nostra vanitat. Estimem més lliurement allò que no ens pertany. Voler abassegar un ésser, paralitzar la seva fantasia, subjectar la seva voluntat, és una pretensió forasenyada. Però si tan savis i complaents fóssim, sols estimaríem amb mesura, és a dir, no estimaríem” (Paul Le Févrel Geraldy, 1885-1954, escriptor francès).
“Les dones corrents estan sempre geloses dels marits. Les dones belles no mai. Elles són sempre molt ocupades sentint-se geloses dels marits de les altres dones” Oscar Wilde
“Les dones més geloses són, sens dubte, les de vida sexual més fonda i normal. Aquestes comprenen les absències del marit” (Gregorio Marañon, 1887-1960, metge i escriptor foraster).
“La passió femenina és una selva fosca mai no explorada del tot, selva feta alhora de desinterès infinit i d’ímpetu gelós per la possessió exclusiva” (Gregorio Marañon, 1887-1960, metge i escriptor foraster).
“Entre totes les decepcions que ens pot causar una dona, la decepció pel nostre rival és la pitjor. En tenim gelosia i no en som pas sorpresos, si
trobem vora la nostra muller els homes més famosos del nostre temps. Però no podem suportar de veure-la envoltada de gent mediocre. Allò que ens decep és que ella sia amorosa d’un tipus que jutjam inferior a nosaltres” (André Maurois [Emile Herzog], 1885-1967, escriptor francés).
“Els gelosos són posseïts per un dimoni boig i per un esperit avorrit alhora” (Johann Kaspar Lavater, 1741-1801, teòleg i místic suís).
“En la gelosia hi ha més amor propi que no pas amor veritable” (La Rochefoucauld).
“L’home sent gelosia si estima, la dona també, sens estimar” (Kant).
“La gelosia és pitjor que la bruixeria” (Anònim).
“Les ànimes fortes no són geloses ni porugues, la gelosia és un dubte, la temor una petitesa” Honoré de Balzac
“Un judici negatiu us satisfà encara més que no una lloança vist que respira gelosia” (Jean Baudrillard).
“La gelosia no és sinó un fill afavat de l’orgull” (Pierre Augustin Baumarchais).
“La gelosia és una manca d’estima per la persona que estimes” (Ivan Alekseievitx Bunin).
“La gelosia prové sempre d’una profunda ignorància” (Olivier de Kersauson, *1944).
“Bellesa: el poder pel qual una dona encisa un amant i aterroriza un marit” (El diccionari del diable, Ambrose Bierce).
“Així he descobert el meu passat tot examinant-lo, des de quan sols era un nin. Per una d’aquelles, també ho era el meu germà. Ma mare no posava tots els seus ous en una cistella, per dir-ho així: em donava un germà més jove anomenat Russell, que m'ensenyaria què vol dir la "supervivència del més apte" (Bill Cosby[William H. Cosby Jr.], *1937, actor i escriptor afroamericà).
“…No sé per què – sols gelosia crec la hi movia –, ella es clamava molt la tractava son marit mal”
(Spill, 2ª part. Com volgue pendre beguina, de Jaume Roig).
“Si no vas oblidar
l'amor que em dedicares,
i allò que vas escriure
en les lletres que em vas enviar,
oblida el passat
i torna al meu costat,
perquè ja estàs perdonat
de tot el que em vas dir.
Torna estimat meu,
però torna com vas dir,
Repenedit
de tot el que em vas fer,
Tenint el que de tenir-ho
ja n’hi ha prou per al teu càstig
Aqueixa dona
Que anava ara amb tu.
Si te n’has desdit
No tornis, vés amb compte
perquè accepte
que visques abans amb ella
perquè pots creure
que abans preferesc morir
que no pas amb tu viure
en saber que t’agrada ella.
L’únic que jo et deman
És un record,
si és que meresc
una mica de compassió,
Deixa’m ficar
el teu retrat amb el meu,
Per tal de poder pensar
que encara visc amb
tu. (“Destí de la gelosia”, fado).
La jalousie, clé de notre comportement, ne cesse d'être niée, refoulée, réduite et même moquée. Alors qu'elle est partout, virulente, à la fois dangereuse et source de progrès. Chapsal, Madeleine.
Res no dóna tanta pena a la gent com haver de pensar(M.L. King) La gent de la ciutat aparenta gran saviesa i coneixença,però llur fantasia és sempre falsa:sols són experts en la imitació (Khalil Jubran) El major enemic del coneixement no és la ignorància,és la il•lusió de conèixer 1 cosa (S.Hawking,físic i cosmòleg) Molts pensen que estan pensant,quan simplement estan reorganitzant prejudicis (W.James,
psicòleg).
__________________________________________________ Correo Yahoo! Espacio para todos tus mensajes, antivirus y antispam ¡gratis! Regístrate ya - http://correo.espanol.yahoo.com/
Cuando uno de los miembros de la pareja deja de amar y decide alejarse, hay una persona que siente un gran dolor, y que siente el peso de la pérdida de una manera diferente. Esta persona es la que sigue amando, la que no puede comprender o, que si bien comprende lo que sucede, no lo entiende o se niega de pronto a asumir su vida, su pena, y elaborar el duelo.
Es ahí cuando empezamos a comprender que a veces no podemos tener todo lo que queremos, y que la vida, o el mundo no era como lo imaginamos.
Soñamos con una vida en pareja, siempre sintiéndonos amados y amando, en terminar
nuestra vida al lado de la persona amada, y así de sueño en sueño un día nos despertamos ante esa realidad: Ya no nos aman. Nos llenamos de preguntas sin respuestas: ¿por qué? ¿cuándo?
Amar implica correr ese riesgo, y cuando se ama de verdad se sufre. Ante la pérdida debemos tratar de elaborar el duelo, y poco a poco lograr separarnos de lo que ya no está. Si no aprendemos a soltar, si no dejamos ir, si el apego puede más que nosotros y nos quedamos ahí atados, pegados a esos sueños, a esas fantasías, a esas ilusiones, el dolor crecerá sin parar y día a día nuestra tristeza, y nuestro sufrimiento serán los compañeros de ruta, de una ruta hacia la depresión, la falta de incentivo, la falta de vida.
Cuesta soltar aquello que amamos, duele sentir que ya no somos amados, pero en ese dolor estamos creciendo y madurando y si aprendemos a soltar estamos dejando atrás una parte de nuestra historia y empezamos a abrirnos a lo diferente, a lo desconocido. Dejar ir, esa es la clave. No es fácil, no es simple: Duele...
La vivencia normal de una pérdida tiene que ver justamente con animarse a vivir los duelos, con permitirse padecer el dolor como parte del camino. Y digo dolor y no el sufrimiento, porque sufrir es resignarse a quedarse amorosamente apegado a la pena. Quiero poder abrir la mano y soltar lo que hoy ya no está, lo que hoy ya no sirve, lo que hoy no es para mí, lo que hoy no me pertenece. No quiero retenerte, no quiero que te quedes conmigo porque yo no te dejo ir.
No quiero
Res no dóna tanta pena a la gent com haver de pensar(M.L. King) La gent de la ciutat aparenta gran saviesa i coneixença,però llur fantasia és sempre falsa:sols són experts en la imitació (Khalil Jubran) El major enemic del coneixement no és la ignorància,és la il•lusió de conèixer 1 cosa (S.Hawking,físic i cosmòleg) Molts pensen que estan pensant,quan simplement estan reorganitzant prejudicis (W.James, psicòleg).
__________________________________________________ Correo Yahoo! Espacio para todos tus mensajes, antivirus y antispam ¡gratis! Regístrate ya - http://correo.espanol.yahoo.com/
Hace unos meses creé un grupo en Yahoo al que
denominé "Másculino_es_positivo". A través de él pretendemos denunciar
el mal trato que recibe el hombre en los medios de comunicación,
principalmente en publicidad, películas, cine, series...
Estoy buscando un lugar oficial, en principio, ubicado en internet
donde poder exponer todas estas denuncias como una sola, o de una en
una tal como lo hacemos en nuestro grupo.
Un integrante de vuestro grupo "problemdivorciados", el cual firma
como CS -a quien saludo muy afectuosamente- también perteneciente a
Masculino_es_Positivo, me dio a conocer vuestro grupo y pensé que
estaría bien pertenecer a ambos, pues la lucha es la misma en
definitiva.
Acabo de comprobar -muy gratamente- como, sin saberlo, estaban
llegando mis mensajes de denuncias a este grupo. Con lo cual agradezco
a CS haber "adelantado mi objetivo" en este grupo. Me refiero a que
los mensajes de denuncias publicados por CS y por mi en Másculino
Positivo, creo, están casi todos publicados aquí también. Eso es
estupendo¡¡
Desde luego, el grupo Másculino_es_positivo está abierto a los
miembros de este grupo. Os espero.
Gracias.
Participación será relativo al envío de correos a senadores y diputados, para ofrecer algunas recomendaciones si finalmente decidís enviar un correo a senadores y diputados, para evitar que os puedan meter en sus filtros de spam.
Si enviáis un correo genérico a *todos* los destinatarios (es decir, un "para:" o "to:" larguísimo), más de uno lo borrará directamente porque se le parecerá mucho a "publicidad". Es mejor sendos correos individiuales a cada uno de los destinatarios: que no vean un "churro" de direcciones de correo que demasiado se parece a un spam.
También sería mejor un "Asunto:" o "Subject:" menos contextualizado (es decir, no un "Encuesta sobre la custodia compartida") porque condicionaría la lectura del cuerpo, ya que si ese asunto no le interesa al destinatario, directamente lo borraría sin léerselo, y lo importante es que se lo lea. Es decir, que el Asunto no diga nada para que tengan que
leerse el cuerpo; por ejemplo, un "Consideraciones para la próxima votación de Ley" o algo así que seguro que le hará leer el correo, ¡qué remedio!, para saber de qué va.
Otro aspecto es que el cuerpo debe ser muy escueto, un par de párrafos de cinco o seis líneas, con frases cortas, lenguaje neutro y que exponga claramente la idea, para que les sea muy fácil y rápido leerlo (son gente muy "ocupada"). Eso sí, con muchos enlaces a pie de mensaje de los medios donde se ha publicado la noticia de la encuesta y, en lugar preferente (es decir, el primer enlace y bien remarcado), el enlace donde se puede consultar el estudio completo (y, si está disponible, como fichero adjunto, pero de pequeño tamaño y en formato muy estandarizado, para que no les suponga esfuerzo descargarlo y consultarlo). También se podría incluir el enlace al sitio web de la empresa que realizó el estudio. En definitiva, que vean que no es un simple correo con un mensaje más o menos eficaz, sino que pueden
consultar más datos a lo largo de la red (no es que los vayan a ver, pero le darán más credibilidad e importancia).
El correo también debería ser personalizado; es decir, que en el saludo del principio ponga "Excelentísimo Sr. D." (o el tratamiento que le corresponda). Llamar a las personas por su nombre hace que presten más atención. El resto del cuerpo del mensaje si que ya sería genérico para todos. Esto obligará, claro, a redactar los correos uno a uno.
Finalmente, aunque el correo vaya firmado en la despedidad por el presidente de la Asociación, que el correo remitente (el "De:" o "From") no sea de la Asociación. Estoy casi seguro que, en cuanto vean sospapa en la dirección de correo, pensarán "ya están éstos otra vez"; demasiada gente piensa que las asociaciones de padres son de amargados y misóginos (y, por contra, las de madres son de "pobres víctimas"). Los estereotipos existen y hay que intentar esquivarlos, aunque al final siempre salgan a relucir. Que al menos se lean el correo y,
cuando lleguen a la firma, ya sabrán de quien viene, pero se lo han leído: ya depende de ellos valorarlo como les parezca.
En definitiva, algunas recomendaciones para que el correo sea leído por el mayor número posible de personas. La mayoría de estas recomendaciones son por experiencia propia; por mi trabajo, recibo cientos de correo al día y, a la hora de filtrarlos, los aspectos que he enumerado anteriormente son los que acaban imperando. Espero que alguna os sea de utilidad.
Res no dóna tanta pena a la gent com haver de pensar(M.L. King) La gent de la ciutat aparenta gran saviesa i coneixença,però llur fantasia és sempre falsa:sols són experts en la imitació (Khalil Jubran) El major enemic del coneixement no és la ignorància,és la il•lusió de conèixer 1 cosa (S.Hawking,físic i cosmòleg) Molts pensen que estan pensant,quan simplement estan reorganitzant prejudicis (W.James, psicòleg).
__________________________________________________ Correo
Yahoo! Espacio para todos tus mensajes, antivirus y antispam ¡gratis! Regístrate ya - http://correo.espanol.yahoo.com/
La firma comercial espontex, ha optado por convencernos de la gran sensibilidad que sus guantes para limpiar ofrecen, presentándonos a un grupo de hombres sentados en una mesa para jugar al poker -seguramente- En la siguiente escena aparece una mujer que decide jugar con ellos. Ante este hecho, los hombres ponen
cara de no gustarle mucho la idea: - así la postura másculina resulta ya de entrada antipática para el espectador, la venganza de la mujer se saboreará mucho más ante aquel grupo de machistas-. Nada más sentarse, comienza a manejar las cartar como una auténtica profesional. Baraja el mazo con las dotes casi de una maga. Los hombres comienzan a "asustarse": este tipo de escena es muy habitual en publicidad, el hombre que expresa miedo ante la mujer. Finalmente, y por supuesto, la mujer gana la partida, el hombre pierde. El resultado final: se cierra el anuncio con un hombre limpiando vasos en ropa interior. Esta imagen igualmente es muy recurrente en este tipo de spot donde se pretende rebajar al hombre en su dignidad. La humillación es doble si éste aparece desnudo o casi desnudo -en este caso, en ropa interior-. Por añadidura el hombre es gordo y desproporcionado, con lo que la sensación de ridiculez se acentúa
aun más.
-----------
PUBLICIDAD: 1 mujer para 2 hombres.
Se trata nuevamente de un anuncio de televisión. Presentación en el mercado de una nueva revista, su nombre: OKS, pretende ser "una revista de cabecera", según dice su slogan. Esta es la primera frase pronunciada en este spot publicitario por la voz en off: "¿SABÍAS QUE UNA MUJER NECESITA A DOS HOMBRES PARA ESTAR O.K.?"
La imagen que aparece mientras es
pronunciada esta frase, algo imprecisa, es la de una mujer mirando a través de un espejo de mano a un hombre vestido con traje de chaqueta y corbata. Mueve el espejo, lo vuelve a orientar hacia el mismo lugar, y este mismo hombre aparece más desaliñado, con una apariencia de sport. La imagen en si no dice mucho, pero el sentido de la frase se capta. Pues si oimos una frase así, lo primero con lo que lo relacionaremos será con el sexo, -creo yo-. Esta frase puede tener muchas interpretaciones, pero la "suma" mental resultante es la de "la depreciación del hombre frente a la mujer". Sí, digo depreciación. La idea es: "para satisfacer a una mujer hacen falta dos hombres". Por tanto, el hombre tiene la mitad de valor que la mujer. Pero además, aparece en la pantalla la portada de la revista, el número 1, y ahí puede leerse: "CADA MUJER NECESITA DOS HOMBRES... A LA VEZ"
O sea, que la mujer no se sentirá
satisfecha sexualmente, -creo yo que van por ahí los tiros- si no se acuesta con dos hombres a la vez¡¡ Supuestamente está sacado de un "estudio científico", con todo lo que eso supone para el convencimiento público: "palabra de Dios". Lo que gran parte del público no sabe es que es posible demostrar hasta la "cuadratura del círuculo" si hace falta, simplemente manipulando con habilidad los datos y los resultados de cualquier estudio. De este modo se puede demostrar ésto que anuncia en esta nueva revista, o totalmente lo contrario: que un hombre necesita de dos mujeres para estar satisfecho sexualmente. ¡¡Pero a ver qué revista se atreve a decir semajante noticia¡¡ ¿Os imagináis?. La revista sería tildada con toda seguridad de machista, retrógrada, fomentadora de la poligamia, que rebaja a la mujer a condición de objeto... y veinte mil cosas más. Pero en este caso habla de la mujer, dejando al hombre por debajo de
ella; como a la mitad del valor que ella, pues es necesario dos hombres para una mujer.
---------------------
PUBLICIDAD TV: Si tu marido es un "inutil"... Seguros Santalucía.
¿Y cómo quieres un seguro?
-Eficaz. (dice una señora enfadada con un balón en la mano junto a un cristal roto)
-Rápido. (dice un señor que intenta tapar una tubería que le inunda el baño y lo moja completamente)
-Útil. (dice
otra señora cabreada mientras espera que su marido abra la puerta de casa mientras llueve). Por supuesto, él no encuentra la llave que abre la puerta, y los dos continúan mojándose. Ella cada vez más cabreada, él con cara de... pues eso... inútil, la mira a ella.
Seguros Santalucía, mensaje casi subliminal difícil de captar conscientemente, pero que queda bien impreso en el cerebro de manera inconsciente. .. la imagen lo expresa todo, puedes verla en la sección "fotos" del grupo.
Res no dóna tanta pena a la gent com haver de pensar(M.L. King) La gent de la ciutat aparenta gran saviesa i coneixença,però llur fantasia és sempre falsa:sols són experts en la imitació (Khalil Jubran) El major enemic del coneixement no és la ignorància,és la il•lusió de conèixer 1 cosa (S.Hawking,físic i cosmòleg) Molts pensen que estan pensant,quan simplement estan reorganitzant
prejudicis (W.James, psicòleg).
__________________________________________________ Correo Yahoo! Espacio para todos tus mensajes, antivirus y antispam ¡gratis! Regístrate ya - http://correo.espanol.yahoo.com/
“Les alegries dels pares són secretes, i igualment llurs penes i pors: no poden pronunciar ni les unes ni les altres”(Francis Bacon, Baró de Verulam, 1561-1626, filòsof i polític anglès, precursor de l’empirisme). “Gairebé no mai els qui s’han estimat i unit, es deslliuren després l’un de l’altre. I la major part, després de moltes sacsejades i esforços terribles, s’uneixen més sòlidament que mai, amb una resignació que ha de durar fins a la mort” (François Mauriac, 1885-1970, novel·lista occità afrancesat, catòlic i progressista).
“L’amor és un home i una dona que estan conformes en un punt i disconformes en tots els altres” (Enrique Jardiel Poncela, 1901-1952, escriptor humorista foraster).
“Amor de les meves entranyes, viva mort,
en va esper la teva paraula escrita,
i pens en la flor marcida,
que, si viu sense mi, vull perdre't.
L'aire és immortal, el còdol inert
ni coneix l'ombra ni l'evita.
Cor interior no necessita
la mel glaçada que la lluna aboca.
Però jo et sofrí, esquincí les meves venes,
tigre i coloma sobre la teva cintura
en duel de mossegades i assutsenes.
Omple, doncs, de paraules la meva paüra
o deixa'm viure en la meva serena
nit de l'ànima per a sempre obscura” (Soneto de la Carta, de FedericoGarcía Lorca,1898-1936, poeta i dramaturg republicà andalús, membre de la generació del 27, assassinat pel terrorisme franquista).
“Hi ha dona que diu: m’ha fet patir tant que mai no podré estimar cap altre
home” (Jacques Chardonne, 1884-1968, novel·lista francès, de temàtica sovintejadament conjugal).
“El matrimoni és un anell triple: anell de prometatge, d’aliança, i de sofriment” Anònim
“Se’n va anar i hi seguí la bella paciència de l'amant
però les llàgrimes declaren allò que el seu pit calla.
Enfebrit estava el seu cos; son cor cremava;
quan la separació vingué, quin patiment.
No pot parar a casa ni sojornar,
no arriba mai a escalfar el llit.
Sembla fet d’aqueixos núvols que el furacà
no cessa d'empemtar cap a uns altres cels.
És com el monoteisme a les ànimes dels infidels
que no poden pas copsar-lo i el refusen tal com els ve,
o com l’estel fugaç que travessa l'horitzó
i que, al llarg del seu vol, de vegades és amagat o deixat veure...” (“Tawq al-hamâna / El collar de la coloma”, obra cimera de la literatura andalusí, Xàtiva, 1022, escrita a l’exili per Ibn Hazm "de Còrdova”, *994
-+1063, poeta, polígraf).
“Recordí l’amor de l’amiga meva, que era com
les petges de Jawla als pedregams de Tahmad.
En ma memòria el ferm pacte d’amor que féu amb mi
lluïa com les incisions del tatuatge al palmell de la mà.
Em deturí, sense creure cert que pugués tornar-se’n:
ningú no m’aconhortava i plorí sens aturall fins a l’alba.
Fins que les gents feren llargs i sovintejats retrets,
en dir-me: “No acabis perint de pena, tin valor”
Les alternatives de l’enuig en la meva aimia són com
les barquetes dels tolls de Dad.
Passa del trencament a la unió com un vaixell,
que els mariners adés guien a dret, adés a tort.
El temps distribueix acords i enuigs
com qui juga al “fi‘al” divideix el munt de terra amb tall de mà.
Fa
creure que s’ha enfellonit, però em somriu,
i llueix dos collars, l’un de perles i l’altre de topazis” (“Tawq al-hamâna / El collar de la coloma”, obra cimera de la literatura andalusí, Xàtiva, 1022, escrita a l’exili per Ibn Hazm "de Còrdova”, *994 -+1063, poeta, historiador, jurisconsult, polígraf).
“La dona que estimem i que no ens estima, és sempre incomprensible” (Jacques Chardonne, 1884-1968, escriptor francès).
“Si la meva ànima reclosa
Es pugués mostrar,
I allò que patesc callada
Pugués ser contat,
Tothom veuria
Com en sóc de dissortada
Com fingesc alegria
Com plor en cantar...
Que Déu em perdoni
Si és crim o pecat
Però jo sóc així
I fugint del fado,
Fugia jo de mi.
En cantar crid
I res no em doni
Si és doncs un pecat
Tenir amor al fado
Que Déu em perdoni.
Quan cant no pens
En el que la vida és per a mi
Ni tan sols em pertany
Ni en el mal si me’n dóna
Arrib a voler la veritat
I a somiar –somni immens-
Que tot és felicitat
I de tristesa no n’hi ha” (“Que Deus me Perdôe / Que Déu em perdoni”, d’Amâlia Rodrigues).
“Nous amics, nous patiments” Wolfgang Amadeus Mozart
“Déu és Amor, m’atrevesc a dir. Però quin diable tan entremaliat és l’Amor” (Notebooks, God is Love, de Samuel Butler, 1612-1680, escriptor anglès).
“Les dones que mereixen ser amades són inaccessibles” (Jacques Chardonne, 1884-1968, escriptor francès).
“La dona és una esclava que esclavitza” (Joaquim Torres, escriptor-viatger català contemporani).
“Rifkale, dins l'aldarull que fan els telers,
muda quan cal les llançadores,
fa un nus a I'ordit.
Mentrestant pensa en el ghetto
on regna la basarda
ja fa setmanes,
un mes potser.
Rifkale, mentre treballa dintre del brogit,
pensa en Herschel, el seu home,
amb el cor encongit.
On l'han dut, com den patir-hi,
com deu pensar en Rifkale,
en el seu menut
que ell no
coneix.
Rifkale canta perquè s'adormi el seu fill:
"Aviat coneixeràs el pare;
portarà llet i pa,
sucre, farina i mantega, un munt de coses bones".
Rifkale no sap
que el seu home és mort” (Rifkale, poema
anònim en jídix durant l’ocupació nazi de Polònia).
“Hi ha gent que considera un nadó com a símbol de la nostra amor, com si creguessin que els dos a soles no en són encara prou, de símbol. La trista veritat és que hi ha gent que es casen, van allunyant-se a poc a poc l’un de l’altre, es divorcien i llavors algú d’ells pren l’esmentat símbol de l’amor i li diu que ha d’odiar el seu ex” (Bill Cosby[William H. Cosby Jr.], *1937, actor i escriptor afroamericà).
“Pens que els homes que tenen una orella foradada van millor preparats per al matrimoni. Ja han experimentat dolor i ja han comprat joies” (Rita Rudner, *1955, comediant estadounidenca).
“L'amor és cec i el matrimoni és la institució per als cecs” James Graham
“El matrimoni té moltes dolors, però celibat no té cap plaer” Samuel Johnson
“L'amor és l'alba de matrimoni, i el matrimoni és la posta de sol d'amor” (Dita francesa). “Si vols
sacrificar l'admiració per molts homes per les crítiques d'un d’ells, tira endavant i casa’t” Katharine Hepburn
“És menester evitar que entre dos que es volen s’interposin les paraules irreparables” (No en consta l'autor).
“Els humans es casen, és clar, un camí arribada l’edat normal dels joves per a viure junts. Però la felicitat que sols el matrimoni dispensa és la d’envellir plegats. La fugida de la jovenesa és un dissort. Tot, inclús la decrepitud, té un sentit positiu” (Hermann Alexander von Keyserling, 1880-1942, filòsof i científic alemany).
“La bigàmia és una manera d'evitar la publicitat dolorosa de divorci i la despesa de pensió alimentària” Oliver Herford
“Què és l’infern? Mantinc que és el sofriment de ser incapaç d'estimar”(Fiòdor N. Dostoievski,1821-1881, escriptor rus).
“Els canons i les armes de focs són màquines cruels i damnables; consider que han estat suggerides directament pel diable. Si
Adam hagués vist en una visió els instruments horribles que els seus fills havien d'inventar, hauria mort de dolor” (Martí Luter, 1483-1546, teòleg alemany iniciador de la Reforma protestant).
“Una paraula ens allibera de tot el pes i dolor de vida: tal paraula és amor” Sófocles.
“(Sessió de tortura) Sent els brams del del costat. Sols falten dos o tres minuts –en són de llargs, aqueixos minuts- i després em copejaran a mi...¿Quin sentit té d’expressar la solidaritat amb els qui estan essent copejats? És una pocasoltada, ço vol dir que és pur amor. L’amor no pensa en allò que en traurà, no
pensa res. Tant li fa, la raó” (Richard Wurmbrand, pastor evangèlic d’origen jueu, de la minoria de parla alemanya a Romania, empresonat en aïllament i torturat pels filonazis i pels stalinians durant una pila d’anys).
“Per a estar prest al servei de la proclamació de la Paraula en cada situació urgent que es presenti, cal un grup de pastors perfectament lliures i disposats a entrar en acció. Han d’estar disponibles allà on sia exigit llur servei, en qualssevol circumstàncies externes; renunciaran a tots els privilegis tradicionals, financers i d’altres tipus. El fet de sortir d’una fraternitat i de tornar-hi sovint, serà per a ells la comunió que han de menester per a exercir llur ministeri. L’objectiu no és un recés monàstic sinó una concentració interior per a un servei exterior” (Lletra de principis de la repressió nazi, de Dietrich Bonhöffer, 1906-1945, pastor evangèlic de l’Església confessant de la resistència antihitleriana i gran teòleg de la postguerra, visqué a Barcelona als anys ’20).
“Però la pena de dona és com una tempesta estiuenca, És tan breu com violenta” (“Basil”/ “Alfàbrega”, acte V, sc. 3, de Joanna Baillie).
“Ai de l’home que vol actuar amb sinceritat en l’amor” (Aurore Dupin, George Sand, 1804-1876, escriptora
francesa).
“L’amistat sempre beneficia; l’amor de vegades fa prendre mal” (Luci Anneu Sèneca, 4 ó 2 a.C.-65, escriptor i filòsof estoic bèticoromà).
“Car ab poca amor gran fet no es pot menar” (Ramon Llull).
“Nous amics, nous patiments” Wolfgang Amadeus Mozart“Nous amics, noves dolors” Wolfgang Amadeus Mozart “Has de treure l’amor de
l’enjugassament perquè tasti l’agre vi de la pena, perquè se’n pugi al món de les llàgrimes. Germà meu, recorda-ho i alegra-te’n” (Rabindranath Tàgur, 1861-1941, filòsof i escriptor bengalí, convertit al cristianisme).
“Estima’m quan menys ho meresca, perquè serà quan més n’hauré de menester” Dr. Jeckyll
“De tant que volia el diable el seu fill, li va treure un ull” (Refrany català)..
“He trobat la paradoxa que si estim fins que faci mal, llavors no hi ha cap mal,
sinó sols més amor” (Mare Teresa).“Els problemes són part de la vida, i si no els comparteixes, no dónes prou oportunitats, a la persona que estimes, per tal que t’estimi prou” Dinah Shore.
“Estim a muntó la gent que no conec; just per això no faig res per conèixer ningú” (Pitigrilli[Dino Segre], 1893-1975, escriptor italià).
“T’estim perquè ets feble davant el violent opressor i pobre davant el ric cobejós. Per ço escamp llàgrimes i et conhort; des d’arrere de les meves llàgrimes et
veig envoltat dels braços de la Justícia, somriure i oblidar els teus perseguidors. Ets mon germà i t’estim” (Jubran Khalil Jubran, 1883-1931, escriptor i artista libanès).
“Valen més arengades amb amor que pollastres amb dolor” “Amor i gravetat no passen per un forat” (Refranys catalans).
“Quan ens demanàvem honestament quina persona significava més per a nosaltres en les nostres vides, sovint vam trobar que són les qui, en comptes de
donar-nos consells, solucions, o guariments, han escollit més aïna de compartir la nostra pena i tocar les nostres ferides amb una mà tèbia i tendra. L’amic qui potser calla en els nostres moments de desesper o de confusió, el qui sap romandre a la nostra vora en l’hora de la pena i del dol, el qui ara sap escoltar, sense guarir, sense sanar, i plantar cara del nostre costat a la realitat de la nostra impotència, això és un amic qui certament ens atèn” (“Out of Solitude”, Henri Nouwen).
“Una vida sens amor, sense la presència de l'estimat, no és res sinó una mera actuació de llanterna màgica. Traiem diapositiva rere diapositiva, cansant-nos ràpidament de totes, i fent recular-lo per
passar de pressa al pròxim” (Johann Wolfgang von Goethe).
“Els amics, com les dents, els anem perdent amb els anys, no sempre sense dolor” Ramón i Cajal
“Tenir por de l’amor és tenir por de la vida” (Bertrand Russell). “Netejava l’Amic la seua cara i els seus ulls de plors que sostenia per amor, a fi de no descobrir els llanguiments que li donava el seu Amat, el qual digué al seu Amic per què amagava els senyals d’amor als altres amadors, els quals li havia donat per tal que els enamoràs d’honrar els seus valors” (“Llibre d’Amic e Amat”, ca. 1275-1285,de Ramon Llull, 1235-1316, català de Mallorca).
“La concòrdia augmenta les fortunes petites. La discòrdia n’arruïna les més grans” (Agripa).
“Sempre hi guanyarà qui sap estimar, suportar i perdonar” (Autor desconegut o refrany català).
“El patiment és el principal nodriment de l’amor, i qualsevol amor que no s’alimenti amb una mica de sofrença pura mor”.
“Tu també vas cercant dolors inútils.
-Jo només vaig cercant dolors que puc llevar a l’altri”.
“De tota manera, rares voltes l’errarà qui es posa com a deure primer de treure un patiment al més dèbil per a carregar-lo damunt de si mateix” (Maurice Polydore-Marie-Bemard Maeterlinck, 1862 Gant - 1949 Cannas, assatgista i dramaturg flamenc).
“Trob que és molt bell que els pobres acceptin llur càrrega, que la compartesquen amb la passió del Crist. Trob que el món està essent ajudat molt pel sofriment de la gent pobra” (Mare Teresa de Calcuta).
“Colze amb colze; junts vam apagar l’escola en flames, vam embenar el professor de llatí ferit i l’en vam traure; plegats vam estar asseguts, i era com si aquelles experiències ens haguessin junyit els uns als altres per sempre més..., tanmateix no hi èrem, feia molt que no estàvem eternament units” (“El pa dels anys fadrins/ Das Brot der frühen Jahre”, 1955, de Heinrich Böll,1917-1985, escriptor alemany).
“I tanmateix la gent se'n va per sempre més,
deixant un regust amarg pels espais de l'ànima,
així aprenem que en viure anem morint
i ens corprèn que aquesta llei sigui tan certa.
Ai, amor, si per amor pogués fugir d'aquí
fins aquell meu paradís de ribes serenes,
tornaria a obrir amb plenitud les ales blanques
del demàper sempre més... per sempre més amb tu.
Així doncs, buido les maletes per a l'adéu,
desfaig els pobres cabdells que a la terra em lliguen,
viuré mirant-te els ulls, que solament
és en ells que puc gaudir del gest de viure.
Ai, amor, si per amor pogués tornar a sentir
la forta passió i la pell de tantes absències,
tornaria a obrir amb lenta plenitud les ales del demà
per sempre més... per sempre més amb tu.
Tot el que et dic no té sentit si sóc dempeus
però és clar com la llum del mar quan meno la barca,
jo vinc d'un món de gestes i naufragis
i m'agrada si el meu cant commou l'oratge.
Ai, amor, si per amor pogués deixar-ho tot,
cremant tots els meus ahirs per tornar a renéixer,
obriria amb lenta plenitud les ales blanques del demà
per sempre més... per sempre més amb tu”
(“I tanmateix”, lletra i música: Lluís Llac).
Cry Me A River
Julie London
Written by Arthur Hamilton
Peaked at #9 in 1955 Actress/singer Julie London's only charted hit, featuring
Barney Kessel on guitar. She performed this song "live" in the 1956 film "The Girl Can't Help It" which starred Jayne Mansfield and Tom Ewell. Later covered by Janice Harper as a minor 1960 Top 100 single, and by Joe Cocker as a 1970 Top 15 rock version.
Now you say you're lonely.
Said you cried the whole night through.
Well, you can cry me a river, cry me a river
'cause I cried a river over you.
Now you say you're sorry for being so untrue.
So what, just ye can cry me a river, cry me a river
I cried a river over you.
You drove me, nearly drove me out of my head,
While you never shed a tear.
Remember, I remember all you said
Told me love was too plebian, told me you were through with me.
And now you say you love me.
Well, just to prove you do.
Go on 'n' cry me a river, I'd like te see you cry a river
'cause I'm tryin' crying over you.
Ara dius que ets tot sol.
Jo et deia que plorava tota la nit per tu.
Bé, pots plorar un riu per mi, plora un riu per mi,
perquè jo n'he plorat un,
per tu.
Ara dius que sents haver estat tan mentider.
Per tant, justament, pots plorar un riu per mi, plora un riu per mi,
jo en plorí ben bé un, per tu.
Em vas fer quasi perdre el cap,
mentre tu mai no vas vessar ni una llàgrima.
Recorda-ho, que jo recorde tot el que deies.
Em deies que l'amor era massa plebeu, em deies que trencaves amb mi.
I ara dius que m'estimes.
Bé, justament prova a estimar.
Vinga, i plora un riu per mi, m'agradaria veure't plorar tot un riu,
perquè jo estic intentant de plorar per
tu”.
Res no dóna tanta pena a la gent com haver de pensar(M.L. King) La gent de la ciutat aparenta gran saviesa i coneixença,però llur fantasia és sempre falsa:sols són experts en la imitació (Khalil Jubran) El major enemic del coneixement no és la ignorància,és la il•lusió de conèixer 1 cosa (S.Hawking,físic i cosmòleg) Molts pensen que estan pensant,quan simplement estan reorganitzant prejudicis (W.James, psicòleg).
__________________________________________________ Correo Yahoo! Espacio para todos tus mensajes, antivirus y antispam ¡gratis! Regístrate ya - http://correo.espanol.yahoo.com/
Instituto de la Mujer pide retirar un anuncio de Dolce & Gabbana
MADRID (Reuters) - El Observatorio de la Imagen del Instituto de la Mujer, dependiente del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, ha solicitado la retirada inmediata de un anuncio de la empresa italiana "Dolce & Gabbana" por considerar que incita a la violencia contra las mujeres.
El anuncio muestra a una mujer tumbada en el suelo que es sujetada por las muñecas por un hombre, mientras otros cuatro observan la escena.
"De la imagen de dicho anuncio puede deducirse que es admisible
la utilización de la fuerza como un medio de imponerse sobre las mujeres, reforzada por la actitud pasiva y de complicidad de los hombres que observan la escena", dijo el Instituto de la Mujer en un comunicado.
El comunicado señaló que este tipo de publicidad es ilícita, de acuerdo a la Disposición Adicional Sexta de la Ley
Orgánica de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género, que se refiere a los anuncios que muestran a mujeres de forma vejatoria, "bien utilizando particular y directamente su cuerpo o partes del mismo como mero objeto desvinculado del producto que se pretende promocionar".
El Instituto lamentó las características de esta campaña dado el contexto social actual, en el que según afirmó, la violencia contra las mujeres sigue siendo una realidad constante.
El Instituto de la Mujer es un organismo autónomo dependiente del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, a través de la Secretaría General de Políticas de Igualdad. Se trata del organismo del Gobierno central que promueve las políticas de igualdad entre mujeres y hombres.
-------
ES NECESARIO QUE RECLAMEMOS AL DEFENSOR DEL PUEBLO POR ESTA DISCRIMINACIÓN EN LA PROPAGANDA Y QUE EXIJAMOS
UN INSTITUTO DE LA INFANCIA, DE LA FAMILIA Y DEL HOMBRE, TAL COMO YA TIENE LA MUJER
Ahora parece que si duele¡¡ Precisamente ahora que es la mujer la que ha sido maltratada por la publicidad de esta firma de moda. La publicidad consiste en una fotografía donde aparece una mujer tendida en el suelo siendo cogida por las muñecas por un hombre, mientras otros cinco miran la escena. Personalmente me pareces sí, que se trata de una campaña
publicitaria vejatoria para la mujer. Y que ésta debe ser eliminada por machista. Pero hasta que no ha sido la mujer la afectada por este mal trato publicitario, no han saltado las alarmas y se ha puesto el grito en el cielo. La denuncia la ha realizado los pertinentes grupos feministas, haciéndose eco de ello los medios de comunicación, en este caso los informativos de la televisión (la Sexta). Sin embargo, cuando fue el hombre el maltratado, -recordad que aparecía en una escena de caza, desnudo y tendido en el suelo herido, rodeado de mujeres vestidas de cazadoras- nadie protestó, ni denunció absolutamente nada. Podéis contemplar esta fotografía publicitaria en nuestros archivos de "fotos" del grupo. Queda claro, qué es lo que se defiende y qué no se quiere defender¡¡
Res no dóna tanta pena a la gent com haver de pensar(M.L. King) La gent de la ciutat aparenta gran
saviesa i coneixença,però llur fantasia és sempre falsa:sols són experts en la imitació (Khalil Jubran) El major enemic del coneixement no és la ignorància,és la il•lusió de conèixer 1 cosa (S.Hawking,físic i cosmòleg) Molts pensen que estan pensant,quan simplement estan reorganitzant prejudicis (W.James, psicòleg).
__________________________________________________ Correo Yahoo! Espacio para todos tus mensajes, antivirus y antispam ¡gratis! Regístrate ya - http://correo.espanol.yahoo.com/
“Tinc experiència del que moltes dones plegades són. Déu ens en deslliuri!” (Teresa de Cepeda y Ahumada, Santa Teresa de Jesús o d'Àvila, 1515-1582, mística castellana, perseguida per la Inquisició espanyola).
“La dona és un bell defecte de la natura” (John Milton, 1608-1674, poeta èpic anglès).
EN RELACIÓ A L’HOME.
“En Birkin arribà amb n’Hermione. Ella tenia un esguard arrabassat i triomfador, com el d’un àngel caigut restaurat però subtilment demoniac encara, i subjectava en Birkin del braç. Ell hi era sens expressió, neutralitzat, posseït per ella com si fos el seu destí indiscutible” (“Dones enamorades”, 1920, de David Herbert Lawrence, 1885-1930, poeta i novel·lista britànic).
“Les dones tenen llurs defectes. Els homes tenen només dos: Tot el que diem; Tot el que fem” (W. C. Fields[William Claude Dukenfield], 1880-1946, comediant i actor de cinema de Philadelphia).
“Per amor una dona és capaç de tot, fins i tot de trair aquest amor per a salvar-lo” (Oscar Wilde, 1854-1900, escriptor irlandés).
“Dita ben coneguda: Les dones ho poden fer tot (...i anar-se’n!)” (Peter Zohrab,de laNew Zealand Equality Education Foundation).
“-Et pots batre fàcilment amb un altre home. Amb dones, amb invisibles enemics que treballen a l’ombra, és impossible”(“Doña Perfecta”, 1876, de Benito Pérez Galdós, 1843-1920, narrador i dramaturg realista foraster).
“Per què tanta delicadesa, tanta tendresa al començament del nostre amor? Per què tantes manyagues, tantes delícies després? I per què avui el teu únic plaer és estripar el meu
cor?... Per què?” (Home anònim).
“Quan una dona es comporta com un home que per què no ho fa com un home dels agradables?” (Dame Edith Evans, 1888–1976, actriu teatral londinenca).
“La personalitat de la dona és poc personal, o dit altrament, la dona és més aïna un gènere que no pas un individu” (José Ortega y Gasset, 1883-1955, filòsof madrileny
ultraespanyolista).
“En situacions de masclisme institucionalitzat la dona sol ser una esclava que esclavitza. Allà on ha obtingut una certa igualtat i inclús avantatges dissimulats, ha tendit a oblidar la primera part i retenir la segona” (Anònim).
“La majoria de les dones no tenen sentit ètic ni autocrític, sinó l’orgull de llur condició. Poden criticar o adonar-se’n del mal que fan unes altres dones, però,
si volen, es fan inmunes a l’autocrítica. La dona tendeix sempre a allò estrictament concret i pragmàtic, l’home sovint no, i aquesta és llur feblesa quotidiana. Per això Eva és realment la figura de la psicologia femenina”
(Autocitació).
COMPLEXITAT FEMENINA.
“Alguns homes es passen la vida intemptat comprendre les complexitats femenines. Uns altres es preocupen amb tasques un tant més simples, com ara comprendre la teoria de la relativitat!” (Albert Einstein, 1879-1955, físic i matemàtic juevoalemany, el major científic del s. XX).
“Les dones es deleixen, per no sé quina tendència de llur esperit, a veure sols els defectes en un home de talent, i les
qualitats en un pocasolta” (Honoré de Balzac, 1799-1850, escriptor realista i torrencial, mig occità).
“Hom entèn les dones com qui entèn el llenguatge dels ocells: o per intuïció o de cap manera” (Henri-Fréderic Amiel, 1821-1881, escriptor suís).
“Una dona es convenç molt millor que és
estimada per allò que endivina que no pas pel que li és dit” (Anne Ninon de Lenclos, 1620-1705, cortesana francesa).
“Em féu la impressió que maldava per mostrar un seguit de cruels caricatures d’ella mateixa, però açò és habitual en els solitaris, convençuts que llur autèntica personalitat no pot trobar correspondència en ningú. La rapidesa amb què passava d’un ambient en un altre, d’un home en un altre, d’un indret o d’un moment en un altre, m’atabalava. Però hi havia en aqueixa inestabilitat quelcom magnífic i colpidor. Com més la coneixia, més
imprevisible m’esqueia; l’única constant era eixa lluita desesperada per anar més enllà de la barrera del seu solipsisme” (Justine, 1957, del "Quartet d'Alexandria", Lawrence George Durrell, 1912-1990, novel·lista britànic).
“Les dones ens estimen pels nostres defectes; i, si en tenim força, ens ho perdonen tot, fins i tot la nostra intel·ligència” “Les dones han estat fetes per a ser amades, no pas per a ser compreses” (Oscar Wilde, 1856-1900, escriptor
dublinès).
“Quan algú la tocava, la seva carn no era pas ella, era un objecte. Però quan era ella, en els rars moments de sensibilitat, no podia suportar el contacte d’uns dits damunt el braç” (Vicky Baum, 1888-1960, novel·lista austríaca).
-ORGULL I AMBICIÓ :
L’ORGULL EN LES DONES.
“La cosa més important que les dones solen fer és acrèixer l’orgull de ser dona” (John Stuart Mill, 1806-1873, filòsof anglès).
“En la vida de la dona no hi ha humiliació més pregona que la d’haver-se lliurat, precipitadament, a un home indigne de la seva amor; una dona de debò mai no podrà perdonar-se a si mateixa tal falta, ni maila podrà perdonar al culpable” (StefanZweig, 1881-1943, escriptor austriac).
“Olga va girar-me la cara, com hom es gira quan ve una ventada molestosa” (Cap VII, “Una cacera dramàtica”, 1884, Anton Pavlovitx Txékhov, 1860-1904, escriptor rus).
“I una onada de pietat envers ella mateixa, l’emoció que havia contingut durant tant temps d’amarga solitud, se n’apoderà, i li ennuvolà la vista. Quan de bell nou es veié al mirall, descobrí al seu rostre un desig de perdonar, i percebé que, sense necessitat d’estirar-se les arrugues, de sobte es trobava rejovenida...En la foscor podria demanar-se a ella mateixa si després de tots aquells anys de viure apartats, de tots aquells anys de viure separada d’ell, podia encara ser possible una mútua comprensió. Podria ella suggerir-ho sense suggerir...? Sense donar a entendre, què? La veritat? Que es moria de soledat i se sentia famolenca d’amor? Hannah
es féu cap arrere els cabells. Estava disposada a arriscar la pèrdua d’una part del seu orgull”(“Home from the Hill / Amb ell arribà l’escàndol”, 1960, de William Humphrey, *1929, escriptor texà).
“No res menys, elles meten tot llur estudi en trobar guisa novella e pomposa, així d’arresaments com de comportaments. E no els dóna vijares que sia de bona manera, si doncs los hàbits no són novells, ben deshonests, trobats e portats primerament per fembres vanes, indignes estar entre dones castes, e que sien de fins draps e altament folrats, amb les mànegues molt amples entrò als talons, e ab les gonelles de la vinta avall molt amples e folrades per retre e mostrar llurs anques ben grosses, e de la cinta amunt,
embotides de tela e de cotó per fer-los bons pits e grans espatlles e per cobrir molts defalliments que han; e ab les alcandores brodades, ben perfumades e aptes a caber en un clovell de nou; e ab los perfils de les aljubes de vairs purats o erminis, e que els comencen als genolls e en rosseguen dos palms per terra, a denotar que de major honor són dignes que els hòmens de ciència, qui aquells solen portar sobre llurs caps” (El bonvivant rei català Joan Amador de Gentilesa, a “Lo Somni”, 1399, segons en Bernat Metge, *ca. 1340 a 1346 - +1413, cortesà reial i escriptor català protoateu, empresonat per acusacions de corrupció arran la tèrbola mort d’aquest rei).
“…lo llur fals dir la féu morir. Molt més parira si no morira! També es morí – dins – lo fadrí, sens batejar, e féu errar los alguasís. Ans que em partís, una torbada dona darbada, tant rabiosa com ansiosa de ser amada, entenebrada per lo diable, féu cas
mirable, gran erogància, fet d’importància e de gran spant, contaminant la sua fe. No sé per què – sols gelosia crec la hi movia –, ella es clamava molt la tractava son marit mal”
(Spill, 2ª part. Com volgue pendre beguina, “L’Espill”o “Llibre de les Dones”, 1462, de Jaume Roig).
AMBICIÓ FEMENINA (I DINERS).
“La dona va respondre a la serp: -Podem menjar dels fruits
de tots els arbres del jardí, però dels fruits de l'arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquè moriríem. La serp li va replicar: -No, no moriríeu pas! Déu sap que, si un dia en menjàveu, se us obririen els ulls i seríeu com a déus: coneixeríeu el bé i el mal. Llavors la dona, veient que el fruit de l'arbre era bo per a menjar i feia goig de veure, i que era temptador de tenir aquell coneixement, en va collir i en va menjar; i va donar-ne també al seu home, que en menjà amb ella” (Gènesi, 3:2-6).
“Una dama és aquella qui mai no ensenya les bragues sens una intenció determinada”(Lillian Day, guionista de
cinema).
“Tots els homes són una mica babaus –va dir Maria-. Quan el tindré aquí dintre –va afegir, estrenyent el puny-, ja el planyo”(“Aloma”, 1936, de Mercè Rodoreda i Gurgui, 1908-1983, escriptora barcelonina).
“Era un dia fresc i ben clar. Hi veuria un llarg camí –però no tan llarg com el que Velma havia recorregut” (Velma és la rossa que ha fugit amb els diners, a “Adéu, nineta/Farewell, My Lovely”, cap 41, d’en Raymond
Chandler).
“Anna Pavlovna l’acollí amb la salutació que tenia per als seus hostes més foscos...Però el neguit d’Anna Pavlovna provenia d’una altra causa; li feia por aquella mirada bona i tímida, observadora i franca, que el distingia dels altres” (“Guerra i Pau”, 1866, de Lev N. Tolstoi, 1828-1910, escriptor rus).
“Podem trobar dones que no hagin tingut cap aventura amorosa, però és ben difícil de trobar dones que sols n’hagin tinguda una”
(François, Duc de La Rochefoucauld, 1613-1680, cortesà i escriptor moralista escèptic francès).
“Si les dones no existissin, tots els diners del món no tindrien cap significat” (Aristòtil Sócrates Onassis, 1906-1975, multimilionari grec, nat a Esmirna).
“Em casava una altra vegada
de trobar un home que tingués 15 milions i que me’n donàs més de la meitat abans de casar-nos, amb la garantia que havia de morir-se abans de l’any” (Bette Davis, 5.4.1908-6.10.1989, actriu nordamericana).
“Un home reeixit és el qui guanya més diners que la seva esposa pot despendre. Una dona reeixida és un la qui sap trobar un home així” (W. C. Fields[William Claude Dukenfield], 1880-1946, comediant i actor de cinema de Philadelphia).
“Algú em demanà una vegada per què les dones no juguen tant com els homes i li contestí, per sentit comú, que no tenim tants diners. Es tracta d’una resposta vertadera però incompleta. De fet, el total instint de les dones per jugar ja queda satisfet pel matrimoni” (Gloria Steinem, *1934, escriptora, periodista i líder feminista estadounidenca).
“Les dones, semblants a hipopòtams i lleugerament mostatxudes, se n’han anat a dormir entre dringadissa de pedreria. Els homes, amb cares curiosament ovalades i de veus efeminades, remenen capsetes plenes de joies, perquè aquests traficants solen portar sempre damunt les peces predlectes; i, després de sopar, la conversa s’encarrila cap als joiells masculins. És l’únic tema de conversa que queda al món mediterrani: l’interès per la pròpia persona, un narcisisme derivat de l’esgotament sexual que és expressat en el símbol de la riquesa. N’hi ha prou de veure un home per copsar de seguida quant val, i prou de veure sa muller per assabentar-se, en un murmuri imperceptible, del càlcul del seu dot. Els siriacs cantussegen com a
eunucs vinclats damunt els joiells, tot fent-los voltar al besllum per posar-hi un preu. Llurs somriures lleus i femenins posen al descobert dents ben blanques i acurades. Sospiren. Un cambrer de blanc, cara de banús lluït, duu el cafè. Una tapa d’argent és aixecada i hi apareixen les cigarretes blanques i grosses com les cuixes de les egípcies, tots dos amb els corresponents brins de haixix. Una lleu embriaguesa abans d’anar-se’n al llit” (Justine, 1957, del "Quartet d'Alexandria", Lawrence George Durrell, 1912-1990, novel·lista britànic).
“Cap dona no es casa per diners; són totes prou llestes com per a enamorar-se’n, abans de casar-se amb un
milionari” (Cesare Pavese, 1908-1950, escriptor italià).
“En l’època de les lleis masclistes, fa 30 anys, les dones solien ser esclaves que esclavitzaven, ara, amb el canvi de lleis i d’estereotips, més aïna ja van abandonant la primera funció, perquè abandonin la segona els homes hi haurem de pencar de valent”“Molt sovint allà on els homes cerquen sexe, les dones cerquen diners. Hi ha massa demanda masculina de sexe i massa demanda femenina de consum. Per això la prostitució té tant
èxit” (Autocitació).
-XAFARDERIA
“Hi ha una història que no surt a la història i que sols pot ser rescatada tot aguditzant l'oïda i escoltant els murmuris de les
dones” (Rosa Montero, *1951, escriptora madridenca).
“Diuen que una llengua és suficient per a una dona” (Matthew Henry, 1662-1714, comentador bíblic i pastor presbiterià inconformista gal·lès, quan oí dir de la seva germana estava aprenent francès).
“Les dones parlen dos idiomes –un dels quals és verbal” (William Shakespeare, 1564-1616, dramaturg
anglès).
ELS SOL AGRADAR MOLT XERRAR.
“Perquè dona i callar són dues coses incompatibles” (Tirso de Molina, 1581-1648, escriptor castellà).
“Tot l’esforç de les dones és en la llengua” (De la novel·la “Tirant lo blanc”, cap. 68, refrany del s. XV, de Joanot Martorell, la Safor).
“Ella havia perdut l'art de la conversa, però no la capacitat de parlar” George Bernard Shaw
“…I ara, parlat de medicina,
donen remeis;
i, al·legant los furs i lleis,
en tot se posen;
i en tota res dien i glosen
lo parer seu.
Parlar del cel les oïreu,
i de la terra;
ara de pau, adés de guerra,
i de l’infern,
i de l’estiu, i de l’hivern.
I, sens afany,
vos contaran tot quant en l’any
han començat,
teixit, i ordit, i acabat;
tot, fil per randa,
vos ho diran, sens donar tanda
per a respondre.
I, baix parlant, sentiu compondre
tantes cosetes,
que par que sien oronetes
dins lo seu niu,
que si els sou prop, sols lo “xiu
xiu”
basta eixordar-vos;
i si voleu aparellar-vos
ab ploma i tinta,
veureu entre elles com s’hi pinta,
i com s’hi juga
d’un joc que es diu “a la feixuga”,
i com repiquen,
i unes ab altres com se piquen
del joc, baixet,
parlant cobert i molt secret,
elles ab elles.
(...)
molt baix entre elles raonaven,
dient així:
-“aquelles dos, de vós i mi,
parlen ausades;
que io ho conec en les mirades
que els he vist fer;
mas també es tenen bon terrer.
I sabeu com
li havem més nosaltres nom,
per ésser tal?
Na
Llepafils de Sandoval,
que és mala carn.
De tot lo món se trau escarn,
que fastig és”.
Saltà una altra al través
ab tal raó:
-“Ahir oí io lo sermó
de la Croada;
ja la tenim altra vegada
per dos reals.
Quin temps tenim per ésser mals,
si ho volem ser!
Lo temps de sent Vicent Ferrer
par que s’acosta.
I açò que es diu que hi ha a la costa
tantes galeres!”
Respòs una altra:-“Va de veres,
o és falsia?”
-“Senyora, ver crec io que sia,
segons han dit
hui los jurats, que mon marit
(...)” (“Lo Somni de Joan Joan”, Jaume Gassull, València, ca.1450-1515).
ENVERS ELS HOMES.
“Veus una terrible quantitat de nois llests amb dones mudes però és difícil de veure mai una dona intel·ligent amb un xicot mut” (Erica Mann Jong *1942, polifacètica escriptora novaiorquesa).
“Diuen que les dones parlen massa. Si heu treballat en el congrés sabeu que l’obstruccionisme va ser inventat per homes” (Clare Booth Luce, 1903-1987, escriptora, periodista, política i diplomàtica novaiorquesa).
“A qui Déu ajuda, la dona se li torna muda” (Dita catalana).
“Que les dones casades callin en les reunions comunitàries; no els és permès de parlar, sinó que s’han de mostrar submises, com diu fins i tot la Llei. I si es volen instruir sobre qualque punt, que ho demanin a casa als seus marits, perquè no està bé que una dona casada parli en una reunió de la comunitat” (L’apòstol Pau a 1ª Corintis 14, 34-35).
LES QUEIXOSES, DISCUTIDORES.
“Per què Déu creà primer l’home que la dona? No volia escoltar advertències” (No en consta l’autor).
“…Si vós volreu io l’alletàs e que em gastàs aquest mon cos, e senta plors tota la nit, e cague el llit, pix als costats… …a mi no em plau. …Per poc que es senten, vénen parents, dides, servents e les veïnes; maten gallines quatre se’n mengen e una en pengen…”
(“L’Espill”o “Llibre de les Dones”, 1462, d’en Jaume Roig).
EL XAFARDEIG: LES INDISCRETES I POC FIABLES.
“Darrere d’ells podien seure les dones; però quasi mai no hi anaven, a no ser que distutissin qualque afer on hi havia implicat algú de la família. En algunes ocasions extraordinàries acudien totes les dones, però això passava quan preveïen que airejarien sucosos xafardeigs” (“Roots / Arrels”, 1976, d’Alex Haley, escriptor afroamericà).
“Els nuvis rebien de
genolls la benedicció i repetien amb llavis tremolosos els mots de la litúrgia. Una veu tafanejà:
-Mireu la Laia, que blanca!Direu que li han xuclat la sang.
Una altra comenta:
-No han estat valents. Si gairebé no els he sentits” (“Laia”, 1932, de Salvador Espriu, 1913-1986, escriptor català).
“Però ajunta’t amb una dona i et veuràs carregat de cadenes com un presoner; les teves aspiracions no seran per a tu més que un turment insuportable. La xafarderografia dels salons, els balls, la vanitat, el fàstig...Vet ací el cercle en el qual t’hauràs de bellugar” (“Guerra i Pau”, 1866, de Lev N. Tolstoi, 1828-1910, escriptor rus).
“La dona, per estar pregonament lligada a la seva feminitat, és poc apta per al paper de confessor, i igualment tampoc no ho és per al paper de
jutge” (Gregorio Marañón, 1887-1960, metge i assatgista foraster).
“Normalment, les dones sols parlen si en trauen informació o és alguna cosa on hi ha sentiment a lloure” (Autocitació).
“E si alguna molt parlera
se detenia
per allargar sa cortesia
i sa raó,
puix acabava son sermó,
tantost se seia.
I puix que fon plena l’esgleia,
lo sermonar
sentí entre elles molt cuitar
ans de l’oferta;
puix sabeu quant és cosa certa,
elles ab
elles
(i més si són totes femelles)
tantost hi són,
volent parlar de tot lo món,
en tot se meten;
i si callau vos acometen
per traure noves;
i tostemps fan contres i proves
sobre tot hom:
-“I, vós, què feu?. I l’altres, com
se troba hui?”
I dir los mals de son veí,
de sa veïna…” (“Lo Somni de Joan Joan”, Jaume Gassull, València, ca.1450-1515).
“Si son represes, instruccions, reprensions, tot ho refusen. Mas, molt bé excusen vicis amats, e los pecats d’altri speculen, e se’n tribulen com se confessen: d’aquells expressen les circumstàncies, d’aquells han
ànsies, dels seus no·s dolen” (Jaume Roig, Spill , Tercera part del Perfaci).
GUERRA PSICOLÒGICA: DOMINEN PER LA PARAULA.
“C'est chose qui moult me deplaist, Quand poule parle et coq se taist / M’és molt desagradable quan la gallina parla i el gall es calla” (Roman de la Rose / Ramanç de la Rosa, s. XIV).
“Mentrestant, els homes es mantenien en rogles petits, tranquils, xerrant i fumant, i pretenent no atendre la xiuxiuejant animació del món femení. Però no podien parlar realment, a causa de l’aldarull cristal·lí de les veus apressades i excitades de les dones, amb llurs riures freds” (“Dones enamorades”, 1920,
de David Herbert Lawrence, 1885-1930, poeta i novel·lista britànic).
“És una d’aquelles dones que amb un sol cop d’ull endivinen el temps que fa que una no ha rentat les cortinetes. I pitjor encara: diuen la veritat. Si era ens veiés, em faria: vol seduir-te”(“El pa dels anys fadrins/ Das Brot der frühen Jahre”, 1955, de Heinrich Böll,1917-1985, escriptor alemany).
“Les dones no recorden allò que ja no senten. Una vellarda ja no se’n recorda de l’amor i hi posa entrebancs i ho critica” (François
Mauriac, 1885-1970, novel·lista occità afrancesat, catòlic i progressista).
“L’acusació més seriosa d’una esposa (ocasió que, si era sabuda prèviament, atraia totes les dones del llogarret) era dir que el seu marit no era un home, la qual cosa volia dir que la seva actuació al llit no era l’adient. Els ancians nomenaven tres persones majors, una de la família de l’esposa, una altra de la del marit i la tercera escollida entre ells mateixos. Era fixada una data i hora a fi que les tres persones observassin la muller i el seu marit al llit. si dos dels tres observadors deien que la muller era certa, ella guanyava el divorci, i la seva família rebia les cabres del dot; però si dos asseguraven que l’actuació del marit era bona, no sols es quedava amb les cabres, sinó que,
a més podia castigar la muller i divorciar-se’n, si ho desitjava” (“Roots / Arrels”, 1976, d’Alex Haley, escriptor afroamericà).
“Sols més tard començà el seu joc, consistent a traçar esbossos ràpids i indefinits del meu caràcter, tot sembrant el desconcert en les meves facultats crítiques amb les seves observacions agudes i penetrants, en atribuir-me qualitats que inventava en l’instant i que li eren inspirades per un despietat desig d’atreure la meva atenció. Les dones ataquen sempre els escriptors, i a penes sabé que jo l’era, decidí dissecar-me a fi de tornar-se interessant als meus ulls. Tot això hauria afalagat moltíssim la meva amor pròpia si
algunes de les seves observacions haguessin errat.el tret. Però era una observadora aguda, i jo massa feble per a resistir aquell joc, aqueixes emboscades mentals que consistitueixen els gambits d’obertura de la galanteria” (Justine-Quartet d'Alexandria, de Lawrence George Durrell, 1912-1990, novel·lista britànic).
“Si son represes, instruccions, reprensions, tot ho refusen. Mas, molt bé excusen vicis amats, e los pecats d’altri speculen, e se’n tribulen com se confessen: d’aquells expressen les circumstàncies, d’aquells han ànsies, dels seus no·s dolen” (Spill , 3ª part del Perfaci, 1462, d’en Jaume Roig).
LES DESLLENGUADES I INFAMANTS: LES “BRUIXES”.
“Aquelles veïnes de llengua llarga amb rulos al cap, malaltes d’irrealitat,
traginant tines d’aigua des de la font sufocada d’avespes i parladuries, aquell certamen d’infàmies una tarda de tardor que va sentir trencar-se bruscament una bambolla de llum al seu interior i es digué ja sóc gran, ja sóc memòria i no podreu amb mi, bruixes” (“Si te dicen que caí”, 1973, novel·la de Juan Marsé, *1933, sobre la postguerra a Barcelona).
“Tomàs: Si no m’escolteu no sabreu res: espereu’s (...) Vet aquí que el pobret Sant Miquel se va cansar de seguir món, que, fillets de Déu, totes enraonaven...! I cansat com estava, vet aquí que Sant Miquel se va asseure a la voreta d’una era; i vet aquí que a l’altra banda
de l’era hi havia un rollo de dones prenent el sol. I al veure’l aquelles dones vet aquí que se’n van anar enfilant, enfilant: l’una que si ell era un borratxó perquè tenia la cara molt vermella i lluenta; l’altra que si era un lladre i tot lo que duia a sobre de bonic era robat; i una altra ja va dir que ella l’havia vist sortir la nit passada de l’església; i una altra ja hi va afegir que ella l’havia vist que espanyava la caixeta de les ànimes; i una altra, que el vestit que duia era el mateix vestit de Sant Miquel de l’altar, que s’havia quedat tan despullat com lo mateix dimoni que té als peus. Podeu comptar lo nostre Sant Miquel quins plors i quin tremolar-li les ales de pena! Doncs ho veieu? No van ser tot penes, no, que allí hi havia una velleta que ni va obrir la boca per a murmurar-lo, que ella només se’l mirava, el Sant Miquel, i dolçament li somreia (...) I vet aquí que aquella nit mateixa, quan aquella pobreta vella ja s’estava ben adormida al seu llit, Sant
Miquel que s’hi presenta, i, embolicant-la amb el llençol i amb el cobrellit, ell que se l’emporta a la velleta, que no li va dir ni un mot de tan espantada. I se l’emporta primer camp a través, i després coves endintre fins a una que era més gran i que estava tota plena de fornals i d’encluses, i de dimonis que hi treballaven. I ell, que tot alegroi i tot satisfet, que presenta la velleta, només perquè la conegués, al dimoni més gran de tots els dimonis: que allò era l’infern! I sabeu què picaven sense parar mai aquells dimonis en aquelles encluses tan regrosses i tan roentes? Doncs hi picaven les llengües d’aquelles dones, que les treien com una cana enfora. I els hi picaven i els hi estan picant encara per xerraires i murmuradores. (La Pepa i l’Antònia s’esvaloten; los homes hi ajuden rient-se d’elles) Sí, sí; per xerraires i murmuradores! I aquí ho teniu d’ésser tafaneres i trapasserotes i llengudes!
(...)
Antònia: Nosaltres som com aquella velleta que no va dir res.
Tomàs: És que aquella velleta no havia sentit res, ni podia dir res perquè de naixença que era sorda i muda”
(“Terra Baixa”, 1897, obra teatral cimera d’Àngel Guimerà, 1845-1924).
-SUPERFICIALITAT, INCONSTÀNCIA:
VANALITAT, SUPERFICIALITAT.
“Un dels obstacles principals en la marxa per l’enlairament de la dona en un mateix nivell quant a drets humans, de dignitat moral i de millora intel·lectual, amb el seu germà
(home), entre el qual Déu la col·locà... és la seva passió per la roba” (Sarah Moore Grimké, 1792-1873, feminista abolicionista de Carolina del Nord, de família huganota).
“Malgrat el seu cos, s’emparava de les dones per mitjà de l’esperit, tot enzant la curiositat d’elles, ja que no podia interessar-les a través dels sentits. Amusez une femme et vous l’aurez. Cal aprofita la menor feblesa, treure partit d’un moment d’ensopiment, mirar sempre de demostrar que ets distint dels altres” (Stendhal, de StefanZweig, 1881-1943, escriptor austriac).
“Les dones saben ben bé que allò que anomenem amor sublim i romàntic depèn, no pas de qualitats morals, sinó de la manera de pentinar-se i del tall i color de llurs vestits” (Lev Tolstoi, 1828-1910, escriptor rus).
“Les dames russes escriuen magníficament avui dia, molt millor que no pas Turgénev o qualsevol de
nosaltres; llàstima que no tinguin res a dir” (Lev N. Tolstoi, 1828-1910, escriptor rus noviolent, anarcocristià, entrevistat per H. Williams, 9·2·1905).
“Aquesta és la societat estúpida de la qual la meva muller no se’n pot estar! Si sabessis allò que valen aqueixes dones distingides i totes les dones en general! Mon pare té raó. L’egoisme, la vanitat, la pocasubstància, la mediocritat en tot...així són les dones quan es mostren en llur veritable aspecte. En veure-les en societat, creuries que colguen alguna cosa sota les precioses cabotetes, però en realitat estan
buides per dins. Sí, amic, creu-me, no et casis” (“Guerra i Pau”, 1866, de Lev N. Tolstoi, 1828-1910, escriptor rus).
“L’home ideal, si li demanem qualsevol cosa, sia allò que fos, ens respondrà parlant-nos sempre de nosaltres mateixes. Invariablement deu elogiar-nos a tomb de qualitats que sap que no tenim. I ha de mostrar-se implacable tirant-nos en cara virtuts que no hem somiat mai de posseir. Mai no deu suposar que sabem fer ús de res d’utilitat. Això fos imperdonable!. Però deu aclaparar-nos amb tot allò que no hem de menester. No ha de fer més que pagar comptes i saber quedar bé amb floretes” (Oscar Wilde, 1854-1900, escriptor dublinès).
“Les meves companyes continuen igual. Ningú no s’ha abocat en llurs ànimes, i fins i tot elles desconeixen llurs secrets. Se’n riuen, ploren, parlen i s’afanyen, despreocupades i superficials; van directament al temple, amaneixen llurs llànties i carregen aigua del rierol” (Rabindranath Tàgur, 1861-1941, filòsof i escriptor bengalí, convertit al cristianisme).
“No hi ha càrrega més feixuga que una dona lleugera” (Miguel de Cervantes Saavedra,1547-1616, escriptor cim del Segle d’Or foraster).
“Alto, no sou vós?- va fer ella.
-No ho volia ser.
Ella obrí els ulls com a plats. S’havia quedat a quadros. Cavil·lava. Jo podia veure, inclús en aquell petit detall, que pensar havia de ser sempre una nosa per a ella” (“La gran dormida/ The Big Sleep”, cap 1, d’en Raymond Chandler).
SENSE SENTIT DE CULPABILITAT.
“Les dones anomenen repenediment al record de llurs faltes, però sobretot al sentiment de no poder cometre-les de bell nou” (Jeanne Antoinette Poisson, Marquesa de Pompadour, 1721-1764, dama francesa).
“Una dona peca amb un nan i se sent molt poc repenedida perquè el té per un pecat petit” (Gaetano Mosca, 1858-1941, politòleg sicilià i catedràtic de dret polític).
“-Són molt bones i això val més.
Jo vaig romandre en silenci, perquè sempre he pensat que la bondat de les dones és encara més efímera que llur bellesa. Aquella pobra senyora creia el contrari (...) Callà, sospirant amb l’esguard abstret, i al fons daurat dels seus ulls creguí veure la flama d’un fanatisme
tràgic i ombrívol” (“Sonata de Primavera”, Ramón del Valle-Inclán, 1866-1936, escriptor gallec de l’esperpento espanyol).
“…Tal se pintava. En missa entrava com predicaven; Si no es llevaven per ella totes, si feia botes, les que es llevaven fort se besaven …”
(Jaume Roig, “L’Espill”o
“Llibre de les Dones”).
“Una dona sense valor! mera argila freda.
Com són totes les coses, de falses!
Però tan just, ella deixa l'alè dels homes,
Mira la seva ignorant víctima:
Jo no jugaria als seus ardits raterils
per a obtenir, tan sols, les seves expressions enganyoses!” (“Bianca among the Nightingales / Bianca entre els Rossinyols”, de Elizabeth Barrett Browning).
POCA SENSIBILITAT.
“Admira aquells que en llurs conquestes no empraren mai l’espiritualitat o la psicologia, perquè ha arribat a la conclusió que res no impideix tant l’èxit positiu amb una dona com el fet d’acudir-hi amb sensibilitat, en donar-li transcendència. “Sols té èxit amb les dones qui no dóna més importància a la seva conquesta que a una partida de billar” (Stendhal, de
StefanZweig, 1881-1943, escriptor austriac).
“Sempre trien les dones allò que val menys, perquè excedeixen de mal gust o perquè no s’ho mereixen” (Miguel de Cervantes Saavedra,1547-1616, escriptor hispànic).
“Les dones tenen el sentiment de la moda, no pas el sentiment de les coses belles” (Teòfil Gautier, 1811-1872, escriptor occità).
ENVEGES I RIVALITATS.
“No demanis el parer d’una dona sobre la seva rival...”(Siràcida o Eclesiàstic, 37:11, llibre
deuterocanònic).
“Allò en què menys pensa una dona és que als homes els sembli bé el seu vestit; de fet va dedicat a les altres dones, i l’enveja d’elles és l’aprovació que més li plau” (Jacinto Benavente, 1866-1954, dramaturg foraster).
L’ENGANY: LES FALSES O HIPÒCRITES.
“Per un moment es vinclava amb gràcia, com si tothom fos benvingut i encisador. I a continuació, tot d’una, tornava a l’ombra; una mirada esquerpa i d’àliga apareixia al seu rostre, guaitava des de sota les seves celles com una criatura sinistra i aliena, odiant-los a tots” (“Women in Love/Dones enamorades”, 1920, de David Herbert Lawrence, 1885-1930, poeta i novel·lista britànic).
“…lo llur fals dir la féu morir. Molt més parira si no morira! També es morí – dins – lo fadrí, sens batejar, e féu errar los alguasís. Ans que em partís, una torbada dona darbada, tant rabiosa com ansiosa de ser amada, entenebrada per lo diable, féu cas mirable, gran erogància, fet d’importància e de gran spant, contaminant la sua fe. No sé per què – sols gelosia crec la hi movia –, ella es clamava molt la tractava son marit mal”
(Spill, 2ª part. Com volgue pendre beguina, de Jaume Roig).
“Doncs, dic que totes, de qualque stat, color, edat, llei, nació, condició, grans e majors, xiques, menors, jòvens e velles lletges e belles, malaltes, sanes,
les cristianes,
juïes, mores, negres e llores, roges e blanques, dretes i manques, les geperudes, parleres, mudes, franques, catives, quantes són vives, qualssevol sien: tot quant somien esser ver creen; del que no veen procés de pensa fan, sens defensa ni part oir; per presumir sols, pronuncien: ver sentencien que cert no saben. Mentint se gaben, sempre
varien, jamai se rien sens ficció; per tració rien e ploren; criden que·s moren quant són pus sanes; si han terçanes llur mal no colen; e fingir solen tenir dolor per dar color a ses empreses” ( “Espill”o “Llibre de les Dones”, 3ª part del Prefaci, 1462, d’en Jaume Roig).
“Quan una dona t’ha enganyat, mira d’estimar-ne una altra immediatament” (Heinrich Heine, 1797-1856, poeta alemany).
-LA IRA:
“Les dones no són pas inherentment passives o pacífiques. No som inherentment res excepte humanes” (Robin Morgan, *1941, editora i escriptora feminista de Florida).
JOC, DECISIÓ, VIOLÈNCIA I CRUELTAT.
“Les alternatives de l’enuig en la meva aimia són com
les barquetes dels tolls de Dad.
Passa del trencament a la unió com un vaixell,
que els mariners adés guien a dret, adés a tort.
El temps distribueix acords i enuigs
com qui juga al “fi‘al” divideix el munt de terra amb tall de mà.
Fa creure que s’ha enfellonit, però em somriu,
i llueix dos collars, l’un de perles i l’altre de topazis” (“Tawq al-hamâna / El collar de la coloma”, obra cimera de la literatura
andalusí, Xàtiva, 1022, escrita a l’exili per Ibn Hazm "de Còrdova”, *994 -+1063, poeta, historiador, jurisconsult, polígraf).
“En la política si voleu que diguin quelcom, demaneu-ho a un home. Si voleu que ho facin, demaneu-ho a una dona” (Margaret Thatcher, “la dama de ferro”, *1925, política conservadora i
femellista que reprimí durament vaguistes, irlandesos i envià l'Exèrcit britànic a la guerra contra l'Argentina).
“Però la pena de dona és com una tempesta estiuenca, És tan breu com violenta” (“Basil”/ “Alfàbrega”, acte V, sc. 3, de Joanna Baillie,1762-1851, autora
escocesa).
“Qui sap governar una dona, sap governar un Estat” (Honoré de Balzac, 1799-1850, escriptor francès).
MAL CARÀCTER FEMENÍ.
“El bon caràcter dels homes ve a demostrar que no són pas tan sensibles com nosaltres, no són tan delicats” (D’una obra de teatre d’Oscar Wilde, 1854-1900, escriptor irlandés).
“Quan elles són bé pintades, lo sol, lo vent, lo fum, lo fred, la calor e les mosques són llurs enemics capitals; e si una d’aquellesse posa sobre llur cara, necessari és a aquells qui entorn los són que a la dita mosca o altra prenguen e maten davant elles; si no de vuit jorns no seran alegres ne en porà hom haver bon
respost” (“Lo Somni”, 1399, d’en Bernat Metge, *ca. 1340 a 1346 - +1413, cortesà reial i escriptor català).
"La dona busca-raons és una gotera incessant" (Proverbis 19:13). “És preferible viure en un racó del terrat, que no pas amb una dona amb ganes de barallar-se en casa ampla”(Proverbis 21: 9, de Salomó, 1020-929 a.
de C., rei d’Israel).
“De manera femenina” vol dir “furiosament”; perquè totes les paraules desmesurades neixen en boca de dones (George Gordon, Lord Byron, 1788-1824, poeta i aventurer anglès).
“La còlera de la dona no té límit” (Miguel de Cervantes Saavedra,1547-1616, escriptor castellà, cim del Segle d’Or foraster).
LA FÚRIA, L’ATAC D’HISTÈRIA.
“Qué hi ha pitjor que el diable? Una dona rampellera” (Refrany català).
“Temeu l'amor de la dona
més que l'odi de l'home” (Sócrates d’Atenes, 470 ó 469-399 a. de C., filòsof grec, creador de l’ètica).
“És més fàcil detenir un tren que aturar una dona, quan ambdós marxen decidits a descarrilar” (Enrique Jardiel Poncela, 1901-1952, escriptor humorista foraster).
“Scarlett: I pos Déu de testimoni, Déu és ara el meu testimoni, que no m’aixafaran!. Ho superaré, i quan açò haurà ja passat, mai no passaré fam, mai més!. No!: ni jo, ni ningú de la meva gent, tant si haig de mentir, robar, estafar o matar!. Déu pos per testimoni, que mai no passaré fam, mai més en la vida!” (Del film “Gone with the Wind / “El Vent s’ho endugué”, 1939, després de mossegar un nap cru, en l’apoteòsica escena final de la 1ª part del film).
“Pens en aquells drames enutjosos, aquelles escenes en cambres moblades, la Justine obrint aixetes per ofegar el so dels seus sanglots. Anant i venint, les mans entaforades
fortament sota les aixelles, mormolant quelcom per a ella mateixa, recalfant-se com un barril de pòlvora a punt d’esclatar. La meva salut precària, els meus nervis fràgils, però sobretot el meu sentit europeu de l’humor, la treien de polleguera en eixos moments més enllà de tota mesura” (Justine, 1957, 1er llibre del "Quartet d'Alexandria", Lawrence George Durrell, 1912-1990, novel·lista britànic).
“Em va semblar que s’esperava qualque sobtada explosió, algun imprevisible retret dels llavis de Justine, i que s’amania mentalment per a rebutjar-la, per defendre-se’n amb tendra cortesia”
(Clea, 4t llibre del “Quartet d’Alexandria”, 1957-60, de Lawrence G. Durrell, 1912-1990, novel·lista britànic).
DONES CRIDANERES I RENYADORES.
“Que el marit de Xantipa hagi esdevingut tan gran filòsof ens ha de deixar amb un pam de nas. Tenir idees vora una dona cridanera! En
qualsevol cas li fou impossible d’escriure; Sòcrates no ha deixat ni una sola obra” (Heinrich Heine, 1797-1856, crític i poeta líric alemany).
“Les mares que han viscut a les trinxeres de la guerra familiar a voltes arriben al que anomèn “exercir la paternitat anticipadament”. Talment, demanen qualsevol cosa a un xiquet, ell tracta de respondre-hi i, al moment, li criden: -Tu, mut! Quan jo et pregunt alguna cosa, no vull que obresques la boca! O és que et penses que parl pel gust d’oir la meva veu? Respon-me!. Es tracta d’un estat lamentable per a una mare…” “Record que durant els tempestuosos anys de la meva adolescència sempre desitgí fer-me
amb uns cervells de vedella i amagar-me’ls dins la butxaca, per a tirar-los en terra qujan ma mare em donàs un calpissot al cap. Però com la conec, supòs que s’hauria limitat a dir: -Torna a ficar-te el cervell al lloc! I no deixis pas que et tornin mai més a caure’t” (Bill Cosby[William H. Cosby Jr.], *1937, actor i escriptor afroamericà).
“Puis, en noces e convits e solemnes festes, demostren-se bé parades als mesquins
qui els van detràs, los quals tantost caen en la ratera, perquè o les prenen per mullers, o a vegades per amigues. E encontinent elles agusen llur desig en haver senyoria; e fenyents-se obedients e humils, demanen als bèsties de marits (qui tantost los ho donen) fermalls, anells, perles, collars, paternostres, manilles, correges, moltes vestedures e diversos ornaments. E pus són bé arreades e han bé parades llurs cambres, vénen així com a regines davant los dolents e efeminats, e de companyones que eren, ocupen a si mateixes la senyoria; car los desastrucs no es gosen alegrar ni enfellonir, donar, prestar, vendre o alienar, sinó tant com elles ordonen. Puis, ab contínua rumor e brogit, barallen-se ab los escuders e servents e catius, e ab los germans e fills del marit qui quí estan, volent mostrar que són gordadores d’açò que desigen despendre e fondre e destruir” (El bonvivant rei català Joan Amador de Gentilesa, a “Lo Somni”, 1399, segons en Bernat
Metge, *ca. 1340 a 1346 - +1413, cortesà reial i escriptor català protoateu, empresonat per acusacions de corrupció arran la tèrbola mort d’aquest rei).
EL MENYSPREU O LA CRÍTICA LES PORTEN A LA IRA I A LA MALÍCIA.
“El cel no ha tingut cap ràbia com l'amor que en odi es va girar,
Ni l'Infern una fúria, com una dona menyspreada” (William Congreve,1670-1729, dramaturg anglès).
“E si per ventura la nit passada llurs marits los hauran girades les anques e los hauran dit alguna paraula desplasent, lo sentdemà les serventes e
catives seran bé batudes e los escuders e servidors vituperats, alguna justa causa no proceint, sinó sola iniquitat que han com no es poden venjar de llurs marits així com volrien” (El rei català Joan Amador de Gentilesa, a “Lo Somni”, segons en Bernat Metge).
–VANITAT I SENSUALITAT:
PICARDIA, ENCÍS I ARRAVAT.
“Recordí l’amor de l’amiga meva, que era com
les petges de Jawla als pedregams de Tahmad.
En ma memòria el ferm pacte d’amor que féu amb mi
lluïa com les incisions del tatuatge al palmell de la mà.
Em deturí, sense creure cert que pugués tornar-se’n:
ningú no m’aconhortava i plorí sens aturall fins a l’alba.
Fins que les gents feren llargs i sovintejats retrets,
en dir-me: “No acabis perint de pena, tin valor”
Les alternatives de l’enuig en la meva aimia són com
les barquetes dels tolls de Dad.
Passa del trencament a la unió com un vaixell,
que els mariners adés guien a dret, adés a tort.
El temps distribueix acords i enuigs
com qui juga al “fi‘al” divideix el munt de terra amb tall de mà.
Fa creure que s’ha enfellonit, però em somriu,
i llueix dos collars, l’un de perles i l’altre de topazis” (“Tawq al-hamâna / El collar de la coloma”, obra cimera de la literatura andalusí, Xàtiva, 1022, escrita a l’exili per Ibn Hazm "de Còrdova”, *994 -+1063, poeta, historiador, jurisconsult, polígraf).
“Res no afalaga tant una dona com demostrar-li que li tens por”(Benjamin Henri Constant de Rebecque, 1767-1830, escriptor i polític suís, naturalitzat francés).
“Bellesa: el poder pel qual una dona encisa un amant i aterroreix un marit” (El diccionari del diable, d’Ambrose Bierce, 1842-1914, escriptor sàtiric estadounidenc).
“Però la pena de dona és com una tempesta estiuenca, És tan breu com violenta” (“Basil”/ “Alfàbrega”, acte V, sc. 3, de Joanna Baillie).
COQUETERIA, SENSUALITAT.
“Mai no es perden els anys que es treu una dona, van a parar a qualsevol de les seves amigues” (Proverbi xinès).
“Ja sabeu com són les dones: una anyada per a pentinar-se i per arreglar-se” (Afre Publi Terenci, 194 ó 185-159 a. C., poeta llatí).
“Les dones són com els cotxes, a la vellesa és quan més es pinten” (Enrique Jardiel Poncela, 1901-1952, escriptor humorista foraster).
“Quan un home diu a una dona que l’estima, ella, per poc sòlides que li semblin les bases de tal sentiment, sense raonar-ho, se sent impulsada a creure-se’l” (Honoré de Balzac, 1799-1850, escriptor realista i torrencial, mig occità).
“Ella feia la mateixa olor que el Taj Mahal mirant pel clar de lluna” (“The Little Sister”, cap 12, d’en Raymond Chandler, 1888-1959, escriptor de novel·la negra).
“Veniamolt enjoiada i portava al braç esquerre el braçalet de Curial. Tots la miraven i s’encenien d’amor”
(“Curial e Güelfa”, Anònim català de cavalleria escrit cap a 1435-1456).
“Tenim dones en l’exèrcit, però no ens posen en les línies de front. No saben si podem lluitar, si podem matar. Pens que podem. Tot el que el general ha de fer és la passejar-se davant les dones i dir: “Veiu els enemics allà? Diuen que us troben grasses enfundades dins d’aqueixos uniformes” Elayne Boosler
“E desijants que llurs cabells negres sien semblants a fil d’aur, moltes vegades ab sofre, sovent ab aigües, sabons e lleixius de diverses cendres, e especialment de mares de vin grec e de ginesta, e a vegades ab sagí de serp e de gatlla e ab los raigs del sol, converteixen aquells en la color que desigen. Puis fan-los caure a vegades per lo mig de l’esquena, e sovint escampats per los muscles, e a vegades redortats en lo cap, segons que els és vijares que mills los estiga. E han en gran e cordial privadesa algunes fembretes que els fan escorxaments, e els pelen les celles e lo front, e los raen ab vidre subtil les galtes e lo coll, llevants-ne certs pèls qui a llur parer hi estan mal, e los fan diverses maneres de pelador.
No res menys, elles meten tot llur estudi en trobar guisa novella e pomposa, així d’arresaments com de comportaments. E no els dóna vijares que sia de bona manera, si doncs los hàbits no són novells, ben deshonests, trobats e portats primerament per fembres vanes, indignes estar entre dones castes, e que sien de fins draps e altament folrats, amb les mànegues molt amples entrò als talons, e ab les gonelles de la vinta avall molt amples e folrades per retre e mostrar llurs anques ben grosses, e de la cinta amunt, embotides de tela e de cotó per fer-los bons pits e grans espatlles e per cobrir molts defalliments que han; e ab les alcandores brodades, ben perfumades e aptes a caber en un clovell de nou; e ab los perfils de les aljubes de vairs purats o erminis, e que els comencen als genolls e en rosseguen dos palms per terra, a denotar que de major honor són dignes que els hòmens
de ciència, qui aquells solen portar sobre llurs caps” (“Lo Somni”, 1399, d’en Bernat Metge, *ca. 1340 a 1346 - +1413, cortesà reial i escriptor català).
“Una dona bonica sempre és un hoste benvingut” (George Gordon, Lord Byron, 1788-1824, poeta anglès).
“Per molt feliçment que una dona pugui estar
casada, sempre es complau quan descobreix que hi ha algun home agradable que desitja que ella no hi fos” (Henry-Louis Mencken, 1880-1956, escriptor i editor estadounidenc).
“No hi ha dona tan alta, que no li plagui de ser mirada, encara que l’home sia molt baix” (Mateo Alemán, 1547-1614, escriptor de la picaresca castellana).
“Arribarà la diada quan la gent s’astorarà que hagi pogut existir
una societat on sien permesos fets tan nocius com adornar-se el cos a la manera que ho fan les dones per a provocar la sensualitat dels homes” (Lev N. Tolstoi, 1828-1910, escriptor rus).
“Moltes dones coquetegen amb un home perquè és inofensiu, però se’n cansen per la mateixa raó” (George Bernard Shaw, 1856-1950, escriptor irlandès).
“La grassa se’l mirava tot esperant una resposta. Rulls negres com a tions al front, restes de carmí als llavis gruixuts esquarterats, llavis vermells on s’amuntegaven llavis i voreres de rímmel a les bosses sota els ulls verds. Una cara ampla totalment ocupada per una sensualitat calculadora però afable” (“Si te dicen que caí”, 1973, novel·la de Juan Marsé, *1933, sobre la postguerra a Barcelona).
INCONSTÀNCIA, CAPRICI I
DESIG.
“Vente quid levius? fulgur. Quid fulgure? Flamma. Flamma quid? mulier. Quid mulier? nihil / Què és més lleuger que el vent? Una ploma. Què és més lleuger que una ploma? La flama. I més lleuger que la flama? Una dona. I més lleuger que una dona? No res” (Manuscrit Harleià, nº 3362, folio 47).
“Where is the man who has the power and skill
To stem the torrent of a woman's will?
For if she will, she will, you may depend on't;
And if she won't, she won't; so there's an end on't”
“On és l'home que tingui el poder i l'habilitat
de menar el torrent del desig d’una dona?
Perquè si ella vol, si vol, en depens
I si no, si ella no vol; punt i final” (Sense autor atribuït, del pilar erigit al Bosc del camp de Joan el danès, Canterbury, a l’"Examiner", el 31·5·1829).
“Dita ben coneguda: Les dones ho poden fer tot (...i anar-se’n!)” (Peter Zohrab, de la New Zealand Equality Education Foundation).
“Emperò, fins i tot en l’acalorada de la baralla, ella s’havia adonat de quant ensopit s’esqueia que pogués eixir-se’n sempre amb la seva...Un petit fracàs representava un nou i deliciós plaer” (“Home from the Hill / Amb ell arribà l’escàndol”, 1960, de William Humphrey, *1929, escriptor texà).
“Nosaltres, les dones, hem estat sempre una pintoresca protesta contra la simple existència del sentit comú. En vam veure els perills des del primer moment” “Les dones ens estimen pels nostres defectes; i, si en tenim prou, ens ho perdonen tot, fins i tot la nostra intel·ligència” (Peces de teatre d’Oscar Wilde, 1856-1900, escriptor dublinès).
“Hi havia dones corrent en bragues, faixes i sostenidors, de totes les formes i tamanys, arrencaven peces de roba de les mans de les venedores tal com aquestes els en duien. Una casa de boigs...Els pobres marits arrossegats per les mullers
respectives esperaven al replà entre els dos pisos” (“Lauren Bacall. Per mi mateixa”, [Betty Joan Perske],*1924, actriu de cinema judeoneoiorquina).
“Tot el secret d’en Casanova amb les dones rau en la sinceritat del seu desig” (StefanZweig, 1881-1943, escriptor judeo-austriac).
“Ab lo llarg temps, lo tigre més feroç
acostuma amansar sa gran bravesa,
i el toro brau se humilla ab tal mansesa
fins a portar un jou sobre del tos;
ab lo llarg temps, aprèn primors un gos,
i lo falcó de anar ab lleugeresa
sobre la caça, i dur-la quan fa presa,
es fan domèstics lo lleó i l'ós;
ab lo llarg temps, ab llengua cefallosa,
lo papagall paraules pronuncia,
lo elefant aprèn terme i criança.
Ab lo llarg temps, tota i qualsevol cosa
se alcança, i casi en tot venç la porfia;
sinó la dona, constant en sa mudança”.
(“A la inconstància de les dones”, Sonets de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona, escriptor i capellà tortosí, ca. 1579-1623).
VANITAT, EXIGÈNCIES, DONES DEFRAUDADES.
“El poder arbitrari constitueix una temptació natural per a un príncep, com el vi o les dones per a un home jove, o el suborn per a un jutge, o l’avarícia per al vell, o la vanitat per a la dona” (Jonathan Swift, 1667-1745, escriptor i periodista irlandès).
“Supòs que açò revela una vegada més la insondable vanitat femenina: desitjar el pitjor de dos mons, la pitjor de dues paraules: amor i traïció” (“Clea”, 4t llibre del “Quartet d’Alexandria”, 1957-60,
de Lawrence G. Durrell, 1912-1990, novel·lista britànic).
“Ai, i que poc dura el fum d’aquesta vanaglòria! Festa no s’hauria canviat aquell dia per Santa Caterina” (“Curial e Güelfa”, Anònim català de cavalleria escrit cap a 1435-1456).
“...Quan se afollen o han parit volen lo llit encortinat e ben parat, cabra arreada, empalcada, tot lo millor… …Mai res los fall cost
que costàs: un mart al nas dels gebelins per vint florins quan fa lo fred, e ventallet de tres colors per les calors…”
(“L’Espill”o “Llibre de les Dones”, 1462, d’en Jaume Roig).
“Els físics deurien ocupar-se de descobrir qualque procediment per a utilitzar les enormes existències d’energia amuntegades en dones desficioses, de temperament sanguini, que es consumen de manera generalment
deplorable, en intervencions en els afers aliens, en escenes passionals, en el pensament i en la pràctica de l’amor i a fer talment nosa als homes que ni els deixen dedicar-se a la pròpia feina” (Aldous Leonard Huxley, 1894-1963, escriptor cec i pacifista anglès).
“La passió femenina és una selva fosca mai no explorada del tot, selva feta alhora de desinterès infinit i d’ímpetu gelós per la possessió exclusiva” (Gregorio Marañon, 1887-1960, metge i escriptor foraster).
“Per a defraudar les dones, amb el decurs del temps, n’hi ha prou, en general, essent de qualsevol manera possible” (Noel Clarasó Serrat, 1905-1985, comediògraf català).
“Es casà enamorada del que ella esperava que jo podria ser, no pas del que jo era, del que sóc, un fracassat, vençut per l’adversitat. Júlia és d’eixes dones que sols estimen per una d’aquestes raons: o per admiració envers l’home que consideren superior, admiració que és, comptat i debatut, la pròpia vanitat afalagada; o per llàstima, per
compassió envers l’home que tot ho acceptarà venint d’ella. Altrament, afalagament també de la seva vanitat. Jo no he estat el triomfador que pot oferir-li de tot ni he sabut humiliar-me com a vençut que tot ho accepta. La Júlia no ha pogut admirar-me ni plànyer-se de mi; i no n’hi ha més” (Jacinto Benavente, 1866-1954, dramaturg foraster).
-MALES DONES:
TEMIBLES, DE PALA I FOGUEJADA.
“Ja és una bona cosa, en les dones dolentes, que sien obertament dolentes” (Luci Anneu Sèneca, 4 ó 2 a.C.-65, escriptor i filòsof estoic bèticoromà).
“Totes les dones neixen males. Algunes acaben adonant-se de llur potencial més tard en vida que unes altres” (Chad A. Gamble, Escape, narració curta).
“Les dones bones sempre pensen que és defecte d’elles quan una altra persona se sent ofesa. Les dones dolentes mai se senten culpables de res” Anita Brookner
“La dona, menjar exquisit dels déus, a voltes la cuina el diable”
(William Shakespeare, 1564-1616, dramaturg anglès).
“El diable, amics meus, és una dona ara mateix. És una dona que regna a l'Infern.” ("Owen Meredith" de LordEdward George Bulwer Lytton, 1803-1873, escriptor anglès).
“M’estim el ratolí Mickey més que qualsevol dona que jo hagi conegut mai” (Walt Disney, 1901-1966, gran creador estadounidenc de dibuixos animats).
–CRUELS.
“Ara no anava bruta i esquinçada i es convertia en una noia bonica. Del passat li quedà tan sols una mena de rigidesa i una expressió als ulls, indefinible. La gent assistí a aquest canvi amb una certa rancúnia, en veure que se li escapava un objecte de la seva crueltat, però s’hi
acostumà de seguida. Només les amigues, envejoses de l’esclat actual, esmentaven a les converses, amb posats d’una satisfacció ja inútil, la misèria antiga” (“Laia”, 1932, de Salvador Espriu, 1913-1986, escriptor català).
“Lladoncs les dites dones, volents usar complidament de llur iniquitat, mogueren gran brogit e rumor, ab corns, cembes, bacins e conques, e ab grans crits, apagants lo so que jo faïa, acostaren-se a mi, e ab pedres e ab bastons, les quals lo dit so no pogueren oir ne pendre delit en aquell, mataren-me, e em tolgueren lo cap, e ab la dita rota gitaren-lo en lo riu...” (“Lo Somni”, 1399, d’en Bernat Metge, *ca. 1340 a 1346 - +1413, cortesà reial i escriptor
català).
“Ara, als seus ulls, aquell embriac, aquell degenerat moral embrutava el nom honrat d’un home que en aquell moment devia sofrir d’angoixa en comprendre que havia estat enganyat, i, tanmateix, ella no movia ni una cella!” (Cap VII, “Una cacera dramàtica”, 1884, Anton Pavlovitx Txékhov, 1860-1904, escriptor rus).
-IRRACIONALITAT BIOLÒGICA.
“...Com les dones qui pensen per imperatius biològics i sens ajut de la raó. Quina errada fatal deslliurar-se a dones així: sols els pots oir una fressa suau, de masticació, com quan el gat desfà l’espinada del ratolí” (Justine-Quartet d'Alexandria, de Lawrence George Durrell, 1912-1990, novel·lista britànic).
“La dona espera l’home, diu en Shaw, però com l’aranya espera la mosca” (André Maurois [Emile Herzog], 1885-1967, escriptor francés).
“Supòs que açò revela una vegada més la insondable vanitat femenina: desitjar el pitjor de dos mons, la pitjor de dues paraules: amor i traïció” (“Clea”, “Quartet d’Alexandria”, 1957-60, de L. Durrell).
–SEDUCTORES.
“La dona seductora atrau amb llavis de mel
i la seva paraula és més untuosa que l'oli,
però al capdavall resulta més amarga que l'absenta
i esdevé acerada com una espasa de dos talls.
Allunya d'ella el teu camí,
no t'atansis al portal de ca seva:
el teu honor estaria a mercè d'altri,
el marit, implacable, arruïnaria ta vida.
Uns desconeguts s'afartarien del teu esforç,
del teu treball en viuria gent estranya;
i tu, al final, et lamentaries,
amb el cos del tot esgotat,
i diries: Com és que vaig avorrir la correcció
i el meu cor va menysprear tots els
avisos?
Per què no he escoltat la veu dels mestres
ni he fet cas dels seus preceptes?
He estat a punt de sofrir grans mals
enmig del poble reunit” (Proverbis 5:3-14, de Salomó, 1020-929 a. de C., rei d’Israel).
“Jo sóc la classe de dona que, quan entra en una festa, totes les altres dones surten de la cambra. ....Pens que espant les persones. ...Sóc una noia dolenta” Lara Flynn Boyle
“Em resistia a creure que aquella bella i estúpida gata tingués tan poca dignitat que accedís de bon grat que el borratxo del comte es convertís en jutge
entre ella i el seu marit” (Cap VII, “Una cacera dramàtica”, 1884, Anton Pavlovitx Txékhov, 1860-1904, escriptor rus).
“Siau dolentes, però divertides” (Salutació de comiat malvat).
–BEATES I BRUIXES.
“Beata bruixa, que amaga el peu i mostra la cuixa” (Refrany català).
“BRUIXA (1) Qualsevol dona vella lletja i repulsiva, en una conxorxa perversa amb el diable. (2) Noia bonica i atractiva, quant a maldat una conxorxa més enllà del diable” (The Devil's Dictionary d’Ambrose Bierce,1842-1914, escriptor estadounidenc).
“...la Teresa, que a hores d’ara prepara la casa (amb tot l’ordre i la severitat que varen ensenyar-li la mare, la padrina, les ties i una àvia remota”“D’una llambregada ressegueix la silueta de la Laura, sumptuosa, perfumada amb muguet. La Laura veu com, a la cunyada, se li ennegreix més la cavitat dels ulls; però un somriure naturalíssim mitiga la duresa de l’esguard. Abraça la núvia, la besa amb llavis prims i freds. L’abric de la Teresa, recte, sever, desprèn la bona olor de pomes guardades a la calaixera, olor de fadrina assenyada” (“Laura a la ciutat dels sants”, 1931,
novel·la d’en Miquel Llor, 1894-1966)
–DESFICIOSES, EMBOLICADORES I HOSTILS.
“Els físics deurien ocupar-se de descobrir qualque procediment per a utilitzar les enormes existències d’energia amuntegades en dones desficioses, de temperament sanguini, que es consumen de manera generalment deplorable, en intervencions en els afers aliens, en escenes passionals, en el pensament i en la
pràctica de l’amor i a fer talment nosa als homes que ni els deixen dedicar-se a la pròpia feina” (Aldous Leonard Huxley, 1894-1963, escriptor cec i pacifista anglès).
“Tinc experiència del que moltes dones plegades són. Déu ens en deslliuri!” (Teresa de Cepeda y Ahumada, Santa Teresa de Jesús o d'Àvila, 1515-1582, mística castellana, perseguida per la Inquisició espanyola).
“És preferible viure en un racó del terrat, que no pas amb una dona amb ganes de barallar-se en casa ampla” (Proverbis 21: 9).
“Quan una dona es comporta com un home que per què no ho fa com un home dels agradables?” Dame Edith Evans
“Que poc concordava aquella estúpida conversa amb l’horror que, feia tan poca estona, expressava el rostre d’Olga quan s’havia presentat tota pàl·lida, feta una mar de llàgrimes i escabellada. Que barats resultaven aquell horror, aquelles llàgrimes!” (Cap VII, “Una cacera dramàtica”, 1884, Anton Pavlovitx Txékhov, 1860-1904, escriptor rus).
–MALESERES.
“Fallen vocables e diccions, relacions per fer envides de ses fallides: David, profetes, Tuli, poetes, grecs oradós, setanta-i-dos llengües del món, Katolikon, Guci, Papies, Timologies, en quant han scrit, parlat e dit, entre els vius tots, no hi ha prou mots qui a dir basten verins que pasten, tants mals com usen, los bens que abusen ni referir” ( “Espill”o “Llibre de les Dones”, 3ª part del Prefaci, 1462, d’en Jaume Roig).
“D’altre pudia quan li venia son ordinari, sens pus pensar-hi, cames i cuixes, tot se n'omplia; drap si es metia ab tal olor e tal color com Déu se sap, llençava el drap per los racons, davall caixons, entre la palla…
…Los jorns feiners entre setmana mai era sana; al llit s'estava; ella es llevava tocades deu…
… Si tard venia, pus tard exia… …Io l’esperava; tot se cremava; quan mal dinar, pitjor sopar, n’haguí
callant e suportant…”
(“L’Espill”o “Llibre de les Dones”, 1462, d’en Jaume Roig).
“Ningú deu malparlar de les dones, tret de qui se les conegui de debò” (Enrique Jardiel Poncela, 1901-1952, escriptor humorista foraster).
DESCRIPCIONS MÉS AVIAT MASCLISTES.
“Els anys que una dona resta de la seva edat no es perden: són afegits a l’edat de les altres dones” (Diane de Poitiers, 1499-1566, astuta i culta noble i cortesana francesa).
“Fembra és animal imperfet, de passions
diverses desplasents e abominables passionat, no amant altra cosa sinó son propri cors e delits; e si los hòmens la miraven així com deurien, pus haguessen fet ço que a generació humana pertany, així li fugirien com a la mort. No és animal en lo món menys net que fembres. Si entens que no et diga ver, pren-te’n esment en llurs necessitats o malalties, no solament a totes comunes, mas particulars, les quals serien vergonyoses exprimir. E no hauràs poc fet que ho conegues, car elles saben é celar llurs secrets, e coneixents si mateixes, tenen per bèsties tothom qui mirant solament llur crosta de fora, car no se’n pot àls veure, les ama o les desija o les ha en alguna reputació” (El bonvivant rei català Joan Amador de Gentilesa, a “Lo Somni”, segons B. Metge, protoateu, empresonat per acusacions de corrupció arran la tèrbola mort d’aquest rei).
“Per què les dones tenen quatre llavis? –Dos per a errar-la i dos per a demanar perdó” (Acudit-endivinalla).
“Dir que ella tenia una cara que hauria aturat un rellotge hauria estatinsultar-la. De fet hauria aturat un cavall fugitiu” (“The Little Sister”/”La germaneta”, de Raymond Chandler, Xicago,1888-1959, escriptor de novel·la
negra).
“Era una encisadora mestressa de mitjana edat amb una cara com un poal de fang i si s’ha rentat els cabells d’ençà el segon mandat de Coolidge, me menjaré el meu neumàtic de recanvi, amb la llanda i tot” (“Adéu, nineta/Farewell, My Lovely”, cap 6, d’en Raymond Chandler).
“La dona fou la segona errada de Déu” (Friedrich Wilhelm Nietzsche, 1844-1900, filòsof ateu alemany).
“Qualsevol home pot arribar a ser feliç amb una dona, amb tal que no se l’estimi” (Oscar Wilde, 1854-1900, escriptor dublinès).
“Dona no fa nosa si sap o duu qualque cosa” (Refrany català).
PERILL DE LES DONES PER ALS HOMES.
“Un pessimista és un home que pensa que totes les dones són dolentes. Un optimista és un qui
espera que elles ho sien” Chauncey Depew
“Les dones podrien haver estat les companyes de l’home, però són les seves enemigues, sempre a punt de mentir, de dissimular, de ficar-se en intrigues i parladuries, de riure’s de la bona voluntat de l’home, d’enganyar-lo, d’unir-se en contra d’ell. I l’home, naturalment, se n’ha de defendre, ha de defensar el propi benestar” (Edmond Jaloux, 1878-1949, novel·lista i crític francés).
“Ha patit durant tota sa vida l’atracció del sexe com una feixuga contribució del cos. La dona i la música són per a ell quelcom senzillament roí perquè totes dues coses ens aparten per mitjà de la sensualitat de l’innat coratge, de la decisió, de la raó i del sentimet de justícia” (Tolstoi, de StefanZweig, 1881-1943, escriptor austriac).
“Convé de fer-se esperar de les dones. Mentre ens esperen evoquen tots els nostres defectes i encara ens
n’atribueixen uns altres que ni tenim. Però, quant a les dones, és bo de posseir molts defectes, ja que no solen amar-nos per les nostres virtuts” (Pitigrilli[Dino Segre], 1893-1975, escriptor italià).
“I en unes altres circumstàncies, sens dubte menys honorables per a ella o per a nosaltres, i tanmateix, quant commovedora, quant dòcilment femenina pot ser la més masculina i enginyosa de les dones! En veure-la no podia deixar de pensar en eixa raça de reines terribles que deixen per on passen la ferum amoniacal de les seves amors incestuoses com un núvol surant damunt el subconscient d’Alexandria. Les gates gegants devoradores d’homes, com Arsínoe, eren llurs germanes de
debò” (“Justine”, 1957, del “Quartet d'Alexandria", Lawrence George Durrell, 1912-1990, novel·lista britànic).
“Estic fart de les dones que m’estimen. Les dones que m’odien són molt més interessants” (Oscar Wilde [Fingal O'Flahertie Wills], 1854-1900, escriptor dublinès).
De la guerra de Vietnam todos recordamos la fotografía de una niña huyendo de las bombas de napalm tiradas por los americanos. Dicha foto se ha convertido en un "icono histórico" de esa época. La soldado England también pasará como un "icono histórico" de la actual época.
Entre ámbas fotos hay sólo una generación; tiempo suficiente en el que la mujer, de víctima se ha convertido en victimaría. No es por casualidad. Y al igual que en tiempos de la
guerra del Vietnam, no todas las mujeres eran víctimas, ni ahora lo son victimarias, sin embargo la historia recoge en impactos gráficos la evolución de una sociedad, los cuales quedan marcados en nuestro inconsciente colectivo de manera indeleblemente individual en cada uno de nosotros.
No me extrañaría que fuese elegida la foto del año. Al igual que tampoco nos a de extrañar la oposición de las organizaciones feministas para que así no sea. Pero la historia camina tozuda hacia un tiempo que ya no es el suyo por más que en esta ocasión luchen por parar el péndulo de su reloj, que durante todo el siglo XX tanto abuso les ha permitido.
La soldado England ya representa
muchas cosas en este planeta y ninguna de ellas la imagen de la mujer soñada que el feminismo nos ha querido transmitir (ni ella ni su generala, ni en ese ejército ni el cualquier ejercito que estén). La soldado England, por más que lo nieguen, ha convertido a la bella en la bestia, rompiendo de un plumazo su objetivo ideológico de pasar por este mundo como el sexo angelical. Nunca nos creímos tal mentira, pero mientras nos faltaba "la prueba icónica", ello le servía al feminismo para estigmatizarnos como el único sexo perverso.
Sin embargo, la soldado England como "icono histórico" que ya es, se está transformando para mi en toda una esperanza para nuestra relación entre hombres y mujeres; pues despojadas éstas de todas sus megalomanías hembristas, y aceptando que están hechas del mismo barro que
nosotros, tendrán que empezar a diferenciar entre hombres y mujeres que luchan por humanizar sus instintos, de los hombres que como mujeres sus instintos igualaron.
Quieran o no quieran, con la soldado England "como icono" el feminismo ha comenzado a morir en la mente de muchas mujeres, mientras que en la mente de muchos hombres, dicho icono se ha convertido en la mejor prueba para demostrar su hembrismo y defendernos de él. Pablo el herrero
Res no dóna tanta pena a la gent com haver de pensar(M.L. King) La gent de la ciutat aparenta gran saviesa i coneixença,però llur fantasia és sempre falsa:sols són experts en la imitació (Khalil Jubran) El major enemic del coneixement no és la ignorància,és
la il•lusió de conèixer 1 cosa (S.Hawking,físic i cosmòleg) Molts pensen que estan pensant,quan simplement estan reorganitzant prejudicis (W.James, psicòleg).
__________________________________________________ Correo Yahoo! Espacio para todos tus mensajes, antivirus y antispam ¡gratis! Regístrate ya - http://correo.espanol.yahoo.com/
La guerra de los sexos. (Enfrentemos al hombre contra la mujer).
Huelga decir que históricamente el hombre ha tenido preponderancia en todas las facetas
sociales frente a la mujer. Ella casi siempre y para casi todo, ha estado sometida y
dependiente del parecer del hombre, que se consideraba superior.
En los últimos tiempos la liberación de la mujer y la adquisición de sus legítimos derechos
continúa siendo una lucha que da lentamente sus frutos. Pero al parecer, y en esto se basa
mi crítica, se ha tomado una táctica equivocada.
Esta táctica extendida y ya fuertemente implantada, procede negativamente en el modo de
hacer, y es éste: para declarar y afirmar la igualdad femenina con referencia a la masculina,
sorprendentemente, tienden a hundir al hombre, tiende a minimizarlo frente a la mujer, se le
humilla y se le ridiculiza. No se intenta elevar a la mujer hasta la posición del hombre -hasta
la posición de ventajas y derechos conseguidos ya por él- sino que parecen entender que la
única manera de que la mujer suba hasta esa posición de igualdad es hundiendo al hombre.
Se está difundiendo, fomentando y adoptando una actitud antimasculina donde casi todo lo
que representa al hombre (el ser masculino) se ha vuelto reprobable, no es aceptable. Esto
deriva y se basa en la actitud resentida por parte de la mujer
proveniente de las anteriores
épocas donde él era el jefe supremo.
El feminismo, arropado por toda esta manipulación mediática, ha gritado: "¡ha llegado la hora
de nuestra venganza!" y se ha convertido en ultrafeminismo. Los medios se han encargado
de divulgar este feminismo extremista como el más representativo y adoptable frente a otras
tendencias feministas más comedidas y moderadas. Ahora, este grupo de mujeres y hombres
más o menos extenso, proclama una supuesta superioridad femenina frente a la masculina.
Se vuelven las tornas. Si antes era la mujer la discriminada sistemáticamente en el seno de la
sociedad por creer ser inferior, ahora son esos grupos de personas convencidas las que
fomentan otra vez la marginación, pero esta vez en contra del hombre. "Es el mismo perro
pero con distinto collar". ¿A pesar de todo, no se trata pues de la misma postura intolerante,
no se está cometiendo el mismo pecado?. Lo único que cambia es el protagonista.
Se publicitan la idea de superioridad femenina y de que ahora los valores femeninos son los
más adecuados. La sociedad como conjunto parece aceptar esta idea cada vez con más
fuerza y convencimiento. Esta idea va calando lentamente en cada uno de sus miembros.
Ideas tales como que la mujer es más inteligente que el hombre, más bella, biológicamente
más resistente y psicológicamente más fuerte, mezclan las verdades con las mentiras hasta
convertirlas a todas en verdades absolutas. Para defender tales extremos incluso se realizan
investigaciones científicas y sociológicas que llegan a confirmar tales teorías... Por supuesto
cualquier investigación puede ser perfectamente manipulable y demostrar lo indemostrable si
se quiere. Y determinados "serios estudios" están orientadas para refutar esta teoría ahora
"políticamente correcta".
Hace unas
décadas no se habría creído que lo políticamente correcto llegaría a ser que la
mujer fuese considerada como superior al hombre, siendo aplaudida esta idea por unos-as,
entendida por otros-as y respetada por la mayoría. La defensa de esta teoría, ya sea
esgrimida por una mujer o por un hombre, le otorga a quien la defiende un aparente halo de
modernidad, liberalidad y seguridad sobre sí mismo. La mujer que defiende su supuesta
superioridad frente al hombre se le considera una mujer liberal, moderna, segura de sí misma.
Por el contrario, el hombre ya no puede defender de ningún modo la creencia en una
supuesta superioridad masculina, pues eso recuerda tiempos represivos antiguos. Los
hombres y mujeres que defiendan tal extremo son insultados y tildados de cerdos machistas.
Pero aquí no acaba esta serie de despropósitos y manipulaciones. Se ha dado otra vuelta de
tuerca más. No se acepta al hombre que muestra sus, digamos, atribuciones o
características masculinas propias como puedan ser la fuerza física (un motivo natural y
legítimo de orgullo por parte de cualquier varón), no se tolera la exhibición de su carácter
masculino propio; estas manifestaciones son consideradas retrógradas y como un insulto
hacia la mujer, quienes las desprecian. Pero, sorprendentemente, se está fomentando en la
mujer la adopción de esas características masculinas no toleradas en el hombre. Se está
pretendiendo que estos aspectos masculinos sean asumidos, en cambio, por la mujer. Las
mujeres que exhiben los rasgos o características propias atribuibles antes
solo al hombre
como la fuerza física, el dominio, la competitividad... son bien vistas y consideradas como
dije antes como mujeres modernas y liberales.
Con esta suerte de despropósitos se pretende conseguir, -mezclando y confundiendo lo
auténticamente desechable y corregible con lo natural y característico-tamizar lo más
posible en el hombre sus características propias masculinas como algo primitivo y
desechable, como algo grosero e injusto.
Y a la vez, hacer creer a la mujer que es superior
adoptando los métodos, formas e ideas hasta entonces masculinas.
Ya tenemos el estratégico frente de batalla diseñado. Una gran cantidad de hombres,
inconscientemente convencidos como heredad histórica, creen ser superiores a las mujeres;
ahora una gran cantidad de mujeres creen haberse desvelado que las superiores son ellas. Ya
solo queda el enfrentamiento continuo.
Desde un punto de vista, creo que objetivo, contemplo como una reacción natural el
sentimiento, o mejor dicho, el resentimiento histórico de la mujer hacia el hombre. No
comprendo tanto el papel asumido por el hombre por el que se autocastiga aceptando esa
supuesta superioridad femenina como expiación de sus pecados seculares. Pero lo que
considero intolerable, es que la sociedad como conjunto, haya aceptado eso que parece ser lo
"políticamente correcto", la idea de que la mujer ahora se desvela como de naturaleza
superior al hombre.
Esta idea ampliamente extendida, sobre todo en el mundo occidental u occidentalizado, se
consolida lenta pero inexorablemente de la manera más efectiva. Para este fin se sirven de
los medios de comunicación.
Los controladores de los medios ofrecen la imagen
"aceptada", la "políticamente correcta",
y eso se refleja a todos los niveles. A nivel publicitario esto es claro. La consigna parece ser
la siguiente: "mostremos al hombre estúpido o despreciable y a la mujer inteligente y
admirable."
Un elevadísimo porcentaje de anuncios televisivos y de otros medios, cuando aparecen un
hombre y una mujer como protagonistas únicos anunciantes del producto de turno, el
hombre siempre sale mal parado a causa de esa supuesta "superioridad" femenina. Algunos
de estos anuncios televisivos son muy directos y claros, otros son tan sutiles que tomarlos
como ejemplo para defender estos argumento que estoy defendiendo, podría ser tachado
hasta de paranoicos. En esta serie de anuncios, el mensaje para la mujer es: "fíjate cómo
debe ser tratado un hombre y cual es su auténtica naturaleza inferior". El mensaje en el
hombre es: "ten cuidado pues mira cual es su poder superior".
¿Exageraciones?... Si lo consideras como tal vamos a hacer un juego mental sencillo.
Intercambia los papeles que realizan en el anuncio cada personaje. Sitúa en el lugar del
hombre a la mujer y en el lugar de la mujer al hombre, y recrea entonces en tu imaginación
cómo sería entonces ese anuncio. ¿Crees que sería tolerado por la sociedad tal trato hacia la
mujer?.
Res no dóna tanta pena a la gent com haver de pensar(M.L. King) La gent de la ciutat aparenta gran saviesa i coneixença,però llur fantasia és sempre falsa:sols són experts en la imitació (Khalil Jubran) El major enemic del
coneixement no és la ignorància,és la il•lusió de conèixer 1 cosa (S.Hawking,físic i cosmòleg) Molts pensen que estan pensant,quan simplement estan reorganitzant prejudicis (W.James, psicòleg).
__________________________________________________ Correo Yahoo! Espacio para todos tus mensajes, antivirus y antispam ¡gratis! Regístrate ya - http://correo.espanol.yahoo.com/
Se le llama "hiperrealidad" a aquel fenómeno en el que a través de medios artificiosos
donde aparecen mundo no reales, como la televisión, tiene la capacidad de ser
reconocidos inconscientemente por quienes los cotempla como hechos reales, como
modelos a seguir, absorviendo lo que muestran como pautas de conductas. (Está claro
que la definición es mia)
Pues es eso precisamente lo que logra la TV sirviéndose de películas, telenovelas,
animación, publicidad, debates, noticias... es decir, de todo.
Y las pautas de conductas impuestas de manera sútil van dirigidas principalmente
a la
mujer, y se enfoca hacia "como deben tratar al hombre".
Parece ser que, según la táctica empleada, para que la mujer adquiera la posición
que debe ocupar socialmente, es necesario hundir al hombre. Y parece ser que la
consigna para la mujer es la siguiente: "no te dejes avasallar, los hombres son tontos,
corbardes y malos; vosotras estáis por encima de ellos".
Mi posición parece extrema, pero nada de esto me lo estoy imaginando,
sencillamente porque ya estoy sufriendo ese comportamiento femenino sobre mi, y
también sobre otros. Esta no es una simple idea
peregrina.
Parece que lo que se pretende conseguir es un enfrentamiento de todos contra todos,
y ahora ha tocado "mujeres contra hombre". Con todo este enfrentamiento, el que
termina ganando es siempre el Sistema; los que terminamos perdiendo, las mujeres y
los hombre.
----
PUBLICIDAD TV: protect, y el hombre incapaz.
Esta vez anuncian una simple toallita que sirve para el lavado de la ropa en lavadoras automáticas. Muy apropiada temática para ridiculizar a los hombres. Comienza el spot con una mujer diciendo directamente la siguiente frase: "Dado que por su naturaleza, el Hombre, es incapaz de separar las prendas de colores..." Mientras pronuncia esta frase aparece ella señalando a un "mapa" del cuerpo masculino, el cual aparece dividido en partes, tal como aparecen en las carnicerías en un "plano" las partes dividas de un cerdo o una ternera con sus respectivos nombres. Seguidamente aparece un hombre rodeado de ropa, desesperado porque no sabe separar las prendas de color. Este anuncio acaba con la escena que representa la
foto archivada en "publicidad tv"; la expresión del protagonista lo dice todo.
“Per què Déu creà primer l’home q la dona? No volia escoltar advertències” (?) "No has de ser antihome per a ser prodona” (Jane Lewis). “El feminisme és la creença q les dones són humanes i els homes no...és la creença en drets humans per a tothom reforçats per un Estat policiac propi” (M. Kilroy). “Les feministes volen la igualtat, però alhora volen un règim especial” (R. Limbaugh). “Tinc experiència del q són moltes dones juntes. Déu ens en deslliuri!” (Sta. Teresa de Jesús).
__________________________________________________ Correo Yahoo! Espacio para todos tus mensajes, antivirus y antispam ¡gratis! Regístrate ya - http://correo.espanol.yahoo.com/
“Concediu-me també que, en qualsevol situació quant a elles, és difícil que l’home no recordi sempre que és home” (Jacinto Benavente, 1866-1954, dramaturg foraster).
” “Les dues qüestions més importants per al sexe femení als Estats Units són que els homes eviten la guerra nuclear i que abaixen la tapa del wàter” (Bill Cosby [William H. Cosby Jr.], *1937, actor i escriptor afroamericà).
“Els homes no eren realment l'enemic: eren víctimes amigues que patien d'una mística masculina antiquada, la qual els feia sentir-se innecessàriament acomplexats quan no tenien a mà cap ós per matar” (Betty
Friedan[Betty Goldstein], *1921, escriptora juevoestadounidenca i destacada feminista a nivell mundial).
“Sabé captar-se l’admiració de les dames, especialment, i la seva amistat amb una bella aristòcrata li donà el prestigi que ofereix l’escàndol” (“Humiliats i ofesos”, 1861, de Fiodor N. Dostoievski,1821-1881, escriptor rus).
“Durant l'època de Jesús estava molt mal vist entre els
jueus que un religiós parlàs amb dones. Jesús no sols hi parlava, sinó que li seguien colles de dones i fins i tot tractava amb prostitutes, borratxos, col·laboracionistes (de la Hisenda dels ocupants romans), independentistes (com Pere i els germans) i tota mena de gent, sense cap prejudici. Per això els ortodoxes estaven escandalitzats i esborronats: desafiava tots els prejudicis instaurats socialment, més quan feia miracles i tanta gent li seguien darrere tenint-lo per profeta o Messies. Per mantenir llur poder estantís i corrupte no van veure més eixida que fer una conxorxa amb els ocupants romans (els jueus no no podien sentenciar a mort) per assassinar el líder heterodoxe. El prejudici és potencialment assassí perquè la mentida crida la violència”(Autocitació).
“Per l’expressió de la seva cara vaig veure que m’havia classificat entre la clientel·la que compra roses vermelles, i s’adreçà somrient cap a una gran toia de roses roges que hi havia en una galleda de color plata” (“El pa dels anys fadrins/ Das Brot der frühen Jahre”, 1955, que tracta de la postguerra alemanya, de Heinrich Böll,1917-1985, escriptor alemany).
“En comptes de fer-nos dures a nosaltres mateixes i tractar de competir, les dones deuen tractar de donar llurs millors qualitats als homes – donar-los suavitat, ensenyar-los com plorar” Joan Baez
“Un diplomàtic és un home que recorda la data de naixement d’una dama, però oblida la seva edat” (Anònim).
“Hom valora les dones bones a muntó, però sense esperit, [...] acaba per badallar a la vora d’elles” (Henri Frédéric Amiel).
“Una dona pot conformar molt bé una amistat amb un home, però per tal que això s’aguanti, deu ajudar-hi una petita antipatia física” Friedrich Nietzsche
“Les dones s’estimen les coses simples de la vida, com ara els homes” (Autor desconegut).
“Quan les dones estan deprimides o mengen o van de compres. Els homes envaeixen un altre país” Elayne Boosler
“Si els tacons alts fossin tan meravellosos, els homes també en portarien” Sue Grafton
“Si els homes poden voltar món, per què no poden deixar de dur
corbata? Trobeu intel·ligent haver de començar el dia lligant una soga petita al voltant del coll?” (Linda Ellerbee).
“Els homes rara vegada treuen a ballar/ noies que duen ulleres” (Dorothy R. Parker, 1893-1967, escriptora estadounidenca).
“Els homes rara vegada treuen a ballar/ noies que duen ulleres –però tot depèn de l’aspecte de l’estructura” (L’òptic).
PARLAR I SILENCI.
“Veus una terrible quantitat de nois llests amb dones mudes però és difícil de veure mai una dona intel·ligent amb un xicot mut” (Autor desconegut).
“Darrere d’ells podien seure les dones; però quasi mai no hi anaven, a no ser que distutissin qualque afer on hi havia implicat algú de la família. En algunes ocasions extraordinàries acudien totes les dones, però això passava quan preveïen que airejarien sucosos xafardeigs”
(“Roots / Arrels”, 1976, d’Alex Haley, escriptor afroamericà).
“Sóc molt afeccionat a la companyia de dames. M’agrada llur bellesa, m’agrada llur delicadesa, m’agrada llur vivacitat, i en vull el silenci” (Samuel Johnson, 1709-1784, poeta, lexicògraf i crític anglès).
“Els homes silenciosos agraden a les dones: creuen que se les escolten” Marcel Archard.
“Que les dones casades callin en les reunions
comunitàries; no els és permès de parlar, sinó que s’han de mostrar submises, com diu fins i tot la Llei. I si es volen instruir sobre qualque punt, que ho demanin a casa als seus marits, perquè no està bé que una dona casada parli en una reunió de la comunitat” (L’apòstol Pau a 1ª Corintis 14, 34-35).
“Diuen que les dones parlen massa. Si heu treballat en el congrés sabeu que l’obstruccionisme va ser inventat per homes” Clare Booth Luce.
ENTENDRE-HO.
“Una dona es convenç molt millor que és estimada per allò que endivina que no pas pel que li és dit” (Anne Ninon de Lenclos, 1620-1705, cortesana francesa).
“L’ànima femenina és d’una simplicitat que els homes no poden imaginar. Ells hi cerquen complicacions, ensopeguen en el buit i s’hi perden” (Pierre Louÿs,1870-1929, escriptor francès).
“Una dona és una terra estrangera,
de la qual, encara que un home s’hi establesca de jove,
ell no hi entendrà mai del tot
els costums, ni la política, ni la llengua”
(Coventry Patmore).
“Déu va donar a les dones la intuïció i la feminitat. Utilitzada apropiadament, aquesta combinació embulla fàcilment el cervell de tots els homes que conec” (Farrah Fawcett).
“Els qui diuen que poden veure venir les dones és que no copsen pas gaires coses” (Autor desconegut).
“Darrere de cada home reeixit hi ha una dona estranyada” Maryon Pearson.
“Qualsevol cosa que les dones fan deuen fer-ho dues vegades millor que els homes
per a ser tingudes com a la meitat de bones...afortunadament, això no és difícil” (Charlotte Whitton).
“No t’estaràs enamorant, oi?” (Del film “Out of Africa”/“Memòries d’Àfrica”)
DINERS
“Un home reeixit és el qui guanya més diners que la seva esposa pot despendre. Una dona reeixida és un la qui sap trobar un
home així” (W C Fields).
“Hi ha tres maneres fàcils de perdre diners: apostar és la més ràpida, les dones la més agradable, i treballar al camp la més segura!” Lord Amherst
“La dona adora l’home igual que l’home adora Déu: per demanar-li tots els dies quelcom” (E. Jardiel Poncela).
“Si les dones no existissin, tots els diners del món no tindrien cap significat” Aristòtil Onassis.
PROFESSIONS I VIDA LABORAL.
En les grans societats regides històricament per homes, com ho han estat la islàmica, la civilització xinesa i la judeocristiana occidental, és cert que en els seus estats més primaris les dones han rebut un tracte injust, però han deixat la pròpia marca en tota la humanitat a través
del desplegament de la ciència, la recerca del coneixement i el desenvolupament de la tecnologia, que agradi o no, al llarg de tota la història ha permès a tota la humanitat de millorar la qualitat de vida i expandir els horitzons del ser humà fins a veure amb proximitat la possibilitat d'arribar a colonizar uns altres planetes. La intrepidesa, el desig d'aventura, l'esperit de conquesta, el desig de competir, de conèixer i d’anar sempre més enllà en tots els aspectes, àdhuc en perjudici de la pròpia seguretat, atributs genètics i no purament culturals de la masculinitat, han permès viure més i millor a homes i dones arreu la terra” ("Feminismo y ley del embudo", Boris Candia).
“Un ginecòleg mascle és com un mecànic de cotxes que mai no havia
tingut cotxe” Carrie Snow
“Encara estic per escoltar que un home demani consell de la manera de combinar el seu matrimoni i una carrera” (Gloria Steinem, no diu que normalment les dones, en ser mares, prefereixen lliurement de fer de mares que treballar fora de casa).
“Ginger Rogers va fer tot allò que Fred Astaire feia. Però cap arrere i en tacons alts” (Atribuït a Linda Ellerbee, a Ann Richards, i a la Faith Whittlesey).
“L’home i la dona, en les seves relacions mútues, són dos fenòmens humans absolutament distints” (Anne Morrow Lindbergh, *1906, escriptora estadounidenca).
“A la vora d’una dona sent aquell plaer un tant malencònic que sentim en un pont vent com s’escola l’aigua” (Jules Renard, 1864-1910, escriptor francès).
El hombre se enamora por los ojos; la mujer por los oídos
Quiéreme cuando menos lo merezca porque será cuando más lo necesite.
Te quiero no por quien eres, sino por quien soy cuando estoy contigo.
Cuando tu mayor debilidad es el amor, eres la persona más fuerte del mundo.
El amor no tiene cura, pero es la única medicina para todos los males
Allí justamente donde comienza el temor es donde el amor se hace mas interesante
El hombre más sabio, desde el momento en que ama, no ve ningún objeto tal como es
Amor es una palabra que muchos labios pronuncian pero muy pocos corazones sienten.
Cinco sentidos tenemos y los cinco
necesitamos, pero los cinco perdemos cuando nos enamoramos
Las cartas de amor se empiezan sin saber lo que se va a decir, y se terminan sin saber lo que se ha dicho.
Hay dos cosas que el hombre no puede ocultar: que está borracho y que está enamorado.
El beso es un delicioso truco que la naturaleza diseñó para interrumpir el habla cuando las palabras se hacen superfluas.
La medida del amor, es amar sin
medida."
A cualquier mujer le gustaría ser fiel. Lo difícil es hallaral hombre a quien serlo.
No se nace hombre o mujer. Se nace persona. Simone de Beauvoir.
“Un hombre honrado no encontrará jamás una amiga mejor que su esposa” Jean Jacques Rousseau (-) Filósofo
francés.
(Machismo y Feminismo)
“La hembra quiere que le sigas pagando el sueldo.Se divorcia de ti, pero no se divorcia nunca de tu dinero o tu casa” (Home parlant de l’actual situació legal a l’Estat espanyol).
No se nace hombre o mujer. Se nace persona. Simone de Beauvoir
"Un hombre honrado no encontrará jamás una amiga mejor que su esposa". Jean Jacques Rousseau (1712-1778) Filósofo francés.
Cualquier hombre puede llegar a ser feliz con una mujer, con tal de que no la ame (Oscar Wilde)
No hay nada como el amor de una mujer casada. Es una cosa de la que ningún marido tiene la menor idea. OSCAR WILDE
Dicen que el hombre no es hombre mientras no oye su nombre de labios de una mujer (Antonio Machado
)
Las mujeres desconfían demasiado de los hombres en general y muy poco en particular.(ANONIMA)
No se es amigo de una mujer cuando se puede ser su amante.(HOMORE DE BALZAC)
Los hombres construyen puentes y tienden vías férreas a través de desiertos, y, no obstante, sostienen con éxito, que coser un botón es tareas superior a ellos. (HEYWOOD BROUN)
Nunca me enfado por lo que las
señoras me piden, sino por lo que me niegan. (CANOVAS DEL CASTILLO)
No hay nada que un hombre no sea capaz de hacer cuando una mujer le mira. (ALEJANDRO CASANOVA)
Toda mujer es del primero que sabe soñarla. (CHARLES CHINCHOLLE)
Sin la mujer, la vida es pura prosa.(RUBEN DARIO)
Lo que defiende a las mujeres es que piensan que todos los hombres son iguales, mientras que lo que pierde a
los hombres es que piensan que todas las mujeres son diferentes. (RAMON GOMEZ DE LA SERNA)
Dicen que el hombre no es hombre mientras no oye su nombre de labios de una mujer. (ANTONIO MACHADO)
Es una ley inexorable en la vida de los sexos, la acción anafrodisíaca de la costumbre. (GREGORIO MARAÑON)
¿Por qué tanta delicadeza, tanta ternura al comienzo de nuestro amor? ¿Por qué tantos carinos, tantas delicias después? ¿Y por qué hoy tu único placer es desgarrar mi corazón?... ¿Por qué?.
La belleza le sirve a las mujeres para ser amadas por los hombres, la estupidez para amar a los hombres -Coco Chanel
Men/Women
If it weren't for marriage, men and women would have to fight with total strangers. -- Anonymous
In the past decade or so, the women's magazines have
taken to running home-handyperson articles suggesting that women can learn to fix things just as well as men. These articles are apparently based on the ludicrous assumption that _men_ know how to fix things, when in fact all they know how to do is _look_ at things in a certain squinty-eyed manner, which they learned in Wood Shop; eventually, when enough things in the home are broken, they take a job requiring them to transfer to another home. -- Dave Barry
For a male and female to live continuously together is...biologically speaking, an extremely unnatural condition. -- Robert Briffault
Want him to be more of a man? Try being more of a woman! -- Coty
Perfume Ad
No man should marry until he has studied anatomy and dissected at least one woman. -- Honore de Balzac
Women see better than men. Men see lazily, if they do not expect to act. Women see quite without any wish to act. -- Ralph Waldo Emerson
It is a known fact that men are practical, hardheaded realists, in contrast to women, who are romantic dreamers and actually believe that estrogenic skin cream must do something or they couldn't charge sixteen dollars for that little tiny jar. --
Jane Goodsell
If I were a girl, I'd despair. The supply of good women far exceeds that of the men who deserve them. -- Robert Graves
A man must marry only a very pretty woman in case he should ever want some other man to take her off his hands. -- Sacha Guitry
A man who marries a woman to educate her falls a victim to the same fallacy as the woman who marries a man to reform him. -- Elbert Hubbard
Bachelors know more about women than married men; if they didn't, they'd be married too. -- H. L. Mencken
Man is a natural polygamist. He always has one woman leading him by the nose and another hanging on to his coattails. -- H. L. Mencken
If a man is talking in the forest, and there is no woman there to hear him, is he still wrong? -- Jenny Weber
------------------
HOMES.
“Un home no és sols allò comprès entre peus i cap” (Walt Whitman, 1819-1892, poeta estadounidenc).
“Sense família, l’home, a soles al món,
s’escruix de fred” (André Malraux, 1901-1976, novel·lista i polític francès).
“Els homes s’assemblen en manta coses entre ells. Tracten rigorosament les coses sense importància, es mostren suaus quan menys t’ho esperes, es distreuen quan més falta fan. Badallen tots igual, mengen tots igual, s’adormen en el moment més bell de l’amor i mai no poden arribar a copsar allò que pensen les dones” (Vicky Baum, 1888-1960, novel·lista austríaca, d’obra variada i abundosa).
“Res no revela tant el caràcter d’un home com la seva veu” (Benjamin Disraeli, 1804-1881, estadista i escriptor anglojueu).
“Els nostres enemics es pesentaran en gran nombre i avançaran contra nosaltres fent grans crits, però si no us deixeu acovardir, veureu de seguida quins homes produeix aquesta contrada, vergonya em fa a mi mateix” (“Anàbasi / L’Expedició dels deu mil”, crònica de l’heroica expedició d’uns milers de soldaders grecs fugint per enmig l’immens Imperi Persa, per Xenofont d’Atenes, 434-335 a. de C., historiador i militar grec).
“Hom no governa pas amb idees, sinó amb homes” (Anònim).
“Tampoc no som pas perfectament homes: anem hominitzant-nos lentament. Com deia St. Agustí d’Antiòquia al s. II: “quan arribi allà (al cel), llavors seré home” (“Als Romans”, 6:2)” (Leonardo Boff, *l4/12/1938, Concórdia Santa Catarina, Brasil, teòleg de l’alliberament brasiler)
“Definim l’home com un poeta que conspira eternament contra si mateix” (“Clea”, 4t llibre del“Quartet d’Alexandria”, 1957-60, de Lawrence G. Durrell, 1912-1990, novel·lista britànic).
“Contemplava les polsegoses finestres tan afixat en l’expressió que vorejava l’èxtasi, com un
immigrant assaonat que albiràs per primera vegada l’estàtua de la Llibertat. Era un home gran, encara que no feia més del metre noranta-cinc ni era gaire més ample que un camió de cervesa. Es trobava en una distància d’uns tres metres, amb els braços completament deixats caure i un cigar encès oblidat entre els enormes dits de la seva mà esquerra. Negres esvelts i silenciosos anaven i venien pel carrer i se’l miraven de reüll perquè era tot un espectacle. Duia el capell de feltre típic d’un gàngster...També duia dues plomes de colors ficades en la banda del capell, però cal reconèixer que no n’havia menester. Inclús a Central Avenue, que no és pas el carrer més discret del món en matèria de vestimenta, passava tan inadvertit com una taràntula en un tros de biscuit” (“Farewell, lovely / Au, nineta”, de Raymond Chandler).
“…És l'heroi, és tot. Ha de ser un home complet i un home comú i encara un home inusual. Ha de ser, per utilitzar una frase bastant tudada, un home d'honor, per instint, per inevitabilitat, sense ni tan sols pensar-ho, i naturalment sense dir-ho. Ha de ser el millor home al seu món i un prou bon home per a qualsevol món” Raymond Chandler ~
Dicen que el hombre no es hombre mientras no oye su nombre de labios de una mujer ( Antonio Machado )
Los hombres casados son horriblemente aburridos cuando son buenos maridos, y abominablemente presumidos cuando no lo son. OSCAR WILDE
"Un hombre honrado no encontrará jamás una amiga mejor que su esposa". Jean Jacques Rousseau (1712-1778) Filósofo francés.
“Un hombre es alguien a quien miras desde abajo, por muy alto que seas". Anónimo
Men
Epperson's law: When a man says it's a silly, childish game, it's probably something his wife can beat him at.
The more I know about men, the more I like dogs. -- Gloria Allred, feminist attorney, 1995
If it weren't for marriage, men would spend their lives thinking they had no faults at all. -- Anonymous
Some men are born with cold feet; some acquire cold feet; and some have cold feet thrust upon them.-- Anonymous
The theory used to be you marry an older man because they are more mature. The new theory is that men don't mature. So you might as well marry a younger one. -- Anonymous
Eternal boyhood is the dream of a depressing percentage of American males, and the locker room is the temple where they worship arrested development. -- Russell Baker
I have always dressed according to certain Basic Guy Fashion Rules, including: * Both of your socks should always be the same color * Or they should at least both be fairly dark -- Dave Barry
The male is a domestic animal which, if treated with firmness, can be trained to do most things. -- Jilly Cooper
For most men life is a search for the proper manila envelope in which to get themselves filed.
-- Clifton Fadiman
I never hated a man enough to give him his diamonds back. -- Zsa Zsa Gabor
Why did Nature create man? Was it to show that she is big enough to make mistakes, or was it pure ignorance? -- Holbrook Jackson
The only thing worse than a man you can't control is a man you can. -- Margo Kaufman
Marrying a man is like buying something you've been admiring for a long time in a shop window. You may love it when you get it home, but it doesn't always go with everything in the house. -- Jean Kerr
I require three things in a man: He must be handsome, ruthless, and stupid. -- Dorothy Parker
Giving a man space is like giving a dog a computer: the chances are he will not use it wisely. -- Bette-Jane Raphael
Men. You can't live with them. You don't have to. -- Seen on a t-shirt
A man in the house is worth two in the street. --
Mae West
I like two kinds of men: domestic and foreign. -- Mae West
It's not the men in my life that count, it's the life in my men. -- Mae West
The silliest woman can manage a clever man; but it needs a very clever woman to manage a fool. Rudyard Kipling, Plain Tales from the Hills
Men and girls, men and girls: Artificial swine and pearls. Gertrude Stein
The real problem is not whether machines think, but whether men do. B.F. Skinner,
Contingencies of Reinforcement
Duke University Medical Center is reporting an unusual occurrence in the Obstetrics department: a child was born with both male and female organs. A penis and a brain. Laffaday, 19 May 1999
“Per què Déu creà primer l’home q la dona? No volia escoltar advertències” (?) "No has de ser antihome per a ser prodona” (Jane Lewis). “El feminisme és la creença q les dones són humanes i els homes no...és la creença en drets humans per a tothom reforçats per un Estat policiac propi” (M. Kilroy). “Les feministes volen la igualtat, però alhora volen un règim especial” (R. Limbaugh). “Tinc experiència del q són moltes dones juntes. Déu ens en deslliuri!” (Sta. Teresa de Jesús).
__________________________________________________ Correo Yahoo! Espacio para todos tus mensajes, antivirus y antispam ¡gratis!
Regístrate ya - http://correo.espanol.yahoo.com/
Per tant, també és capaç de violència i de maldats, igual que ho és l'home, dissortadament. Dir a la violència intrafamiliar "violència masclista" o coses així no és gens exacte ni veraç.
El col·lapse de denúncies falses fa que les dones realment maltractades no reben bona protecció. Darrere de tot hi ha interessos per
traure més subvencions i la "indústria del conflicte familiar" als jutjats espanyols.
New Zealand Equality Education Foundation: http://nzmera.orcon.net.nz/contents.html
En francès: www.sos-papa.net
www.sospapa.net
“Per què Déu creà primer l’home q la dona? No volia escoltar advertències” (?) "No has de ser antihome per a ser prodona”
(Jane Lewis). “El feminisme és la creença q les dones són humanes i els homes no...és la creença en drets humans per a tothom reforçats per un Estat policiac propi” (M. Kilroy). “Les feministes volen la igualtat, però alhora volen un règim especial” (R. Limbaugh). “Tinc experiència del q són moltes dones juntes. Déu ens en deslliuri!” (Sta. Teresa de Jesús).
__________________________________________________ Correo Yahoo! Espacio para todos tus mensajes, antivirus y antispam ¡gratis! Regístrate ya - http://correo.espanol.yahoo.com/
La Comissió de la
Infància de Justícia i Pau es complau en convidar-vos a la xerrada
La custòdia compartida
a càrrec de la senyora MariaSanaÜja, Jutgessa Degana de Barcelona i membre de Jutges per la Democràcia
L'acte tindrà lloc el dilluns dia 26 de febrer a 2/4 de 8 del vesprea la sala d'actes de la Residència del "Consejo Superior
de Investigaciones Científicas de Catalunya", carrer Egipcíaques n. 1.
Entrada lliure
“Per què Déu creà primer l’home q la dona? No volia escoltar advertències” (?) "No has de ser antihome per a ser prodona” (Jane Lewis). “El feminisme és la creença q les dones són humanes i els homes no...és la creença en drets humans per a tothom reforçats per un Estat policiac propi” (M. Kilroy). “Les feministes volen la igualtat, però alhora volen un règim especial” (R. Limbaugh). “Tinc experiència del q són moltes dones juntes. Déu ens en deslliuri!” (Sta. Teresa de Jesús).
__________________________________________________ Correo Yahoo! Espacio para todos tus mensajes, antivirus y antispam ¡gratis! Regístrate ya - http://correo.espanol.yahoo.com/
“Si haig de jutjar per la meva experiència, les dones no amollen llurs homes tan fàcilment. Tendeixen a donar-los turment tant temps com els és possible. No hi ha por que se n’estiguin d’aquest plaer posant fi al malestar de l’home” (William Somerset Maugham, 1874-1965, escriptor i espia anglès nat a França).
“Em resistia a creure que aquella bella i estúpida gata tingués tan poca dignitat que accedís de bon grat que el borratxo del comte es convertís en jutge entre ella i el seu marit” (Cap VII, “Una cacera dramàtica”, 1884, Anton Pavlovitx Txékhov, 1860-1904, escriptor rus).
“El castell fou la perdició de don Magí. Aquella carronya de donya Tuies l’hi tirava a la cara, cada dia, com una gran dissort, com un disbarat que sols es podia ocórrer a un home mancat de sentit comú, incapaç de menar una família, de dur el pòndol d’una casa. I no bastava que el notari oposés a tals greuges que el
primer pas d’aquella adquisició es devia precisament a qui tant el recriminava.
-Jo no coneixia el castell sinó per fora.
-Ni jo gens més.
-Tu tenies obligació de mirar-t’ho millor. Aquestes no són coses de dones, però sí un deure vostre; i ja estic candsada de sentir-me que la culpa és meva. Jno no et vaig aconsellar sinó que li deixessis els primers 300 duros al 20%, i tu encara els hi vas bestreure al dotze. Tu i ningú més en té la culpa; tu, que tota la teva vida has estat un somiatruites i res més; que
sense mi no hauries mai fet res de positiu: disbarats sobre disbarats i sempre disbarats. Estaríem carregats de terra per a engreixar pagesos, i nosaltres cantant els goigs de sant Prim”(“L’Escanyapobres”, 1884, de Narcís Oller, 1846-1930, primer gran novel·lista català de la Renaixença).
“Per quin motiu les dones tenen quatre llavis? -- Dos per a equivocar-se i dos per a demanar perdó” (Dita).
“L’únic matrimoni que sempre fa feliç l’home és el dels fills” (Noel Clarasó Serrat, 1905-1985, comediògraf català).
“Que el marit de Xantipa hagi esdevingut tan gran filòsof ens ha de deixar amb un pam de nas. Tenir idees vora una dona cridanera! En qualsevol cas li fou impossible d’escriure; Sòcrates no ha deixat ni una sola obra” (Heinrich Heine, 1797-1856, crític i poeta líric alemany).
“Em sembla incomprensible la passió que tenen la majoria de les dones pels armaris. Sóc cert que llur primera qüestió que plantegen en arribar al cel és: puc tenir un armari? De poder, tindrien el marit
i els fills dins armaris. Aquesta és llur idea d’una perfecta llar: tothom ben desadet dins llurs bosses de naftalina dins l’armari segons pertoqui. Coneguí una dona qui era feliç perquè vivia en una casa amb 29 armaris. Quan la mestressa no era a casa ningú no sabia on trobar res; i quan ella tornava sols ella sabia on corresponia que fos cada cosa” (Jerôme Klapka Jerome,1859-1925 ó 1927, escriptor humorístic anglès).
“Després d’anys de matrimoni, alguns marits no són, als ulls de les mullers, més que aparells distribuïdors de diners que funcionen malament i que és menester de sacsejar contínuament fins al dia que, finalment, podran ser oberts, desbudellats i així enfonsar les mans dins el tresor que porten adintre”
(François Mauriac, 1885-1970, novel·lista occità afrancesat, catòlic i progressista).
“Per molt feliçment que una dona pot estar casada, sempre es complau quan descobreix que hi ha algun home agradable que desitja que ella no hi fos” Henry Louis Mencken
“Les dones solen saber on rauen les coses perquè te les canvien de lloc, és a dir, que els agrada més “ordenar”” (Autocitació).
“Cap dona no es casa per diners; són totes prou llestes com per a
enamorar-se’n, abans de casar-se amb un milionari” Cesare Pavese
“Casa't; si per casualitat trobes una bona dona, seràs feliç; si no, et tornaràs filòsof, que sempre és útil per a un home” Sófocles
“No hi ha res com l'amor d'una dona casada. És una cosa de la qual cap marit té la menor idea. Oscar Wilde
“Els fadrins coneixen més sobre les dones que els casats; altrament, ells s'haurien casat també” (Henry-Louis Mencken, 1880-1956,
escriptor i editor estadounidenc).
“Un home sense una dona és com un peix sense bicicleta” U2
“Tot home deuria casar-se alguna vegada; després de tot, la felicitat no és l'única cosa en la vida” (Henry-Louis Mencken, 1880-1956, escriptor i editor estadounidenc).
“No em capfic pel terrorisme: he estat casat durant un parell d’anys” (Sam Kinison, 1953-1992, comediant
estadounidenc).
“Matrimoni: Una cerimònia en la qual els anells es fiquen al dit de la mestressa i atravessen del nas del cavaller” (HerbertSpencer, 1820-1903, filòsof i sociòleg anglès).“La bigàmia és tenir una muller de més. La monogàmia és el mateix” Oscar Wilde
“Un home reeixit és el qui guanya més diners dels que la seva muller
pot despendre. Una dona reeixida és la que pot trobar tal home” Lana Turner
“Intenta lloar la teva muller, fins i tot si t'espanta al principi” Billy Sunday
“No pens de casar-me una altra vegada. Simplement trobaré una dona a la que jo no li agradi i li donaré una casa” Lewis Grizzard
“Casa’t com sia, clar. Si trobes una bona muller seràs feliç, i si en tens una de dolenta arribaràs a filòsof”
Socrates
“Les mullers són aquella gent que troben que no surten prou a ballar” Groucho Marx
“La perfecció és allò que les dones americanes esperen trobar en llurs marits...les dones angleses, emperò sols esperen trobar-ho en llurs majordoms” W. Somerset Maugham
“La muller d'un home té més poder sobre ell que l'estat” Ralph Waldo Emerson
“L'única cosa que
manté junt un matrimoni és que el marit sia prou adult com per a callar la boca, que reculi i que vegi on la muller s’ha equivocat” Archie Bunker, en "All in the Family / Tot en la Família" , espectacle de televisió d'EUA “Últimament llegí que l'amor és totalment una qüestió de química. Deu ser per això que la muller em tracta com a residu tòxic” David Bissonette “ Tot lo penser qual elles tenen quan marit prenen, és sia noble: de béns ni moble si·s vol no tinga, solament vinga de gran llinatge, almenys
paratge o gentilea. Si teé pobrea, si és orat, porte daurat un jhesarant, vaja cantant, no se n’esglaien; ni gens s’esmaien si sap jugar un eixovar tot en un dia. Solament sia d’antiga raça, senyor en plaça, és llur delit” (Spill, Tercera part del Perfaci,
Jaume Roig).
“Un al·lot que creix en un ambient massa segur mai no pot aprendre qui és ell –no pas fins que es casi i tingui una muller que li ho digui” (“Republican Party Reptile. The confessions, adventures, essays and (other) outrages”, 1987, de P. J. O’Rourke, *1947,comentarista polític autor de best-sellers).
“Sempre han dit que la dona és la qui es casa i
que l'home es presta a aquest contracte per convencionalisme, perquè la dona ha menester d’assegurar-se un proveïdor confiable i realitzar la cridat de la seva natura, concebre fills. Per això, els homes en presentar a la nostra esposa, no deus seguir fent-ho com abans: “Et present la meva esposa Sílvia”, deuríem dir, “Jo sóc l'espòs de Silvia” i elles deurien dir, “Us present el meu Espòs”, perquè nosaltres sí som d'elles, però elles no són de ningú avui dia. A tal punt han arribat que lluiten pel dret de botar a les escombraries als fills que tinguin de llur ventre, sense la prèvia autorització del borinot que va posar la llavoreta perquè ella pogués concebre, perquè els fills d'ella, recordeu sempre això, són d'ella sols, tu n’ets el pare mentre paguis les teves quotes de manteniment del club, perdó del matrimoni.
Les parelles estan per a aconsellar-se, per a tenir fills en comú, per a compartir el sexe sense res a canvi, en definitiva: per a compartir la vida, amb el bo o dolent que aquesta ens ofereix.
Això és perfectament acceptable en el món de les fantasies i contes de Fades que s'han inventat les ànimes femenines per a atreure al mascle, perquè aquesta parella ideal, en general acaba amb una vella rondinaire demostrant al pobre marit quant poc que el respecta, per no portar prou diners a casa, no tenir cura dels nens perquè ella pugui veure TV o sortir amb les amigues, rentar els plats i rentar la roba, perquè el pobre borinot quan vagi al llit, la mestressa li digui en senyal de comprensió: Acomoda't i et treuré la lletadeta ràpid perquè estic molt
cansada avui” (Opinions d’un investigador privat hispanoamericà).
“No oblidaré mai la diada de les meves noces. En lloc d’arròs em llançaven pastilles de vitamines” (Julius Henry Groucho Marx, 1895-1977, actor, humorista i escriptor estadounidense).
“Un home reeixit és el qui guanya més diners que la seva esposa pot despendre. Una dona reeixida és un la qui sap trobar un home així” (W C Fields).
“Quan les dones rebutgen de prendre marit, en diem independència. Quan els homes no volen prendre muller, en diem temor a comprometre’s” (Warren Farrell).
“Però ajunta’t amb una dona i et veuràs carregat de cadenes com un presoner; les teves aspiracions no seran per a tu més que un turment insuportable. La xafarderografia dels salons, els balls, la vanitat, el fàstig...Vet ací el cercle en el qual t’hauràs de bellugar” (“Guerra i Pau”, 1866, de Lev N. Tolstoi, 1828-1910, escriptor rus).
“Un altre pagès…quan li van dir que el divorci era contrari al cristianisme, digué que seguir vivint amb sa muller havia de ser un treball agradívol per a Déu, donada l’aspresa que en resultava” (Comte Lev N. Tolstoi, 1828-1910, escriptor rus exmilitar noviolent, cristià, socialitzant i antiautoritari).
“Hi ha dues vegades quan un home no entén la dona - abans de casar-se i després del casar-se” (W C Fields).“Compromís: Acord amable entre marit i muller pel qual accepten que ella farà les coses a la seva manera” Anònim
“Llibertat Marital: La llibertat que permet a un marit fer exactament allò que complau la seva muller” Anònim
“Totes les mares generalment esperen que sa filla piscarà un marit millor que no el que a ella li tocà... però sap cert que el seu fill mai no aconseguirà una muller que pagui tant la pena com la que s’emportà son pare” Anònim
“Lady Macbeth.- ¿Sou o no sou
home? Macbeth.- Sí que ho sóc, i un de molt agosarat que s'atreveix a contemplar la cara de qui faria empal·lidir el dimoni. (Macbeth, 73, 3, III, William Shakespeare, 1564-1616, el major dramaturg en llengua anglesa)
“Les dones desitgen sis coses: volen que els seus marits sien valents, savis, rics, generosos, obedients a l’esposa, i que s’engresquin al llit” (“The Shipman's Tale, The Canterbury Tales”, de Geoffrey Chaucer, 1340-1400).
“Un psiquiatre fa moltes preguntes cares que la teva muller pregunta de franc” Joey Adams
“Les dones rarament reïxen tant com els homes: i és que no tenen esposes que les aconsellen” (Bob Phillips).
“E si per ventura la nit passada llurs marits los hauran girades les anques e los hauran dit alguna paraula desplasent, lo sentdemà les serventes e catives seran bé batudes e los escuders e servidors vituperats, alguna justa causa no proceint, sinó sola iniquitat que
han com no es poden venjar de llurs marits així com volrien” (“Lo Somni”, 1399, d’en Bernat Metge, *ca. 1340 a 1346 - +1413, cortesà reial i escriptor català).
“Pres lo marit, saber treballen: prim l’escandallen, fan li procès per a quant és. Si en lo blanc de l’ull te sang i·l veen hom, algun queucom es reverit,
un poc servit; si·l pols te flac, han lo per «h», no l’han per res, e més que més si les conplau. Com fan l’esclau, lo tracten, manen; així·l debanen com un capdell; com en fluixell desús li seen, e menys lo preen que un fesol; sens llum, cresol li fan
tenir; per reverdir en sec lo planten; rient-se’n, canten: així·n fan d’ell com d’un moxell d’estopa grossa; fan de sa bossa ample crivell, arer, garbell, forca e pala. Per art e guala lo fan anar, venir, tornar, ginyant
deports per negres horts. Dinars, sopades, tostemps ab bades e secrets patges; o llargs viatges no sens espies; o fiscalies a rebre actes: elles sos tractes entretant cloen. Venir com l’oen tot ho desfressen, casa redrecen, fan osca al fus, no hi pensen
pus. Qui mes bé·ls fa pitjors les ha, més se n’enugen, servir-lo fugen, més mal ne dien e calumnien, e més se’n clamen. Temen e amen lo brau, ardit, qui, per despit, fort les malmena; qui·ls fa dur bena han per valent e per dolent lo bon caser. Lo
solacer, plaent, benigne, han per indigne – en son parlar – d’ensivillar la llur sabata” Jaume Roig Spill, Tercera part del Perfaci
– en lo camp ras deya·s Rovella, ara s’apella hi se nomena la Magdalena –
hac mal iniçi: del crim he viçi habominable, ffet per diable dona, vilment hac fonament. La peccadora, qui gran senyora ffon, e comtessa, per ser revessa a son marit, seguint partit, per sa fortuna se feu comuna en lo poblich; ffon son
amich hun cavaller; hun mariner puys la y tolgue, he la·s tengue: peix li venia. Molt la seguia lo gran senyor ple de furor, he la çercava: tot sol anava he desfreçat, desesperat cercant lo mon. Quant açi fon lo marit seu, de fet la
veu vil, envellida he mal vestida, venent lo pex; alli matex la volch matar he deguollar. Carniçeria, peixcateria s’avalota; tothom cuyta he la y llevaren; presa portaren a la cadena. Per fer esmena de semblant vida,
repenedida, dins la caseta de parets feta hi fon tancada, enparedada, sola reclusa – ja hui no s’husa l’enparedar ni sola star!. Lo marit comte dona per comte son exovar, he feu obrar lo monestir per sostenir alli tancades dones errades,
d’incontinençia ffent penitençia. Per temps avant, molts ajudant, ffon ampliat he fon fundat de observança, a la husança de preycados.
CRÍTIQUES I IRONIES DE LA MULLER O ENVERS EL MARIT.
“La dona jove viu d’il·lusió; però la casada bota al pregon realisme que és la defensa dels fills. El seu ànim front a la realitat arriba al sublim. L’home, en canvi, somia o beu” (Jacques Chardonne, 1884-1968, novel·lista francès, de temàtica sovintejadament conjugal).
“El pitjor marit no és pas el qui maltracta sa muller, sinó aquell qui no hi creu, que la bandeja, que la jutja inferior i la fa patir en totes les bondats, les embranzinades, les tendreses i les fineses que ella havia volgut oferir. Els qui no donen res ni demanen res. L’atròfia del cos no és res en comparació amb la de l’ànima, així com la possessió no és res comparada amb el desig” (No en consta
l'autor). “Quan una noia es casa, intercanvia les atencions de molts homes per la manca d’atencions d'un”(Helen Rowland, 1875-1950, escriptora estadounidenca).“Quan veus amb què es casen algunes noies, t’adones com deuen avorrir
haver de treballar durant tota una vida”(Helen Rowland, 1875-1950, escriptora estadounidenca).
“Jugadors i bandolers són generalment molt bons amb llurs putes, però molt diabòlics envers llurs mullers” (John Gay, 1688-1732, comediògraf i poeta britànic).
“Els homes casats són horriblement ensopits quan són bons marits, i abominablement presumits quan no ho són” (Oscar Wilde).
“Més d’un deu el seu èxit a la primera esposa, i la seva segona esposa al seu èxit” (Jim Backus).
“No em vaig casar mai perquè no n’havia menester. Tinc tres animalons a casa que compleixen el mateix paper que un marit. Tinc un gos que gruny cada matí, un lloro que amolla brofegades tota la vesprada, i un gat que ve a casa tard de nit” (Marie Corelli).
“El problema d’algunes dones és que
s’engresquen completament per no res -- i llavors es casen amb ell” (Cher).
“Els homes casats són horriblement ensopits quan són bons marits, i abominablement presumits quan no ho són” (Oscar Wilde).
“Els homes casats són horriblement ensopits quan són bons marits, i abominablement presumits quan no ho són” (Oscar Wilde [Fingal O'Flahertie Wills] , 1854-1900, escriptor dublinès).
“La muller assenyada mossega el seu marit en obeir-lo” (Luci Anneu Sèneca, 4 ó 2 a.C.-65, escriptor i filòsof estoic bèticoromà).
“Un al·lot que creix en un ambient massa segur mai no pot aprendre qui és ell –no pas fins que es casi i tingui una muller que li ho digui” (“Republican Party Reptile. The confessions, adventures, essays and (other) outrages”, 1987, de P. J. O’Rourke, *1947,comentarista polític autor de best-sellers).
“No em vaig casar mai perquè no n’havia menester. Tinc tres animalons a casa que compleixen el mateix paper que un marit. Tinc un gos que gruny cada matí, un lloro que amolla brofegades tota la vesprada, i un gat que ve a casa
tard de nit” Marie Corelli.
“Algú una vegada em va demanar per què les dones no aposten tant com els homes i doní la contestació raonable que nosaltres no tenim tants diners. Això era una resposta veritable però incompleta. De fet, l’instint total de dones per a apostar són satisfetes pel casament” (Gloria Steinem, *1934, periodista i dirigent feminista nordamericana).
“Cap home casat es plany d’un altre perquè sia fadrí; i si a voltes li diu que se’n plany, menteix per quedar bé” (León Dandú, 1905-1985, escriptor foraster).
CRÍTIQUES I IRONIA EN GENERAL.
“Tal com és el marit, és la muller” (Alfred Tennyson,1809-1892, poeta líric i elegíac anglès).
“Conec centenars de marits que serien feliços de tornar a la llar si no hi hagués
una esposa esperant-los” (Julius Henry Marx, Groucho, 1890-1977, comediant i escriptor estadounidenc).
“Hi ha dones que estimen tant els seus marits que, per no tudar-los, prenen el de les amigues” (Alexandre Dumas fill, 1824-1895, novel·lista i dramaturg francès).
“Homes i dones es casen tots pel mateix motiu; perquè ni ells ni elles saben el que fan” (León Dandú, 1905-1985, escriptor foraster).
“Supòs que l’espanyol i l’espanyola s’entusiasmen amb l’aventura romàntica i perillosa d’amor en el llibre, en el teatre i enel cinema més que no en la vida. En la vida accepten amb entusiasme l’amor pedestre del matrimoni, que és l’amor pel sistema mètric decimal” (Pío Baroja, 1872-1956, novel·lista i metge foraster, membre de la generació del 98).
“Bandegem que tot marit sofert tingui el poder de fer testament; perquè no és just que tingui darrera voluntat a la mort qui mai no en sabé tenir en vida” (Francisco de Quevedo,1580-1645, escriptor antisemita castellà).
“No hi ha pitjor marit que el millor dels homes” (William Shakespeare, 1564-1616, dramaturg anglès).
“I ara! Què ha pres muller? I pensar que el deixí gaudint de tan bona salut” (Antífanes de Rodes, 388-311 a. C., dramaturg grec).
“Un home molt enamorat ens fa somiar; un home molt amorós amb la muller ens fa somriure” (Paul Le Févrel Geraldy, 1885-1954, escriptor francès).
“La dona no
reconeix mai espontàniament cap errada o falta. Ni en té consciència. L’home fa gairebé igual. És increïble que éssers tan autosatisfets s’unesquen”(Jacques Chardonne, 1884-1968, escriptor francès).
“En el matrimoni passa que cadascú té els propis gustos, entre si incompatibles, i l’una i l’altre estiren cap al propi costat. L’una cap al nord, l’altre cap al sud, i el resultat és que s’adrecen devers l’est, on cap dels dos no volia anar” (George Bernard Shaw, 1856-1950, escriptor irlandès).
“No han pas escrit cent vegades els moralistes que res no hi ha de
més ridícul que un filòsof casat? Encara que hagi assolit desfer-se de llurs passions, no pot deslliurar-se de sa companya” (André Maurois [Emile Herzog], 1885-1967, escriptor francés).
“No hi ha res de pitjor per a la felicitat conjugal que el refinant imaginatiu de l’home. No és bo de somiar en una dona massa perfecta” (André Maurois [Emile Herzog], 1885-1967, escriptor francés).
“Hi ha homes que amen la guerra i el cafè sols perquè hi van sense la muller” (André Maurois [Emile Herzog], 1885-1967, escriptor francés).
“Algunes de nosaltres estem esdevenint els homes amb els quals volíem casar-nos” (Gloria Steinem, *1934, escriptora, periodista i líder feminista estadounidenca).
“Al final el marit i la muller acaben assemblant-se” (Oliver Wendell Holmes, 1809-1894, metge, poeta i humorista nordamericà).
“El matrimoni és tractar de solucionar entre dos, problemes que mai no haguessin sorgit a l'estar sols”(No en consta l’autor).
“La vertadera valentia de l'home està en arribar a casa borratxo de matinada a punt de l’eixida del sol, veure l'esposa esperant a la porta amb una escombra a la mà i tenir el coratge de preguntar-lo: On vas, a agranar o a volar?” (No en consta l’autor).
“El millor matrimoni seria aquell que reunís una dona cega amb un marit sord” (Michel Eyquem de Montaigne, de Bordèu e Peiregòrd, 1533-1592, filòsof gascó).
“Sempre que un marit i sa muller comencen a parlar del seu
matrimoni, estan donant evidències per a una investigació judicial” (Henry-Louis Mencken, 1880-1956, escriptor i editor estadounidenc).
“Duc la meva muller a tot arreu on vaig. Sempre troba el cam de tornada” Henny Youngman
“La majoria de marits em recorden un orangutan que intenta tocar el violí” (Honoré de Balzac, 1799-1850, escriptor realista i torrencial, mig occità).
“Hi ha dues vegades quan un home no entén la dona - abans de casar-se i després del casar-se” “Alguns marits són la prova vivent que una dona sí que pot captar un acudit” (W. C. Fields[William Claude Dukenfield], 1880-1946, comediant i actor de cinema de Philadelphia).
“Hi havia dones corrent en bragues, faixes i sostenidors, de totes les formes i tamanys, arrencaven peces de roba de les mans de les venedores tal com aquestes els en duien. Una
casa de boigs...Els pobres marits arrossegats per les mullers respectives esperaven al replà entre els dos pisos” (“Lauren Bacall. Per mi mateixa”, [Betty Joan Perske],*1924, actriu de cinema judeoneoiorquina).
“Diguí a la meva muller que un marit és com un vi bo; millora amb edat. El dia següent, em tancà al celler” (Anònim). “Mestressa de la casa: Alguna cosa entre un cap de família i un matalàs” (Anònim).
“Els marits són coses incòmodes de menar; fins i tot mantenint-los dins l'aigua calenta no els entendreixes” Mary Buckley
“Un marit és un xicot que et diu quan ha t’has ficat massa pintallavis i t'ajuda amb la teva faixa quan s'enganxen els teus malucs” Ogden Nash
“La muller ideal és la que us és fidel però que intenta ser exactament tan encantadora com si no ho fos” (Alexandre Pierre Georges Sacha Guitry, 1885-1957, dramaturg i actor rus, nacionalitzat francès).
“El secret d'un matrimoni feliç és perdonar-se mútuament l'haver-se casat” (Alexandre Pierre Georges Sacha Guitry, 1885-1957, dramaturg i actor rus, nacionalitzat
francès).
“Un marit és el que ha quedat de l'amant després d’extreure’n el nervi” (Helen Rowland, 1875-1950, escriptora estadounidenca).
“Quan un home obre la porta del cotxe a la seva esposa, pots donar per certa una cosa: o el cotxe és nou o és nova l’esposa” (No en consta l’autor).
“Quan una parella de novençans somriu, tot el món sap per què. Quan una parella amb 10 anys de casats somriu, tot el món es pregunta: "per què???” (No en consta l’autor).
“Per què tanta delicadesa, tanta tendresa al començament del nostre enamorament? Per què tants afalacs, tantes delícies després? I per què avui el teu únic plaer és estripar el meu cor?... Per què?” (No en consta l’autor).
“L'amor és cec, però el matrimoni li fa recuperar la vista” (Georg Christoph Lichtenberg, 1742-1799, escriptor i científic alemany).
“Tots els matrimonis són feliços. És viure plegats després allò que és difícil” (Anònim).
“Un home està incomplet fins que no es casi. Després del qual fet, el que està és acabat”(Zsa Zsa Gabor, *1918, actriu hongaresa).
“Per què Déu creà primer l’home q la dona? No volia escoltar advertències” (?) "No has de ser antihome per a ser prodona” (Jane Lewis). “El feminisme és la creença q les dones són humanes i els homes no...és la creença en drets humans per a tothom reforçats per un Estat policiac propi” (M. Kilroy). “Les feministes volen la igualtat, però alhora volen un règim especial” (R. Limbaugh). “Tinc experiència del q són moltes dones juntes. Déu ens en deslliuri!” (Sta. Teresa de
Jesús).
__________________________________________________ Correo Yahoo! Espacio para todos tus mensajes, antivirus y antispam ¡gratis! Regístrate ya - http://correo.espanol.yahoo.com/
OBSERVATORIO DE LA MUJER DE ANDALUCIA Es estupendo que se comience a proteger de forma seria a la mujer de la
publicidad vejatoria hacia ella. Se están dando los primeros pasos en serio, y se
deben dar más hasta su erradicación total. Pero, si esto se está llevando a cabo, ¿por qué sí se permite la publicidad vejatoria
hacia el hombre? Un solo ejemplo, y creo que bastante flagrante: campaña publicitaria de Europa
FM. Ahí aparece un hombre totalmente desnudo, utilizado como objeto sexual por un
grupo de mujeres que se divierten a su costa. Pero lo peor no está ahí, sino que
concluye con la "castración" simbólica de este
hombre objeto con la tapa del piano,
típico chiste. Este es un trato absolutamente humillante y vejatorio para el género másculino. Se está haciendo algo al respecto? pues la campaña continúa como si tal cosa.
Como si los hombres no tuviésemos derechos sobre esta cuestión. alephgaia@... (malaga)
------------
La respuesta, en la que la dignataria se hace totalmente el loco, raya el más puro
cinismo:
D. Diego
Fernández
Ref:CS/pcSevilla, 22 de agosto de 2006
Estimado
Sr.:
Le agradezco en nombre de este Organismo de Igualdad y en el mío
propio sucolaboración en defensa de la dignidad de las mujeres.
Esperamos seguir contando con sus aportaciones pues los objetivos que
nos hemosmarcado no podrán ser realidad sin la colaboración de una ciudadanía
plenamente concienciada e implicada.
Un afectuoso saludo,
DIRECTORA
Ana Soledad Ruiz Seguín
----------------------------------------
-----------------------------------------
Enviado a Instituto de la Mujer (Estatal) y sin respuesta:
INSTITUTO DE LA MUJER 14-8-2006 spot (AUSONIA) contenido: Basándose este spot en su anterior campaña publicitaria donde aparece como
fondo la canción "it´s raining men, aleluyah !..." como mensaje musical festivo
-en
traducción libre: "están lloviendo hombres, qué alegría!-; en la actual campaña, se
presenta al hombre como un ser despreciable, sucio y estúpido que se rie de una
chica modélica. Entonces aparece un rótulo donde reza "ya es hora de cambiar la
canción". Seguidamente la chica emplea la violencia contra esos hombres para
corregir su actitud, bastante incomprensible de todos modos. observaciones: En España, parece ser que se ha optado por la táctica de publicitar a la mujer para
su -legítima- adquicisión de su posición de igualdad social respecto a los hombres,
despreciando a los hombres y humillándolos
constantemente en los distintos
medios de comunicación, principalmente la televisión. En programas tales como
películas, series, dibujos, spots, noticias, reportajes, telenovelas, mucho más que
frecuentemente, se presentan a los hombres frente a la mujer como unos seres
tontos, malos o cobardes, para que en comparación la mujer quede en mejor
posición. Para concluir, me gustaría saber qué hace el Instituto de la Mujer con respecto a
este tipo de comportamiento, pues esto va a más. Me gustaría saber más
exactamente, qué cauces sigue esta denuncia que yo les hago llegar.
Gracias.
“Per què Déu creà primer l’home q la dona? No volia escoltar advertències” (?) "No has de ser antihome per a ser prodona” (Jane Lewis). “El feminisme és la creença q les dones són humanes i els homes no...és la creença en drets humans per a tothom reforçats per un Estat policiac propi” (M. Kilroy). “Les feministes volen la igualtat, però alhora volen un règim especial” (R. Limbaugh). “Tinc experiència del q són moltes dones juntes. Déu ens en deslliuri!” (Sta. Teresa de Jesús).
__________________________________________________ Correo Yahoo! Espacio para todos tus mensajes, antivirus y antispam ¡gratis! Regístrate ya - http://correo.espanol.yahoo.com/
well, you should check: www.raileurope.com/us/index.htm There you'll can see if it suits your needs. At least you'll have an overview of what is called "cheap train" in Europe. It shouldn't be too expensive for your kid. For buses, you can checkwww.eurolines.com, generally cheaper. For cheap(est?) hostel (if you need): www.hotelformule1.com/formule1/index.html
Has the cash economy swallowed up your life? Here are some ways to extract some of your time and "life energy" from the cash economy.
one Reduce debt. If you can't pay cash, don't buy it. Practice being mindful about what you buy and why.
two Do it
yourself. Grow food, pick berries, can and preserve food, make wine, bake bread. Make or repair clothes, furniture, and gifts. Create your own entertainment. Walk, bike, run, or play basketball instead of joining a fitness club.
three Share & Exchange. Take care of neighbor kids and elders. Play music, sing, act in local theater, write poems, hold art shows. Exchange haircuts for applesauce, bike repair for massage, language tutoring for babysitting.
four Reduce waste & pollution. Weatherize your home or apartment. Reduce your car usage, or get rid of a car.
five Buy local. Run buy-local campaigns, print stickers, publish or post a directory of local businesses. Acknowledge business owners who foster the well-being of the environment, employees, and the whole community. Convert public funds from luring outside corporations to supporting local businesses.
six Start a new local
business. Start a food market, credit union, wifi network, or even an electricity co-op. Explore ownership options like cooperatives, nonprofits, for-profits, or single proprietorships.
seven Buy Fair Traded when you buy imports. Vote with your dollar for a better world for all.
“Per què Déu creà primer l’home q la dona? No volia escoltar advertències” (?) "No has de ser antihome per a ser prodona” (Jane Lewis). “El feminisme és la creença q les dones són humanes i els homes no...és la creença en drets humans per a tothom reforçats per un Estat policiac propi” (M. Kilroy). “Les feministes volen la igualtat, però alhora volen un règim especial” (R. Limbaugh). “Tinc experiència del q són moltes dones juntes. Déu ens en deslliuri!” (Sta. Teresa de Jesús).
__________________________________________________ Correo Yahoo! Espacio para todos tus mensajes, antivirus y antispam ¡gratis! Regístrate ya -
http://correo.espanol.yahoo.com/
Sin conexión 
Enviar mensaje
