Hem rebut aquest correu del nostre Poeta Gaspar Jaen.......


amigues i amics:

el quart lliurament que he fet a la revista "serra d'or" (corresponent al
proppassat abril), tractava del gessamí.

per si us ve de gust tenir-ne notícia.

salutacions ben cordials.

gjiu.



GESSAMí

Febrer 2006



Donàvem aquest nom a tres plantes ornamentals diferents que
identificàvem pel color de les flors: blau, groc i blanc. Però, amb
propietat, només l'últim era el gesminer, el delicadíssim arbust per
mantenir aixecades les branques del qual -d'escorça llenyosa a partir del
segon o tercer any de vida- s'havia de disposar d'alguna mena
d'enreixat, de
rafal o de pòrtic, de pèrgola, de tanca o de paret. Cap a febrer, sense
flor, amb branquillons secallosos, amb les fulles rosegades pels cucs de la
tardor, quan ja les vesprades s'allargaven -amb l'hivern avançat i amb
preludis de primavera alenant per l'aire- calia podar-lo severament perquè
tragués cap a març noves tiges llargues i tendres que, buscant on
cargolar-se, s'enfilaven aire amunt plenes de vigor, lianes bressolades per
l'amorós oreig. I, així, a partir de juny, cada dia, fins que tornava el
fred, n'esclatava una florida generosa de perfum intens i excitant, una
multitud de flors que es volien blanques, petites i humils: una corol×la de
quatre o cinc pètals -a l'extrem del calze i del tub- de pell suau i de
vores lleugerament vinoses pel revers, que s'obrien a l'horabaixa i que es
pansien al migdia següent.

Era una mata enfiladissa de gran port, apreciada pel veïnat, que
solia tenir-la -sempre en terra- al corral de la casa o a la faeneta de
camp; era també força delicada, car no suportava l'excès d'humitat, ni el
terra poc drenat, ni la salinitat de l'aigua; per reproduir-la calia
murgonar curosament una tija nova i deixar-la colgada dos o tres anys, fins
que hagués arrelat; aleshores es treia la nova mata, tot formant una
bola de
terra al voltant de l'arrel, i es plantava al lloc definitiu.

El gessamí de l'hort estava prop del pou del jardí, a la vora d'un
marge, entre un llimoner, un llorer i el taronger imperial; l'envoltaven
herba-sana, geranis, acants i dompedros. Cada vespre, nugava una dotzena de
capolls nous i en feia una bronja, una petita copinya perfumada -així també
les vaig veure fer a Tunísia- que esclatava en fer-se fosc i que la mare,
amb un imperdible, s'enganxava al pit. Portàvem ramells a l'Assumpta quan
eixia en processó, gitada, adormida, el 15 d'agost. Borratxo d'aquell
flaire
vaig escriure els sonets de La Festa que cada agost llegia en públic,
envoltats pel gessamí de l'hort. Quan vam haver d'abandonar el jardí, sense
ningú que en tingués cura, l'aigua salada de regar les palmeres es filtrà
pels clevills dels marges i assecà aquell gessamí grandiós, antic i
delicat.
Era la primera planta que mataven.

08-02-2006

[Una versió en Serra d'Or, abril 2006]

Revisat: 12-02-2006



La meua obra escrita es pot consultar en:
http://www.ua.es/personal/gaspar.jaen/index.htm