130 · 27/09/2006 · AUGMENTAR LA FAMÍLIA

Quan jo dic que la Letizia i jo estem compenetrades és per alguna cosa. Mira si no, ara les dues a augmentar la família al mateix temps. Tan com m’ha costat decidir-me i just havia de fer-ho al mateix temps que ella –o ella al mateix temps que jo, vaja. Quines casualitats que té la vida! Això sí, per a diferenciar-nos un poc, ella ho ha comunicat via sms i jo he optat per fer-ho a través dels meus monòlegs que queda d’allò més autèntic.

A banda d’això, poques diferències més entre l’una i l’altra perquè a veure, en la tele no paren amb els debats i els comentaris sobre el tema des que es va fer oficial el comunicat i a ma casa passa exactament el mateix. Ja m’imagine jo com serà el dinar familiar del pròxim diumenge, hala vinga, tots a opinar sobre si faig bé o no. Al meu cunyat Pep, encara que el tinc convalescent d’una operació –bé per a ser exactes de dos, perquè ja que estava en el quiròfan i després d’un any en llista d’espera van aprofitar- ja me l’imagine en versió Jaime Peñafiel. Mentre ma mare prepare la paella, ell adoptarà posat d’interessant i començarà amb allò que la meua decisió és una frivolitat i que he prioritzat els meus sentiments a les obligacions. En fi, arguments de manual d’expert en protocol de Cases Reials. I què? Què collons! Què passa, que només poden augmentar la família els membres de la Casa Reial? Doncs no, jo també estic en el meu dret.

Però, com és de complicat això d’augmentar la família. Buf, la de decisions que ha de pendre una al respecte. Ara estic una mica atavalada amb el nom que triaré. Que sembla fàcil, eh? Però penseu que després és per a tota la vida. No sé, estic indecisa, en principi havia pensat en Blai però, donades les circumstàncies, tal volta Queremon és més indicat. Home, que si ells volen posar-li Pelayo, jo no em quedaré arrere. Sí, potser Queremon és més apropiat, fa més respecte. Ai, quanta complicació! Sort que almenys em lliure d’haver de pensar també noms femenins perquè en una cosa ja els guanye, jo sé segur que serà mascle. No seré princesa però mira, tinc el privilegi de triar el sexe i com que amb les femelles després sempre has d’anar amb compte perquè no t’arriben a casa prenyades, he pensat que millor un mascle i fora problemes, que no em veig jo fent-me càrrec del que puga venir.

Veus jo tot que fàci? I ells ara a suportar huit mesos i mig de debats i programes especials sobre el sexe del nadó i sobre les presses per a reformar o no la Constitució –que això sí, eh? I aquí m’he de posar seriosa. Si han de reformar alguna cosa, que ho facen prompte, que jo comence a preparar oposicions i no tinc ganes d’estar perdent el temps perquè a ells els vinga de gust. Jo em faig els meus esquemes dels temes i després no vull marejos. Entesos?

Hala, i ara us deixe perquè he de continuar amb els preparatius, que a ella li falten encara uns mesos però jo en uns dies tindré al meu Queremon a casa.

Si el vegéreu, és un Dàlmata preciós, però preciós.

© MARIAN DÍEZ 2006