Esquerra Republicana del País Valencià
Elx
www.esquerra.org/baixvinalopo correu electrònic: elx@...
Article d'opinió
Elx, a 18/12/2005
CIUTAT, COMERÇ I SOSTENIBILITAT.
El regidor d'urbanisme de l'Ajuntament d'Elx ha anunciat la propera
construcció i
obertura de tres nous centres comercials a les afores de la ciutat.
Han llegit bé,
tres que s'afegiran als que funcionen actualment. Els responsables
socialistes del
govern local opten així, igual que fan els de la ciutat d'Alacant del
PP, per
l'augment en el nombre de grans superfícies comercials, situant el
País Valencià
en el tercer lloc de la classificació d'autonomies a nivell nacional
després
d'Andalusia i Catalunya. La implantació d'aquestes grans superfícies,
que uneixen
l'oferta d'oci i consum dins de "construccions singulars en la
ciutat", en paraules
del regidor, reben un tracte privilegiat per part de l'administració
pública, de bancs i
altres empreses, acompanyant-se de processos d'urbanització de les
zones dels
seus voltants, que alguns, fregant-se les mans, s'atreveixen a
anomenar "milles
d'or".
Com hem pogut comprovar en la nostra ciutat, centres comercials i
hipermercats
produeixen un afebliment econòmic, social i cultural de les ciutats.
Pel que fa a la vesant econòmica, aquestes grans superfícies gaudeixen de
privilegis com: un nivell de pressió fiscal inferior al del xicotet
comerç, capacitat per
a fixar preus i avantatges en els pagaments als proveïdors que poden
dilatar-se
mesos com a resultat del poder de compra concentrat que gaudeixen i, no
prioritzar l'oferta de productes propis del nostre país al ser moltes
d'elles de capital
estranger.
La liberalització dels horaris comercials que permetrà obrir als
comerços, de
manera progressiva, any rere any, cada vegada més dies festius és una
sentència
de mort per al xicotet comerç que no podrà fer front a la competència que
suposaran les grans superfícies, acabant així amb un dels sectors
productius
tradicionals de casa nostra: el comerç de proximitat. Aquesta
llibertat d'horaris
d'obertura només pot ser aplicada de manera efectiva pels centres
comercials
amb grans marges comercials per contractar nous empleats, si no en
disposen ja,
de manera que el xicotet comerç no podrà realitzar aquestos canvis en
el seu
personal, i per tant no podrà competir amb les grans superfícies, amb
un poder
econòmic molt més gran, i no els quedarà cap altre remei que abaixar, per
sempre, la persiana.
Pel que fa a l'aspecte social, la ubicació dels centres comercials en
zones de
nova urbanització trasllada l'activitat humana des dels centres de les
ciutats a la
perifèria, obligant als consumidors a utilitzar mitjans de transports
particulars,
augmentant el consum de combustibles, la contaminació, l'efecte
hivernacle,
Esquerra Republicana del País Valencià
Elx
www.esquerra.org/baixvinalopo correu electrònic: elx@...
saturant les vies de trànsit, tornant-les insuficients i obligant a
augmentar la
despesa pública per incrementar la capacitat d'aquestos vials en una
espiral que
no te fi.
S'elimina el paper dels xicotets i mitjans comerços tradicionals i
familiars com a
element integrador i vertebrador dels centres urbans de les nostres
ciutats, les
ciutats compactes mediterrànies, enfront del model importat dels
Estats Units
d'Amèrica que es va imposar en determinades zones europees, que ara
estan fent
marxa enrere, ja que ha provocat uns nuclis urbans cada vegada més
desertitzats
on sovint és impossible trobar una carnisseria o un forn de pa.
L'ocupació en les grans superfícies comercials, està caracteritzada per la
inestabilitat laboral. Aquesta afecta majoritàriament a dones i joves,
i els sotmet a
una contractació generalment temporal i/o a temps parcial, amb una baixa
qualificació i amb una contínua variació de contractes i/o tasques
desenvolupades.
Les conseqüències sobre la xarxa d'instal·lacions culturals de les ciutats
d'aquestes superfícies comercials, que sovint s'acompanyen de
múltiples sales de
cine, han quedat demostrades en la ciutat d'Elx. Amb la inauguració
d'una sola
gran superfície i el trasllat de les activitats socials d'oci i
compres fora de la ciutat,
s'han tancat totes les sales de cine que existien en el centre, a més
de dificultar
l'organització d'actes culturals en determinats dies i hores.
La falta de previsió dels responsables municipals de les repercussions
que es
deriven de saturar l'oferta d'oci i cultura en l'exterior de la
ciutat, ha fet necessari
que la iniciativa pública aporte diners de tots els contribuents per
reobrir i mantenir
una sala de cinema en el centre de la ciutat, recuperant així una mínima
infraestructura que evitara la desertització cultural del centre d'Elx.
Cal aleshores, no obrir aquestes grans superfícies d'oci i consum amb
dissenys
enlluernadors, donant suport i assegurant la supervivència del comerç
tradicional i
familiar de proximitat. Ha de ser la ciutat la que s'ha de convertir
en un centre
comercial, social i cultural obert, igual que fan altres ciutats europees,
peatonalitzant més carrers per on les persones puguen moure's fàcilment,
afavorint més l'accés dels ciutadans i ciutadanes a zones pròximes a
les àrees
comercials mitjançant pàrkings i transport públic i, elaborant una
oferta cultural
variada a llarg de l'any. És aquest tipus de comerç el que assegura el
manteniment cohesionat de les xarxes econòmiques, socials i cultural
en les
nostres ciutats, evitant la destrucció dels centres, a més de permetre un
creixement econòmic i urbanístic sostenible i equilibrat.
Josep-Amílcar Albert i Sabater
President d'ERPV-Elx