SANT MATEU, EL 5% I ELS LLADRES D'ESCONS

El seu vot no val el mateix que el meu.

Imagine’s una circumscripció electoral en què a cent mil votants correspongueren cent escons. En principi, podria esperar-se que mil vots a un partir li atorgaren un escò, tant si aquell fora l’A com el B. I que si el partit A comptara amb 40.000 vots i el B amb només 4.000, el primer obtinguera 40 escons i el segon només 4.

No obstant això, en les circumscripcions electorals d'Alacant, Castelló i València això no passa, ni amb l'estatut anterior ni amb el que han pactat PSPV-PSOE i PP.

De moment, si el partit B obté menys de 5.000 vots (menys del 5%, encara que siguen, 4999), no se li n’assigna cap diputat: cada mil votants del partit A obtenen un representant, però els mateixos votants, en el cas del B, obtenen zero representants. I, per a major escarn, els escons no assignats no queden vacants, sinó que se li atorguen al gran, amb tot el que això suposa, des de dotacions pressupostàries fins a presència institucional i participació o control de l'activitat del govern.

En altres eleccions la barrera, tot i existir per raons d'operativitat parlamentària, és molt menor: entre el 1% (eleccions europees) i el 3% (generals i autonòmiques espanyoles –excepte en les valencianes-)

Però, més encara, suposem que en una de les circumscripcions electorals (la província, segons l'article 68.2 de la Constitució) el partit B sí que superara el 5%, i poguera correspondre-li algun escó. Doncs bé, els grans han pactat que això no és suficient, que el 5% ha de superar-se en tota la comunitat autònoma, per la qual cosa, la falta de vots en la província veïna, priva de representants a la que sí que va superar la barrera electoral. I, de nou, els escons no assignats se’ls reparteixen els grans.

Gràcies a una llei electoral com eixa, en les passades eleccions autonòmiques, els 4 escons que, aplicant els criteris de proporcionalitat vigents, els de la llei d’Hondt, corresponien, al Bloc Nacionalista Valencià, se’ls hi van repartir, a parts iguals, el PP i el PSPV-PSOE.

En el versicle 25:29 de l'evangeli de sant Mateu figura l’aforisme “a qui més té, més se li donarà, i al que menys, el poc que té li serà llevat”, quelcom així com l'antítesi de Robin Hood: robar als pobres per donar-se'l als rics.

Si bé s'espera això de Bush, Zaplana o, en general, del PP, un, en la seua ingenuïtat, confiava que els socialistes (perdó, els del PSPV-PSOE) no se sumaren a eixa iniquitat i estigueren a favor dels repartiments més justos, foren de riquesa o de representació. No obstant això, no va a ser així.

Imagine's, doncs, que vostè, lliurement, tria una entre les diferents forces polítiques, i que aquella que gaudeix de les seues simpaties no aconsegueix un nombre mínim que els partits grans han escollit arbitràriament i a la seua conveniència. I vostè, amb cent vint mil votants més, es queden sense representació parlamentària. Mentre que jo, votant d'un partit majoritari, tindré com representants als meus, més la meitat dels seus. Com se sentiria? Segons sembla, no tots els vots valen el mateix en aquesta nostra comunitat. No tots som iguals.

Així que, encara que només siga per principis democràtics o simplement ètics, no donaré el meu vot als lladres d'escons: ja s'encarregaran ells de robar-los.

Daniel Climent Giner

Catedràtic de Ciències Naturals de l’Institut Badia del Baver, d’Alacant.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------