Avui, 5.9.2005

La Diputació pensa en un 'tramtren' de 110 km que envolti el massís de les Gavarres

La proposta de ressuscitar els carrilets de Girona crea divisió

Obres Públiques s'oposa als tramvies i aposta pel bus

Lara Bonilla / Oriol Pàmies

La demarcació de Girona és la capdavantera en motorització, amb 781 vehicles per mil habitants, però va a la cua pel que fa a transport col·lectiu. I no hi ha consens sobre la manera de resoldre aquest dèficit. La Diputació aposta pel tramvia i el tren lleuger com a mitjans de futur, amb el suport de Medi Ambient i en contra del criteri del departament de Política Territorial i Obres Públiques.

La proposta de l'enginyer Jordi Alegre de fer un tramvia entre Salt i Girona (exposada a l'AVUI del 12 de desembre passat) té el vistiplau de les administracions locals, però li falta l'empenta decisiva. La diputació promou la signatura d'un conveni a tres bandes -amb la Generalitat i els ajuntaments- per elaborar un estudi de viabilitat en el qual s'haurien de concretar les característiques del projecte i la demanda potencial.

En paral·lel, hi ha una altra iniciativa per construir un tren lleuger intercomarcal "que ajudi a descongestionar les carreteres gironines", segons explica el tècnic de Medi Ambient de la Diputació de Girona, Jaume Hidalgo. Aquest és un projecte menys elaborat però que la Diputació vol estudiar conjuntament amb els consells comarcals i la Generalitat. "No es tracta de definir les característiques tècniques, sinó d'estudiar si és viable fer un tren lleuger a les comarques de Girona i quin és el traçat més adequat", explica Hidalgo. El traçat més idoni sembla el de l'anella de les Gavarres, que connectaria Girona i l'aeroport amb la costa i recuperaria la ruta dels antics carrilets.

El projecte, elaborat pels enginyers Jordi Alegre i Borja Vilallonga, proposa un híbrid entre tramvia i tren de rodalies (tramtren) de 110 quilòmetres que envoltaria el massís de les Gavarres passant per les comarques del Baix Empordà, el Gironès, el Pla de l'Estany i la Selva. Tindria una parada per municipi i més d'una a Sant Feliu de Guíxols, la Bisbal d'Empordà, Banyoles i Girona.

La Diputació lamenta que fins ara ha rebut poc recolzament de la Generalitat per resoldre a mig i llarg termini el problema de la mobilitat. "Estem disposats a assumir el 50% del cost dels estudis, però resulta difícil aconseguir que Política Territorial hi participi. Ara per ara, la secretaria de Mobilitat -que encapçala el gironí Manel Nadal- no aposta per un model que no sigui el vehicle privat", retreu Hidalgo. La Diputació, però, no tira la tovallola. "Un cop tinguem articulat el conveni, i d'acord amb les administracions locals, trucarem al departament i insistirem perquè almenys estudiï el projecte; després ja veurem si s'executa", afirma Jaume Hidalgo.

Però la posició del departament és prou clara: no hi ha prou demanda a Girona per justificar una infraestructura ferroviària. "Qualsevol proposta de sistema de transport fix [per carrils] necessita un temps de maduració, i ara com ara és molt més eficient un autobús cada quart d'hora que un tramvia que circularà buit bona part del dia", assegura Manel Nadal. El secretari de Mobilitat només accepta la possibilitat d'estudiar-ho "a mig o llarg termini".

El conseller de Medi Ambient del Baix Empordà, Josep López, en canvi, defensa la viabilitat econòmica del tramvia i l'estalvi energètic que significaria i proposa connectar l'aeroport i el port de Palamós i l'accés al parc universitari gironí. Un altre argument per justificar el tramvia és que al Baix Empordà, "hi ha 800 vehicles per cada 1.000 habitants i és una de les comarques amb més quilòmetres de carreteres", apunta Josep López.

Entitats com el Consell d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient o la PTP veuen amb bons ulls la proposta de tramvia. També el director dels serveis territorials de Medi Ambient a Girona, Biel Jover, considera viable construir en un termini de cinc anys tramvies periurbans a les àrees de Girona-Salt, Palafrugell-Sant Feliu de Guíxols i Figueres-Roses. El segon pas seria interconnectar-los per fer realitat l'anella de les Gavarres.

Nou vegades menys inversió que a Barcelona

L'Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) calcula que l'aportació anual de les administracions públiques en transport és de 76 euros per habitant a Barcelona, 17 al Camp de Tarragona i 14 a Lleida, mentre que a Girona és de 9 euros. La PTP, entitat no governamental que acaba d'obrir una secció a Girona, no sols denuncia el greuge territorial sinó també el desequilibri que segons ells es produeix entre les inversions que la Generalitat fa en carreteres i les que es destinen a transport públic: 600 milions d'euros en favor del vehicle privat i mig milió per al transport públic. Per això demana al govern un canvi en la política de transports.

L'entitat ha elaborat un document en el qual proposa nou criteris per a un pla de transport a les comarques gironines. Algunes de les propostes són la posada en funcionament d'un autobús cada hora entre capitals de comarca o la creació d'un tren de rodalies a Girona que uniria Figueres i Sils amb una freqüència de mitja hora, la creació d'una nova línia de tren entre la costa i l'interior o la intensificació dels serveis regionals de Renfe.

La PTP reclama, a curt termini, la posada en marxa del Consorci del Transport Públic a Girona. Està previst que el consorci es constitueixi aquesta tardor. La Generalitat hi aportarà el 75% del cost i la resta serà aportada pels 47 municipis del Gironès, el Pla de l'Estany i la Selva que en formaran part. Però segons el secretari de Mobilitat, Manel Nadal, el consorci no es constitueix per les reticències dels consells comarcals i els ajuntaments. "Tenim a punt un pla de serveis per import d'1,5 milions d'euros per al 2006 que suposarà un fort increment de les connexions urbanes i interurbanes de bus", va assenyalar. En un termini de dos anys, a més, entraria en vigor la integració tarifària o bitllet únic per facilitar els transbordaments. Nadal confia que l'increment d'oferta de transport col·lectiu i l'encariment dels carburants capgiraran la situació de domini del vehicle privat.