Vecinos, comerciantes y hoteleros critican la dejadez del Ayuntamiento 
Todos reclaman que el consistorio ponga más medios para la seguridad y la limpieza
Representantes del comercio, la hostelería y las asociaciones de vecinos de Barcelona están alarmados ante los problemas de incivismo en la ciudad con los que, aseguran, se está jugando la imagen. Todos advierten de que no se trata de algo nuevo, sino que llevan tiempo alertando de cuestiones como la suciedad, el ruido o los orines. Por ello critican al Ayuntamiento de dejadez ante el fenómeno y de destinar pocos medios para atajarlo.
- Federación de Asociaciones de Vecinos (FAVB). "Perseguir a los pobres también es incívico". El vicepresidente de la FAVB, Joan García, está de acuerdo en que Barcelona sufre un problema de incivismo, pero critica que el Ayuntamiento "lo está mezclando con la pobreza". "Ni la mendicidad ni la prostitución son incivismo. Son problemas de pobreza, y perseguirlos también es incívico", afirma. En estos casos, García aboga por emprender medidas sociales. En el caso del ruido, la suciedad o los orines se trata, en su opinión, "de que el Ayuntamiento se ponga las pilas, utilice más medios y haga cumplir las ordenanzas".
- Fundación Barcelona Comerç. "El incivismo no sólo afecta al centro".
El representante de los comerciantes, Joan Mateu, ve el problema del civismo como algo "muy grave", que afecta mucho al comercio por la importancia que tiene el entorno de los establecimientos. "La suciedad o los orines no sólo afectan al centro de la ciudad, sino a todos los barrios sin excepción". Mateu critica el "relajo" del Ayuntamiento para afrontar la suciedad y reclama que se arbitren medidas en dos frentes: "Más medios y educación".
- Federación de Comerciantes del Casco Antiguo. "Puntos negros".
La suciedad y el ruido, explica el gerente de esta federación, Pau Grau, se concentran en "puntos negros" como las plazas de George Orwell y Reial, así como en algunas calles estrechas. Los comerciantes recuerdan que los problemas de la zona no derivan sólo de la dejadez. "Hay mendigos porque hay pobreza, y esto es ya un problema social", puntualiza. Grau critica la proliferación de lateros y del top manta. Para erradicarlo exige una mejor coordinación y mayor presencia policial.
- Amigos de La Rambla. "Llevamos años denunciando que hay problemas".
El vicepresidente de la asociación de Amigos de La Rambla, Ramon Lamazares, advierte de que su entidad lleva "años denunciando que hay problemas" de civismo. "Si se hubieran tratado antes no se habría llegado tan lejos". Considera la falta de limpieza, los orines y la inseguridad los males mayores. La solución: "Con mayores efectivos y urinarios cuidados la mejora sería notable".
- Gremio de Hoteleros de Barcelona. "Situación límite".
"El Ayuntamiento puede haber reforzado la limpieza, pero no es suficiente", ataja el presidente del Gremio, Jordi Clos. A su juicio, "la situación es límite". "Lo más preocupante es la mala imagen que está dando Barcelona. Y el turista cambia de destino", advierte. Además, el Ayuntamiento debe procurar que deje de "correr la voz" de que "Barcelona es una ciudad donde todo está permitido" y aumentar los servicios de limpieza.
- Hotel Le Méridien. "Mucha permisividad". Ana Miquel, relaciones públicas de este hotel de La Rambla, afirma que la causa de la suciedad es el incivismo. "El Ayuntamiento pone medios, y sabemos que no puede ir detrás de cada turista, a pesar de que nuestro personal cada día retira escombros alrededor del hotel", asegura. Cree que ha habido "mucha permisividad" en las conductas de algunos turistas y otros tantos barceloneses, lo cual ha atraído a "muchos jóvenes que creen poderse saltar todas las normas".
- Federación de Locales de Ocio Nocturno. Los empresarios de bares y discotecas aseguran que las ordenanzas municipales son suficientes, y que la suciedad surge por algunos comportamientos incorrectos, la falta de urinarios públicos y la presencia de lateros. Su secretario, Fernando Martínez, sostiene que la respuesta no puede ser "ni cerrar locales ni subir el precio del alcohol", porque ello sólo supondrá "fomentar el botellón".
- Gremio de Restauración. "Hay fórmulas para disuadir". El presidente de los restauradores, Gaietà Farràs, está alarmado con el estado de "degradación" de algunas calles de Barcelona y culpa en buena parte al Ayuntamiento: "Ha habido demasiada tolerancia con según qué comportamientos. Además, se excusan en que no hay leyes para actuar, pero sí hay fórmulas para disuadir".
TELENOTICIES
| ||||
 | ||||
|
07:19El govern Clos afronta avui un ple extraordinari per tractar la qüestió de l'incivisme a Barcelona. Els grups de l'oposició que han forçat la celebració del ple escoltaran les conclusions d'un informe que analitza els fets i les causes que han comportat l'actual situació de proliferació de grups radicals i fets violents a la capital catalana. A més també aprovaran un punt per instar el consistori a establir mesures de seguretat "adequades per evitar danys a persones i mobiliari o ornament urbà a les festes majors".
L'ajuntament de Barcelona celebra avui un ple extraordinari sobre l'incivisme forçat pels grups de l'oposició. CiU i PP han afirmat a la sol·licitud de ple que "l'estat de la ciutat és lamentable" i que cal donar a conèixer " de forma clara, expressa i pública" tot el marc normatiu que regula i defineix l'incivisme. Aquestes peticions arriben després dels aldarulls que es van produir durant la festa Major de Gràcia o de les reiterades denúncies de Ciutat Vella, per la brutícia i el descontrol al carrer.
L'ordre del dia del Ple preveu que a partir de les dotze del matí es sotmeti a debat i votació nou punts entre els quals destaca la presentació d'un informe que analitza els fets i les causes "que han comportat l'actual situació de proliferació de les actuacions de grups radicals i fets violents a Barcelona".
També està previst que es voti un punt en què s'insta al consistori a establir mesures de seguretat adequades per evitar danys a persones i ornaments en totes les festes majors, a més de donar a conèixer el marc normatiu que regula el civisme a la ciutat.
AVUI 6.9.05
El ple debat avui l'incivisme
El ple de l'Ajuntament de Barcelona dedicarà avui més d'un parell d'hores a debatre l'incivisme creixent a la ciutat. El ple analitzarà l'incivisme, la brutícia, el vandalisme i l'actuació dels serveis municipals a petició de l'oposició, que ha forçat dur al ple el civisme arran dels aldarulls i l'acumulació de brossa d'aquest estiu a Barcelona.
CiU i el PP recordaran a l'alcalde Joan Clos que no fa ni dos anys va impedir reformar les ordenances de via pública que ara es proposa modificar. Xavier Trias recordarà la necessitat d'implantar la figura del guàrdia de barri. Alberto Fernández insistirà que "Clos va llançar la idea de canviar l'ordenança poc després que el PP ho reclamés". Per la seva banda, l'equip de govern (PSC-ERC-ICV) impedirà que les propostes de mà dura, reforma i censura de la política de neteja i civisme tirin endavant, emparant-se en les modificacions legals previstes. Fins a darrera hora es negociarà un possible acord per millorar el civisme. L'alcalde Clos ha accelerat les actuacions per intentar posar fre a l'incivisme que tenia previst aplicar gradualment durant la tardor. Però la pressió sobre l'equip de govern i la brutícia i l'ús intensiu de la ciutat requereixen una improbable celeritat que depèn d'altres administracions, com ara el govern (desplegament dels Mossos) i l'Estat (implantació de la justícia local).
AVUI 6.9.05
DEGRADACIÓ URBANA
Postals de misèria
Maria Favà
Una parella desfà a cops unes cadires noves de terrassa de bar. Aparenten uns cinquanta anys però no en deuen tenir tants perquè ella té panxa d'embarassada. Davant la mirada de sorpresa dels vianants i dels indigents que esperen que obri el menjador de les monges de Calcuta, van traient cadires d'un portal de la plaça de Sant Agustí i les porten al mig del carrer per destrossar-les. Separen el cul i el respatller, que és de plàstic blau, de la resta, que es vagament metàl·lic.
"Per què les trenquen si són noves?", pregunta una dona que surt de la carnisseria islamica. I la mestressa del bar de la cantonada li contesta amb la suficiència d'una experta en el tema: "Dona, doncs per vendre el metall". A pocs metres de l'operació de desmuntatge, una brigada municipal de neteja torna a fer dissabte del carrer Arc de Sant Agustí i del mur de les lamentacions en què s'ha convertit la paret mitgera de la parròquia que una bomba de la Guerra Civil va deixar al descobert, alhora que ampliava el carrer per la via ràpida i dràstica.
Cal·ligrafia amb la mànega
L'operària que porta la manega d'aigua a pressió es veu obligada a fer un circuit ben curiós. La majoria dels dormilegues arrecerats sota el mur s'han aixecat en veure la brigada, però el més recalcitrant ha decidit quedar-se a risc de mullar-se. Ha tornat a aclucar els ulls i ha donat mitja volta damunt dels cartrons. I l'operària de la mànega , com si tornés a fer cal·ligrafia, ha repassat la silueta del dorment com si l'aigua fos guix i ha deixat que continues dormint la mona, moll per dins però sec per fora.
Sota aquesta mateixa paret ha dormit la parella que desfà cadires. Abans d'agafar el son van protagonitzar una baralla amb uns altres trompes. Acostumen a ser baralles poc perilloses, però sorolloses, segons expliquen els veïns. A aquella hora el seu nadó ja no era al carrer. Pels volts de la mitjanit cada dia el ve a buscar una dona per evitar que dormi al carrer i el torna al matí. La nit de la baralla, l'home no volia que s'emportessin la nena i estirava el cotxe però la dona que se l'enduia li va cridar des de l'altra punta de la plaça, i així ho van sentir els veïns, que ho feia pel bé de tots. "Si es queda vindran els guàrdies i us la prendran. Ja us la tornaré demà al matí". I l'endemà al matí la nena, amb un aspecte més net, va trigar prou per deixar tranquils el seus pares mentre desmuntaven les cadires.
'MERCADILLO' DE ROBATS
Anem cap al carrer Sant Pau obeint una recomanació dels pakistanesos de l'Arc de Sant Agustí, que asseguren que cada dia, al capvespre, s'hi munta "un Corte Inglés, però de material robat i de sospitosa procedència". A la plaça Salvador Seguí, on s'ha de fer la nova filmoteca i uns pisos que s'estima que seran "caríssims", el solar que s'ha d'edificar s'ha convertit en un immens abocador. Sense ser agradable, el passeig pel carrer de Sant Ramon, per la plaça de Pieyre de Mandiargues i el carrer de les Tàpies és l'habitual que ja va descriure l'escriptor a Le Marge. La diferencia entre l'ambient de Le Marge i el d'ara és que en aquest ambient també es nota la globalització i la majoria de les dones de la vida que fan cantonades tenen colors i trets més exòtics, fruit de la immigració.
SANT PAU DEL PIXUM
La situació es degrada més en arribar als jardins del Sant Pau del Camp. Molt a prop dels nens que hi juguen, perquè encara no hi ha escola, hi ha un ionqui punxant-se. Els racons són plens de tifes i pixum. I al sol, sobre la gespa, més dormilegues estirats.
Davant de la sala de venipunció de Baluard un vell comunista fa un discurs contra "aquests que ara manen que no son ni comunistes ni socialistes, ni res". Sota l'escultura del Gat, entre els carrers Mina i Peracamps, hi dorm un indigent.
Presència policial
Anem cap a Escudellers. A la cruïlla d'Escudellers Blanc amb Lleona. A Escudellers Blancs, una dona a terra. "És una ionqui italiana", assegura una veïna. La plaça George Orwell -pobre Orwell, si aixequés el cap!- està presa pels equips de neteja i per la policia. L'encarregat de Barcelona Neta, un pulcre ciutadà d'uns seixanta anys amb casc de motorista i camisa blava de guàrdia, diu: "Ja no puc mes". Ve del carreró de la Rosa de manar que treguin merda, que n'hi ha molta.
El regidor del PP Alberto Fernández, que també és per la zona, aprofita per fer-se la foto davant de la porqueria. És el president del grup municipal del PP i aquesta foto avalarà els seus arguments contra la ineficàcia i la permissivitat municipal. El corner que habitualment ocupen els ionquis dels gossos avui està solitari. Fa olor de clor i també han desaparegut els magribins de les escales que tiraven floretes a les turistes per demanar-los una compensació.
En canvi, la plaça Castella continua okupada. No sembla que hagi entrat en el circuit d'actuació immediata i no hi han arribat les mànegues d'aigua a pressió. Sobre la gespa i al voltant de la font, els inquilins habituals que mengen, beuen, dormen i viuen a la plaça.
DISSUASIÓ PARTICULAR
Baixem fins a la plaça Vicenç Martorell, on hi ha la seu del districte, i sempre guàrdies urbans. Però la presencia dels uniformes no espanta els turistes indesitjables. Els veïns han arribat a demanar que treguin els bancs i hi posin les cadires de disseny -cadires d'autistes, que en diuen- per evitar que hi dormi la gent. I l'amo de la casa porxada que també dóna a la plaça Bonsuccés va instal·lar aspersors al sostre per fer fora el qui dormien sota els porxos. Però l'Ajuntament va obligar-lo a treure aquest sistema dissuasiu particular. Encara es veuen els senyals que han deixat els regalims de l'aigua que els llançava.
Baixem fins al recinte de l'antic Hospital de Sant Pau i Santa Creu. Els jardins són un oasi al mig de la ciutat, però ara estan presos per ciutadans de l'Est que viuen al carrer. N'hi ha una colla que dormen sota un portal entre l'Escola Massana i la llotja. Són de pell clara i complexió d'armari, i tenen fama de ser perillosos. N'hi ha més en un banc amb un bric de vi de baixa qualitat, i en un racó del cantó Besòs, un elimina les restes del vi de pólvores sense vergonya, com diria la dentadura amb potes.
A la plaça de la Gardunya la situació ha anat a pitjor. S'ha creat un nou abocador. El solar on s'ha edificat la nova Escola Massana estava tancat i ara han tret les tanques. A més d'aparcar-hi cotxes sense distintiu de zona verda ni d'altre color, hi aparca la porqueria.
I tocant a Floristes de la Rambla passegem per l'últim mercat de la vergonya que s'ha obert a Barcelona. Aquí hi trobem de nou la parella de les cadires. Ha instal·lat un top manta per vendre el metall.
Una passejada per Ciutat Vella permet verificar els efectes de la pobresa, la vida al carrer i la brutícia escampades sobre aquesta històrica part de Barcelona
Clos intenta sense èxit un pacte amb l'oposició sobre l'incivisme
• El govern municipal no va aconseguir ahir consensuar tot el text amb CiU i el PP
• L'alcalde va rebutjar el punt que exigia la creació del guàrdia urbà de barri
BARCELONA
El ple municipal extraordinari sobre els creixents brots d'incivisme a Barcelona tindrà avui un to "dur i molt crític" amb la gestió de l'alcalde de la ciutat, Joan Clos. Ho van anunciar ahir els dos partits de l'oposició, CiU i el PP, després d'una llarga jornada de negociacions, en què la junta de portaveus va intentar pactar, sense èxit, un escrit de nou punts consensuat per totes les parts, que pogués ser portat a votació amb unitat i sense divergències.
Fonts de l'ajuntament no renunciaven ahir a la nit que l'acord "es pogués produir moments abans d'iniciar-se el ple".
Els dos líders de l'oposició, Xavier Trias i Alberto Fernández Díaz, no estan disposats a cedir en la seva exigència que el text faci referència en un dels seus punts a la "funció clau i imprescindible del guàrdia urbà de barri", per a la millora del civisme a Barcelona i com a figura de "prevenció i dissuasió a favor de comportaments cívics". El govern de l'alcalde Clos tampoc va acceptar la pretensió de l'oposició d'"incrementar la plantilla de la Guàrdia Urbana", com figurava inicialment al text proposat pels 16 regidors de CiU i el PP.
PREVENCIÓ I DISSUASIÓ
Malgrat la contundència amb què llançaran les seves crítiques en el ple extraordinari d'avui, l'oposició no tancava ahir les portes a un possible acord total en el text, però, segons fonts de CiU, "no en aquestes condicions", en referència al redactat que la majoria de govern proposava per al punt més crític.
El govern municipal va proposar la següent alternativa, sense cap menció a la Guàrdia Urbana: "Davant el pròxim desplegament dels Mossos d'Esquadra, l'entrada en vigor de la Carta Municipal que preveu la justícia de proximitat i la proposta d'una nova ordenança de convivència, s'impulsarà la visualització i la presència a l'espai públic de l'autoritat pública i els serveis municipals de manera coordinada com a prevenció i dissuasió de comportaments incívics".
La resta dels punts que es discutiran es refereixen a l'informe sobre la violència a les festes de Gràcia i Sants, l'impuls a la coordinació de les forces de seguretat, la divulgació del marc normatiu que regula i defineix el civisme i la petició de coresponsabilitat dels ciutadans, el reforç de la prevenció per garantir una resposta ràpida a les denúncies i l'aprovació d'un pressupost econòmic específic per al 2006.
PERMISSIVITAT
Alberto Fernández Díaz, president del grup municipal del PP, preveu fer un dur atac a la "permissivitat" amb què ha actuat l'ajuntament, després de les reiterades denúncies de l'augment de la delinqüència i el gamberrisme. El PP accentuarà la seva posició en la necessitat que la ciutat tingui més desplegament policial amb l'objectiu de fer complir les ordenances municipals, i també dels serveis de neteja dels carrers, que millorin la imatge de la ciutat.
El PP proposa prendre els papers als immigrants que embruten
BARCELONA
El PP va reclamar ahir que no es concedeixin o que no es renovin els permisos de treball i residència d'aquells immigrants que, de forma reiterada, embrutin i incompleixin les ordenances municipals sobre civisme i convivència, i no paguin les multes corresponents. Segons l'Ajuntament de Barcelona, moltes de les sancions per incivisme són imposades a immigrants sense domicili i no es poden cobrar.
El govern municipal, en una resposta al president del PP a l'ajuntament, Alberto Fernández Díaz, va admetre que durant el 2004 hi va haver 16.013 infraccions, de les quals el 90% segueixen encara pendents de pagament i, d'aquestes, gairebé el 60% corresponen a immigrants que no disposen de NIF, i amb una adreça i identificació que no són fiables.
El mateix alcalde de Barcelona, Joan Clos, ha hagut de reconèixer, després de presentar l'esborrany de la nova ordenança de convivència, "els buits legals en l'actual règim jurídic per fer complir les sancions administratives de manera eficaç".
Fernández Díaz va reclamar la necessitat de "lluitar contra la impunitat" dels infractors que no paguen, amb més coordinació de les administracions i dels cossos policials, a través de lleis que siguin més dures i menys permissives. El líder popular va insistir també que les administracions han de perseguir els immigrants reincidents, però fomentant tant com es pugui els "mecanismes d'integració".
QUEIXA DE LES JOVENTUTS D'ERC
Les joventuts d'ERC (JERC) van reclamar ahir a Fernández Díaz que no "criminalitzi" les entitats juvenils i que "treballi" per augmentar la participació dels joves i trobar espais d'expressió. Les JERC van replicar així el que estimen "atacs constants" del PP, recordant que han realitzat diverses propostes per "compatibilitzar la promoció de les activitats de les entitats juvenils amb el respecte a l'espai públic".
El PP ha presentat reiterades denúncies davant l'ajuntament perquè sancioni les JERC per haver enganxat cartells en llocs no autoritzats, ja que suposa una infracció de les ordenances municipals. De fet, ja s'han imposat cinc multes a les joventuts d'ERC per aquest motiu.
Incívics amb impunitat
• Els intents municipals d'eradicar males actituds i frenar la degradació de BCN han caigut en sac foradat
• L'ajuntament ha preferit conscienciar a sancionar
BARCELONA
En els últims anys l'incivisme s'ha convertit en un dels llastos que més perjudiquen la imatge de Barcelona i la seva qualitat de vida. El març del 2004 Joan Clos va anunciar un pla de mesures per a aquest mandat, que perseguien millorar la situació de brutícia, sorolls i degradació de l'espai públic.
Les successives campanyes portades a terme no han aconseguit frenar la majoria d'actituds incíviques, denunciades reiteradament per aquest diari. La dificultat que comporta sancionar els infractors i executar les multes és una de les raons d'aquest fracàs, encara que l'ajuntament prefereix apuntar a les consciències que a les butxaques de la ciutadania.
A >> Carrers convertits en abocadors dia i nit
Els barcelonins, a través de les enquestes municipals de serveis urbans, van ser els primers a fer sonar l'alarma a l'elevar la brutícia al número u de la llista de problemes de la metròpolis, fa un any. La brutícia es fa patent en diversos fronts. La incorrecta eliminació de les escombraries, especialment en el sistema de recollida domiciliària, es tradueix en piles de bosses abandonades a deshores i fora dels contenidors i genera una despesa municipal extra d'un milió d'euros mensuals. El problema s'agreuja amb el mal ús que el ciutadà fa de les papereres, que sovint es col.lapsen amb deixalles de gran volum.
El colofó l'hi posen els excrements de gos al mig del carrer i el creixent costum d'orinar als carrers cèntrics --on es concentra l'oferta d'oci--. Tampoc hi ajuda el fet que Barcelona s'hagi convertit en una de les capitals dels grafits, que necessiten una inversió milionària en neteges que duren escassos dies. Les ofensives municipals es basen en missatges que inviten a fer-ho B.
B >> Llarga lluita contra l'excés de decibels
El soroll, especialment en el seu vessant nocturn, ha protagonitzat innombrables campanyes municipals, amb resultats desiguals. En l'apartat de l'oci al carrer, la majoria de districtes han retallat les terrasses dels bars i han intensificat el control horari dels locals. Després de mantenir llargs processos administratius, 50 locals nocturns que generaven molèsties van ser precintats entre el juny i l'agost passats. Però l'Associació Catalana Contra la Contaminació Acústica assegura que en molts barris de Barcelona encara no s'han aconseguit conciliar el dret al descans dels veïns i el dret a la diversió. L'entitat ha guanyat demandes contra l'ajuntament per no haver obligat al compliment de les ordenances.
La Federació Catalana de Locals d'Oci Nocturn (Fecalon) ha suggerit el trasllat de l'oci més sorollós a barris menys poblats i més perifèrics, i també insisteix que l'oci només genera una petita part de la contaminació acústica.
Els nous hàbits urbans, que impliquen un ús molt intensiu del litoral barceloní, també han obert un debat sobre la regulació de l'activitat a les platges, que cada vegada concentren més activitat i usos nocturns, encara que en el si municipal encara no hi ha consens sobre aquest aspecte.
C >> Proliferen la prostitució i el turisme sense recursos
L'ocupació indeguda de l'espai públic s'ha convertit en un altre dels grans problemes que degraden la ciutat. Com va informar aquest diari la primavera passada, els veïns de l'entorn de la ronda de Sant Antoni van iniciar mobilitzacions contra l'augment de persones que es dediquen al sexe al carrer, que havia generat inseguretat i una allau de pensions il.legals a la zona. La prostitució s'ha convertit en un dels grans cavalls de batalla de Ciutat Vella, on proliferen els pisos dedicats al negoci del sexe, alimentat per la gran presència de dones immigrants que no troben una altra manera de guanyar-se la vida. També s'ha disparat la xifra de buscavides que es guanyen un sou al carrer venent llaunes, trastos vells i altres, així com la d'immigrants tolits o els que utilitzen nens per pidolar.
L'anomenat turisme barat (potenciat per les noves línies aèries de baix cost) ha propiciat un gran augment de turistes joves, que en alguns casos vénen a buscar alcohol i diversió. Dormen en caixers, al carrer o a les platges i s'entreguen al botellón, que aquest any ha tornat a generar queixes al centre de la ciutat. La sensació de la ciutadania és que les actituds incíviques disfruten d'impunitat. Els infractors a penes se senten amenaçats.
BCN impulsa les relacions veïnals en 11 barris
BARCELONA
L'ajuntament i la Generalitat han ampliat fins a 11 barris els programes socials que porten a terme conjuntament per solucionar problemes de civisme i millorar les relacions de convivència.
Els plans de desenvolupament comunitari es posen en marxa quan els serveis socials d'un barri detecten un conflicte o una dificultat social. Entre altres aspectes, es treballa per millorar la convivència entre comerciants immigrants i autòctons; pal.liar la soledat de persones grans implicant-hi els veïns, o acostar les tecnologies o la cultura en aquells barris més desafavorits.
Entre els projectes que promou també hi figuren els denominats bancs del temps, en què els veïns intercanvien aquells treballs que saben fer, com podrien ser canviar feines de lampisteria per altres tasques domèstiques.
Als set programes que ja funcionen (al Casc Antic, el Carmel, Baró de Viver, Roquetes, Trinitat Nova, Verdum i Torre Baró) s'hi han sumat projectes a la Barceloneta, el Poble- sec, la Salut i Besòs.
El pressupost, gairebé un 25% més que l'any passat, és d'1.077.920 euros (180 milions de pessetes), dels quals el consistori n'aporta el 40%, la Generalitat un altre 40% i la resta, fundacions i entitats.
INCÓGNITAS PARA UN PLENO. LAS CLAVES DEL DEBATE
LA VANGUARDIA - 06/09/2005
do medidas contra estos grupos antes de que provocaran los disturbios. Diversos informes policiales alertaban de la presencia de colectivos peligrosos en la ciudad.
14. ¿Barcelona corre el peligro de convertirse en paraíso del turismo de botellón?
Aunque la mayoría de los visitantes deja pingües beneficios económicos durante su estancia en la ciudad, se observan síntomas preocupantes de una presencia cada vez más numerosa de turistas que, a partir del reclamo de los precios baratos y la juerga sin fin, han convertido Barcelona en escenario predilecto de sus farras etílicas. El botellón, un fenómeno que otras ciudades conocieron antes que la capital catalana, también se está poniendo de moda entre los de aquí y los de fuera. El consumo de alcohol en la calle, propiciado por la aparición de un auténtico ejército de lateros, crece exponencialmente.
15. ¿La ciudad comienza a padecer las consecuencias de una saturación turística?
Los responsables municipales parece que hasta ahora han tenido mucho más interés por atraer a nuevos
turistas que por asegurar un mínimo de calidad. Hay voces que reclaman poner coto a esta tendencia porque comporta más problemas que beneficios para la ciudad. Las encuestas municipales reflejan que los ciudadanos comienzan a preocuparse por este problema. El 7% de los barceloneses se declara contrario al turismo. Los turistas que llegan a la ciudad les molestan.
16. ¿Ha llegado la hora de imitar a otras grandes ciudades y gravar a los turistas con una tasa?
Éste es un debate que sigue abierto. A pesar de que destacados concejales - entre ellos el titular de Turismo, Jordi Portabella- han defendido que se imponga una tasa a los turistas que pernoctan en la ciudad, hasta ahora, el Ayuntamiento no se ha atrevido a aprobarla. El alcalde ha manifestado que para que una iniciativa de este tipo salga adelante es necesario el acuerdo con los hoteleros. Y éstos se oponen.
17. ¿Qué otros fenómenos deterioran el espacio público y la buena imagen de la ciudad?
Algunas actividades que se desarrollan de forma descontrolada en la vía pública provocan molestias los vecinos y transeúntes y ofrecen una imagen negativa de la ciudad. Unos requieren un tratamiento por parte de la administración porque detrás de ellos se esconden problemas sociales complejos. Es el caso de la mendicidad y la prostitución, dos problemas que se quieren afrontar con la nueva ordenanza del civismo. Mención aparte merecen los trileros y ciertas formas de mendicidad encubierta, que precisan de respuestas legales contundentes. Otros fenómenos como el de los limpiavidrios y los manteros sólo pueden combatirse con más control policial y sanciones efectivas.
18. ¿Ha de invertir el Ayuntamiento más dinero en limpieza?
El Ayuntamiento de Barcelona asegura que es uno de los que más invierten en los servicios de limpieza. No obstante, el aspecto de las calles, plazas y parques, a menudo, deja mucho que desear.
19. ¿Es necesario un plan de choque para que Ciutat Vella esté más limpia?
Los responsables municipales consideran que los efectivos de limpieza que trabajan en Ciutat Vella son suficientes e insisten en que el problema se encuentra en otro sitio: el comportamiento de los ciudadanos y la falta de sanciones. De todos modos, se ha observado que en las últimas semanas las calles de este distrito están más aseadas porque se ha intensificado el dispositivo de BCNeta.
20. ¿Qué papel han desempeñado los socios del alcalde Clos y los grupos de la oposición en la polémica sobre el aumento del incivismo y el deterioro del espacio público?
El alcalde ha tenido que aguantar en solitario la mayoría de los ataques, aunque al menos en esta ocasión, a diferencia de lo sucedido otras veces durante este mandato, ERC e ICV no se han sumado a esas críticas. Entre tanto, la oposición municipal ha ido a remolque de la trascendencia mediática que el asunto que les ha llevado a reclamar un pleno extraordinario ha adquirido este verano. En el debate de hoy, el equipo de gobierno deberá explicar con claridad hacia dónde piensa que debe guiar la nave. En juego está un modelo determinado de ciudad. Por su parte, Convergència i Unió y Partido Popular, más que eslóganes electorales, deberán presentar alternativas realistas.
LA VANGUARDIA 6.9.05
EL DIAGNÓSTICO DEL INCIVISMO QUE PADECE BARCELONA
Incógnitas para un pleno
Veinte preguntas sobre el deterioro del espacio público y la convivencia en Barcelona
La ciudad exige respuestas para combatir su degradación
El pleno del Ayuntamiento de Barcelona se reúne hoy en una sesión extraordinaria dedicada a un único asunto: la proliferación de comportamientos incívicos en la ciudad. Los concejales debatirán sobre un fenómeno que ha crecido a gran velocidad y ha llevado a la degradación del espacio público, especialmente en Ciutat Vella.
RAMON SUÑÉ | ÓSCAR MUÑOZ - 06/09/2005
La situación, conducida a un extremo violento, ha reaparecido este mes de agosto en Gràcia y Sants, donde, en el marco de las fiestas mayores, se han producido altercados que se han saldado con heridos, detenidos y cuantiosos daños materiales. La gravedad de la situación ha sido portada de los diarios y de los informativos de radio y televisión estas tres últimas semanas. El pleno del Consistorio se celebra después de que los dos grupos de la oposición -CiU y PP- lo solicitaran conjuntamente. El equipo de gobierno -PSC, ERC e ICV-UiA- no ha tenido más remedio que acceder. El reglamento municipal fija que si la reunión la piden más de once ediles -populares y conconvergentes suman 16- debe celebrarse. La sesión de hoy debe poner negro sobre blanco en una cuestión que está en la calle. Los ciudadanos la sufren y la comentan. Los vecinos y los comerciantes la denuncian y exigen a los responsables de las administraciones que den respuestas eficaces para atajarla. Pero, en el debate de fondo, el examen también lo deben pasar los ciudadanos. De ellos depende también que Barcelona sea una ciudad amable en la que reine la convivencia.
1. ¿Por qué se ha llegado a esta situación?
Por una suma de factores: un marco normativo y legal excesivamente garantista e ineficaz que deja impunes muchos comportamientos incívicos; la actitud de las autoridades municipales que durante demasiados años han practicado la política de laissez faire y no han ejercido toda la autoridad por temor a ser acusadas de autoritarias; la escasa presencia de efectivos policiales en la calle con una finalidad preventiva; una presión sobre el espacio público, en especial en los barrios más céntricos, producto de la sobrecarga de actividad que en ellos se registra; un modelo turístico y de ciudad imperfecto que acaba generando un efecto llamada sobre individuos de comportamiento poco ejemplarizante; la existencia de focos de marginación social que se enquistan en el tejido urbano...
2. Si el problema existe desde hace tiempo, ¿por qué no se ha actuado antes?
El actual mandato comenzó con la promesa de hacer de la lucha contra el incivismo la máxima prioridad. Pero han tenido que pasar meses para que el gobierno municipal tomara verdadera conciencia de la magnitud de un problema que confiaba solucionar con una dosis extra de pedagogía.
3. ¿Qué responsabilidad tienen los propios barceloneses? ¿Y los visitantes de la ciudad?
A juzgar por sus actitudes, muchos nativos, contaminados por un absurdo individualismo, se niegan a considerar el espacio público como una prolongación del espacio privado. Por lo que respecta a quienes están de paso por la ciudad, en muchos casos no tienen reparo en comportarse en Barcelona como no lo harían en sus propias ciudades.
4. ¿Para qué sirven las ordenanzas municipales?
Pese a su valor normativo, demasiado a me-nudo las ordenanzas municipales no se aplican. La que regula el uso del espacio público detalla -y prohíbe expresamente- un buen número de comportamientos que pueden considerarse incívicos (desde pintar las fachadas hasta orinar en la vía pública). Sin embargo, la mayor parte se consideran infracciones leves que son sancionadas con multas de hasta 450 euros. Una parte importante de los autores de estos actos no paga la multa, ya sea porque la comunicación de la denuncia no llega a su domicilio o porque vive fuera de la ciudad. De este modo, un listado exhaustivo de infracciones y sus correspondientes castigos se convierte en papel mojado. El Ayuntamiento de Barcelona ha anunciado su modificación -la entrada en vigor de la nueva ordenanza del civismo está prevista para el 1 de enero del 2006- y explora vías legales para que las sanciones económicas que se imponen se tengan que pagar, algo que ahora sólo sucede en tres de cada diez casos.
5. ¿Cuál ha sido la eficacia de las últimas campañas de promoción del civismo?
Prácticamente nula. En el último año y medio el Ayuntamiento ha invertido de forma sostenida en campañas de información y publicidad que, en el mejor de los casos, sólo han servido para reafirmar las convicciones de los que ya estaban convencidos. Un ejemplo es la iniciativa emprendida este verano por el distrito de Ciutat Vella dirigida a los clientes de los bares y restaurantes para que orinen en los lavabos de estos establecimientos antes de salir a la calle. El resultado no ha sido el esperado. Sólo se adhirieron cinco locales cuando la previsión municipal era que fuesen doscientos.
6. ¿Dónde está la Guardia Urbana?
Aunque el Ayuntamiento asegura que hay presencia suficiente de los agentes en las calles, vecinos, comerciantes y oposición municipal dicen que no, que faltan efectivos, sobre todo en labores preventivas o disuasorias. Por ello, reclaman que se instaure la figura del guardia de barrio.
7. ¿El despliegue de los Mossos aliviará la situación?
Joan Clos ha insistido por activa y por pasiva que la Guardia Urbana dedica gran parte de su tiempo a labores de seguridad que no son de su competencia. El despliegue de los Mossos permitirá a la policía municipal ocuparse de lo que le compete: velar por el cumplimiento de las ordenanzas municipales; en suma, tal como ha dicho el alcalde, "hacer de Guardia Urbana".
8. ¿La Carta Municipal será un instrumento útil para combatir el incivismo?
Dependerá de cuál sea el contenido de la reforma de la ley orgánica del poder judicial que permitirá la implantación de la justicia de proximidad. En cualquier caso, la aplicación de este nuevo sistema deberá esperar en el mejor de los casos hasta el próximo verano.
9. ¿Hay otras vías para perseguir el incivismo?
Como la vía administrativa no surte efecto, el Ayuntamiento ha comenzado a perseguir algunas infracciones de ordenanzas municipales mediante la vía penal. Lo ha hecho con trileros y limpiavidrios a quienes, después de intervenirles el material que utilizan, se les denuncia por desobediencia a la autorirad. Recientemente, un trilero que ejercía esta actividad no permitida en la Rambla ha sido condenado a seis meses de prisión y el pago de las costas del juicio.
10. ¿Cómo han resuelto asunto otras ciudades?
Básicamente con más vigilancia y actuación de los cuerpos policia-este les y con unas sanciones más contundentes, que incluyen la prisión, que disuaden a los incívicos.
11. ¿Ha habido un exceso de permisividad ante determinados comportamientos incívicos?
Cada vez hay más responsables municipales que creen que se han permitido comportamientos indeseados amparándose en un respeto a la libertad individual mal entendido. El propio alcalde ha explicado que ha habido cierto temor desde las administraciones a otorgar a las fuerzas de orden público más poder en este asunto porque permanece en la memoria colectiva la idea de la policía represora del franquismo. Sin embargo, en otros países de mayor tradición democrática, los cuerpos de seguridad actúan sin esa atadura y los ciudadanos lo ven bien.
12. ¿El Ayuntamiento promociona actividades que causan molestias?
Ésta es una de las contradicciones más citadas por CiUy PP. Mientras se intenta evitar el ruido y las pintadas, el Ayuntamiento promociona estas actividades, por ejemplo, mediante cursos y concursos de grafitis en los centros cívicos o juveniles dependientes del municipio o pactando con grupos percusionistas que abandonen lugares en los que los vecinos se han quejado para irse a otros donde también molestan. Los responsables municipales defienden que estas actividades puedan realizarse dentro de un orden y prefieren pactar antes que prohibir.
13. ¿Cuál es la actitud del Ayuntamiento ante grupos que muestran su carácter incívico con expresiones violentas?
Los altercados de las fiestas de Gràcia y de Sants han llevado al Ayuntamiento a personarse en las causas judiciales abiertas como acusación. Sin embargo, la oposición ha lamentado que esa actuación llegara tarde y que no se hayan tomado medidas contra estos grupos antes de que provocaran los disturbios. Diversos informes policiales alertaban de la presencia de colectivos peligrosos en la ciudad.
14. ¿Barcelona corre el peligro de convertirse en paraíso del turismo de botellón?
Aunque la mayoría de los visitantes deja pingües beneficios económicos durante su estancia en la ciudad, se observan síntomas preocupantes de una presencia cada vez más numerosa de turistas que, a partir del reclamo de los precios baratos y la juerga sin fin, han convertido Barcelona en escenario predilecto de sus farras etílicas. El botellón, un fenómeno que otras ciudades conocieron antes que la capital catalana, también se está poniendo de moda entre los de aquí y los de fuera. El consumo de alcohol en la calle, propiciado por la aparición de un auténtico ejército de lateros, crece exponencialmente.
15. ¿La ciudad comienza a padecer las consecuencias de una saturación turística?
Los responsables municipales parece que hasta ahora han tenido mucho más interés por atraer a nuevos turistas que por asegurar un mínimo de calidad. Hay voces que reclaman poner coto a esta tendencia porque comporta más problemas que beneficios para la ciudad. Las encuestas municipales reflejan que los ciudadanos comienzan a preocuparse por este problema. El 7% de los barceloneses se declara contrario al turismo. Los turistas que llegan a la ciudad les molestan.
16. ¿Ha llegado la hora de imitar a otras grandes ciudades y gravar a los turistas con una tasa?
Éste es un debate que sigue abierto. A pesar de que destacados concejales -entre ellos el titular de Turismo, Jordi Portabella- han defendido que se imponga una tasa a los turistas que pernoctan en la ciudad, hasta ahora, el Ayuntamiento no se ha atrevido a aprobarla. El alcalde ha manifestado que para que una iniciativa de este tipo salga adelante es necesario el acuerdo con los hoteleros. Y éstos se oponen.
17. ¿Qué otros fenómenos deterioran el espacio público y la buena imagen de la ciudad?
Algunas actividades que se desarrollan de forma descontrolada en la vía pública provocan molestias los vecinos y transeúntes y ofrecen una imagen negativa de la ciudad. Unos requieren un tratamiento por parte de la administración porque detrás de ellos se esconden problemas sociales complejos. Es el caso de la mendicidad y la prostitución, dos problemas que se quieren afrontar con la nueva ordenanza del civismo. Mención aparte merecen los trileros y ciertas formas de mendicidad encubierta, que precisan de respuestas legales contundentes. Otros fenómenos como el de los limpiavidrios y los manteros sólo pueden combatirse con más control policial y sanciones efectivas.
18. ¿Ha de invertir el Ayuntamiento más dinero en limpieza?
El Ayuntamiento de Barcelona asegura que es uno de los que más invierten en los servicios de limpieza. No obstante, el aspecto de las calles, plazas y parques, a menudo, deja mucho que desear.
19. ¿Es necesario un plan de choque para que Ciutat Vella esté más limpia?
Los responsables municipales consideran que los efectivos de limpieza que trabajan en Ciutat Vella son suficientes e insisten en que el problema se encuentra en otro sitio: el comportamiento de los ciudadanos y la falta de sanciones. De todos modos, se ha observado que en las últimas semanas las calles de este distrito están más aseadas porque se ha intensificado el dispositivo de BCNeta.
20. ¿Qué papel han desempeñado los socios del alcalde Clos y los grupos de la oposición en la polémica sobre el aumento del incivismo y el deterioro del espacio público?
El alcalde ha tenido que aguantar en solitario la mayoría de los ataques, aunque al menos en esta ocasión, a diferencia de lo sucedido otras veces durante este mandato, ERC e ICV no se han sumado a esas críticas. Entre tanto, la oposición municipal ha ido a remolque de la trascendencia mediática que el asunto que les ha llevado a reclamar un pleno extraordinario ha adquirido este verano. En el debate de hoy, el equipo de gobierno deberá explicar con claridad hacia dónde piensa que debe guiar la nave. En juego está un modelo determinado de ciudad. Por su parte, Convergència i Unió y Partido Popular, más que eslóganes electorales, deberán presentar alternativas realistas.
LA VANGUARDIA 6.9.05
Once barrios se benefician de planes para fomentar el civismo y la convivencia
E. CASTELLS - 06/09/2005
BARCELONA
Con el objetivo de fomentar el civismo y la convivencia y aumentar así la calidad de vida de los ciudadanos, el Ayuntamiento y la Generalitat han ampliado los planes llamados de desarrollo comunitario de siete a once barrios. Los trabajos que ya se están llevando a cabo mejoran los barrios de Casc Antic, Carmel, Roquetes, Trinitat Nova, Verdum, Torre Baró y Baró de Viver. Los cuatro barrios nuevos en los que se actúa a partir de este año son la Barceloneta, La Salut, Poble Sec y Besòs.
Los planes de desarrollo comunitario son muy diversos y, en función de las necesidades de la zona, actúan sobre aspectos relacionados con la salud, la educación, la inserción laboral, el medio ambiente, la inmigración, los menores, la tercera edad, los discapacitados, la cultura o las nuevas tecnologías.
Así, entre otras iniciativas, hay un proyecto de formación de adultos en Trinitat Nova, uno de conocimiento de la cultura gitana en el Besòs, una oficina de atención a personas mayores en la Barceloneta o una sala de lectura en Baró de Viver. Entre los proyectos, figuran los bancos del tiempo, en los que los vecinos intercambian cosas que saben hacer, como podría ser arreglos de fontanería a cambio de colaborar en tareas domésticas como planchar o cuidar niños.
Estos proyectos comunitarios pretenden, a partir de la colaboración entre las administraciones y las entidades vecinales, aumentar la calidad de vida de los ciudadanos, según explicó ayer el concejal de Benestar Social, Ricard Gomà. "Estos planes buscan cambiar los valores de los ciudadanos para conseguir objetivos de mejora social en ámbitos tan diversos como la salud, la vivienda o la tercera edad, entre otros", añadió.
El objetivo para el año 2006 es que los diez distritos de la ciudad tengan su propio plan de desarrollo comunitario. "Actualmente Les Corts, Sarrià y Eixample no disponen de planes pero estamos trabajando en estos territorios", señaló Gomà.
La metodología de estos planes se basa en la participación y el trabajo en colaboración para "construir una ciudadanía activa y responsable", según describió el concejal.
La gerente del sector de Servicios a las Personas del Ayuntamiento de Barcelona, Gloria Figuerola, manifestó que "la filosofía de los planes es trabajar la solidaridad y la convivencia para resolver los problemas entre todos". Los planes funcionan a partir de la detección de un problema y la elaboración de una diagnosis. Figuerola añadió que 151 entidades del entramado asociativo, 85 servicios públicos de proximidad (bibliotecas, centros cívicos, escuelas o Centros de Atención Primaria) y 42 técnicos comunitarios y de las Administraciones participan en los planes por el civismo.
LA VANGUARDIA 6.9.05
La contraoferta de Clos
El alcalde ofrece a CiU y PP consensuar un auerdo sobre el civismo
R. S. - 06/09/2005
BARCELONA
El equipo de gobierno del Ayuntamiento de Barcelona hizo llegar ayer por la tarde a CiU y PP un texto alternativo a la propuesta que los grupos de la oposición someterán a debate y votación en el pleno municipal extraordinario sobre civismo que se celebrará hoy. El propósito de PSC, ERC e ICV-EUiA es llegar a un acuerdo con nacionalistas y populares a fin de cerrar el debate con un "pacto de ciudad" en torno a esta cuestión.
Las negociaciones podrían prolongarse esta mañana, en las horas previas al inicio de la sesión. No obstante, ayer por la noche el acuerdo parecía muy poco probable. El texto presentado por el gobierno municipal elimina las numerosas y severas críticas que CiU y PP formulan en su propuesta contra el alcalde y su equipo. Baste un ejemplo. El documento firmado por Xavier Trias y Alberto Fernández censura la actitud de Clos por "no ser capaz de adoptar medidas preventivas ante los nuevos fenómenos que permitan ejercer la autoridad a fin de garantizar la convivencia cívica en los espacios públicos". En cambio, en la contrapropuesta el del tripartito municipal dice que el Ayuntamiento "se compromete a reforzar la prevención y disuasión de comportamientos incívicos y a adecuar los recursos humanos y materiales necesarios (...)".
El equipo de gobierno tampoco está dispuesto a aceptar referencias concretas como la que CiU y PP hacen a la figura del "guardia de barrio". PSC, ERC e ICV-EUiA quieren un texto más genérico en el que se haga mención a las funciones de la Junta de Seguridad Local y al próximo despliegue de los Mossos. Fuentes municipales señalaron al respecto que no se pueden reclamar guardias de barrio cuando ni siquiera están del todo definidas las funciones que, a partir del 1 de noviembre, tendrán los agentes de la policía de la Generalitat y los de la Guardia Urbana.
LA VANGUARDIA 6.9.05
Barcelona, dígame
EUGENI MADUEÑO - 06/09/2005
El pleno municipal discute hoy sobre el incivismo en Barcelona. La oposición exigirá al gobierno municipal tripartito que acabe con unas prácticas en el espacio público, que, paradójicamente, parecen ser el principal atractivo de Barcelona para atraer determinadas inversiones empresariales. Porque Barcelona es un imán que atrae no sólo a los jóvenes en busca del sol, la playa y el estilo festivo de vivir en la ciudad, sino de las multinacionales que les necesitan como mano de obra de sus peculiares actividades. Me refiero a los call centers,los centros de llamadas telefónicas para las que la capital catalana se ha convertido en una especie de Eldorado. "Después de Dublín y Bruselas en los años 90, y luego el Magreb, España es ahora el destino más preciado para estas empresas europeas y americanas", leo en las páginas de economía de Le Point."España acumula 1.500 empresas de este tipo que emplean a 140.000 teleoperadores, de los cuales 40.000 están en Madrid, 35.000 en Barcelona, 15.000 en Valencia… frente a los 6.000 de Marruecos". La revista especializada En-contact apunta cuáles son los motivos de ese atractivo, presentes en la película de Kaplisch L´auberge espagnole,y alguno de los cuales será parte estelar del debate plenario de hoy: "El sol, el mar, la incesante agitación ruidosa y colorista de la Rambla, con su lote de músicos, de restaurantes de tapas...".
"Sin duda, lo que más nos atrae es el ambiente informal de Barcelona", dice, riendo, Rosita Santiago, en su transparente despacho de Avis en el World Trade Center (WTC). Y añade: "Míreme a mí, con esta blusa desabrochada… de estar en París llevaría traje chaqueta". Rosita distingue entre informalidad y gamberrismo. "No nos comparen con los turistas ingleses de borrachera, que lo estropean todo y deforman la imagen de la ciudad". Y añade: "Una vez vino un periodista francés a entrevistarnos, y en su crónica destacó antes el hecho de que nuestros operadores visten bermudas o llevan chancletas que las condiciones del local, que son estupendas".
Estupendas, ciertamente. Mientras atienden a clientes perdidos en el mapa europeo, los operadores disfrutan de unas vistas espléndidas sobre el puerto y la ciudad. Tan bonitas son, que los mejores lugares para disfrutarlas se sortean entre los empleados más eficientes y productivos del mes. Que una empresa premie a sus empleados con vistas o permitiéndoles llevar chancletas, en vez de aumentarles el sueldo es algo que a mí me cuesta entender, pero sobre lo que algo tendrán que decir los munícipes que hoy hablan de estos temas en el pleno. Un pleno que aprueba ayudas económicas anuales para lograr que empresas de estas características se instalen en la ciudad.
Avis tiene dos centros de reservas en Europa, uno en Barcelona y otro en Manchester. Cuando abrieron este último, los empleados contratados sabían que los hombres debían llevar corbata, y las mujeres vestidos equiparables. "Pues bien - dice Rosita como si se tratara de un hito-: la norma sólo duró seis meses, porque enseguida los trabajadores reclamaron ir como nosotros".
Avis se instaló en Barcelona en el año 2000, y da ocupación a más de doscientos empleados, los cuales atienden las demandas para alquilar coches que se les hacen desde siete países europeos: Holanda, Suiza, Bélgica, Francia, Italia, Portugal y España. Todos hablan dos idiomas, inglés y otro local. Tienen una media de 31 años. Han de saber mantener una conversación agradable y tener una mínima cultura general. Trabajan según las mil variedades de contratos laborables existentes, y cobran entre mil y mil cien euros netos al mes. Además han de hacer cursillos de formación permanente - estos días sobre lo que ocurre en Louisiana, no sea que un cliente les pida un coche en Nueva Orleans-, y aceptan que su jefe de equipo fiscalice sus conversaciones o cronometre el tiempo que tardan en responder las llamadas. (20 segundos, el día que visité el centro). Si a esto añadimos que en Barcelona no hay problema para reclutar jóvenes políglotas, desde japoneses a portugueses o alemanes, se entiende por qué esto es Eldorado.
"Podíamos instalarnos en Budapest, donde alquileres y salarios son más baratos; o en Rabat - dice Rosita Santiago-, pero en ninguna otra ciudad excepto en Madrid tendríamos la facilidad de reclutar que tenemos aquí". ¿Madrid? "Sí; allí el alquiler es más barato".
En los otros call centers ocurre lo mismo. Las ventajas empresariales llevan a decantarse por Barcelona. Ocurre en Agilent, sociedad americana que emplea a 450 operadores llegados de 30 países y que atiende en veintidós lenguas originales distintas. O en Sitel - número tres en el ranking americano de call centers-.O en Iberia, en City Bank…
Como escribe Geneviève Colonna en Le Point con una ironía que aquí no gastamos, en Barcelona todo son buenas razones empresariales para instalarse: un control sindical inexistente, una legislación que autoriza el trabajo nocturno y el de fin de semana sin sobrecostes excesivos, y ayudas municipales para instalarse, lo que reduce el coste total en casi un 25%. Para los empleados la realidad es otra: un nivel de vida y unos precios de alquiler por las nuebes, lo que les obliga a compartir vivienda, y, como máxima compensación a la ingratitud del oficio, "el consuelo de ver el mar".
LA MALLA 6.9.05
| Barcelona |
 | |||
|
|
| ||
|
El ple de l'Ajuntament debat sobre el civisme a la ciutat | | ||
|
|
| ||
|
|
| ||
|
|
| ||
|
|
| ||
|
| |||
|
|
| ||
|
El ple extraordinari de l'Ajuntament de Barcelona sobre l'incivisme que s'ha viscut, aquest estiu, a la ciutat se celebra aquest dimarts a les 12:00 hores. D'aquesta manera, els grups de l'oposició municipal (CiU i PPC) s'han sortit amb la seva i han aconseguit forçar la sessió. De ben segur que els aldarulls que es van viure durant les Festes de Gràcia o a l'estació de Metro de Mercat de Nou de Sants tindran un protagonisme important. També s’estudiarà l’informe dels Mossos d’Esquadra que alertava que la capital catalana era un indret escollit per tal que joves antisistema europeus rebessin aixopluc. | | ||
|
|
|||
|
|
| ||
|
|
EL PUNT 6.9.05
> L'oposició posa a examen la capacitat de reacció de Clos per combatre l'incivisme
ERC vol un contracte ciutadà per enfortir l'autoritat i ICV creu que la nova ordenança no és una vareta màgica
FRANCESC SANTIAGO. Barcelona
El ple monogràfic forçat per CiU i PP posarà avui a prova la capacitat de reacció del govern de Barcelona per combatre l'incivisme. L'equip de Clos pretén agafar la iniciativa per trencar la imatge d'inactivitat, mentre que l'oposició vol demostrar que la degradació és atribuïble a l'absència d'una política efectiva. Convergents i populars volen un estudi sobre la proliferació de grups radicals i fets violents i exigeixen més seguretat. Els socis de Clos oferiran receptes particulars. ERC proposarà un contracte ciutadà per enfortir l'autoritat municipal i ICV-EUiA alerta que només amb una nova ordenança municipal no es resol el problema.
Joan Clos (PSC) anunciava just abans de vacances l'aprovació d'una nova ordenança que permetés dotar l'Ajuntament de més autoritat per afrontar els abusos que es produeixen a la via pública. Poc s'imaginava llavors que precisament els aldarulls de les festes de Gràcia i les constants denúncies d'incivisme que s'han produït aquest estiu acabessin convertint-se en l'eix del debat polític en la tornada de les vacances. CiU i PP han forçat el ple monogràfic d'avui per intentar visualitzar que si la ciutat està bruta, es cometen actes incívics o no hi ha prou presència policial no és per la falta d'instruments, sinó per la ineficàcia i l'absència de coordinació de l'equip de Clos. En la proposta que avui se sotmetrà a debat i votació i que es reprodueix en aquesta pàgina, l'oposició insta el govern municipal a presentar un informe sobre la proliferació de grups radicals i fets violents, a posar fi a la impunitat, a incrementar la Guàrdia Urbana als barris i a facilitar els mitjans humans i materials per donar una resposta ràpida i eficaç a les denúncies dels ciutadans. El ple comença a les dotze i abans d'aquesta hora el govern municipal encara intentarà consensuar un text unitari. La Guàrdia Urbana de barri és un dels principals esculls per un acord. El president del grup municipal de CiU, Xavier Trias, va avançar que el seu serà un discurs crític -«fa dos anys que denuncio aquest desori», va dir- però es va mostrar obert a un debat constructiu i amb propostes. «El grau d'indignació de la gent al carrer és espectacular», va advertir Trias. Un portaveu farà una intervenció en nom del govern municipal, però cada grup del govern intervindrà amb receptes pròpies. ERC reclama una solució polièdrica -mesures legals, socials i educacionals- i proposarà un contracte ciutadà per reforçar l'autoritat municipal. ICV-EUiA va advertir que una nova ordenança municipal no és la «vareta màgica», va alertar del risc de simplificar en excés el debat i va recordar que la lluita contra l'incivisme no comença ara, sinó que ja fa anys que s'afronta. El debat durarà dues hores -una per al govern i una altra per a l'oposició- i hi haurà un torn de conclusions.
PROPOSTA D'ACORD
Grups radicals i fets violents
Presentació d'un informe que analitzi els fets i les causes que han comportat la proliferació de les actuacions de grups radicals i fets violents
Millor coordinació
Millorar la coordinació de les forces de seguretat per tal de garantir la llibertat dels ciutadans i ciutadanes a gaudir del bé comú. Posar fi a la impunitat amb què actuen aquests grups violents
Exemple de civisme
L'Ajuntament donarà exemple de civisme. El manteniment de la ciutat, la seva neteja i una actitud militant de cadascun dels seus treballadors en la defensa del civisme és una prioritat
La seguretat
L'Ajuntament tindrà cura de prendre les mesures de seguretat adients per tal de garantir la seguretat de les persones i els guarniments de totes les festes majors, així com totes aquelles expressions ciutadanes que se celebrin
La informació
Donar a conèixer de manera clara, expressa i pública tot el marc normatiu que regula i defineix el civisme. Continuar educant la ciutadania en els comportaments cívics i en el respecte dels valors ètics. Demanar la coresponsabilització de la ciutadania
Espais públics i serveis
Garantir uns espais i uns serveis de qualitat adequats als nous usos urbans
Mitjans humans i materials
L'Ajuntament es compromet a facilitar els mitjans humans i materials necessaris per donar resposta fiable, ràpida i eficaç a les denúncies dels ciutadans, agilitzant els processos d'inspecció i, si escau, de sanció
Guàrdia de barri
La funció del guàrdia de barri és clau per millorar el civisme. El govern municipal adoptarà les mesures necessàries per incrementar la plantilla de la Guàrdia Urbana
Propostes efectives
Presentar en el termini de tres mesos davant del Consell Municipal les propostes efectives, amb calendari i pressupost, per tal que en l'exercici del 2006 estiguin previstos els recursos financers
> La immigració i les ordenances
El PP va vincular ahir la immigració amb l'incivisme. Alberto Fernández Díaz va proposar que no es concedeixin o es renovin els permisos de feina i residència als immigrants que de manera reiterada incompleixin les ordenances municipals. El dirigent popular va denunciar que un 90% de les sancions imposades per infracció de l'ordenança d'usos dels espais públics estan pendents de pagament i que la majoria han estat comeses per immigrants. «El 60% no tenen NIF o la seva adreça o identificació no són fiables», va criticar. Pel PP, l'objectiu del ple d'avui és elaborar una nova ordenança municipal de convivència que garanteixi que els comportaments incívics seran sancionats i que no hi haurà impunitat. «No necessitem -va afegir- ni els Mossos, ni la Carta Municipal ni la justícia de proximitat. Seran una ajuda important, però l'Ajuntament ja té mecanismes per lluitar contra els incívics.» ICV-EUiA va advertir del risc de simplificar el debat i va retreure que el PP vinculi l'incivisme amb la immigració.
> Punt i a part. El doble de locals que l'estiu passat
Diversos districtes de Barcelona han tancat 32 locals, a falta de sumar-hi els de l'Eixample i les Corts, que pujarien aquesta xifra fins al mig centenar: més del doble de la vintena de locals tancats l'any passat segons el gremi.
L'Ajuntament de Barcelona encara no té a punt un balanç sobre el tancament de locals a l'estiu, però les xifres facilitades per alguns districtes situen aquesta xifra en un mínim de 32 locals tancats durant els mesos de juny, juliol i agost. A més, a aquestes xifres caldria afegir-hi els locals tancats en districtes com l'Eixample, que no han facilitat aquestes dades tot i que a mitjan agost el diari El Periódico xifrava en 13 els locals tancats a l'Eixample tot citant fonts municipals. Tampoc han facilitat dades del districte de les Corts, en què hi ha una important concentració de locals d'oci sense arribar a les grans xifres de Ciutat Vella, Eixample i Sarrià-Sant Gervasi.
Així, és més que probable que la xifra final superi els 50 locals tancats durant aquest estiu, que és el que calcula la patronal Fecalon. Segons aquesta mateixa entitat, això doblaria amb escreix la vintena de locals tancats durant el mateix període de l'any passat.
«Hi ha hagut expedients del 2002 que s'han executat ara amb el tancament dels locals», explica l'advocat Fernando Morales. La via del tancament exprés, en canvi, no necessitava expedients sancionadors previs sinó que l'Ajuntament podia ordenar el tancament preventiu del local després d'una sola inspecció.
Concretament, per poder tancar un local cal que la inspecció la faci un inspector de la Guàrdia Urbana i que s'hi trobi alguna d'aquestes tres faltes greus: que el local no disposa de llicència d'activitat, que no disposa d'un pla de protecció contra els incendis i que no disposa dels elements d'insonorització reglamentaris. En qualsevol d'aquests supòsits l'Ajuntament pot decretar el tancament cautelar fins que el propietari es posi al dia.
També pot procedir a un tancament preventiu si després de dues inspeccions es comprova que se supera l'aforment del local. Per acabar, l'Ajuntament pot tancar el local si en tres inspeccions -cosa que demostraria que és una falta habitual- s'observa un incompliment dels horaris de tancament, un excés del soroll emès al veïnat o que hi ha xivarri a la sortida.
Aquest últim és un dels punts que més empipa els veïns que volen dormir i al mateix temps els empresaris, que diuen que no poden fer-se responsables del que passa al carrer, ja que el soroll pot ser provocat per gent que ni tan sols no ha estat al seu local. Locals com La Paloma han decidit intentar aturar això amb uns mims que a la sortida demanen silenci als clients que es queden a fora i els animen a marxar. En aquelles hores regna en molts llocs de la ciutat la mala educació, l'alcohol o una fatal combinació de totes dues coses.
Entre els locals tancats aquest estiu destaca la Cibeles, un dels clàssics a la ciutat, com també ho és Terrazza. Cibeles no reuneix percisament el perfil d'un públic socialment conflictiu, però l'Ajuntament ha ordenat precintar-lo. L'Atelier, a la rambla del Raval, el van tancar una nit en plena actuació cultural, per problemes de llicència. K-ché, a Horta, va ser dels primers en la creuada d'estiu contra els locals que molesten o sense papers en regla.
Sin conexión 
Enviar mensaje