EL PUNT 3.10.05
> Ajuntament i entitats alerten que un pla de Medi Ambient «bloqueja» el futur de l'aeroport
Clos, la Cambra i el RACC defensen que l'ampliació d'espais naturals hipoteca el desenvolupament de la infraestructura
FRANCESC SANTIAGO. Barcelona
La proposta d'ampliar espais naturals a l'entorn de l'aeroport de Barcelona -prevista en el pla Xarxa Natura 2000, que impulsa el conseller Salvador Milà- desperta recels. L'Ajuntament de Barcelona, la Cambra de Comerç i el RACC alerten que el pla hipoteca el futur desenvolupament d'una instal·lació que consideren estratègica per al futur econòmic de Catalunya. Les al·legacions presentades, però, divideixen el govern municipal; el primer tinent d'alcalde, Xavier Casas (PSC), exigeix la retirada del pla, la tinent d'alcalde d'ICV, Imma Mayol, el defensa i Jordi Portabella (ERC) s'ho mira en silenci. El Departament de Medi Ambient encara no ha donat cap resposta a les al·legacions contràries al pla Xarxa Natura 2000.
Clos, la Cambra i el RACC defensen que l'ampliació d'espais naturals hipoteca el desenvolupament de la infraestructura
FRANCESC SANTIAGO. Barcelona
La proposta d'ampliar espais naturals a l'entorn de l'aeroport de Barcelona -prevista en el pla Xarxa Natura 2000, que impulsa el conseller Salvador Milà- desperta recels. L'Ajuntament de Barcelona, la Cambra de Comerç i el RACC alerten que el pla hipoteca el futur desenvolupament d'una instal·lació que consideren estratègica per al futur econòmic de Catalunya. Les al·legacions presentades, però, divideixen el govern municipal; el primer tinent d'alcalde, Xavier Casas (PSC), exigeix la retirada del pla, la tinent d'alcalde d'ICV, Imma Mayol, el defensa i Jordi Portabella (ERC) s'ho mira en silenci. El Departament de Medi Ambient encara no ha donat cap resposta a les al·legacions contràries al pla Xarxa Natura 2000.
El pla Xarxa Natura 2000 preveu l'ampliació de la protecció sobre la pineda -entre el Prat i Viladecans-, les Basses de Can Dimoni, a Viladecans, i la franja marítima del Llobregat a Cunit. L'ampliació d'aquests espais és vista amb molts recels. L'Ajuntament de Barcelona, amb la firma del primer tinent d'alcalde, Xavier Casas (PSC), exigeix la suspensió del pla fins que estigui elaborat el pla territorial metropolità. El consistori justifica que el pla director de l'aeroport i la corresponent declaració d'impacte ambiental ja garanteixen la preservació dels hàbitats actual i futur, i titlla d'innecessaris els nous instruments de protecció. L'escrit de Casas afegeix que algun punt de l'ampliació fins i tot fa inviable el pla director aeroportuari, que ja està aprovat, i defensa que la protecció en l'àmbit del front marí i en el contorn de l'aeroport significa una «restricció absoluta» a les possibles necessitats de la zona aeroportuària. «És totalment prescindible la protecció de l'àmbit marí situat a l'entorn de l'aeroport, que, a més, no sembla que avui reuneixi cap element específic de valor natural», conclou l'escrit del màxim responsable municipal d'Urbanisme.
El Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) també ha presentat una densa al·legació contra el pla Xarxa Natura 2000. El RACC recorda que els aspectes de protecció ja estan previstos i acordats en el mateix pla director i considera una deslleialtat institucional proposar ara una ampliació, tenint en compte que ja hi ha un acord entre totes les administracions. «La proposta d'ampliació modifica les regles del joc determinades de forma vinculant i acceptades per les mateixes administracions», diu el text presentat per Sebastià Salvadó, president del RACC. Salvadó afegeix que la proposta de Medi Ambient d'ampliació de la protecció en l'àmbit del delta del Llobregat i del Garraf no té en compte les necessitats operatives de l'aeroport, «pot hipotecar el seu desenvolupament futur cap al mar i compromet l'operativitat del port i el seu creixement cap al sud». «L'obra d'ampliació actualment en execució, la nova terminal i l'arribada del TGV es mereixen una situació d'atenció respecte de les administracions ambientals. S'ha de fer compatible la protecció de la naturalesa existent amb el desenvolupament del nucli econòmic i de gestió que implica la infraestructura de l'aeroport», conclou. La Cambra de Comerç també s'hi ha manifestat en contra. Les seves al·legacions, però, no s'han fet públiques. Un portaveu de la Cambra ha indicat que la institució presentarà aviat els seus arguments. D'altra banda, Barcelona Aeronàutica i de l'Espai (BAIE) ha fet arribar la seva preocupació al Departament de Medi Ambient recordant que el pla d'ampliació d'espais naturals hipoteca fortament les possibilitats de desenvolupament de l'aeroport. «No s'han d'augmentar les àrees de protecció de l'entorn de l'aeroport, ja siguin terrestres o marines, fins que no se'n pugui garantir la compatibilitat amb les previsions de creixement», assenyala el president de BAIE, Fernando de Caralt.
El Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) també ha presentat una densa al·legació contra el pla Xarxa Natura 2000. El RACC recorda que els aspectes de protecció ja estan previstos i acordats en el mateix pla director i considera una deslleialtat institucional proposar ara una ampliació, tenint en compte que ja hi ha un acord entre totes les administracions. «La proposta d'ampliació modifica les regles del joc determinades de forma vinculant i acceptades per les mateixes administracions», diu el text presentat per Sebastià Salvadó, president del RACC. Salvadó afegeix que la proposta de Medi Ambient d'ampliació de la protecció en l'àmbit del delta del Llobregat i del Garraf no té en compte les necessitats operatives de l'aeroport, «pot hipotecar el seu desenvolupament futur cap al mar i compromet l'operativitat del port i el seu creixement cap al sud». «L'obra d'ampliació actualment en execució, la nova terminal i l'arribada del TGV es mereixen una situació d'atenció respecte de les administracions ambientals. S'ha de fer compatible la protecció de la naturalesa existent amb el desenvolupament del nucli econòmic i de gestió que implica la infraestructura de l'aeroport», conclou. La Cambra de Comerç també s'hi ha manifestat en contra. Les seves al·legacions, però, no s'han fet públiques. Un portaveu de la Cambra ha indicat que la institució presentarà aviat els seus arguments. D'altra banda, Barcelona Aeronàutica i de l'Espai (BAIE) ha fet arribar la seva preocupació al Departament de Medi Ambient recordant que el pla d'ampliació d'espais naturals hipoteca fortament les possibilitats de desenvolupament de l'aeroport. «No s'han d'augmentar les àrees de protecció de l'entorn de l'aeroport, ja siguin terrestres o marines, fins que no se'n pugui garantir la compatibilitat amb les previsions de creixement», assenyala el president de BAIE, Fernando de Caralt.
> La proposta obre una ferida en el govern municipal
L'alcalde, Joan Clos, deia al juliol en privat que si ser d'esquerres volia dir presentar un pla d'ampliació d'espais naturals que posés barreres al creixement i desenvolupament futur de l'aeroport, doncs ell no era d'esquerres. Era una manera de dir que de totes les infraestructures de Catalunya, l'aeroport és la peça estratègica de futur. Les paraules de Clos s'han traduït setmanes més tard amb l'al·legació signada pel tinent d'alcalde d'Urbanisme, Xavier Casas (PSC), en què demana la suspensió del pla que impulsa el conseller ecosocialista Salvador Milà. La posició de Clos és una topada clara amb el conseller Milà, i provoca friccions en el govern municipal. Tot i que Casas firma en nom de l'Ajuntament, la tinent d'alcalde d'ICV-EUiA, Imma Mayol, ha enviat una carta al director general de Medi Natural, Ramon Luque, deixant clar que comparteix la proposta del pla Xarxa Natura 2000. El tinent d'alcalde d'ERC, Jordi Portabella, no ha intervingut en el debat, malgrat l'atenció que sempre dedica a l'estratègia de futur de l'aeroport. Tampoc ha atès les peticions d'aquest diari el director general de Medi Natural.
> Un aeroport envoltat d'espais protegits
ROSA M. BRAVO. Barcelona
Les al·legacions de l'Ajuntament de Barcelona, el RACC i BAIE consideren que l'ampliació de la Xarxa Natura 2000 compromet el creixement de l'aeroport cap al sud i el mar, però de fet en aquests moments l'aeròdrom es troba amb espais protegits mediambientalment en aquests dos punts. Al sud té la llacuna del Remolar-Filipines. I a la banda del mar es troba amb el litoral del Prat, que fa de corredor biològic entre els aiguamolls de la Ricarda i el Remolar-Filipines. En aquestes llacunes hi ha 356 espècies diferents d'aus i són un punt d'hivernada per a milers d'ocells migratoris. Per aquest motiu estan catalogades per Medi Ambient com a reserves naturals parcials.
A més de les dues llacunes, hi ha diferents àrees que estan considerades com a zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA), una de les dues directives europees que configuren la Xarxa Natura 2000. Es tracta del Remolar-Filipines, la Ricarda -que tenen, doncs, doble protecció-, la platja del Prat, els Reguerons i la Murtra. El Remolar-Filipines, la Murtra i els Reguerons són al municipi de Viladecans, i la resta, al Prat. La declaració d'impacte ambiental de l'ampliació de l'aeroport, que van consensuar diferents entitats i administracions, inclosos l'Ajuntament de Barcelona i el Departament de Medi Ambient, va establir el 2002 que per compensar la construcció de la tercera pista calia crear un corredor litoral per connectar la Ricarda i el Remolar, i un altre per connectar el Remolar amb els Reguerons, entre altres actuacions. El RACC es basa en aquest acord per acusar Medi Ambient de «deslleialtat institucional», el qual ara vol ampliar la zona protegida.
Les basses de Cal Dimoni, un espai de 31 hectàrees proposat en l'ampliació de la Xarxa Natura 2000, està a prop de la Murtra i els Reguerons. L'altra zona, la pineda litoral -288 hectàrees al Prat i Viladecans-, està entre la tercera pista i la platja. El seu valor rau en el fet que és gairebé l'única de tot el litoral sense urbanitzar i s'hi troben espècies com ara orquídies salvatges. Pel que fa a les al·legacions respecte a la protecció a la zona marítima, Medi Ambient assenyala que la possibilitat de fer una pista al mar «és inviable econòmicament i mediambientalment».
La voluntat de protegir globalment espais dispersos i desconnectats ara entre si és la base de la constitució del Consorci del Delta del Llobregat, que es va reunir per primer cop el juliol passat. Aquest consorci està presidit pel conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, i n'és el vicepresident el director de Medi Natural de la Generalitat, Ramon Luque. En formen part els alcaldes i els regidors de Medi Ambient del Prat i Viladecans. Paral·lelament al treball del consorci, al delta es van recuperant espais com a compensació de les obres de les diferents infraestructures, com ara la platja de Ca l'Arana, a la nova desembocadura del Llobregat -desviat ara fa un any- i Cal Tet, un estany creat també per compensar el desviament del riu.
ROSA M. BRAVO. Barcelona
Les al·legacions de l'Ajuntament de Barcelona, el RACC i BAIE consideren que l'ampliació de la Xarxa Natura 2000 compromet el creixement de l'aeroport cap al sud i el mar, però de fet en aquests moments l'aeròdrom es troba amb espais protegits mediambientalment en aquests dos punts. Al sud té la llacuna del Remolar-Filipines. I a la banda del mar es troba amb el litoral del Prat, que fa de corredor biològic entre els aiguamolls de la Ricarda i el Remolar-Filipines. En aquestes llacunes hi ha 356 espècies diferents d'aus i són un punt d'hivernada per a milers d'ocells migratoris. Per aquest motiu estan catalogades per Medi Ambient com a reserves naturals parcials.
A més de les dues llacunes, hi ha diferents àrees que estan considerades com a zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA), una de les dues directives europees que configuren la Xarxa Natura 2000. Es tracta del Remolar-Filipines, la Ricarda -que tenen, doncs, doble protecció-, la platja del Prat, els Reguerons i la Murtra. El Remolar-Filipines, la Murtra i els Reguerons són al municipi de Viladecans, i la resta, al Prat. La declaració d'impacte ambiental de l'ampliació de l'aeroport, que van consensuar diferents entitats i administracions, inclosos l'Ajuntament de Barcelona i el Departament de Medi Ambient, va establir el 2002 que per compensar la construcció de la tercera pista calia crear un corredor litoral per connectar la Ricarda i el Remolar, i un altre per connectar el Remolar amb els Reguerons, entre altres actuacions. El RACC es basa en aquest acord per acusar Medi Ambient de «deslleialtat institucional», el qual ara vol ampliar la zona protegida.
Les basses de Cal Dimoni, un espai de 31 hectàrees proposat en l'ampliació de la Xarxa Natura 2000, està a prop de la Murtra i els Reguerons. L'altra zona, la pineda litoral -288 hectàrees al Prat i Viladecans-, està entre la tercera pista i la platja. El seu valor rau en el fet que és gairebé l'única de tot el litoral sense urbanitzar i s'hi troben espècies com ara orquídies salvatges. Pel que fa a les al·legacions respecte a la protecció a la zona marítima, Medi Ambient assenyala que la possibilitat de fer una pista al mar «és inviable econòmicament i mediambientalment».
La voluntat de protegir globalment espais dispersos i desconnectats ara entre si és la base de la constitució del Consorci del Delta del Llobregat, que es va reunir per primer cop el juliol passat. Aquest consorci està presidit pel conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, i n'és el vicepresident el director de Medi Natural de la Generalitat, Ramon Luque. En formen part els alcaldes i els regidors de Medi Ambient del Prat i Viladecans. Paral·lelament al treball del consorci, al delta es van recuperant espais com a compensació de les obres de les diferents infraestructures, com ara la platja de Ca l'Arana, a la nova desembocadura del Llobregat -desviat ara fa un any- i Cal Tet, un estany creat també per compensar el desviament del riu.
> La tercera pista origina un creixement de 12.000 operacions a l'any
R.M.B. /ACN. El Prat de Llobregat
Un any després que entrés en funcionament la tercera pista -el 28 de setembre del 2004-, l'aeroport del Prat ha registrat un creixement de 12.000 vols respecte de l'any anterior. Entre l'octubre del 2004 i aquest any hi ha hagut poc més de 300.000 operacions. Entre l'octubre del 2003 i l'octubre del 2004 n'hi van haver 289.393. En nombre de viatgers, això s'ha traduït en dos milions més, ja que han passat de 24 milions a 26.
Tanmateix, la tercera pista encara no està a ple rendiment, ja que es va construir amb l'objectiu que l'aeroport arribés a 90 operacions per hora i assolís la xifra de 40 passatgers anuals. En aquests moments es fan 56 operacions d'aterratge i vol cada hora. L'aeroport preveu arribar a aquesta xifra a llarg termini, però abans s'haurà d'acordar com operen els avions per reduir al màxim les molèsties que l'ús de la tercera pista provoca als veïns de Gavà i Castelldefels. Ja s'ha acordat la forma en què la majoria d'avions han d'operar, però falta per consensuar un 8% dels casos. I per no afectar el trànsit entre pistes i arribar al nombre d'operacions desitjat, Aena ha d'invertir 12 milions d'euros en una connexió entre la pista llarga i la tercera.
R.M.B. /ACN. El Prat de Llobregat
Un any després que entrés en funcionament la tercera pista -el 28 de setembre del 2004-, l'aeroport del Prat ha registrat un creixement de 12.000 vols respecte de l'any anterior. Entre l'octubre del 2004 i aquest any hi ha hagut poc més de 300.000 operacions. Entre l'octubre del 2003 i l'octubre del 2004 n'hi van haver 289.393. En nombre de viatgers, això s'ha traduït en dos milions més, ja que han passat de 24 milions a 26.
Tanmateix, la tercera pista encara no està a ple rendiment, ja que es va construir amb l'objectiu que l'aeroport arribés a 90 operacions per hora i assolís la xifra de 40 passatgers anuals. En aquests moments es fan 56 operacions d'aterratge i vol cada hora. L'aeroport preveu arribar a aquesta xifra a llarg termini, però abans s'haurà d'acordar com operen els avions per reduir al màxim les molèsties que l'ús de la tercera pista provoca als veïns de Gavà i Castelldefels. Ja s'ha acordat la forma en què la majoria d'avions han d'operar, però falta per consensuar un 8% dels casos. I per no afectar el trànsit entre pistes i arribar al nombre d'operacions desitjat, Aena ha d'invertir 12 milions d'euros en una connexió entre la pista llarga i la tercera.
LA FITXA
XARXA NATURA 2000 Pla per ampliar espais que requereixen protecció especial per la diversitat animal i vegetal. Es fa per requeriment de la Comissió Europea |
L'AJUNTAMENT Demana la suspensió del pla en els àmbits pròxims a l'aeroport del Prat perquè creu que compromet el futur de la instal·lació |
EL RACC Defensa que la proposta de Medi Ambient compromet l'ampliació de l'aeroport, fins i tot l'ampliació cap a la zona marítima |
BARCELONA AERONÀUTICA Barcelona Aeronàutica i de l'Espai (BAIE) creu que no s'han d'ampliar les àrees de protecció a l'entorn de l'aeroport per no comprometre el creixement |
LA CAMBRA També hi ha presentat al·legacions contràries, però no les ha fet públiques. Està preparant un informe per argumentar la seva posició |
Sin conexión 
Enviar mensaje