En els darrers cinquanta anys, la superfície forestal de Catalunya ha anat guanyant terreny, gràcies a l'ocupació de terres que anteriorment s'havien dedicat al conreu o les pastures. En xifres, aquesta situació es tradueix en el fet que actualment un 61% de la superfície del país són boscos, molts dels quals d'arbres joves. La major part estan en mans privades –concretament un 80%– però en propietats molt fragmentades. Una dada ho il·lustra. Un 50,75% de boscos són en finques de menys d'una hectàrea. Els darrers censos indiquen que a les zones forestals del país hi ha 1.398,38 milions d'arbres, distribuïts en unes 90 espècies. La més abundant i que es troba en un major nombre de comarques és l'alzina –un excel·lent rebrotador en àrees cremades–, però la que ocupa més extensió sobre el terreny és el pi blanc, que es caracteritza pel fet de ser un gran colonitzador de les terres que s'havien dedicat a l'agricultura. Una altra característica física molt important que defineix els boscos catalans és que els arbres són bàsicament de mida mitjana o petita. Els avets de gran dimensió només es troben, excepcionalment, al Pirineu.

Però més enllà de les seves característiques, la situació en què es troben els boscos és altament preocupant. Almenys així es desprèn d'un demolidor informe del govern que acompanya el pla general de política forestal 2007-2016, i que alerta de les conseqüències que ha tingut per al país «la manca d'una política forestal adequada». La primera d'elles és que aquestes àrees han deixat de ser rendibles econòmicament i, per tant, «no generen ingressos econòmics que reverteixin en un millor estat dels boscos i una gestió sostenible». Aquesta dinàmica fa que els propietaris depenguin de les aportacions externes de recursos, provinents bàsicament de les administracions, per poder mantenir les finques en condicions òptimes. També falten «professionals competents raonablement remunerats» que facin feines vinculades al bosc –com ara pastors–; els propietaris sovint es desentenen de les seves finques i també hi ha un desconeixement social generalitzat sobre «què és i què representa un bosc».

Ara bé, un dels principals problemes és la manca de gestió. Això ha propiciat que actualment hi hagi un dèficit palpable a Catalunya d'àrees forestals madures i velles –la mitjana d'edat dels arbres catalans està entre els 38 i els 49 anys– i, per contra, un excedent de boscos amb massa densitat d'arbrat i acumulacions de biomassa al sotabosc, amb el risc que això representa respecte als incendis. I l'informe governamental també constata que falten polítiques que planifiquin com fer front als riscos naturals, ja siguin focs, ventades, nevades i plagues. Si la situació actual ja incita a la reflexió, hi ha un seguit d'amenaces potencials que en el futur poden fer més inquietant el panorama. Una d'elles és la tendència globalitzadora dels mercats econòmics, que podria fer perdre encara més competitivitat als productes autòctons –com ara la fusta– que provenen del bosc. Tampoc hi ha un lobby fort i cohesionat del sector que pressioni per aconseguir més ajuts, i les zones urbanes exerceixen una amenaça cada cop més palpable sobre les zones boscoses. I una tendència que anirà a més: les zones forestals s'estan convertint en escenari d'activitats gratuïtes de lleure lligades a la natura. I la majoria, per no dir totes, no estan subjectes a una normativa clara sobre els drets i deures respecte a la propietat del terreny.

Planificar a deu anys vista

Amb l'objectiu de «fomentar la gestió sostenible» dels boscos, garantir-ne la preservació i incentivar-ne els «valors socials i econòmics», el govern ha redactat el pla general de política forestal, que tindrà vigència fins al 2016 i que, a hores d'ara, està pendent d'aprovació pel Parlament. Aquest vast document estableix un seguit de directrius de caràcter general, que s'hauran de concretar, o desplegar, mitjançant la redacció de plans sectorials que establiran les actuacions puntuals per desenvolupar sobre el territori. El cost d'execució del pla, durant tot el decenni que serà vigent, és de 788 milions d'euros, segons va confirmar el mateix conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, divendres a Solsona.

El pla determina 27 objectius per assolir fins al 2016, entre els quals hi ha la regulació i el control de les activitats pròpiament no forestals –com ara les de lleure– que es duen a terme en aquestes zones; regenerar les àrees afectades per incendis; fer més efectius els controls de plagues; potenciar la competitivitat dels aprofitaments fustaners; lluitar contra l'erosió; millorar les condicions sociolaborals dels treballadors forestals i elaborar instruments de planificació, ordenació i gestió territorial. Amb aquesta bateria de propostes es vol reduir «el caràcter marginal de l'economia monetària vinculada al sector forestal», fer front a l'impacte que el canvi climàtic pot tenir sobre el risc d'incendis, afrontar el problema crònic del despoblament rural i evitar que una població poc formada o sensibilitzada faci un ús indegut dels boscos mentre faci turisme. Tenint en compte que la major part de terrenys són privats, la Generalitat ja ha previst línies d'ajut per propiciar que els propietaris s'hi impliquin.