EL PERIÓDICO 03.09.06
BAIX EBRE
Les comarques de l'Ebre doblaran la producció d'energia elèctrica
• Els projectes de centrals tèrmiques i eòliques activen l'oposició ciutadana
Les comarques de l'Ebre doblaran la producció d'energia elèctrica
• Els projectes de centrals tèrmiques i eòliques activen l'oposició ciutadana
|
|||||
SÍLVIA BERBÍS
TORTOSA
Les comarques de l'Ebre duplicaran la seva elevada producció elèctrica, que en l'actualitat és de 3.468 megawatts, si prosperen els projectes energètics que plantegen diverses empreses del sector. La situació ha despertat el recel de les entitats ecologistes i plataformes ciutadanes, que no han pogut fer res per evitar que en els últims mesos s'hagin començat a tramitar o a construir centrals tèrmiques i eòliques que sumaran a la producció actual 2.844 megawatts, als quals caldrà afegir-ne 840 més si acaben aixecant-se les centrals de Faió i Mequinensa, a Aragó, a escassos quilòmetres de les terres de l'Ebre.
TRANSPORT I PÈRDUA
"El model actual és irracional perquè separa els centres de producció energètica dels grans eixos de consum, malgrat que en el transport es perd entre un 10 i un 15% de l'energia, i això va en contra del que estipula el Pla de l'Energia presentat pel Govern de la Generalitat", afirma Sergi Saladié, professor de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili i portaveu de la Plataforma en Defensa del Territori de Vandellòs. En aquest municipi del Baix Camp s'està acabant de construir una central de cicle combinat de 800 megawatts, similar a la que Iberdrola tramita a Riba-roja d'Ebre.
El grup conservacionista Gepec-EdC no considera justificat el beneplàcit a aquests projectes, "sobretot tenint en compte que les comarques de Tarragona produeixen el 73% de l'energia que es consumeix a Catalunya". L'entitat considera que "la implantació de noves centrals de cicle combinat responen a polítiques d'inversió mal plantejades que només beneficien el capital privat". Els opositors esgrimeixen arguments d'impacte ambiental i d'efectes negatius per als sectors econòmics de la zona, agrícola i amb un turisme incipient.
La Plataforma en Defensa de la Terra Alta ha centrat l'activitat en els últims anys en la lluita contra "la construcció d'un immens polígon industrial eòlic que envairà tot l'altiplà", segons els seus integrants. Els portaveus rebutgen "la massificació d'aerogeneradors en el territori" i defensen "una comarca neta i lliure de les agressions del model econòmic imperant, que es basa en un desenvolupament sense fre, especulatiu i sense visió de futur".
ARGUMENTS DE DEFENSA
Aquesta visió és rebutjada amb fermesa per les empreses promotores eòliques. Beatriz Pérez Portabella, enginyera industrial d'Aerta (Aprofitament d'Energies Renovables de la Terra Alta), la societat que integra els quatre promotors de deu centrals eòliques a la comarca, assegura que "a la Terra Alta la densitat d'aerogeneradors en funció de la superfície és la més baixa de Catalunya". Per ara està autoritzada la instal.lació de 180 molins.
Pérez Portabella explica que "les energies alternatives, com és el cas de les eòliques, no es poden instal.lar atenent al principi de proximitat a les zones de consum que marca el pla de l'energia perquè depenen de les condicions del vent, que fan adequades o no determinades zones".
COMPLIR LA LLEI
El director dels serveis d'Indústria de la Generalitat a l'Ebre, Fermí Andrés, reconeix que, si s'executessin tots els projectes "hi podria haver massificació", però precisa que el seu deure és recolzar les iniciatives energètiques "sempre que s'adaptin al pla energètic i als acords legislatius de les forces polítiques". Andrés afegeix: "Estem en un estat de dret, i si hi ha desacord, tenim les urnes per intentar modificar el marc actual".
TORTOSA
Les comarques de l'Ebre duplicaran la seva elevada producció elèctrica, que en l'actualitat és de 3.468 megawatts, si prosperen els projectes energètics que plantegen diverses empreses del sector. La situació ha despertat el recel de les entitats ecologistes i plataformes ciutadanes, que no han pogut fer res per evitar que en els últims mesos s'hagin començat a tramitar o a construir centrals tèrmiques i eòliques que sumaran a la producció actual 2.844 megawatts, als quals caldrà afegir-ne 840 més si acaben aixecant-se les centrals de Faió i Mequinensa, a Aragó, a escassos quilòmetres de les terres de l'Ebre.
TRANSPORT I PÈRDUA
"El model actual és irracional perquè separa els centres de producció energètica dels grans eixos de consum, malgrat que en el transport es perd entre un 10 i un 15% de l'energia, i això va en contra del que estipula el Pla de l'Energia presentat pel Govern de la Generalitat", afirma Sergi Saladié, professor de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili i portaveu de la Plataforma en Defensa del Territori de Vandellòs. En aquest municipi del Baix Camp s'està acabant de construir una central de cicle combinat de 800 megawatts, similar a la que Iberdrola tramita a Riba-roja d'Ebre.
El grup conservacionista Gepec-EdC no considera justificat el beneplàcit a aquests projectes, "sobretot tenint en compte que les comarques de Tarragona produeixen el 73% de l'energia que es consumeix a Catalunya". L'entitat considera que "la implantació de noves centrals de cicle combinat responen a polítiques d'inversió mal plantejades que només beneficien el capital privat". Els opositors esgrimeixen arguments d'impacte ambiental i d'efectes negatius per als sectors econòmics de la zona, agrícola i amb un turisme incipient.
La Plataforma en Defensa de la Terra Alta ha centrat l'activitat en els últims anys en la lluita contra "la construcció d'un immens polígon industrial eòlic que envairà tot l'altiplà", segons els seus integrants. Els portaveus rebutgen "la massificació d'aerogeneradors en el territori" i defensen "una comarca neta i lliure de les agressions del model econòmic imperant, que es basa en un desenvolupament sense fre, especulatiu i sense visió de futur".
ARGUMENTS DE DEFENSA
Aquesta visió és rebutjada amb fermesa per les empreses promotores eòliques. Beatriz Pérez Portabella, enginyera industrial d'Aerta (Aprofitament d'Energies Renovables de la Terra Alta), la societat que integra els quatre promotors de deu centrals eòliques a la comarca, assegura que "a la Terra Alta la densitat d'aerogeneradors en funció de la superfície és la més baixa de Catalunya". Per ara està autoritzada la instal.lació de 180 molins.
Pérez Portabella explica que "les energies alternatives, com és el cas de les eòliques, no es poden instal.lar atenent al principi de proximitat a les zones de consum que marca el pla de l'energia perquè depenen de les condicions del vent, que fan adequades o no determinades zones".
COMPLIR LA LLEI
El director dels serveis d'Indústria de la Generalitat a l'Ebre, Fermí Andrés, reconeix que, si s'executessin tots els projectes "hi podria haver massificació", però precisa que el seu deure és recolzar les iniciatives energètiques "sempre que s'adaptin al pla energètic i als acords legislatius de les forces polítiques". Andrés afegeix: "Estem en un estat de dret, i si hi ha desacord, tenim les urnes per intentar modificar el marc actual".
Sin conexión 
Enviar mensaje