LA MALLA 02.11.06

 

Barcelona

Vertaders dinamitzadors del comerç a Ciutat Vella

Un estudi revela els secrets del paki de la cantonada

Joan Escofet (laMalla.net)

Un estudi dirigit pel doctor en Geografia Humana Pau Serra analitza els ets i uts dels establiments ètnics que, des de principis dels 90, esquitxen alguns barris de Barcelona. Per a Serra, aquests comerços han servit per revitalitzar el comerç de zones com Ciutat Vella o la Barceloneta que es trobava en una crisi profunda a principis de la darrera dècada del segle XX. El 70% d'aquestes establiments estan regentats per persones d'origen asiàtic (pakistanesos, indis o xinesos) i en destaca la seva especialització en funció de la nacionalitat. Vols conèixer el paki de la cantonada?

Basars, restaurants, botigues de records, locutoris, restaurants, carnisseries halal... A principis dels anys 90, l'eclosió de les grans superfícies van provocar que molts comerços de Ciutat Vella tanquessin portes. Van reobrir, poc després, a mans de població immigrada. Ara, l'estudi de Pau Serra aprofundeix en aquesta mena d'establiments que han servir per dinamitzar aquesta zona de Barcelona. En aquest sentit, cal tenir present que, entre 1995 i 2001, van tancar 665 botigues i Ciutat Vella corria el risc de quedar-se sense activitat comercial. Els nouvinguts, però, van començar a establir-se i dinamitzar la zona.

Se n'han analitzat més de 300 i la mitjana ens revela que són locals d'uns 60 metres quadrats, amb presència de treballadors be de la mateixa nacionalitat, be familiars del propietari i amb unes jornades laborals intenses. Sovint, de més de 10 hores.

Pel que fa a les particularitats pròpies per nacionalitats, Pau Serra revela, en el seu estudi, que els pakistanesos acostumen a regentar botigues de proximitat, locutoris i bars. Els marroquins opten per les carnisseries halal mentre que els xinesos es concentren en restaurants i botigues tèxtils. Els basars i les botigues de records són propis dels indis.

La religió majoritària d'aquests establiments és la islàmica, mentre que la gran majoria de treballadors són homes. L'excepció? Les botigues dels pakistanesos. Gairebé la meitat dels treballadors (un 40%) no té estudis i la gran majoria només ha cursat estudis primaris.

Publicat 31/10/2006 - 16:19h

 

 

TELENOTICIES 31.10.06

 

Barcelona ciutat // Barcelona

Més de 300 comerços ètnics afavoreixen la reactivació social i econòmica de Ciutat Vella

mida del text

 

Els comerços ètnics a Ciutat Vella han permès la reactivació econòmica de la zona en un moment en què l'envelliment de la població autòctona i la implantació de les grans superfícies suposaven el tancament de les botigues de tota la vida. Aquesta és una de les principals conclusions d'un estudi publicat per l'Obra Social de La Caixa. La substitució d'unes botigues per unes altres s'ha produït en els últims deu anys, tot i que ara hi ha una tendència a l'estancament.

 

Dels més de 300 comerços ètnics que hi ha a Ciutat Vella, la majoria són de pakistanesos, un 37%. Un 17% els regenten indis i són, sobretot, a la Rambla. Els xinesos són l'altra gran comunitat que té comerços en aquesta zona -són un 16%-, i en últim lloc hi ha els marroquins, amb un 8% de les botigues, situades sobretot al Raval. La resta de negocis pertanyen a persones de 28 nacionalitats.

 

De comerços ètnics, n'hi ha de dos tipus. Uns de regentats bàsicament per pakistanesos i marroquins que s'han especialitzat en productes de consum per a la gent de la seva mateixa comunitat, com les carnisseries "halal" i les botigues de queviures. L'altre gran grup són negocis de xinesos i indis que ofereixen els seus productes a un públic més ampli: des de les botigues de roba a l'engròs, fins als comerços de "souvenirs" de la Rambla.