El Punt, 3.1.07JOAN TRILLAS. Girona
Enderrocs sobre lletra morta

A la demarcació de Girona uns 12 edificis continuen intactes tot i tenir
sentències d'enderroc que els afecten

Una dotzena d'edificis de la demarcació de Girona, alguns amb sentències
d'enderroc fermes i, d'altres, amb resolucions que podrien comportar-ne
l'enderroc, continuen intactes. Calonge, concretament el nucli de Sant
Antoni, és el que en els darrers anys, s'ha vist implicat amb més
resolucions, concretament quatre, tres de les quals encara tenen processos
oberts. En altres indrets, com ara a Olot, un edifici molt característic
que té deu pisos i que és de bon tros el més alt de la ciutat, fet en la
dècada dels setanta del segle passat, es va acabar legalitzant i, fins i
tot, ara fa poc, es va pintar. El cas contrari: l'edifici Calella Park de
Calella de Palafrugell, el qual ha de ser enderrocat parcialment per donar
compliment a la sentència i indemnitzar els propietaris.
La nau Boada Industrial, de Sant Julià de Ramis, pendent d'enderrocar, amb
una sentència ferma, encara està dret, tot i les multes que s'han imposat
a l'alcalde per no complir-la. Tampoc se n'escapa ni el mateix Ajuntament
de Girona i, durant aquests anys, a Sant Antoni de Calonge hi ha hagut ja
quatre casos. Però tots continuen intactes. Les sentències s'han acumulat,
però no n'hi ha cap que hagi anat a terra; i, en alguns casos, les
sentències, ja siguin del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya o del
Tribunal Suprem, eren fermes. Ara, darrerament, ha sorgit un altre cas, el
de l'edifici Sun Villague, a Palau-saverdera.


ENDERROC A CALELLA

A Calella de Palafrugell, en canvi, sí que hi ha un precedent d'enderroc.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va acabar finalment
desestimant la petició de l'Ajuntament de suspendre l'execució de la
sentència que l'obligava a enderrocar parcialment un edifici de Calella.
L'alt tribunal va considerar que no existia cap «impossibilitat legal ni
material» per fer complir l'ordre del 1991. El TSJC havia anul•lat la
llicència d'obres perquè contravenia l'ordenament urbanístic i va ordenar
enderrocar la part no legalitzable.

Els enderrocs de l'Estat a primera línia




EL PUNT.

Si bé els enderrocs per ordre judicial són difícils de convertir-se en
realitat, no sembla que hagi de passar el mateix amb els que sentencien
les altres administracions. Després del representatiu enderroc de
l'edifici Fluvianàutic a Sant Pere Pescador, l'any 2005, per ordre de la
Generalitat, hi ha altres casos que es troben en el punt de mira, en
aquest cas del Ministeri de Medi Ambient, que ha anunciat per a aquesta
legislatura l'expedient d'expropiació de dues finques situades a les
platges del Port de la Selva i Tossa de Mar amb l'enderroc com a objectiu
final. En el primer cas, es tracta de l'hostal que hi ha a la platja de
l'Arola, que és la platja que hi ha a l'entrada del Port de la Selva. En
el cas de Tossa, s'expropiarà l'edifici mig en runes de color marró que hi
ha a la cala de Santa Maria de Llorell, situada entre Lloret i Tossa de
Mar. L'edifici de Santa Maria de Llorell va ser construït a finals dels
anys 50 del segle passat. Fa uns anys, els propietaris van intentar
transformar-lo en un centre de talassoteràpia, una idea que va ressorgir
quan es va fer el pla general, però que no va prosperar, com tampoc havia
prosperat el primer cop. Fins ara, una empresa subcontractada pel
ministeri ja ha estat sobre el terreny per fer una valoració econòmica de
tota la finca per arribar a un acord d'expropiació. El Ministeri de Medi
Ambient, en aquest sentit, ha deixat clar que intentarà arribar a acords
amb els propietaris de les finques per agilitar el procés i ha emmarcat la
compra d'aquests dos edificis, que un cop siguin propietat del ministeri
s'enderrocaran, amb la qual cosa es complirà l'objectiu d'obtenir una
sensible millora de l'aspecte i la conservació del litoral. Un cas que ja
ha completat aquest tràmit i està esperant l'inici de l'enderroc és el del
Club Mediterranée de Cadaqués.



Il•legals, però legalitzables

J.T..

Una infracció urbanística, ja sigui a través d'un expedient obert per
l'Ajuntament o l'administració, o ja sigui per una sentència judicial, pot
resoldre que s'ha fet una il•legalitat; amb tot, cal distingir si aquesta
pot ser legalitzable o no. Si es pot legalitzar, s'ha de refer la
tramitació i pagar la sanció per corregir la infracció i poder culminar el
procés que ha de permetre legalitzar-la. Exemple: un annex a una casa fet
il•legalment, però permès en el pla d'ordenació urbana municipal.

Singularitat» curiosa


J.T..

La proliferació de grans edificis a primera línia de mar –l'exemple més
destacat és Platja d'Aro i, en menor grau, Palamós– ara per a molts pot
semblar un contrasentit, però va ser possible a finals dels anys seixanta
gràcies a una figura que va facilitar la feina a molts promotors. Amb
aquest criteri es van construir a Palamós els edificis Jaume II i Empordà,
símbol de modernitat. El Ministeri de l'Habitatge va publicar, per fi, el
1969 les Normas complementarias y subsidiarias de planeamiento relativas a
alturas de edificación a la Costa Brava, les quals havien d'erigir-se en
«una normativa eficaç contra l'abús i la desmesurada especulació». Les
normes, però, es van aprovar el 1969 i dividien la Costa Brava en quatre
zones, on es fixaven les possibles limitacions d'altures i volums. En
aquests quatre sectors, però, es permetia la construcció d'edificis
singulars d'altura sempre que no «desvirtuessin la bellesa del paisatge ni
en degradessin la particular configuració i, a més, aportessin
modernitat», d'aquí la seva singularitat .

Quan enderrocar


J.T..
Moltes sentències sobre suposades infraccions urbanístiques no han parlat
directament d'enderroc, si bé poden comportar-lo. Hi ha un element
determinant en tot el procés judicial: el que es diu execució de la
sentència, que poden demanar els que han interposat la demanda i les parts
que si han personat. Si no es fa –generalment com a moneda de canvi per
negociar– hi ha marge. Un exemple: una sentència resol que la llicència
municipal d'obres es va donar incorrectament, però l'edifici ja està
acabat. Aquí caldria veure si es pot refer el camí per atorgar-la altre
cop o no; si no fos possible, i es demanés l'execució de la sentència, és
quan realment es podria donar la situació d'enderroc. El cas del Calella
Park de Palafrugell és un exemple: la infracció urbanística, en no poder
ser legalitzable, comporta en la darrera fase del procés l'enderroc

Uns edificis indestructibles

EL PUNT.
Els exemples de la resistència a ser enderrocats són molts. Aquests són
alguns casos:


APARTAMENTS EN ZONA HOTELERA

A Palau-saverdera, una sentència del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya ordena enderrocar 38 apartaments de luxe perquè es van
construir, amb llicència municipal, en un solar que el pla d'ordenació
urbanística reservava per a un equipament hoteler. L'Ajuntament assegura
que està buscant solucions per no arribar a l'enderroc.


EL GRATACELS D'OLOT

A Olot, hi ha un edifici al principi de l'avinguda de Santa Coloma de
Farners, que té deu pisos i que és de llarg el més alt de la ciutat. El
contrastat amb la resta de l'urbanisme olotí era encara més impressionant
a la dècada dels anys setanta del segle passat, quan es va construir.
L'edifici va ser objecte d'un llarg litigi perquè no s'ajustava a les
altures màximes establertes al pla general d'urbanisme vigent aleshores.

L'AJUNTAMENT DE GIRONA

L'Ajuntament de Girona tampoc s'escapa de tenir sentències que li ordenen
enderrocs. És el cas de l'última planta de l'edifici consistorial, que
està fora d'ordenació i ha de desaparèixer. Aquesta obra encara no s'ha
fet i es preveu executar-la quan s'acabi la reforma de l'Ajuntament. En
determinat moment també es van plantejar dubtes sobre el futur del complex
esportiu del parc del Migdia, que una sentència considerava il•legal, però
ningú va demanar-ne l'enderroc. S'ha convocat un altre concurs per
legalitzar-lo.

TAMBÉ GASOLINERES
Una sentència ferma obliga l'Ajuntament de Vidreres a tirar a terra la
gasolinera de la urbanització Aiguaviva Park perquè, quan es va construir
la instal•lació, els terrenys estaven qualificats com a zona verda.
Posteriorment, l'Ajuntament va revisar el pla general i va canviar la
qualificació per legalitzar la gasolinera. El Tribunal Suprem, a finals
del 2005, va desestimar el recurs que va presentar el promotor de la
urbanització i va ratificar una sentència anterior del Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya segons la qual l'enderroc s'havia de fer efectiu.
Tot i això, la gasolinera continua en funcionament. L'Ajuntament intenta
per tots els mitjans evitar tirar-la a terra.
(Aquesta informació ha estat elaborada per Robert Carmona, Jordi Casas,
Anna Puig i David Brugué).