«Are you happy?» Aquesta és la pregunta que la Comissió Europea va fer en l'eurobaròmetre del febrer passat a 26.755 persones per avaluar el grau de felicitat dels europeus. El tripartit també vol calcular el nivell de felicitat dels catalans, però no sap si fer-los aquesta mateixa pregunta concreta –«Ets feliç?»– o alguna altra. Per això, el 2005 es va gastar 17.400 euros en un informe i, dos anys després, ha convocat «una comissió tècnica», formada per professors de la Universitat Pompeu Fabra, que està analitzant els indicadors que fan servir altres països per calcular la felicitat i estudia si es podrien aplicar a Catalunya. A finals d'any, aquest comitè, que té els professors Sebastià Sarasa i Clara Riba de responsables, discutirà les seves conclusions amb un «grup d'experts de referència internacional». I d'aquí, finalment, a principis del 2008, sortirà la fórmula per calcular la felicitat que treu la son al soci petit del tripartit.

Així ho explica el conseller Saura en una resposta parlamentària a CiU, que demanava saber per a què va servir l'informe, i així ho van confirmar ahir el director general de Participació Ciutadana, Quim Brugué, i el professor Sarasa. La Generalitat encara desconeix quin serà el cost d'aquesta comissió tècnica i de l'organització del seminari que es farà a finals d'any. Només van concretar que serà inferior als 17.400 euros que el departament de Saura va pagar per l'estudi La mesura d'indicadors subjectius en estadístiques socials, elaborat per la doctora Christiane Schwieren, també de la Pompeu Fabra, i de 23 pàgines d'extensió. El govern tampoc no sap encara quins són els experts internacionals que reunirà.

«MOLTS PRECEDENTS»
El conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació defensa l'estudi, la comissió tècnica i la cimera d'experts perquè són actuacions que tenen «molts precedents en el nostre entorn més immediat i que ens permetran disposar de dades que en molts països ja són assequibles i es consideren de manera normalitzada una guia per conèixer l'evolució de la realitat social sobre la qual volen incidir les polítiques públiques».

CiU critica que Saura es gastés els 17.400 euros en l'informe i que ara, a més, hagi de convocar la cimera per saber com preguntar als catalans sobre la seva felicitat. «Per què no copiem la pregunta que fan els altres països, en lloc de dilapidar recursos públics encarregant estudis destinats a saber exactament això?», va preguntar ahir el diputat de CiU i exconseller Ramon Espadaler.

Alguns sistemes d'indicadors estadístics que ja recullen dades sobre benestar subjectiu i capital social són la World Value Survey, el German Socioeconomical Panel alemany, l'Scandinavian Welfare Survey, la Social Change Survey canadenca, la Sozialstatistic suïssa, la General Social Survey nord-americana i el ja esmentat eurobaròmetre, que relaciona la variable de la felicitat amb factors com ara la família com a suport personal, la igualtat en la divisió del treball entre homes i dones, els serveis públics per als infants, la satisfacció en el treball, les condicions i l'estabilitat laboral, les oportunitats de carrera, les possibilitats de sortir de l'atur, la disponibilitat de temps lliure, el desenvolupament del treball voluntari i la confiança en els partits i les institucions polítiques.

Un 87% dels europeus són feliços




Els danesos (97%) i els holandesos (95%) són els més feliços de la UE, seguits dels belgues, els irlandesos i els suecs (94%). Així es desprèn de l'eurobaròmetre fet públic el 26 de febrer passat. Un 87% dels europeus diuen ser feliços, mitjana que se supera a l'Estat espanyol, amb nou de cada deu ciutadans que es confessen feliços i també al francès, amb el mateix grau. A la cua, hi ha un dels últims estats que ha ingressat a la Unió Europea, Bulgària, on només un 39% admet ser feliç. I també Hongria, amb un 68%. Un 92% dels europeus diuen estar satisfets de les condicions del seu habitatge, un 86% de la seva qualitat de vida, un 84% de la seva salut i un 70% de la seva seguretat. Només un 42%, però, confien en el sistema de pensions dels seus estats.