Dels 946 municipis catalans, més d'un terç són micropobles, és a dir, municipis amb menys de 500 habitants. Tot i no sumar 100.000 habitants, els 334 pobles amb menys població de Catalunya ocupen més del 40% del territori del país. Conscients de les seves necessitats i especialment de les seves especificitats, aquestes localitats han decidit alçar la veu i constituir, aquest dissabte, l'Associació de Micropobles de Catalunya.

"Volem fer-nos valer i recordar que els pobles petits no són només llocs per anar de vacances sinó que aquí també hi viu gent", defensen a la nova associació

Representants electes d'una quinzena de micropobles, cansats d'haver "de pidolar subvencions a administracions paternalistes" i farts de ser ignorats per "les grans companyies de serveis", han decidit "sumar esforços" i crear la nova associació amb l'objectiu, segons el portaveu del grup promotor i regidor d'Argençola (Anoia), Toni Lloret, de denunciar el "tracte discriminatori" a què són sotmesos aquests municipis. Els problemes pressupostaris i les complicades relacions amb les grans companyies de serveis, en especial telefòniques i elèctriques, són el punt de partida d'una associació que aglutina representants de gairebé totes les forces municipalistes representades als pobles més petits de Catalunya.

Sense color polític
"No volem que hi hagi preponderància de cap color polític determinat i tampoc no som una contraentitat", ha assenyalat Lloret, que considera que tant la Federació de Municipis de Catalunya com l'Associació Catalana de Municipis i Comarques no es poden fer càrrec de "l'especificitat" dels micropobles. "Ens costa fer-nos sentir en aquestes entitats, el nostre pes és molt magre i costa fer entendre als municipis més grans la nostra realitat".

La nova associació, que inclou consistoris com els de Senan (Conca de Barberà), Colomers (Baix Empordà), Esterri de Cardós (Pallars Sobirà) i Montmaneu (Anoia) i regidors a títol individual com el mateix Toni Lloret, es planteja "unir esforços" per reclamar solucions a "necessitats i injustícies" com la falta de serveis. Lloret assenyala, a tall d'exemple, que a Argençola la instal·lació d'una antena per assegurar la cobertura de mòbils comporta que l'Ajuntament hagi d'assumir les despeses d'electricitat, un "tracte discriminatori" amb altres municipis, on les empreses telefòniques no només es fan càrrec de totes les despeses sinó que fins i tot gratifiquen econòmicament els veïns per la instal·lació d'antenes.

"Volem fer-nos valer i recordar que els pobles petits no són només llocs per anar de vacances sinó que aquí també hi viu gent", ha afirmat el portaveu, que marca com a grans línies d'actuació "la necessitat de fer-nos entendre bé" i "aconseguir que les administracions ens responguin". L'Associació de Micropobles de Catalunya es presenta aquest dissabte, 29 de març, i té previst reunir-se amb el president del Parlament dimarts, dia 1 d'abril.