POSICIONAMENT DEL GEPEC-ECOLOGISTES DE CATALUNYA SOBRE L’ACORD DE LA
SAVINOSA

El Morrot de la Savinosa, situat entre la platja de l’Arrabassada i la
platja de la Savinosa és, com tots els petits morrots rocosos del nord de la
ciutat, un espai natural força interessant amb presència d’hàbitats d’
interès comunitari (com la comunitat de fonoll marí i ensopeguera,
Chritmo-Limonietum, o els matollars termòfils mediterranis, Oleo-ceratonion)
i espècies vegetals protegides com el margalló (Chamaerops humilis) o
endèmiques com l’ensopeguera Limonium gibertii.

Tot i aquest interès, les seves petites dimensions el fan molt fràgils.
Teòricament, el tancament d’aquesta zona per part del propietari, la
Diputació de Tarragona, haurien d’haver protegit aquests valors; no ha estat
així, ja que dins la finca sempre hi ha hagut cavalls i altres animals
herbívors que han arrasat amb la major part de la vegetació herbàcia i
arbustiva. Tanmateix, l’altíssima freqüentació de la part més litoral, que
no estava tancada i permetia el passeig entre les dues platges, ha motivat
que part de la vegetació més interessant, la més propera al mar, sigui també
pràcticament inexistent.

Des de fa anys, el GEPEC va fer saber a la Diputació de Tarragona aquest
estat lamentable de la seva propietat, i també s’ha manifestat contrari al
desig de l’antic president d’aquest ens “d’urbanitzar” aquest morrot amb
usos turístics per tal d’obtenir rendibilitat econòmica. Així, curiosament –
i sense que serveixi de precedent – el GEPEC estava d’acord amb la posició
de l’alcalde de Tarragona de preservar l’espai.

Davant de l’actual situació d’acord entre el partit de govern a l’ajuntament
i la Diputació, el GEPEC vol manifestar:

- La prioritat absoluta ha de ser la recuperació del medi natural
malmès en aquesta zona, mitjançant la definició d’un únic itinerari de
passeig ben delimitat – utilitzant materials tous – i la revegetació de les
zones nues de vegetació.

- L’espai verd resultat haurà de ser recuperat per la ciutadania i
posat a la seva disposició, convertint-se fàcilment en una àrea de lleure
entre platges amb una funcionalitat d’educació ambiental sobre el medi
natural litoral, mitjançant la disposició de mobiliari urbà integrat i
senyalització i plafons ambientals. No es tractarà d’una àrea de
“domingueros”, sinó de passeig i coneixement del medi

- La construcció de nous edificis hauria d’estar lligada a l’
avaluació de l’estat dels actuals; si els edificis del sanatori tenen un
interès arquitectònic evident, se n’haurà de conservar una mostra, testimoni
d’una història i una època concreta. La resta d’edificis més propers a la
línia de costa hauran de ser demolits, retirats les seves restes a abocador
autoritzat. Tanmateix, si es volen construir nous edificis, aquests hauran
de ser de molt reduïdes dimensions, d’una sola planta, i utilitzant
materials constructius i tècniques ambientalmet compatibles – generació d’
aigua calenta sanitària amb plaques solars, utilització de pedra de l’
entorn...

- L’ús dels edificis vells conservats o nous pot ser molt divers.
Una de les mancances més clares que té la ciutat és un espai museístic o d’
investigació lligat al medi natural litoral, ja sigui marí o terrestre. Una
estació d’investigació, lligada a la URV i a altres estaments científics,
podria ser un equipament idoni.

- Si se situa un equipament, hi haurà d’haver un accés rodat des de
la N-340. En tal cas, l’accés serà restringit als usuaris de l’equipament i
construït amb la màxima cura possible.

Reus, 02 de setembre de 2003