AVUI / EL PERIODICO / LA VANGUARDIA / EL PUNT 24.2.04


-----------------------------------------------------------------------
AVUI 24.2.04

Una àmplia operació policial va donar suport a l'ordre judicial per
enderrocar les barraques

Els desallotjats del Poblenou busquen nous solars per acampar

Han viscut 15 mesos a l'antiga fàbrica de l''Azulete'

Maria Favà
BARCELONA

Hi havia acampades unes 300 persones d'ètnia gitana,
entre portuguesos, gallecs i romanesos



Mentre les excavadores començaven ahir a enderrocar les barraques i a
retirar les escombraries del solar de l'Azulete del Poblenou (entre els
carrers Pere IV, Treball, Agricultura, Marroc i Cristòbal de Moura), on
durant 15 mesos han estat acampades unes 300 persones, els vehicles que
els han servit de vivenda voltaven pel barri buscant nous solars on
aparcar i viure.

El desallotjament judicial es va executar ahir al matí, però quan la
policia va arribar al solar nomes hi quedaven unes quinze persones. La
majoria dels acampants havien anat marxant des de la setmana passada, tot
i que en els últims dies s'han estacionat a les cantonades dels voltants
nous caravanistes atrets per l'efecte crida i confiant en l'ajuda dels
serveis socials de l'Ajuntament.


Un detingut romanès

Segons fonts policials, l'operació es va tancar sense incidents i amb la
detenció d'una persona de nacionalitat romanesa en aplicació de la llei
d'estrangeria. Els veïns explicaven que l'operació va ser molt
espectacular perquè van arribar molt efectius i van tallar els carrers. La
presència policial, tant de municipals com de nacionals, va ser molt
intensa durant tot el dia per tal d'evitar que els desallotjats es
tornessin a agrupar i que entressin en algun dels solars desocupats que
encara hi ha a la zona. Des de primera hora del matí, els propietaris de
locals buits del carrer Pallars s'afanyaven a tapiar portes i finestres.

Al migdia es veien caravanes soles aparcades en solars del carrer Pallars,
al passatge Mallart, a la confluència de Diagonal amb Selva de Mar... A la
tarda, algunes d'aquestes barraques amb rodes s'havien estacionat o
voltaven per la Rambla Prim, el carrer Santader i la ronda de Sant Martí.
En aquesta ronda, a tocar de la via del tren, el record de les barraques
de la Perona encara és molt present.

Els pocs veïns autòctons que viuen al voltant del solar desallotjat -que
va ocupar la fàbrica coneguda com l'Azulete perquè elaborava aquest
popular blanquejador i perquè la xemeneia que encara queda en peu treia el
fum de color blau- van rebre amb alegria la marxa dels acampats, la
majoria d'ètnia gitana. El veïnat es queixa sobretot de la brutícia, de
les males olors i del fet que fessin les seves necessitats fisiològiques
entre els cotxes, al mig del carrer. Tots els bars de la zona han tingut
penjant aquests últims mesos el cartell d'"avariat" als lavabos per evitar
que els gitanos els utilitzessin.

Els veïns expliquen que el comportament dels portuguesos i els gallecs és
molt diferents del dels romanesos i de les altres ètnies. Els primers eren
més respectuosos amb el veïnat, que valora positivament que enviessin els
nens a l'escola. Dels romanesos, asseguren que es dedicaven a robar a les
botigues i gasolineres i que en lloc de fer anar els nens a l'escola els
ensinistraven per estirar bosses. Una caixera d'un supermercat pròxim
explicava ahir que distinguia els romanesos perquè omplien el carro amb
begudes alcohòliques i sempre intentaven distreure'n alguna.

A dins del solar del carrer Agricultura, la diferència entre les ètnies
també era molt marcada. Al voltant de les tanques hi malvivien els
romanesos amb barraques molt precàries. Al mig hi havia aparcades les
caravanes dels gàllecs i dels portuguesos, que tenien més condicions. Tots
birlaven la llum i l'aigua. Ahir encara es veien pinces de bateria de
cotxe penjant dels cables d'alta tensió.

Els serveis socials de l'Ajuntament van donar acollida a una única família
de romanesos. La majoria de famílies d'aquesta ètnia van dir que marxaven
cap a altres municipis de l'àrea metropolitana.


--------------------------------------------------------------------
EL PERIODICO 24.2.04

El problema de les ocupacions // EL CANVI D'UBICACIÓ

Un campament desallotjat del Poblenou reneix a Sant Andreu

• Cent dels 300 expulsats de la fàbrica Azulete se'n van al carrer de
Santander
• El desnonament es va fer sense incidents i amb una sola detenció



La finca de l'antiga fàbrica Azulete del Poblenou, ahir després de ser
desallotjada per la policia. Foto: FERRAN NADEU



JORDI CORACHÁN
BARCELONA

Passa a la pàgina següent

Un total de 300 persones d'ètnia gitana deambulen per Barcelona, Badalona,
Santa Coloma i Montcada i Rexach buscant un lloc on instal.lar la seva
caravana. La majoria feia un any i mig que estaven instal.lades al
campament del carrer de l'Agricultura, a l'antiga fàbrica Azulete del
Poblenou. Cent es van reinstal.lar en una fàbrica de Sant Andreu.

Ahir, quan va arribar al Poblenou la policia amb l'ordre de desnonament,
només hi quedaven 14 persones, que van abandonar la finca sense incidents.
Un home va ser detingut per infringir la Llei d'Estrangeria, segons una
portaveu policial.

Diversos veïns van baixar de casa seva per expressar la satisfacció pel
desallotjament. "La brutícia era inaguantable i les bronques, gairebé
diàries", va subratllar una dona.

DEL POBLENOU A SANT ANDREU

Gairebé un centenar d'aquelles persones, la majoria gitanos procedents de
Galícia o de Portugal, s'havien instal.lat diumenge passat al solar d'una
antiga fàbrica del carrer Santander, número 71, ja al districte de Sant
Andreu, per eludir el desallotjament. La resta --romanesos,
majoritàriament-- van preferir provar sort en poblacions de l'entorn
metropolità, donades les difícils relacions entre els dos col.lectius.
Fins i tot algun es dirigia ahir a la nit cap a Madrid, on hi ha un gran
col.lectiu de gitanos romanesos.

Els propietaris de la finca del carrer de Santander, que fa 12 anys que
està abandonada, van sol.licitar ahir mateix al jutjat de guàrdia
l'immediat desallotjament. La llei estableix que si la petició s'efectua
abans de 48 hores de l'ocupació es pot tramitar d'urgència, i per això
l'expulsió pot ser immediata.

ADVERTÈNCIA POLICIAL

Ahir a la nit, algunes desenes de policies es van presentar al nou
campament i van dir als ocupants que tenien de temps fins avui a les 9.00
hores per anar-se'n. Contràriament, van dir, executarien per la força una
ordre judicial.

Manuel Heredia, representant de la Federació d'Associacions Gitanes de
Catalunya, va qualificar de vergonyosa la situació del col.lectiu gitano
per qüestions racistes i la poca atenció per part de l'Administració.
"Alguns se'n van a Madrid perquè allà els serveis socials de l'ajuntament
funcionen molt millor que a Barcelona", va dir. Una representant del
districte de Sant Andreu va assenyalar que en aquest tipus de conflictes
l'ajuntament hi té poc a dir.

Tampoc la Generalitat, asseguren, s'ha interessat gaire per la seva
problemàtica. I menys encara el Govern central. Un portaveu del col.lectiu
va assegurar: "No ens agrada anar d'una banda a l'altra, però no tenim
diners per llogar una vivenda".

César Caparró, de l'associació Quart Món, va reclamar pisos socials per a
aquestes persones i va criticar la pressió policial dels últims dies.
La Guàrdia Urbana va controlar durant tot el dia l'accés al recinte per
evitar noves incorporacions. La indignació era palpable a dins. "Ens fan
fora d'un solar i no ens deixen instal.lar enlloc més", subratllava un
home.

L'antic solar de la fàbrica Azulete era ahir un femer. Hi havia
escombraries per tot arreu, així com runa disseminada en piles d'unes
quantes tones. En aquestes condicions, famílies amb nens han viscut durant
prop d'un any i mig al Poblenou.

La finca del carrer de Santander no és gaire millor, però gairebé no hi ha
escombraries. Per contra, està plena de palets de fusta i bidons, i hi ha
claus per tot arreu. No obstant, a diferència de l'anterior, no tenen llum
ni poden agafar aigua d'enlloc. També d'aquí se n'hauran d'anar.

-----

REPORTATGE
Farts de voltar pel món

• Els gitanos subratllen que la majoria no tenen una nòmina per poder
comprar una casa

• Lamenten que se'ls tracti "d'empestats"




J. C.
BARCELONA

És migdia i hi ha gana a l'improvisat campament del carrer de Santander. A
l'interior d'una banyera abandonada han fet foc a unes fustes velles i
corcades. A sobre, un estenedor deixa anar bombolles de pintura blanca. I
els nens esperen impacients que s'acabi de rostir el maleït pollastre,
esquarterat, daurat, únic.
Són els cinc fills de María Jesús Albes Machado, que tenen 16, 14, 11, 10
i 8 anys. I a sobre embarassada, d'una banda a l'altra. La dona veu el
futur vidriós. "Aquest nen té atacs d'epilèpsia i és una mica retardat.
Demà l'ingressarem a Sant Joan de Déu per operar-lo de les mandíbules
perquè no se les mossegui quan té un atac. ¿On hem d'anar en aquestes
condicions?", es pregunta turmentada la dona, nascuda a Galícia.

El marit, Jorge Manuel Esteves, busca ferralla i cartrons per vendre, com
la majoria d'homes en aquest campament. "Cap d'ells ha tingut mai una
nòmina i, sense nòmina, ningú et dóna cap préstec per comprar un pis ni et
lloguen una vivenda", explica Ester Gallargo Buenaventura, de 25 anys. És
l'única paia del campament. "Van desnonar els meus pares i vaig venir a
viure aquí amb ells. Escrigui que són una gent meravellosa".

María Teresa Dosanjos, de 14 anys i casada fa molt poc, intervé en la
conversa per trencar un mite històric: "Els gitanos no som nòmades. Si
vivim així és perquè no tenim cap més remei. A ningú li agrada anar fent
voltes pel món d'una banda a l'altra".

Arriben els homes. S'improvisa una assemblea i es decideix agrupar les
rulots a la part sud del solar per resguardar-se del fred. "No sé quants
dies estarem aquí, però ens instal.larem amb la idea de quedar-nos", crida
el que porta la veu cantant, un tal Fran.

Pilar Augusto, de 31 anys i amb quatre fills, està preocupada per un nou
trasllat. "Tinc els nens inscrits al col.legi del Parc de la Ciutadella
--afirma--, i no ens en podem anar gaire lluny".

Viure atrapats

La dona, nascuda al País Basc, té família a mig Espanya, però diu que se
sent atrapada per les escoles. "Si poguéssim ens en aniríem perquè la
policia ens fa la vida impossible i ningú ens ajuda", afegeix la seva
germana Lourdes, que subratlla que els seus fills "ja parlen català". Tots
coincideixen a desmentir que tinguin cap mena de relació amb el delicte,
que atribueixen a certs romanesos, i Pilar postil.la: "El delicte és que
ens tractin d'empestats".



-------------------------------------------------------------------------
LA VANGUARDIA 24.2.04

La mayoría de los ocupantes había marchado el domingo y sólo quedaban tres
familias en el momento del desalojo
El campamento de Poblenouse traslada al Bon Pastor

LLUÍS SIERRA - 24/02/2004
BARCELONA Se despeja un solar industrial en Poblenou y se empieza a llenar
de caravanas otro mayor en el barrio del Bon Pastor. La mayoría de las
familias gitanas gallegas y portuguesas que ocupaban desde diciembre del
2002 el solar de la antigua fábrica de Can Nubiola (conocida como Azulete)
se han instalado en otro solar industrial, donde estuvo una de las
factorías de Metales y Platería Ribera (Les Culleres, popularmente), en el
polígono industrial Sudeste del Besòs , junto al paseo de la Verneda.

Las aproximadamente 300 personas que ocupaban el solar de Poblenou no
esperaron a que se ejecutase la orden judicial de desalojo. Cuando ayer
por la mañana llegó la policía, los servicios sociales municipales y la
comisión judicial, quedaban sólo tres familias rumanas en el gran solar de
Azulete.

El grueso del campamento, sobre todo las familias gallegas y portuguesas,
se había marchado el domingo, y no lo hizo muy lejos. Al menos un centenar
de personas, con sus camiones, furgonetas y caravanas, se trasladaron al
solar de Can Ribera, dentro de un polígono industrial, sin necesidad de
forzar ninguna entrada.

Otros grupos menos numerosos se han trasladado a municipios cercanos
(Badalona, Montcada i Reixac) y algunas familias se han dirigido a Madrid
o a su país de origen. Quienes han optado por el solar de Bon Pastor lo
han hecho principalmente por mantenerse relativamente cerca de empresas
donde puedan vender chatarra e igualmente cerca de los centros escolares
de Poblenou, donde están actualmente matriculados sus hijos.

Hubo razones añadidas. Los ocupantes habían sido avisados del desalojo y
temían que la policía practicase detenciones o se incautase de vehículos
que no tuviesen la documentación en regla.

Dado el éxodo generalizado del domingo, el desalojo de ayer se llevó a
cabo fácilmente. Quedaban tres familias y una de ellas abandonó el solar
antes de que entrase la policía. Otra, que al parecer dispone de billetes
para regresar a Rumania, se fue después de hablar con los servicios
sociales y la policía. Un tercer grupo, con dos niñas pequeñas y sin
documentación en regla, se acogió a la oferta de alojamiento “por unos
días” en una pensión.

La última caravana que salió del recinto lo hizo arrastrada por una pareja
rumana, que la dejó “aparcada” a la salida, en la calle Agricultura.
Dentro, a disposición de las excavadoras, quedaron decenas de furgonetas y
caravanas inservibles, que los ocupantes habían abandonado el domingo.
Quedaban, además, toneladas de escombros y residuos que se han ido
amontonando a lo largo de más de un año.

Algunos vecinos mostraron su satisfacción por el desalojo y, creyendo que
la ayuda municipal es aún mayor que la real, criticaban que “a éstos sí
les ayudan, pero a los vecinos, nada”. En un bar junto al solar
comentaban, con menos carga antiocupantes: “Ahora vamos a pintar la
fachada”.

Quien clamaba contra la Administración era Manuel Heredia, presidente de
la Federación de Asociaciones Gitanas de Catalunya (Fagic). “Es vergonzoso
que en Barcelona no haya infraestructuras para dar unos servicios mínimos
a esta gente”, decía, para comparar la situación con Madrid, donde
“existen dos campamentos para gitanos, organizados por el Ayuntamiento,
Cruz Roja y Cáritas, con los servicios necesarios”. Por eso algunos de los
ocupantes se han ido a Madrid, segun Heredia, pero el problema sigue:
“Catalunya es fronteriza dentro de Europa y seguirán llegando inmigrantes,
entre ellos gitanos, y será dentro de cuatro días, porque los gitanos
florecemos en primavera”.


Peregrinación de chabola en chabola

LA VANGUARDIA - 24/02/2004
El campamento del que fueron desalojadas ayer no era el primero para
Narcisa Popa y sus hijas, Mónica y Mariana. Antes ya estuvieron en otro
asentamiento de rumanos, también en Poblenou, junto a la calle Fluvià y
Diagonal. Ayer, mientras su madre hablaba con la policía, Mónica vigilaba
a la pequeña Mariana, posaba divertida ante las cámaras y se cuidaba de
recuperar del solar desalojado a su muñeca y una olla con un guiso
parecido al arroz con leche. La familia no tiene documentación en regla y
ha sido acogida temporalmente por los servicios sociales


---------------------------------------------------------------------
EL PUNT 24.2.04

Un centenar de gitanos deixen el solar del Poblenou per ocupar-ne un altre
al districte

Només tres famílies continuaven ahir al primer campament esperant el
desallotjament policial

S. PÉREZ . Barcelona

Prop d'un centenar de gitanos estan acampats en un solar de l'avinguda
Santander, al districte de Sant Martí a Barcelona. Les famílies, d'origen
gallec, romanès i búlgar, van arribar diumenge després d'abandonar els
terrenys de la fàbrica de Blavet, on ahir la policia només va desallotjar
tres famílies -unes vint persones- que esperaven el desnonament a dos
quarts de deu del matí-. Feia més d'un any que unes 300 persones vivien en
barraques i caravanes -en condicions sanitàries precàries- al carrer
Agricultura. Divendres passat van començar l'èxode cap a campaments de
l'àrea metropolitana i Madrid.




Les famílies gitanes ja havien anunciat que marxarien del campament, per
ocupar un altre espai, abans que arribés la policia. Un centenar de
persones ho van complir ahir. Diumenge a la tarda, una vintena de
caravanes i camions entraven als terrenys de l'antiga fàbrica de Metales y
Platería Ribera SA, al polígon industrial del Sud-oest del Besòs. L'espai
estava buit des que es va tancar l'empresa i derruït, fa un any
aproximadament, segons els treballadors de les fàbriques veïnes. Mentre
els homes del grup es reunien al nou campament, a l'antic les màquines
tiraven a terra les barraques i les grues s'emportaven els cotxes. Policía
Nacional i Guàrdia Urbana hi havien arribat al voltant de les nou del matí
acompanyats de personal de Serveis Socials de l'Ajuntament.

Abans que arribés la comissió judicial, una de les tres famílies que
quedaven va marxar. Una altra tenia, segons fonts municipals, bitllets per
tornar a Romania i l'altra -unes vuit persones indocumentades- seran
reallotjades durant tres dies pel consistori. Polaceck Nicoleta, una dona
amb dues filles petites, explicava que no tenia on anar. «Van arribar fa
dos mesos al campament. Abans vivíem al carrer», deia. La policia va
detenir un home de nacionalitat romanesa en aplicar-li la llei
d'estrangeria. L'Ajuntament desratitzarà i netejerà la zona en els pròxims
dies


Un campament permanent


El president de la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya
(Fagicat), Manuel Heredia, va afirmar ahir que la creació d'un campament
permanent per als gitanos d'origen romanès, gallec o búlgar solucionaria
la situació de les centenars de famílies que arriben cada any de l'Est
d'Europa a Catalunya. Per Heredia, Barcelona i Catalunya haurien de seguir
l'exemple de Madrid, on «hi ha dos campaments tutelats per l'Ajuntament,
la Creu Roja, Càritas i la federació gitana». Segons Heredia, a Madrid
reben ajuda per integrar-se en la societat. «Expulsar-los d'un lloc només
trasllada el problema a altres poblacions», sentenciava. El president va
dir que la Federació ja ho ha demanat a l'Ajuntament i la Generalitat
sense obtenir resposta. Ahir, en la reunió del Consell Municipal Gitano de
Barcelona l'Ajuntament va explicar el desallotjament que s'havia produït
al matí.



___________________________________________________
Yahoo! Messenger - Nueva versión GRATIS
Super Webcam, voz, caritas animadas, y más...
http://messenger.yahoo.es