3.9.04
3.9.04Alguns sectors consideren que els objectius ja s'han assolit
La Plataforma de Defensa de l'Ebre es planteja la ruptura
El govern central confirma el programa d'obres que substituiran el transvasament
O.M.
TORTOSA
L'enfrontament que des de fa temps protagonitzen diferents sectors de la Plataforma per a la Defensa de l'Ebre s'ha agreujat encara més després de la derogació del transvasament, fins al punt que una desena d'agrupacions locals han plantejat la ruptura. Aquest posicionament el van fer oficial dimecres a la nit, durant la reunió intercomarcal del moviment.
Les plataformes locals en qüestió, alineades amb el sector que encapçala el portaveu Manolo Tomàs, van fer públic un document conjunt en què anuncien que no participaran en cap més intercomarcal. Consideren que és "perdre el temps" el fet de "reunir-se amb gent que considera que els objectius ja estan assolits".
El trencament estava cantat, perquè les divergències entre els dos sectors majoritaris al si de la Plataforma impedien un necessari debat de futur del moviment. Finalment, les plataformes locals d'Alcanar, l'Ampolla, l'Aldea, Camarles, Sant Carles de la Ràpita, la Ribera d'Ebre, Roquetes, Tortosa, Barcelona i el grup Joves en Defensa de l'Ebre han decidit fer el pas i trencar la unitat del moviment per organitzar les seves activitats al marge. A diferència d'altres sectors de la Plataforma, els escindits veuen necessari mantenir la mobilització per aconseguir el redimensionament del canal Xerta Sénia o per plantar cara al govern davant la possibilitat que aquest decideixi recuperar el projecte de la interconnexió de xarxes.
El pla Narbona
D'altra banda, la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, va presentar ahir a Madrid el programa d'actuacions que aplegarà les alternatives d'estalvi, reutilització i dessalinització que substituiran el projecte de transvasament de l'Ebre. El programa d'Actuacions per a la Gestió i Utilització de l'Aigua (AGUA) assumeix totes les iniciatives presentades pel ministeri la primavera passada.
Per a Catalunya el programa preveu 145 hectòmetres cúbics d'aigua a l'any i 1.110 milions d'euros d'inversió. Entre les obres confirmades destaca la ja anunciada dessalinitzadora de l'àrea de Barcelona.
3.9.04
Greenpeace descalificó el plan Agua porque no incluye ninguna de las alternativas que pidió a la ministra en primavera
Narbona anuncia una ‘lluvia’ de 3.900 millones a cambio de enterrar el trasvase
La ministra rebautiza su política hidráulica como programa Agua frente al denostado Plan Hidrológico Nacional que impulsó el PP
LUIS IZQUIERDO - 03/09/2004
madrid. – Las primeras actuaciones del Gobierno socialista para la generación de nuevos recursos hídricos en la vertiente mediterránea estarán en funcionamiento el año que viene. Así lo aseguró ayer la ministra de Medio Ambiente, Cristina Narbona, en la presentación del programa Agua (Actuaciones para la Gestión y Utilización del Agua). Como respuesta, el consejero de Agricultura y Agua de Murcia, Antonio Cerdá, aseguró ayer que Narbona, es como “la canción del verano, repite y repite el estribillo sin aportar nada nuevo”. Cerdá recordó que el anterior PHN tenía previsto 71 actuaciones de ahorro, reutilización y mejora de la gestión en la cuenca del Segura, además del trasvase del Ebro que paliaría el déficit de manera definitiva. “Ahora el programa de Narbona nos deja con 32 actuaciones y sin trasvase”, concluyó.
La ministra no concretó cuáles serán las primeras en ponerse en funcionamiento, porque eso dependerá de los presupuestos del año próximo que todavía se están negociando, pero sí anticipó que serán aquellos que supongan la ampliación de plantas ya existentes y la modernización de regadíos.
Narbona expuso que serán 105 las actuaciones que se llevarán a cabo en todo el litoral desde las provincias de Girona a Málaga, entre las cuales las habrá de 14 tipos diferentes, la mayoría de las cuales tendrán carácter urgente. En total la inversión estatal será de unos 3.900 millones de euros, la tercera parte de los cuales está previsto que procedan de fondos de la Unión Europea. De esa cantidad total, dos terceras partes del presupuesto se invertirán en la mejora de la calidad del agua y el tercio restante en la generación de nuevos recursos.
La responsable de la nueva política hidrológica del Gobierno presentó ayer la nueva página web del programa Agua, a la que se accede desde el portal del ministerio (www.mma.es), en donde se explican todos los aspectos de este plan hídrico y se da a los ciudadanos la opción de presentar quejas y formular sugerencias. Narbona animó a los españoles a participar en este debate sobre la futura política hidrológica del país y a seguir a través de esta web el trámite parlamentario que se producirá en los próximos meses. Para ello se comprometió a introducir en la web las enmiendas que los diferentes grupos políticos vayan presentando a la nueva ley.
La organización ecologista Greenpeace acogió ayer con preocupación el plan presentado por la ministra, pues asegura que no incluye ninguna de las propuestas alternativas que hicieron llegar al ministerio el pasado mes de mayo a petición de la propia ministra. Greenpeace ya puso en duda antes del verano la fiabilidad de los datos en los que Medio Ambiente se ha basado para caklacular el agua ofertada.
“El programa del Gobierno apuesta en más de un 50% por la desalación, y debería evaluar previamente qué medidas se pueden tomar para mejorar el ahorro y la eficiencia en la gestión del agua. La desalación sólo debe usarse para consumo humano y en casos donde ninguna otra solución sea posible”, afirma la organización.
Más de 750 millones para Barcelona
LA VANGUARDIA - 03/09/2004
La mejora en la gestión de las actuales infraestructuras hidrológicas con que cuenta la provincia de Barcelona liberará más recursos hídricos que la nueva planta desaladora que se prevé construir en el área metropolitana de la capital catalana. Mediante diez actuaciones en las que se invertirán 580 millones de euros, Medio Ambiente tiene previsto recuperar 75 hectómetros cúbicos de agua anuales, mientras que la planta desaladora, cuyo coste estimado es de 176 millones de euros, permitirá generar 60 hectómetros cúbicos cada año. El ministerio prevé invertir además otros 92 millones de euros adicionales para la mejora de la calidad del agua, principalmente del río Llobregat.
3.9.04
CIUDADANOS
El coste del recibo del agua varía un 761% según la ciudad española donde se vive
LA VANGUARDIA - 03/09/2004
madrid. (Efe). – La diferencia en el recibo del agua entre un ciudadano de Alicante y otro de Valladolid es del 761 por ciento. Este porcentaje se desprende de un estudio realizado en 28 ciudades por la Federación de Consumidores en Acción (Facua). Según el estudio, una familia alicantina pagará al mes 24,43 euros por el consumo medio de 12,5 milímetros cúbicos. Sin embargo, en Valladolid esa misma familia pagará 2,72 euros.
Al finalizar al año, el gasto será de 281 euros en Alicante frente a los 32 euros en la provincia castellanoleonesa. Por tanto, la diferencia entre las dos ciudades es de 248 euros.
Como patrón del estudio, la asociación ha tomado una familia de cuatro miembros con un consumo de 12,5 metros cúbicos al mes, registrado en un contador de un calibre de quince milímetros (junto con el de trece, el más común para el uso doméstico).
Además, la asociación ha tenido en cuenta los conceptos del recibo del agua que todos los usuarios ven en sus facturas, con independencia de otros términos que varían según las suministradoras. Por ejemplo, la cuota fija o de servicio, a pagar aunque no haya consumo, junto con la cuota variable o de consumo, que depende del volumen de agua consumida. Se ha contabilizado también la cuota por el alquiler del contador, que se aplica en cinco ciudades españolas.
Detrás de Valladolid, la tarifa más barata para un consumo mensual de 12,5 metros cúbicos corresponde a Logroño (4,36 euros), seguida de Santander (5,13), Pamplona (5,17) y Málaga (5,39). Por el contrario, las ciudades más caras después de Alicante, son Murcia (17,06), Córdoba (15,02), Tenerife (13,28) y Barcelona (13,07).
Este descontrol en el cobro del agua se debe, según Facua, a que el suministro compete a las administraciones locales. Éstos otorgan las competencias según su criterio a empresas públicas, privadas o mixtas. La federación cree necesaria una normativa que regule el cobro, que abarque desde los procedimientos para la aprobación de las tarifas hasta las indemnizaciones en caso de corte del suministro. Por este motivo, la organización solicitó al Gobierno que elabora este reglameto para acabar con esta situación.
3.9.04
> L'Estat invertirà 848 milions d'euros per garantir l'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona
El pla preveu 105 actuacions alternatives al transvasament i Narbona diu que hi haurà «més aigua i més barata»
GUSTAU MORENO / AGÈNCIES . Tortosa / Madrid
La ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, va presentar ahir el programa Actuacions per a la Gestió i la Utilització de l'Aigua (Agua), amb què el govern del PSOE pretén incrementar la disponibilitat de recursos hídrics, i que substitueix el transvasament de l'Ebre projectat pel PP. Agua inclou 105 actuacions urgents per fer arribar 1.063 metres cúbics anuals a Catalunya, el País Valencià, Múrcia i Andalusia, amb una inversió d'uns 3.900 milions. A les comarques de Barcelona, el pla preveu invertir 848 milions per augmentar la disponibilitat de recursos hídrics a l'àrea metropolitana. Per aconseguir-ho, es farà una planta dessalinitzadora que preveu l'aportació de 60 hectòmetres cúbics d'aigua anuals.
Narbona va explicar que el programa «materialitza» la reorientació del govern de l'Estat en política hídrica, a través de l'explicació i la difusió d'unes actuacions concretes i dissenyades per garantir «la disponibilitat i la qualitat de l'aigua en cada territori». La ministra també va dir que Agua permetrà que tots els ciutadans coneguin millor la política de l'aigua, per actuar d'una manera més responsable i exigent, i fins i tot amb la possibilitat d'incorporar suggeriments i propostes al web del Ministeri de Medi Ambient (www.mma.es/agua). Les actuacions urgents es desglossen en una inversió de 1.219 milions d'euros per al País Valencià, que rebrà 400 hectòmetres cúbics anuals. Paral·lelament, hi haurà 1.110 milions per a Catalunya (145 hectòmetres cúbics); 876 per a Múrcia (204 hectòmetres cúbics); 579 milions per a Andalusia (314 hectòmetres cúbics) i 14 milions per a la província d'Albacete, a Castella-la Manxa. En aquest sentit, Narbona va defensar la viabilitat de les plantes dessalinitzadores, «perquè consumeixen la meitat de l'energia i costen la meitat que fa deu anys». Segons la titular de Medi Ambient, «la mar és el futur», i quan s'iniciï la tramitació parlamentària aniran incorporant-se al web del Ministeri totes les esmenes que es presentin. De fet, Narbona va aprofitar per incidir en la importància de mantenir el diàleg amb els presidents de la Generalitat valenciana i de Múrcia, encara partidaris del projecte de transvasament ja derogat. «El transvasament no era viable, però ara hi haurà més aigua i més barata», va puntualitzar Narbona.
> Les primeres crítiques, del PP i de Greenpeace
Per diferents motius, el PP i l'organització ecologista Greenpeace van ser els primers a criticar el programa Agua. El conseller murcià d'Agricultura i Aigua, Antonio Cerdá, va ironitzar que la ministra Cristina Narbona és «com la cançó de l'estiu, que es repeteix mil vegades i no aporta res de nou». «El programa de Narbona redueix les actuacions a Múrcia i a més ens deixa sense transvasament», va lamentar Cerdá, que va sentenciar que amb Agua no hi haurà «ni més aigua, ni més barata, ni abans». Greenpeace va criticar que el govern del PSOE no haja tingut en compte cap de les alternatives presentades fa tres mesos per l'entitat. «En canvi, el programa Agua sembla consolidar una altra vegada una oferta il·limitada, que afavoreix l'especulació i el negoci de l'aigua», va afegir Greenpeace. L'organització propugna que abans de plantejar la dessalinitzadora cal incentivar l'estalvi, frenar la demanda, modernitzar les xarxes, controlar els regadius il·legals, fomentar la reutilització i prevenir la contaminació en origen.
> 1.110 milions d'euros per a Catalunya
Cristina Narbona va destacar que dos terços de les inversions del programa Agua serviran per millorar la qualitat dels recursos hídrics, mentre que l'altre terç dels 3.900 milions d'euros serà per incrementar la quantitat d'aigua disponible. La ministra també va confirmar que espera que la Unió Europea vulga cofinançar un 33% del total (1.262 milions). Segons Narbona, durant el primer semestre del 2005 ja es començaran a materialitzar algunes de les primeres actuacions, com ara l'ampliació del nombre de plantes dessalinitzadores, la modernització dels regadius i altres elements per millorar l'eficiència en la gestió de l'aigua. A les comarques tarragonines, Medi Ambient preveu invertir uns 215 milions d'euros, amb diferents actuacions al Delta i la primera fase del programa per eliminar la contaminació química a l'embassament de Flix. A les comarques de Barcelona s'invertiran 848 milions d'euros, i 47 milions d'euros més a les comarques de Girona.
> Narbona presenta el programa Agua amb 105 actuacions alternatives al transvasament
La ministra insisteix que el projecte del PP era inviable i remarca que a partir del 2005 hi haurà «més aigua i més barata»
GUSTAU MORENO / AGÈNCIES . Tortosa / Madrid
La ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, va presentar ahir el programa Actuacions per a la Gestió i la Utilització de l'Aigua (Agua), amb què el govern del PSOE pretén incrementar la disponibilitat de recursos hídrics, i que substitueix el transvasament de l'Ebre projectat pel PP. Agua inclou 105 actuacions urgents per fer arribar 1.063 metres cúbics anuals a Catalunya, el País Valencià, Múrcia i Andalusia, amb una inversió d'uns 3.900 milions d'euros. Entre les actuacions previstes a Catalunya, hi ha diferents projectes per millorar la qualitat de les aigües de les badies del Delta, corregir l'actual enfonsament i la regressió de la plana deltaica, i implantar-hi una xarxa d'indicadors mediambientals.
Narbona va explicar que el programa «materialitza» la reorientació del govern de l'Estat en política hídrica, a través de l'explicació i la difusió d'unes actuacions concretes i dissenyades per garantir «la disponibilitat i la qualitat de l'aigua en cada territori». La ministra també va dir que Agua permetrà que tots els ciutadans coneguin millor la política de l'aigua, per actuar d'una manera més responsable i exigent, i fins i tot amb la possibilitat d'incorporar suggeriments i propostes al web del Ministeri de Medi Ambient (www.mma.es/agua). Les actuacions urgents es desglossen en una inversió de 1.219 milions d'euros per al País Valencià, que rebrà 400 hectòmetres cúbics anuals. Paral·lelament, hi haurà 1.110 milions per a Catalunya (145 hectòmetres cúbics); 876 per a Múrcia (204 hectòmetres cúbics); 579 milions per a Andalusia (314 hectòmetres cúbics) i 14 milions per a la província d'Albacete, a Castella-la Manxa. En aquest sentit, Narbona va defensar la viabilitat de les plantes dessalinitzadores, «perquè consumeixen la meitat de l'energia i costen la meitat que fa deu anys». Segons la titular de Medi Ambient, «la mar és el futur», i quan s'iniciï la tramitació parlamentària aniran incorporant-se al web del Ministeri totes les esmenes que es presentin. De fet, Narbona va aprofitar per incidir en la importància de mantenir el diàleg amb els presidents de la Generalitat valenciana i de Múrcia, encara partidaris del projecte de transvasament ja derogat. «El transvasament no era viable, però ara hi haurà més aigua i més barata», va puntualitzar Narbona.
> La PDE desactiva l'assemblea intercomarcal
GUSTAU MORENO . Tortosa
L'assemblea intercomarcal de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) de dimecres a la nit va ser l'última. El col·lectiu no es dissol, però deu plataformes locals (Tortosa, l'Aldea, Camarles, l'Ampolla, Roquetes, la Ribera d'Ebre, Barcelona, Alcanar, Sant Carles de la Ràpita i els Jóvens en Defensa de l'Ebre) van presentar un document que invalida la intercomarcal com a punt de trobada de la PDE. L'objectiu del manifest era desencallar la situació de bloqueig intern i de crisi a la PDE, agreujada després que l'11 d'agost altres plataformes locals (Sant Jaume d'Enveja, Deltebre, Jesús, Xerta-Aldover i Ulldecona) presentessin un primer document que desautoritzava Manolo Tomàs com a portaveu del moviment social. «No té sentit continuar reunint-se amb una gent que ha demostrat un ferm i lleial compromís antitransvasament durant aquests anys, però que ara creuen que ja han assolit els seus objectius», afirma el manifest de les deu plataformes, que també van signar el 18 d'agost un document de suport a Tomàs. De fet, les plataformes crítiques amb el portaveu no van assistir a la intercomarcal de dimecres, la primera després del període de vacances i també la primera després de l'intercanvi de manifestos. «Tenim una incompatibilitat d'objectius», va aclarir Tomàs. «Per això, la gent que pensem que encara hi ha amenaces de transvasaments ens continuarem reunint, coordinant-nos a través d'un altre òrgan», va avançar el portaveu. «En realitat, el que estan fent és donar-nos la raó quan dèiem que la intercomarcal ja no és un lloc vàlid per fer funcionar la PDE», va interpretar el portaveu de la PDE de Xerta-Aldover, Jaume Fuster.
> El Ministeri de Medi Ambient invertirà 47 milions per millorar l'abastament d'aigua de la demarcació de Girona
GUSTAU MORENO . Girona
El Ministeri de Medi Ambient invertirà 47 milions d'euros a les comarques gironines en polítiques hidràuliques incloses en el programa Agua (actuacions per a la gestió i la utilització de l'aigua), que va presentar ahir la ministra Cristina Narbona. Entre les actuacions previstes hi ha l'ampliació de la dessalinitzadora de Blanes, inclosa en l'apartat d'actuacions per augmentar la disponibilitat d'aigua. Aquesta ampliació està valorada en 25 milions d'euros i permetrà un augment de deu hectòmetres cúbics anuals d'aigua. El ministeri també invertirà 22 milions en el reforç de l'abastament de la Costa Brava centre.
A la demarcació de Tarragona el ministeri hi destinarà 215 milions d'euros, i a la de Barcelona, 848 milions. Entre les actuacions previstes a Catalunya, hi ha diferents projectes per millorar la qualitat de les aigües de les badies del Delta, corregir l'actual enfonsament i la regressió de la plana deltaica, i implantar-hi una xarxa d'indicadors mediambientals.
Agua inclou 105 actuacions urgents per fer arribar 1.063 metres cúbics anuals a Catalunya, el País Valencià, Múrcia i Andalusia, amb una inversió d'uns 3.900 milions d'euros. Narbona va explicar que el programa «materialitza» la reorientació del govern de l'Estat en política hídrica, a través de l'explicació i la difusió d'unes actuacions concretes i dissenyades per garantir «la disponibilitat i la qualitat de l'aigua en cada territori». La ministra també va dir que Agua permetrà que tots els ciutadans coneguin millor la política de l'aigua, per actuar d'una manera més responsable.
Sin conexión 
Enviar mensaje