4.10.04ENTREVISTA: Joaquim Coello
President de l'Autoritat Portuària de Barcelona
"Si volem ser algú a Europa,
els ports hem d'anar junts a promoure l'Arc Mediterrani a Àsia"
"La primera terminal del moll Prat serà operativa el gener del 2008"
PERFIL
És conscient que haurà de pilotar l'ampliació del port de Barcelona i potser per això el seu perfil és singularment tècnic. Enginyer naval especialitzat en construcció, explotació i transports marítims, va ser assenyalat per substituir Joaquim Tosas com a cap de l'Autoritat Portuària barcelonina a proposta del conseller de Política Territorial, quan exercia de director general de Gamesa Eòlica. Bona part dels seus 58 anys els ha dedicat al sector naval. Entre altres activitats va ser enginyer de projecte de les drassanes de Cartagena durant 11 anys i també ha dissenyat iots de vela.
M. Moreno / O. Pàmies
BARCELONA
AVUI Amb el desviament del Llobregat, desapareix l'obstacle físic que hi havia per a l'ampliació del port. Això vol dir que es compliran els calendaris per a aquesta ampliació?
J.C. Fins i tot s'ha avançat un any. En aquests moments està en procés d'adjudicació el Moll Prat, s'estan avaluant les ofertes i segurament aquest mes s'adjudicaran les obres, per valor d'uns 60 milions d'euros. A part, totes les obres connectades amb això, des del punt de vista d'accessos, serveis i altres, també s'estan duent a terme perquè la primera terminal del Moll Prat estigui disponible al gener del 2008, que és la data que ens hem fixat i que ens ha fet canviar el pla d'obres. Això ens ha obligat a construir simultàniament el moll i els dics d'abric, i també n'ha encarit el cost, però ha valgut la pena per complir la data esmentada, que crearà una nova dinàmica al port. De fet, d'aquí al 2008 el port estarà molt pressionat per la manca d'espai, i si no hem avançat més la data ha estat per qüestions tècniques, no pas financeres.
AVUI De tota manera, si l'ampliació s'hagués avançat i es disposés d'aquests nous espais, potser hi hauria un altre problema, que és la congestió dels accessos.
J.C. Evidentment, és un tema que cal tenir en compte. Estem fent un esforç important, tant el Port com les administracions públiques. Volem consens sobre el pla d'accessos que volem dur a terme. El pla té tres parts: l'accés viari; el ferroviari, que és fonamental per al futur, amb la connexió amb ample europeu del ferrocarril del port a la frontera, que tindrem a principi del 2009; i finalment tota la xarxa ferroviària a l'interior del port. Hi haurà quatre estacions de recepció i d'enviament de combois. Dues que ja hi són, el Morrot i Can Tunis; una de nova, a la llera antiga del riu, i una altra que serà paral·lela al Llobregat. A part, també diverses estacions que ja hi ha ara i algunes de noves, de càrrega i descàrrega de mercaderies. Això suposa coordinar tots els trànsits al port, que a més s'han de connectar amb la xarxa.
AVUI ¿No porta retard, tota aquesta operació? Perquè per ara no hi ha accés d'ample europeu al port, ni 'bypass' del Vallès, i la connexió transpirinenca serà mixta, de viatgers i mercaderies. ¿Això no és insuficient?
J.C. Jo crec que no. Tampoc és aviat, perquè potser s'hauria pogut fer abans, però crec que amb el TGV, amb una inversió petita, de menys de 200 milions d'euros, connectarem el port amb la frontera europea. Si extrapolem el trànsit de mercaderies que hi ha hagut fins ara, les instal·lacions actuals el podrien assumir a molts anys vista. El que passa és que el port ha de canviar d'àmbit. Quan es vol ser un port d'àmbit europeu, com Rotterdam, Hamburg o Bremen, cal una bona xarxa ferroviària. Fins ara, el port de Barcelona no l'havia desenvolupat perquè el que arriba aquí no va més enllà de 150 quilòmetres, ha estat un port localista, de Catalunya i molt especialment de la demarcació de Barcelona. Ara, però, tenim l'oportunitat d'assumir un trànsit espectacular que ve d'Àsia, fonamentalment de la Xina, del Japó, que passa pel Mediterrani.
"Les taxes tornaran a canviar a primers d'any"
AVUI Es va dir que la llei de ports que havia deixat el Partit Popular podia afectar la competitivitat del port de Barcelona, perquè apujava algunes taxes. Fins i tot s'havia quantificat el que es facturaria de menys. ¿S'ha fet algun pas per canviar aquesta situació?
J.C. Hi ha hagut un grup de treball creat per Ports de l'Estat, en el qual hem participat, i s'han fet unes propostes de modificació de la llei. Sembla que es duran a terme a principi del 2005 i es canviaran les taxes de nou. No tothom n'està content. A banda, hi ha un problema seriós, i és que la llei és massa detallada. Respon a un concepte d'Estat molt centralista. Legislar per la mateixa via diferents entorns i circumstàncies és molt difícil, i la seva minuciositat és terrible. No es tracta de fer ajustaments continus, sinó que som partidaris de fer una llei més general, que ens permeti definir amb més autonomia els nostres trànsits.
AVUI Pel que fa a resultats, ¿es pot fer algun avanç del tercer trimestre?
J.C. La inquietud que hi podia haver en un moment determinat sobre la situació econòmica del port no hi ha de ser. A més, tenim en marxa molts nous projectes. Per exemple, volem fer un esforç de cara als grans creuers, millorar l'entorn de les terminals. També hi ha altres iniciatives, com ara el fet d'haver guanyat l'espai de Can Tunis, que són 5 hectàrees; hi ha la connexió ferroviària de Can Tunis amb el Moll Sud, que passa de tres hores a mitja hora; hem fet una nova sitja per posar-hi 4.000 cotxes més, o l'augment de la superfície de les terminals de contenidors. Hi ha les grans obres, però també hi ha la feina del dia a dia.
J.C. Hi ha hagut un grup de treball creat per Ports de l'Estat, en el qual hem participat, i s'han fet unes propostes de modificació de la llei. Sembla que es duran a terme a principi del 2005 i es canviaran les taxes de nou. No tothom n'està content. A banda, hi ha un problema seriós, i és que la llei és massa detallada. Respon a un concepte d'Estat molt centralista. Legislar per la mateixa via diferents entorns i circumstàncies és molt difícil, i la seva minuciositat és terrible. No es tracta de fer ajustaments continus, sinó que som partidaris de fer una llei més general, que ens permeti definir amb més autonomia els nostres trànsits.
AVUI Pel que fa a resultats, ¿es pot fer algun avanç del tercer trimestre?
J.C. La inquietud que hi podia haver en un moment determinat sobre la situació econòmica del port no hi ha de ser. A més, tenim en marxa molts nous projectes. Per exemple, volem fer un esforç de cara als grans creuers, millorar l'entorn de les terminals. També hi ha altres iniciatives, com ara el fet d'haver guanyat l'espai de Can Tunis, que són 5 hectàrees; hi ha la connexió ferroviària de Can Tunis amb el Moll Sud, que passa de tres hores a mitja hora; hem fet una nova sitja per posar-hi 4.000 cotxes més, o l'augment de la superfície de les terminals de contenidors. Hi ha les grans obres, però també hi ha la feina del dia a dia.
ENTREVISTA: Joaquim Coello
President de l'Autoritat Portuària de Barcelona
"Per protegir el medi natural fins i tot fem coses que no se'ns demanen"
AVUI ¿Quines possibilitats té Barcelona de tenir el lideratge entre els altres ports europeus, que també estan fent els seus propis plans d'ampliació i competitivitat i eficiència?J.C. Crec que Barcelona té alguns avantatges sobre els altres. Per exemple, aquí tenim el ferrocarril i la connexió amb la frontera, que València no té. Pel que fa a Marsella, el seu port ha estat tradicionalment menys eficient que el nostre, i Gènova està també per sota de nosaltres, encara que és un port en creixement. El seu problema és que la seva zona geogràfica és complicada. També depèn del que fem aquí, hi hem de lluitar.
AVUI El seu predecessor en el càrrec, Joaquim Tosas, opinava que els ports de l'Arc Mediterrani havien de ser, més que competidors, col·laboradors, complementaris i sinèrgics. ¿Comparteix aquest plantejament? ¿Creu en la idea d'un front portuari català?
J.C. Totalment, ja hi estem treballant. S'han dut a terme iniciatives en temes de formació, de seguretat, administratives, etc. Lògicament, el port de Tarragona hauria d'atreure uns tràfics que Barcelona no pot assumir per la seva ubicació. I crec que no tan sols hem de parlar de Tarragona, sinó també Marsella i la resta dels ports pròxims. Amb Marsella ja ens hem reunit. La idea és que, si volem ser algú a Europa, si el sud del continent vol tenir un pes, hem d'anar junts a promoure l'Arc Mediterrani a Àsia. Actualment, un 85% de les mercaderies que arriben d'allà passen pels ports del nord. Si volem que les línies d'Àsia vinguin al Mediterrani, hem de lluitar plegats i fer una oferta conjunta.
AVUI A l'hora de créixer, ¿tenen en compte que l'entorn és fràgil?
J.C. És clar que sí. Vam fer un estudi aprofundit de l'entorn. De fet, el riu es va desviar menys al sud del que s'havia dit d'entrada. Després, es va estudiar l'impacte ambiental per no afectar l'aigua dolça d'aquella zona de la dreta del riu. Després hi ha la comissió de seguiment del Pla Delta, que es reuneix mensualment: l'Agència Catalana de l'Aigua, la conselleria, el ministeri, els ajuntaments, que estan duent a terme les coses amb cura, fins i tot actuacions que no se'ns demanen, com ara els dragatges dels fons marins de la zona, força contaminats. Farem una platja nova, que a més tenim el compromís de mantenir i de reomplir de sorra cada cinc anys. Ara, segur que ens criticaran, que diran que no fem prou. El que cal mirar és que no destrossem un medi que té un valor.