AVUI Amb el desviament del Llobregat, desapareix l'obstacle físic que hi havia per a l'ampliació del port. Això vol dir que es compliran els calendaris per a aquesta ampliació?
J.C. Fins i tot s'ha avançat un any. En aquests moments està en procés d'adjudicació el Moll Prat, s'estan avaluant les ofertes i segurament aquest mes s'adjudicaran les obres, per valor d'uns 60 milions d'euros. A part, totes les obres connectades amb això, des del punt de vista d'accessos, serveis i altres, també s'estan duent a terme perquè la primera terminal del Moll Prat estigui disponible al gener del 2008, que és la data que ens hem fixat i que ens ha fet canviar el pla d'obres. Això ens ha obligat a construir simultàniament el moll i els dics d'abric, i també n'ha encarit el cost, però ha valgut la pena per complir la data esmentada, que crearà una nova dinàmica al port. De fet, d'aquí al 2008 el port estarà molt pressionat per la manca d'espai, i si no hem avançat més la data ha estat per qüestions tècniques, no pas financeres.
AVUI De tota manera, si l'ampliació s'hagués avançat i es disposés d'aquests nous espais, potser hi hauria un altre problema, que és la congestió dels accessos.
J.C. Evidentment, és un tema que cal tenir en compte. Estem fent un esforç important, tant el Port com les administracions públiques. Volem consens sobre el pla d'accessos que volem dur a terme. El pla té tres parts: l'accés viari; el ferroviari, que és fonamental per al futur, amb la connexió amb ample europeu del ferrocarril del port a la frontera, que tindrem a principi del 2009; i finalment tota la xarxa ferroviària a l'interior del port. Hi haurà quatre estacions de recepció i d'enviament de combois. Dues que ja hi són, el Morrot i Can Tunis; una de nova, a la llera antiga del riu, i una altra que serà paral·lela al Llobregat. A part, també diverses estacions que ja hi ha ara i algunes de noves, de càrrega i descàrrega de mercaderies. Això suposa coordinar tots els trànsits al port, que a més s'han de connectar amb la xarxa.
AVUI ¿No porta retard, tota aquesta operació? Perquè per ara no hi ha accés d'ample europeu al port, ni 'bypass' del Vallès, i la connexió transpirinenca serà mixta, de viatgers i mercaderies. ¿Això no és insuficient?
J.C. Jo crec que no. Tampoc és aviat, perquè potser s'hauria pogut fer abans, però crec que amb el TGV, amb una inversió petita, de menys de 200 milions d'euros, connectarem el port amb la frontera europea. Si extrapolem el trànsit de mercaderies que hi ha hagut fins ara, les instal·lacions actuals el podrien assumir a molts anys vista. El que passa és que el port ha de canviar d'àmbit. Quan es vol ser un port d'àmbit europeu, com Rotterdam, Hamburg o Bremen, cal una bona xarxa ferroviària. Fins ara, el port de Barcelona no l'havia desenvolupat perquè el que arriba aquí no va més enllà de 150 quilòmetres, ha estat un port localista, de Catalunya i molt especialment de la demarcació de Barcelona. Ara, però, tenim l'oportunitat d'assumir un trànsit espectacular que ve d'Àsia, fonamentalment de la Xina, del Japó, que passa pel Mediterrani.