Entrar
¿Usuario nuevo? Regístrate
territori
? ¿Ya estás suscrito? Entrar en Yahoo!

Consejos de Yahoo! Grupos

¿Sabías que...?
Puedes determinar el orden de los mensajes. Pulsa el enlace en la columna correspondiente a la fecha. Tus preferencias serán guardadas y no tendrás que introducirlas de nuevo.

Mensajes

  Mensajes Ayuda
Avanzado
Mensajes 11690 - 11719 de 28444   Primero  |  < Anterior  |  Siguiente >  |  Último
Mensajes: Mostrar resúmenes de los mensajes   (Agrupar por tema) Ordenar por fecha v  
#11719 De: "TARROJA COSCUELA,Alexandre" <tarrojaca@...>
Fecha: Mar, 1 de Mar, 2005 8:20 am
Asunto: Segona convocatòria llei de barris
llista_terri...
Sin conexión Sin conexión
Enviar mensaje Enviar mensaje
 
  1.3.05
 

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya


DOGC núm. 4333 - 01/03/2005


DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES

  • RESOLUCIÓ PTO/488/2005, de 28 de febrer, de convocatòria per a l'atorgament dels ajuts que estableix la Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial, i el Decret 369/2004, de 7 de setembre, pel qual es desenvolupa l'esmentada Llei. (Pàg. 4773)

[Sumari || Índex del sumari || Diaris Oficials disponibles || Inici]

RESOLUCIÓ

PTO/488/2005, de 28 de febrer, de convocatòria per a l'atorgament dels ajuts que estableix la Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial, i el Decret 369/2004, de 7 de setembre, pel qual es desenvolupa l'esmentada Llei.

La Llei 2/2004, de 4 de juny, crea el Fons de Foment del programa de barris i àrees urbanes d'atenció especial.

El Decret 369/2004, de 7 de setembre, desenvolupa les previsions generals de la Llei i regula les bases per a la concessió dels ajuts previstos en el Fons.

L'esmentat Decret estableix que per resolució del conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques, anualment es farà pública la convocatòria per sol·licitar la participació en el Fons.

Per tot això, d'acord amb el Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, i a proposta de la Direcció General d'Arquitectura i Paisatge,

Resolc:

.1  Objecte

L'objecte d'aquesta Resolució és obrir la convocatòria per a l'any 2005 per sol·licitar els ajuts previstos en la Llei 2/2004, de 4 de juny, que crea el Fons de Foment del programa de barris i àrees urbanes d'atenció especial.

.2  Bases reguladores

Les bases d'aquesta convocatòria són les que estableix el Decret 369/2004, de 7 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial (DOGC núm. 4215, de 9.9.2004).

.3  Proposta de la Comissió

La Comissió de Gestió del Fons de Foment del programa de barris i àrees urbanes proposarà, dintre dels límits establerts per la Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial, el percentatge de subvenció del pressupost global del projecte d'intervenció integral tenint en compte els criteris establerts per a l'avaluació dels esmentats projectes, així com qualsevol altre que la Comissió consideri adient per a l'efectiva execució de les actuacions. Aquest percentatge estarà comprès entre el 50 i el 55 per 100 del pressupost aprovat.

.4  Dotació econòmica i aplicació pressupostària

L'import màxim destinat a la present convocatòria és de 99 milions d'euros, distribuïts en les anualitats següents: l'any 2005 es destinaran 8.450.000 euros dels quals 1.500.000 euros seran amb càrrec a la partida PO 08 D/7601613004315 del pressupost de la Generalitat de Catalunya, i 6.950.000 euros amb càrrec a l'operació d'endeutament de l'Institut Català del Sòl autoritzada per la Llei 11/2004, de 27 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l'any 2005; any 2006, 12.750.000 euros; any 2007, 25.800.000 euros; any 2008, 27.250.000 euros; any 2009, 24.750.000 euros.

.5  Termini i lloc de presentació de sol·licituds

5.1  Les sol·licituds per acollir-se al Fons de Foment del programa de barris i àrees urbanes d'atenció especial es presentaran d'acord amb el que estableix l'article 8 del Decret 369/2004, de 7 de setembre. En cas de presentar la sol·licitud en la forma que estableix l'apartat 2 de l'esmentat article, aquesta també s'ha d'ajustar al model que figura en l'extranet de les administracions catalanes.

5.2  S'ha de presentar una única sol·licitud per al conjunt d'actuacions que conformen el projecte d'intervenció integral.

5.3  El termini de presentació de les sol·licituds serà de dos mesos a comptar de l'endemà de la publicació d'aquesta Resolució en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

.6  Documentació

6.1  La sol·licitud de participació en el Fons, presentada d'acord amb el que estableix l'article 5, ha d'anar acompanyada de la documentació següent:

a) Justificació del fet que l'àmbit escollit pot ser considerat com a àrea d'atenció especial d'acord amb el que estableix la Llei 2/2004, de 4 de juny, i els criteris establerts en el Decret 369/2004, de 7 de setembre.

b) Projecte d'intervenció integral que ha de contenir el que s'especifica a l'article 4 del Decret 369/2004, de 7 de setembre.

c) Certificació de l'acord del Ple de l'Ajuntament, o de l'òrgan que resulti competent, per sol·licitar els ajuts amb indicació de la quantia sol·licitada.

d) Declaració del fet que no s'han sol·licitat ni s'han rebut altres ajuts per al finançament del projecte o, si escau, import de l'ajut sol·licitat i concedit i ens que l'ha concedit.

e) En el supòsit que el projecte d'intervenció integral s'executi, en part o en la seva totalitat, en col·laboració amb altres entitats públiques o privades, s'ha d'adjuntar còpia del document de col·laboració.

6.2  La Direcció General d'Arquitectura i Paisatge pot demanar la documentació o els aclariments complementaris que consideri necessaris.

.7  Esmena de les sol·licituds

Si la sol·licitud no compleix els requisits establerts, es requerirà l'interessat perquè en el termini de deu dies hàbils esmeni el defecte o aporti els documents preceptius, amb la indicació que si no ho fa així es considerarà que desisteix de la seva petició i es dictarà la corresponent resolució de desistiment.

.8  Òrgans competents i termini

Els òrgans competents per a la tramitació i la resolució del procediment, així com el termini per a la seva conclusió són els que determina el Decret 369/2004, de 7 de setembre.

.9  Notificació de la resolució

La resolució sobre l'atorgament o denegació del finançament es notificarà de manera individualitzada als interessats, de conformitat amb la normativa vigent de procediment administratiu.

.10  Règim de recursos

Contra la resolució de concessió o de denegació de finançament, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs potestatiu de reposició davant del mateix òrgan que ha dictat l'acte impugnat, en el termini d'un mes comptador des de l'endemà de rebre la notificació d'acord amb el que preveu la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú; o bé es pot interposar recurs contenciós administratiu, davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, d'acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, en el termini de dos mesos comptadors des de l'endemà de rebre la notificació, sens perjudici que es pugui interposar qualsevol altre recurs que es consideri procedent.

.11  Normativa d'aplicació

En tot el que no preveu aquesta convocatòria és d'aplicació el que preveu el Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, i la Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial, i la normativa que la desenvolupa, i la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.

Barcelona, 28 de febrer de 2005

Joaquim Nadal i Farreras

Conseller de Política Territorial

i Obres Públiques

(05.059.033)


#11718 De: "Aaron Gutierrez i Palomero" <aaron@...>
Fecha: Lun, 28 de Feb, 2005 6:43 pm
Asunto: premsa: Port del Comte preveu ampliar el domini esquiables en 86 hectàrees
aaron@...
Enviar mensaje Enviar mensaje
 
Segre (28/02/05):
"Port del Comte preveu ampliar el domini esquiables en 86 hectàrees"

Port del Comte té previst ampliar les seves pistes en 86 hectàrees. Així,
passaria de les 794 actuals a 880. Les normes subsidiàres de la Coma i la
Pedra, però, exigeixen que el domini esquiable compti amb un mínim de
5.000 clients per poder tirar endavant una urbanització de més de 400
habitatges. Això depen d'un pla parcial urbanístic. L'ampliació de Port
del Comte contempla la construcció de nou nous remuntadors. El director
general d'Urbanisme a la província de Lleida, Joan Llort, ha explicat que
també manquen tota una sèrie d'informes. Abans de permetre l'ampliació del
complex cal una anàlisi, per exemple, del perill per risc d'allaus.
D'altra banda, la comissió d'urbanisme ha iniciat el procés per
desencallar l'ampliació d'Indulleida. Llort especifica que això ha estat
possible gràcies a la modificació de les normes subsidiàries de
planejament a Vilanova del Segrià.
D'aquesta manera, Urbanisme aprova el nou polígon industrial amb una
superfície de 13'2 hectàrees. Ha d'acollir la fàbrica de mozzarella que
preveu construir la firma Copirineu. La comissió d'aquest dilluns també ha
donat llum verda a la construcció d'un camp de golf a Massoteres,
propietat de la Corporació Agroalimentària de Guissona.

#11717 De: "HERRERO CANELA,Maria" <herrerocm@...>
Fecha: Lun, 28 de Feb, 2005 4:08 pm
Asunto: 6 ª Jornada d'Ocupació i Desenvolupament Rural - La Fatarella
herrerocm@...
Enviar mensaje Enviar mensaje
 
-----Mensaje original-----
De: nurovira@... [mailto:nurovira@...]
Enviado el: lunes, 28 de febrero de 2005 10:01
Asunto: 6 ª Jornada d'Ocupació i Desenvolupament Rural - La Fatarella



Bon dia!

Ara ja teniu un altre excel·lent argument per anar a la Fatarella, a la Terra
Alta!! el proper dia 18 hi ha la 6a jornada d'ocupació. L'any passat no hi vaig
poder anar, però fa dos sí i va estar molt i molt bé!!  i gens utòpica o
ambígua, sinó al contrari: ben pràctica i útil!! enguany, pot ser una bona
manera d'actualitzar-se respecte el proper Congrés del Món Rural i les
modificacions del Programa de Desenvolupament Rural, entre d'altres. I, de pas,
podeu aprofitar per gaudir d'un paisatge maquíssim!!

Salutacions,

Núria



Magda Aubà Pons
Agent d'Ocupació i Desenvolupament Local
Ajuntament de la Fatarella
Tel: 977 413 609
Fax: 977 413 521
(See attached file: 6ª Jornada Ocupació_La Fatarella (05).pdf)

#11716 De: "TARROJA COSCUELA,Alexandre" <tarrojaca@...>
Fecha: Lun, 28 de Feb, 2005 3:47 pm
Asunto: Resposta de MARE NOSTRUM a acusacions de JERC sobre Agenda 21 de Vandellòs
llista_terri...
Sin conexión Sin conexión
Enviar mensaje Enviar mensaje
 

Distingit Sr.,

 

El passat 16 de febrer, va ser distribuïda a través de TERRITORI una notícia publicada al diari “El Punt” de Tarragona, i a través de la qual es donava publicitat a un comunicat fet per les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) de Vandellòs. Aquest comunicat feia greus al·lusions contra l’honorabilitat i prestigi de l’empresa Mare Nostrum, Consultoria i Enginyeria Medi Ambiental, SL, la direcció de la qual subscriu el present comunicat.

 

Som conscients de que aquest tipus de fòrums no són els espais adequats per acollir litigis i confrontacions com la que ens ocupa, per tot el qual no procedirem aquí a justificar la falsedat de les acusacions. No obstant, sorpresos per la distribució que se li va donar des de la llista Territori a la notícia, sense, sorprenentment, distribuir la posterior resposta donada per la direcció d’aquesta societat i publicada als mateixos mitjans de comunicació en dies posteriors, ens permetem, per considerar-ho just i proporcionat, pregar al moderador d’aquest fòrum que complementi la informació donada mitjançant la distribució del comunicat de premsa emès per l’empresa i d’algunes de les esmentades notícies sorgides als mitjans.

 

Coneixedors, la direcció i tècnics de MN com a usuaris del fòrum, de la serietat i independència de la llista Territori, estem segurs que comprendran el contingut i les motivacions d’aquest requeriment.

 

Aprofitem l’ocasió per saludar-lo atentament,

 

Guillermo García

MARE NOSTRUM, Consultoria i Enginyeria Medi Ambiental S.L.




 

#11715 De: Marc Bigas Bau <mbigasbau@...>
Fecha: Lun, 28 de Feb, 2005 1:19 pm
Asunto: xerrada espais naturals
mbigasbau
Sin conexión Sin conexión
Enviar mensaje Enviar mensaje
 
Benvolguts, benvolgudes,
 
La  Universitat de Vic i el Grup de Naturalistes d'Osona (GNO), delegació comarcal de la Institució Catalana d'Història Natural, us conviden a la xerrada Avaluació dels espais naturals protegits de Catalunya, amb la presentació dels resultats globals i els de la comarca d'Osona, a càrrec de Josep M. Mallarach, coordinador de l'estudi, i Carles Martorell, del GNO.
 
L'acte tindrà lloc el proper dijous 3 de març a les 7 de la tarda a l'Aula Magna de la Universitat de Vic (Campus de la Torre dels Frares, c/de la Laura, 13 de Vic).
 
 
Marc Bigas
GNO-ICHN
 
 



Nuevo Correo Yahoo!

#11714 De: "TARROJA COSCUELA,Alexandre" <tarrojaca@...>
Fecha: Lun, 28 de Feb, 2005 12:46 pm
Asunto: Curs "Democracia local i participacio ciutadana: futur immediat"
llista_terri...
Sin conexión Sin conexión
Enviar mensaje Enviar mensaje
 
De: Pilar Blasco [mailto:pilarprim9@...]

Futura Local
La fundació dels líders locals

PROPERS SEMINARI:
Dia 10 de març


Democràcia Local i participació ciutadana: futur immediat
Ens trobem en una etapa de pas entre les democràcies representatives i una
major participació ciutadana en la presa de decisió política . Farem un
repàs dels elements per modernitzar amb transparència els governs i acostar la
política al ciutadà.
Dia: Dijous 10 de març de 2005
Horari: 16.00 a 20.00
Lloc: Escola d´Administració Pública de Catalunya (EAPC)
Carrer Girona, 20 Barcelona. (2ª planta, sala del Consell Rector)
Preu: 50EUR
Organitza: Fundació Futura Local
Amb el suport de:     Departament de Governació. Generalitat de Catalunya.
                                    Escola d´Administració Pública de
Catalunya
                                     Col·legi de Secretaris, Interventors i
Tresorers Adm.Local

Nombre de places reduïdes: 10 persones

Ponents: Cristina Collado i Francesc Galan.
Politicòlegs  amb experiència en la pràctica de processos participatius a
l´Administració Local.

seminaris dirigit a: Càrrecs electes locals. També està obert a d´altres
persones del món local interessades en el tema a tractar.

Informació i inscripcions:
-          A través del nostre  web www.futuralocal.org
-          Enviant un mail  a pilarprim@...
-          Per telèfon: 93 238 67 74 /630 92 37 01
-          Enviant un fax: 93 238 67 76, indicant nom, càrrec o lloc de treball

La forma de pagament pot ser per transferència al compte:
2100-4597-93-0100044115 O bé en metàl·lic el mateix dia del seminari. Si no
s´indica el contrari s´emetrà el rebut a nom de l´Ajuntament

Fundació Futura Local
C/ Còrsega, 299, sobreàtic
08008 Barcelona

#11713 De: "CEA" <cea@...>
Fecha: Lun, 28 de Feb, 2005 11:52 am
Asunto: 13 de març. Plantada d'arbres als Aiguamolls de Rufea
cea@...
Enviar mensaje Enviar mensaje
 
*******************************************
El contingut d'aquest missatge i els arxius adjunts són confidencials i
previstos sols per a ser utilitzats per les persones i entitats a qui han estat
tramesos. El seu ús, difusió, distribució, impressió o còpia no autoritzats està
prohibit legalment. Si vostè ha rebut aquest missatge per error si us plau
esborri'l i notifiqui-ho al remitent.

-------------------------------------------

Este mensaje y sus archivos adjuntos son confidenciales y previstos únicamente
para el uso de la persona o entidad a quien haya sido dirigida. Su uso,
difusión, distribución, impresión o copia no autorizados está prohibido
legalmente. Si usted ha recibido este mensaje por error por favor bórrelo y
notifíquelo al remitente.

-------------------------------------------

This email and any files transmitted with it are confidential and intended
solely for the use of the individual or entity to whom they are addressed. Use,
disclosure, distribute, print or copy of this communication is prohibited by
law. If you received this email in error please notify the sender and then
delete it.


********************************************

                                               

 
13 de març de 2005
Plantada d'arbres als Aiguamolls de Rufea
Servei gratuït de transport. 11h al Pont dels Instituts
Hi haurà:
  • Esmorzar
  • Passeig pels aiguamolls
  • Plantada de vegetació de ribera
  • Alliberament de fauna
  • Fotografia de tots els participants
  • Uns guants i una samarreta
Informeu-vos per participar-hi o per a venir com a voluntaris a:
Regidoria de Sostenibilitat i Medi Ambient     C/ de la Tallada 32 25002 Lleida

Tel: 973 700455 Fax: 973 700459          Infosostenible@...

 

 

 


#11712 De: "Aaron Gutierrez i Palomero" <aaron@...>
Fecha: Lun, 28 de Feb, 2005 11:17 am
Asunto: premsa: Alcaldes i pagesos del Segrià fan un front comú contra la zepa dels Plans de la Unilla
aaron@...
Enviar mensaje Enviar mensaje
 
Segre (28/02/05):
"Alcaldes i pagesos del Segrià fan un front comú contra la zepa dels Plans
de la Unilla"

Alcaldes dels municipis del Segrià afectats per les 2.836 hectàrees que
Medi Ambient vol incloure a la Xarxa Natura 2000 com la zepa dels Plans de
la Unilla es reuniran demà a Almenar per unificar posicions i preparar les
al·legacions. Els alcaldes s'oposen a la proposta de Medi Ambient que,
entre d'altres, suposa la paralització del polígon d'Almenar. La zona
d'especial protecció de les aus (zepa) del Pla de la Unilla inclou
hectàrees a Almenar, que és el municipi més afectat (1.510) però també a
Alguaire (851), Alfarràs (263) i en menor mesura a Torrefarrera (96),
Rosselló (72) i Alpicat (44). Medi Ambient va treure a informació pública
la proposta d'ampliació de la Xarxa Natura 2000 divendres passat i es
poden presentar al·legacions en un termini de 2 mesos.
Alcaldes d'aquesta zona ja s'hi han posicionat en contra i demà es
reuniran per estudiar com afronten la situació. Els pagesos i propietaris
afectats també es reuniran dimecres al local social d'Almenar.

#11711 De: "TARROJA COSCUELA,Alexandre" <tarrojaca@...>
Fecha: Lun, 28 de Feb, 2005 10:58 am
Asunto: ACTUALITZACIO PERFIL LLISTA TERRITORI
llista_terri...
Sin conexión Sin conexión
Enviar mensaje Enviar mensaje
 
 
Benvolguts companys i companyes de [territori],
 
De tant en tant intento fer una petita estadística del perfil professional de les persones que integrem la llista. Actualment ja som 1.017, però un 20-25% dels subscrits són "anònims". És per això que estic tractant de fer una actualització del perfil dels subscrits. Disculpeu tots aquells que hagueu enviat les vostres dades recentment.
 
Si voleu col·laborar en aquesta petita exploració de qui formem la llista, només heu de respondre quatre preguntes:
 
NOM I COGNOMS: (si voleu mantenir l'anonimat no cal que respongeu aquesta)
 
INSTITUCIÓ I DEPARTAMENT:
 
PROFESSIÓ / LLICENCIATURA:
 
CIUTAT RESIDÈNCIA HABITUAL:
 
Moltes gràcies per la vostra col·laboració. En poques setmanes passaré per la llista els resultats actualitzats.
 
Àlex Tarroja

#11710 De: "Francesc Roma i Casanovas" <fromac@...>
Fecha: Lun, 28 de Feb, 2005 10:40 am
Asunto: Llúdrigues al riu Congost
francescroma
Sin conexión Sin conexión
Enviar mensaje Enviar mensaje
 

El 9 Nou. Granollers, 28 de febrer de 2005

 

 

El retorn de la llúdriga palesa la millora de l'aigua al Congost

La llúdriga ha tornat al riu Congost, després de 30 anys sense que se n'hi hagués vist cap. Els tècnics han detectat restes que testifiquen la seva presència al llarg del riu entre Figaró i Montmeló. La millora en la qualitat de l'aigua, arran de les actuacions de sanejament, ha estat determinant per al retorn d'aquesta espècie al Vallès Oriental. Els indicis permeten assenyalar que la presència de l'espècie al riu, en nombre encara per determinar, és força estable, però la forta pressió urbanística a què està sotmès el riu és un inconvenient per a la pervivència de les espècies que hi viuen. Sigui com sigui tothom ha rebut com una bona notícia la presència de llúdries.

 


#11709 De: TERRITORI - dossier premsa <llista_territori@...>
Fecha: Lun, 28 de Feb, 2005 9:31 am
Asunto: Canal d’Urgell - El sector adverteix de la greu situació de sequera
llista_terri...
Sin conexión Sin conexión
Enviar mensaje Enviar mensaje
 
La mañana / Segre
 
La mañana 28/02/2005
 
Comarcas
La campaña de riego, en peligro en el Canal d’Urgell por la sequía



2005-02-28 - 21.29
La Comunitat de Regants del Canal d’Urgell ha acordado abrir la temporada de riegos el próximo día 13 de marzo, aunque las garantías de la misma en estos momentos son mínimas.

Mollerussa - Lluïsa Solé
El presidente de la Comunitat, Ramon Carné, explicó al final de la assamblea ordinaria celebrada ayer que en principio las reservas de agua son pocas ya que entre Rialb y Oliana sólo hay 33 hectómetros útiles y la aportación del río en estos momentos es muy escasa. Por tanto se está a la espera de próximas lluvias en los meses de abril y mayo y un deshielo adecuado para que se incremente esta dotación y la temporada se pueda llevar con regularidad.
La sequía de los últimos meses ha afectado no sólo a la dotación del agua sino a los campos que no tienen unas condiciones muy óptimas para los cultivos.
En otro de los puntos del orden del día correspondía a la renovación de dos miembros del jurado de riegos, realizada por votación.
Entre todas las candidaturas presentadas resultaron elegidos Josep Piqué y Cosme Batlle, quedando como suplentes Robert Simó y Josep Planes.
También por votación del más de centenar síndics y representantes de la Junta de Govern se desestimó desviar una importate cantidad de agua fuera de la zona convencional de riegos, tal y como se apuntaba tras una solicitud en el orden del día.
La negativa fue por mayoría de los presentes, y las explicaciones era unánimes a cerca de que la escasez de agua en estos momentos no lo permiten al llegar la petición de una zona fuera de la que está marcada por la entidad.
Se aprobaron también las cuentas del pasado ejercicio de la comunidad de regantes y se presento la memoria del 2004, en la que por ejemplo se puede destacar 814 variaciones de titulares, que durante el ejercicio actual las peticiones de baja pagarán una cuota de 498,23 euros por hectárea que se destinarán a obras del revestimiento del Canal y a la amortización de las obras de Rialb.
En la misma se detallan todas las obras de conservación realizadas, como por ejemplo la reparación de la solera de un tramo del Túnel de Montclar.

 
Segre 28/02/2005
 

La comunitat de regants de l'Urgell denega la captació d'aigua de reserva a Castelldans

El sector adverteix de la greu situació de sequera i manca d'aigua als embassaments

27-02-05 19:23 - L'assamblea de la comunitat de regants de l'Urgell ha denegat la petició de l'Ajuntament de Castelldans per captar aigua de reserva. Concretament, el consitori havia demanat disposar de 50.000 litres cúblics. Un suministrament que regaria una zona de vinya jove de la denominació d'orígen Costers del Segre. Els regants, però, consideren que l'actuació afectaria negativament la resta de beneficiaris del canal. El president de la comunitat de regants del canal d'Urgell, Ramon Carné, afegeix que a més cal tenir en compte que aqueta és una de les campanyes més crítiques dels darrers anys. Sobretot, diu, per la intensa sequera i la poca reserva d'aigua als pantans. Carné, però, espera que l'arribada de la primavera afavoreixi el desgel i les pluges. La comunitat de regants del canal d'Urgell han previst l'inici de la campanya de reg per enguany el pròxim dia 13 de març.

 



Nuevo Correo Yahoo!

#11708 De: TERRITORI - dossier premsa <llista_territori@...>
Fecha: Lun, 28 de Feb, 2005 9:34 am
Asunto: Canal Aragón y Catalunya - La Comunidad General de Regantes se niega a pagar la ecotasa en el agua
llista_terri...
Sin conexión Sin conexión
Enviar mensaje Enviar mensaje
 
la mañana 28/02/2005
 
Comarcas
El Aragón y Catalunya se niega a pagar la ecotasa en el agua



2005-02-27 - 20.54
La Comunidad General de Regantes del Canal de Aragón y Catalunya rechazó ayer por unanimidad la ecotasa que el Ministerio de Medio Ambiente pretendía imponer en un plazo de dos o tres años.

Binéfar - Josemari Ortas
La decisión, que corrobora las actuaciones de diferentes comunidades y federaciones de riego en toda España, tuvo lugar en la asamblea anual que se desarrolla en la sede de los regantes del Canal de Aragón y Catalunya en el municipio de Binéfar. Con su habitual estilo didáctico, el presidente de la Comunidad General de Regantes, José Luis Pérez, explicó a los representantes de las comunidades como esta ecotasa fue vendida desde el Ministerio de Medio Ambiente como un canon para la recuperación de ríos y cauces contaminados, entre otros usos. Pero como explicó, “nosotros el único peligro que vemos es cobrar la ecotasa”.
Los regantes rechazaron este impuesto, que proviene de la Directiva Marco del Agua de la Comunidad Europea y que ha de entrar en vigencia en 2010 como muy tarde, porque “el efecto del regadío sobre el medio ambiente presenta un balance positivo”. En este sentido, aseguran desde la Comunidad General de Regantes del Canal de Aragón y Catalunya que “presentaremos los estudios técnicos que apoyan nuestra afirmación”. Recordó que, desde el Ministerio de Medio Ambiente comentaron a los regantes del Aragón y Catalunya, más bien a sus representantes, que tan sólo se trataba de una milésima de euro por metro cúbico de agua gastado en riego. Eso cuando se trataba de un gasto que no superaba los 6.000 metros cúbicos. Entre 6.000 y 9.000 de gasto ese coste era de 2 milésimas por metro cúbico y a partir de esa última cifra, tres milésimas.
Ese coste suponía que había que pagar seis euros por cada hectárea, que ascenderán a nueve cuando San Salvador se ponga en funcionamiento, ya que el consumo superará los 7.000 metros cúbicos. A fin de cuentas, que la Comunidad General de Regantes habría de desembolsar ante la CHE, nada más y nada menos que 522.880 euros al año “lo que viene a incrementar en un 11% las tarifas” que se pagan a Confederación. Y lo que Pérez considera más grave, un 11% más a pagar sin obtener ninguna compensación a cambio. El presidente de los regantes se mostró satisfecho porque la fuerza de las comunidades ha hecho que el Ministerio, que quería aplicar la ecotasa cuanto antes, se espera hasta 2010, fecha límite para su implantación.
Los representantes de las comunidades de riego también escucharon algunas cifras que pertenecen al futuro embalse de San Salvador. Se insistió en la asamblea en que no se abandona el proyecto de Santaliestra mientras no se ponga la primera piedra de San Salvador. Esa primera piedra y las que siguen conforman una infraestructura con un coste estimado de 12.200 millones de las antiguas pesetas, más de 73 millones de euros. Los gastos de explotación previstos son de unos 205 millones de las antiguas pesetas cada año; 186 de los cuáles corresponden al canon de regulación y los restantes 19 al bombeo de los 30 hectómetros cúbicos utilizables. El coste por metro cuadrado embalsado será de un céntimo de euro. Se destacó la importancia de la citada infraestructura hidraúlica.

 



Nuevo Correo Yahoo!

#11707 De: TERRITORI - dossier premsa <llista_territori@...>
Fecha: Lun, 28 de Feb, 2005 9:31 am
Asunto: La Generalitat proposa gravar més la venda de pisos entre particulars
llista_terri...
Sin conexión Sin conexión
Enviar mensaje Enviar mensaje
 
Segre 28/02/2005
 

La Generalitat proposa gravar més la venda de pisos entre particulars

Negocia rebaixar l'IRPF als contribuents que viuen en pisos llogats

28-02-05 08:41 - El secretari d'Habitatge, Ricard Fernández, va explicar ahir diumenge a Lleida que la Generalitat ha plantejat al Govern central establir més gravàmens per la venda d'habitatges entre particulars per frenar les operacions especulatives de compravenda de pisos. Fernández va fer aquestes declaracions durant la clausura d'Habitària. El secretari d'Habitatge va assenyalar que l'Executiu també negocia estendre les deduccions de l'IRPF per la compra d'una residència als contribuents que viuen en apartaments i cases de lloguer.
Així mateix, Fernández va anunciar que la Generalitat afavorirà la rehabilitació d'edificis antics, amb ajudes directes per sufragar els estudis de patologies en immobles vells, i va recordar que la nova normativa del Govern reforçarà la construcció de pisos socials, a l'obligar a destinar a aquesta finalitat el 30% del sòl urbanitzable.

 



Nuevo Correo Yahoo!

#11706 De: TERRITORI - dossier premsa <llista_territori@...>
Fecha: Lun, 28 de Feb, 2005 9:34 am
Asunto: ZEPA Almenar - movilización contra la propuesta
llista_terri...
Sin conexión Sin conexión
Enviar mensaje Enviar mensaje
 
la mañana 28/02/2005
 
Comarcas
Almenar se moviliza contra la propuesta de ZEPA del Govern



2005-02-27 - 20.10
“Manifestamos nuestro total rechazo en la forma y en el fondo con la afectación de buena parte de nuestro municipio por la inclusión en la ampliación de las zonas de especial protección para las aves (ZEPA)”, así empieza el manifiesto que por unanimidad todos los partidos políticos de Almenar suscribieron el viernes por la noche.

Almenar - M. Soria
El Ayuntamiento decidió convocar un pleno de urgencia tras observar que la ampliación de la Xarxa Natura 2000, que salió el viernes a exposición publica, incluía 1.510 hectáreas, un 22,7% del total del término municipal de Almenar.
En el transcurso de esta sesión todos los grupos acordaron posicionarse contrarios a la propuesta e iniciar las movilizaciones en contra.
Prueba de ello es el último parrágrafo del manifiesto en el que se explica que buscarán a todas las entidades del municipio y a todos los afectados para “hacer piña en defensa de los intereses comunes”.
Para ello, el consistorio ha convocado un reunión con dos representantes de cada entidad afectada el próximo martes a las 21.00 horas en la sede del Ayuntamiento, según explicó ayer el alcalde de la localidad, Pasqual Izquierdo.
El manifiesto expone que ha habido errores en la forma ya que no se ha informado a los implicados y en fondo, ya que “esta medida perjudica una de las bases económicas de la población como es la agricultura y afecta a las expectativas de desarrollo económico y social de toda la zona”. Por su parte desde el Segarra-Garrigues también iniciarán los movilizaciones después de reunirse varias horas el viernes.
El presidente de la comunidad del Segarra-Garrigues, Josep Paris, señaló que el próximo miércoles han convocado varias reuniones entre los colectivos afectados para hablar del tema. A la vez, los regantes se reunirán con directivos de la Conselleria de Medi Ambient también para decidir qué actuaciones llevarán a cabo.

 



Nuevo Correo Yahoo!

#11705 De: TERRITORI - dossier premsa <llista_territori@...>
Fecha: Lun, 28 de Feb, 2005 9:33 am
Asunto: FAV Madrid Lleida - Fomento prima la seguridad
llista_terri...
Sin conexión Sin conexión
Enviar mensaje Enviar mensaje
 
La mañana 28/02/2005
 
Comarcas
La ministra de Fomento prima la seguridad en el corredor



2005-02-27 - 21.17
La ministra de Fomento, Magdalena Álvarez, aseguró ayer que la auditoría que ha detectado graves deficiencias y anomalías en el AVE Madrid-Lleida señala que “quizás se hizo con demasiadas prisas”, y recalcó que en esa materia “las prisas no son buenas consejeras” y que la seguridad es “lo primero”.

Sevilla - Redacción
Álvarez dijo a los periodistas que “los fallos después son muy gravosos y rectificarlos cuesta mucho”, y precisó que solventar los de esta línea de AVE costará 74 ó 75 millones de euros según plantea esa auditoría, aunque ésta “no evalúa todo” y se cuantificará cuando hagan “análisis concretos” de las deficiencias detectadas.
Tras una reunión con el alcalde de Sevilla, Alfredo Sánchez Monteseirín (PSOE), la ministra defendió por ello que “hay que tener la suficiente serenidad y templanza para que la obra pública no se lleve al ritmo de nuestros deseos, que quisiéramos verla terminada de un día para otro, sino al que la propia obra exige, pues lo primero de todo es que las infraestructuras sean seguras”.
“Las prisas no son buenas consejeras y hay que tener tranquilidad, porque aunque comprendo que el ciudadano desee que mientras antes, mejor, los que tomamos las decisiones tenemos la responsabilidad de que sea mientras más seguro y más calidad, mejor, aunque tengamos que esperar uno o dos meses”, insistió.
Álvarez garantizó que “el furor de inauguraciones y de primeras piedras” que hubo con el anterior Gobierno del PP con ella “no va a suceder”, pues recalcó que no quiere “poner ninguna primera piedra, sino la última, y además que todas se pongan con toda la templanza y el ritmo que necesita la obra”.
Por ello, pidió a los españoles “que no se preocupen porque estamos trabajando en solucionar tantas cuestiones como nos dejaron pendientes”, dijo en alusión al PP.
En el caso de esos problemas en la línea Madrid-Lleida, subrayó que, conforme al compromiso que adquirieron, el Gobierno y su Ministerio van a “tomar todas las decisiones para que ese AVE, que iba a ser el mejor del mundo, se coloque al nivel del de Sevilla, que para el PP era el rapidillo y no servía para nada”, ironizó.
Según la ministra, cuando el PSOE llegó al Gobierno “no había material móvil” y, sin embargo, los nuevos trenes para ese AVE, conocidos como el “Pato”, entraron ayer en funcionamiento y así el de Sevilla recuperará su material móvil”, que recordó que se retiró en la etapa del PP porque el de Madrid-Lleida “no estaba homologado”.
Reiteró también su compromiso a solucionar los problemas de señalización en esa línea “para que en verano el AVE pueda ir ya a 250 kilómetros por hora”, pues actualmente va a 200 al carecer del “sistema de señalización adecuado para la Alta Velocidad”.
Magdalena Álvarez insistió en pedir a los usuarios del AVE de Lleida “que estén tranquilos”, al asegurar que están adoptando “todas las medidas necesarias para la seguridad y la calidad de la prestación del servicio en las condiciones en la que esa cuantiosa inversión requiere”.
La auditoría externa sobre esta línea del AVE denuncia diversas anomalías como viaductos agrietados, riesgos de desprendimientos en los taludes o túneles con deficiente revestimiento, y tuvieron su origen en “la falta de análisis previos de suficiente profundidad”, la “excesiva rapidez de ejecución de las obras” y la carencia de un jefe de proyecto con “una visión global de los trabajos”.
El relato de defectos es extenso: el sistema de señalización que permitiría en teoría que los trenes circularan a 300 km/h registra un nivel de averías que va a impedir que se pueda poner en marcha en las fechas previstas. Precisamente se deja bien claro y en varias ocasiones a lo largo de toda la auditoría que está por ver que los materiales vayan a resistir velocidades de más de 200 km/h y que las estaciones, como la de Guadalajara, por las que los trenes deberían pasar sin detenerse sean capaces de aguantar ese tráfico a esa velocidad.
Respecto a las famosas “dolinas”, el informe es rotundo. “Si se hubiesen hecho análisis previos, el GIF se habría ahorrado el millón de euros que ha tenido que invertir para garantizar que la plataforma no se iba a desintegrar bajo los trenes”. Además, el informe recomienda hacer vuelos de reconocimiento en helicóptero tras lluvias torrenciales.
Solventar todos estos problemas le va a costar al Ministerio de Fomento 74 millones de euros, más de 12.000 millones de pesetas.
El informe, encargado por el ente Gestor de Infraestructuras Ferroviarias (GIF) en junio pasado, se conoció el viernes, precisamente un día antes de que entraran en servicio los nuevos AVE de Talgo para esta línea.



Nuevo Correo Yahoo!

#11704 De: TERRITORI - dossier premsa <llista_territori@...>
Fecha: Lun, 28 de Feb, 2005 9:32 am
Asunto: emisión de ruido - Lleida excede los límites
llista_terri...
Sin conexión Sin conexión
Enviar mensaje Enviar mensaje
 
La mañana 28/02/2005
 
Lleida
Lleida excede los límites de emisión de ruido permitidos



2005-02-27 - 20.38
Lleida excede entre 5 y 10 decibelios de media el nivel de emisión de ruido permitido por la ley 16/2002 de protección contra la contaminación acústica. Éste es el principal resultado de un estudio elaborado por el Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Lleida. El colegio lleva a cabo estas investigaciones en convenio con la Secció d’Indústries i Activitats del Ayuntamiento de la capital del Segrià. El estudio nace de 26 quejas recibidas por esta sección. Las mediciones se han efectuado entre junio de 2004 y febrero de 2005. El sector servicios es el que emite más ruido.

Lleida - Redacción
Un estudio elaborado por el Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Lleida concluye que Lleida supera los límites de emisión de ruido que marca la ley 16/2002 de protección contra la contaminación acústica.
En la mayoría de controles el nivel de ruido registrado por la medición excede entre 5 y 10 decibelios el nivel permitido (40% de las mediciones). Cinco decibelios más son un 33% y más de 10 decibelios un 27% de las mismas.
La investigación ha partido de 26 quejas recogidas por la Secció d’Indústries i Activitats del Ayuntamiento. Los técnicos del colegio han efectuado las mediciones del 14 de junio de 2004 al 15 de febrero de 2005.
El estudio divide las zonas controladas según el nivel de ruido que generan. La zona A corresponde a los controles efectuados en zonas residenciales, como los chalets de Onze de Setembre o Aribau. La zona B es una zona intermedia urbana con viviendas y la zona C se ha establecido en la investigación como aquellos lugares críticos en lo que hace referencia a contaminación acústica, como son las principales arterias de la ciudad (Passeig de Ronda, Ricard Vinyes o Príncep de Viana), así como los polígonos industriales.
El límite permitido del nivel de inmisión sonora, depende de diferentes parámetros, como la zona de sensibilidad sonora según el Mapa de Capacidad Acústica de Lleida. La mayoría de las medidas de control (un 47%) se han llevado a cabo en zonas que según el Mapa de Capacitat Acústica de Lleida han de ser zonas de sensibilidad acústica alta, las cuales según la ley han de ser las más protegidas desde el punto de vista de la calidad acústica.
Las principales actividades controladas son las del sector servicios, como tiendas y sus respectivos almacenes, así como academias de baile (54% de las mediciones), seguidas del sector del ocio como bares, restaurantes y bares musicales (20% de las mediciones). El sector industrial ha copado un 13% de las mediciones, el mismo porcentaje que el asignado a otros sectores. Las actividades controladas son potenciales emisoras de contaminación acústica.
Sobre la causa de la molestia, el resultado indica que los aparatos más ruidosos son motores de cámaras de refrigeración, de aparatos de climatización y otros motores (un 59% de las quejas –sumando el 13% de las causadas por motores de climatización, el 20% de las causadas por motores de refrigeración y el 26% de las causadas por otro tipo de motores). En segundo lugar están las molestias causadas por el volumen de la música.



Nuevo Correo Yahoo!

#11703 De: TERRITORI - dossier premsa <llista_territori@...>
Fecha: Lun, 28 de Feb, 2005 9:33 am
Asunto: Vall Fosca - Recogida de firmas contra del complejo de Espui
llista_terri...
Sin conexión Sin conexión
Enviar mensaje Enviar mensaje
 
La mañana 28/02/2005
 
Comarcas
Recogida de firmas en la Vall Fosca en contra del complejo de Espui



2005-02-28 - 0.23
La plataforma Vall Fosca Activa inició ayer una campaña de recogida de firmas para dar a conocer su postura ante la futura construcción del complejo urbanístico de Espui y las pistas de esquí de Filià. La plataforma aprovechó la carrera de esquí de montaña Open Vall Fosca para expresar su rechazo hacia el complejo que contempla la creación de casi mil viviendas además de varios hoteles, bares, tiendas, establecimientos y una estación de esquí que tendrá un dominio esquiable de 3.400 hectáreas con más de 40 kilómetros para la práctica del esquí.

Lleida - Redacción
Vall Fosca Activa se muestra contraria a este proyecto que cambiaría por completo la imagen del valle y plantea nuevos modelos de desarrollo. Esta plataforma no se opone a todos los tipos de esquí ya que se muestra favorable a la práctica del esquí de montaña mientras éste sea respetuoso con el medio ambiente, no exija la construcción de grandes infraestructuras como torres y sea absolutamente cuidadoso con la naturaleza.
En el manifiesto que acompaña la recogida de firmas, la plataforma deja claro que no está en contra de la construcción en la zona ni del turismo y que su postura pasa por la edificación de alojamientos rurales, refugios, albergues o pequeñas infraestructuras bien integradas en el medio y en los pequeños pueblos de la Vall Fosca. El crecimiento urbanístico que defienden es aquel que sigue la estructura existente y respeta la armonía de los pueblos. Durante el día de ayer, la plataforma recogió más de un centenar de firmas y ya llevan reunidas unas 200 en pocos días. Antes de comenzar la recogida de firmas, los organizadores iniciaron una campaña de adhesión de entidades a un manifiesto contrario al complejo de Espui y a favor de un desarrollo sostenible. Este documento ha sido avalado ya por unas 60 entidades de diferente índole.



Nuevo Correo Yahoo!

#11702 De: TERRITORI - dossier premsa <llista_territori@...>
Fecha: Lun, 28 de Feb, 2005 9:18 am
Asunto: FAV General - Una auditoria dubta que el TGV arribi a Barcelona 2007
llista_terri...
Sin conexión Sin conexión
Enviar mensaje Enviar mensaje
 
 27/02/2005
 
L'auditoria de Foment posa en dubte que el TGV arribi a Barcelona en dos anys com deia el PP
Madrid
 
No hi ha manera que el Tren de Gran Velocitat avanci. Entre altres punts, l'auditoria encarregada pel Ministeri de Foment posa en dubte que el TGV arribi a Barcelona d'aquí a dos anys. L'informe posa de manifest un rosari d'errors i deficiències greus en les obres de construcció del tren que va fer el govern del PP. Segons els experts, han estat les presses i la falta d'estudis previs els principals esculls per a la finalització correcta de l'obra. 
primera data prevista perquè el TGV arribés a Barcelona va ser el 2004. Posteriorment, les previsions de l'antic govern del Partit Popular van apuntar al 2007. Però ara, en l'informe encarregat per l'actual Ministeri de Foment, es posa en dubte aquest calendari i es considera, com a mínim complicat, que es compleixi la data.

Les presses en la construcció de les obres i la falta d'estudis previs són, segons els experts, les principals causes dels nombrosos errors que s'hi han detectat: des de viaductes esquerdats, fins a túnels on cau el revestiment o talussos que perillen d'esfondrar-se. A més, no estan operatius els detectors d'obstacles a la via, ni el sistema d'alerta meteorològica contra possibles ratxes de vent. Les inversions necessàries per corregir totes aquestes deficiències pujaran fins als 74 milions d'euros.

La ministra de Foment, Magdalena Álvarez, va fer ahir les primeres valoracions sobre aquesta auditoria i va insistir en l'excessiva pressa en la construcció de l'obra.

Però a més, l'estudi alerta de determinats problemes geològics de l'obra, que afecten especialment alguns trams. Un dels punts crítics és el dels túnels situats al terme municipal de Montblanc. Per culpa de la mala previsió en la seva construcció, els túnels han hagut d'acabar sent més estrets del previst, amb la qual cosa els trens hauran de circular-hi més lentament.

A partir d'ara l'organisme públic que dirigeix les obres en farà un seguiment permanent per evitar que es repeteixin casos com els esvorancs de Saragossa.



Nuevo Correo Yahoo!

#11701 De: TERRITORI - dossier premsa <llista_territori@...>
Fecha: Lun, 28 de Feb, 2005 9:06 am
Asunto: Fluvianàutic - gran expectació , un atractiu turístic
llista_terri...
Sin conexión Sin conexión
Enviar mensaje Enviar mensaje
 
El Punt 28/02/2005
 
Les restes de Fluvianàutic creen gran expectació i es converteixen en un atractiu turístic

Aquest cap de setmana, un gran nombre de curiosos, veïns i turistes han «visitat» el que queda de l'edifici

ANNA PUIG . Sant Pere Pescador

Aquest cap de setmana, molta gent ha visitat l'Alt Empordà amb la intenció de veure runes. No es tracta dels vestigis grecoromans d'Empúries sinó de Fluvianàutic. I és que aquest edifici, o el que en queda, situat a Sant Pere Pescador, arran dels Aiguamolls de l'Empordà, s'ha convertit en un atractiu per a moltes persones. Si abans era considerat un símbol que s'havia d'eliminar, ara s'ha convertit en un lloc de visita turística. Veïns de la zona, ecologistes, turistes i curiosos no han volgut deixar passar l'ocasió de veure, fotografiar i fins i tot emportar-se una mica de runa del que anomenen un «monstre» urbanístic. A més, l'accés està totalment obert. També es pot comprovar que les màquines ja han començat a retirar runa.

Així com els madrilenys no poden evitar acostar-se a l'esquelet del Windsor per retratar-lo, aquí el gran atractiu són les restes de Fluvianàutic. Durant tot el cap de setmana, l'edifici ensorrat ha rebut la visita de molts curiosos. Ahir al matí, un matrimoni de Llinars del Vallès ens explicava que s'havia desplaçat expressament fins a Sant Pere Pescador per veure les restes de l'edifici. «Fa molts anys que venim als aiguamolls i sempre hem tingut al davant la imatge d'aquest monstre. No vam poder veure per televisió la voladura i hem volgut comprovar amb els nostres mateixos ulls que ja estava a terra», expliquen.
De fet, la motivació de la majoria de visitants és observar, cal dir que amb gran satisfacció, que l'edifici ha desaparegut. A més, s'hi pot entrar amb total facilitat i ja s'hi comença a notar els efectes dels treballs de retirada de la runa. Per cert, una de les excavadores que s'utilitzen per a aquesta tasca ha estat objecte aquest cap de setmana d'un acte vandàlic, ja que uns brètols n'han trencat diversos vidres.
Aquests dies, la gent que passejava per la zona no podia evitar aturar-se. S'acostaven a les restes, hi donaven la volta, les fotografiaven i se les tornaven a mirar amb una sensació comuna: «Per fi ho han fet.» Famílies senceres, veïns, turistes, fotògrafs amateurs, pescadors o simplement curiosos. Tot tipus de gent ha anat a veure el que queda de Fluvianàutic, molts d'ells motivats pel gran desplegament mediàtic que es va fer el dia de l'espectacular voladura. I és que feia molts anys que es reivindicava eliminar aquest edifici del paisatge dels aiguamolls perquè se'l considerava un símbol de l'urbanisme desenfrenat que envaeix el litoral.



Nuevo Correo Yahoo!

#11700 De: TERRITORI - dossier premsa <llista_territori@...>
Fecha: Lun, 28 de Feb, 2005 9:13 am
Asunto: Terres Cavades - Àngel Fernández anuncia «accions civils i penals» contra els que l'han «calumniat»
llista_terri...
Sin conexión Sin conexión
Enviar mensaje Enviar mensaje
 
el punt 28/02/2005
 
> Àngel Fernández anuncia «accions civils i penals» contra els que l'han «calumniat» per l'afer Terres Cavades

EL PUNT . Tarragona

L'exregidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Tarragona, Àngel Fernández, ha anunciat l'exercici d'«accions civils i penals per injúries, calúmnies i acusació falsa» contra «els que han traspassat ufans el llindar de la veritat objectiva i el recte enteniment jurídic de la tramitació d'un expedient urbanístic municipal», fent referència al pla de Terres Cavades. Amb una contundent nota emesa pel seu advocat, Cristóbal Martell, Fernández diu que «reaccionarà amb tots els instruments jurídics que l'ordenament li atorga», i respon així a la querella que dijous van presentar en contra seva i del constructor José Luis García expropietaris i veïns de la zona, que diuen que els van enganyar perquè venessin més barats els seus terrenys.
L'advocat denuncia que Fernández «ha estat suportant un injust i sistemàtic linxament informatiu», i reitera que el seu client va actuar «guiat per les objectives necessitats urbanístiques del municipi» i no pas responent a «un caprici arbitrari». Així, «no s'ha de malinterpretar la seva generosa i desinteressada» dimissió, que sols responia «a la lloable voluntat de temperar un crispat debat», ja que va obrar «amb la consciència dels homes justos».
Martell també titlla d'«anecdòtica» la participació de Fernández i son germà Joan en el pla urbanístic -reitera que sols controlaven un 2,63% dels terrenys- i per tant nega que l'exregidor s'hagués hagut d'abstenir «no ja moralment, sinó jurídicament» durant la tramitació, tal com se'l va acusar repetidament després. Per fer front a «determinats filibusters jurídics, guiats per interessos bastards que no dubten a tòrcer la veritat i el dret», l'advocat referma així que els germans «mai han estat ni han produït gestió efectiva de la Societat Terres Cavades». L'advocat, a més, parla de «perfídia» a l'hora d'acusar els «baladrers irresponsables» que li han atribuït un «ingent patrimoni», basant-se en una «barroera i malintencionada investigació».



Nuevo Correo Yahoo!

#11699 De: TERRITORI - dossier premsa <llista_territori@...>
Fecha: Lun, 28 de Feb, 2005 9:01 am
Asunto: construir més del doble del necessari - Els arquitectes alerten del malbaratament
llista_terri...
Sin conexión Sin conexión
Enviar mensaje Enviar mensaje
 
El Punt 28/02/2005
 
Els arquitectes alerten del malbaratament que suposa construir més del doble del necessari

Parlen de «bombolla immobiliària» i preveuen per a aquest any un encariment de l'habitatge similar al de 2004.

MAR VICENTE / AGÈNCIES . Madrid

El consell superior dels col·legis d'arquitectes ha alertat que «s'està malbaratant en construir per una demanda inexistent només perquè ho permeten els tipus d'interès», ja que l'any passat es van començar a construir més del doble d'habitatges dels que es necessiten, cosa que, amb l'encariment dels pisos, permet parlar de «bombolla immobiliària», segons el seu president, Carlos Hernández Pezzi. El CSCAE considera que, tot i que aquest ritme constructor és «insostenible», el 2005 l'augment de preus serà només unes dècimes inferior al 2004, quan els preus van pujar un 17%, segons el Ministeri d'Habitatge.

Hernández Pezzi va explicar, durant la presentació d'aquestes dades, que a l'Estat espanyol s'haurien d'edificar entre 250.000 i 300.000 habitatges, però l'any passat se'n van començar a construir més del doble, amb un creixement de l'11,8% en relació amb el 2003. El fet que es comencessin 757.680 habitatges -les constructores parlen de 675.000- reflecteix, segons els arquitectes, el boom immobiliari que es va iniciar el 1998. De fet, a l'Estat es promouen 18,1 habitatges nous per cada mil habitants, mentre que la mitjana europea és de 5,7, i el sector suposa el 17% del PIB, quan la mitjana és del 3,7%. El CSCAE destaca també que es necessiten 7 rendes familiars per pagar un habitatge -3,5 rendes a Europa- i es construeixen els mateixos habitatges que a l'Estat francès, Itàlia i Alemanya juntes.
El responsable del CSCAE va assegurar que aquesta situació, juntament amb la inflació dels habitatges, permet parlar de «bombolla immobiliària» i va assegurar que, si el ritme continua, «aviat s'haurà d'emplenar el país d'estrangers i turistes residents perquè ocupin les cases que sobren». La preocupació dels arquitectes coincideix amb l'advertència de l'FMI sobre l'auge del sector immobiliari, que va qualificar com un «núvol» que podria amenaçar l'evolució de l'economia espanyola.
Les dades dels col·legis d'arquitectes reflecteixen que el nombre d'habitatges que es van començar a construir va créixer en onze comunitats autònomes, especialment a Melilla, les Balears, Castella-la Manxa i Múrcia. A Catalunya, les noves construccions van créixer el 2004 un 5%, tot i que es va registrar un dels augments dels preus més elevats de l'Estat (20,34%), atribuïble a la falta de sòl per construir.

El marge de les immobiliàries es quadruplica en vuit anys
De l'informe de conjuntura del mercat de l'habitatge elaborat pel CSCAE també se'n desprèn que el boom de l'habitatge ha disparat els marges de les immobiliàries. Segons l'estudi, d'un habitatge venut el 1996 el promotor n'obtenia un marge net del 9,6% un cop descomptats els costos de construcció. El 2004 aquest percentatge s'elevava al 36,3%, una xifra que implica que el marge d'aquestes empreses s'ha multiplicat per quatre en vuit anys. El CSCAE també posa de manifest que els costos de la construcció han tingut una evolució molt diferent. Així, mentre el preu del metre quadrat ha augmentat un 618% -el 1996 costava 58 euros i el 2004, 417-, el dels costos específics de l'obra -mà d'obra i materials- ha tingut un creixement més contingut, amb un 36%. Segons els arquitectes, aquest benefici empresarial ha estat possible pel boom del mercat de l'habitatge que viu l'Estat espanyol des del 1998 i que el 2004 es va reflectir amb un rècord històric d'obres noves. Amb aquesta situació, que el CSCAE defineix com a bombolla immobiliària, els riscos de punxar són, segons els arquitectes, una pujada dels tipus d'interès, una pujada exagerada del petroli o una crisi turística.
Precisament, els baixos tipus d'interès han estat els que han provocat un augment de la inversió en l'habitatge que s'ha traduït en un crèdit hipotecari gestionat per les entitats financeres que va batre rècords el 2004, en créixer entre un 24,1% i un 24,4%, la taxa més alta des del 1996, segons dades de l'Associació Hipotecària Espanyola (AHE). A més, el volum de crèdit va arribar el novembre de l'any passat a 570.400 milions d'euros. En aquest sentit, el governador del Banc d'Espanya (Bde), Jaime Caruana, ha reclamat per carta als bancs i les caixes que informin els consells d'administració sobre el nivell de risc assumit en el negoci hipotecari, en un intent per posar fi al creixement espectacular del crèdit hipotecari, segons el diari econòmic Cinco Días. Un dels s
egments del negoci hipotecari que guanya terreny són els préstecs a les promotores immobiliàries, que van créixer un 44,2% entre el març del 2000 i el setembre del 2004. Aquest camp és el que més preocupa el BdE.


La reforma del finançament dels ajuntaments, entre les solucions
Els arquitectes són pessimistes pel que fa a les vies per frenar el creixement de la construcció mentre no hi hagi alternatives reals a la compra com ara el lloger o els pisos protegits. El president del Cscae va assegurar que l'escassetat d'oferta de lloguer és «alarmant» i provoca un «oligopoli» en què «no hi ha més remei que comprar, amb independència dels preus.» Tot i això, per als arquitectes el principal problema és el finançament dels ajuntaments per mitjà del sòl. Per això, descarten que el pla d'habitatge del govern espanyol pugui contenir l'augment «imparable» dels preus i aposten per una reforma del finançament dels ajuntaments. Segons el Cscae, «és urgent arribar a un pacte d'estat per trobar una nova via d'ingressos.»



Nuevo Correo Yahoo!

#11698 De: TERRITORI - dossier premsa <llista_territori@...>
Fecha: Lun, 28 de Feb, 2005 8:59 am
Asunto: baixador de Bellvitge - Foment fa marxa enrere i no desmantellarà
llista_terri...
Sin conexión Sin conexión
Enviar mensaje Enviar mensaje
 
el punt 28/02/2005
 
Foment fa marxa enrere i no desmantellarà el baixador del tren de Bellvitge

EL PUNT . L'Hospitalet de Llobregat

El baixador de Bellvitge, que perillava per l'arribada del TGV a l'Hospitalet, no desapareixerà. Així ho ha anunciat l'alcalde, el socialista Celestino Corbacho, a l'asociació de veïns de Bellvitge, després d'unes reunions amb el secretari d'estat d'Infraestructura, Víctor Morlán. El baixador no apareixia en el projecte de Foment per fer subterrani un quilòmetre i mig de vies amb motiu de l'arribada del TGV. Segons Foment, era incompatible amb el projecte de vies subterrànies i d'estació central a la Torrassa. Aquesta supressió va provocar la indignació dels veïns, que reclamaven el manteniment d'una estació que dóna servei a cinc mil usuaris al dia. L'Associació de Veïns de Bellvitge, presidida per Francesc Segura, va promoure assemblees, preguntes al ple i la presentació de 15.000 al·legacions al projecte de Foment. Ara, Morlán s'ha compromès per escrit a mantenir-lo i a fer aparèixer l'estació de Bellvitge en el plec de condicions del projecte de vies subterrànies, segons ha explicat Corbacho. Segura s'ha mostrat satisfet pel manteniment del baixador i ha destacat que la pressió veïnal ha estat clau.



Nuevo Correo Yahoo!

#11697 De: TERRITORI - dossier premsa <llista_territori@...>
Fecha: Lun, 28 de Feb, 2005 8:56 am
Asunto: Artcl. Los 'sin techo'
llista_terri...
Sin conexión Sin conexión
Enviar mensaje Enviar mensaje
 
La VAnguardia 28/02/2005
 

BARCELONA
Los 'sin techo'

No debemos olvidar que hasta que paguemos la hipoteca nosotros somos un poco 'sin techo'  

EDUARDO MAZO - 28/02/2005


En el arte de las definiciones casi axiomáticas que tanto practican adustos expertos como mediocres tertulianos radioafónicos, el concepto sin techo (en el idioma imperial: homeless)nos conduce a esa sombra que camina a nuestro lado por las calles de la ciudad, sin rocín, sin lanza en astillero, cargando una bolsa o un apretado paquete de cuyo contenido "no quiero acordarme", pero acompañado, a veces, de un galgo flaco y resignado a ese destino común de ser nadie, un "NN", un nomen nescio,que ha perdido hace mucho tiempo su DNI, su presencia y su pasado. Nos espanta la idea de llegar a esa situación. Regresamos a casa para refugiarnos en la calefacción de la sala, sacándonos de encima esa imagen ajada, gris y molesta, ese sin techo que nos ha rozado con su mugre, su olor y su denuncia silente. Pero no debemos olvidar que hasta que terminemos de pagar la hipoteca nosotros también somos un poco sin techo aunque, en lugar de cartones con inscripciones chinas, nos tapamos con edredones nórdicos, bajo la misma oscuridad y el mismo tiempo que nos cubre a todos.

Los sin techo se convierten en apetitoso botín de premios fotográficos o de sesudos estudios sociológicos y estadísticos. Incluso la Maga de Cortázar se ufanaba en Rayuela de que en la mismísima Sorbona se había presentado una tesis sobre la sicología de los clochards. ¡Si hasta Hollywood ha producido costosos musicales con el tema de los homeless!

Las eficaces organizaciones internacionales han designado el 17 de noviembre de cada año como el día mundial de los Sin Techo, dando así validez al quinto mundo,legitimando la pobreza, la miserabilidad y el abandono. ¿Quiénes son estos hombres y mujeres ¡y niños! que convierten un portal o un cajero automático en su hogar? ¿Cómo un ser humano puede dejar de serlo hasta perder la sustancia de su propio ser, el ejercicio de sus sentidos más hondos? ¿En qué lejano ayer quedaron la familia, los amigos, el mundo? Aquel sin techo al que todavía no lo liberó la locura o el tetabrik llama desesperado al frío terrible de la noche para que se lo lleve de una maldita vez en una muerte sin sueño y sin dolor, y así, abandonar la ciudad mientras las estrellan se constelan en un cósmico funeral al que Dios no está invitado.

Los buenos ciudadanos pueden dormir tranquilos: la ambulancia llegará sin escándalo.

 



Nuevo Correo Yahoo!

#11696 De: TERRITORI - dossier premsa <llista_territori@...>
Fecha: Lun, 28 de Feb, 2005 8:53 am
Asunto: Las reservas de petróleo cubren la demanda para unos 40 años
llista_terri...
Sin conexión Sin conexión
Enviar mensaje Enviar mensaje
 
LA vanguardia 28/02/2005

La subida de precios y la pugna por el crudo anticipan una crisis previa al fin de las reservas

Las reservas de petróleo cubren la demanda para unos 40 años de media, pero los expertos aseguran que el pico máximo de producción se alcanzará en el 2030 al ritmo actual de consumo

Para atender la demanda, se plantean ya nuevas explotaciones petrolíferas en Alaska y en la zona el círculo polar ártico  

ANTONIO CERRILLO - 28/02/2005
BARCELONA

.- El incremento de la dependencia del petróleo contrasta con el progresivo proceso de agotamiento de sus reservas, que se irá acelerando en los años venideros. El camino equivocado del petróleo nos lleva, pues, a una encrucijada, o ¿a un precipicio?. En cualquier caso, "el problema no es cuándo se acabará el petróleo, sino en qué momento la producción no podrá seguir el ritmo de la demanda. El problema es saber cuándo empezará a escasear la oferta de petróleo abundante y barato para todos", explica Mariano Marzo.

En la actualidad, las reservas de petróleo cubren la demanda para unos 40 años (de media), mientras que las del gas natural y el carbón aún pueden tardar 60 y unos 210 años en agostarse, según la compañía British Petroleum. Pero, según explica el profesor Marzo, sería ridículo pensar que los problemas no llegarán hasta que se extraiga la última gota de líquido o gas. La alerta vendrá cuando el petróleo dé señales de que no puede aguantar el tirón de la demanda. Será, tal vez, el momento en que la humanidad se verá abocada a una profunda reflexión sobre el agotamiento de este recurso, dice el profesor Marzo.

Las crisis vinculadas a la dependencia de los combustibles fósiles se harán patentes cuando se alcance el momento álgido de la extracción, al que seguirá su declive, según una ley ampliamente conocida y constatada en la práctica por el comportamiento de los pozos que se han ido agotando. De hecho, Estados Unidos -que llegó a ser el primer productor mundial de petróleo- alcanzó, por ejemplo, su pico de producción hacia los años 70 -momento que marca el inicio de su dependencia de las importaciones del exterior-, mientras que los pozos del mar del Norte alcanzaron ese cenit entre 1997 y 1999.

Algunos expertos -los más pesimistas (¿o realistas?)- sostienen que en estos momentos ya se están alcanzando los niveles máximos de producción de crudo en el mundo.

Posibles indicios o pruebas de las convulsiones que acompañan este hecho son los aumentos en los precios del crudo y los movimientos geopolíticos en torno a Oriente Medio y otras regiones productoras. El tercer gran factor negativo, que genera nuevas incertidumbres, es la aparición de dos nuevos grandes consumidores, China e India.

Con la aparición en los mercados de estos dos grandes países, Venezuela, Rusia y otros grandes productores de Oriente Medio, por ejemplo, ya no tendrán irremisiblemente que vender el petróleo a EE.UU, y a Europa, sino que tendrán otros clientes, como las solventes empresas estatales chinas, que no tienen que pagar dividendos a ningún accionista.

En cambio, la Agencia Internacional de la Energía prevé que el punto máximo de extracción de los pozos se alcanzará entre el 2030 y el 2050, según sea el ritmo de consumo (ver cuadros en la página anterior).

Pero aunque en la actualidad seamos capaces de extraer 30.000 millones de barriles de petróleo al año, los viejos campos petrolíferos -abiertos en los años 50 y 60- están bajando su producción entre un 4% y un 5% anual. "Estamos viviendo de las joyas de la abuela. Por cada barril que encontramos, consumimos cuatro. Estamos haciendo funambulismo energético", insiste el profesor Marzo.

Hacer maravillas

Para cubrir la demanda futura de petróleo, "habrá que hacer maravillas". Por una parte, habrá que exprimir las reservas existentes, y también introducir mejoras técnicas, para conseguir más capacidad de recuperación del preciado líquido y lograr que ésta pase del 30% al 40%. Además, habrá que echar mano a una cantidad creciente de petróleos no convencionales y de menor calidad (que presentan problemas por ser más contaminantes) y, naturalmente, descubrir nuevos yacimientos , porque si no, no salen las cuentas, según ha reconocido la misma Agencia Internacional de la Energía. Es en este contexto en donde ha surgido la propuesta de efectuar nuevas explotaciones petrolíferas en Alaska y en el círculo polar ártico, aprovechando los efectos del deshielo provocado por el cambio climático.

Más dependencia exterior

LA VANGUARDIA - 28/02/2005
El futuro marca un incremento de la dependencia exterior, pues el 95% del aumento de la producción de energía primaria para el 2030 procedía de fuera de la OCDE. Mientras en el periodo 1971-2002, el 59% procedía de los países en desarrollo (y un 31% de las naciones de la OCDE), en el periodo 2002-2030, el 85% corresponderá a las naciones en proceso de industrialización (frente al 3% de los de la OCDE). Y con más comercio, más exportaciones.

El petróleo objeto de transacción internacional entre regiones representaba un 46% del total en 2002 (el resto es de producción en el propio país), mientras en el 2030 el comercio entre regiones representará el 63%. Esto traerá consigo, a su vez, un mayor riesgo para el suministro, puesto que las rutas del petróleo serán lugares de enorme valor estratégico. "Cualquier interferencia significa una disminución en el suministro. Si se bloqueara la salida del golfo Pérsico a través del estrecho de Ormuz, el 20% del suministro mundial de petróleo quedaría estrangulado", dice Mariano Marzo.


 



Nuevo Correo Yahoo!

#11695 De: TERRITORI - dossier premsa <llista_territori@...>
Fecha: Lun, 28 de Feb, 2005 8:52 am
Asunto: permisos ambientales industrias- Las ingenierías piden que se simplifique
llista_terri...
Sin conexión Sin conexión
Enviar mensaje Enviar mensaje
 
LA Vanguardia 28/02/2005
 

MEDIO AMBIENTE
Las ingenierías piden que se simplifique la autorización ambiental

El aplazamiento del calendario de la ley integral pone en precario la continuidad de algunas consultorías  

LA VANGUARDIA - 28/02/2005
Redacción. BARCELONA

José Enrique Vázquez, presidente de la Agrupació Catalana d´Enginyeries i Consultories Mediambientals (Acecma), ha pedido al Govern que simplifique la ley que regula las autorizaciones que precisan las industrias para renovar sus permisos ambientales.

Entre 15.000 y 20.000 empresas están obligadas a renovar sus viejos permisos de actividades efectuando una evaluación ambiental integral con la presentación de una copiosa información con los datos sobre agua, residuos, emisiones de gases, consumo de energía y demás.

Sin embargo, el Govern prorrogó en el Parlament el calendario de entrada en vigor de la ley integral de la Administración Ambiental, de manera que la fecha tope inicial para presentar la documentación (diciembre del 2003) se ha pospuesto hasta el 31 de diciembre del 2006.

Medi Ambient tomó esta decisón ante el colapso administrativo provocado por la falta de empresas colaboradoras de la Administración encargadas de verificar los datos que proporcionan las ingenierías.

Pero el parón ha provocado numerosos problemas; en primer lugar, un agravio para las empresas que sí solicitaron a tiempo la autorización. Y, además, el aplazamiento en la entrada en vigor de la ley ha puesto en un precario equilibrio la continuidad de algunas consultoras que hicieron inversiones en su día para ampliar el personal y se encuentran ahora con escaso trabajo y menos encargos de los previstos, según explica José Enrique Vázquez.

El presidente de Acecma propone, por ejemplo, que la Administración resuelva en un año si da luz verde o no a los expedientes en los que se solicita la adecuación a la ley, de manera que la industria vea despejado su horizoante. El problema es que si las empresas no tienen estos permisos, ¿en qué situación legal se encuentran? No tienen la autorización ambiental, pero en cambio se las considera legales para pagar impuestos, expone Vázquez.
---------------------------------------


 



Nuevo Correo Yahoo!

#11694 De: TERRITORI - dossier premsa <llista_territori@...>
Fecha: Lun, 28 de Feb, 2005 8:49 am
Asunto: Artcl. Opinió - Mapa eólic Terres Ebre
llista_terri...
Sin conexión Sin conexión
Enviar mensaje Enviar mensaje
 
LA Vanguardia 28/02/2005

El patito feo

¿Es casual que 19 de los 29 parques eólicos que ha autorizado la Generalitat se sitúen en las terres de l'Ebre?  

TONI ORENSANZ - 28/02/2005


El sur catalán -y muy especialmente las Terres de l´Ebre- arrastra un secular complejo de patito feo. De cuarto oscuro, de desván en donde almacenar los trastos que se convierten en viejos o, mejor aún, aquéllos que un buen día preferimos quitarnos de delante para seguir tirando con la cabeza bien alta. Hay cosas que es mejor no ver, aunque conscientemente sepamos que ahí están. ¿Qué cosas? Las centrales nucleares, por ejemplo, todas ellas en las comarcas tarraconenses y del Ebro. Y ahora llegan los molinillos de viento. De entrada, una sola pregunta retórica a modo de reflexión: ¿es casual que 19 de los 29 parques eólicos que acaba de autorizar la Generalitat se sitúen en las Terres de l´Ebre?

Como les digo, desde los tiempos de la implantación de las centrales atómicas -y no me atrevo a ir más atrás-, el sur catalán vive convencido de que alguien decidió un buen día que le tocaba convertirse en el vertedero, en el productor energético y en la fuente de recursos de Catalunya. Mientras que el norte (entiéndase de Barcelona hacia arriba) ejercería de vergel adonde escaparse de la macrocefálica Barcelona.

Hasta me atrevería a afirmar que este sentimiento meridional de jugar en Segunda División, de creerse el cuarto de los trastos inútiles de la Catalunya oficial (o sea, de la de Barcelona y sus despachos), de ser una Catalunya rara, es ya un rasgo identitario muy arraigado, casi medular. Un rasgo que, en buena medida, se intentó combatir dotando a las Terres de l´Ebre de consejerías gubernamentales y delegaciones territoriales varias después de la reciente batalla del Ebro contra el Plan Hidrológico Nacional. Es más, cuando los antitrasvase manchando las calles de azul gritaban aquello de "Nosaltres també som Catalunya" se estaban refiriendo, sin duda, al complejo (de patito feo más perro verde) de que hablamos.

Pero bien, el tiempo pasa, y ya, acostumbrados a tanta planta atómica y con las conselleries de recibo, la Generalitat tripartita presentó semanas atrás 29 proyectos de nuevos parques eólicos en Cataluña, que se prevé entren en producción en el año 2007. Doce de ellos se ubican en una sola comarca: la Terra Alta. Y otros siete se emplazarán en la zona del Baix Ebre. Para ser exactos, y para ahorrarles el trabajo de la suma, les diré que estamos ante 19 parques eólicos para las Terres de l´Ebre, de un total de 29 en toda Cataluña. Dicho de otro modo: el 65 por ciento de los nuevos proyectos se ubica en dos comarcas, una y dos, del sur catalán.

Déjenme abrumarles con unos pocos datos más. Actualmente prestan servicio en Catalunya siete parques eólicos. ¿Cuántos de ellos se encuentran en la provincia de Tarragona? Seis, el 85 por ciento. El séptimo funciona en Roses, Alt Empordà, ¿Han oído hablar alguna vez de la tramuntana? ¿Sí, verdad? Sopla que es un contento. Un último dato, a riesgo de cansarles: este 2005 están en construcción otros tres proyectos eólicos. ¿Cuántos en el sur? Dos en el Baix Ebre, otra vez con las mismas.

Entenderán que con estos números -y con estos pelos- los haya en las Terres de l´Ebre que se planteen, al menos, unos cuantos porqués y que existan plataformas contrarias a tanta acumulación en sus respectivos territorios.

Hasta el también tripartito Ayuntamiento de Tortosa acaba de declarar una especie de moratoria eólica hasta que aquí alguien mande parar y ordene qué hacer y por dónde tirar. Porque lo que sucede es que mientras se espera un mapa de planificación territorial de la energía eólica en Catalunya que no acaba de llegar, los señores de las empresas energéticas y sus intermediarios siguen yendo de puerta en puerta, de Ayuntamiento en Ayuntamiento, ofreciendo proyectos a cambio de cánones e ingresos. Como Santa Claus.

Puedo suponer que estén haciéndose, al menos, un par de preguntas. Primera: ¿no puede ser que las Terres de l´Ebre, y particularmente la Terra Alta, sean de largo la zona más ventosa de Cataluña? Y segunda: ¿no habíamos quedado, Kioto de por medio, que la energía eólica es buena, limpia y da esplendor? Para responder a la primera cuestión, me hago con el mapa de vientos de Catalunya (elaborado por la Generalitat) y concluyo, grosso modo, que parecido viento sopla en las terres de l´Ebre como en el Empordà, en el Pirineo o en la costa catalana. Segundo asunto: "Naturalmente que estamos de acuerdo en potenciar la energía eólica, pero sin olvidar que la acumulación de parques eólicos, en según qué lugares, pueden tener unos impactos negativos que simplemente pedimos que se evalúen, estudien y coordinen", responde Roser Vernet, de la Plataforma en Defensa del Patrimoni Natural del Priorat.

El caso del Priorat es paradigmático. En la comarca se alcanzó un acuerdo por el cual se pretende limitar el número de parques eólicos, tres a lo sumo. ¿Y por qué? Por razones de conservación paisajística, pero también de modelo de desarrollo socioeconómico: los vinateros que han impulsado el boom vinícola de la comarca (Álvaro Palacios y compañía) ven en la conservación del paisaje un activo, un valor añadido para sus prestigiosos vinos. Y el renacimiento vinícola ha sido, hasta la fecha, la única realidad económica tangible que esta comarca ha visto consolidarse en todo un siglo.

Pero tampoco cuesta demasiado entender que la oferta de los parques eólicos es realmente tentadora para los pequeños municipios y, con más razón, si sus recursos económicos son escasos, como suele ser el caso. Hay ayuntamientos que ven en los cánones que se pagan por los molinillos el pan y la sal que necesitan para superar las penurias presupuestarias. Es lo que está sucediendo en la comarca de la Terra Alta, y de ahí que haya alcaldes dispuestos a seguir escuchando a todo aquel vendedor de enciclopedias eólicas que llame a su puerta. Mientras, y con más fuerza tras el reciente anuncio de la Generalitat, el movimiento social se está rearmando en la Terra MARC ARIAS Alta para denunciar la destrucción irreversible del patrimonio natural y del paisaje, así como la concentración excesiva de proyectos en sus municipios. Otro dato: a esta comarca le corresponden 500 aerogeneradores de entre 80 y 100 metros de altura, lo que equivale a 24 molinos por cada habitante de la Terra Alta. Y que no se vayan todavía, porque puede haber más.

¿Pero cómo se explica lo de la Terra Alta? "A poco que uno se fije verá que los proyectos de parques eólicos tienen tan en cuenta que los municipios sean ventosos como pobres en recursos económicos", reflexiona Manolo Sanmartín, de la Plataforma de la Terra Alta. Quién sabe, igual la Terra Alta solita termina salvando al planeta del calentamiento global.

Termino como empezábamos, con preguntas retóricas: ¿no sería más racional tener un plan energético definido para el país y terminar como lo de las eléctricas llamando al timbre de todos los ayuntamientos habidos y por haber? ¿Más allá de discursillos de enjundia nacional, no estaría bien que alguien gobernara de una vez por todas con visiones de conjunto y con una cierta planificación? ¿O acaso es cierto lo del patito feo?



Nuevo Correo Yahoo!

#11693 De: TERRITORI - dossier premsa <llista_territori@...>
Fecha: Lun, 28 de Feb, 2005 8:50 am
Asunto: pedrera de Tortellà - Veïns de Tortellà es queixen, esquerdes a les cases pròximes =20?=
llista_terri...
Sin conexión Sin conexión
Enviar mensaje Enviar mensaje
 
El Periodico 28/02/2005
 
GARROTXA
Veïns de Tortellà es queixen de l'activitat d'una pedrera

• L'aparició d'esquerdes a les cases pròximes alarma els habitants

CRISTINA BUSA
TORTELLÀ


Un grup de veïns de Tortellà s'ha adreçat a l'ajuntament (Independents per Tortellà-CiU) per demanar-li que l'empresa de la pedrera faci servir menys explosius, ja que han detectat esquerdes a les cases pròximes. Els veïns també sol.liciten al consistori que insti la Generalitat a investigar si aquests danys han estat provocats per les voladures per extreure la pedra i, si és així, que hi posi remei. L'ajuntament s'ha compromès a tramitar aquestes peticions.
La pedrera dels Comuns, que explota l'empresa Cycosa, està situada fora del nucli urbà i funciona des del 1994. Al Veïnat de Dalt, als afores de Tortellà, un total de vuit cases --algunes, masies del segle XIV-- són les més afectades per l'activitat d'extracció d'àrids. "El meu domicili és a 500 metres i, a més a més de la pols dels camions que entren i surten, en pateixo el soroll", explica Francesc Subiràs, del mas Ca la Coixa.

"ESPOLIACIÓ"
Aquest portaveu dels veïns es mostra molt preocupat per les esquerdes que ha descobert a casa seva fa setmanes. "Voldria que algú m'assegurés que la masia no s'enfonsarà. Demanem que, en lloc d'utilitzar càrregues per a superfícies de 20 per 20 metres, ho redueixin a la meitat", diu.
El consistori dóna suport als que qüestionen l'activitat, però es considera "víctima d'errors del passat", segons l'alcalde, Joaquim Pagès (IT). "La pedrera només està autoritzada a extreure 50.000 metres cúbics de pedra a l'any i calculem que quintuplica aquesta xifra", es queixa. I afegeix: "Això és una espoliació, a part que la sobreexplotació genera moltes molèsties entre el veïnat".
El municipi cobra 36.000 euros a l'any per la concessió, una quantitat que l'alcalde considera irrisòria. "Sabem que en el projecte de Collsuspina, a Osona, l'empresa interessada a obrir una explotació ofereix 150.000 euros", diu Pagès. A més a més, la pedrera de Tortellà està inclosa al Pla d'Espais d'Interès Natural de l'Alta Garrotxa, "però Cycosa perfora la roca per sota del permès", assenyala Subiràs.
"Si tanca, l'ajuntament no cobra, però l'alcalde té l'obligació de fer complir la llei o d'instar les administracions superiors a fer-ho", conclou Subiràs.



Nuevo Correo Yahoo!

#11692 De: TERRITORI - dossier premsa <llista_territori@...>
Fecha: Lun, 28 de Feb, 2005 8:48 am
Asunto: Infraestructures Ports - Balanç tràfic anual =20?=
llista_terri...
Sin conexión Sin conexión
Enviar mensaje Enviar mensaje
 
El Periodico / Avui
 
Avui 28/02/2005
 

El port de València es va acostar el 2004 als volums del de Barcelona

El tràfic a la capital catalana va ser de 41 milions de tones

Redacció
BARCELONA

El port de València, amb un total de 37,9 milions de tones, es va situar l'any passat a només 3,1 milions del de Barcelona (41 milions) en tràfic de mercaderies el 2004, segons informa Ports de l'Estat.
El conjunt de ports espanyols van assolir l'any passat un nou màxim històric, de 410 milions de tones, cosa que suposa un increment del 8% respecte de l'exercici anterior. El port d'Algesires, amb 65,7 milions de tones, amb un 8% de creixement, va ser el líder arreu de l'Estat, seguit del de Barcelona, amb els 41 milions de tones (15,6% més), i València, que amb les 37,9 tones ha experimentat un creixement de 7,4 punts.

Contenidors
Pel que fa a la quantitat de mercaderia general que viatja en contenidors, Barcelona va evidenciar un significatiu increment, amb 24,8 milions de tones, que suposen haver avançat un 18,8%. En aquest cas, València es va situar per damunt de Barcelona, amb 30,4 milions i un increment del 9%.
En tràfic de contenidors mesurat en TEU (unitats de vint peus), el que va experimentar un creixement important va ser el port de Barcelona, que va guanyar respecte del 2003 un 15,6%, i en va registrar 1,9 milions. València, que va créixer un 7,5%, va registrar 2,1 milions en aquest paràmetre.
-------------------------------------

El Periodico 28/02/2005

BALANÇ DE LES GRANS PLATAFORMES LOGÍSTIQUES
El tràfic anual registrat als ports espanyols augmenta gairebé el 8%

• Barcelona es va consolidar en segon lloc per mercaderia moguda

EL PERIÓDICO
MADRID


El sistema portuari espanyol de titularitat estatal, que està conformat per 50 ports, i va arribar l'any passat a un nou màxim històric, al moure 410.456.595 tones, cosa que suposa un increment en el tràfic portuari respecte a l'any anterior del 7,97 per cent, va informar ahir l'entitat Ports de l'Estat.
El port d'Algesires (Cadis) va continuar el 2004 com a líder en tràfic total amb 65,7 milions de tones, seguit per Barcelona amb 41 milions, València amb 37,9 milions i Bilbao amb 33,2 milions de tones. Aquest últim port va registrar l'increment percentual més gran, del 17,85%, seguit del de Barcelona (15,64%).
El Ministeri de Foment va destacar que aquest increment de l'activitat dels recintes portuaris és un reflex de l'evolució a l'alça de l'economia espanyola.
La mercaderia general, que en el 67,4 per cent dels casos va viatjar en contenidors i que és la que més repercussió té en els ingressos de les autoritats portuàries, va arribar a uns 153,1 milions de tones, amb un augment del 10,8%, i representa el 38,6% del total de les mercaderies mobilitzades, i per això representa el principal grup.

MÉS CONTENIDORS El tràfic de contenidors, mesurat en unitats de 20 peus, va superar els 10 milions d'u- nitats i va col.locar diversos ports espanyols entre els principals de la Unió Europea. Algesires va moure 2,9 milions d'unitats, un 16,7% més respecte al 2003, mentre que València va registrar un moviment de 2,1 milions, un 7,5% més, Barcelona d'1,9 milions (15,6%) i Las Palmas d'1,1 milions (15,2%).
Des de Foment també es va destacar la importància de l'increment de les mercaderies i contenidors en tràfic, que amb 61,3 milions de tones i 4,7 milions de contenidors de 20 peus, van augmentar un 18,2% i un 22,3%, respectivament. En aquest apartat, destaca la posició de ports com Algesires, València, Barcelona o Las Palmas en les principals rutes interoceàniques.
El tràfic de passatgers va arribar als 20,6 milions de persones, amb un increment d'un 2,6% respecte al 2003, mentre que el de creueristes es va incrementar un 4,1% i va arribar als 3,4 milions. Durant el 2004 va continuar la tendència per la qual els vaixells de passatgers que transiten pels ports espanyols són grans, cosa que explica que, tot i el descens del nombre de naus experimentat (-- 0,6%), augmentés el de persones.

 



Nuevo Correo Yahoo!

#11691 De: TERRITORI - dossier premsa <llista_territori@...>
Fecha: Lun, 28 de Feb, 2005 8:45 am
Asunto: Protocol de Kyoto - 28/02/2005
llista_terri...
Sin conexión Sin conexión
Enviar mensaje Enviar mensaje
 
Avui 28/02/2005
 

AGRICULTURA - ALIMENTACIÓ

La contribució agrícola a Kyoto

Fundació Agrícola Catalana

L' agricultura de regadiu, que significa disposar d'aigua per fer-ne una aplicació òptima, té un paper fonamental en l'absorció de diòxid de carboni de l'atmosfera. Es tracta, per tant, d'una forma eficient i autosostenible de descontaminació.
Com a il·lustració, una hectàrea de regadiu dedicada al conreu de blat de moro enriqueix l'aire amb 14,5 tones d'oxigen. Si comptem que, segons les dades amb què es va treballar a Kyoto, s'emeten 3,5 tones anuals de diòxid de carboni per habitant, podem entendre fins a quin punt és important la funció de l'agricultura i els regadius per incrementar la productivitat i també la descontaminació.
La fotosíntesi fixa anualment 100.000 milions de tones de carboni a tot el planeta, és a dir, les absorbeix de l'atmosfera. Això implica la desaparició anual de 366.000 milions de tones de diòxid de carboni a través de les plantes, que es tradueixen en una descontaminació de més de 60 tones per càpita, perquè les plantes són, d'alguna manera, devoradores de diòxid de carboni.
Si prenem les xifres que s'han analitzat a Kyoto sobre emissions de gasos d'efecte hivernacle, amb un increment del 6% en la capacitat fotosintètica del planeta n'hi hauria prou per equilibrar la balança d'emissions i absorcions de diòxid de carboni. Per aconseguir-ho, cal invertir en recerca i desenvolupament per a la millora genètica de les plantes.
De tota manera, quan parlem de la importància de la funció descontaminadora de les plantes, hem de fer èmfasi en la combinació que ha d'haver-hi entre llum solar i aigua perquè hi hagi possibilitats de vegetació i, per tant, de fotosíntesi. L'extensió dels regadius, que en fer arribar aigua a zones seques les fa més productives des d'un punt de vista alimentari i mediambiental, permet també optimitzar l'ús de l'aigua i aplicar-la a la planta segons les necessitats del conreu.
Per això, des de la Fundació Agrícola Catalana entenem que l'aposta per equilibrar la balança entre emissions i absorcions de diòxid de carboni s'ha de fer pensant també en una activitat econòmica rendible. L'agricultura, en aquest cas, com a productora d'aliments, esdevé, per aquesta doble funció, molt eficient.
Per tant, l'extensió d'una agricultura de regadiu significa, a curt termini, avançar cap al desenvolupament econòmic sostenible.
L'entrada en vigor del Protocol de Kyoto el passat mes de febrer ha tornat a obrir la controvèrsia sobre desenvolupament econòmic, medi ambient i competitivitat, amb posicionaments diferents de la comunitat científica sobre l'escalfament de la Terra i el canvi climàtic.
Independentment de qui tingui raó: si aquells que són més aviat alarmistes pel que fa als canvis climàtics o aquells que més aviat minimitzen les conseqüències d'aquests canvis, sí que hi ha acord que hi ha un excés d'emissions de diòxid de carboni que cal reduir.
I des de la Fundació Agrícola Catalana voldríem recordar el paper que té el sector agrari en aquest sentit, perquè el problema no és tant quina quantitat de diòxid de carboni s'emet sinó l'equilibri entre emissions i absorcions de diòxid de carboni.
En aquest sentit, la condemna al sector industrial s'hauria de posar entre parèntesi. La indústria ha de continuar treballant en la producció de béns cada cop millors i amb menys costos, i ha d'invertir en recerca per reduir les emissions de contaminants. I, d'altra banda, hem de ser capaços d'incrementar l'eficiència de l'activitat agrícola tot millorant la capacitat fotosintètica per absorbir aquestes emissions i equilibrar la balança, perquè justament una balança equilibrada d'emissions i absorcions donarà lloc a un desenvolupament econòmic sostenible, que, en definitiva, és l'objectiu.
El desenvolupament econòmic no es pot destriar de l'ús d'energia, i actualment gairebé tota l'energia que es consumeix és d'origen fòssil (petroli i carbó) i desprèn diòxid de carboni a l'atmosfera quan entra en combustió. D'altra banda, la reducció de la superfície forestal i vegetal ha originat una disminució de la capacitat d'absorció de diòxid de carboni. Per això la balança anual neta d'emissions a l'atmosfera arriba a 3.000 milions de tones per any, segons dades de la FAO, i als últims 50 anys la concentració de diòxid de carboni a l'atmosfera s'ha incrementat un 25%.
En el cas de Catalunya, segons dades del departament de Medi Ambient, les emissions de diòxid de carboni van ser de 7,2 tones per habitant i any. I, en el cas de Barcelona, els càlculs de la petjada ecològica relativa a l'energia -el resultat de dividir l'emissió total de diòxid de carboni per la capacitat d'absorció d'una hectàrea de vegetació- dóna com a resultat que cada ciutadà de Barcelona necessita entre 3 i 3,5 hectàrees per any de boscos per equilibrar la balança.
La solució a llarg termini és trobar una font alternativa d'energia no fòssil, que no emeti gasos d'efecte hivernacle. Tanmateix, no sembla que hi hagi encara alternatives reals als combustibles fòssils.
A mitjà termini es poden fomentar les reforestacions de boscos, com es preveu en el Protocol de Kyoto. Tanmateix, caldrà tenir en compte que si hi ha un canvi d'ús de terrenys agrícoles a forestals es podrien provocar repercussions negatives en el mercat d'aliments i, per tant, les mesures a aplicar hauran de tenir en compte aquest aspecte.
Des de la Fundació Agrícola Catalana estem convençuts que a la curta i a la llarga l'extensió de l'agricultura de regadiu com una forma eficient de descontaminació a través d'una activitat econòmica rendible permet unes perspectives de futur més equilibrades i realistes. A la fi, les plantes sempre han hagut de netejar l'atmosfera de diòxid de carboni. I de franc.

ANÀLISI

Que ve l'home del sac (i II)

Joaquim Perramon

E ncara que el Protocol de Kyoto no hagués entrat en vigor, una directiva de la UE publicada el 13 d'octubre del 2003 imposava l'adaptació dels seus criteris als 15 Estats membres.
El Protocol de Kyoto ha entrat en vigor el 16 de febrer, dotze anys després de la Cimera de Rio i set anys després de l'acord internacional per lluitar contra el canvi climàtic. El contingut obliga els països membres de la UE a controlar i establir els límits d'emissió de diòxid de carboni (C02) i altres cinc gasos contaminants. La reducció d'emissions establerta per Kyoto és d'un 5,2% de mitjana respecte al nivell de les emissions del 1990 en el període 2008-12, però la UE s'ha obligat a reduir-les un 8% de mitjana.
A l'Estat espanyol, la reducció permet solament l'augment d'aquestes emissions en un 15% respecte del sostre de l'any l990, com a conseqüència de l'increment de les emissions per part de les nostres empreses. L'any 2002, va arribar al 32,12% per damunt de les de l'any 1990.
Els dos mecanismes que determina el protocol en la lluita contra el canvi climàtic són el comerç d'emissions i el desenvolupament de projectes en països en vies de desenvolupament per a l'obtenció d'energies netes que generin la reducció d'emissions contaminants a Llatinoamèrica, a països nord-africans i a l'Europa de l'Est.
L'eina anomenada Mecanisme de Desenvolupament Net (MDL) suposa una fórmula per aconseguir nous drets d'emissió. D'altra banda, les empreses que contaminin amb gasos d'efecte hivernacle podran compensar les emissions invertint en fons de carboni que promou el Banc Mundial i rebre a canvi certificats de reducció de CO2.
L'any en curs ha entrat en vigor la normativa europea amb l'objectiu de reduir les emissions de CO2. S'ha creat el mercat europeu de drets d'emissions de gasos contaminants, en què les empreses o indústries afectades podran comprar-ne, si els en falten, o vendre'n, si els en sobren. Un dret d'emissió faculta el seu titular a enviar a l'atmosfera en la primera fase del mercat europeu (2005-07) una tona de CO2.
Les peces fonamentals del mercat són els anomenats Plans Nacionals d'Assignació (PNA), en què els governs dels Estats especifiquen els drets d'emissió que s'atorguen a cada empresa o instal·lació en un any. Les empreses que excedeixin el topall d'emissions fixat podran reduir les seves emissions en la quantitat de drets que s'escaigui, o bé comprar drets d'emissió en la quantitat necessària. Al final de cada anualitat les empreses hauran de quadrar el nombre de drets amb les emissions realitzades. Així doncs, les operacions de compravenda hauran de casar.
Els drets podran ser objecte de bescanvi en el mercat. Les operacions són privades i es tancaran per les mateixes empreses, i establiran el preu en funció de l'oferta i la demanda dels drets.
El preu del CO2 que serveixi de referència en el mercat estarà subjecte a una marcada volatilitat mentre el mercat sigui incipient. Malgrat tot, entre els preus que s'apunten per a les transaccions hi ha el de 8 euros per tona. La posada en marxa del mercat, que estava prevista per avui, 28 de febrer, ha estat ajornada, i s'ha dit que a causa que la Comissió Europea s'ha endarrerit en la revisió dels registres d'emissió de drets dels Estats membres. Tanmateix, sembla que l'obertura del mercat no es pot fer en la data prevista perquè la majoria de registres de drets d'emissió dels Estats encara no estaven enllestits.

Un pla retocat
A finals de l'any passat la Comissió Europea va aprovar el Pla Nacional d'Assignació d'Emissions (PNA) presentat pel govern espanyol, amb la reserva que en el repartiment d'emissions de gasos d'efecte hivernacle s'havien d'incloure les instal·lacions de combustió connectades a la xarxa elèctrica de més de 20 megawats que es calcula que representen entre el 3% i 4% del conjunt d'emissions, ja que el pla espanyol només incloïa les instal·lacions de cogeneració de més de 20 megawats. La Comissió ha obligat finalment que també entrin en el repartiment d'emissions les de més de 20 megawats no connectades a la xarxa elèctrica però que usen energia per a l'activitat pròpia. El 14 de gener passat el Consell de Ministres va aprovar el PNA. S'ha indicat oficialment que al final de l'any passat hi havia un total de 957 instal·lacions afectades, que llencen a l'atmosfera 513,6 milions de tones de CO2.
El PNA ha fixat per al trienni dels anys 2005-2008, primera fase del mercat europeu, la reducció de l'1,2% de les emissions de CO2 en cadascun d'aquests anys, en relació amb els nivells de l'any 1990. El repartiment de les emissions entre les instal·lacions que emeten gasos contaminants abasta quatre grups de l'actvitat industrial (energètic, productor i transformador de metalls fèrrics i les indústries minerals i papereres) i suma 170 milions i escaig de tones de CO2, en cada un d'aquests anys. Això vol dir que en primera fase del mercat d'emissions es preveu un augment moderat de les emissions, per arribar a una estabilització.
Queda per a la segona fase, període 2008-2012, el compliment de l'objectiu de Kyoto, de només un augment del 15% respecte al sostre del 1990. Això suposaria una reducció equivalent a 333,4 milions de tones anuals.
Pel que fa a Catalunya, s'estima que unes 180 empreses han de complir el Protocol. Les dades oficials del 2001 indiquen que les emissions de gasos amb efecte hivernacle representen el 13,6% del total espanyol i que el diferencial entre aquest percentatge i l'11,1% de drets d'emissió concedit a les instal·lacions ubicades en territori català té com a principal explicació el pes específic diferent de la producció d'electricitat a Catalunya, amb una proporció més alta d'origen nuclear, quan en el conjunt global les emissions de les instal·lacions del sector energètic es caracteritzen per l'ús de combustibles fòssils, com carbó, petroli i gas natural. S'han repartit menys drets que el volum d'emissions, i com també passa en altres autonomies, s'està forçant el camí perquè les empreses afectades reduexin la contaminació que produeixen o comprin drets a altres empreses que els en sobrin.

Insatisfacció general
Hi ha un munt de queixes. El sector mediambiental de Catalunya va assolir el 2003 una facturació de 3.697 milions d'euros, i reclama una fiscalitat específica. Demana que se subvencionin les empreses que inverteixin en la lluita contra la contaminació. Per la seva banda, les empreses es queixen d'augment dels costos per les inversions destinades a millorar les instal·lacions i per la compra de drets. Els consumidors, pel previsible augment de preus i del cost de la vida. Els contribuents per l'augment de la pressió fiscal.
Les solucions passen per una millor gestió de la demanda i una bona administració dels recursos, però sempre queden per a l'endemà. Mentrestant, la pol·lució augmenta.
--------------------------------------------

La Vanguardia 28/02/2005

LA LUCHA CONTRA EL CAMBIO CLIMÁTICO
El petróleo bloqueará la senda de Kioto
Los hidrocarburos aportarán el 82% de la energía primaria el año 2030

La Agencia Internacional de la Energía contradice todos los protocolos de Kioto al prever un aumento del consumo mundial de energía del 60% y de emisiones de CO del 2 62% de aquí al año 2030

En el 2020, el COprocedente de 2 los países en desarrollo superará al de las naciones industrializadas  
Dentro de 25 años, 1.400 millones de personas seguirán sin electricidad, un 17,5% de la humanidad  

ANTONIO CERRILLO - 28/02/2005
BARCELONA

La comunidad internacional ha puesto en marcha el protocolo de Kioto para reducir los gases que calientan la atmósfera y combatir el cambio climático. Sin embargo, la galopante demanda energética mundial para los próximos años pone en la picota este objetivo, si no se cambia el vigente modelo de consumo de energía y no hay compromisos más firmes en favor de las fuentes limpias. "Kioto nos marca un camino, pero la realidad es una cinta transportadora que nos lleva justamente en sentido contrario a donde queremos ir", explica Mariano Marzo, profesor de recursos energéticos de la facultad de Geología de la Universitat de Barcelona.

El incremento del consumo mundial de energía primaria para el 2030 (cifrado en un 60%), la intensificación de la dependencia del petróleo y de los demás hidrocarburos en los próximos años y la previsión de que en el 2020 los países en vías de desarrollo ya arrojarán a la atmósfera más gases invernadero que los países industrializados son elementos de un panorama poco halagüeño.

Las previsiones de la Agencia Internacional de la Energía (AIE), en su escenario básico o de referencia, son que entre el 2003 y el 2030 el consumo de energía en el mundo aumentará un 60% (de 10.308 millones de toneladas equivalentes de petróleo a 15.500), pues se parte de la base de que el crecimiento del producto interior bruto (PIB) y la riqueza irán acompañados de un mayor uso de la energía. Pero si se cumple en la práctica esta hoja de ruta, está claro que nos habríamos equivocado de camino. ¿Por qué? Porque la senda del protocolo de Kioto contra el cambio climático obliga a las naciones desarrolladas a reducir los gases de efecto invernadero un 5% para el 2012 con relación a 1990, mientras se abren las puertas para involucrar a las naciones en vías de desarrollo en este mismo objetivo a partir de la próxima década.

Sobre la base de la actual inercia económica, la AIE pronostica concretamente un aumento anual de la demanda de energía del 1,7%, con una distribución por fuentes en la que continuarán teniendo preponderancia el petróleo (con una subida del 1,6% anual), el gas (2,3% de aumento) y el carbón (el 1,5%), mientras que la nuclear y la hidroeléctrica (con subida del 0,4% y el 1,8% respectivamente) seguirán desempeñando un papel mucho menos relevante. Las fuentes limpias (energía eólica y solar) crecerán en torno al 6% anual -aunque ExxonMobil eleva ese porcentaje al 10%-. En cualquiera caso, este crecimiento no será, por tanto, suficiente para reemplazar los combustibles fósiles.

Según el escenario de referencia de la AIE (que dibuja un crecimiento económico anual del 3% y se asume que no habrá revoluciones tecnológicas antes del 2030), la humanidad cada vez gastará más energía, sobre todo porque el centro de gravedad del consumo se desplazará cada vez más hacia las naciones en vías de desarrollo, que concentrarán dos tercios de ese incremento.

Como consecuencia de todo ello, las naciones que salen del subdesarrollo, que sólo absorbían el 38% del consumo total de energía primaria el 2002 (frente al 52% de las naciones industrializadas), pasarán a representar el 48% del consumo en 2030, un porcentaje superior al de los países desarrollados (que se quedarán en un 43%). El porcentaje correspondiente a las economías en transición (Rusia y sus antiguos satélites) decrecerá ligeramente, del 10% al 9%.

En este escenario, los hidrocarburos (petróleo, gas y carbón) aumentan su presencia, al pasar de representar un 80% al 82% en el año 2030. Todo este aumento del consumo debe dar respuesta a las necesidades en los países en desarrollo, pero persistirán las desigualdades. De hecho, en los países de la OCDE, el consumo per cápita será de 5,4 toneladas de petróleo equivalente al año, mientras que en los países en vías de desarrollo alcanzarán ese año las 1,2 toneladas por persona y año.

La consecuencia de todo esto será un aumento del 62% de las emisiones de dióxido de carbono (CO) en el planeta en el 2030.

2De hecho, el 70% del incremento global de las emisiones d COen 2 estos años pasará a ser responsabilidad de las naciones en desarrollo, que hacia el año 2020 rebasarán a la naciones desarrolladas en cuanto a generación de gases de efecto invernadero. No obstante, las emisiones per cápita de los países en desarrollo seguirán siendo más bajas; se cifrarán en unas dos toneladas de COpor persona y año, mientras 2 que a las naciones industrializadas les tocará una media de unas 11 toneladas por persona y año.

Otros escenarios de desarrollo apuntados por la AIE muestran que con nuevas políticas, un incremento de la eficiencia energética y un mayor uso de las fuentes renovables, el crecimiento de las emisiones pueden frenarse significativamente en los países de la OCDE hasta reducirlas hacia el 2030. Pero, incluso con este horizonte alternativo, será complicado estabilizar las concentraciones de CO2, según explicó Claude Mandil, director ejecutivo de la AIE en la conferencia de la ONU sobre cambio climático celebrada en diciembre en Buenos Aires. Para lograrlo se deben abrir paso las nuevas tecnologías limpias, difundirlas en todo el mundo y gestionarlas de manera que se satisfagan las necesidades de acceso universal a la energía de forma segura y ambientalmente respetuosa.

Pero no será fácil. Uno de los grandes retos de la humanidad seguirá siendo asegurar el abastecimiento energético. Dentro de 25 años, un total de 2.634 millones de personas seguirán dependiendo de la biomasa tradicional (leña, residuos...) para calentarse y cocinar, y, además, 1.400 millones de personas continuarán sin electricidad (un 17,5%).

Además, cualquier cambio en el modelo energético necesita una transición; y para que ésta llegue, se requiere tiempo. Sin embargo, los científicos piden que se actúe con rapidez, porque el reloj del cambio climático ha echado la cuenta atrás.

 

-------------------------------------------------

 



Nuevo Correo Yahoo!

#11690 De: TERRITORI - dossier premsa <llista_territori@...>
Fecha: Lun, 28 de Feb, 2005 8:10 am
Asunto: Artcl. Opinió - L'euroregió a s'Agaró
llista_terri...
Sin conexión Sin conexión
Enviar mensaje Enviar mensaje
 
El Periodico 28/02/2005
 
EDITORIAL
L'opinió del diari s'expressa només als editorials. Els articulistes exposen postures personals.
 
L'euroregió a s'Agaró

• En una economia globalitzada, la col.laboració de les regions representa una oportunitat de creixement
Un dels assumptes que més ha interessat al món econòmic i empresarial que s'ha reunit aquest cap de setmana a la 10a Trobada d'Economia
de s'Agaró ha estat la constatació de la necessitat de plasmar l'euroregió mediterrània. Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç i Indústria de Barcelona, una de
les entitats organitzadores de la trobada, ha estat precisament el primer de defensar-la. Valls va presentar
la consolidació d'aquest espai socioeconòmic com un instrument per pesar a Europa en un món globalitzat i sense fronteres per al capital. De l'opinió dels empresaris se'n deriva que no es tracta únicament d'una aposta política, sinó que l'euroregió respon a la lògica econòmica d'articular una àrea de superfície, població i capacitat industrial suficients per convertir-se en un autèntic pol de
creixement.
L'euroregió mediterrània ja és, de fet, una realitat, amb un clar perfil geogràfic i profundament intercomunicada. Ara es tracta de convertir aquest espai en un motor econòmic competitiu, motiu pel qual les administracions implicades han d'aparcar les polítiques de curtes mires, col.laborar entre si i estimular el sector privat.
 

 



Nuevo Correo Yahoo!

Mensajes 11690 - 11719 de 28444   Primero  |  < Anterior  |  Siguiente >  |  Último
Avanzado
Añadir a Mi Yahoo!      XML ¿Qué es esto?

Copyright © 2009 Yahoo! Todos los derechos reservados.
Política de Privacidad Actualizada - Condiciones del servicio - Directrices - Ayuda