XERRADA - DEBAT:

"QUIN DESENVOLUPAMENT VOLEM PER L'ENERGIA EÒLICA A CATALUNYA?
a càrrec de Miquel Muñiz, d'Ecologistes en Acció, i Xavier Jiménez i Sergi
Saladie, del GEPEC

+ Introducció: Crítica ecologista al Pla de l'Energia de Catalunya.

Dijous 20 d'octubre a les 20h., sala d'actes del Centre de Lectura,
c.Major 15, Reus.

Organitzen:
Confederació General del Treball (CGT)
Casal Despertaferro
Revista Catalunya

Col.labora:
Centre de Lectura

---------------------------------------------------------------

Per un debat obert sobre la implantació de l'energia eòlica a Catalunya

En vista de:
- la polèmica que està comportant el desenvolupament de l'energia eòlica a
Catalunya, amb una concentració de projectes en zones concretes, com les
comarques tarragonines;
- les Plataformes d'oposició a determinades centrals eòliques que s'han
anat creant;
- la divisió existent dins del moviment ecologista català sobre els
criteris d'instal.lació de centrals eòliques;
- la concepció existent a les instàncies governamentals de desenvolupar
l'energia eòlica de forma centralitzada a imatge de les altres energies;
- la falta d'un procés de tancament d'instal.lacions altament contaminants
i/o perilloses de producció d'energia (nuclears, tèrmiques) que acompanyi
el desenvolupament de l'energia eòlica;
- la falta d'una veritable política d'estalvi energètic;

des de la CGT Baix Camp-Priorat, la revista Catalunya i el Casal
Despertaferro de Reus hem decidit organitzar aquesta xerrada-debat, per
tal de debatre obertament sobre aquesta qüestió, per això volem donar veu
als dos sectors que dins del moviment ecologista s'han anat consolidant
pel que fa als diferents criteris de desenvolupament de l'energia eòlica,
un desenvolupament que en els últims anys ha despertat una forta polèmica
i ha generat una forta oposició a les comarques del Sud de Catalunya.

En la xerrada participaran per un costat membres d'Ecologistes en Acció de
Catalunya, i per l'altre membres del GEPEC representant la línia de
l'Assemblea d'Entitats Ecologistes de Catalunya i les Plataformes
comarcals.

La xerrada tindrà com a introducció una crítica ecologista al Pla de
l'Energia de Catalunya que vol tirar endavant el govern de la Generalitat.

Pensem que és important i necessari un debat públic i obert sobre el tema,
vista la polèmica existent a nivell social i dins el moviment ecologista
sobre els criteris a seguir per crear instal.lacions d'energia eòlica i en
quins llocs s'han d'instal.lar, per això volem donar trascendència i
rellevància al debat, donant-li una important difusió, per la qual cosa
convidem a assistir a l'acte a membres de col.lectius socials, entitats
ecologistes, plataformes, sindicats, partits polítics,..., per tal de
debatre entre tothom sobre aquesta qüestió, així mateix demanem que ens
ajudeu a donar difusió a l'acte.

A banda, que promoure el desenvolupament de l'energia eòlica entenem que
ha d'anar estretament lligat a una planificació per tal d'anar eliminant
altres fonts de producció d'energia perilloses i contaminants, que
contempli per tant el tancament de les centrals nuclears i tèrmiques, i
fomenti l'estalvi d'energia.

Per tot això, us convidem a assistir al debat.

La Mañana (29/09/05):

"Ubicarán en Maials el segundo mayor transformador de energía eólica de
Catalunya"

Maials - La Mañana

El Ayuntamiento de Maials ha empezado los trámites para ubicar en su
término la segunda mayor subestación eléctrica de transformación de
energia eólica de Catalunya. Concretamente, esta instalación tendrá
capacidad para recibir hasta 500 megavatios, procedentes de los parques
eólicos de la Granadella, Bellaguarda (les Garrigues), Almatret (el
Segrià) y una cuarta, ubicada en la comarca de la Terra Alta, en
Tarragona.

Miembros del consistorio se reunieron el pasado martes con los
propietarios de las tierras donde está previsto instalar la subestación
eléctrica, que subirá la energia eólica a una potencia de 400 kilovoltios
y alimentará la línia de alta tensión que va de Mequinensa a Rubí (el
Vallès Occidental), para negociar su venta.
Según el alcalde de la localidad, Joan Sabaté, “los afectados se mostraron
dispuestos a aceptar las condiciones del Ayuntamiento”, aunque también
añadió “que falta acabar de concretar algunos aspectos, como, por ejemplo,
el precio de compra”. En principio, la futura subestación sólo afectará a
dos propietarios y ocupará una extensión de casi tres hectáreas.
Sabaté destacó la importancia de la instalación transformadora y comparó
su potencial con el de “media central nuclear”. El Pla de l’Energia de
Catalunya 2006-2015 prevé sólo otro equipamiento como este en el
territorio catalán, en l’Espluga de Francolí (la Conca de Barberà). Estos
equipamientos estan previstos para el periodo 2005-2007, con lo cual
Sabaté espera que se empieze a construir dentro de un año.
“Una subestación de estas características comportará importantes
beneficios para nuestra localidad, tanto a nivel de mejora del suministro
de electricidad como de creación de puestos de trabajo”, manifestó el
alcalde de Maials.
De todas las comarcas leridanas, les Garrigues será la que acogerá más
parques eólicos: cinco grandes plantas generadoras de electricidad, que
irán ubicadas en los municipios de la Granadella, Juncosa, els Torms, el
Soleràs, Bellaguarda y Fulleda.

La Mañana (27/09/05):

"Ros pide a Comerç suficiente espacio para que se instale una gran
superficie"

Lleida - Óscar Forradellas


El alcalde de Lleida, Àngel Ros, defendió ayer ante la Plataforma
Comercial su propuesta de ubicar una gran superficie comercial en una de
las zonas de expansión de la ciudad en base a lo dispuesto en el Pla
General Municipal. Según apuntó a los medios el paer en cap, la Paeria
debe “defender su propia normativa” en materia urbanística, por la que las
zonas de enlace entre barrios están dentro del espacio de expansión y
pueden alojar equipamientos comerciales.

Esta defensa fue también una petición a los Serveis Territorials de Comerç
de la Generalitat, representados en la reunión, de cara a la aprobación
del futuro Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials (PTSEC), que
delimitará las zonas en las que podrán ubicarse las superficies
comerciales de toda Catalunya. Según apuntó Ros, la ley estará lista “en
los próximos meses”.
Aunque recordó que “el mundo evoluciona y va hacia nuevos formatos”, el
alcalde transmitió la importancia de alcanzar un gran consenso al respecto
y aseguró que durante el encuentro de ayer se fijó un “decálogo” que
vertebrará el futuro modelo comercial sobre el que “hay que trabajar”.
Entre otros, Ros enumeró la necesidad de actuar de cara a la “promoción de
la imagen ‘Lleida”, mejorar la formación en el sector, aumentar la
calidad, mejorar las infraestructuras o dotar de nuevos servicios a la
demanda, como canales nuevos o la incorporación de las nuevas tecnologías.
Sin embargo, esta partitura comercial para la ciudad está sujeta a
distintas interpretaciones. Así, la concejal de Comerç de la Paeria
incluyó entre los condicionantes para la ubicación de una gran superficie
en Lleida el mínimo de un “cincuenta por ciento urbanizado” que ya
introdujera el director de los Serveis de Comerç en Lleida, Vidal Vidal,
la semana pasada en un encuentro con la Fecom. De este modo, no sólo se
trataría de una zona en la que el ordenamiento urbanístico prevé un
desarrollo de la ciudad, sino en la que éste se dé ya en alto grado.
Pero Bergés también lanzó un mensaje para los representantes del sector:
“Si el pequeño comercio está fuerte, cualquier otra cosa que pueda venir
no será tan preocupante”.
Por su parte, Rosa Eritja, presidenta de la Federació Provincial
d’Empresaris de Comerç de Lleida (Fecom), supeditó la ubicación de este
gran centro a lo que diga el PTSEC que se apruebe en Barcelona y emplazó a
la Plataforma Comercial a trabajar cada uno de los puntos indicados
durante los próximos días en los grupos que se constituirán para ello.


La Mañana (27/09/05):

"La Fecom rechaza la propuesta de Ros en favor de una gran superficie
comercial"

Lleida - Óscar Forradellas


La presidenta de la Fecom (Federació Provincial d’Empresaris de Comerç de
Lleida), Maria Rosa Eritja, manifestó ayer que el sector no apoya la
propuesta del alcalde de Lleida, Àngel Ros, que prevé una gran superficie
en la ciudad y que, en todo caso, vendrá determinado por el próximo Pla
Territorial d’Equipaments Comercials que venga de Barcelona.

Eritja salió en el transcuro de una rueda de prensa al paso de lo que
calificó como “las ilusiones del alcalde” y destacó que en ningún modo
habían sido consensuadas en la reunión de la Plataforma Comercial
celebrada el lunes.
La presidenta de los comerciantes aseguró que en ella sólo se habló de una
serie de puntos básicos del desarrollo comercial y que incluso se pidió
una “moratoria” para algunos a expensas de lo que dictamine la ley que
está gestando el Govern de la Generalitat.
Según manifestaron los representantes de la Fecom en la ciudad, el
planteamiento de la federación es muy distinto al que expuso el paer en
cap al finalizar la reunión, ya que, según sus cálculos, el crecimiento de
espacio destinado al comercio en la ciudad durante este último año, que
cifraron en 45.000 metros, agota casi por completo las cifras previstas
por el Ayuntamiento.
Ertija indicó además que la federación está trabajando en la presentación
de enmiendas de la futura Llei d’Equipaments Comercial y emplazó a todas
la partes a la aprobación final de la normativa para hacer propuestas en
firme “sobre lo que esté regulado”.
El modelo de Ros
El propio alcalde manifestó el lunes tras la reunión de la plataforma que
trasladó a los Serveis Territorials de Comerç una serie de “observaciones”
sobre la nueva ley, que reflejan el planteamiento que mantiene la Paeria,
de acuerdo con el Pla General Municipal, la principal norma urbanística de
la ciudad.
Ros añadió ayer que, como alcalde, es obligación suya el “tener un modelo
de ciudad” y expresó su intención de alcanzar el máximo consenso posible
al respecto.
El máximo responsable municipal reconoció ayer que la Paeria ha recibido
“con orgullo” el interés de varias firmas comerciales, entre ellas El
Corte Inglés, aunque rechazó que exista cualquier tipo de acuerdo que
ubique un centro en Lleida por el momento.
Según indicó el paer en cap, hasta que el Govern no apruebe la ley no
puede hablarse de un proyecto firme en parte alguna de la ciudad.
En todo caso, el alcalde sí manifestó de una manera clara que el modelo
que defiende “es bien diferente al de otras ciudades como Tarragona, con
todas las implicaciones que tiene”, en referencia al gran parque de les
Gabarres. De este modo, Ros se desmarcó de los proyectos comerciales
situados en la periferia de la ciudad.
Precisamente, el debate sobre la posible ubicación de una o varias grandes
superficies en Lleida ha estado centrado en torno al concepto de “trama
urbana consolidada”, que ha sido objeto de diferentes interpretaciones en
distintos momentos.
Este mes, el director de los Serveis Territorials de Comerç, Vidal Vidal,
indicó tras una reunión con la Fecom que la implantación de una superficie
comercial no puede ser “una excusa para fomentar el crecimiento
urbanístico” y apuntó que la ley exigirá un mínimo urbanizado. Anteayer,
la concejala de Comerç, Montse Begés, militante como Vidal de ERC, cifró
en un 50% este límite.
Por su parte, Ros apoyó en la misma comparecencia que todas aquellas zonas
de enlace entre los barrios de Lleida están dentro del PGM, por lo que son
“trama urbana consolidada”.


La Mañana (30/09/05):

"Ros consulta querellarse contra Gavín por acusarle de presionar a los
comerciantes"

Lleida - Redacción

Ros, baraja la posibilidad de querellarse contra el presidente de la
Diputación y jefe de la oposición en la Paeria, Isidre Gavín, por haber
acusado al Ayuntamiento y al paer en cap de presionar a los comerciantes
de la ciudad para imponer su modelo comercial de ciudad.

Gavín aprovechó el miércoles la firma de un convenio con la Federació de
Comerç para atribuir al Ayuntamiento y a su alcalde presiones sobre el
sector comercial y utilizar procedimientos antidemocráticos, al tiempo que
se preguntaba sobre qué compromisos podía tener Ros a la hora de querer
imponer la implantación de nuevas superficies comerciales en Lleida.
Àngel Ros, que ha consultado la posibilidad de recurrir a los tribunales
con un gabinete jurídico de la ciudad, según han confirmado a LA MAÑANA
diversas fuentes, manifestaba que este tipo de acusaciones y el tono en el
que se formulan no se corresponden con la actuación de un responsable de
una institución que está al servicio de los ciudadanos.
“Las acusaciones que se formulan son graves y van contra el diálogo que
debe presidir la relación entre instituciones y también entre partidos,
donde, aunque sea desde posiciones diferentes, se debe buscar el bien y el
progreso de los ciudadanos”, decía el paer en cap a través de un
comunicado difundido ayer desde la Paeria.
El alcalde, tras recordar que el consenso ha presidido la inmensa mayoría
de los acuerdos que se toman en el Ayuntamiento de Lleida, apuntaba que
“buscar la confrontación y romper los puentes de colaboración sólo
perjudica a los ciudadanos, que esperan de sus gobernantes una capacidad
de liderazgo y de búsqueda de acuerdos”.
Ros censuraba que esa actitud la protagonizara Gavín desde su instancia
privilegiada. “Cuando la confrontación se busca desde una posición en la
que el jefe de la oposición es además presidente de una institución que ha
de servir a todos los municipios, los efectos negativos de esta actitud
sólo hacen que agravarla”.
Àngel Ros sigue diciendo en su comunicado que él siempre ha defendido un
modelo, sobre el cual ha hablado, dialogado y compartido opinión con todos
los agentes afectados: comerciantes, consumidores y responsables de
entidades e instituciones. Este diálogo nos ha llevado a modular el modelo
y a iniciar acciones en infraestructuras y proyectos de mejora y
dinamización, que entre todos hemos impulsado”.
El alcalde aprovechaba para reiterar que el modelo que él defiende pasa
por potenciar el tejido comercial tradicional mediante nuevas
infraestructuras (Eix Comercial, Rambla Pardinyes/Balàfia y los futuros
proyectos de Zona Alta y mejora de Cappont y la Bordeta, entre otros),
incorporando también algunas superficies de formato mediano y grande (en
número limitado, de acuerdo con la legislación comercial), que dinamicen y
aumenten la oferta y que, situándose en la trama urbana, ayuden al
comercio tradicional.
Según Ros, “este urbanismo comercial, junto a las acciones de
dinamización, formación y potenciación de la imagen de Lleida son la base
sólida que nos dará más fuerza como centro de atracción comercial”.
El paer en cap explica que este modelo, junto a otros alternativos y
complementarios se trabajan y dialogan en el marco de la Plataforma
Comercial con las diferentes asociaciones de comerciantes de la ciudad, lo
cual le da pie a apostar por un diálogo, que “estará siempre abierto, las
asociaciones lo saben. Y también estará abierto a los representantes de la
oposición y a su jefe”.
Ahora bien, Ros deja claro que hay que “eliminar de este diálogo y de las
formas políticas la descalificación, las acusaciones y las insinuaciones
que sólo dificultan el consenso y el progreso ciudadano”.


La Mañana (30/09/05):

"Comerç y Fecom, en contra de ubicar los hípers en la periferia"

Lleida - Óscar Forradellas


El director de los Serveis de Comerç en Lleida, Vidal Vidal, recogió ayer
el documento-propuesta de la Fecom (Federació Provincial d’Empresaris de
Comerç de Lleida) sobre el desarrollo comercial de la ciudad con muestras
de evidente coincidencia. Este acuerdo, además, distancia al delegado de
la Generalitat, según afirmó él mismo, de la posición manifestada por el
alcalde, Àngel Ros.

En concreto, Vidal indicó que quedan las puertas abiertas a nuevas grandes
superficies (dos o tres), pero precisó que el concepto “trama urbana
consolidada” no es interpretable, sino que implica un “50 por ciento
edificado”. Esto dejaría fuera proyectos en lugares como la antigua N-II,
por ejemplo. Además, Vidal aseguró que su partido, ERC, defendió una
concepción “mediterránea” de ciudad, basada en la proximidad y el pequeño
comercio, que aseguró está alejada de los postulados de Madrid.
Texto “ideológico”
El documento presentado por la Fecom, que Vidal calificó de “ideológico”,
establece una serie de principios fundamentales, como son la proximidad,
la sostenibilidad, la lucha contra la precariedad de los trabajadores y la
cooperación con el turismo.
Según indicó la presidenta de los comerciantes, Maria Rosa Eritja,
actualmente “se cumplen” estos criterios y abogó porque siga siendo así
tras la aprobación del Pla territorial sectorial d’equipaments comercials
(PTSEC) por el Govern.
El director de Comerç en Lleida eludió, por su parte, adelantar cuál puede
ser la dotación de superficie y dijo que aún es apresurado dar una
cantidad, ya que “cualquier cifra es una especulación, incluso las que dé
el alcalde”.
Este no fue el único mentís del delegado a Ros, pues Vidal precisó que la
ubicación de grandes superficies debe hacerse “hasta donde lleguen las
casas”, una interpretación mucho más severa del concepto de “trama urbana
consolidada” que la que defiende el paer en cap. Para el delegado del
Govern el comercio no debe ser “una excusa para el crecimiento ubanístico
de la ciudad”.
Modelo “catalán”
En definitiva, Vidal resumió su postura como un proyecto integral que
responde al modelo “catalán”, frente a los grandes centros en la periferia
que abundan tanto en Estados Unidos como en Francia, ilustró.
No obstante, dentro de esta filosofía, caben, en opinión de Vidal, hasta
dos o tres grandes superficies más en Lleida, que situó dentro de sectores
distintos al alimentario, que calificó de “más saturado”. Los próximos
trámites del plan territorial serán, según adelantó el delegado de Comerç,
la aprobación de la misma en noviembre y su puesta en marcha a principios
de año. A partir de ese momento, los ayuntamientos deberán regular su
aplicación local, mediante un programa de orientación para los
equipamientos comerciales (POEC).
Sin embargo, Vidal advirtió que esta concepción, que espera tenga una
plasmación en la Paeria a través de la concejal delegada del ramo Montse
Bergés -también de Esquerra-, tendrá que sujetarse a una serie de
“condicionantes” que vendrán “desde Madrid y Bruselas”.
En este sentido, Vidal se adentró por un instante en la negociación del
Estatut, y destacó la importancia de distinguir entre competencias
“exlusivas” y “excluyentes”. En todo caso, manifestó que espera que las
concesiones sean “mínimas”, como en el caso reciente de la ley de horarios
comerciales.

La Mañana (30/09/05):

"El Solsonès invita a la Generalitat a integrarse al futuro consorcio
turístico"

Solsona - Redacción

La comarca del Solsonès está trabajando en la creación de un consorcio
sobre turismo con el objetivo de dinamizar y explotar la comarca, vigen
desde el punto de vista turístico.

Este organismo que se prevé descentralizado será gestionado
profesionalmente y estará integrado por el Consell Comarcal, la Diputación
de Lleida y varias empresas privadas de la comarca. Para ello la comarca
ha invitado al Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat,
y más concretamente a su conseller, Josep Huguet, a integrar este futuro
consorcio.
Huguet, que visitó la comarca hace quince días, recordó que la comarca
debería apostar fuerte, coincidienco con esta iniciativa de tipo
turístico, para abrir el Museu del Gegant, o Gegantorum, y que según
apuntó “podría actuar como uno de los motores principales del turismo en
el Solsonès”.
Huguet no descartó que el Departament participe económicamente en este
proyecto, aunque avanzó la cantidad que aportará.

After the criticism of his disastrous handling the Katrina disaster, President George Bush promises a reconstruction programme of $200bn for areas destroyed by the hurricane. But the first and biggest beneficiaries will be businesses that specialise in profiting from disaster, and have already had lucrative contracts in Iraq; they will gentrify New Orleans at the expense of its poor, black citizens.

Benvolguts,
 
Agrairiem facin difussió de l´activitat que s´anuncia a continuació i dels documents 
adjunts que contenen els detalls de la mateixa.
 
 
 
Benvolgudes/Benvolguts,
 
Els propers dies 5 i 6 d’octubre tindrà lloc a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona les jornades:
 
"Agricultura i urbanisme: per un desenvolupament sostenible del medi rural"
 
L’assistència és gratuïta però l’espai limitat, pel que pregaríem confirmació al telèfon
93 403 45 35.
 
Us adjuntem el programa complet de les jornades i informació complementària en relació a les mateixes.
 
Atentament,
 
Dr. Juli Ponce Solé
Professor Titular de Dret Administratiu
Universitat de Barcelona
 
         -------------------------------------------------------
 
Estimadas señoras/Estimados señores,
 
Los próximos días 5 y 6 de octubre se celebrará en la Facultad de Derecho de la Universidad de Barcelona las jornadas:
 
"Agricultura y urbanismo: por un desarrollo sostenible del medio rural"
 
La asistencia es gratuita pero el espacio limitado, por lo que rogaríamos confirmación al teléfono 93 403 45 35.
 
Les adjuntamos el programa completo de las jornadas e información complementaria sobre las mismas.
 
Atentamente,
 
Dr. Juli Ponce Solé
Profesor Titular de Derecho Administrativo
Universidad de Barcelona
 

Només volia afegir què pretenem amb aquest correu.

"Volem manifestar-nos obertament en contra del canvi de lloc que
proposa l'Ajuntament de Sant Just al CEIP Montserrat o qualsevol
altre perquè la ubicació de destinació afavoreix clarament la
insostenibilitat social i ambiental i volem fer-ne la màxima
difusió."

Ja he afegit aquest paràgraf al final de la carta per si en voleu
fer difusió.

Moltes gràcies



--- En territori@yahoogroups.com, Grup de treball Ceip Montserrat
<montserrat.sjdesvern@g...> escribió:

Bon dia

Escric aquesta carta en representació del Grup de Treball de
l'Escola Montserrat de Sant Just Desvern. Aquest grup està format
tant per docents com per pares i mares d'alumnes de l'escola i es va
crear arrel de les notícies que vam rebre sobre la intenció de
l'Ajuntament de traslladar la nostra escola del centre del poble a
un edifici molt malmès situat just al costat de l'autopista.

Els antecedents són els següents:

La nostra escola es troba al centre de la població, al nucli antic.
És l'única escola pública del municipi que no es troba als afores.
El projecte educatiu dóna molta importància a la seva ubicació, ja
que permet la integració dels alumnes a la societat i dinamitzar el
barri. La canalla pot fer sortides a peu pel poble a llocs tan
diversos com són la Biblioteca i el Mercat Municipal, la zona
comercial, la casa de cultura, els centres cívics, etc... També dóna
molta vida a aquella zona, ja que no hi ha massa gent que treballi
al centre de Sant Just si s'exclouen els comerciants i algunes
empreses del sector serveis.

L'Ajuntament ens va dir que l'escola s'havia d'ampliar a 2 línies i
per això havíem de canviar d'ubicació, atès que el centre on som ara
no compleix amb el solar mínim que exigeix la normativa (després hem
sabut que aquesta normativa no té rang legal, sinó que són criteris
interns per a la construcció de NOUS centres, sense efectes
retroactius).

La proposta de l'Ajuntament és traslladar l'escola a l'antic edifici
UPC, que es troba a un barri dormitori i a vint metres de
l'autopista B23 (només s'ha de traspassar un carrer i la tanca per
accedir a l'autopista). L'emplaçament no és idoni per a una escola
d'educació infantil i primària, atès que la contaminació acústica i
mediambiental assoleix nivells molt elevats. A més, el centre UPC es
troba entre l'autopista, la carretera, el trambaix i un túnel
paral•lel a les vies del tramvia que traspassa l'autopista. Això fa
que la canalla no pugui desenvolupar la seva autonomia, ja que els
pares no volen que els seus fills traspassin sols la carretera i el
tramvia. És per això que hi haurà molts més nens que aniran a
l'escola en cotxe i no a peu o en bicicleta, com fan ara alguns. No
és només una qüestió de distància (aquest no és pas el tema que més
ens preocupa), són tots els perills que comporta traspassar totes
aquestes vies ràpides. A més, per entrar per la Rambla de Sant Just,
els cotxes que vinguin de l'autopista hauran de passar forçosament
per davant de l'escola, amb els corresponents riscos d'accident (i
la contaminació induïda). D'altra banda, tal com ens han reconegut a
la mateixa alcaldia i la Direcció General de Centres Docents, encara
no s'ha fet l'estudi mediambiental de la zona on es vol traslladar
l'escola.

A més, hi ha estudis psiquiàtrics sobre els efectes perniciosos que
el soroll continu pot tenir sobre el desenvolupament i maduració
cerebral i els trastorns que pot arribar a provocar. També és
evident que un soroll continuat com el de l'autopista genera una
menor sociabilització (no es veu gent fent tertúlia i passejant pel
Carrer Aragó i sí per la Rambla). S'està instal•lant una barrera
verda al límit de l'autopista, però això no elimina el soroll
continuat. També es va dir que s'instal•larien dobles vidres a les
finestres, però segueix havent-hi el problema del pati, que només té
sol si és a la part de davant de l'escola, la que rep més l'impacte
del soroll i els fums.

El grup de treball va fer una enquesta a totes les famílies i només
un 7,89% dels pares estaven d'acord amb el trasllat. Fins i tot hi
ha famílies de l'escola que viuen al costat de l'edifici UPC que
s'hi mostren contràries. Malgrat tot, l'Alcalde insisteix que hi ha
una majoria favorable al trasllat. Aquest curs, només s'han
matriculat 12 criatures a P3 a la nostra escola (i només 8 la van
triar de primera opció). Dins aquest grup hi ha almenys 3 nens que
tenen germans al centre. A més, hi ha hagut famílies que han canviat
els seus fills d'escola davant les possibilitats de canvi. El curs
2003-2004 a P3 hi va haver 26 inscrits i el 2004-2005, 38 (perquè es
va obrir una segona línia). La davallada ha estat evident. La
realitat ens mostra que no sembla que tendim a una segona línia a
l'escola. De fet, des de l'Ajuntament se'ns ha informat que si s'ha
d'ampliar alguna escola amb una segona línia, primer serà el CEIP
Montseny i el nostre quedarà al final.

A més, la nostra escola té al centre del poble terreny per una
possible ampliació a la finca del costat gràcies a una modificació
del Pla General Metropolità aprovada en Ple Municipal de 25 de juny
de 1998 i publicada al DOGC el 24 d'octubre de 2000. Amb aquesta
modificació es va permutar la finca del Sr. Costa adjacent a
l'escola (d'uns 1.290 metres quadrats) per un solar al carrer del
costat d'uns 1.780 metres quadrats, on s'han edificat 12 habitatges
adossats que s'han venut a uns preus elevadíssims (més de 700.000
@). La finca del Sr. Costa era un habitatge unifamiliar, mentre
l'altre solar tenia qualificació d'equipaments. Aquest altre solar
es troba entre el Carrer Montserrat, el Carrer Major i la Rambla de
Sant Just (una ubicació immillorable). La qualificació de Can Costa
va passar a ser equipaments i l'altre d'habitatges unifamiliars.

El motiu principal d'aquesta permuta i per tant de la modificació
del pla general era l'ESPONJAMENT DE L'ESCOLA MONTSERRAT. De fet, a
la memòria de modificació s'indicava expressament que el motiu de
Can Costa havia de servir per a ampliar un edifici, concretament el
de l'Escola Montserrat. És a dir, es va utilitzar l'escola per a
obtenir una modificació dels usos urbanístics, però sembla que ara
l'escola ja no interessa a aquella zona, perquè l'Ajuntament diu que
hi vol fer un parc i aparcament públic soterrat. Els plànols
adjuntats a la memòria de modificació preveien una ampliació de
l'escola, mantenint el mateix estil que l'edifici actual, que és del
temps de la república.

Per tal d'obtenir la modificació, es cantaven les excel•lències de
la zona, com ara el seu gran valor estratègic, la centralitat, la
transcendència a l'urbanisme local, la GRAN QUALITAT AMBIENTAL de la
zona, la dinamització del centre,... fins i tot s'utilitzava la
nostàlgia, dient que l'escola era tan present en la història del
poble.

Atès que les modificacions del Pla General Urbanístic són de
compliment imperatiu tant per a l'administració com per als
particulars, és evident que el terreny de Can Costa s'ha de destinar
forçosament a l'ampliació de l'escola i no a altres usos.
L'ampliació va ser el motiu pel qual el Conseller de Política
Territorial i Obres Públiques va aprovar la modificació del Pla
General i és per això que s'ha de complir.

Nosaltres vam proposar de fer una illa de la cultura, ja que a la
mateixa illa de la nostra escola hi ha l'Ateneu de Sant Just. Es
tracta d'una entitat cultural històrica del poble on a més hi ha la
Sala Municipal (un teatre de gran cabuda on es fan la majoria de
celebracions escolars). Hi ha l'escola de Música, l'Orfeó Enric
Morera, el Cor de cant gregorià Lo Pom de Flors, la SEAS (Secció
Excursionista de l'Ateneu Santjustenc). Una col•laboració entre
l'escola i l'Ateneu seria molt enriquidora, ja que a més permetria
compartir instal•lacions dels dos centres per a diverses activitats.

La nostra proposta incloïa la construcció del parking sota la pista
de l'escola, però no se'ns ha escoltat.

En un principi l'Alcalde va dir que faríem una comissió de treball
conjunta entre l'escola i l'Ajuntament, però això no ha existit mai,
ja que a la primera reunió se'ns va deixar clar que seguíem camins
fiferenciats. A més, el 16 de juny vam demanar un munt de
documentació pública, però l'Ajuntament no ens l'han facilitada. De
fet, dos mesos fesprés de demanar-la, ens van respondre dient que no
ens la podien donar perquè no en poden fer fotocòpies (de plànols
d'urbanisme). I la resposta va venir després que el grup municipal
de CIU denunciés que no ens ho havien donat. És més, les dades
urbanístiques les vam haver d'anar a recollir nosaltres a la
Direcció General d'Urbanisme i el mapa de soroll l'hem obtingut a
través d'una mútua asseguradora.

També s'han queixat de desinformació els grups de l'oposició a
l'Ajuntament (CiU i PP), que han anat assabentant-se dels problemes
a través nostre i de la premsa. És curiós que IC-V, que està a
l'equip de govern de l'Ajuntament, recolzi el trasllat d'una escola
d'educació infantil i primària en una zona tan contaminada i que
està qualificada al mapa acústic com a zona de més contaminació
sonora.

Hi va haver una reunió amb el Director General de Centres Docents
per parlar d'aquest problema. Prèviament, ens vam reunir amb
l'Alcalde i la Regidora d'Ensenyament i l'Alcalde ens va assegurar
verbalment que, si li garantien l'edificació de l'escola a la zona
de Mas Lluí, ens recolzaria fins al final, prescindint de metres
quadrats mínims. Tanmateix, a la reunió amb el Director General,
se'ls va assegurar la inversió a Mas Lluí, però l'Alcalde ens va
deixar sols i no va complir amb el seu compromís verbal. De fet, es
va limitar a presentar un plànol amb les deficiències de l'escola i
no pas un projecte de viabilitat. Només va comentar per què era
inviable pel fet d'incomplir la normativa (de nous centres i no
retroactiva), però no va fer cap proposta per tal de solucionar-ho.

Després de la reunió amb el Director General, es va publicar al
Periódico que es volia mantenir l'escola Montserrat a la seva
ubicació de sempre i crear-ne una de nova a l'edifici UPC, sense fer
cap inversió on som ara. Nosaltres sempre hem volgut deixar clar que
L'EDIFICI UPC ÉS INVIABLE PER A UNA ESCOLA D'EDUCACIÓ INFANTIL I
PRIMÀRIA. No només per a nosaltres, sinó per a qualsevol escola.

A més, a l'article del Periódico se seguia dient que un 30% de les
famílies de l'escola viuen a la zona de les Basses (només és un 10%,
perquè hem fet un estudi des de la mateixa escola), que molts pares
volen el trasllat (només un 7'89%) i l'únic que mencionava sobre els
motius d'oposició que al·legàvem era que ens oposem al trasllat
perquè està lluny. Durant la conversa amb el periodista, se li van
exposar tots els nostres arguments: medi ambient, perillositat de la
carretera, el tramvia, l'autopista i el túnel, soroll, manca
d'integració a la vida del poble, projecte educatiu, manca
d'autonomia fels nens,... i només van indicar que ens queixàvem per
la distància. El propi periodista es va disculpar perquè li havien
retallat l'article sense consultar i havien tret la resta
d'arguments nostres, però això va causar certa mala maror perquè
semblava que ens queixéssim com a pares dropos que només pensen en
la seva comoditat.

Sembla que les decisions de la Direcció General tenen en compte
exclusivament el factor econòmic. Durant tot aquest temps i fins
ara, no hi ha hagut cap de les administracions implicades que hagi
estat  apaç de valorar cap variable que tingui relació amb
l'educació i la vida dels nens. No s'ha tingut en compte ni el
projecte educatiu ni la qualitat ambiental dels entorns de l'escola.
A més, la Costi Rubio (regidora d'educació) va dir que podríem
intervenir en el projecte de la nova escola, però no se'ns ha
convidat mai a fer-ho.

L'edifici UPC ha estat ofert a l'escola Massana i la Llotja, i tots
el van rebutjar. Li volen donar un ús per rentar-li la cara i sembla
que som l'últim recurs. Hem plantejat l'opció de fer-hi l'escola
d'adults (que no s'estan al pati i van sols a classe), o bé l'escola
d'idiomes.

Ahir mateix l'Alcalde va reunir-se amb els veïns de les Basses per
tal d'exposar-los el seu projecte de la zona, però aquests també es
van oposar al trasllat de l'escola i van demanar que a l'edifici UPC
s'hi faci la residència d'avis i centre de dia que està prevista a
la zona.

L'alcalde està fent tot el possible per posar-nos tothom en contra:
tant les altres escoles com la població. Així, a una reunió feta amb
les escoles sobre el mapa educatiu, ens va presentar com uns
egoistes i nostàlgics que no pensàvem en el futur del poble, sinó en
la nostra pròpia comoditat.

Segons es desprèn de les enquestes passades a les famílies, ara hi
ha molt avis que recullen els nens a l'escola perquè els pares
treballen. Si l'escola es trasllada, molts avis deixaran de fer-ho,
perquè no es veuen capaços de passar la carretera i el tramvia. Això
farà que disminueixi la relació avis-néts. No diem sempre que hem de
cuidar la gent gran i donar-los alegries i ocupacions? Seran molts
els avis que es quedaran sense aquest al·licient.

Si bé és cert que les escoles tendeixen a anar als afores de les
poblacions, no té cap sentit que aquesta sigui la norma. No només
s'han de tenir en compte dades objectives com ara els metres
quadrats d'una pista esportiva o del solar o els diners que s'han
d'invertir a un centre i l'altre. Contràriament al que diu
l'alcalde, la nostra no és una opció de nostàlgia i egoista, sinó
una opció de futur que té en compte el més important: el
desenvolupament, aprenentatge, integració social i salut de la
nostra mainada. L'interès del Col•lectiu de pares i mestres és i
serà sempre garantir la qualitat educativa i social dels actuals
membres de l'escola, així com de les generacions vinents d'infants
de Sant Just que han de tenir el dret d'optar a una escola pública
en les millors condicions.

Volem manifestar-nos obertament en contra del canvi de lloc que
proposa l'Ajuntament de Sant Just al CEIP Montserrat o qualsevol
altre perquè la ubicació de destinació afavoreix clarament la
insostenibilitat social i ambiental i volem fer-ne la màxima difusió.

--
Grup de treball de l'Escola Montserrat

Apreciado Señores:
Les enviamos información sobre el próximo curso de postgrado que realizaremos
desde el Servei C.T. de Gestió i Evolució del Paisatge de la Universidad de
Barcelona.

Atentamente


Maria de Bolos i Capdevila


-------------------------------------------------
This mail sent through IMP: http://horde.org/imp/