Pere Navarro i Morera, alcalde de Terrassa, i

Manuel Pérez i Díaz, tinent d’alcalde de Desenvolupament

Econòmic, Social i Sostenible i Promoció de la Ciutat

es complauen a convidar-vos a la conferència

Emprenedors socials, innovació social

a càrrec de la Sra. Albina Ruiz, emprenedora social i artífex del projecte “Ciudad Saludable”.

L’acte tindrà lloc el proper dimecres 8 de novembre, a les 12 del migdia,

a la sala d’actes de Foment de Terrassa (ctra. de Martorell, 95 - Terrassa)

Terrassa, octubre de 2006

Es prega confirmació d’assistència. Tel.: 93 789 11 11 - ext. 2344 / A/e: viver@...

Per a més informació, cliqueu l'enllaç: http://www.terrassa.org/ajuntament/foment/viver/conf_empren_social/indx_conf.htm

Més informació sobre el projecte "Ciudad Saludable" a:

http://www.ciudadsaludable.org/es/

http://www.emprendedoressociales.org/que_es_ashoka/boletines/2006_04_abril/albina.htm

Benvolgut professor – professora:

Ens plau posar-nos en contacte amb vós per anunciar-vos la convocatòria del
3r Congrés Internacional de Tecnoètica, que es desenvoluparà on-line i que
està organitzat per la Universitat de Barcelona i per l’Institut de
Tecnoètica de la Fundació EPSON. El termini per a l’acceptació de
comunicacions es clou el 15 de març de 2007. La informació detallada del
Congrés es troba a la següent pàgina web:

http://www.technoethicsconference.com

Esperant poder comptar amb la vostra participació, rebeu les salutacions més
cordials.

Josep M. Esquirol
Professor de Filosofia de la Universitat de Barcelona i director de la
Fundació EPSON

DIARI DE TARRAGONA.COM 2.11.06 EBRE



El Delta de l'Ebre posarà en comú els objectius que cal assolir per
aconseguir la Carta Europea de Turisme Sostenible ACN :: 02.11.2006
(13:24h.) |

L'Ecomuseu del Parc Natural del Delta de l'Ebre, a Deltebre, acollirà els
propers 7, 9 i 10 de novembre les Jornades de Validació del Diagnòstic del
Parc respecte a la Carta Europea de Turisme Sostenible. L'objectiu és
contrastar i consensuar quines són les debilitats i els punts forts del
delta respecte a la cooperació, la qualitat turística, l'economia local i
la gestió dels visitants.

Les jornades també busquen avançar en el disseny de les accions que hauran
de desenvolupar totes les entitats implicades durant els pròxims cinc anys
per tal d'aconseguir els objectius establerts en la Carta Europea de
Turisme Sostenible (CETS). Per tant, de les jornades en sortirà un
document que reflecteixi la situació del delta en relació amb les demandes
que exigeix la Federació Europea de Parcs Nacionals i Naturals (EUROPARC)
per tal d'acreditar al Parc Natural del Delta de l'Ebre amb la CETS.

Diari de Girona, 2.11.06JORDI VILAMITJANA

El nas de la bruixa . Sense esquerres?

M´agradava la plaça Salvador Dalí; una plaça graonada amb llum, arbrots i
parterres al costat de l´Hipercor, una plaça pública, gratuïta, guanyada
per a la ciutat en terra d´especuladors. S´hi feien sardanes, algun
espectacle infantil, la mitja marató i les «exposicions temporals
internes» dels Grans Magatzems, que «s´ampliaven» amb una vela cap al sòl
públic; unes ocupacions excessives, tolerades per tothom, començant per
l´Ajuntament. Tot i això, sovint s´hi veia gent asseguda i mainada jugant.


L´AJUNTAMENT ha venut 2/3 parts de la plaça a l´Hipercor. Es veu que ha
negociant «hàbilment» importants contraprestacions i que, «lluny de ser
una competència per al petit comerç, serà un motor d´economia» (acte del
ple). Tot això ja s´anirà veient, és clar. El que, d´entrada, és
surrealista és que una plaça pública del carrerer de la ciutat sigui una
plaça edificable. Ni tractant-se com es tracta de la plaça del genial
Dalí, s´entén!
La relació de l´Hipercor amb la ciutat és, com a mínim, curiosa. Quan va
voler enfilar-se amunt, es va trobar que el sostre edificable de la zona
no era l´adient per verticalitzar-se i tot i que l´Ajuntament socialista
creia que sí, la Generalitat convergent va dir que no. Llavors, l´empresa
va decidir esquitxar-se per la ciutat: a la carretera Barcelona, a Joan
Maragall, a Bailén, a tocar la plaça Poeta Marquina... La ciutat n´ha dit
bé i n´ha dit mal. Els clients més aviat no entenen que, atès que la
filosofia de l´empresa és oferir-ho tot junt, hi hagi serveis separats per
quilòmetres. Tot això és òbviament opinable.
El que de debò preocupa és la frivolitat de l´estudi que va presentar
l´Ajuntament i que entusiàsticament van defensar PSC i IC. En primer lloc,
perquè la gent d´esquerres no hauria d´ignorar que l´empresa INDUYCO del
grup ha estat denunciada per Roba Neta (ropalimpia.org; setem.org;
intermonoxfam.org i altres) per la poca transparència en la confecció de
roba al Tercer Món amb salaris de misèria. En segon lloc, perquè la
presumpta creació de 100 llocs de treball es dóna en una empresa que ha
impedit sempre la informació als treballadors en convocatòries de vaga. De
fet, les últimes vagues generals van acabar com a forma de protesta a la
plaça Salvador Dalí!

Setmanari L’Empordà (Figueres), 1.11.06 LA JONQUERA - VÍCTOR PERXÉS

Les tuneladores Tramontana i Mistral ja han perforat més de la meitat del
traçat dels túnels del TGV

Durant els darrers mesos, les màquines han topat amb diverses vetes d’aigua

Les tuneladores que el juliol de 2005 van començar a perforar la muntanya
del Portús ja han foradat més de la meitat del traçat dels 8,2 quilòmetres
que tindran els dos túnels.

Segons fonts de la concessionària TP Ferro, totes dues tuneladores, la
Tramontana i la Mistral, treballen en l’actualitat amb absoluta
normalitat, tot i haver localitzat al llarg dels últims mesos diverses
vetes d’aigua. De les dues tuneladores, la Mistral és la que està més
avançada a l’interior de la muntanya del Portús.

Aquest darrer estiu, es va localitzar una d’aquestes vetes d’aigua i va
caldre desviar-la cap al riu Llobregat, a la Jonquera. Després que l’aigua
sobrant passés tot el procés bioquímic pertinent, l’aigua, que procedia de
territori francès, es va enviar a la Jonquera. És per això que en ple
estiu i en plena època de sequera, va ser excepcional veure les
tradicionals basses de la Jonquera plenes a vessar.

Les tuneladores del TGV es van construir i dissenyar especialment per
foradar la muntanya del Portús, tenint en compte les característiques
geogràfiques i geològiques de la zona. Les immenses màquines van arribar
per peces i juntes pesen unes 4.600 tones. Cada una fa 150 metres de
longitud.

Diari de Girona, 2.11.06 M.M., OLOT.

La vall del Llierca vol anar junta

Els municipis de la vall del riu Llierca al•legaran per tal que el Pla
Territorial de la Garrotxa, l´avantprojecte del qual està a exposició
pública, reconegui la seva unitat. A hores d´ara, el pla situa alguns
d´aquests municipis en l´àrea d´influència d´Olot i altres en la de
Besalú. Argelaguer, Montagut i Oix, Tortellà, Sales de Llierca i Sant
Jaume de Llierca defensen la seva unitat històrica, geogràfica, cultural i
socioeconòmica.

Com assenyala l´alcalde de Tortellà, l´independent Joaquim Pagès, aquests
municipis conformen una «entitat natural», antigament havien estat
agrupats a la baronia de Sales i a hores d´ara els uneixen coses com ara
la zona d´escolarització rural a què pertanyen els seus col•legis o el
consorci per la distribució de l´aigua de la captació del Gomarell. Pagès
recorda fins i tot que el 1931 quan, en el marc de la redacció d´un nou
Estatut d´Autonomia, tots els municipis van indicar quin cap de comarca
volien, poblacions de l´Alta Garrotxa com ara Lliurona van assenyalar
Tortellà. «Evidentment, això ara seria una absurditat», diu Pagès que, no
obstant, recorre a aquesta anècdota històrica per explicar els lligams
entre les poblacions d´aquesta banda de la Garrotxa. A hores d´ara, els
seus veïns tenen una relació bipolar amb Olot i Besalú, ja que per algunes
gestions van al cap de comarca i per unes altres, a la vila comtal. Per
aquest motiu,Tortellà no es defineix sobre si el Pla Territorial ha de
situar la vall del Llierca en un àmbit de la Conca Alta del Fluvià
-capitanejat per Olot- o bé al de Besalú.

Aquesta és també la posició de l´Ajuntament de Montagut i Oix, l´alcalde
del qual, Narcís Ribes (ERC), assenyala els lligams històrics amb Besalú
però també la dependència actual d´Olot. La situació es repeteix a Sant
Jaume de Llierca, consistori governat per Convergència i Unió, però que fa
unes setmanes va aprovar una moció d´Esquerra Republicana -grup a
l´oposició- en contra del plantejament actual del Pla Territorial.
L´alcalde d´Argelaguer, Josep Dorca (CiU), també defensa no pas la creació
d´una subcomarca per a la vall del Llierca, però sí el reconeixement de la
seva unitat funcional i històrica. A Argelaguer sí aposten per formar part
de l´àmbit de Besalú («hi ha més contacte», diu l´alcalde).

Tres sistemes d´assentaments

El document que la Generalitat de Catalunya va fer públic el setembre
passat també ubica en aquest sistema urbà Tortellà, Sales, Sant Ferriol,
Maià de Montcal i Beuda. Quant al de la Concà Alta del Fluvià, hi hauria
Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Santa Pau, Mieres, la Vall d´en
Bas, la Vall de Bianya, Sant Joan les Fonts, Riudaura, les Preses,
Castellfollit de la Roca i Olot. El tercer àmbit d´influència seria el de
la Vall d´Hostoles, encapçalat per les Planes i on s´enquadrarien Sant
Feliu de Pallerols i Sant Aniol de Finestres. Ajuntaments, entitats i
particulars poden presentar al•legacions al Pla.

Casa y libertad

El País, 1.11.06. Opinión. Jordi Borja

Es pasado y parece mentira. Se suspende una conferencia de ministros
europeos sobre la vivienda por el temor a algunos centenares de jóvenes
airados. Según las informaciones policiales, los “violentos” no pasan de
300. Ya nos hubiera gustado en época de la dictadura que el Gobierno se
asustara tan fácilmente. Recordé una conversación con Fernando Enrique
Cardoso. Nunca me había sentido tan vigilado y reprimido, si hiciera
siempre caso a los servicios de seguridad no me movería del palacio
presidencial. El entonces presidente de Brasil era esperado en Barcelona y
el alcalde Maragall, ausente la noche en que llegaba me había pedido que
lo recibiera por mi amistad personal con él. Ocurrió hace diez años y yo
ya había vuelto a la vida profesional. Cardoso me comentó que tenía la
mañana siguiente libre y me propuso que le guiara en una visita informal
por la ciudad. A las 10 llegué al palacete Albéniz y me encontré con la
oposición de los tres servicios de seguridad y de protocolo, del Brasil,
del gobierno español y de la Generalitat. Me pidieron que me retirara,
pues el presidente se iba a quedar toda la mañana trabajando, hasta la
hora de la comida oficial. Me resistí y con el apoyo de los servicios de
protocolo del Ajuntament que se mantenía al margen pedí ver al presidente
y que me confirmara el cambio de programa. En plena discusión apareció
Cardoso, saludos cordiales y exclamó, estupendo, a llegaste, vamos a ver
la ciudad. Así fue y me comentó al dificultad que para él representaba
moverse debido al cerco que le imponían.

Es lógico que los servicios de seguridad adviertan de los riesgos, incluso
que los exageren para cubrirse y evitarse complicaciones. Otra cosa es que
los responsables políticos luego tomen decisiones solamente por miedo al
más mínimo riesgo, aparentemente sin considerar que sientan un precedente
fatal. Y en este caso su decisión tiene unos efectos perversos que
multiplican los problemas. Si finalmente la conferencia se hace, como se
ha dicho, la propaganda para que se produzca una importante movilización
en contra ya está hecha. La opinión pública estará más atenta a sus
resultados y, como estas conferencias, como las mismas políticas de
vivienda, se caracterizan por su inoperancia, se demostrará una vez más el
poco interés real en afrontar el problema en sus raíces.

Hoy la vivienda está a la orden del día de las preocupaciones sociales,
pero no parece que lo esté en la agenda política. En España existe un
Ministerio de Vivienda y uno se pregunta para qué sirve. Las competencias
de planeamiento y gestión corresponden a las comunidades autónomas y en
menor medida a los ayuntamientos. Y la modificación en profundidad que
requiere el marco legal no se aborda. En Cataluña, la consellería de
Vivienda elaboró un proyecto de ley (“ley Milà”) excelente, en la línea de
la mejor legislación europea (como la ley de 1999 de solidaridad y
renovación urbana del Gobierno de Jospin). La oposición conservadora, con
el apoyo de ERC, la paró y la ministra del ramos se destapó con algunos
comentarios reticentes.

Los gobiernos, en vez de afrontar los problemas estructurales, que
precisan medidas legales radicales de ámbito estatal para evitar la
apropiación privada de las plusvalías urbanas, corren detrás de la
corrupción de ajenos y... propios. El interesante documento aprobado
recientemente en la conferencia política del PSOE hace una simpática
denuncia tribunicia de estos males y la necesidad de combatirlos, pero no
nos dice cómo hacerlo.

Hoy el negocio inmobiliario es una droga que corrompe la vida económica y
política y que genera desigualdades sociales crecientes y desarrollos
territoriales insostenibles. Los casos de escándalo aparecen cada día en
los periódicos. Y muchos otros no aparecen o no tanto como merecerían:
sería interesante conocer con detalle el lucro cómplice que obtuvieron
organizaciones políticas y sociales, de signo diverso, por su apoyo o no
oposición ala recalificación de los terrenos del Real Madrid. En los
últimos 15 años, el 50% aproximadamente del suelo urbanizable ha sido
comprado por entidades financieras. Al beneficio especulativo se añadirá
después el beneficio generado por la mayoría de familias españolas
hipotecadas de por vida o casi. El resultado es un desarrollo extensivo de
las áreas urbanas.

Con un crecimiento mínimo o nulo de la población en dos décadas, el suelo
urbanizado de las regiones de Madrid o Barcelona se ha multiplicado por
dos. Despilfarro de energía, de agua, de tiempo y de espacio y
multiplicación de la segregación social. Es decir, paro carao para hoy y
hambre para mañana, pero grandes beneficios corruptores para unos cuantos.

El suelo urbano o urbanizable nace de un proceso social de desarrollo
formalizado luego por una decisión político-jurídica y las consiguientes
inversiones públicas. No es aceptable que la mera propiedad expectante se
apropie de un valor creado por el trabajo de todos y por la Administración
pública. Entiendo que el actual contexto legal y económico no permita una
socialización general del suelo urbano y urbanizable, pero hay medidas
posibles y compatibles con el marco constitucional (no olvidemos que fija
la función social de la propiedad y la obligación de los poderes públicos
de remover los obstáculos que se oponen a los intereses generales). Se
puede yugular la especulación urbana tasando de facto los precios del
suelo, fijando unos usos mixtos para los desarrollos urbanos y unas
cesiones de suelo (para vivienda social y protegida y equipamientos) que
de facto reduzcan al mínimo las plusvalías, por medio de una activa
política de promoción públicas de la  vivienda de alquiler, mediante
instrumentos fiscales, etcétera. Si hoy faltan viviendas accesibles a los
jóvenes y familias de ingresos bajos e incluso medios y si al mismo tiempo
los beneficios especulativos y corruptores brillan en todo su esplendor es
por complicidad o por incapacidad de los poderes públicos.

La conferencia de ministros temía a 300 posibles manifestantes. Sería
lógico que la mayoría de los 300 millones de europeos se manifestara
contra los gobiernos que no afrontan la cuestión de la vivienda. Casa y
libertad puede ser hoy el equivalente urbano da la justa y revolucionaria
consigna campesina de tierra y libertad de pasado

Jordi Borja es geógrafo-urbanista.

Segre, 31-10-06
Desallotjat un immoble al carrer Comerç de Lleida pel risc d'esfondrament
Les obres al solar contigu han provocat que les vigues es moguessin i
fessin un forat als baixos
Els tècnics de l'ajuntament de Lleida han desallotjat un immoble al carrer
Comerç. La mesura s'ha pres davant el risc d'esfondrament que hi havia.
Els fets han passat al número 20 quan les obres que es fan al terreny
contigu han posat al descobert un forat als baixos. L'edifici, de quatre
plantes, ja ha estat apuntalat. Els llogaters podrien tornar aquest
dimarts a casa. En un principi, la Paeria només té controlats quatre veïns
que vivien al tercer pis de l'immoble. El regidor de Seguretat Ciutadana,
Lluis Pere Alonso, ha descartat que les obres al solar del costat hagin
causat el moviment de les vigues i el forat. Alonso ha descartat també que
hagi perill d'esfondrament, una vegada apuntalat l'edifici. El tinent
d'alcalde ha destacat que els veïns podrien tornar aquest dimarts mateix a
casa. La Paeria de Lleida ja ha establert els protocols necessaris per
facilitar els serveis socials pertinents als quatre veïns de l'immoble
afectats pel desallotjament.

La Mañana, 31.10.06 La Seu d'Urgell - Marcel•lí Pascual



El consistorio de Organyà defiende su plan urbanístico pese a las quejas
vecinales

El Ayuntamiento de Organyà defiende el futuro Pla d’Ordenació Urbanística
Municipal (POUM) de esta localidad de l’Alt Urgell que en las últimas
semanas ha recibido las quejas de vecinos por las características del
mismo que pueden variar la fisonomía actual de la zona. El POUM de Organyà
contempla la creación de un nuevo polígono de 36 hectáreas de suelo
industrial -más de las que actualmente hay en el conjunto de l’Alt Urgell-
y la construcción de una variante de la carretera C-14 que permitirá el
tránsito fluido de vehículos por la población y conectará con la nueva
zona industrial.
El documento de este nuevo planeamiento urbanístico, que actualmente está
pendiente de la aprobación definitiva por parte de la Comissió d’Urbanisme
de la Generalitat después de ser aprobado provisionalmente por unanimidad
en el Ayuntamiento de esta población, ha provocado las protestas de un
grupo de vecinos que el pasado día 22 de octubre se manifestó en Organyà
en contra de algunas de las medidas que el plan prevé y que, según ellos,
limitan la capacidad de crecimiento de algunas fincas privadas.

Un POUM, aprobado por unanimidad

A pesar de ello, desde el consistorio apuntaron que el POUM se ha hecho
con el consenso de todas las fuerzas políticas y después de llevar a cabo
un importante plan de participación ciudadana durante el cual se
recogieron las demandas y las inquietudes de la población de Organyà. “El
documento ha seguido el proceso estricto que dictamina la normativa legal:
primero se hizo un plan de participación ciudadana, después se expuso a
exposición pública y recibió alegaciones que se atendieron, posteriormente
se aprobó por unanimidad en el consistorio y, finalmente, se envió a
Urbanisme para que dictamine una resolución definitiva”, explicaron desde
el consistorio.

El documento de planificación de Organyà está en sintonía con el Pla
Territorial de l’Alt Pirineu i Aran elaborado por el Govern de la
Generalitat y plantea una apuesta decidida por este municipio tanto por su
historia como por su situación geográfica privilegiada y su ubicación
entre Oliana y la Seu d’Urgell. La saturación de los polígonos
industriales de Montferrer-Castellbó y de la Seu d’Urgell, y el
encarecimiento del suelo en estas poblaciones, ha llevado a las diferentes
administraciones a plantear la viabilidad de un nuevo polígono industrial
en Organyà que ejerza de centro logístico e industrial de referencia en la
zona del Pirineo.

Aún puede haber modificaciones

“La proximidad de Organyà con Andorra y el hecho que el suelo industrial
esté a menos de la mitad del precio al que está en la Seu o Montferrer,
plantea un futuro crecimiento que beneficiará tanto a las empresas de la
zona como al propio municipio de Organyà y, al mismo tiempo ayudará, a
reequilibrar el territorio”, apuntaron desde el consistorio. Además, en
referencia a las discrepancias que algunos vecinos tienen con el plan,
desde el Ayuntamiento aseguraron que “la aprobación del plan marca las
líneas generales del crecimiento de la población pero siempre deja las
puertas abiertas a modificaciones puntuales que pueden atender, en todo
momento, las demandas puntuales de los vecinos”.

Diari de Girona, , 1.11.06 DDEG, LA BISBAL D´EMPORDÀ.

Un documental alerta del greu augment urbanístic a l´Empordà

La productora bisbalenca Video Play Serveis i l' Associació d'Amics del
Baix Empordà han presentat el curtmetratge «Sense paraules, el debat
continua», que denuncia el creixement urbanístic continuat de l'Empordà,
així com els nous plans expansionistes presents en el Pla Territorial de
l'Empordà que la Generalitat ha aprovat recentment.

El treball és fruit d'un llarg període de rodatge i permet comprovar les
lesions que condicionen el present i el futur del territori i com aquest
s'ha anat transformant. L'esperit que mou el projecte és el de
sensibilitzar la ciutadania de la necessitat d'aturar el procés de
destrucció vigent i de protegir els últims espais naturals que queden.

És per aquest motiu que conviden a aportar noves imatges i dades per
impulsar un Observatori Ambiental de l'Empordà (OAE) que permeti conèixer
amb amplitud l'evolució i l'estat actual del territori. Segons diuen, «la
preservació del territori i la seva cultura no és d'interès exclusiu d'uns
pocs, sinó del conjunt de la ciutadania; tots ens veiem cada vegada més
afectats per la contaminació, la destrucció i el despreci per la vida
representat per l'expansionisme». Les referències al Debat Costa Brava de
1976 i l´edició més recent, de 2003-2004, situen la decadència del model
econòmic i de gestió del territori. Es queixen, en aquest sentit, de la
«gran capacitat destructiva i d'especulació que expulsa i deshereda els
tradicionals gestors del territori per posar-lo en mans de corporacions
amb gran concentració de poder i nul•la sensibilitat ambles persones i els
indrets». Afegeixen, a més, que «les mesures correctores aplicades per
algunes institucions -en al•lusió al Pla Territorial de l'Empordà- són
testimonials. Pura cosmètica al servei de la imatge dels promotors que
estan mancades de responsabilitat política en una constant fugida endavant
amb l'únic horitzó del creixement econòmic permanent».

Diari de Girona, 1.11.06. SÒNIA TUBERT, PORQUERES.

L´Ajuntament i els veïns de Miànigues no arriben a cap acord sobre el POUM

La Plataforma de la Vall de Miànegues ha reafirmat la intenció de
presentar al•legacions al nou Pla d´Ordenació Urbanística Municipal (POUM)
de Porqueres, després que la reunió informativa convocada dissabte per
l´Ajuntament no servís per acostar les posicions amb els veïns que
s´oposen al projecte. La plataforma no està d´acord amb les zones de
creixement urbanístic que el nou pla marca a la vall, i tampoc amb el fet
que es reservin terrenys per a la creació de la ronda oest de Banyoles.
Segons els veïns opositors, tant el creixement urbanístic com el nou vial
generaran un greu impacte ambiental i paisatgístic a l´entorn de
Miànigues.

El portaveu de la plataforma, Jacint Pinsach, ha criticat que el
consistori convoqués la sessió informativa després que es fes pública la
creació de l´entitat i «quan només faltaven cinc dies per acabar el
termini per presentar al•legacions a l´aprovació inicial del POUM». A la
trobada hi van assistir, segons la Plataforma, un centenar de veïns.

Una justificació del planejament

Des de l´entitat asseguren que no van rebre cap argument per justificar
les mesures que preveu el POUM, «en cap moment ens van explicar per què
volen aquest creixement». La plataforma ha insistit en el risc
d´inundacions en alguna de les zones que hi ha previst urbanitzar, i diuen
que no els van presentar cap acord en ferm per solucionar aquest problema.
«Ens van parlar de projectes, però no ens van dir què s´havia acordat amb
els ajuntaments veïns, que també estan afectats per aquests problemes»,
diuen.
El termini per presentar al•legacions acaba dijous, i Pinsach ja ha
anunciat que tant els veïns com Limnos, que els dóna suport, estan
presentant les al•legacions que consideren oportunes. «Tenim tot el dret a
dir el que pensem», ha declarat el portaveu de la Plataforma, que confia
que l´Ajuntament sigui receptiu a les seves reclamacions. «Confiem que les
acceptaran, perquè fins ara han fet una gestió molt bona al capdavant del
municipi», ha afegit. En aquest sentit, Pinsach ha remarcat que «no
busquem un enfrontament», i ha reafirmat que només volen que es protegeixi
l´entorn de la vall.

DiaridelEbre.com
NOTICIAS| Tortosa a.caralt | acaralt@...
Convoquen una marxa lenta contra el Xerta-Sénia
La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) iniciarà diumenge les
mobilitzacions anunciades contra les obres del regadiu Xerta-Sénia amb una
marxa lenta de vehicles pel camí del canal. Reclamen una moratòria a la
concessió d'embassaments i grans regadius.
La benzinera del terme municipal de la Galera serà el punt de sortida,
diumenge a dos quarts d'onze del matí, de la marxa lenta de vehicles
organitzada per la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE). Cotxes,
motocicletes i fins i tot bicicletes marxaran fins a la intersecció de la
carretera de Mas de Barberans per a escenificar el seu rebuig a les obres
del regadiu Xerta-Sénia.
Després dels parlaments i d'un «acte sorpresa», la comitiva es traslladarà
a Xerta per visitar el punt d'inici del canal.
I és que la PDE es reafirmava ahir que el nou regadiu és una «tapadora»
per a permetre un ministransvasament d'un hm 3 anual de l'aigua de l'Ebre
al nord de Castelló. Recolza l'argument, segons paraules del portaveu,
Manolo Tomàs, el fet que es tracta d'«una conducció sobredimensionada, amb
bombes de captació sobredimensionades».

Assegura, a banda, que existeix una pressió protransvasista molt forta de
la Comunitat Valenciana, observada «amb molt bons ulls per part de les
administracions hidrològiques, com la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre
o el Ministeri de Medi Ambient».

Dotze municipis
Un segon membre de la PDE, Joan Antoni Panisello, afegia que a data d'avui
no s'ha demostrat que la suma de les hectàrees dels propietaris
compromesos en reconvertir les seves explotacions sigui equivalent a les
previsions de la infraestructura, pensada per regar 16.480 hectàrees de
dotze municipis de les comarques del Baix Ebre i el Montsià.
Però no acaben aquí les mobilitzacions. Dues setmanes després, el diumenge
19 de novembre, la PDE viatjarà, amb una representació de tots els pobles
de les Terres de l'Ebre a l'assemblea convocada a Saragossa per les
organitzacions en defensa de la conca de l'Ebre.
L'objectiu de la trobada és consensuar un calendari de mobilitzacions
dirigides a aturar algunes obres projectades a l'annex 2 del Pla
Hidrològic Nacional en vigor, sobretot concessions de drets de regadius
als quals s'associen la construcció d'embassaments i infraestructures
hidràuliques. Els convocants afirmen que es projecten 300.000 noves
hectàrees de nous regadius dins la conca, i que la detracció serà
equivalent a tres transvasaments com el que preveia el Partit Popular anys
enrere.
Fins ara, la PDE ha celebrat dues reunions a l'Aldea i Deltebre. El
divendres en farà una tercera a Amposta; i divendres de la propera
setmana, a Tortosa.

Pous per a la xarxa del CAT
En un altre ordre de coses, la PDE informà de la construcció, per encàrrec
d'Acuamed, de dotze pous d'aigua entre els barrancs de la Galera i Sant
Antoni, al costat del canal de la marge dreta de l'Ebre, per abastar la
xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) en cas necessari durant les
obres de descontaminació del pantà de Flix. L'aigua dels pous es
canalitzaria mitjançant canonada nova fins a les instal•lacions del CAT.

Diari de Girona, , 1.11.06 M.M., OLOT.

Salvem les Valls veu el traçat per la plana com el més dolent

L´associació Salvem les Valls manté la seva oposició a la construcció de
l´eix Vic-Olot per Bracons i ho demostrarà dissabte amb una manifestació.
No obstant, sense posicionar-se a favor de cap de les dues alternatives de
traçat per construir el darrer tram de l´eix, l´entitat sí té la impressió
que l´alternativa que situa la carretera a través de la Vall d´en Bas és
la més perjudicial.

El portaveu de l´associació, Raül Valls, assenyalava ahir la possible
afectació de les terres de conreu de la plana d´en Bas i les Preses,
l´impacte paisatgístic, l´ambiental, el visual i la proximitat de la
carretera al riu Fluvià. A més, l´associació tem conseqüències a
posteriori de la construcció de «la mal anomenada variant de les Preses»,
com ara canvis d´usos en els terrenys que quedin trossejats que
n´afavoreixin la urbanització.«Tampoc escapen a ningú les futures
possibilitats de desdoblar la via», assenyala el portaveu de l´associació
referint-se a l´alternativa pel mig de la vall.

Per Salvem les Valls, resulta paradoxal que una infraestructura
teòricament tan necessària tingui un encaix tan difícil, tant
territorialment com social. L´entitat insisteix que el que falta construir
no és una variant, sinó un tram més d´un eix que no està clar que sigui
estrictament comarcal. En aquest punt, l´entitat remarca que estan en
l´aire els compromisos que el govern tripartit va adquirir en relació amb
l´eix per Bracons en el pacte del Tinell. Aquest és un dels motius de la
manifestació de dissabte: recordar al govern que surti de les elecccions
d´avui que tindrà entre mans un bon embolic.
La marxa també es deu al fet les obres ja han començat a la banda de la
Garrotxa i, per tant, quedaran poques ocasions per gaudir dels prats de
Sant Mateu. La manifestació sortirà a 2/4 d´11 del matí del local social
de Joanetes en direcció a les obres de la boca garrotxina del túnel, on hi
haurà parlaments i un dinar popular. Encara que la batalla del «Bracons,
no» estigui perduda, Salvem les Valls s´ha compromès a estar amatent al
projecte i vigilar-ne els impactes. La sortida de dissabte també té per
objectiu donar les gràcies a tota la gent que els ha fet costat durant
anys. És possible que un documental reculli la seva lluita contra un
exemple d´«un model autoritari i poc racional de dissenyar les
comunicacions i la mobilitat del país».
Per cert, Salvem les Valls retreu a la Generalitat que ni tan sols hagi
respost les seves al•legacions al projecte per construir el tram que va de
la boca nord del túnel de Bracons fins al veïnat de Can Trona.

http://www.didal.com/iaeden/

Concentració contra la MAT a Girona !!

El poper diumenge 12 de novembre a les onze del matí davant la
subdelegació del Govern a Girona (Gran Via Jaume I) concentració contra la
línia de Molt Alta tensió. Aquesta mobilització es deu al fet que durant
aquella setmana hi haurà una cimera hispanofrancesa a Girona, per això és
important fer sentir la nostra veu contra l'actual model energètic. La
convocatòria de la mobilització és de les plataformes No a la Mat i No a
la THT, així com de les associacions de municipis Ammat i Sydeco. Us
esperem a tots!!

El Triangle, núm 799, 30.10.06. Txell Centeno. Barcelona

Medi ambient. Polèmica competencial al voltant dels vigilants de les zones
agrícoles

Interior i Governació volen retallar funcions dels «rurals»

Si s’aprovés el Reglament del Cos d’Agents Rurals en la seva redacció
actual, els «forestals» no podrien continuar investigant delictes
ambientals urbanístics ni casos d’enverinaments.

Els departament d’Interior i de Governació de la Generalitat han decidit
retallar les funcions del Cos d’Agents Rurals, saltant les negociacions
que durant tres anys ha dut a terme aquest cos i el Departament de Medi
Ambient i Habitatge.

Després de l’aprovació de la llei de regulació d’aquets cossos, l’any 2003
, van començar les negociacions per a la redacció del decret que l’hauria
de desenvolupar. A l’octubre pasta, el DMAH va presentar als agents rurals
el text que havien negociat amb ell, al qual havia incorporat també les
esmenes tècniques de totes les conselleries, incloent´-hi la d’Interior.

Francesc Coll, coordinador de Comissions Obreres dels agents rurals de
Lleida, explica que el text no era exactament el que volien ells, però era
acceptable i s’havia consensuat després de dos anys i mig de negociacions.

Quan va arribat el 3 d’octubre d’enguany i l’hora que les secretaries
tècniques de cada departament de la Generalitat  signessin el document,
Interior va reclamar que “allò penal es posi en mans dels Mossos o de la
Guàrdia Civil”, mentre que Governació va exigir que les funcions dels
rurals no hi constessin detallades, al.legant que no és necessari “per
t`nica normativa”. Aquesta absència possibilitaria que la Generalitat
tingués en tot moment la capacitat de decidir quin cos o empresa privada
es faria càrrec de cada investigació.

Coll adverteix que la feina que porten a terme els agents rurals o
forestals (com se’ls coneix popularment) és difícil que la puguin
realitzar altres cossos, com els Mossos d0Esquadra, perquè, entre altres
coses, diu l’agent rural, no hi poden dedicar tant de temps com ells. Coll
creu que els Mossos no poden passar gaires hores esperant el sospitós de
posar trampes enverinades il.legals –perquè han d’estar patrullant-
constata que tampoc no tenen la formació específica adient ni les eines de
protocol de seguiment de verins, per exemple. Si s’aprovés el decret amb
les retallades, explica, quan un agent rural trobés un delicte ambiental
penal, no podria recollir proves i formular la denúncia, com fan ara, sinó
que haurien d’avisar els Mossos o un altre cos competent en delictes
penals, i esperar que hi arribessin sense poder actuar.

El coordinador sindical també explica que el Cos de Mosso d’Esquadra, molt
jerarquitzat, és més permeable a pressions dels caps polítics. En
contraposició, els agents rurals no han rebut mai cap consigna de deixar
de realitat cap investigació, tot i que el DMAH sí que els retalla
informació –especialment els noms o les inicials dels denunciats- dels
comunicats de premsa amb denúncies de delictes ambientals que els fan
arribar. “Els agents rurals –explica- ens dediquem a això per amor a la
natura i al territori. Però ens trobem sovint que els denunciats són en
moltes ocasions càrrecs distingits i utilitzen les seves influències per
no acabar en les jutjats o eludir les penes”.

Els agents rurals han portat a terme durant les darreres setmanes diverses
mobilitzacions i dimarts pasta van ser desallotjats de la plaça de Sant
Jaume de Barcelona pels Mossos d’Esquadra, quan desplegaven una quarantena
de tendes de campanya per fer-hi una acampada indefinida. Paral.lelament
han aconseguit segons assegura Coll, arrencar el comprimís per escrit de
tots els partits parlamentaris, excepte el PSC, que, si arriben al Govern
de la Generalitat, no faran les retallades i aprovaran el decret
consensuat amb. Els agents rurals. Gràcies a aquest pacte, el sindicat
majoritari del cos, CCOO, ja ha anunciat l’aturada de les mobilitzacions.

Una retallada de competències difícil d’entendre.

Es dóna la particularitat que el Cos d’Agents Rurals de Catalunya
(dependents del DMAH) ha estat reconegut recentment per la Fiscalia de
Medi Ambient catalana com el més efectiu en la persecució de delictes
mediambientals, amb gran diferència respecte als altres cossos que tenen
competència a Catalunya.

La setmana passada les principals entitats ecologistes de Catalunya van
emetre un comunicat en què destaquen la important tasca dels agents rurals
i els donen suport, per la qual cosa demanen a la Generalitat que no porti
a terme les retallades.

Hora Nova (Figueres), 31.10.06 IMMA TORRES / Girona

Urbanisme redueix en gairebé 700 les edificacions a la serra de Rodes

La comissió també va aprovar els projectes de la presó de Figueres i la
rehabilitació de Quermançó

La comissió d'Urbanisme va aprovar dijous el Pla Director Urbanístic de la
serra de Rodes. Aquest preveu una reducció de 700 habitatges edificables.
En la reunió també es va donar el vistiplau a altres projectes, com la
presó de Figueres, la rehabilitació del castell de Quermançó i el POUM de
Sant Miquel de Fluvià.

Hola!

Andròmines engega un nou projecte: un taller d'educació ambiental
"ReciclArte de magia".

Ofereixen en aquest taller un espai de trobada, participació i creativitat i
treballaran amb conceptes de reutilització i reciclatge per a promoure un
canvi d'actitud respecte al consum de roba.

A través de diferents tècniques com la pintura sobre tela, costura... els
participants podran transformar les samarretes que estaven destinades a la
deixalleria en peces úniques de disseny.

Amb imaginació ens volen demostrar que podem renovar el nostre armari sense
necessitat d'entrar de nou a la roda del consumisme i relfexionar sobre la
importància de la recuperació.

Més informació a: Lucía Picos Rubido Comunicació- Associació Social
Andròmines Tff: 932740627

Hora Nova (Figueres), 31.10.06 JOSEP M. BERNILS / Lloret de Mar

L'intrusisme dels particulars mobilitza les empreses d'apartaments turístics
Les associacions del sector volen una modificació de la llei
d'arrendaments i més control dels municipis i de la Generalitat

Les Associacions Turístiques d'Apartaments (ATA), que van celebrar
divendres passat el seu congrés estatal a Lloret de Mar amb una nutrida
presència d'API empordanesos, van demanar a les administracions un major
control sobre el sector i una modificació de la llei d'arrendaments urbans
per tal d'evitar l'intrusisme.
En concret, les Associacions Turístiques d’Apartaments (ATA) han demanat a
les administracions estatals que els habitatges turístics regulats pels
decrets de les autonomies quedin fora de la llei d’arrendaments urbans.
Segons el president de l’ATA a Girona, l'empordanès Lluís Torrent, aquesta
modificació evitaria l’intrusisme de particulars en el sector, un fet que
"fa molt mal als que treballem adequadament".

"El principal objectiu a curt termini del subsector dels apartaments
turístics és aconseguir un reconeixement propi i diferenciat del lloguer
entre particulars i que aquests no puguin actuar turísticament, ja que
això malmet la imatge del sector"va explicar Torrent durant una de les
taules rodones del Congrés Estatal d’Apartaments Turístics.

Torrent va apuntar que el turista vol tenir garantits uns serveis que dóna
per pressuposats, però amb els quals sovint no es troba quan no treballa
amb professionals. "És per això que les ATA reclamen aquesta regulació,
que passa per excloure de la llei d’arrendaments urbans aquest tipus
d’habitatges, una mesura que serviria per marcar una línia que diferenciés
"què és turisme i què no ho és", assenyalà.

El president de l'ATA de Girona va detallar que "l’objectiu prioritari no
són els beneficis fiscals que tindrien les empreses dedicades al lloguer
d’apartaments turístics, sinó la millora i expansió de la imatge del
sector". Segons dades facilitades durant el congrés, els apartaments
turístics són els grans desconeguts, tot i que ocupen la major part del
sector turístic estatal.
El secretari general de Turisme del govern de l'Estat, Raimon Martínez
Fraile, que va ser present durant les primeres hores del congrés, va
comentar que la modificació que es demana des del sector no és fàcil, però
tot i això Torrent confia poder-la tirar endavant en un any.

Com a solucions a curt termina es va parlar de millorar la informació de
l'usuari, promocionar els apartaments turístics en les campanyes que
realitzen els ens locals, crear una marca única del sector i promoure una
confederació d'associacions d'àmbit estatal.