Les moltes fissures del massís

1. • Les esquerdes del material calcari, format fa 40 milions d'anys, s'omplen d'aigua que, al gelar-se a l'hivern, exerceix pressió com una falca
   

"Montserrat constitueix una unitat geològica que es va formar com a resultat de l'erosió de l'anomenat massís catalanobalear a la primera part de l'era terciària, fa 40 milions d'anys". Així explica l'origen de la muntanya Ángel M. Hernández Cardona, catedràtic de Ciències Naturals.
Hernández Cardona precisa després que els sediments acumulats a les ribes de l'antic mar que actualment correspon a la depressió de l'Ebre es van transformar i consolidar. "Posteriorment, el mar terciari es va retirar i l'erosió va anar modelant el peculiar relleu mont- serratí", relata el geòleg.

Transformació
La muntanya que va sorgir de la transformació va patir moltes fissures a conseqüència del fred. "Aquestes esquerdes, a l'hivern o després d'un període de pluges, s'omplen d'aigua que, al gelar-se, augmenta de volum i fa un contundent efecte de falca", detalla Hernández Cardona per explicar el perquè dels fre- qüents despreniments.
En aquest fenomen influeix així mateix "el factor de dilatació i contracció de la roca, l'erosió que actua sobre el seu material calcari, un possible desgast de la base dels penyals i, per descomptat, la constant acció de la gravetat", afegeix el catedràtic, tot i que matisa que "els informes geològics hauran de determinar les causes que han influït en aquesta ocasió".
Així mateix, hi ha una dada que cal tenir en compte: "No s'ha de descartar la repercussió del moviment sísmic que va afectar els Pirineus i les zones compreses en el seu radi d'acció fa un parell de mesos".

EL PUNT 03.01.07

Una esllavissada deixa Montserrat sense cremallera i talla unes hores la carretera

Quatre roques d'entre vint i trenta tones van malmetre ahir les dues vies i van limitar l'accés al monestir al telefèric

XAVIER MIRÓ. Monistrol de Montserrat
Una esllavissada provocada pel despreniment de quatre roques d'entre vint i trenta tones va deixar ahir el monestir de Montserrat sense cremallera i va fer tallar durant la major part d'hores del dia la carretera que hi porta. L'accés a la muntanya es va desviar cap al telefèric, que va funcionar cada cinc minuts durant tot el dia. El treball de bombers, tècnics i maquinària pesant va permetre que, a darrera hora de la tarda, es reobrís la carretera amb semàfors portàtils, que van regular el pas alternatiu dels vehicles. Avui, Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) posarà en funcionament un servei d'autobusos tenint en compte que la reparació de la via del cremallera trigarà uns dies. El despreniment va afectar la zona de l'aparcament, que ja en va patir un l'any passat.

Diari de Girona, 29.12.06 EFE/DDEG, MADRID.

Zapatero: «Els problemes polítics no impediran la interconnexió elèctrica»

El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, va garantir ahir
que la possible existència de problemes polítics no limitarà el Govern
perquè, quan s'aconsegueixi un acord amb França sobre el traçat de la
línia elèctrica de molt alta tensió, tiri endavant «amb totes les
conseqüències». Zapatero va contestar així, en el ple del Congrés que va
analitzar la cimera de la UE de Brussel•les, al portaveu de CiU, Josep
Antoni Duran i Lleida, que li va demanar que no es refugiï en la UE i
acordi ja la interconnexió elèctrica pendent amb França, a la qual
s'oposen dos socis del Govern de la Generalitat, ERC i ICV.
El cap de l'Executiu va assegurar que el seu Gabinet és partidari de la
interconnexió elèctrica amb França perquè la considera «necessària i molt
convenient», i va recordar la proposta de la cimera hispanofrancesa
celebrada el novembre a Girona per buscar la concertació mitjançant una
autoritat de la Unió Europea.

En aquest acord, Zapatero i el president francès, Jacques Chirac, van
demanar a la Comissió Europea que nomeni un coordinador perquè proposi
abans de l'estiu de 2007 un traçat definitiu per a aquesta línia
elèctrica. Per al president del Govern, aquesta pot ser la resposta als
«problemes objectius, socials», que hi ha hagut des de fa anys sobre
aquesta qüestió.
Va recordar que aquests problemes no només existeixen a Espanya, sinó
també a França i, essencialment, per qüestions mediambientals «i més enllà
dels problemes polítics». «Els problemes polítics, si és que existeixen,
no seran una limitació per al Govern», va afegir.

REE podria tenir enllestit el traçat de la línia fins a Santa Llogaia en
tres mesos

Diari de Girona, 29.12.06 ANNA GRABALOSA, BANYOLES.


El delegat a Catalunya de Red Eléctrica Española (REE), Lluís Pinós, i el
subdirector d´energia de la Generalitat, Agustí Andreu, s´han reunit
aquests dies amb els municipis afectats pel traçat de la línia d´alta
tensió entre Bescanó i Santa Llogaia d´Àlguema. Les trobades, que s´han
fet per separat amb cada un dels alcaldes, van començar la setmana passada
i encara els queda pendent trobar-se amb Sant Gregori i amb Canet d´Adri.
L´única novetat que han aportat aquestes trobades als batlles és saber que
REE començarà a fer un projecte del traçat d´aquesta línia elèctrica i que
podria tenir-lo enllestit en tres o quatre mesos. De moment, però, no es
va parlar de compensacions per als municpis pel fet d´haver de suportar
aquesta infraestructura, ja que abans cal redactar el projecte i treure´l
a informació pública .

Andreu va explicar que l´objectiu d´aquestes trobades era el de donar
informació més detallada als municipis, «perquè en les trobades conjuntes,
on a vegades no hi acudeixen tots els afectats i tampoc es pot entrar en
qüestions més concretes de cada municipi». I és que el traçat que han
portat als ajuntaments aquests dies és el mateix que els van presentar a
mitjans d´estiu, i que proposava un nou recorregut que anava de Bescanó a
Juià i d´allà fins a Santa Llogaia aprofitant un corredor elèctric de 132
kV que ja existeix actualment. La trobada va servir, només, perquè la
Generalitat reafirmés definitivament que la segona proposta «era el millor
traçat possible», tal com va assenyalar Andreu.

Oposició dels alcaldes

En aquesta ronda de visites, ahir va ser el torn de Vilademuls, Palol de
Revardit, Cornellà del Terri i Borrassà. Els representants de la
Generalitat i de l´elèctrica es van reunir primer amb l´alcaldessa de
Vilademuls, Dolors Rovirola, i l´alcalde de Palol, Jordi Xargay, al
Consell Comarcal del Pla de l´Estany, on els van rebre un grup de persones
contràries a la línia, que duien pancartes contra el projecte. Un cop
acabada la reunió, tant Xargay com Rovirola van explicar que s´havien
mantingut ferms en la seva postura contrària a la línia «ja que creien que
la infraestructura no és necessària i no hi estem d´acord».

Pel que fa a futures compensacions -com ja ha passat en el tram entre
Sentmenat i Bescanó- els alcaldes no en volen ni sentir parlar.
«L´afectació que té al territori no té cap compensació i per tant no
negociarem res», va remarcar Xargay, mentre que l´alcaldessa de Vilademuls
va subratllar que s´oposen «totalment» al projecte i va assegurar que
continuarà defensant «els nostres interessos». Que les trobades de REE i
la Generalitat es facin per separat als diferents ajuntaments tampoc
espanta els alcaldes, que van assegurar que tots van en «la mateixa
línia».

Diari de Girona, 29.12.06 -Montse Costa Surós. Riudarenes.

Ja n´hi ha prou de tantes mentides i secretismes!

Riudarenes és un paratge privilegiat. Gaudim de moltes zones humides
gairebé úniques a Catalunya, on hi ha els hàbitats que donen refugi a la
població més important de tortuga d´estany (Emys Orbicularis). Tenim zones
de gran interès natural i cultural com són l´Esparra i Argimont.
Riudarenes és un poble tranquil i acollidor que sobreviu al mig de la
Selva entre TGV i pressions diverses. Estem dotats d´uns paisatges
preciosos que per desgràcia poden durar poc. Som una gent meravellosa que
lluitem per la justícia i per conservar el territori.

Però també som intel•ligents; si sabéssim del cert que la MAT ha de
solucionar algun problema, ha de fer algun servei a la població catalana o
ha de proporcionar corrent elèctric a algú que ho necessita potser no hi
estaríem tan en contra. Però això no és així, ans el contrari, només es
construir la MAT per interessos polítics i econòmic que no tenen res a
veure amb nosaltres, ens enganyen i ens diuen que ha de servir per donar
energia al TGV, a la Costa Brava i altres mentides que no cal explicar. I
mentrestant ja estan marcant amb estaques el nostre territori sense que
puguem fer-hi res.
No se´ns ha consultat, no se´ns ha donat informació, quan se´ls ha demanat
tampoc no l´han facilitada, no se sap si perquè no volen o perquè realment
no tenen arguments a favor de la MAT que no siguin l´afany de fer diners.
No volem la MAT perquè creiem que no fa falta. No volem que passi per
Riudarenes perquè destrossarà tot el que més estimem. Però no volem que
passi per enlloc perquè és innecessària. Per tot això cridem: No a la MAT,
ni aquí ni enlloc.

__________________________________________________
Correo Yahoo!
Espacio para todos tus mensajes, antivirus y antispam ¡gratis!
Regístrate ya - http://correo.yahoo.es

El Punt, 3.1.07JOAN TRILLAS. Girona
Enderrocs sobre lletra morta

A la demarcació de Girona uns 12 edificis continuen intactes tot i tenir
sentències d'enderroc que els afecten

Una dotzena d'edificis de la demarcació de Girona, alguns amb sentències
d'enderroc fermes i, d'altres, amb resolucions que podrien comportar-ne
l'enderroc, continuen intactes. Calonge, concretament el nucli de Sant
Antoni, és el que en els darrers anys, s'ha vist implicat amb més
resolucions, concretament quatre, tres de les quals encara tenen processos
oberts. En altres indrets, com ara a Olot, un edifici molt característic
que té deu pisos i que és de bon tros el més alt de la ciutat, fet en la
dècada dels setanta del segle passat, es va acabar legalitzant i, fins i
tot, ara fa poc, es va pintar. El cas contrari: l'edifici Calella Park de
Calella de Palafrugell, el qual ha de ser enderrocat parcialment per donar
compliment a la sentència i indemnitzar els propietaris.
La nau Boada Industrial, de Sant Julià de Ramis, pendent d'enderrocar, amb
una sentència ferma, encara està dret, tot i les multes que s'han imposat
a l'alcalde per no complir-la. Tampoc se n'escapa ni el mateix Ajuntament
de Girona i, durant aquests anys, a Sant Antoni de Calonge hi ha hagut ja
quatre casos. Però tots continuen intactes. Les sentències s'han acumulat,
però no n'hi ha cap que hagi anat a terra; i, en alguns casos, les
sentències, ja siguin del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya o del
Tribunal Suprem, eren fermes. Ara, darrerament, ha sorgit un altre cas, el
de l'edifici Sun Villague, a Palau-saverdera.


ENDERROC A CALELLA

A Calella de Palafrugell, en canvi, sí que hi ha un precedent d'enderroc.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va acabar finalment
desestimant la petició de l'Ajuntament de suspendre l'execució de la
sentència que l'obligava a enderrocar parcialment un edifici de Calella.
L'alt tribunal va considerar que no existia cap «impossibilitat legal ni
material» per fer complir l'ordre del 1991. El TSJC havia anul•lat la
llicència d'obres perquè contravenia l'ordenament urbanístic i va ordenar
enderrocar la part no legalitzable.

Els enderrocs de l'Estat a primera línia




EL PUNT.

Si bé els enderrocs per ordre judicial són difícils de convertir-se en
realitat, no sembla que hagi de passar el mateix amb els que sentencien
les altres administracions. Després del representatiu enderroc de
l'edifici Fluvianàutic a Sant Pere Pescador, l'any 2005, per ordre de la
Generalitat, hi ha altres casos que es troben en el punt de mira, en
aquest cas del Ministeri de Medi Ambient, que ha anunciat per a aquesta
legislatura l'expedient d'expropiació de dues finques situades a les
platges del Port de la Selva i Tossa de Mar amb l'enderroc com a objectiu
final. En el primer cas, es tracta de l'hostal que hi ha a la platja de
l'Arola, que és la platja que hi ha a l'entrada del Port de la Selva. En
el cas de Tossa, s'expropiarà l'edifici mig en runes de color marró que hi
ha a la cala de Santa Maria de Llorell, situada entre Lloret i Tossa de
Mar. L'edifici de Santa Maria de Llorell va ser construït a finals dels
anys 50 del segle passat. Fa uns anys, els propietaris van intentar
transformar-lo en un centre de talassoteràpia, una idea que va ressorgir
quan es va fer el pla general, però que no va prosperar, com tampoc havia
prosperat el primer cop. Fins ara, una empresa subcontractada pel
ministeri ja ha estat sobre el terreny per fer una valoració econòmica de
tota la finca per arribar a un acord d'expropiació. El Ministeri de Medi
Ambient, en aquest sentit, ha deixat clar que intentarà arribar a acords
amb els propietaris de les finques per agilitar el procés i ha emmarcat la
compra d'aquests dos edificis, que un cop siguin propietat del ministeri
s'enderrocaran, amb la qual cosa es complirà l'objectiu d'obtenir una
sensible millora de l'aspecte i la conservació del litoral. Un cas que ja
ha completat aquest tràmit i està esperant l'inici de l'enderroc és el del
Club Mediterranée de Cadaqués.



Il•legals, però legalitzables

J.T..

Una infracció urbanística, ja sigui a través d'un expedient obert per
l'Ajuntament o l'administració, o ja sigui per una sentència judicial, pot
resoldre que s'ha fet una il•legalitat; amb tot, cal distingir si aquesta
pot ser legalitzable o no. Si es pot legalitzar, s'ha de refer la
tramitació i pagar la sanció per corregir la infracció i poder culminar el
procés que ha de permetre legalitzar-la. Exemple: un annex a una casa fet
il•legalment, però permès en el pla d'ordenació urbana municipal.

Singularitat» curiosa


J.T..

La proliferació de grans edificis a primera línia de mar –l'exemple més
destacat és Platja d'Aro i, en menor grau, Palamós– ara per a molts pot
semblar un contrasentit, però va ser possible a finals dels anys seixanta
gràcies a una figura que va facilitar la feina a molts promotors. Amb
aquest criteri es van construir a Palamós els edificis Jaume II i Empordà,
símbol de modernitat. El Ministeri de l'Habitatge va publicar, per fi, el
1969 les Normas complementarias y subsidiarias de planeamiento relativas a
alturas de edificación a la Costa Brava, les quals havien d'erigir-se en
«una normativa eficaç contra l'abús i la desmesurada especulació». Les
normes, però, es van aprovar el 1969 i dividien la Costa Brava en quatre
zones, on es fixaven les possibles limitacions d'altures i volums. En
aquests quatre sectors, però, es permetia la construcció d'edificis
singulars d'altura sempre que no «desvirtuessin la bellesa del paisatge ni
en degradessin la particular configuració i, a més, aportessin
modernitat», d'aquí la seva singularitat .

Quan enderrocar


J.T..
Moltes sentències sobre suposades infraccions urbanístiques no han parlat
directament d'enderroc, si bé poden comportar-lo. Hi ha un element
determinant en tot el procés judicial: el que es diu execució de la
sentència, que poden demanar els que han interposat la demanda i les parts
que si han personat. Si no es fa –generalment com a moneda de canvi per
negociar– hi ha marge. Un exemple: una sentència resol que la llicència
municipal d'obres es va donar incorrectament, però l'edifici ja està
acabat. Aquí caldria veure si es pot refer el camí per atorgar-la altre
cop o no; si no fos possible, i es demanés l'execució de la sentència, és
quan realment es podria donar la situació d'enderroc. El cas del Calella
Park de Palafrugell és un exemple: la infracció urbanística, en no poder
ser legalitzable, comporta en la darrera fase del procés l'enderroc

Uns edificis indestructibles

EL PUNT.
Els exemples de la resistència a ser enderrocats són molts. Aquests són
alguns casos:


APARTAMENTS EN ZONA HOTELERA

A Palau-saverdera, una sentència del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya ordena enderrocar 38 apartaments de luxe perquè es van
construir, amb llicència municipal, en un solar que el pla d'ordenació
urbanística reservava per a un equipament hoteler. L'Ajuntament assegura
que està buscant solucions per no arribar a l'enderroc.


EL GRATACELS D'OLOT

A Olot, hi ha un edifici al principi de l'avinguda de Santa Coloma de
Farners, que té deu pisos i que és de llarg el més alt de la ciutat. El
contrastat amb la resta de l'urbanisme olotí era encara més impressionant
a la dècada dels anys setanta del segle passat, quan es va construir.
L'edifici va ser objecte d'un llarg litigi perquè no s'ajustava a les
altures màximes establertes al pla general d'urbanisme vigent aleshores.

L'AJUNTAMENT DE GIRONA

L'Ajuntament de Girona tampoc s'escapa de tenir sentències que li ordenen
enderrocs. És el cas de l'última planta de l'edifici consistorial, que
està fora d'ordenació i ha de desaparèixer. Aquesta obra encara no s'ha
fet i es preveu executar-la quan s'acabi la reforma de l'Ajuntament. En
determinat moment també es van plantejar dubtes sobre el futur del complex
esportiu del parc del Migdia, que una sentència considerava il•legal, però
ningú va demanar-ne l'enderroc. S'ha convocat un altre concurs per
legalitzar-lo.

TAMBÉ GASOLINERES
Una sentència ferma obliga l'Ajuntament de Vidreres a tirar a terra la
gasolinera de la urbanització Aiguaviva Park perquè, quan es va construir
la instal•lació, els terrenys estaven qualificats com a zona verda.
Posteriorment, l'Ajuntament va revisar el pla general i va canviar la
qualificació per legalitzar la gasolinera. El Tribunal Suprem, a finals
del 2005, va desestimar el recurs que va presentar el promotor de la
urbanització i va ratificar una sentència anterior del Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya segons la qual l'enderroc s'havia de fer efectiu.
Tot i això, la gasolinera continua en funcionament. L'Ajuntament intenta
per tots els mitjans evitar tirar-la a terra.
(Aquesta informació ha estat elaborada per Robert Carmona, Jordi Casas,
Anna Puig i David Brugué).

Diari de Girona 31.12.06 J.B.M., GIRONA.


Girona és la capital catalana que més creix des de 2004

Girona s´ha convertit en només dos anys en la capital catalana que més
nous habitants ha rebut. Segons les dades ratificades pel Govern central,
a 1 de gener de 2006 Girona tenia registrats 89.890 habitants. Dos anys
enrere, la xifra oficial era de 83.531 empadronats. Aquesta diferència de
6.359 censats ha suposat un increment d´un 7,6 per cent respecte al 2004.
En valoració absoluta, Barcelona va ser la capital catalana que més
augment va registrar amb 27.056 empadronats més. No obstant això,
l´increment percentual no ha arribat a l´1,7% ja que la població total
supera els 1,6 milions d´habitants.

Tarragona és la segona capital que més creix en habitants amb 7.574
censats, però el percentatge d´increment és d´un 6,1% ja que en
l´actualitat supera els 130.000 habitants. A Lleida l´increment ha estat
de 5.742 empadonats, cosa que ha significat un 4,7% d´augment.

Pel que fa al conjunt de l´Estat, Girona es va situar com la cinquena
ciutat que més augment poblacional absolut ha registrat. Així, tan sols
Barcelona, amb 12.527, València (8.755), Múrcia (7.186) i Almeria (3.607)
queden just per davant de Girona, amb 3.218 habitants més. Després de la
capital gironina se situa Alacant (3.051) i Tarragona (3.006). El set
prinicpals increments de població absoluta se situen en l´entorn
mediterrani.

Superar la barrera dels 75.000

Segons els dades del consistori un 86% per cent de la població és d´origen
espanyol, mentre que més d´un 13% procedeix de l'estranger. Girona ha
crescut tant en els darrers 10 mesos com el creixement que es va produir
entre 1986 i l´any 2001. La ciutat va trencar la barrera dels 72.000
hbitants a principis de la década i des de llavors el creixement ha estat
exponencial. Segons les dades municipals del padró a principi de gener, la
població actual gironina prové de 114 països diferents. Aquesta tendència
es manté des de ja fa uns quants anys. Prenent com a referència els
padrons municipals des del 1998 en tan sols set anys la ciutat ha guanyat
uns 18.000 habitants.
L´Ajuntament calcula que a Girona hi resideixen 126.553 persones. L´estudi
fet per la Unitat Municipal d'Anàlisi Territorial revelava que existien a
14.255 habitatges sense gent empadronada, cosa que suposa més del 30% dels
habitatges de Girona

Guadalajara, Almeria i Tarragona van ser les províncies que van registrar
un major increment percentual, amb un augment del 4,8; 3,8 i 3,6 per cent,
respectivament. Segons les xifres declarades oficials, la població
espanyola es va situar en 44.708.964 persones, a 1 de gener de 2006, fet
que suposa un 1,4 per cent més que en la mateixa data de 2005
(44.108.530).
Segons les dades oficialitzades pel Govern, les comunitats autònomes que
van veure augmentada en un grau més elevat la població van ser la Regió de
Múrcia (2,6 per cent) i la Comunitat Valenciana (2,4 per cent), a més de
Catalunya i Castella-la Manxa, amb un dos per cent.

El Punt 31.12.06ALBERT VILAR. Begur

Begur compra 24.000 m² del puig Rodó per 539.000 euros quan el preu al
mercat supera els 4 milions

Es desencalla una sentència de fa 15 anys que qualificava l'espai de públic

L'Ajuntament de Begur compra finalment els 24.000 metres quadrats de sòl
verd públic de Puig Rodó, a Aiguafreda, pel seu preu cadastral, 539.000
euros, quan el seu valor per expropiació superaria els 4 milions d'euros.
L'adquisició de l'espai verd s'inclou dins del desenvolupament d'un
conveni urbanístic que afecta tot l'àmbit d'Aiguafreda, i que també inclou
unes 200 finques. L'Ajuntament recuperarà gran part de la compra amb les
plusvàlues de les vendes de les finques esmentades.
L'Ajuntament de Begur tenia previst permetre cases al puig Rodó i adquirir
com a cessió la part alta del puig. Però la Generalitat va aprovar el
planejament convertint la zona del cim en verd privat. I així es va
aprovar definitivament el planejament.
Però, poc després, un veí va presentar un recurs d'alçada davant el
conseller per poder fer una casa al sector. I la Generalitat li va
permetre fer-ho. Això va provocar que el propietari més afectat per la
reconversió decidís portar-la als jutjats. I el Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya va decidir, l'any 1991, que el verd passés a ser
públic. «Això obligava l'Ajuntament a expropiar-lo», va recordar el
portaveu del govern i regidor d'Urbanisme, Joan Català.
Davant la impossibilitat d'assumir la indemnització, l'Ajuntament va
deixar passar el temps, però, amb la nova revisió, aprovada fa tres anys,
el nou govern va decidir incloure un pla especial de millora urbana a
Aiguafreda i «derivar les costes de la zona verda a tots els propietaris
de la zona», va dir Català.
El màxim afectat va tornar a presentar recursos administratius i
judicials. Però, entremig, s'ha arribat a un acord entre el propietari i
l'Ajuntament de Begur, amb què aquest adquireix la zona verda a preu
cadastral, que està molt per sota d'una expropiació i encara més d'un
procés judicial.

El conveni urbanístic

El conveni urbanístic que desencalla tota la qüestió es concreta en que la
Generalitat estimi el recurs d'alçada del propietari més afectat, que, al
mateix temps, ha de retirar el recurs judicial. I amb això fet, es
desplegarà el pla especial de millora de tot l'àmbit d'Aiguafreda, amb el
compromís que els propietaris tenen nou mesos per redactar el projecte de
parcel•lació i l'Ajuntament nou mesos més per redactar el projecte
d'urbanització.

Llers (Alt Empordà): l’impacte de la pedrera
Diari de Girona, 29.12.06 Marc Estarriola, Llers


La pedrera Les Serres, de Llers, tornarà a obrir després de 20 anys
d´inactivitat

La pedrera Les Serres tornarà a obrir després de restar tancada durant un
període de 20 anys. Ahir el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
anunciava el vistiplau de l´informe d´impacte mediambiental en assegurar
que era «favorable». Per la seva banda l´alcalde de Llers, Carles Fortiana
(CiU) es mostrava tranquil per la seva reobertura en considerar que no
comportava cap risc, al contrari que la futura pedrera de la Garriga, que
en aquests moments es troba en tràmits judicials.

La pedrera Les Serres, situada al terme municipal de Llers i propietat de
Valentí Granés tornarà a obrir després de 20 anys d´inactivitat. El Diari
Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) publicava ahir l´estudi
d´impacte ambiental el qual assegura que la pedrerà tindrà una repercussió
«moderada en el territori» i, per tant, qualificava l´impacte de
«favorable». La pedrera, situada a un quilòmetre i mig del nucli de Llers,
és una de les històriques que conformen el municipi i que l´alcalde de la
població, Carles Fortiana (CiU), apuntava el seu tancament per motius de
«baix rendiment». L'activitat que portarà a terme la pedrera serà
l'extracció de pedra calcària i argila, per ser reaprofitada com a àrids.
L'explotació és de voladura, a cel obert, i de talús forçat de tipus
descendent, amb una extensió de 53.585 metres quadrats del total de 89.077
metres quadrats que composa la finca. L´explotació d´aquesta finca està
estipulada amb una duració de 15 anys, en períodes de 10 mesos anuals. Les
instal•lacions estaran formades per la maquinària (retroexcavadora, pala
carregadora, dúmpers) i per una planta de tractament on es portarà a terme
l´emmatxucament i la classificació de les roques. La planta bàsica de
tractament estarà formada per una tremuja i un alimentador per a la
matxucadora.

L'estudi d'impacte ambiental i el programa de restauració al qual han
estat sotmesos la petició de reobertura analitzen de forma prèvia a
l'execució del projecte, l'estat inicial dels factors ambientals, les
alternatives d'emplaçament, estableixen un programa de vigilància
ambiental i defineixen el cost de les mesures atenuadores de l'impacte.

En aquest sentit, l´informe assegura que «atesa la capacitat del medi
receptor i l'existència d'efectes que l'activitat projectada pot
transferir als vectors ambientals, el seu impacte global es considera
moderat sobre la conservació i protecció del medi afectat i dels recursos
naturals, i per tant, (...) formula la declaració d'impacte ambiental del
projecte amb caràcter favorable».

La polèmica pedrera, a judici

En aquests moments la polèmica pedrera que es vol construir a la Garriga i
el Pla Vinyers està als tribunals a causa de la negativa per part de
l´Ajuntament de deixar-la construir en un indret considerat d´alt valor
paisatgístic pel consistori i els veïns. Els propietaris de la futura
pedrera van comprar anys enrere vint hectàrees de terreny on el Pla
General assegurava que era possible fer-hi aquella activitat.

Per tal d´evitar que es donés llum verd a l´obertura de l´activitat,
l´Ajuntament de Llers amb Carles Fortiana al capdavant van iniciar i
aprovar una modificació puntual del Pla General en aquella zona per tal de
canviar els usos dels terrenys i prohibir d´aquesta manera l´activitat
extractora de la futura pedrera.

Els propietaris dels terrenys van interposar una demanda contra
l´Ajuntament en considerar que van comprar els terrenys per realitzar una
activitat que aleshores estava permesa. En aquests moments encara no s´ha
resolt cap sentència respecte a això però el batlle espera que li sigui
favorable.

Demanen protegir la Garriga

Les extraccions d´àrids polèmiques a les quals feia referència Fortiana
per les quals s´ha demanat llicència a Llers es realitzarien en uns
terrenys situats a l´entorn de la Garriga i el Pla Vinyers. L´espai
natural està situat entre Vilanant, Avinyonet i Llers. Des d´aquestes
poblacions ha aparegut un moviment contrari a l´activitat perquè
adverteixen que es malmetria un important patrimoni cultural i històric.
Per exemple, en aquest entorn existeixen nombroses construccions de pedra
seca. La darrera iniciativa del col•lectiu constituït com la Plataforma
Salvem la Garriga i el Pla Vinyers, ha estat la de demanar el suport
d´artistes i intel•lectuals. La desapareguda poetessa Montserrat Vayreda,
entre d´altres, va signar aleshores un manifest per tal d´evitar que
s´obri una pedrera en aquest entorn natural

Diari de Girona, 31.12.06 Juan Vilà *
Els cotxes i la contaminació de l´aire
El dia 15 d´aquest mes el Departament de Medi Ambient i Habitatge va fer
públic un avantprojecte d´un Pla d´actuació per restablir la qualitat de
l´aire als 40 municipis de les comarques del Barcelonès, el Vallès
Occidental, el Vallès Oriental i el Baix Llobregat; aquestes comarques
havien estat definides com a zona de protecció especial per un decret de
23 de maig passat. Estem davant un problema important que alhora es veu
obligat pel compliment d´una directiva de la Unió Europea per a la
qualitat de l´aire a les ciutats.

El trànsit rodat amb cotxes, motos, camions i autocars és la font més
important de contaminació atmosfèrica. El cotxe forma part de la nostra
cultura i ens dóna autonomia personal i llibertat. El seu ús ha anat
creixent més i més, afavorit per la continua baixada de costos de
producció d´automòbils i per la relativa manca d´augment de preus dels
carburants en relació amb el nostre nivell de vida. Això ha comportat que
les infraestructures quedin petites constantment, havent d´ampliar vies i
vies, que l´augment de la mortalitat per accident fos alarmant i que la
contaminació de l´aire esdevingui en certs llocs insostenible.

La contaminació derivada dels automòbils es deu a la pèrdua de material de
les rodes, de l´asfalt i dels frens, i als gasos derivats de la combustió
interna dels motors. No és igual la contaminació dels cotxes de gasolina
que la dels cotxes amb motor dièsel. Els motors de gasolina produeixen
gasos com el monòxid de carboni (CO), òxids de nitrogen (NOx) i
hidrocarbonis. Els motors dièsel produeixen pocs òxids de sofre (SOx)
derivats del sofre del gasoil, NOx i, sobretot, moltes partícules. A tots
ells cal sumar el diòxid de carboni (CO2) causant de l´efecte hivernacle.

La concentració de gasos de combustió ha fet actuar nombrosos governs al
món. El més conegut de tots és el de l´estat de Califòrnia, on l´orografia
de la zona de Los Angeles ha portat al seu govern a tenir les lleis més
avançades en matèria de contaminació atmosfèrica. La Unió Europea fa anys
que aplica normes cada vegada més restrictives als cotxes per abaixar la
seva contaminació a mesura que la tecnologia disponible ho va permetent.
No és cert que no s´avanci en aquest aspecte. Per exemple cal recordar la
supressió del plom com a additiu a les gasolines, la incorporació de
catalitzadors en els cotxes a partir d´una cilindrada, la baixada del
nivell de sofre dels gasoils, i la millora continuada en els consums dels
cotxes.

Jo mateix he pogut comprovar en un cotxe del mateix model, disminucions de
consum de 20% i de 28% en tres models consecutius. I no us dic res del pas
d´aquest últim al Prius d´ara, amb un descens del 25% suplementari. En
total, en quatre cotxes, el consum ha abaixat en un 57% de mitjana, en un
període de catorze anys. Aquest moviment no és prou perceptible per tots,
però s´ha de dir que la tecnologia automobilística avança constantment.
Ja fa anys que hi ha cotxes amb consums prop de 3 l/100 km, com l´Audi A2.
Fa anys que hi ha cotxes BMW i altres que van amb gas, però a Espanya no
hi ha gasolineres per emplenar-los. El mateix Prius existeix des de l´any
1997, però tot just ara el coneixem. Vull dir que tot i que la tecnologia
és disponible, a l´abast, no sempre en fem ús. Veieu el cas dels cotxes
4x4, o dels esportius. En lloc de comprar cotxes que consumeixin menys, la
moda es dirigeix a comprar grans cotxes 4x4 amb consums mitjans de més de
16 l/100 km, i esportius amb més de 19 l/100 km. És fruit del model de
l´economia actual: en lloc de comprar barat i estalviar, es porta comprar
el cotxe amb la hipoteca i amb un consum gran.

La política serveix entre altres coses per corregir desviacions que el
mercat fa de forma autònoma. Passa que sovint les mesures polítiques no
s´apliquen fins que els fets són massa greus. Així ha estat com s´han
aplicat mesures per controlar la conducció sense alcohol i per controlar
l´excés de velocitat per reduir la mortalitat a les carreteres.

Davant la desviació important dels paràmetres de l´aire a l´àrea
metropolitana, l´administració ha decidit actuar forçada ara pel
compliment dels paràmetres que dicta Europa. Aquesta actuació és
l´avantprojecte de pla presentat a mitjans de mes. El pla preveu una sèrie
de 77 mesures molt genèriques, les més importants de les quals són: (10)
-Construcció d´aparcaments dissuasoris en estacions ferroviàries
suburbanes; (11)- Pla de mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona
(ampliació de metro i FGC, aparcaments dissuasius, carrils VAO); (14)-
ampliació de la xarxa de carril bus; (16) - foment de l´ús de vehicles
compartits; (18) - aplicació de les normatives Euro 4 i 5 relatives a
l´homologació de vehicles; (19) - reducció dels límits de velocitat a les
vies ràpides de 120 a 80 km/h; (20) - Instal•lació de filtres de
partícules als vehicles públics existents i substitució per vehicles nous
amb gas; (22)- Potenciació del ferrocarril al port de Barcelona; (24) -
Subministrament elèctric a vaixells; i altres mesures que ja s´apliquen en
l´actualitat i de sensibilització social.

El Pla es deixa uns quants aspectes, com per exemple la supressió dels
motors de dos temps de les petites motocicletes, l´actuació fiscal sobre
la compra de vehicles amb consum excessiu, la millora de la xarxa
ferroviària de rodalies de Renfe, l´obligatorietat que les benzineres
tinguin proveïment de gas pels cotxes, el foment dels cotxes amb etiqueta
A, l´obligatorietat que el parc mòbil públic es faci preferentment amb
vehicles de gas i amb vehicles etiqueta A, les vides dels quals no superin
els 10 anys, i l´augment del control mòbil d´emissions dels vehicles
rodats.

De totes les mesures, la més discutida ha estat la disminució de la
velocitat màxima de 120 km/h a 80 km/h. No està clar si serà una solució
efectiva. El cabal màxim de vehicles és el producte de la velocitat màxima
pel número de vies. Si es mantenen les mateixes vies, aquesta mesura
significa abaixar un 33% la capacitat de les carreteres. Si bé és cert que
si les carreteres ho permeten el temps del viatge afegit no té
importància, el fet que això augmenti el col•lapse possiblement farà que
la contaminació de l´aire vagi en augment, en sentit contrari del pretès
per la mesura. Seria prudent no aplicar aquesta mesura a la B-30 fins que
el quart cinturó o l´ampliació de l´Eix Transversal s´hagin executat.

El resultat més important d´un pla com aquest hauria de ser la disminució
del número de vehicles per la zona de protecció. Aquest és el problema
principal i hauria de ser un objectiu diàfan del pla. Ho hauria de dir en
el primer paràgraf. Si ho digués potser s´hi afegiria la mesura de
pagament per l´entrada a l´àrea com es fa a Londres. Però no ho diu.
En fi. Sembla que l´avantprojecte ha estat redactat una mica a
corre-cuita, que li falta madurar. Torno a insistir en el fet
exemplaritzant de l´administració. Avui no hi hauria d´haver cap cotxe a
la conselleria de Medi Ambient que no fos de gas. I em temo que no n´hi ha
cap que tingui l´etiqueta A. El primer problema és que la conselleria no
s´ho creu. Les coses no es demostren amb xerrameca, es demostren amb fets.

* Enginyer industrial

Benvolguts/des,
Adjuntem el programa d'activitats d'hivern 2007 del Centre de Recursos
Barcelona Sostenible.
Aprofitem per donar-vos una salutació cordial
Atentament,

(See attached file: activitats hivern 07.doc)
_____________________________
Centre de Recursos Barcelona Sostenible

Carrer Nil Fabra, 20, baixos
08012 Barcelona
Tel.: 932 374 743. Fax: 932 370 894
http://www.bcn.es/agenda21/crbs

__________________________________________________
Correo Yahoo!
Espacio para todos tus mensajes, antivirus y antispam ¡gratis!
Regístrate ya - http://correo.yahoo.es

__________________________________________________
Correo Yahoo!
Espacio para todos tus mensajes, antivirus y antispam ¡gratis!
Regístrate ya - http://correo.yahoo.es

__________________________________________________
Correo Yahoo!
Espacio para todos tus mensajes, antivirus y antispam ¡gratis!
Regístrate ya - http://correo.yahoo.es