Entrar
¿Usuario nuevo? Regístrate
territori
? ¿Ya estás suscrito? Entrar en Yahoo!

Consejos de Yahoo! Grupos

¿Sabías que...?
Puedes determinar el orden de los mensajes. Pulsa el enlace en la columna correspondiente a la fecha. Tus preferencias serán guardadas y no tendrás que introducirlas de nuevo.

Mensajes

  Mensajes Ayuda
Avanzado
Mensajes 23757 - 23786 de 28476   Primero  |  < Anterior  |  Siguiente >  |  Último
Mensajes: Mostrar resúmenes de los mensajes   (Agrupar por tema) Ordenar por fecha v  
#23786 De: Coordinadora Entitats <altagarrotxa@...>
Fecha: Mié, 2 de Ene, 2008 4:41 pm
Asunto: Fw: PRESENTADA LA DENÚNCIA A LA UNIÓ EUROPEA PER LA PAVIMENTACIÓ DE LA CARRETERA CABANELLES - LLIURONA - ALBANYÀ
altagarrotxa@...
Enviar mensaje Enviar mensaje
 

Nota de premsa

 

PRESENTADA LA DENÚNCIA A LA UNIÓ EUROPEA PER LA PAVIMENTACIÓ DE LA CARRETERA CABANELLES - LLIURONA - ALBANYÀ

 

En data 2 de gener l´Associació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa (ANEGx) juntament amb l´Associació de Veïns i l´Associació d´Habitants de l´Alta Garrotxa han fet efectiva la presentació d´una denúncia a la UE amb la tramitació de l´expedient de càrrecs davant la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea a Brussel·les.

  

En aquest document es censura l´actuació del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) i el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) en el projecte de pavimentació de la carretera Cabanelles - Lliurona - Albanyà. En concret atribueixen aquests dos departaments una greu vulneració de la Directiva Hàbitats de la Unió Europea. En el cas del DPTOP en tant que promotora de l´obra i en el cas del DMAH per no haver fet complir la legislació ambiental.

 

La denúncia es fonamenta en l´existència d´un informe del mateix DMAH que remarca l´impacte negatiu que pot comportar aquesta obra per la supervivència d´algunes de les espècies que han suposat la inclusió de l´Alta Garrotxa en la Xarxa Natura 2000 en tant que Lloc d´Interès Comunitari (LIC) i Zona d´Especial Protecció per les Aus (ZEPA). Així mateix es fa referència a l´existència de diversos informes tècnics de seguiment d´espècies d´interès finançats per fons públics que demanen l´avaluació de l´impacte ambiental d´aquesta obra o que directament manifesten el seu rebuig aquest projecte pel seu potencial impacte crític envers espècies catalogades a la ZEPA. Tot i aquest antecedents, de forma injustificada i injutificable el DMAH no ha demanat ni tan solament la realització d´una avaluació de l´impacte ambiental, tal i com fins i tot demanaven, en una altra mostra de professionalitat i responsabilitat, la mateixa Àrea de Medi Natural dels Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge de Girona com precisa documentalment el mateix DMAH:

L´Àrea de Medi Natural dels Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge de Girona, en informe de data 19 de juliol de 2007 considera que els canvis introduïts en el projecte modificat i les mesures correctores de l´impacte proposades són insuficients per garantir una afecció no significativa sobre els valors que van propiciar la inclusió de l´espai dins de la xarxa natura 2000, i per tant caldria valorar alternatives que no afectessin a elements faunístics tant valuosos, i sotmetre el projecte al procediment d´avaluació de l´impacte ambiental.

 

Com és doncs que no s´ha dut a terme l´avaluació de l´impacte ambiental? Què s´amaga darrera d´aquest projecte? Malauradament el mercadeig de sigles polítiques de les municipals pot passar una greu factura ambiental a l´Alta Garrotxa. Aquestes són els efectes col·laterals d'actituds polítiques més pròpies de repúbliques bananeres que no pas de democràcies sòlides i ambientalment respectuoses. Unes actituds vergonyoses que uns promouen i altres intenten donar-hi cobertura legal.

 

En el moment que sigui acceptada a tràmit la nostra denúncia i s´iniciï un procés d´infracció les entitats signatàries demanarem, amb la màxima contundència i per tots els mitjans possibles, responsabilitats polítiques tant al conseller DPTOP com al conseller del DMAH.

 

 

ANEGx, Associació de Veïns i Associació d´Habitants de l´Alta Garrotxa

 

Alta Garrotxa, 2 de gener de 2008



Never miss a thing. Make Yahoo your homepage.



Never miss a thing. Make Yahoo your homepage.



Never miss a thing. Make Yahoo your homepage.

#23785 De: Eva Farré <evafarre@...>
Fecha: Jue, 27 de Dic, 2007 10:13 am
Asunto: aquestes festes, vine a La Mitjana !!!
evafarre@...
Enviar mensaje Enviar mensaje
 
#23784 De: "HERRERO CANELA,Maria" <herrerocm@...>
Fecha: Jue, 27 de Dic, 2007 9:55 am
Asunto: RV: Tren
herrerocm@...
Enviar mensaje Enviar mensaje
 
 
-----Mensaje original-----
De: IAEDEN [mailto:iaeden@...]
Enviado el: lunes, 24 de diciembre de 2007 17:03
Para: Undisclosed-Recipient:;
Asunto: Tren

 
 
Hola a tothom:
 
La trobada del día 27, a les 20,15', al local de la Iaeden (Carrer Sant Vicenç nº 30 de Figueres), serà, si no hi ha res de nou a darrera hora, per coordinar les tasques a fer.
 
S'ha elaborat una octaveta comparant el projecte de Fomento amb el nostre. La ídea és repartir-la per Figueres dos dies diferents:
 
Primer: el 29 de desembre a les 18,30' del vespre. Els voluntaris i voluntàries es trobaran a la cantonada del Carrer Girona (és le que va de la Rambla a l'Ajuntament)  amb la Rambla. Si algú arriba més tard, no és problema, perquè deixarem algú en aquest punt.
Segon: el 5 de Gener, que repartirem a la gent que espera al carrer la cavalcada dels reis. La cita és a les 18,00' al local de la IAEDEN.
 
El dia 28 de desembre (Sants Inocents) farem una acció al centre de Figueres, a primera hora de la tarda, que ha proposat gent de Salvem. L'Acció es prepararà el dia 27 al vespre. El mateix dia, al vespre, engantxada de cartells.
 
El que sou de poble, podeu passar el día 27 per recolllir el material, si voleu fer alguna cosa al vostre poble.
 
Salut i a reveure
 
 

#23783 De: "HERRERO CANELA,Maria" <herrerocm@...>
Fecha: Jue, 27 de Dic, 2007 9:55 am
Asunto: RV: Convocatòria de premsa de Salvem l'Empordà
herrerocm@...
Enviar mensaje Enviar mensaje
 
 
-----Mensaje original-----
De: IAEDEN [mailto:iaeden@...]
Enviado el: miércoles, 26 de diciembre de 2007 9:17
Para: Undisclosed-Recipient:;
Asunto: Convocatòria de premsa de Salvem l’Empordà

Convocatòria de premsa de Salvem l’Empordà

 

Convoca: Salvem l’Empordà

Dia: divendres 28 de desembre

Lloc i Hora: a 2/4 de 4 de la tarda (15:30h) davant l’ajuntament de Figueres.

Motiu: es realitzarà una acció simbòlica dins d’una de les campanyes que realitza Salvem l’Empordà. Es recomana puntualitat i portar càmera de fotografiar i vídeo.

 

 

Salvem l’Empordà

Per + info el dia de l’acció: 678535791


#23782 De: "llista territori" <llista.territori@...>
Fecha: Vie, 28 de Dic, 2007 8:05 am
Asunto: Adif adjudica les obres de manteniment de l'intercanviador de Roda de Berà
llista.territori@...
Enviar mensaje Enviar mensaje
 

EL PUNT 28.12.07

Adif adjudica les obres de manteniment de l'intercanviador de Roda de Berà



EL PUNT. Tarragona.
El consell d'administració d'Adif, empresa pública que depèn del Ministeri de Foment, va adjudicar ahir les obres de manteniment de diversos canviadors d'ample de via a l'Estat, entre els quals hi ha el de Roda de Berà. Aquests intercanviadors serveixen per connectar les línies de tren d'alta velocitat (TAV) amb el ferrocarril convencional, ja que permeten el canvi d'un tipus d'amplada de via a una altra.

#23781 De: "llista territori" <llista.territori@...>
Fecha: Vie, 28 de Dic, 2007 8:07 am
Asunto: Urbanisme Sant Jaume d'Enveja-Sant Jaume dóna un nou impuls a la urbanització de nou-cents habitatges
llista.territori@...
Enviar mensaje Enviar mensaje
 

EL PUNT 28.12.07

Sant Jaume dóna un nou impuls a la urbanització de nou-cents habitatges



R. ROYO. Sant Jaume d'Enveja

La futura urbanització de nou-cents habitatges a la vora del riu Ebre i al terme municipal de Sant Jaume d'Enveja ha rebut un altre impuls de l'Ajuntament del municipi, que en una clara intenció de donar suport a aquest important projecte urbanístic ja ha fet l'aprovació inicial d'aquesta urbanització, en espera del corresponent informe d'impacte ambiental. «Creiem que, abans d'un mes, l'empresa ens el presentarà i, llavors, podrem remetre el projecte a la comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre», va explicar l'alcalde, Castor Gonell (PSC), que es va mostrar confiat que, en un termini de tres mesos, la urbanització tindrà ja tots els tràmits administratius superats.

Aquest projecte urbanístic que promou l'empresa basca Moldis Echarro modifica la inicial urbanització marina amb un port fluvial d'Agrovinaroz SA. Castor Gonell va afirmar que es tracta d'una urbanització «convencional» i va assenyalar que l'empresa ha hagut d'introduir-hi diverses modificacions per millorar les connexions entre la urbanització i el nucli urbà de Sant Jaume i el futur passeig fluvial. En el projecte també s'ha reduït l'edificabilitat, que passa a ser de 25 habitatges per hectàrea. La superfície total de terrenys és de 365.000 metres quadrats, dels quals 18.242 es destinaran a equipaments i 36.485 seran espais lliures. Hi haurà també una zona comercial i hotelera.


#23780 De: Alfons Recio <geosalut@...>
Fecha: Jue, 27 de Dic, 2007 8:30 am
Asunto: El Bages, Pol d'atracció (monografic)
geosalut
Sin conexión Sin conexión
Enviar mensaje Enviar mensaje
 
Regió 7 27/12/2007
 
Hi ha hagut 5 intents en 10 anys de
portar abocadors industrials al Bages
 
Malgrat l’interès de construir
abocadors per a matèries
perilloses, de moment,
el Bages no en té cap en
marxa.A Cardona,Castellnou,
Aguilar de Segarra,
Sant Mateu i Sant Vicenç hi
ha hagut amplis moviments
de rebuig. La comarca fa
anys que paga la factura
mediambiental amb els runams
salins
 
ENRIC BADIA

Manresa
Des que el 1997 la Generalitat
va intentar portar a Cardona un
gran abocador de residus industrials,
el procés s’ha repetit com a
mínim 4 vegades més. La problemàtica
que ocasiona la gestió
dels residus industrials fa que
l’administració catalana i les empreses
que s’hi dediquen busquin
contínuament espais per a nous
emplaçaments dels abocadors. I
el Bages té a favor seu la centralitat
respecte a Catalunya i la possibilitat
de comunicar-se, amb
una certa rapidesa, amb una bona
part de Catalunya, especialment
amb Barcelona i la seva regió
més propera. I, encara més, el
Bages és una comarca de baixa
densitat en implantació industrial
(sobretot si es compara amb la
regió metropolitana de Barcelona)
i amb moltes hectàrees d’espais
agrícoles o boscosos, cosa
que fa que també sigui una bona
candidata per als abocaments.
El 1997, la Generalitat va intentar
portar a Cardona el model
d’abocador industrial que s’estava
duent a terme en unes mines
de potassa de Stuttgart. Amb el
tancament de la mina encara calent,
la proposta va aixecar un
fort rebuig social, el poble es va
mobilitzar i va aconseguir que
l’Ajuntament digués en primer
lloc que no volia la instal·lació i
que després la Generalitat abandonés
la idea de fer-lo en aquest
indret. Poc temps després, els
problemes d’esfondrament del
terreny a causa del procés anomenat
tècnicament com a subsidència
van demostrar que la intenció
de la Generalitat, que va
aconseguir fonamentar amb estudis
que en alguns aspectes donaven
per bona la implantació,
no era la millor idea.
El govern, directament, no ha
tornat a presentar cap més proposta
a la comarca. A partir d’aquest
any, les iniciatives han estat
menys transparents i han anat arribant
a través de la iniciativa privada.
Diferents empreses han
presentat projectes per portar residus
industrials a Castellnou,
Sant Mateu de Bages,Aguilar de
Segarra i Sant Vicenç de Castellet
(l’abocador proposat mirava
cap a aquest municipi,tot i que
en la major part es trobava al terme
veí de Rellinars).
De moment, el Bages no ha
acollit cap d’aquestes implantacions
que tenen un alt rebuig social,
tot i que en matèria industrial
ja està pagant un alt preu amb els
abocaments de sal que durant
dècades estan fent les mines de
potassa de Cardona, Súria i Sallent-
Balsareny. Es tracta d’un
abocament que encara dura i que
cada dia provoca més problemes
de contaminació d’aigües, sobretot
a Sallent.
 
LA TORNA
Solucions en comarques veïnes
 
Els abocadors de residus
industrials no han acabat al
Bages perquè, fins ara,
s’han anat trobant solucions
en comarques veïnes.A l’Anoia
i al Vallès Occidental hi
ha instal·lacions per al tractament
i per a l’emmagatzematge
d’una bona part d’aquests
productes que solucionen
el problema. Can
Mata, als Hostalets de Pierola,
i Coll Cardús, a Vacarisses,
són algunes d’aquestes
solucions.
 
El que hi ha al Bages són
algunes empreses que o bé
es dediquen al desballestament
d’aparells, com ara les
plantes de fluorescents i piles,
la de neveres i la de ferralla
electrònica del Pont de
Vilomara, o bé fan el tractament
del producte: Serradora
Boix en té una de triatge
de residus generals recuperables,
ferralla, vidre,
cautxú,cable,residus tèxtils,
plàstic i paper; Lipmes, la
química de Manresa, recupera
zenc per fer clorur de
zenc; i hi ha altres grups que
fan recuperació de productes,
com ara bateries.
 
En el cas de les plantes del
Pont, l’aposta ha estat de lideratge
i d’avançar-se a les
necessitats del país, plantejat
per l’alcalde traspassat
Evaristo de la Torre com
una oportunitat i una sortida
a la crisi.
 
 
El Bages va aglutinant serveis amb
un marcat caràcter supracomarcal
L’atractiu que té el Bages genera noves necessitats en
comunicacions i infraestructures
Les infraestructures fan lluir la
centralitat de la comarca del Bages
i conviden Manresa a exercir
el lideratge que la geografia i la
tradició de ciutat industrial i de
serveis li han atorgat.Implantacions
com la presó de Lledoners,
que pot obrir portes el 2008, els
nous jutjats de Manresa i la presència
de diferents delegacions
de la Catalunya central reforcen
aquesta tesi.
 
La comarca també obre els braços
a l’arribada de diferents centrals
de logística, algunes que treballen
per a diferents empreses i
altres, com el grup Mango i el
grup Zara, que trien la comarca
per la seva centralitat, la facilitat
de les comunicacions i la disponibilitat
de metres quadrats a un
preu relativament assequible.
 
A aquestes instal·lacions hi podríem
afegir altres serveis, com ara
els Mossos d’Esquadra i els
Bombers, que també tenen
aquest caràcter supracomarcal.
 
Per les mateixes raons que el
Bages pot ser un pol d’atracció
per a implantacions de serveis supracomarcals,
també ho és per a
la construcció de nou habitatge i
per a la implantació de nova indústria,
la qual cosa genera una
nova necessitat,cada dia més evident,
de noves infraestructures.
 
En aquest sentit, la comunicació
de Manresa amb Barcelona reclama
a crits una millora tant per
carretera (aquesta es podria resoldre
momentàniament amb alguna
acció sobre l’autopista)
com per tren. Un tren ràpid de
veritat, que comuniqués Manresa
amb Barcelona molt més ràpidament
que no pas el cotxe, podria
ser una alternativa al progressiu
increment dels carrils de
les carreteres actuals,però aquesta
solució no s’ha plantejat a curt
termini. De moment, després de
Reis comença el desdoblament
de l’eix transversal.
 
Oriol Nel·lo diu que el Bages és atractiu perquè
és el «cor de Catalunya»

ROGER JUNYENT

Manresa
El secretari per a la Planificació
Territorial de la Generalitat de
Catalunya, Oriol Nel·lo, considera
que és la mateixa comarca del
Bages, per la seva situació geogràfica
«al mateix cor de Catalunya
»
, la que fa que sigui un punt
molt atractiu a l’hora de plantejar
i instal·lar-hi diferents tipus
d’infraestructures.
 
Per a Oriol Nel·lo, el Bages ha
guanyat atractiu pel fet que en els
darrers anys s’hi hagin construït
grans infraesctrutures viàries,
com són l’eix transversal i el desdoblament
de l’eix del Llobregat
i, a més a més, diu que ara
«cal
veure com es reflecteix en el territori
la construcció de les noves infraestructures
previstes com són
l’eix diagonal, l’eix transversal ferroviari
i el desdoblament de l’eix
transversal viari, que començarà
en un termini breu de temps».
 
Tot i que Nel·lo reconeix que
«l’àrea de Barcelona té una gran
capacitat d’irradiació que s’ha d’aprofitar
»
, afirma que «no es pot
dir que les infraestructures es
plantegin al Bages perquè hi ha
una part del territori que està saturada
»
.A més a més, Nel·lo descarta
totalment que
«les infraestructures
que ja hi ha i que es volen
fer en el futur es puguin veure
com una taca d’oli que es va estenent
per la resta del territori»
. Per
a ell, planificar i preveure les diferents
infraestructures des d’una
visió local i centralitzada
«és
pensar amb una mentalitat equivocada
».
En aquest sentit destaca
que el territori
«és cada cop més
una xarxa, i la gestió centralitzada
anirà perdent pes en benefici del
Bages mateix, però també d’altres
àrees, com poden ser Vic, Tàrrega,
Lleida, Igualada... i les seves àrees
d’influència»
.
Pel que fa al futur, Nel·lo creu
que tindran un paper molt important
l’ampliació de les infraestructures
viàries ja existents,
com és l’inici imminent del desdoblament
de l’eix transversal,
com a via de pas internacional, i
la construcció del nou eix diagonal,
el projecte del qual ja es troba
en una fase molt avançada i
que qualifica com una important
via de connexió intercomarcal,
sense deixar de banda el futur eix
ferroviari transversal, en un termini
més llarg de temps.
 
La Cambra de Comerç lliga l’arribada
d’infraestructures amb la capitalitat

R. JUNYENT/Manresa
El president de la Cambra de
Comerç de Manresa, Manel Rosell,
afirma que
«la centralitat del
Bages l’ha portat a la voluntat de
ser capital»
,per això cada cop disposa
de més serveis. En aquest
sentit, Rosell diu que
«els serveis
adreçats als ciutadans, com poden
ser uns jutjats, una presó i tota
una sèrie d’infraestructures, van
lligats a la capitalitat»
.
Relacionat amb aquesta voluntat
de ser capital, Rosell destaca
que l’arribada de noves infraestructures
no va lligada a una saturació
de l’àrea de metropolitana
de Barcelona i de la zona del Vallès,
sinó que és
«perquè aquí hi ha
la voluntat pròpia de tenir-les»
.En
aquest sentit destaca que
«si hi ha
un aeroport és perquè hi pot haver
un volum determinat de negoci
que el fa viable i també una capacitat
de fer coses en aquest territori
».
En aquest sentit destaca que
«aquí hem de buscar una entitat
pròpia, i les infraesctructres han
de ser per donar un servei al ciutadà.
Si aquí hi ha un hospital o uns
jutjats és perquè la gent no hagi
d’anar a Barcelona».
Pel que fa al futur, Rosell considera
que
«la centralitat i la capitalitat
vindran donades a dos nivells
»
. D’una banda, destaca la
centralitat geogràfica que té
Manresa a Catalunya i, de l’altra,
el fet que amb la construcció de
l’eix diagonal es reforçarà la centralitat
actual, ja que d’aquesta
manera augmentarà el pes de la
comarca.Això vindrà donat perquè
a l’enllaç actual entre l’eix
transversal i el del Llobregat s’hi
afegirà el de l’eix diagonal. Rosell
assegura que aquestes són les
vies de comunicació que
«vertebraran
i reequilibraran el país amb
Manresa al mig i són les que ens
donaran la capitalitat»
.
El president de la Cambra també
recorda que
«és molt important
que aquestes vies i aquests enllaços
es facin per reforçar la nostra
capitalitat ja que, a més, ens
donaran un contacte permanent
amb tot el territori»
.Tot i això,per
tal que la comarca adquireixi cada
cop una centralitat més gran,
sigui una autèntica capital i, a
més, hi pugui haver un volum
més elevat de negoci, Rosell destaca
que
«hem de saber aprofitar
les oportunitats que ens donarà
ser el centre d’aquest nus de comunicacions
que ens connectarà amb
la resta de Catalunya».
 
El Col·legi d’Arquitectes
considera que el pla director
evitarà nous conflictes

R. JUNYENT/Manresa
Des de la delegació de Manresa
del Col·legi d’Arquitectes,
David Closes, posa de manifest
que el principal problema que
hi ha hagut fins ara era la inexistència
d’una planificació global
a escala comarcal. Tot i això,
considera que la construcció
d’infraestructures viàries ha
permès guanyar centralitat i es
mostra molt optimista respecte
al paper que ha de tenir l’eix
ferroviari transversal en el desenvolupament
del comarca.
Quant a les infrastructures
que s’han fet fins ara, Closes recorda
que
«des del Col·legi d’Arquitectes,
sempre que s’han implantat
infraestructures s’ha fet
pensant en una falta de planificació
en el sentit més ampli, sobretot
a l’hora d’ordenar i potenciar
el territori»
. En aquest cas
posa de manifest tota la problemàtica
que va comportar l’anunci
de construcció d’una presó
a les Torres del Bages i que
considera que no hauria passat
si quan es va fer ja hagués existit
el Pla Director Urbanístic del
Pla de Bages, aprovat el mes
d’octubre del 2006.
Pel que fa a l’arribada de noves
infraestructures per la saturació
de la zona metropolitana,
considera que
«si són com el
tren transversal, benvingudes siguin
si sabem aprofitar-les».
 
 



¿Chef por primera vez? - Sé un mejor Cocinillas.
Entra en Yahoo! Respuestas.

#23779 De: "Llista territori" <llista.territori@...>
Fecha: Jue, 27 de Dic, 2007 8:11 am
Asunto: L'Anuari de l'SCOT radiografia 200 transformacions i projectes territorials
llista.territori@...
Enviar mensaje Enviar mensaje
 

DIARI FORESTAL 19.12.07

L'Anuari de l'SCOT radiografia 200 transformacions i projectes territorials

 
Què tenen en comú el POUM de Ripoll, la vegueria del Penedès, l'abocador de Castellserà i el projecte de l'aeroport de Ponent a Alguaire? Es tracta de transformacions i projectes territorials -sovint conflictes- que es recullen en l'Anuari 2006 de la Societat Catalana d'Ordenació del Territori. Amb aquesta, ja són quatre les edicions que la filial de l'Institut d'Estudis Catalans encarregada de tot allò que es refereix a l'ordenació i gestió del territorial publica i que enguany ve acompanyada de projectes per 'sociabilitzar-lo' a través de la xarxa.
 
 

Una obra de referència

La Societat Catalana d'Ordenació Territorial (SCOT) edita des de 2003 l'Anuari. Es tracta d'una obra que de manera descriptiva tracta uns 200 casos de transformació i projectes territorials d'arreu del Principat. Enguany han fet possible aquesta publicació tant la Diputació de Barcelona com els departaments de Política Territorial; Relacions Institucionals i Participació; Governació; i Medi Ambient i Habitatge.

Tot plegat, a partir bàsicament de la 'famosa' llista Territori que amb centenars de participants esdevé el fòrum virtual de debat de referència per urbanistes, professionals del medi ambient i la planificació, membres d'associacions en defensa del territori, tècnics i responsables polítics... Aquesta llista -juntament amb altres aportacions- forneixen una base que enguany ha assolit, segons el geògraf Néstor Cabañas, la xifra de 8.000 documents. A partir d'aquí, la selecció dels dos-cents casos més representatius i el treball d'una quarantena de professionals per tal de descriure de manera detallada tots els processos, els agents, els avanços legislatius...

Enguany la presentació de l'Anuari -realitzada a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona- ha servit per mostrar els nous projectes de l'SCOT: per una banda, la creació del portal de l'Anuari per tal que tothom pugui analitzar les transformacions del territori tant sectorialment com per municipis, comarques o en el conjunt del Principat gràcies a un aplicatiu cartogràfic.

Altrament, també s'ha posat en marxa la 'blocsfera territorial', un agregador de la creixent xarxa de blocs -tant personals com col•lectius- que tenen com a principal focus, l'anàlisi de les transformacions de les nostres poblacions i paisatges. Aquestes dues eines a la xarxa, es veuran complementades ben aviat amb un nou portal de l'SCOT que, tal com recorda la seva presidenta Margarita Castañer, 'disposarà de tota la informació territorial de base'.

El territori: conversió de marcs diversos i contraposats

La introducció de l'Anuari 2006 ha estat a càrrec del catedràtic de Ciències Polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Joan Subirats. Amb el títol 'Els miratges de la certesa. Polítiques d'intervenció en el territori i processos democràtics' Subirats analitza el xoc de marcs cognitius que es donen en les transformacions territorials. Xoc que s'exemplifica en el cas de les polítiques de l'aigua, que a l'Estat espanyol han tingut una continuïtat des de Joaquín Costa fins als plans hidrològics nacionals (PHN) en versió Josep Borrell o Jaume Matas. En canvi, amb el tombant de segle es va generar una convergència d'interessos per part de científics, moviments socials i alguns sectors polítics que van permetre esdevenir un contrapès al marc dominant.

Aquest exemple, hauria de servir segons Subirats per 'planificar des dels poders públics a partir d'incorporar la pluralitat, la descentralització i la participació'. Una integració de visions 'dissidents' que permeti passar del paradigma de 'l'Aquí no' a 'Així sí'.

En aquest sentit Joan Subirats ha afirmat a la presentació de l'Anuari que la 'creixent interacció entre els moviments de defensa del territori amb grups de professionals permet una certa capacitat propositiva'. Altrament, ha advertit als poders públics: 'cal abandonar les polítiques clandestines, ja que aleshores el conflicte es multiplica'.

#23778 De: "Llista territori" <llista.territori@...>
Fecha: Jue, 27 de Dic, 2007 8:05 am
Asunto: El alto precio de la vida
llista.territori@...
Enviar mensaje Enviar mensaje
 

EL PAÍS 27.12.07

TRIBUNA: JOAN SUBIRATS

El alto precio de la vida

JOAN SUBIRATS 27/12/2007

No hay época del año mejor para comprobar nuestro poder adquisitivo que los días que atravesamos. A los habituales gastos que implica el sobrevivir, han de añadirse los extras de estas fiestas en cenas y comidas, los regalos a parientes y amigos, y en algunos casos los desplazamientos para estar con los tuyos. Lo cierto es que la pequeña encuesta que cada uno hace en su entorno más cercano nos dice que es unánime la sensación de encarecimiento generalizado de la vida. A pesar de todo, las estadísticas globales nos dicen que vamos relativamente bien. La versión oficial es la siguiente: la economía del país va bien. Crecemos por encima de los países de la zona euro, el país es más rico y, a pesar de que ha aumentado la inflación hasta rozar el 4%, estamos lejos de cifras preocupantes. Esto contrasta con la sensación generalizada de que la vida está mucho más cara que antes, y que los salarios alcanzan para menos. La economía del país es un concepto ambiguo y abstracto como pocos. Detrás de esas cifras agregadas encontramos realidades, productos, personas y situaciones totalmente distintas.

"La distancia entre la leche y el ordenador refleja lo complicado de la nueva realidad económica"

Aquí en EL PAÍS podíamos leer estos días pasados noticias que reflejaban lo contradictorio de la realidad que nos rodea. Leíamos que uno de los establecimientos de más solera de Barcelona, el Colmado Quílez, había vendido en los últimos 20 días más de 20 kilos de caviar a 2.000 euros el kilo. Pero se insistía, en un reportaje sobre la pobreza en Cataluña, en que más de un millón de personas viven con menos de 7.500 euros al año. En el suplemento Ciberpaís, un lector atento puede ir observando cómo se ha producido una drástica reducción del precio de los televisores planos, de los ordenadores portátiles, de los móviles de última generación y de los artilugios MP3. Pero, en contraste, leemos que entre los años 2001 y 2006, los precios de los alimentos básicos se han encarecido en cerca del 25%. Personas tan expertas en el asunto como el ministro Pedro Solbes nos aleccionaba sobre la necesidad de interiorizar el coste real de un euro, para evitar así gastos excesivos o poco conscientes. Pero, con el riesgo de que mi comentario sea poco mesurado, lo cierto es que en el último informe sobre el mercado laboral de la Unión Europea, publicado en el mes de noviembre, se afirma que el peso de los salarios en relación con el producto interior bruto (es decir, lo que representan los costes salariales en el conjunto de ese medidor de la riqueza de un país que es el PIB), en España, ha pasado de representar casi el 68% en el año 1996, a caer al 54,5% en 2006. En el mismo informe se constata que España tiene el discutible mérito de situarse a la cabeza de la Unión Europea en precariedad laboral. Más del 45% de los jóvenes entre 25 y 29 años trabajan en condiciones de temporalidad, más del doble que la media europea para esa misma franja de edad.

Las cosas parecen claras, es un chollo comprarse un televisor plano de 40 pulgadas o un portátil con un montón de gigas si uno lo compara con lo que costaba el año pasado, y es una ruina comprar un litro de leche que en un solo año se ha encarecido más del 30%, o una barra de pan, cuya alza se sitúa en el 15%. Lo fastidioso del asunto es que uno se compra un cachivache electrónico cada bastantes meses, y no hay quien resista sin ir a comprar la estructura básica de alimentos cada día. Y en ese asunto no hay "percepción psicológica desviada" de lo que vale realmente un euro. La creciente distancia entre la leche y el ordenador refleja adecuadamente lo complicado de la nueva realidad económica para mucha gente. El pan, la leche, el pollo o, evidentemente, la vivienda son un tipo de gasto obligatorio, y por tanto definible en términos económicos como inelástico. Es decir, que por mucho que aumenten los precios, su consumo no bajará. Si la barra de pan sigue aumentando, resulta difícil imaginar muchas alternativas viables. Empieza a pasar que la factura de una simple visita a una tienda de alimentación es notablemente superior al precio de una impresora de inyección de tinta de última generación, con lector de tarjetas y calidad fotográfica de impresión.

He ahí una de las más evidentes paradojas de la nueva época que vivimos: tenemos acceso de manera más fácil que nunca a productos de alta sofisticación técnica procedentes de Asia, y la misma emergencia de esos países en términos de capacidad de consumo está incrementando notablemente los costes de las materias primas. Es tremendo constatar como el enfoque y la dirección que está teniendo el progreso técnico en el mundo no le hace más fácil la vida a la mayoría de la gente, sino que le genera nuevas necesidades, nuevos deseos, sin que existan medios para alcanzarlos de manera inmediata. El día a día, en cambio, sigue estando atenazado por problemas de supervivencia, en la lucha constante por llegar a final de mes. Pero esa nueva realidad, en vez de hacernos caer en la impotencia, debería empujarnos a buscar nuevas formas más cercanas y locales de producción y de consumo de los bienes básicos. Y presionar para conseguir que la vivienda (la componente principal del gasto en muchísimos hogares de salarios medios-bajos) sea realmente accesible y concebida como un derecho esencial de las personas. A nuestros gobernantes les deberíamos exigir más vigilancia y compromiso con la defensa de los que menos recursos tiene para afrontar esa nueva realidad, y no una mera posición de espectadores críticos con la inconsciencia ciudadana. Y también una menor complacencia con las grandes cadenas de distribución que controlan el mercado de alimentación o con las inmobiliarias, que deciden de manera oligopólica sobre nuestros destinos.

Joan Subirats es catedrático de Ciencia Política de la UAB.


#23777 De: "Llista territori" <llista.territori@...>
Fecha: Jue, 27 de Dic, 2007 8:04 am
Asunto: Los vecinos del Camp Nou rechazan la construcción de pisos sociales
llista.territori@...
Enviar mensaje Enviar mensaje
 

EL PAÍS 27.12.07

Los vecinos del Camp Nou rechazan la construcción de pisos sociales

El Barça y el Ayuntamiento acercan posiciones frente al rechazo vecinal

ÀNGELS PIÑOL / BLANCA CIA - Barcelona - 27/12/2007

 

Los vecinos del Camp Nou tienen la intención de presentar batalla al FC Barcelona. La directiva azulgrana quiere costear la reforma del estadio, estimada en 250 millones de euros, con la recalificación del solar del Miniestadi, pero se va a topar con un problema. Ese cambio de uso comporta, por ley, que una parte del suelo afectado sirva para erigir pisos de protección oficial (un mínimo del 30% de los que se construyan), zona verde y equipamientos. El Barça está conforme, pero los vecinos no. La incógnita es, de momento, de qué superficie se trata y cuántos edificios se podrían levantar.

Recalificar supone también crear zona verde, pisos sociales y equipamientos

"No queremos más pisos ni más gente. No cabemos", dice un portavoz vecinal

Alfonso Huéscar, uno de los portavoces de la coordinadora vecinal, advierte que no quieren ningún piso más, aunque sea público. "Que quede claro: No estamos en contra del Barça ni nos vamos regocijar con lo que pase; pero no queremos más gente. Aquí no cabemos", sostiene Huéscar. La coordinadora decidirá en enero qué hará.

No es exactamente cierto porque Les Corts, con 85.000 habitantes, es el distrito menos poblado de Barcelona, y sólo tiene 49 pisos de protección oficial. El caso es que la coordinadora ha tomado un giro más radical que cuando se opuso al proyecto del Barça 2000, impulsado por el ex presidente Josep Lluís Núñez, quien ideó un parque temático potenciando el uso comercial y lúdico. El Ayuntamiento quiere que la recalificación esté sujeta a los mismos criterios que en otros puntos de la ciudad para evitar que se le acuse de favorecer un pelotazo como sucedió en Sarrià, en los terrenos donde estaba el campo del RCD Espanyol. Pero el Consistorio asume que el proyecto actual del Barça es más contenido que el de Núñez. "Nos opusimos a aquel plan y por coherencia no podíamos hacer lo mismo", afirma el directivo Joan Franquesa, ex concejal de Urbanismo en Sant Cugat por Convergència i Unió (CiU): "No queremos privilegios. Esto no es un traje a medida y habrá compensaciones para los vecinos. No puede ser de otra manera".

El Barça aún no ha presentado formalmente su propuesta en el Consistorio, aunque ha mantenido frecuentes contactos con los vecinos, la Universidad y los grupos municipales. No quiere edificar tiendas ni cines y su intención es suprimir la valla que rodea al estadio para integrarlo en el tejido urbano de Les Corts -"ahora esto parece Guantánamo", dijo Franquesa- y abrirse a la ciudad. El viejo Palau será sustituido por otro pabellón con mayor aforo, la pista de hielo será subterránea y desaparecerán las pasarelas que lo unían al Camp Nou, que acogerá las oficinas y la tienda.

Hace tres semanas, el club presentó en el Distrito de Les Corts, ante la concejal Montse Sánchez y los vecinos, la propuesta del arquitecto Norman Foster. No hizo mención alguna a la recalificación del Miniestadi y los pisos. "Franquesa es muy listo. Habla de reordenación urbanística y no de recalificación", subraya Huéscar. "Nos parece bien que nos hagan una piscina o lo que quieran. Pero el barrio, más allá de los días de partidos, tiene un gran problema de movilidad".

El club planea presentar su propuesta el primer trimestre del año, seguramente después de las elecciones. "Sería un fracaso que la reforma se convirtiera en motivo de controversia política", considera Franquesa, y espera alcanzar el máximo consenso para evitar que la tramitación, que puede durar un año, se entorpezca con alegaciones. Su previsión es que Foster acabe el proyecto en septiembre y que las obras empiecen en 2009.

"Lo cierto es que el Camp Nou tiene 50 años y necesita una renovación porque tiene problemas de seguridad y de accesos", sostiene la concejal en sintonía con el presidente del club, Joan Laporta, que siempre ha hablado más del confort del estadio que de su ampliación porque sólo ganará 6.000 localidades. Pese a ello, el club está realizando un estudio sobre la movilidad. El Ayuntamiento coincide con el Barça en que la zona del Camp Nou necesita una reordenación urbanística conjuntamente con el campus universitario, algo que tampoco gusta a los vecinos. Sánchez cree que el barrio necesita guarderías y colegios, pero Huéscar quiere que se deslinde de la reforma. "Los vecinos no protestaron hace 50 años cuando se reformó el viejo campo de Les Corts y ahora lo haremos", señaló el portavoz. Curiosamente, Les Corts es el distrito que más socios aporta al Barça.


#23776 De: "Llista territori" <llista.territori@...>
Fecha: Jue, 27 de Dic, 2007 8:08 am
Asunto: Urbanisme Calafell-Calafell anul.larà un pla il.legal per construir 1.384 vivendes
llista.territori@...
Enviar mensaje Enviar mensaje
 

EL PERIÓDICO 20.12.07

Calafell anul.larà un pla il.legal per construir 1.384 vivendes

  1. • Un jutge investiga irregularitats en la venda de terrenys al poble de Querol
FERRAN GERHARD
CALAFELL QUEROL

L'equip de govern de Calafell (PSC, ADMC i ERC) ha obert un expedient per anul.lar el conveni que l'anterior govern local de CiU i ADMC va subscriure el mes de març amb la immobiliària Gaudir autoritzant-la a construir 1.384 vivendes al municipi. La revisió de l'acord es basa en un dictamen de Josep Mir, jurista de la Universitat Pompeu Fabra, que assegura que el conveni és il.legal.
El socialista Ramon Ferré, tinent d'alcalde de Territori de la localitat, va explicar ahir que "estàvem a favor de buscar una solució consensuada, però davant la posició de la promotora de seguir amb el seu projecte, hem optat per l'anul.lació". El regidor va afegir que la immobiliària "no té dret a indemnitzacions a l'existir una vulneració prèvia de la normativa".
L'informe de Josep Mir enumera diverses irregularitats. Destaca que el càlcul de les vivendes protegides previstes es va fer en nombre de pisos, i no en metres quadrats edificables, que les finques municipals que s'havien d'alienar no van passar per la preceptiva subhasta i que les contribucions econòmiques de Gaudir s'havien de destinar a polítiques de sòl i vivenda, i no a finançar centres cívics, com va pretendre l'anterior govern. El conveni va ser molt criticat pel PSC i ERC, llavors a l'oposició, al témer una "marbellització" de la localitat.
Per un altre costat, en un tens ple municipal, l'Ajuntament de Querol (Alt Camp) va aprovar ahir assumir la despesa de la defensa de l'anterior equip, incloent-hi l'actual alcalde Miguel Uroz (PSC), denunciat pel fiscal per presumpta prevaricació i ús d'informació reservada en relació amb la requalificació i venda de terrenys. La plataforma Salvem Querol, que va denunciar els fets, va titllar de "vergonyosa" la decisió.


#23775 De: "Llista territori" <llista.territori@...>
Fecha: Jue, 27 de Dic, 2007 8:09 am
Asunto: Port de TGN-El port de Tarragona creixerà ocupant espai mar endins
llista.territori@...
Enviar mensaje Enviar mensaje
 

EL PERIÓDICO 27.12.07

El port de Tarragona creixerà ocupant espai mar endins

  1. • La instal.lació tanca l'any amb un rècord en el moviment de mercaderies
 
FERRAN GERHARD
TARRAGONA

L'ens públic Ports de l'Estat ha autoritzat l'Autoritat Portuària de Tarragona (APT) perquè estudiï la viabilitat d'erigir un gran moll a l'exterior de l'actual recinte, al darrere de l'actual moll d'Aragó. Els primers càlculs parlen de guanyar al mar un màxim de 500 hectàrees --actualment la superfície portuària és de 307-- amb un cost que podria oscil.lar entre els 300 i els 400 milions d'euros.
Josep Anton Burgasé, president de l'APT, ha avançat que "els estudis es prolongaran durant cinc anys i, després, si tot resulta correcte, iniciarem la construcció, que durarà deu anys més". Es tracta d'una obra complexa, que comportarà una sèrie d'intervencions per mitigar l'impacte ambiental en el litoral i que col.locarà l'enclavament marítim de Tarragona en una situació òptima per poder fer front a les demandes de potencials operadors. En aquests moments pràcticament s'ha esgotat el sòl disponible, per la qual cosa era indispensable adoptar una decisió a fi de garantir el seu creixement. Burgasé també ha confirmat que el primer pas que es donarà serà el de designar un coordinador del projecte.
L'anunci coincideix amb el tancament del millor any en la història del port amb un augment del 15% en el moviment de mercaderies respecte al 2006, cosa que significarà ultrapassar els 36 milions de tones, i un increment del 25% en els beneficis que arribaran als 24 milions d'euros. A més a més, a l'estiu s'adjudicarà la inversió privada més gran de la història del port, que pujarà fins a la xifra de 150 milions d'euros. Es tracta de posar en marxa un moll de 21 hectàrees al costat de l'actual moll de Catalunya i que està previst que s'inauguri el 2011. El 2008 entrarà en funcionament una nova terminal cimentera, pressupostada en 22 milions d'euros, i s'espera començar a urbanitzar la Zona d'Activitats Logístiques en terrenys del veí municipi de Vila-seca. D'altra banda, també es milloraran els accessos ferroviaris.
Josep Anton Burgasé confia a impulsar la diversificació de tràfics i seguir potenciant la càrrega general. La concessió de la futura terminal privada permetrà que es captin noves mercaderies ja que "un 75% de les tones que es manipulin volem que es corresponguin a nous tràfics", destaca el president de l'APT. També es farà una aposta pel sector de contenidors.


#23774 De: "Llista territori" <llista.territori@...>
Fecha: Jue, 27 de Dic, 2007 8:06 am
Asunto: Riqueza del territorio, pobreza de la política
llista.territori@...
Enviar mensaje Enviar mensaje
 

EL PAÍS 24.12.07

TRIBUNA: JORDI BORJA

Riqueza del territorio, pobreza de la política

JORDI BORJA - Jordi Borja - 24/12/2007

¿Creen ustedes que los accidentes de tráfico aumentan la riqueza de un país? Seguramente no y es lógico que así sea. Pero las estadísticas económicas consideran positivos estos accidentes puesto que reflejan las transacciones monetarias y, por lo tanto, los costes de las ambulancias y de los medicamentos, las reparaciones y los seguros, etcétera, servirán para aumentar nuestro PIB (producto interior bruto). En sentido contrario: ¿disponemos de algún indicador que nos permita evaluar e integrar en el cómputo de nuestra riqueza social el trabajo doméstico? Tampoco sabemos calcular la aportación a la riqueza del país de los miles de personas que se reúnen, se informan y debaten, y piensan y organizan acciones con relación a las situaciones que se dan en sus entornos, por lo que consideran sus derechos sobre el territorio en el que viven.

El desafío de Cataluña es conquistar poder sobre el territorio, sus infraestructuras y sus servicios

Se acaba de presentar el Anuari territorial de Catalunya que elabora la Sociedad Catalana de Ordenación del Territorio (SCOT). Es una obra inmensa en la que se analizan rigurosamente, mediante fichas informativas y analíticas complementadas por artículos de opinión, 200 casos de conflicto territorial. En todos ellos aparecen los actores confrontados, instituciones políticas y organizaciones sociales, agentes económicos privados y colectivos culturales o profesionales. Esta cuarta edición del anuario se complementa con una página web que permitirá a partir de ahora consultar la evolución a través de los años de las temáticas y de las situaciones analizadas, que van desde el forat de la vergonya al debate sobre la ley de la vivienda, desde la línea de muy alta tensión (Sentmenat-Bescanó-Baixàs) al debate sobre la gestión del aeropuerto de El Prat. El anuario muestra una sociedad viva, implicada en su territorio.

A pesar de su imagen muy institucional, el anuario muestra las reacciones ciudadanas contrarias a muchas iniciativas (y omisiones) públicas y da la palabra a opiniones críticas. Este proyecto es posible por el apoyo que recibe mediante un convenio entre el Institut d'Estudis Catalans, del cual es miembro la SCOT, cuatro consejerías de la Generalitat (Relaciones Institucionales, Política Territorial, Medio Ambiente y Vivienda y Gobernación) y la Diputación de Barcelona. Esperemos que la SCOT consiga mantener la independencia del proyecto y que la multiplicidad de patronos lo facilite; aunque, conociendo la susceptibilidad de los cargos institucionales, no será fácil. Sean del partido u orientación política que sean, muchos responsables de algo en una institución pública consideran inaceptable que con su dinero se critiquen sus proyectos o sus acciones. Suponen que el haber sido elegidos (en una lista) o nombrados por una autoridad les otorga una ciencia infusa y un saber universal, y ven en la crítica la síntesis de una patología social y una conspiración perversa. Olvidan que su dinero procede de los contribuyentes y que éstos tienen derecho a criticar, a proponer y a reclamar ante las instituciones políticas. Y debieran considerar este tipo de iniciativas ciudadanas una importante contribución a la riqueza social del país.

El anuario nos ofrece precisamente una imagen de un territorio rico en iniciativas ciudadanas, pero también fragmentado, casi caótico, débil en cuanto a políticas públicas y disperso en lo que se refiere a la movilización social. Ahora no existe el elemento unificador que fue hace algunas décadas la convergencia de movimientos sociales y políticos en favor de la democracia. Y ni las fuerzas políticas gobernantes u opositoras ni los movimientos sociales (territoriales, sindicales o culturales) han podido construir proyectos globales con vocación hegemónica. En la excelente introducción de Joan Subirats enfatiza la pluralidad de actores que intervienen en los conflictos y critica con toda la razón que los desafíos que nos plantea el territorio no tienen una respuesta única, sea política o técnica: siempre hay varias respuestas posibles y es importante que se expresen y se confronten, y sobre esta base se construya un consenso. Solamente añadiríamos que el consenso no es un término promedio, un centro ideal, sino un resultado de la relación de fuerzas entre valores e intereses diferentes. Y que el consenso ante cada problema y el conflicto que lo acompaña se alcanza más fácilmente si se ha construido un proyecto global unificador y aceptado por la gran mayoría de la ciudadanía.

En este momento de nuestra historia autonómica este proyecto sólo puede construirse si sabemos confrontarnos con el Gobierno del Estado, puesto que el paso previo a debatir políticas para el territorio es tener la capacidad para planificarlas y ejecutarlas, lo que no es el caso ahora. El éxito (relativo) de la manifestación por el derecho a decidir indicaba un camino, el de la iniciativa ciudadana. El fracaso de la operación Estatuto, en cambio, demostró que hoy por hoy los partidos políticos institucionales no están maduros para esta confrontación. Es paradójico que el partido y el líder principales responsables del fracaso estatutario (la traición que fue el pacto del señor Mas con el jefe del Gobierno español, que rompió la unidad de las partidos catalanes) ahora utilicen el lema del derecho a decidir para su campaña electoral. Curiosamente, ha sido el partido con más imagen sucursalista el que se ha enfrentado al Gobierno del PSOE, primero Maragall, principal defensor de un Estatuto ambicioso, y lo ha pagado caro, y luego Montilla no aceptando la consigna del PSOE de sumisión a CiU y de renuncia a la presidencia de la Generalitat.

El desafío hoy lo tiene la sociedad catalana. No se trata ni de independencia para 2014 ni de la autonomía según lo interpreten las Cortes o el Tribunal Constitucional. Se trata de conquistar poder real sobre el territorio, sus infraestructuras, sus equipamientos y sus servicios, ahora y aquí.

.

Jordi Borja es profesor de la Universitat Oberta de Catalunya


#23773 De: "Arnau Urgell i Vidal" <arnauurgell@...>
Fecha: Sáb, 22 de Dic, 2007 9:50 am
Asunto: adherits a la Blogosfera Territorial (La Marfanta)
arnauurgell@...
Enviar mensaje Enviar mensaje
 

Adherits a La Blogosfera Territorial

Avui hem vist que el bloc La Marfanta ha estat afegit a La Blogosfera Territorial , un projecte avalat per la Societat Catalana d'Ordenació del Territori (SCOT), que té l'objectiu de donar a conèixer les reflexions presents a la xarxa al voltant del territori, els seus processos i les seues transformacions. Personalment, m'ha sorprès positivament que algú hagi pensat en aquest bloc i l'hagi inscrit a La Blogosfera Territorial (si voleu donar d'alta el vostre bloc, he vist que podeu fer-ho a través de l'adreça ncabanes@...). Ara mateix ja hi ha altres blocs ebrencs, com el del biòleg Carles Ibañez o bé el bloc Ebrencs, una de les iniciatives de l'ampostí Manel Zaera. La Blogosfera Territorial funciona com un blogroll dinàmic amb les últimes entrades dels blocs que integren la xarxa, creat a partir del programa gratuït que proporciona Feevy. Justament ahir vaig intentar crear un blogroll amb aquest servei i no me'n vaig sortir (crec que dóna problemes amb l'Internet Explorer), però sembla que a ells els funciona prou bé. Si el vostre bloc també parla sobre ordenació del territori, animeu-vos a formar part de La Blogosfera Territorial.



--
Arnau Urgell i Vidal
Periodista ambiental
Mas Caganell s/n. 17500 Ripoll
arnauurgell.wordpress.com
646 98 16 97

#23772 De: "Arnau Urgell i Vidal" <arnauurgell@...>
Fecha: Mar, 25 de Dic, 2007 11:07 am
Asunto: Un pla director servirà per ordenar i estructurar les colònies industrials del Ter i el Freser (el9Nou)
arnauurgell@...
Enviar mensaje Enviar mensaje
 

El 9 Nou - 24.12.07

Un pla director servirà per ordenar i estructurar les colònies industrials del Ter i el Freser

El director general d'Urbanisme, Pere Solà, va presidir divendres a Manlleu la presentació del nou Pla Director de les Colònies Industrials del Ter i el Freser. El pla vol ordenar, estructurar i determinar possibles actuacions en les colònies. Aquesta és una primera proposta que la Generalitat encara no ha aprovat. Solà considera que el pla vol fer propostes d'actuació en les colònies industrials d'aquesta zona perquè "no podem museïtzar totes les colònies que tenim". El pla fa propostes sobre una possible actuació futura.

Entre aquestes opcions hi ha la de recuperar-les per a la vida social dels municipi o obrir el debat sobre la necessitat de recuperar-les així com l'activitat que s'hi pot fer. El redactor del pla, Joaquim Sabaté, va destacar el gran valor patrimonial que es desprèn al llarg de tota la conca del riu Ter.

Pere Solà va destacar que "Manlleu va ser pioner en aquest tipus d'actuacions" en referència al paper desenvolupat pel Museu Industrial de Ter, construït recuperant una fàbrica tèxtil i el paper dinamitzador que ha fet a l'entorn de les colònies industrials del Ter. La proposta definitiva del pla ha d'estar acabada al mes de febrer, depenent de com arribin de les aportacions dels ajuntaments.

A l'acte de presentació del pla hi van assistir alcaldes com el de Manlleu, Pere Prat; el de Sant Vicenç de Torelló, Joan Sadurní, o Antoni Llach, de Roda de Ter. En les properes setmanes es farà la presentació de la proposta definitiva de documents als alcaldes del Ripollès.



--
Arnau Urgell i Vidal
Periodista ambiental
Mas Caganell s/n. 17500 Ripoll
arnauurgell.wordpress.com
646 98 16 97

#23771 De: Alfons Recio <geosalut@...>
Fecha: Do, 23 de Dic, 2007 1:46 pm
Asunto: golf de Llívia - Llívia aprova el golf
geosalut
Sin conexión Sin conexión
Enviar mensaje Enviar mensaje
 
Regio 7 23/12/2007
 
Llívia aprova el golf entre retrets de
demagògia i obscurantisme d’ERC i PSC

MIQUEL SPA

Llívia
Llívia ja ha fet el primer pas per
poder tenir un camp de golf. En
un ple tens celebrat divendres al
vespre, els vots dels membres de
l’equip de govern van servir per
aprovar,sota la fórmula de l’interès
general, el canvi d’ús d’uns
terrenys per tal que puguin acollir
la instal·lació esportiva.
 
La
sessió va ser marcada per la decisió
de l’equip de govern (ERC)
d’introduir en el projecte el reconeixement
del seu interès general
a fi efecte que poguessin votar
tots els seus sis regidors. Fins ara
sense aquesta fórmula dos regidors
del govern i un de l’oposició,
que en té tres, no podien votar en
aquest projecte per tenir-hi interessos
personals.
 
Això feia que el
govern hagués de buscar el consens
amb l’oposició, ja que l’aprovació
requeria la majoria absoluta,
situada en cinc vots.
 
El
portaveu de l’oposició,Marc Torrent,
va definir la maniobra de
«frau»
i de «subterfugi legal moralment
reprovable»
i va avisar
que el seu grup es reserva l’opció
d’impugnar l’acord, les possibilitats
de la qual estan estudiant els
serveis jurídics del partit.
Sobre el debat urbanístic,Torrent
va acusar l’alcalde, Josep
Pous, de voler aprovar el projecte
a corre-cuita per defensar els
interessos de les empreses que
promouen el camp de golf i per
«saltar-se la llei»
, ja que el projecte
preveu un creixement pel que
fa al sol urbà d’unes 14 hectàrees
quan l’imminent Pla Director en
preveu poc més de 6.
 
Davant
d’això va avisar que es podia
«hipotecar
»
les futures possibilitats
de creixement del poble.També
va acusar ERC de no voler fer els
pisos de protecció oficial que corresponen
pels 360 habitatges que
s’han de construir al costat del
camp.
 
Pous va replicar que no defensa
els interessos del promotor, però
va avisar que pot retirar la inversió
i fer perdre a Llívia una gran
ocasió de
«generar riquesa». De
tota manera, Pous va considerar
que per molt que digui el contrari,
l’oposició
«mai no ha volgut el
golf»
i va acusar el PSC de buscar
sempre excuses per oposar-s’hi.
Sobre l’acusació de voler saltarse
la llei, l’alcalde va matisar que
abans que el Pla Director defineixi
què es pot fer i com a Llívia,
«és millor decidir des d’aquí»
.
 
El portaveu de l’oposició, que
durant tota la discussió va anar
introduint interrogants sobre suposats
interessos de la majoria no
explicats, va demanar que constés
en acta que s’oposaven a
aquest projecte de golf per tres
motius principals:perquè es fa en
27 hectàrees podent-se fer en 18 i
de forma dispersa; perquè s’amplia
de 9 hectàrees per augmentar
la densitat i evitar fer les cases
de protecció oficial; i perquè proposa
un creixement del poble
que va en contra del Pla Director.
 
Per la seva banda, Pous –que va
refusar l’acusació de tenir interessos
en el projecte i va demanar
constantment a l’oposició que
deixés de fer
«demagògia»– va demanar
també que constés en acta
que l’únic que fa el govern és
«obrir la porta i possibilitar una
negociació»
entre els promotors i
els veïns i que no és un projecte
dolent per al municipi
«sinó que
aportarà riquesa i alternatives
econòmiques que consolidaran el
municipi de cara al futur»
.
 
Vist
que la discussió es feia llarga i la
tensió creixia entre els membres
del ple –i entre el nombrós públic,
que en alguna ocasió va remugar
davant les intervencions–,
l’alcalde va donar per tancat el
debat i va sotmetre el projecte a
votació.
 
A partir d’ara, si l’anunciada
impugnació del PSC no ho canvia,
es reimpulsarà un procés de
negociació entre els promotors
del projecte i la major part dels
53 veïns de la zona amb la finalitat
de desenvolupar un projecte
que, tal com està ara, preveu un
camp de golf de 27 hectàrees i la
construcció de 360 habitatges i
un hotel de luxe.
 
 



¿Chef por primera vez? - Sé un mejor Cocinillas.
Entra en Yahoo! Respuestas.

#23770 De: "Arnau Urgell i Vidal" <arnauurgell@...>
Fecha: Sáb, 22 de Dic, 2007 11:33 am
Asunto: Vall de Núria al 50% (el Ripollès.info)
arnauurgell@...
Enviar mensaje Enviar mensaje
 


Vall de Núria al 50%

L'estació hivernal de Vall de Núria té la meitat de les seves instal·lacions obertes. En aquest sentit cinc de les seves pistes -dues de vermelles, una de blava i dues de verdes- estan en funcionament amb gruixos que oscil·len entre els 25 i els 30 cm. En canvi les dues pistes negres -màxima dificultat- i una de vermella continuen tancades. En canvi, els quatre remuntadors (un telecabina, un telecadira i dos teleesquís) estan oberts.

Altrament de la neu l'estació ha preparat activitats nadalenques com contes per a la mainada, la celebració de la Missa del gall i la tradicional cantada de nadales i el concert de Sant Esteve.   Per la seva banda, Vallter 2000 continua amb tan sols quatre de les seves 13 pistes obertes. Així mateix cal destacar que ha rebut una nova ajuda de 60.000 euros per a acondicionar accessos. Es tracta d'un nou paquet d'1,1 milions d'euros que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) concedeix a les estacions d'esquí alpí en el marc del Pla director d'estacions de muntanya. Aquestes ajudes se sumen a l'1,5 milions d'euros concedits per millorar els canons de neu.  

Notícies relacionades: Esquí al Ripollès: més de 15.000 euros en subvencions i poca neu (06/12/07) // Vallter obra 4 de les seves 13 pistes (21/12/2007)



--
Arnau Urgell i Vidal
Periodista ambiental
Mas Caganell s/n. 17500 Ripoll
arnauurgell.wordpress.com
646 98 16 97

#23769 De: "marcbatllori" <marcbatllori@...>
Fecha: Vie, 21 de Dic, 2007 6:36 pm
Asunto: Programes de Postgrau en SIG
marcbatllori
Sin conexión Sin conexión
Enviar mensaje Enviar mensaje
 
Benvolguts/des

Per a qui li pugui interessar:

Programa de Postgrau d'Aplicacions Territorials del SIG
http://www.fundacio.upc.edu/cursos/sig_territori.php

Programa de Postgrau d'Aplicacions Medioambientals del SIG
http://www.fundacio.upc.edu/cursos/sig_ambient.php

Curs de Postgrau de SIG: Estudis Territorials
http://www.fundacio.upc.edu/cursos/sig_estudis.php

Aquests postgraus estan organitzats per la Fundació UPC i pel Centre
de Política del Sòl i Valoracions de la UPC.

Conjunt de postgraus que van dirigits a l'aplicació de les tecnologies
a l'àmbit professional de la gestió del territori, tal com
planificació territorial, gestió urbana, medi ambient, geomàrketing, etc.
L'aprenentatge s'orienta, per mitja d'experiències, casos pràctics i
tallers, cap a assentar noves formes d'abordar el treball d'anàlisi i
gestió de les diferents escales del territori, la ciutat i
les actuacions en el medi natural.

La Llei catalana de la Informació Geogràfica, el Pla Cartogràfic, el
desenvolupament de les infraestructures de dades espacials i les noves
activitats que se'n deriven, la posada en marxa de la Directiva
europea INSPIRE i l'evolució general de creixement de les tecnologies
de la Informació Geogràfica i les seves aplicacions, dibuixen un
escenari molt favorable per als interessats en dur a terme la seva
tasca professional en aquest àmbit o pels que volen millorar la seva
activitat actual amb les possibilitats que la tecnologia SIG depara.

Per a més informació: Fundació Universitat Politècnica de Catalunya
(tel.934015869, e-mail: info.urbanisme@ fundacio. upc.edu)

#23768 De: "Llista territori" <llista.territori@...>
Fecha: Vie, 21 de Dic, 2007 7:32 am
Asunto: Sequera-Medio Ambiente aplaza las posibles restricciones a mayo
llista.territori@...
Enviar mensaje Enviar mensaje
 

EL PAÍS 21.12.07

Medio Ambiente aplaza las posibles restricciones a mayo

El consejero Baltasar responsabiliza a CiU de los efectos de la sequía

EL PAÍS - Barcelona - 21/12/2007

Medio Ambiente llevaba semanas advirtiendo de que en marzo habría cortes de agua de uso doméstico en caso de mantenerse el bajo nivel de lluvias. Pero ayer el titular del departamento, Francesc Baltasar, sorprendió al aplazar las posibles restricciones hasta los meses de mayo o junio. El ecosocialista argumentó en declaraciones a TV-3 que las actuaciones que ha puesto en marcha su departamento para hacer frente a la sequía permiten garantizar que Cataluña pase prácticamente toda la primavera sin restricciones en el suministro de agua de boca. "Si no llueve, tendrá que haber cortes en el suministro, pero más tarde de lo que se dijo en un principio", afirmó el titular de Medio Ambiente.

Este trabajo, dijo Baltasar, empezó el pasado mes de abril con la aprobación del decreto de sequía, una medida que ha dado sus primeros resultados al conseguir reducir el 5% el consumo de agua. El ecosocialista enumeró algunas de las actuaciones que ha llevado a cabo su departamento para combatir la falta de precipitaciones: impulsar la reutilización del agua, la puesta en marcha de la planta desaladora de El Prat de Llobregat y la ampliación de la de Tordera. "Haremos lo posible y lo imposible para evitar restricciones, porque el objetivo es que Cataluña pase todo 2008 sin cortes de agua", subrayó Baltasar.

Críticas a CiU

Baltasar acusó a CiU de ser responsable "en cinco sextas partes" de los efectos de la sequía por haber "olvidado este problema durante 23 años y no llevar a cabo una política clara del agua". Asimismo rechazó la histórica propuesta de CiU de trasvasar agua del Ródano (Francia) asegurando que sería "un error estructural importante" dejar que "el principal recurso de Cataluña para el abastecimiento de agua sea una comunidad de regantes francesa" y apostó principalmente por construir desaladoras.

El consejero subrayó que el problema de la sequía es "estructural" y requiere "soluciones estructurales", aunque insistió en que se tomarán las medidas necesarias para garantizar el abastecimiento incluso "trayéndola en barcos".

Cataluña vive la peor sequía de la última década. Los pantanos catalanes se encuentran al 27% de su capacidad, frente al 53% de hace un año.


#23767 De: "Llista territori" <llista.territori@...>
Fecha: Vie, 21 de Dic, 2007 7:31 am
Asunto: Urbanisme Sant Andreu-Els terrenys de la Mercedes Benz podrien ser el marc d'un miler de pisos públics
llista.territori@...
Enviar mensaje Enviar mensaje
 

EL PUNT 21.12.07

Els terrenys de la Mercedes Benz podrien ser el marc d'un miler de pisos públics



EL PUNT. Barcelona.
L'Ajuntament va aprovar ahir els criteris d'ordenació de la parcel·la que ocupa la fàbrica Mercedes Benz al carrer Sant Adrià, al districte de Sant Andreu, als quals s'hauran de subjectar els propietaris en cas que en vulguin impulsar la transformació. El sòl ara qualificat com a industrial passaria a ser sòl per a usos bàsicament d'habitatge en règim de protecció pública. La parcel·la té una superfície de nou hectàrees i s'hi podran fer uns 1.500 habitatges, dels quals 1.000 hauran de ser protegits i 500, lliures. Una vegada aprovats els criteris, correspondrà als propietaris la iniciativa de la transformaci

#23766 De: info eco-union <info@...>
Fecha: Jue, 20 de Dic, 2007 12:14 pm
Asunto: [Curso básico on-line 2008 - ECOLOGÍA URBANA Y CAMBIO CLIMÁTICO (3ª edición)]
info@...
Enviar mensaje Enviar mensaje
 
Curso básico on-line 2008 - ECOLOGÍA URBANA Y CAMBIO CLIMÁTICO
Del 4 de febrero al 28 de marzo de 2008
30 horas
1 crédito de libre elección
Idioma: castellano
 
eco-union organiza la 3ª edición del Curso de Ecología Urbana y Cambio Climático en formato on-line y con la colaboración de la Universitat Oberta de  Catalunya (UOC), el Campus por la Paz y la Solidaridad y la Universidad  Politécnica de Cataluña (UPC).
Esta 3ª edición surge del éxito obtenido en las anteriores ediciones del  curso, acreditadas por la UAB y la UPC y avaladas por la Generalitat de  Catalunya y el Ayuntamiento de Barcelona.
El curso va dirigido a estudiantes, asociaciones, técnicos de medio ambiente de la administración pública o entidades privadas, profesionales de la ingeniería, arquitectura, urbanismo, gestión del  territorio, movilidad, calidad ambiental.
 
Duración:
2 meses (estimación: 30 horas)
1 módulo / semana, equivalente a 3 horas de dedicación semanal.
6 módulos en total + 1 módulo introducción
1 trabajo final de curso equivalente a 10 horas de dedicación. (Ver programa adjunto.)

Precio:
190€ profesionales y administración pública.
150€s estudiantes, desempleados, entidades sin ánimo de lucro y socios de eco-union.
(25% descuento para las inscripciones realizadas antes de 15 de enero 2008 - Se ofrecen dos becas de inscripción al 50%.
 Infórmate en
info@eco-union.org )

Plazas limitadas
Plazo de inscripción:  hasta 24 de enero 2008.

Inscripciones y más información en:
www.eco-union.org
 
--
eco-union
Dirección: Sant Pere més Alt 25, bajos, 08003 Barcelona
Tel/Fax: +34 93 319 16 80
E-mail: info@...
Web: www.eco-union.org
Si no es del todo necesario, no imprimas este mensaje. Si lo haces, utilita hojas usadas por una cara o papel 100% reciclado y blanqueado sin color. De esta manera ayudarás a ahorrar agua, energía y recursos forestales. ¡GRACIAS!

#23765 De: Silvia Montoya <smmtrad@...>
Fecha: Jue, 20 de Dic, 2007 1:40 pm
Asunto: [Curso básico on-line 2008 - ECOLOGÍA URBANA Y CAMBIO CLIMÁTICO (3ª edición)]
smmtrad@...
Enviar mensaje Enviar mensaje
 
Curso básico on-line 2008 - ECOLOGÍA URBANA Y CAMBIO CLIMÁTICO
Del 4 de febrero al 28 de marzo de 2008
30 horas
1 crédito de libre elección
Idioma: castellano
 
eco-union organiza la 3ª edición del Curso de Ecología Urbana y Cambio Climático en formato on-line y con la colaboración de la Universitat Oberta de  Catalunya (UOC), el Campus por la Paz y la Solidaridad y la Universidad  Politécnica de Cataluña (UPC).
Esta 3ª edición surge del éxito obtenido en las anteriores ediciones del  curso, acreditadas por la UAB y la UPC y avaladas por la Generalitat de  Catalunya y el Ayuntamiento de Barcelona.
El curso va dirigido a estudiantes, asociaciones, técnicos de medio ambiente de la administración pública o entidades privadas, profesionales de la ingeniería, arquitectura, urbanismo, gestión del  territorio, movilidad, calidad ambiental.
 
Duración:
2 meses (estimación: 30 horas)
1 módulo / semana, equivalente a 3 horas de dedicación semanal.
6 módulos en total + 1 módulo introducción
1 trabajo final de curso equivalente a 10 horas de dedicación. (Ver programa adjunto.)

Precio:
190€ profesionales y administración pública.
150€s estudiantes, desempleados, entidades sin ánimo de lucro y socios de eco-union.
(25% descuento para las inscripciones realizadas antes de 15 de enero 2008 - Se ofrecen dos becas de inscripción al 50%.
 Infórmate en
info@eco-union.org )

Plazas limitadas
Plazo de inscripción:  hasta 24 de enero 2008.

Inscripciones y más información en:
www.eco-union.org
 
--
eco-union
Dirección: Sant Pere més Alt 25, bajos, 08003 Barcelona
Tel/Fax: +34 93 319 16 80
E-mail: info@...
Web: www.eco-union.org
Si no es del todo necesario, no imprimas este mensaje. Si lo haces, utilita hojas usadas por una cara o papel 100% reciclado y blanqueado sin color. De esta manera ayudarás a ahorrar agua, energía y recursos forestales. ¡GRACIAS!

 


 




¿Chef por primera vez? - Sé un mejor Cocinillas.
Entra en Yahoo! Respuestas.

#23764 De: "Llista territori" <llista.territori@...>
Fecha: Vie, 21 de Dic, 2007 7:28 am
Asunto: Lleida invertirà 71 milions a ampliar la fira de mostres
llista.territori@...
Enviar mensaje Enviar mensaje
 

EL PERIÓDICO 21.12.07

Lleida invertirà 71 milions a ampliar la fira de mostres

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ
LLEIDA

La Generalitat, la Cambra de Comerç de Lleida, l'ajuntament de la capital i la Diputació de Lleida invertiran 71 milions d'euros en l'ampliació d'instal.lacions i certàmens de la Fira de Lleida, que des de ja fa uns anys és la segona institució firal de Catalunya, després de la de Barcelona. El propòsit, va dir ahir l'alcalde de la ciutat, Àngel Ros (PSC), és que l'any 2015 la fira lleidatana "compti amb 32 salons consolidats, quatre d'aquests de caràcter internacional, i aculli 500.000 visitants anuals".
Aquesta és, almenys, la previsió del pla estratègic de la Fira de Lleida, donat a conèixer ahir pels quatre patrons de l'entitat. Les obres del primer dels tres o quatre pavellons previstos començaran el 2009 a la zona de l'antiga Hípica, va dir Ros. En total, seran 100.000 metres quadrats de recinte firal, 25.000 dels quals estaran coberts, amb un aparcament per a 2.500 vehicles. "La intenció és multiplicar per quatre el nombre de salons respecte a l'any 2005; per tres, el nombre d'expositors; per 2,5, la superfície coberta d'exposició, i per dos, el nombre de visitants", va detallar el director de la fira, Xavier Roca.
El principal impacte d'aquesta actuació serà urbanístic, va avançar l'alcalde de la ciutat. En primer lloc, els Camps Elisis recuperaran la seva funció de parc urbà al traslladar-se la fira cap al nord-est. A més a més, la zona es connectarà amb el futur centre de convencions de la Llotja mitjançant una nova passarel.la sobre el Segre.


#23763 De: Alfons Recio <geosalut@...>
Fecha: Jue, 20 de Dic, 2007 3:37 pm
Asunto: parc tecnològic de Manresa - ha d’estar en obres el mes de març
geosalut
Sin conexión Sin conexión
Enviar mensaje Enviar mensaje
 
Regió 7 20/12/2007
 
 
El futur parc tecnològic de Manresa
ha d’estar en obres el mes de març
 
El parc tecnològic de Manresa, l’obra més significativa
que impulsa la societat mixta de capital privat i públic
PTB, és a un pas d’iniciar les obres. Els inversors tenen
pressa per poder veure executat el projecte
 

ENRIC BADIA

Manresa
El Parc Central, el futur parc
tecnològic de la Catalunya central,
ja té programada la data
d’inici d’obres: el mes de març
del 2008. El començament de la
construcció traurà pressió a la societat
Projectes Territorials del
Bages (PTB), impulsora del projecte,
que ha vist com els darrers
mesos creixia la tensió en el si del
consell d’administració. Els empresaris
que hi són presents entenen
que l’inici d’obres no pot tenir
més demores per no perdre
l’oportunitat de posar sòl a disposició
per a noves implantacions
empresarials.
 
PTB va néixer fa cinc anys amb
la voluntat de reunir capital del
Bages procedent tant del sector
públic (minoritari) com privat
per poder impulsar junts projectes
estratègics per a la comarca.
Un d’aquests és el parc tecnològic.
 
A més a més,també s’està treballant
en dos polígons més, un a
Sant Fruitós de Bages i l’altre entre
Sant Vicenç de Castellet i
Castellbell i el Vilar.
 
Els canvis urbanístics que s’han
hagut de fer per poder desenvolupar
el projecte del Parc Central
han fet retardar la seva aprovació
a nivell urbanístic. Amb aquesta
fase superada, ara es treballa en
la redacció del projecte de construcció
i es vol adjudicar en les
properes setmanes les obres de
construcció.
 
Entre altres problemes,
la proposta ha hagut de superar
la prova de posar d’acord
els ajuntaments de Manresa i
Sant Fruitós de Bages, i,sobretot,
fer canviar una previsió de Carreteres
de la Generalitat, que tenia
previst fer passar per aquest
terreny un enllaç des del nus del
Guix fins a l’eix transversal.Ara,
l’eix del Llobregat continuarà
passant encaixonat per la zona
del Guix, on la Generalitat preveu
un túnel.
 
Des del PTB s’explica
que ha calgut demostrar la
idoneïtat de l’espai triat. Des de
la Generalitat es van posar les
mans al cap quan van veure que
l’Ajuntament de Manresa no respectava
les previsions de Carreteres,
però al final hi han trobat
solucions alternatives.
 
Des de PTB s’hi afegeix un altre
factor que també ha allargat el
procés:
«s’ha volgut fer un projecte
de manual»
, amb la participació
d’experts que han informat
sobre la seva idoneïtat, amb la
convocatòria d’un concurs per
poder encarregar la redacció del
projecte... També s’ha hagut de
repensar l’accessibilitat a la zona
després que les primeres propostes
de PTB no fossin acceptades.
 
Els darrers mesos, el projecte
s’ha anat presentant a la comarca,
el que ha servit per tenir els
primers contactes amb els empresaris
i per acabar de definir-lo.
 
Això ha permès als responsables
de PTB anar fent contactes i lligar
compromisos per part d’empresaris
que estan decidits a instal
·lar-s’hi. No s’ha pogut fer una
feina de comercialització definitiva,
perquè el parc encara no té
un projecte definitiu que serveixi
per veure com es poden instal·lar
les diferents empreses.
 
La veritable
tasca de comercialització s’ha
d’iniciar aviat. De totes maneres,
també es compta que implantacions
com la del Centre Tecnològic
del Bages (CTB) siguin ja un primer
punt de partida per trobar sinergies,
per captar empreses amb
voluntat d’implantar-se al costat
del CTB.
 
El Parc Central va més enllà de
la urbanització de la majoria
d’espais industrials. Les
instal·lacions passen totes per
una galeria que les distribueix i
sota de cada bloc d’edificis hi ha
d’haver plantes per a aparcaments
de cotxes, s’han de fer places
i s’han d’urbanitzar els espais
oberts.
 
El moviment de terres pot
fer-se de manera paral·lela a la
construcció dels diferents edificis.
 
Polígons a Sant Fruitós i a Sant Vicenç
 
Projectes Territorials del Bages (PTB) també té a
punt per fer-hi obres el projecte de Sant Fruitós de Bages,
un polígon que queda situat entre l’eix transversal
i l’eix del Llobregat, just al punt on hi ha la intersecció
d’aquestes dues carreteres.
 
Les obres d’aquest projecte
es poden iniciar el mes de
gener. El projecte està acabat
i les obres ja se sap quina
empresa les ha de fer.
 
En
breu, les màquines han de
començar a treballar-hi.
Una de les novetats que
aporta el polígon és la construcció
d’una subestació,
que ha de donar energia a
aquest polígon i a altres
veïns, amb la qual cosa es
garantirà el servei a la resta
d’implantacions presents i
futures de la recta de Sallent.
 
El polígon de Sant Vicenç i
Castellbell és el que té el
procés més endarrerit. De
totes maneres, Sant Vicenç
ja hi ha donat el vistiplau i la
setmana vinent ho farà l’Ajuntament
de Castellbell i el
Vilar.
 
Des del PTB, s’explica
que no hi ha ajudat el fet
que en tres anys hi hagi hagut
quatre alcaldes a Sant
Vicenç.
 
Des de l’Ajuntament,
el regidor d’Urbanisme,
Jaume Masats, hi afegeix
que s’han hagut de resoldre
les al·legacions que
han presentat diferents particulars
implicats en el projecte.
 
Masats considera que tenir
el polígon enllestit serà
una molt bona notícia per al
municipi, que estava mancat
d’espai industrial.
 

Josep Maria Ribas.
President de PTB
«Hem de pitjar el gas a
fons per aprofitar les
noves oportunitats»
 
Manresa
Josep Maria Ribas, president
del consell d’administració de
Projectes Territorials del Bages,
admet que a la societat li hauria
agradat poder anar més de pressa
en la tramitació dels projectes,
no haver passat cinc anys des de
l’adquisició dels terrenys fins a la
materialització dels projectes.
 
Però de la mateixa manera,entén
que encara s’està al davant d’altres
comarques veïnes, com per
exemple Osona, on ara comencen
a organitzar el capital per
muntar una societat de característiques
similars a la bagenca.
 
Enguany la societat arriba als
cinc anys.
«Es va fer amb una visió
de futur important, sense referents,
i ens vam trobar que ens havíem
d’obrir camí».
 
Amb aquest
argument,Ribas explica una part
del temps d’espera per veure realitzats
els projectes anunciats.
–Hi ha crisi al PTB?
No. Però cada cop que hi ha
hagut una minitensió hem tornat
als arguments de l’inici i n’hem
sortit reforçats. Ho vam definir
bé, però no teníem les fites posades.
Segurament se’ns ha endarrerit
més del compte, però no sé si
anem un any tard o cinc anys
d’hora, perquè en altres comarques
veïnes [Osona] tot just comencen
ara a fer el desemborsament
de capital.Avui, PTB, tot i
no tenir una obra per ensenyar
què és el que està fent, som un referent
per a altres comarques.Des
de l’administració catalana consideren
que anem per sobre del millor
calendari previst, i, possiblement,
la part privada i la part d’excel
·lència empresarial, els que viuen
cada dia pendents dels costos
d’oportunitat i preocupats per
deixar escapar oportunitats,tenen
més pressa i poden neguitejar en
algun moment per la consecució
de projectes.
 
–Què valora la Generalitat del
PTB?
La Generalitat veu que el model
de PTB es pot replicar arreu
del país.A la Generalitat li costa,a
vegades, captar la sensibilitat del
territori, les diferents sensibilitats,
l’opinió de les diferents formacions
polítiques... Creiem que la
bondat del projecte és tal, que tothom
ho veu clar.
 
–El PTB es pensava que pel fet
de tenir a dins del seu consell
d’administració institucions públiques
hi hauria una millor predisposició?
La predisposició ha estat bona,
boníssima.Ara els fets, els tràmits,
ens han fet endarrerir.Però la part
pública ha après coses de la part
privada i al revés. El més bo és
que hem creat un vincle que sabem
que tots estem empenyent en
la mateixa direcció. Els ritmes de
treball, a vegades, han estat diferents.
Sabíem que ens ficàvem en
projectes complexos. Jo crec que
hem caminat molt. L’any que ve
es veuran les realitats,al Parc Central
i a Sant Fruitós.
 
–Si hi ha hagut un debat intern
és perquè es van marcar unes fites
i no s’han complert?
–La confiança del consell d’administració
és total. El consell reclama
que el cost d’oportunitat
s’entengui i ens diu que hem de
pitjar tot el gas a fons per aprofitar
les noves oportunitats.El 2007
ha estat un any decisiu:ens ha permès
portar les actuacions a un nivell
de poder veure la llum aviat.
 
–Hi ha la sensació que és un ara
o mai, que aquest és el moment
econòmic oportú?
–El que hem de tenir clar és que
hem de tenir el terreny urbanitzat
tan aviat com sigui possible. El
que volem és que la part pública
entengui que,avui,el cost de no tenir
el producte a temps s’ha de tenir
en compte.Hi ha un cost. No
ens esperaran eternament. Des de
l’administració costa d’entendre,
els tràmits són feixucs.
 
–L’oportunitat que comenta té
dates. Entengui’m, si el 2008 urbanitzen
els polígons de Parc
Central i de Sant Fruitós, durant
el 2009 hi haurà aquesta oportunitat
de vendre l’espai i construirhi;
en aquest moment és quan es
considera que hi haurà la situació
d’oportunitat?
Nosaltres mirem de fer les coses
ben fetes. Jo sí que vull dir que,
tot i la sensació que hi pot haver
entre els que formen el consell
d’administració que no es vol que
passi el moment, no hi ha falta de
confiança en el projecte. El consell
d’administració està molt
tranquil. Sap que la primera fase
de posicionament en l’adquisició
de terrenys es va fer bé. Encara
més, crec que no es podria haver
fet millor. I també que la virtut del
PTB és que sabem que han de ser
rendibles. Però qui ha invertit al
PTB no ho ha fet només per una
qüestió de rendibilitat.
 
–PTB es troba en una bona situació
econòmica per afrontar l’execució
dels projectes?
–Tot fins ara s’ha fet amb recursos
propis, amb un capital de 15
milions d’euros.Sempre hem previst
que l’adquisició de terrenys i
la gestió del dia a dia s’havia de
fer amb recursos propis. I a partir
d’aquí, hem de recórrer al finançament
extern.
 
–De tot el que s’ha fet fins ara,si
tot ha estat tan excel·lent, de veritat
que no canviarien res?
–No, no. Potser ho canviaríem
tot. Que no vol dir que no ho haguem
fet excel·lent.Això sí, pel camí
n’aprens. El que va al davant
troba els entrebancs i potser el segon
cop que passa per un lloc evitarà
els entrebancs.
 
–I ara, després dels projectes ja
encaminats, cap on va el PTB?
Evidentment, ara és una de les
coses que hem d’estudiar. Tot el
que siguin projectes que incloguin
el desenvolupament del territori
econòmicament i socialment té
molt sentit. Estem mirant projectes
de turisme i oci, temes d’infraestructures
bàsiques (que no han
de ser només locals), formació
d’alt nivell... Ara ens toca fer un
canvi en les inversions, que no siguin
de sòl.Tenim el magatzem de
sòl cobert.
 
–La societat ha de créixer?
–De moment no, però tenim
ofertes tant públiques com privades
per entrar-hi. El creixement el
decidirà,en tot cas,el consell d’administració.
 
LES FRASES
«No sé si anem un any
tard o cinc anys
d’hora. Altres
comarques comencen
ara el procés que vam
iniciar fa cinc anys»
«La Generalitat veu
que el model del PTB
es pot replicar arreu
del país»
«La part pública ha de
tenir en compte que
no tenir el producte a
punt té un cost
d’oportunitat»
«Del procés que s’ha
seguit fins ara potser
ho canviaríem tot,
però això no vol dir
que no hagi estat
excel·lent. Caminant
n’hem après»
«Per al futur, estem
mirant projectes de
turisme i oci, incidir en
infraestructures
bàsiques i en la
formació d’alt nivell»
 
 



¿Chef por primera vez? - Sé un mejor Cocinillas.
Entra en Yahoo! Respuestas.

#23762 De: "FRANCESC XAVIER C. PAUNERO AMIGO" <xavier.paunero@...>
Fecha: Jue, 20 de Dic, 2007 9:32 pm
Asunto: Biografia no autoritzada del conseller Francesc Baltasar
xavier.paunero@...
Enviar mensaje Enviar mensaje
 
Directa, núm. 75, 19 de desembre 2007. Sant Feliu Respon
/baixllobregat@.../

Baix Llobregat// Del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) al poder

Biografia no autoritzada del conseller Francesc Baltasar

L’any 1974 Francesc Baltasar i Albesa va arribar a Sant Feliu com a
polític professional enviat pel Partit Socialista Unificat de Catalunya
(PSUC), on va exercir el càrrec de secretari general del Baix Llobregat
fins l’any 1979.

Segons companys de militància de l’època, a conseqüència de la
clandestinitat, era habitual que els alliberats rebessin un sou a través
de fer feines en empreses privades. En el cas de Baltasar, tot i que no
era periodista, va començar a treballar pel Grupo Mundo. D’aquesta manera,
es va poder dedicar plenament a la política. Aquest fet, però, va
propiciar l’impuls mediàtic de Baltasar amb al seva participació a la
tertúlia esportiva La Barberia, al programa Bon dia Catalunya de Televisió
de Catalunya o al programa Catalunya Nit de Catalunya Ràdio.

21 anys d’alcaldia

A les primeres eleccions democràtiques de l’any 1979 va ser escollit
alcalde de la ciutat, un càrrec que va mantenir fins l’any 2000. Durant
aquests 21 anys, les polítiques ambientals a Sant Feliu s’han traduït en
la col.-locació d’algunes plaques solars en edificis públics i en la
conversió d’algun carrer cèntric en carrer de vianants.  Com a contrapunt,
s’ha allargat repetidament la concessió d’explotació de la muntanya a la
cimentera Sanson, tant la pedreta com la continuació de la indústria dins
el terme municipal de Sant Feliu de Llobregat. També cal destacar que el
municipi pràcticament ha duplicat el terreny construït, s’han requalificat
nombroses hectàrees de sòl i s’ha avançat progressivament cap a  la zona
forestal del parc de Collserola. Al capdavant de moltes d’aquestes
operacions urbanístiques, hi trobem l’exregidora d’urbanisme Maria
Comellas, que en aquella època era la dona de Francesc Baltasar.

El desembre de 2003 Baltasar va ser nomenat secretari general del
Departament de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat
fins el 21 d’abril de 2006, que va ser nomenat conseller del Departament
de Medi Ambient i Habitatge (DMAH). Alhora, la seva exdona, Maria Comellas
va ser nomenada directora general de Qualitat Ambiental del DMAH.

La ‘garantia’ , el seu mandat

En les primeres declaracions que va fer coma  conseller de Medi Ambient,
Baltasar va afirmar que posava coma garantia les actuacions ecològiques i
de protecció mediambiental que havia fet durant el seu mandat a Sant
Feliu. L’actual alcalde, Juan Antonio Vàzquez, s’encarregava de rebatre
aquestes paraules en una preguntes efectuada a l’entrevista amb l’alcalde,
on responia amb un clar “no crec que aquestes (les polítiques ambientals)
fossin el principal aspecte a destacar de la gestió del Sr. Baltasar i
d’iniciativa per Catalunya-Verds durant els 21 anys del seu mandat”.

Actualment, el conseller Baltasar té sobre la taula una llarga llista
d’entitats i plataformes ecologistes que s’oposen a unes polítiques
ambientals polèmiques, soviet supeditades als interessos empresarials. És
el cas de Sant Feliu de Llobregat, on la plataforma Aire Net ha articular
una gran oposició ciutadana per aconseguir un gest del DMAH. Segons
publicava El País el 4 de novembre de 2007, Joan Saura ha elaborat una
guia per ensenyar a negociar amb el gran nombre d’entitats que practiquen
el que anomenen cultura del no i que, segons dades de la Generalitat, són
més d’un centenar i continuen augmentant. Miquel Noguer, periodista de El
País, assenyala que la guia vol evitar que es formin aquestes entitats, ja
que un cop formades es fa més difícil aplicar les polítiques previstes pel
poder català.

Nepotisme a la Generalitat

El 28 de desembre de 2006, el Diari oficial de la Generalitat va publicar
el nomenament de Lluna Baltasar Comellas, filla del conseller Francesc
Baltasar i de la directora de Qualitat Ambiental Maria Comelles. El càrrec
que s’assignava al DOGC és el d’adjunta a l’oficina de Comunicació de la
Presidència. Actualment, mare, pare i filla gaudeixen de sous de
l’Administració pública.

#23761 De: "FRANCESC XAVIER C. PAUNERO AMIGO" <xavier.paunero@...>
Fecha: Vie, 21 de Dic, 2007 7:28 am
Asunto: Un informe preveu que la construcció perdi 250.000 llocs de feina en 2 anys
xavier.paunero@...
Enviar mensaje Enviar mensaje
 
Diari de Girona, 21.12.07 Efe/DdeG, Madrid

Un informe preveu que la construcció perdi 250.000 llocs de feina en 2 anys
L'estudi del BBVA diu que el preu de l'habitatge baixarà el 2008
El BBVA preveu que en els pròxims dos anys es destrueixin fins a 250.000
llocs de treball en el sector de la construcció per l'alentiment de
l'edificació d'habitatges, que només en 2008 caurà el 3,5%. Aquestes dades
pertanyen a l'últim informe sobre el sector immobiliari del servei
d'estudis del BBVA, que a més pronostica una caiguda real del preu de
l'habitatge per a l'any que ve, ja que només creixerà l'1,4%, per sota de
l'IPC previst.
Respecte a la pèrdua d'ocupacions en el sector de la construcció,
l'economista cap del servei d'estudis del BBVA, Jose Luis Escrivá, va
detallar que la caiguda de l'edificació residencial suposarà la destrucció
de 90.000 llocs de treball en 2008, xifra que podria alcanzar els 160.000
en 2009.
L'informe descarta un descens brusc tant de l'ocupació com a conseqüència
de la frenada de l'edificació residencial atès que durant 2008 encara
estaran en construcció una part dels habitatges iniciades en els dos
últims anys.
Al contrari del que passa als Estats Units o a Irlanda, on gairebé tots
els habitatges són unifamiliars i el descens de l'activitat es trasllada
instantàniament, a Espanya l'efecte pot tardar fins a dos anys a causa que
la majoria dels immobles són edificis en altura.
Escrivá va assenyalar que el bon funcionament d'altres sectors com el de
serveis compensarà la destrucció de llocs de treball que es produirà en la
construcció en 2008.No obstant això, les previsions del BBVA apunten cap a
un alentiment del creixement de l'ocupació total, que al tancament
d'aquest any suposarà 631.000 nous llocs de treball -dels quals el sector
construcció aportarà 162.000-, mentre que en 2008 se situarà en 289.000
llocs.
L'informe assenyala que l'ajust gradual de l'oferta a un menor demanda
portarà aconsegueixo l'any que ve una caiguda de l'activitat promotora
residencial del 3,5%, després de tancar 2007 amb un creixement previst al
voltant al tres per cent.Aquest alentiment prevista es traduirà en un
menor petició de llicències per a noves edificacions que, segons els
càlculs del BBVA, seran de 675.000 visats en 2007 i menys de 500.000 en
2008.
Enfront del refredament del mercat residencial, l'estudi destaca el paper
que jugaran les administracions públiques que incrementaran l'any que ve
el pressupost destinat tant a obra civil com a habitatge protegida.
Respecte a l'entorn financer, més restrictiu des de la crisi de les
hipoteques d'alt risc als Estats Units, l'estudi preveu que l'any que ve
els crèdits concedits a les promotores d'habitatge creixin un 10%t,
enfront del 35%de 2007 i al 50%de 2006.

#23760 De: Alfons Recio <geosalut@...>
Fecha: Jue, 20 de Dic, 2007 3:32 pm
Asunto: Prou Sal! entra 1.402 al·legacions perquè no es traslladi la línia del runam del Cogulló
geosalut
Sin conexión Sin conexión
Enviar mensaje Enviar mensaje
 
Regió 7 20/12/2007
 
Prou Sal! entra 1.402 al·legacions perquè no
es traslladi la línia del runam del Cogulló

DAVID BRICOLLÉ

Sallent
La plataforma Prou Sal! va entrar
ahir per fer-ne el registre a
l’ajuntament un total de 1.402
al·legacions de particulars en què
demanen que es denegui el trasllat
d’un tram de la línia que passa
a tocar del runam del Cogulló,
operació que permetria ampliar
l’espai d’abocament de residus
procedents de les mines de potassa.
 
Els arguments que s’hi esgrimeixen
es fonamenten principalment
a considerar que els estudis
necessaris que complementen la
petició feta per Endesa per poder
fer el trasllat no tenen en compte
el veritable objectiu d’aquesta
operació,que és permetre el creixement
de la muntanya de runam.
 
Les al·legacions van adreçades
tant a l’alcalde de Sallent –ja que
és a través de l’Ajuntament que
la companyia elèctrica ha sol·licitat
el permís per fer el trasllat–
com al director general d’Urbanisme,
ja que el consistori ha derivat
cap a aquest organisme la
decisió final.
 
Albert Junyent, portaveu de
Prou Sal!, va avançar que aquestes
1.402 no seran les úniques
al·legacions que es presentaran,
sinó que són les que s’han canalitzat
a través d’aquest col·lectiu,
«però tenim constància que a través
d’altres, com la plataforma
Montsalat, també se n’entraran
més»
.
 
En les que es van lliurar
ahir els signants al·leguen que
l’autorització al trasllat de les línies
donaria lloc, tal com es reconeix
en la memòria justificativa
de la sol·licitud, a una ampliació
de l’espai d’abocament del runam
del Cogulló,«i aquest no disposa
de la corresponent autorització
ambiental, ni de la llicència
d’activitats».
 
També s’hi posa de
manifest que la totalitat del terreny
on el desplaçament de les línies
permetria abocar runam
«està classificat com a sòl no urbanitzable
forestal, que ha de ser objecte
de conservació i manteniment
»
.
 
En les al·legacions s’argumenta
també que els diferents estudis
presentats, com ara el d’impacte
i integració paisatgística i el
de l’impacte en l’aigua no tenen
en compte que no es tracta d’un
trasllat de línies «qualsevol», sinó
que es demana per permetre una
ampliació «que forma part d’un
conjunt, el runam del Cogulló i les
basses de fangs, que estan contaminant
greument la comarca i salinitzant
el Llobregat».
 
Els firmants
de les al·legacions consideren
que els estudis que acompanyen
la sol·licitud de trasllat
«haurien de preveure aquest aspecte
essencial»
.
 
En alguns dels escrits contraris
al trasllat s’incideix que «som davant
d’una desviació de poder» pel
fet que «es fa veure que s’aplica
una norma d’interès públic per fer
prevaler en realitat un interès privat,
permetent una ampliació del
runam salí on avui hi ha una bassa
de fangs». Junyent va destacar
que amb les al·legacions «es posa
de manifest que tenim molta gent
al darrere que no vol que el runam
creixi més».
 
 



¿Chef por primera vez? - Sé un mejor Cocinillas.
Entra en Yahoo! Respuestas.

#23759 De: "Llista territori" <llista.territori@...>
Fecha: Vie, 21 de Dic, 2007 7:27 am
Asunto: Transformació urbana Illa Fradera (Badalona)-Badalona no preveu cap vivenda social a la reforma de Can Fradera
llista.territori@...
Enviar mensaje Enviar mensaje
 

EL PERIÓDICO 21.12.07

Badalona no preveu cap vivenda social a la reforma de Can Fradera

  1. • L'ajuntament, que posseeix dos terrenys davant de la plaça, ha descartat incloure-hi pisos protegits
  2. • El consistori aprovarà avui elevar de sis a vuit plantes l'altura dels nous edificis de la zona
 
DAVID PLACER
BADALONA

La reforma urbanística que redefinirà el centre de Badalona i crearà una nova plaça central a Can Fradera, a pocs metres de l'ajuntament, no contempla construir pisos de protecció oficial. Els grups polítics discutiran avui en el ple municipal la modificació del Pla General Metropolità per permetre que els edificis dels voltants de la futura plaça augmentin la seva altura de sis a vuit plantes. La reforma urbanística farà desaparèixer les petites cases de la zona i incentivarà la creació de nous blocs, però cap d'ells estarà destinat a vivenda protegida.
Els responsables municipals defensen l'absència de vivenda pública al nou eix de centralitat de Badalona per la falta de recursos legals per obligar els constructors a impulsar pisos socials. Segons la llei del sòl, vigent des de mitjans d'any a tot Espanya, els promotors que construeixin més d'un 15% de vivenda nova hauran de destinar un percentatge de les obres a pisos protegits. "No podem exigir vivenda social als promotors. Si tinguéssim les eines legals, ho faríem", va explicar Jordi Serra, gerent d'Urbanisme de l'ajuntament.

SOLARS EN CONFLICTE
Però justament al davant de la que serà la gran plaça verda de Badalona, es troben dos terrenys municipals que tampoc han estat tinguts en compte per a pisos protegits, una de les principals demandes ciutadanes, especialment entre joves i gent gran. Els responsables municipals asseguren que en aquells espais no és possible aixecar blocs independents i s'haurà de negociar el seu destí amb la resta dels propietaris.
L'ajuntament opina que l'absència de vivendes de protecció oficial a la zona no ha de ser interpretada com una falta d'interès en el tema, ja que les grans inversions en pisos protegits s'executaran en altres promocions, com per exemple la que es planifica al passeig de Sant Joan i l'autopista C-31.
Carles Sagués, líder d'IC-V a Badalona, creu que l'absència de pisos protegits a Can Fradera demostra que el model urbanístic és "profundament liberal i poc social". El seu partit també s'ha queixat de la falta d'un pla de protecció per als inquilins afectats. Sagués no descarta esgotar totes les vies per paralitzar el projecte.

RECELS
La reforma de Can Fradera, un dels projectes urbanístics més rellevants que afrontarà la ciutat durant els pròxims anys, ha començat a aixecar recels veïnals. El grup municipal d'Iniciativa, que va sortir del govern després de les eleccions del març, ha promogut un moviment contrari al pla.
Els antics inquilins d'aquesta zona tenen por que les reformes urbanístiques acabin per expulsar-los del barri i es vegin obligats a pagar els inaccessibles lloguers de mercat. "La meva dona va néixer en aquesta casa mateix fa 75 anys. Vivim aquí junts des que ens vam casar. Estem molt espantats perquè si ens fan fora, no podrem pagar un lloguer amb els nostres sous i no volem viure en un altre barri", explica Vicenç Ríos, de 83 anys, del carrer d'Anselm Clavé.
L'ajuntament assegura que no permetrà irregularitats urbanístiques i que oferirà de forma gratuïta els serveis jurídics municipals per defensar els inquilins, una mesura que és percebuda com a insuficient pels futurs afectats.
L'augment de l'altura dels edificis ubicats al davant de la plaça també ha aixecat les queixes dels veïns del carrer de Museu, paral.lela a Can Fradera. Els nous blocs de pisos, que podrien arribar a vuit plantes d'altura (dues de comercials i sis de vivenda), deixaran sense llum les petites cases del carrer del darrere. "No volem ser enterrats", expressen en pancartes.
"Ens sentim desprotegits, perquè l'ajuntament ha volgut resoldre els problemes dels afectats de forma individual. Ens donen informació incompleta i no hi ha cap document rigorós que expliqui l'abast del pla", assenyala Montse Formentí, veïna del carrer de Museu, que tem la construcció d'un bloc de vuit plantes al seu pati.
Si no hi ha sorpreses, el Pla General Metropolità s'aprovarà aquesta tarda mateix durant el ple municipal, cosa que pot motivar les primeres protestes al carrer que ja han estat anunciades.


#23758 De: FUNDACIÓ D'ESTUDIS SUPERIORS <lafesinforma@...>
Fecha: Jue, 20 de Dic, 2007 1:40 pm
Asunto: Butlletí La FES informa - Desembre de 2007
lafesinforma@...
Enviar mensaje Enviar mensaje
 
.

 BUTLLETÍ núm 52

Desembre 2007

20.12.2007
e


Subscripció gratuïta al butlletí de la FES.

Recomana'ns a un amic/ga

La persona que no comet cap tonteria no farà mai res interessant.

Proverbi anglès.

  NOTÍCIES

L'ALIMENTACIÓ I EL MEDI AMBIENT ENCETEN LES AULES DE LA FES

El proper mes de gener es donarà el tret de sortida al programa formatiu Les Aules de la FES, un programa que inclou quatre cursos de temàtiques molt variades. El primer de tots ells s’iniciarà el proper dissabte 12 de gener sota el títol Alimentació i medi ambient. Aquest curs pretén donar les claus per aprendre a mantenir una alimentació saludable i respectuosa amb el nostre entorn, una qüestió que poques vegades tenim present. Així doncs, el programa inclou temes com la responsabilitat en les racions alimentàries, l’impacte ambiental de la producció d’aliments, alternatives alimentàries com les cooperatives i el Comerç Just i l’alimentació ecològica com a patrimoni alimentari i desenvolupament local, entre d’altres. Quatre professors experts en nutrició, dietètica i hàbits socials seran els encarregats de conduir les quatre sessions de què consta el curs: serà els dissabtes de 9:30 a 13:30, del 12 de gener al 2 de febrer a la seu de la FES (C/Fontanella, 3 d’Olot). D’altra banda, es tracta d’un curs reconegut amb 1 crèdit de lliure elecció per la UdG i per la UOC i reconegut també com a formació permanent pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. La matrícula ja és oberta i el preu de la inscripció és de 72 euros. Per formalitzar-la, només cal que us poseu en contacte amb la FES trucant al 972262128 o bé enviant un correu electrònic a mfigueras@...

SEGONA EDICIÓ DEL CURS DE LIDERATGE, MOTIVACIÓ I GESTIÓ DE PERSONES

Degut a la creixent competitivitat del mercat i a la constant evolució a què aquest està sotmès, les empreses d’avui en dia es veuen obligades a adaptar-se constantment als canvis que les envolten. I això, és clar, requereix una formació prèvia i uns determinats coneixements, sobretot per part dels directius, els encarregats d’aconseguir aglutinar esforços perquè els seus equips aconsegueixin la màxima rendibilitat. Per aconseguir-ho, cal un estil de direcció obert, participatiu i capaç d’adaptar-se amb flexibilitat a les exigències del mercat, als objectius i a l’estratègia de la pròpia organització. Joana Frigolé, psicòloga especialitzada en coaching de directius, entre altres, serà l’encarregada de tractar qüestions com la comunicació i conducció de persones per tal d’afrontar un conflicte amb la màxima eficiència, les competències que es necessiten per conduir un equip amb eficàcia, l’estil de liderat, les reunions de treball, etc.
El curs, programat pel febrer de l’any vinent, està pensat, bàsicament, per a directius de petites i mitjanes empreses, amb o senes formació, que desitgin actualitzar coneixements, però també està obert a tot el públic en general. Per a més informació, només cal que us poseu en contacte amb la FES, trucant al 972 26 21 28 o bé a través del correu fes@...

IV JORNADA D’AVALUACIÓ AMBIENTAL A FINALS DE FEBRER A OLOT

Des de la Fundació d’Estudis Superiors d’Olot i en col·laboració amb el Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya hem programat la quarta jornada sobre avaluació ambiental en el planejament urbanístic i territorial. Enguany la jornada serà el 28 de febrer i tractarà sobre les diferents formes de cooperació i compensació territorials: distribució de càrregues i beneficis de les noves àrees supramunicipals d’activitat econòmica. Aquestes jornades es porten celebrant des de l’any 2000 i en aquesta edició reben el suport del Departament d’Economia i Finances i el Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya. Els principals objectius d’aquesta jornada són conèixer com s’han de repartir les càrregues i beneficis econòmics i quina ha de ser la figura administrativa més adequada per portar endavant la planificació i gestió d’aquestes àrees. És una jornada que va dirigida a professionals d’ens públics i privats que treballen en els àmbits del planejament territorial i urbanístic, universitaris i tot aquell públic interessat en temes de planejament urbanístic i ordenació del territori.

EINES AUDIOVISUALS A L'ENTORN 2.0 

El mes de febrer tindrà lloc el curs Eines audiovisuals a l’entorn 2.0, organitzat per la FES i el Telejet del Consell Comarcal de la Garrotxa. És un curs obert a tot el públic en general i als alumnes i professors de l’Escola d’Art d’Olot en particular. Es tracta d’un recorregut per les diferents eines de producció audiovisual que la xarxa ens ofereix, utilitzant el programari lliure. Així, els continguts se centraran en conèixer les possibilitats de l’entorn 2.0 (Myspace, Youtube, Facebook, entre d’altres) i el software lliure (softcatala.org, Mozilla, Gimp, Inkscape, etc.). El curs, que combinarà les classes presencials amb hores de formació virtuals, es portarà a terme al Telejet d’Olot durant el proper mes de febrer i està pendent de ser reconegut com a activitat de formació permanent pel Departament d’Educació. Per a més informació us podeu dirigir a mfigueras@... o bé al telèfon 972262128. La matrícula ja és oberta.

UNA OFERTA DE 25 SEMINARIS EMPRESARIALS PEL 2008

La Fundació d’Estudis Superiors d’Olot ha programat per a desenvolupar al llarg de tot el 2008 una ambiciosa oferta de 25 seminaris empresarials sobre temes fiscals, recursos humans, màrqueting, comunicació, turisme rural etc. La programació s’iniciarà el 9 de gener amb un seminari sobre Aprendre a fer presentacions en Power Point. El Nou Pla General Comptable que entra en vigor el gener del 2008, també tornarà a ser objecte d’una sessió formativa que impartirà novament Oriol Amat el divendres 23 de gener. Amat, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra i membre dels grups de treball que han elaborat el nou PGC, ja va impartir l’any passat per a la FES aquest seminari que va tenir un gran acceptació, raó per a la qual es repeteix l’experiència. Tindrà lloc de dos quarts de deu del matí a dues de la tarda. Per una setmana més tard, el divendres 30, s’ha previst el seminari Les novetats fiscals pel 2008, en el qual es parlarà de les novetats fiscals que implica el nou PGC i d’altres com la consolidació de l’IVA. L’impartirà Miquel Márquez Obrador, assessor fiscal i llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses i en Dret.

Les persones interessades en inscriure’s es poden posar en contacte amb la FES.

Si voleu consultar tota la programació cliqueu aquí.

ELS BALCANS EN CONFLICTE, DES DE DINS

Canvi en el programa del cicle Té la pau alguna oportunitat?. Per motius personals, el doctor en Geografia i Història Francesc Veiga, que havia de conduir la propera conferència del cicle, en aquesta ocasió sobre Els països balcànics i de l’antiga Europa Oriental, no podrà ser a Olot el proper divendres dia 21.

En el seu lloc, la convidada serà Tamara Djermanovic, nascuda a Belgrad, llicenciada en Literatura Comparada i Teoria de la Literatura per la Universitat de Belgrad i doctora per la Universitat Pompeu Fabra, és directora del Seminari d’Estudis Eslaus a la UPF i membre de l’Institut Universitari de Cultura. Djermanovic parlarà dels diversos conflictes que han planat sobre la zona balcànica al llarg de molts anys i que ella ha viscut en primera persona.

L’enfonsament del bloc comunista de l’Europa de l’Est durant la tardor i l’hivern de 1989, el desmembrament de l’antiga Iugoslàvia, la dramàtica guerra de Bòsnia, la violenta mort del dictador Ceausescu, l’evolució a Albània i a Bulgària, i la regió autònoma de Sèrbia de majoria albanesa que tants problemes arrossega, Kosovo.
Serà, doncs, el proper divendres dia 21 a 2/4 de 8 del vespre, com sempre al Casal Marià.

III JORNADA SOBRE PRODUCTES AGROALIMENTARIS LOCALS. Marca territorial, més enllà de la qualitat i l’origen

El 9 de febrer a la Casa Consistorial de Batet de la Serra tindrà lloc la tercera jornada sobre productes agroalimentaris locals.

Aquestes jornades s’emmarquen a la Fira del Fajol de Batet de la Serra i enguany tracten sobre: Marca territorial, més enllà de la qualitat i l’origen.

Les marques, dins les estratègies comercials, són elements importants de diferenciació del producte en el mercat. Sovint aquesta diferenciació pretén posar de relleu una garantia pel que fa a la procedència del producte, i una qualitat definida pels productors.

El cas tradicional i paradigmàtic són les DOP. Però la limitació del distintiu a un únic producte, com és el cas també de les IGP i de les Q, fan que es multipliquin les iniciatives d’altres marques que vinculin una amplia diversitat de productes a un territori. Les marques proposades en el marc del Programa LEADER, o les que promouen els espais naturals protegits pretenen ser una resposta a la necessitat dels petits productors locals de diferenciar-se per augmentar la valorització de les seves diverses produccions.

Però, n’hi ha prou? Més enllà de l’origen i d’una pretesa qualitat, les marques territorials han d’incorporar el compromís del productor amb el territori pel que fa a la responsabilitat social i mediambiental? Però si es vol “diferenciar” és fonamental que el consumidor potencial pugui conèixer el producte marcat entre la gamma que se li ofereix. Això és possible quan es sumen marques diverses en un mateix producte? En el seu cas, com s’han d’encaixar?

Aquests són els temes que es tractaran al llarg del matí del dia 9 que finalitzarà amb un dinar a l’Hostal dels Ossos elaborat amb productes locals.

PARAL·LELS

• Inaugurat el Museu Memorial de l’Exili – El passat 15 de desembre es va inaugurar a la Jonquera aquest museu dedicat a la recuperació, l’estudi i la divulgació de la memòria de l’exili català. Per a més informació: www.lajonquera.net

Nova Facultat de Turisme a la Universitat de Girona A partir del 4 de desembre, així és com ha passat a denominar-se l’Escola Universitària de Turisme www2.udg.es/Portals/1/TURISME06.pdf

 Un llibre sempre és un bon regal Si aquest Nadal no sabeu què regalar, un llibre sempre és una bona opció. En el següent web hi trobareu novetats, catàlegs i una cistella de la compra: www.totselsllibres.com

I per acabar, alguns consells per aquest Nadal:

 Paneres de Nadal amb consciència Si per aquestes festes voleu regalar una panera, podeu fer-ho exclusivament amb productes de comerç just. En el següent link hi trobareu un catàleg amb opcions molt variades i molta més informació: http://www.comerciojusto.com/cataleg_lots_de_nadal_2007.pdf

• Nadal + sostenible La Diputació de Barcelona publica 36 consells per desitjar un bon Nadal també al Media ambient: http://mediambient.gencat.net/cat/html/bev/graf_but6/nadalsostenible.pdf
 

                  CALENDARI D'ACTIVITATS                              actualitzat  20.12.07

ACTIVITAT

DATA PREVISTA

 MEDI AMBIENT


• Terceres Jornades sobre productes agroalimentaris locals
• Quartes Jornades d'Avaluació Ambiental
• III Seminari Conviure amb els volcans

Conferències científiques

• Nanotecnologia, la nova revolució?
• D'on prové l'energia geotèrmica?
• Són les cèl·lules mare la solució per a la medicina regenerativa?
• La genètica condicionarà el nostre futur?
• Com poden ser les vacunes del futur?
• Observar, inventar, refutar


9 de febrer 2008
28 de febrer 2008
2 al 4 d'ocutbre '08



11 de gener 2008
8 de febrer 2008
7 de març 2008
4 d'abril 2008
9 de maig 2008
6 de juny 2008

 TURISME RURAL


• Curs de Coneixement de la Garrotxa per atendre un punt d'informació comarcal
• Curs d'atenció al visitant
• Formació permanent per Punts d'informació comarcal

• Curs de Guia del Parc Natural de la zona volcànica de la Garrotxa


Gener - Febrer 08
Març 08
Abril 08
Setembre - Octubre 08

 PROGRAMES ESPECÍFICS

 

  Comunica’t 2008

       Tertúlies d’anglès i francès 
     La comunicació no verbal. Més enllà de les paraules
     Taller d’intel·ligència eficaç
     Taller d’escriptura literària. Aprendre a escriure textos literaris
     Saber parlar, tècniques i estratègies de comunicació oral
     Intel·ligència emocional i educació emocional
     Grafologia (1er nivell)

   Les Aules de la FES 2008 (Lliure elecció UdG i UOC)

      Alimentació i medi ambient
      La Garrotxa, una comarca amb una alta diversitat geològica
      Parlar amb imatges: introducció al llenguatge audiovisual
      Identificació dels cants de les aus

Cicle de conferències Té la pau alguna oportunitat?
      Els països balcànics i de l’antiga Europa Oriental
      La gran potència emergent del nou capitalisme asiàtic: Xina
      L’Àfrica: condemna o esperança?
      Iraq-Iran. Ocupació o restauració? La clau del Golf Pèrsic
      Rússia: del capitalisme salvatge a la democràcia paralítica
      Els emergents sud-americans.La lluita per la supervivència
      El món del segle XXI: conflictes o convivència?

 


De Febrer a Juny '08 
Febrer 2008 
Març 2008
Abril 2008
Maig 2008
Octubre 2008
Novembre 2008



 
Inici 12 gener 08 
 Inici 2 febrer 08
Inici 1 de març 08
Inici 10 de maig 08


21 de desembre 07
25 de gener 08
22 de febrer 08
28 de març 08
18 d'abril 08
23 de maig 08
20 de juny 08

 FORMACIÓ A L'EMPRESA  


        Seminaris Empresarials 2008

        
Aprendre a fer presentacions en Power Point
      El nou Pla General Comptable
      Les novetats fiscals del 2008
      Com mesurar la satisfacció del client amb pocs recursos
      Turisme de reunions
      El finançament de la formació a les empreses: la bonificació del cost de la formació
      Com es pot treure el màxim profit d'una reunió
      Relacions interpersonals i gestió de conflictes
      Com implantar sistemes de retribució variable
      La gestió del compromís i la implicació de les persones amb l'organització
      Com fer una auditoria interna d'un sistema de gestió de qualitat i/o medi ambient
      La qualitat en el servei d'atenció al client
      Aspectes legals que són d'aplicació per al turisme rural
      Comercialització i innovació en el punt de venda
      El departament comercial: revisió i canvis per afrontar el futur amb èxit
      Tècniques de persuassió aplicades a la venda
      Màrqueting i turisme rural
      Estratègies per potenciar el web i millorar la posició en cercadors
      Li convé a la meva empresa participar en fires?
      Gestió del temps i de l'estrès
      Aprendre a comunicar-nos
      L'atenció telefònica
      Eines per crear i potenciar la imatge corporativa de l'empresa
      Taller d'escriptura empresarial
      Com estalviar en llicències a l'empresa si s'utilitza software lliure


        

        Altres

        Curs d’Autocad 

        Curs de prevenció de la legionel·losi  

        Logística 

        Lideratge, motivació i gestió de persones   
  




9 de gener
23 de gener
30 de gener
6 de febrer
13 de febrer
20 de febrer
5 de març
12 de març
19 de març
26 de març
2 d'abril
16 d'abril
25 d'abril
7 de maig
14 de maig
23 de maig
28 de maig
4 de juny
18 de juny
2 de juliol
1 d'octubre
15 d'octubre
31 d'octubre
7 de novembre
19 de novembre




Març-Juny 2008

Febrer-Març 2008

Gener 2008

Febrer 2008

 

AQUEST BUTLLETÍ ÉS UNA PRODUCCIÓ DE LA FUNDACIÓ D'ESTUDIS        SUPERIORS D'OLOT.C/ Fontanella, 3 Olot 17800- Telèfon: 972 262128. A/e:fes@...


#23757 De: "FRANCESC XAVIER C. PAUNERO AMIGO" <xavier.paunero@...>
Fecha: Vie, 21 de Dic, 2007 7:24 am
Asunto: Els ajuntaments demanen al Govern ajut per treure la prostitució dels municipis
xavier.paunero@...
Enviar mensaje Enviar mensaje
 
Diari de Girona, 21.12.07 Toni Cuquerella, Girona

Els ajuntaments demanen al Govern ajut per treure la prostitució dels
municipis
Delegació del Govern i Departament d'Interior assessoraran per fer
regulacions locals
Les queixes i peticions d'ajut que han realitzat una desena d'ajuntaments
de l'Alt Empordà a la Delegació del Govern per treure els llocs de
prostitució de les localitats han provocat que l'ens territorial informi
que va a donar assessorament legal i jurídic per proporcionar ordenances
municipals que ho possibilitin. Així ho va informar ahir el Delegat del
Govern a Girona, Jordi Martinoy, qui també va explicar que aquesta tasca
es realitzarà conjuntament amb el Departament d'Interior de la
Generalitat.
D'aquesta forma la intenció dels governs locals és prohibir la prostitució
a llocs de competència dels ajuntaments on s'ha detectat prostitució com
camins o polígons industrials mentre no hi hagi una legislació superior
que sigui introduïda per l'estat i desenvolupada pel Govern de Catalunya.
Martinoy no ha volgut dir noms concrets dels municipis però si que ha
contractat que són especialment aquells ubicats en la carretera GI-623,
entre Orriols i l'Escala, és a dir, entre l'AP-7 i la Costa Brava.
El delegat del Govern afirma que es vol aplicar un model similar al de
l'Ajuntament de Barcelona mitjançant l'aplicació de sancions tant a les
prostitutes com per als propis clients dins l'autonomia local. Jordi
Martinoy també ha concretat que alhora d'aplicar les sancions, ecara que
es tracti de diferents municipis, «la lògica demana que siguin
equiparables les quantitats».
Valoració de propostes
Martinoy explica que «nosaltres no obliguem els ajuntaments, alguns se'ns
han adreçat a nosaltres directament i altres només han telefonat». Així
afirma que aquest assessorament podrà facilitar «una eina més» als
municipis i que es valoraran totes les propostes que apleguin, a més a més
el delegat afirma que es donarà resposta en pocs mesos ja que s'ha
d'estudiar que les ordenances no aboquin sols al desplaçament de centres
de prostitució. Una vegada es realitzi la implantació Jordi Martinoy
indica que tots els agents de l'autoritat (policia municipal, Mossos
d'Esquadra o Guàrdia Civil) actuaran als municipis.

Mensajes 23757 - 23786 de 28476   Primero  |  < Anterior  |  Siguiente >  |  Último
Avanzado
Añadir a Mi Yahoo!      XML ¿Qué es esto?

Copyright © 2009 Yahoo! Todos los derechos reservados.
Política de Privacidad Actualizada - Condiciones del servicio - Directrices - Ayuda