EL PERIÓDICO 30.09.08

Empuriabrava se subleva contra la llei de costes

1. • Els veïns rebutgen la delimitació de la franja de servitud maritimoterrestre
   

La irada protesta i les escenes de tensió que es van viure fa cinc mesos a la marina de Santa Margarida de Roses es van tornar a repetir ahir a Empuriabrava. Uns 600 veïns de la urbanització de Castelló d'Empúries van boicotejar amb sonores xiulades l'acte de delimitació de l'espai de domini maritimoterrestre impulsat per la Direcció General de Costes del Ministeri de Medi Ambient. Les persones afectades, prop de 3.000 propietaris entre els quals hi ha un gran nombre d'estrangers, consideren que aquesta iniciativa "és una expropiació encoberta".
L'espai de domini públic maritimoterrestre és el resultat de l'aplicació estricta de la llei de costes, que estableix una franja de servitud de sis metres des de la vora del mar fins a l'interior de les parcel.les. Els veïns d'Empuriabrava no s'expliquen que, al cap de 41 anys, després d'haver pagat tots els impostos i que els amarratges i els terrenys situats a prop dels canals constin a les seves escriptures de propietat, l'Estat digui ara dient que aquest espai no els pertany i que únicament en són usufructuaris.

LA NORMA CATALANA
La Generalitat tampoc aprova l'actuació de Costes i, malgrat que reconeix que la delimitació s'ha de portar a terme, afirma que les competències per executar-la són seves. La Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) ha presentat una al.legació en què recorda que Empuriabrava va ser traspassada a la Generalitat el 1981, i que a la marina no es pot aplicar el règim de servitud de caràcter general que es preveu a la llei de costes perquè, com que està formada per canals excavats a terra, "no es tracta d'un domini públic natural, sinó artificial".
L'Associació de Propietaris d'Empuriabrava està d'acord amb aquesta interpretació, i sol.licita que sigui la conselleria qui s'encarregui d'establir la delimitació de l'espai pú- blic, ja que això suposaria aplicar la legislació catalana, en què només es preveu una franja de servei nàutic, que és una figura molt més permissiva amb les edificacions, les llicències i el planejament urbanístic atorgats pels ajuntaments abans dels actes de delimitació.

EL PUNT 30.09.08

Urbanisme tomba el projecte de la torre de 25 plantes de Mataró perquè «s'hi edifica massa»

EL PERIÓDICO 30.09.08

Barcelona experimenta amb llum als espais públics

1. • La Setmana de l'Arquitectura estarà dedicada a la nova tecnologia lumínica
   

Sense arribar als espectaculars extrems de les façanes pantalla als gratacels de Xangai, Barcelona assaja durant la Setmana de l'Arquitectura les noves funcions que té la il.luminació de grans dimensions a l'espai urbà. Tot i que l'estricta ordenança municipal impedeix de moment experiments amb la llum i la imatge en moviment, la tendència ja forma part de les noves tecnologies en arquitectura. Per aquesta raó, Arquinfad i el Col.legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) dediquen a aquest tema un simposi, un taller i una sèrie de cites a l'espai públic entre l'1 i el 9 d'octubre.
Demà, al vespre, s'encendran una sèrie de projectes en diferents punts de la ciutat que il.lustren les possibilitats d'una nova pell al ciment a base de LED, làser o pantalla plana, que creen una desena de paisatges urbans diferents creats per artistes o arquitectes. La passarel.la del Maremàgnum (Anny & Sibel Oztürk), la torre del Club Marítim (Duilio Passariello), el COAC (Pablo Martínez), la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (Maria Güell) i la plaça dels Àngels (dels britànics UVA) exhibiran les propostes lumíniques que estaran enceses fins a les 23 hores al llarg de tota la Setmana de l'Arquitectura.

TORRE AGBAR A
Barcelona únicament la torre Agbar té permesa una il.luminació no estàndard, malgrat que almenys un parell de nous projectes que estan en marxa, el futur Museu del Disseny, amb una gran pantalla amb imatges a la façana, i un hotel a l'Hospitalet revestit de llums LED que imiten les fulles d'un bosc, se sumen a les incursions que els arquitectes estan portant a terme en les noves possibilitats que ofereix l'arquitectura dinàmica. Fins i tot de cara al futur, les pintades fetes amb làser efímeres poden arraconar els detestables tags que enlletgeixen les façanes.
Quim Larrea, president d'Arquinfad, pren com a referència una escultura de neó de James Turrell, situada al Convent de Sant Agustí, com a experiència pionera en el treball amb llums.
La Setmana compta a més a més amb un bon paquet d'activitats dedicades a les escoles amb exposicions a l'Ateneu, la Nau Ivanow i el Centre Cívic Guinardó. I divendres s'ofereix una jornada de portes obertes a 28 estudis d'arquitectura i interiorisme. L'any passat va batre el rècord, amb més de 200 visites, l'estudi EMBT (Enric Miralles Benedetta Tagliabue). Com a colofó, el dia 9 es resoldran els premis FAD d'arquitectura a la Facultat de Dret on es van entregar els primers guardons ara fa 50 anys.

SEGRE 30.09.08

Una firma de Barcelona farà a les Borges la primera planta solar tèrmica de Catalunya

Tindrà una potència instal·lada d'entre 20 i 25 MW i generarà electricitat per a 35.000 persones

Les Borges Blanques acollirà la primera planta solar tèrmica de Catalunya, que, amb una potència instal·lada d'entre 20 i 25 megawatts, permetrà proveir una població de 35.000 habitants.

M. C. | Les Borges | 30-09-2008

Un grup empresarial català, amb seu a la província de Barcelona, està promovent a les Borges Blanques la primera planta solar tèrmica (o termosolar) de Catalunya. Concretament, ocuparà una superfície de 70 hectàrees a la partida dels Masos i produirà prou energia per proveir una ciutat de 35.000 habitants.

Així ho va indicar ahir l'alcalde de les Borges Blanques, Miquel Àngel Estradé, i va afegir que el projecte, que compta amb una inversió d'entre 60 i 70 milions d'euros, està en fase de tramitació administrativa.

L'energia solar tèrmica aprofita la irradiació solar per fer funcionar una central tèrmica. Segons van explicar fonts de l'Institut Català d'Energia (ICAEN), es tracta d'una energia neta, que encara està en fase experimental a Espanya, on n'hi ha una en funcionament a Andalusia, però que a la llarga pot resultar més rendible que altres sistemes. De fet, el pla de l'energia de Catalunya preveu que a l'horitzó 2015 hi hagi una potència instal·lada de 50 megawatts (MW) d'energia termosolar.

La planta que es preveu construir a les Borges consta de diversos col·lectors cilíndrics parabòlics que reflecteixen la irradiació solar en un tub per on circula oli sintètic. Això permet que arribi a una temperatura d'entre 350 i 400 graus. A continuació, l'oli és enviat a un intercanviador de calor oli/aigua on es produeix el vapor que permetrà fer girar les turbines encarregades de generar l'energia elèctrica.

Per garantir una mínima producció, sobretot durant els dies amb més presència de núvols, la central termosolar incorporarà un circuit alternatiu de gas natural per al funcionament de les turbines, que com a màxim generarà un 12% dels 43.500 megawatts anuals que està previst que produeixi aquesta planta.

En total, la potència instal·lada oscil·larà entre els 20 i 25 megawatts. Tot i que a Catalunya encara està en fase experimental, als Estats Units compten amb plantes en funcionament des de fa més de 20 anys.

Els tràmits administratius tardaran entre 6 mesos i un any

L'alcalde de les Borges Blanques, Miquel Àngel Estradé, va assenyalar que en paral·lel s'haurà de tramitar un pla especial per poder construir la línia d'evacuació elèctrica de la central termosolar, ja que afectarà els municipis de les Borges i Juneda. Tot i que el projecte encara està en fase inicial, Estradé espera que la tramitació s'agilitzi perquè es faci realitat com més aviat millor. Per la seua part, fonts de l'ICAEN, organisme de la conselleria d'Economia, van indicar que la tramitació del projecte, que ja és a les seues mans, podria tardar entre 6 mesos i 1 any.

EL PERIÓDICO 29.09.08

La Costa Brava acabarà en dos anys els accessos per via ràpida

1. • Adjudicades les obres per desdoblar el tram entre Platja d'Aro i Palafrugell
   
2. • La Generalitat també ha atorgat la millora de la C-51 entre Albinyana i Valls
   

Ahir es va donar un nou impuls a la millora de les comunicacions amb la Costa Brava centre. La Generalitat va adjudicar, a través de l'empresa pública GISA, les obres de desdoblament de la C-31 entre Platja d'Aro i Palamós (Baix Empordà) per un valor de 67,4 milions d'euros. Està previst que els treballs comencin aquest hivern i, quan estiguin acabats, d'aquí a dos anys, es podrà viatjar des de Barcelona fins a Palafrugell a través de vies ràpides. Aquest projecte s'afegeix a tres actuacions més de gran abast adjudicades ahir, que suposaran una millora de gairebé 56 quilòmetres de carreteres, entre les quals destaca el condicionament de la C-51 entre Albinyana (Baix Penedès) i Valls (Baix Camp).
El desdoblament entre Platja d'Aro i Palamós donarà continuïtat a les autovies que uneixen Maçanet de la Selva amb Platja d'Aro i Palamós amb Palafrugell. Aquest tram que falta, de gairebé 13 quilòmetres, era un coll d'ampolla que quedava pendent de resoldre. El desdoblament de la via es realitzarà seguint el traçat actual de la carretera en la major part del recorregut, tret de la zona de Palamós oest, on es construirà una variant d'uns 900 metres de longitud.
L'autovia tindrà dos carrils en totes dues direccions de la marxa i comptarà amb sis enllaços per millorar la mobilitat local. El projecte preveu la construcció de dos túnels artificials (de 78 i 80 metres) al terme municipal de Castell-Platja d'Aro. Entre les estructures projectades també destaca la construcció d'un viaducte sobre la riera de Calonge, de 75 metres de longitud, i un pont de 200 metres sobre el tronc de l'autovia corresponent a la sortida Palamós-nord-est.

ALTRES TREBALLS
La resta d'obres adjudicades ahir, que suposen en total una inversió de gairebé 100 milions d'euros, consisteixen en la millora de diverses carreteres. Entre aquestes actuacions sobresurt el condicionament de la C-51 en un tram de 22 quilòmetres entre Albinyana i Valls, amb un pressupost de 44,5 milions.
Les obres consistiran en l'ampliació de la calçada i la millora de revolts i cruïlles, per incrementar la seguretat i la fluïdesa del trànsit. Està previst que les obres d'aquesta intervenció, que ajudaran a potenciar les comunicacions entre el Baix Penedès i l'Alt Camp, comencin abans de final d'any, amb un període d'execució de 36 mesos.
També s'ha adjudicat la millora del recorregut de les carreteres d'Olost (Osona) i Olvan (Berguedà), amb un pressupost de més de 31 milions d'euros, així com la construcció d'un nou vial entre la carretera B-250 i el polígon Pratenc del Prat de Llobregat, per un import de 18,5 milions. En aquesta actuació s'ha de destacar la construcció d'un nou viaducte sobre el riu Llobregat, de 304 metres de llargada i 29 metres d'amplada.

EL PERIÓDICO 29.09.08

Vallcarca tindrà més zones verdes i de vianants

1. • El pla anul.la l'escalèxtric viari, traça un corredor natural i millora els accessos
   

Més zones verdes i espais per als vianants. Sota aquesta màxima, el districte de Gràcia i l'àrea municipal d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona han concretat el pla de millora urbana (PMU) de la reforma del barri de Vallcarca, al sector delimitat pel viaducte del mateix nom i el carrer de la Farigola. El document, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, manté l'edificabilitat prevista en la modificació del pla general metropolità (PGM) aprovada el 2002, però redistribueix el sòl afectat per millorar la mobilitat i l'accés a peu, cosa que també repercuteix en un impacte inferior en la fesomia tradicional del barri.
Segons el PMU, es destinen 1.557 metres quadrats de sòl a vivendes amb alguna mena de protecció, situades en tres edificis de cinc plantes, i 2.023 metres quadrats més per a habitatges de preu lliure. Aquests es concentren en sis blocs d'entre dues i cinc plantes d'altura. L'espai edificable es completa amb una pastilla en forma de triangle delimitada per l'avinguda de Vallcarca i els carrers de Cambrils i de la Farigola, en què s'alçaran dos edificis de quatre i cinc plantes.
En total sumen una tercera part dels 12.512 metres quadrats de sòl disponible. La resta es divideix en 4.115 metres quadrats de zones verdes, que es concentraran especialment en la part més pròxima al viaducte de Vallcarca --on estaran situades les promocions públiques-- i 4.393 metres quadrats per a vials, en què es donarà prioritat als vianants sobre els cotxes. Això serà especialment patent en dos casos. El primer, al carrer que s'obrirà enmig de la zona afectada i que, a més a més de permetre l'accés interior als edificis, unirà l'avinguda de Vallcarca i el
carrer de Gustavo Adolfo Bécquer, que voregen l'espai a reformar. La continuïtat d'aquesta via, en forma de corredor verd, arribarà fins als jardins de Maria Baldó.

PENDENT SUAVITZAT
L'altra modificació destacada és l'eliminació de l'escalèxtric viari que salvava el pronunciat desnivell de la zona més pròxima al viaducte. En el seu lloc apareix un vial recte que suavitza el pendent i afavoreix l'ús per part dels vianants. L'ampliació de l'espai per a vianants també permetrà salvar la boca de metro del costat de Besòs de l'estació de Vallcarca que, inicialment, desapareixia.
El pla coincideix amb el final de la primera fase de la reurbanització, en què s'ha construït un edifici per a reallotjats a la mateixa avinguda de Vallcarca, davant de la zona afectada. En aquest bloc de 42 pisos, promogut per l'ajuntament, viuran els veïns expropiats de les primeres cases que s'enderrocaran, al costat del carrer de la Farigola.
"L'obra s'entregarà abans que s'acabi aquest any, cosa que agilitzarà l'inici de la segona fase", assegura el regidor de Gràcia, Guillem Espriu. El projecte acumula un gran retard, que se suma als més de 30 anys que fa que els veïns esperen una reforma urbanística des que van ser afectats pel PGM del 1976. Això ha acabat degradant cases i carrers, de manera que el districte està decidit a donar un impuls definitiu al pla en aquest mandat.

EL PERIÓDICO 29.09.08

Les comarques de la Catalunya Central guanyaran pes estratègic

1. • El Govern aprova el pla territorial de l'Anoia, Osona, el Bages, el Berguedà i el Solsonès
   
2. • El projecte inclou millores en carreteres i la reconversió de la xarxa ferroviària actual
   

El mapa geoestratègic de Catalunya, de tipus radial i centralitzat al voltant de l'àrea metropolitana de Barcelona, canviarà de manera dràstica al llarg dels pròxims anys. Així ho preveu el Pla Territorial de les Comarques Centrals --Osona, l'Anoia, el Bages, el Solsonès i el Berguedà--, aprovat aquesta setmana per la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat (DPTOP). El document dota el territori de la Catalunya Central d'una nova centralitat territorial i econòmica, i recull les reclamacions que, des de fa lustres, s'han originat en diferents llocs del territori.
El desdoblament de la carretera C-25, l'Eix Transversal i la construcció de l'eix transversal ferroviari són alguns dels instruments que articularan aquesta nova posició estratègica de les cinc comarques. "La proposta inclou una xarxa de comunicacions importants amb Lleida i Girona, i dibuixa una Catalunya completament diferent de la coneguda fins ara", assegura Josep Camprubí (PSC), alcalde de Manresa.

PUNT D'INFLEXIÓ
L'anhelat desdoblament de la C-25 marcarà un punt d'inflexió en els accessos i les connexions a la zona. A més a més del trànsit intern, aquesta carretera actua de corredor de pas cap a Europa per a molts vehicles que procedeixen del centre d'Espanya, Aragó i fins i tot d'Andalusia. El gran augment del trànsit, amb especial incidència en el dels camions, ha convertit la via en un eix totalment obsolet que a més registra un alt índex de sinistralitat.
Així mateix, la construcció de l'eix transversal ferroviari, que unirà la Conca d'Òdena, el Pla de Bages i la Plana de Vic fins a Lleida i Figueres, reforçarà encara més les infraestructures horitzontals de la Catalunya Central. En aquest àmbit, tindran una gran rellevància les interconnexions previstes amb el mapa de trens vertical, que uneixen Manresa, Vic i Igualada amb Barcelona.
Algunes veus crítiques de les comarques d'Osona i la Garrotxa, com és el cas de l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal (CiU), ja han qualificat el traçat de l'eix transversal ferroviari com "un error". Els crítics opinen que, a l'arribar a Vic, el trajecte s'hauria de dirigir cap al municipi d'Olot (Garrotxa), en comptes de continuar en paral.lel a l'actual Eix Transversal viari.
El pla també fixa altres obres a la xarxa viària vertical, com ara el nou tram de la C-16 entre Berga i Bagà, i el desdoblament de la C-17 entre Vic i Ripoll. I a la xarxa local, com ara la construcció de la ronda sud d'Igualada, la variant de Santpedor i el vial est d'Osona.
Una altra de les grans apostes de la conselleria passa per la reconversió de l'estructura ferroviària, amb la implantació dels anomenats metros regionals (Centelles-Vic-Torelló, Manresa-Sallent i Manresa-Súria) i de diversos tramvies (Conca d'Òdena i el Pla de Bages). El metro regional es defineix per l'elevada freqüència de pas dels combois, i el tramvia per la seva polivalència, ja que a l'interior de la ciutat augmenta el nombre de parades i disminueix la velocitat i, una vegada fora de l'àrea urbana, torna a recuperar les característiques del tren tradicional.

AL.LEGACIONS
Durant el període d'informació pública anterior a l'aprovació del pla, aquest va rebre un total de sis informes, cinc al.legacions formulades pels consells comarcals i 72 més procedents dels ajuntaments. També hi van presentar al.legacions 49 institucions i 420 particulars.