Entrar
¿Usuario nuevo? Regístrate
territori
  • Sólo miembros
  • Archivos
  • Fotos
  • Miembros
  • Labs de Grupos (Beta)
? ¿Ya estás suscrito? Entrar en Yahoo!

Consejos de Yahoo! Grupos

¿Sabías que...?
Puedes determinar el orden de los mensajes. Pulsa el enlace en la columna correspondiente a la fecha. Tus preferencias serán guardadas y no tendrás que introducirlas de nuevo.

Mensajes

   Mensajes Ayuda
Mensaje nº
Buscar:
Avanzado
Iniciar tema
Mensajes 25749 - 25778 de 28314   Primero  |  < Anterior  |  Siguiente >  |  Último
Mensajes: Mostrar resúmenes de los mensajes   (Agrupar por tema) Ordenar por fecha v  
#25778 De: "arquitectura+territori \(Alfons Civit\)" <arquitectura.i.territori@...>
Fecha: Vie, 31 de Oct, 2008 10:12 am
Asunto: RE: Llena es pregunta què passaria si es decidís introduir l'ós bru a Collserola 		arquitectura.i.territori@...
Enviar mensaje Enviar mensaje
 

Em temo que en quinze dies, a molt tirar un mes, l’ós bru a Collserola seria una atracció com els senglars; baixaria a “comprar” als supermercats de Nou Barris i els nens li llençarien “xuxes” mentre es fan la foto. Quan algú decidís retornar-lo a Eslovènia, a aquest pobre ós bru de Collserola li prendrien el pèl fins i tot les formigues.

 

Aquest estiu, al Conflent, vam estar en una zona de bosc-amb-óssos i a les fondes i oficines d’informació tenien uns magnífics fullets amb explicacions “quan aneu pel bosc feu soroll perquè l’ós us senti, així s’amagarà perquè us té por” – “si us trobeu amb un ós, feu el possible per deixar-li pas i que no se senti acorralat” – “en cap moment no mostreu actituds que puguin interpretar-se com agressives, no li crideu i no l’empaiteu ni us hi enfronteu, llavors l’ós se sentirà amenaçat i us atacarà” ...

I al menys a Tarragona, en alguns CEIP’s ja comencen a conéixer els animals i les seves actituds, de manera que els nens d’educació infantil ja saben què poden i què no poden (o què han i què no han) de fer en cada cas.

 

M’adhereixo a aquell article que va sortir a l’Avi fa uns dies: posats a demanar, per què no buidem Collserola d’animals perillosos, per poder anar a fer el pixapins amb més seguretat ? Fora serps, senglars, formigues, i altres bèsties !  Oi que no ? Doncs ja està.

 

 

L-AIT-2008-1000

Alfons Civit Martínez  -  arquitectura+territori

Vic, 20-22, 2n4a - 08006 BARCELONA  -  www.alfons-civit.cat

arquitectura.i.territori@...   -   +34 616953362   -   +34 935539808

 

De: territori@yahoogroups.com [mailto:territori@yahoogroups.com] En nom de [territori]
Enviat: divendres, 31 / octubre / 2008 09:54
Per a: territori@yahoogroups.com
Tema: [territori] Llena es pregunta què passaria si es decidís introduir l'ós bru a Collserola

 



avast! Antivirus: Missatge Sortint verificat.

Base de dades de virus (VPS): 081030-0, 30/10/2008
Comprovat el: 31/10/2008 11:12:15
avast! - copyright (c) 1988-2008 ALWIL Software.



Responder | Reenviar | Mensajes en este tema (2)
#25777 De: "[territori]" <llista.territori@...>
Fecha: Vie, 31 de Oct, 2008 8:53 am
Asunto: Preocupació veïnal a Girona per les perforacions de l'AVE 		llista.territori@...
Enviar mensaje Enviar mensaje
 

EL PERIÓDICO 31.10.08

Preocupació veïnal a Girona per les perforacions de l'AVE

  1. • Elsafectatsdemanen que no es facin servir unes grues que ja van danyar edificis al Prat
FERRAN COSCULLUELA
GIRONA

Els veïns de Girona estan preocupats. Malgrat les garanties donades per l'administrador d'infraestructures ferroviàries (Adif) i l'ajuntament que les obres de l'AVE no afectaran les seves vivendes, l'imminent inici de les perforacions per construir la futura estació de l'alta velocitat ha desfermat totes les prevencions.
La Plataforma Ciutadana del TAV està recollint firmes per exigir al consistori gironí "una reunió urgent" amb la finalitat d'aclarir quin tipus de maquinària es farà servir per a les excavacions. Els afectats temen que s'utilitzin els equips de perforació amb bivalva, els mateixos que es van fer servir al Prat de Llobregat i a l'Hospitalet, i als quals es responsabilitza de les esquerdes que van aparèixer als edificis pròxims al traçat del túnel del tren durant els treballs.

VIBRACIONS
Els veïns exigeixen que les perforacions es facin amb maquinària d'hidrofresa, ja que consideren que és un sistema que ofereix més seguretat als nuclis habitats perquè provoca menys vibracions. Els equips de bivalva es componen de grans grues amb dues culleres o pales que mosseguen el terreny, mentre que els d'hidrofresa treballen tallant el subsòl mitjançant rodes giratòries equipades amb ganivetes. La diferència entre els dos sistemes es fa més patent quan les màquines es troben amb roques o sediments durs, ja que en aquests casos la maquinària de bivalva opera més bruscament i transmet més vibracions al sòl.
Adif i l'ajuntament comparteixen aquesta opinió i s'han compromès a utilitzar el sistema d'hidrofresa al Parc Central, que és on s'ubicarà la nova estació. El problema és que, perquè aquesta maquinària pugui treballar, és necessari excavar prèviament uns metres amb la finalitat d'encastar la boca de la màquina al pou de perforació. Aquest forat inicial únicament es pot fer amb un equip de bivalva, i els veïns tenen por que en última instància Adif "decideixi pel seu compte prosseguir l'excavació amb aquest sistema perquè és més barat i més ràpid", segons va explicar ahir Erika de Kettenburg, presidenta de la plataforma ciutadana.
El tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme, Joan Pluma, i fonts d'Adif han insistit que la seva principal preocupació "és garantir la seguretat i el bon funcionament de les obres". Per això l'excavació de l'estació es farà amb equips d'hidrofresa i, també per aquest motiu, abans d'iniciar les perforacions es practicarà un pou d'assaig, d'uns 40 metres de profunditat i d'un radi d'uns 2,5 metres, amb la finalitat d'estudiar el comportament del terreny.


Responder | Reenviar | Mensajes en este tema (1)
#25776 De: "[territori]" <llista.territori@...>
Fecha: Vie, 31 de Oct, 2008 8:53 am
Asunto: Llena es pregunta què passaria si es decidís introduir l'ós bru a Collserola 		llista.territori@...
Enviar mensaje Enviar mensaje
 

AVUI 30.10.08

Llena es pregunta què passaria si es decidís introduir l'ós bru a Collserola

El conseller d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural assegura que la reintroducció de l'ós bru al Pirineu no compta amb l'aprovació del territori. ICV l'acusa de "desconeixement" del territori per la comparació
Ult. Act. 30.10.2008 - 19:14 hs

El conseller d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, el socialista Joaquim Llena, ha assegurat que la reintroducció de l'ós al Pirineu no compta amb l'aprovació del territori i ha assenyalat el rebuig que generaria a la població si es plantegés una política similar a la serra de Collserola. "M'agradaria que algun govern de lluny decidís posar l'ós a Collserola i  veuríem la que s'embolica", s'ha qüestionat el conseller.

Malgrat això, Llena ha afegit que encara que podria ser que aquesta comparació no fos la més afortunada, la seva intenció és sempre defensar que s'escolti el territori.

Llena, antic alcalde d'Alt Àneu (Pallars Sobirà), ha destacat que tots els ajuntaments del territori van ser contraris a la reintroducció de l'ós i que s'ha de consensuar aquest tipus de mesures malgrat que entre les dues parts s'estableixi a vegades "un diàleg de sords".

El vicepresident d'ICV, Jaume Bosch, ha considerat "preocupant" que Llena mostri un "desconeixement tan gran de la realitat territorial de Catalunya", en comparar la Vall d'Aran amb la serra barcelonina de Collserola.

"Faria bé de demanar al president Montilla que l'informi de la relació dels ciutadans del Baix Llobregat, Barcelona i el Vallès Occidental amb Collserola", ha indicat Bosch en un comunicat, i ha recordat que el programa de reintroducció de l'ós està avalat per la UE, per dos Estats, l'espanyol i el francès, i pels governs de Navarra, l'Aragó i Catalunya.

"Si està molt preocupat per les reclamacions del territori en relació amb el govern de la Generalitat, que intenti resoldre les demandes dels pagesos en relació amb la conselleria d'Agricultura", ha instat Bosch.

EL PAÍS 31.10.08

El PSC e ICV discrepan sobre la presencia del oso pardo en los Pirineos

LLUÍS VISA - Lleida - 31/10/2008

El PSC e ICV, socios en el Gobierno de la Generalitat, discrepan abiertamente sobre la presencia del oso pardo en los Pirineos. El programa de reintroducción de la especie, iniciado por Francia en 1996, no sólo ha provocado el rechazo de las autoridades y habitantes de la Val d'Aran, como se ha puesto de manifiesto tras el ataque de la osa Hvala a un cazador, sino que ha desencadenado discrepancias en el seno del tripartido.

El Gobierno catalán destinará 300.000 euros anuales al programa de reintroducción del oso. Su consejero de Medio Ambiente, Francesc Baltasar, de ICV, sostiene que el programa no puede cuestionarse por un "incidente aislado" como fue el ataque sufrido por el cazador de Les, el primero en 12 años. "Lo que tenemos que hacer es poner los medios necesarios para que no se repita", manifestó Núria Bonaventura, directora de Medio Natural.

Collserola

El consejero de Agricultura, el socialista Joaquim Llena, contrario a la presencia del oso, comparó ayer los sentimientos que despierta el animal entre los habitantes del Pirineo con el rechazo que generaría en la población si se soltaran osos en la sierra de Collserola, cerca del casco urbano de Barcelona. Llena aseguró que el problema radica en que la reintroducción del oso se hizo sin consultar al territorio. "Me gustaría que un Gobierno [alejado del territorio] decidiese poner el oso en Collserola. Entonces veríamos la que se liaba", dijo en declaraciones a COM Ràdio.

 

Llena añadió que muchas veces, sin mala intención, "se piensa por la gente del mundo rural y se quieren ordenar sus espacios". Llena, ex alcalde de Alt Àneu (Pallars Sobirà), municipio frecuentado por la población de osos, recordó que todos los ayuntamientos del territorio se mostraron contrarios a la reintroducción del plantígrado porque no fue una medida consensuada.

Las palabras de Llena fueron contestadas a través de un comunicado por ICV. El vicepresidente de esta formación, Jaume Bosch, calificó de "preocupante" el hecho de que un consejero de la Generalitat "muestre un desconocimiento tan grande de la realidad territorial de Cataluña y en concreto de la realidad metropolitana".

SEGRE 31.10.08

El fiscal de Lleida arxiva la denúncia d'Ipcena per la captura de l'òssa

Contra el Conselh Generau d'Aran i la Generalitat

  • 1

Una de les últimes imatges de l'óssa Hvala preses pels agents de Medi Ambient del Consell General d'Aran.

Una de les imatges de l'óssa Hvala preses pels agents de Medi Ambient del Consell General d'Aran.

CONSELH GENERAU D'ARAN

| Lleida

La fiscalia de Lleida ha comunicat aquest dijous al matí l'arxivament de la causa en la denúncia que l'entitat ecologista Ipcena havia presentat contra el Conselh Generau i la Generalitat per l'operació de captura organitzada per l'óssa Hvala.

El fiscal en cap de Lleida considera aquesta denúncia un despropòsit, més que pel contingut i els raonaments, pel fet que s'hagi intentat, per part d'Ipcena, obrir dos procediments per una mateixa causa. Un, al jutjat de Vielha, i l'altre a la fiscalia.  El jutjat de Vielha, per la seua part, ja va arxivar la denúncia d'Ipcena el passat dimarts.

LA MAÑANA 29.10.08
 
El Aran se une contra el oso y los ecologistas hacen frente común

Arros/Lleida - S.C./S.M.  2008-10-29

El pleno del Conselh Generau d’Aran celebrado ayer en la casa deth Señor d’Arros contó con la unanimidad de todos los partidos políticos araneses que apoyaron una moción para instar a la Generalitat la retirada inmediata de la osa Hvala, identificada por los equipos de seguimiento tanto franceses como araneses a través de la frecuencia indicativa del transmisor de seguimiento.

 
 
En segundo punto se acordó instar a todas las administraciones implicadas en el programa de reintroducción del oso pardo en el Pirineo a que den por finalizado este programa y que retiren la totalidad de los ejemplares del territorio. La moción será incorporada en el próximo pleno ordinario del Conselh.
Los partidos políticos de UA, PRAG y CDA argumentan las peticiones “dado que desgraciadamente la alarma social y la indignación de los vecinos de Aran es manifiesta, y a raíz de que el grave ataque repercutirá sin duda de forma negativa en los aprovechamientos tradicionales, lúdicos y turísticos de nuestras montañas, ya sea para araneses como para las personas que escojan la Val d’Aran como destino turístico”. Asimismo manifiestan que dado la aproximación de este ejemplar reintroducido a los núcleos urbanos y el comportamiento de peligro que esto representa, se toma la medida de retirar esta “bestia”. Los presentes recurren a la declaración de los Pirineos ratificada en el pleno del conselh Generau a fecha del 26 de abril del 2006 donde literalmente expresan su rotunda oposición a la reintroducción de los osos eslovenos en el Pirineo.
Por su parte, las asociaciones ecologistas Ipcena, Avalon y Depana presentaron ayer una denuncia conjunta ante la Fiscalía de Lleida contra el Conselh Generau d’Aran y la Generalitat de Catalunya por autorizar la captura de la osa Hvala. Los ecologistas solicitan al fiscal que aplique como medida preventiva la paralización de la captura de Hvala, ya que según ellos, se estaría cometiendo un delito, tipificado en el Código Penal, contra la biodiversidad natural y la flora y la fauna protegida.
El presidente de Ipcena, Joan Vázquez explicó que el oso pardo cuenta con la máxima protección ya que es una especie en peligro de extinción. Vázquez pidió también al fiscal que solicite al Conselh un informe técnico que justifique o avale la necesidad de capturar a Hvala.
En cuanto a la moción aprobada por la institución aranesa, Vázquez afirmó que “por suerte el Conselh Generau no tiene ninguna competencia en esta materia y está supeditado a lo que se decida en Catalunya y España”.
El presidente de Ipcena defendió la presencia de los osos pardos en el Pirineo y aseguró que los cazadores en sí son más peligrosos “ya que cada año mueren entre 20 y 25 cazadores por los disparos de un compañero”. Vázquez aseguró que lo ocurrido con el cazador de 72 años atacado por Hvala en Les “fue sólo un incidente, mientras la osa huía asustada por los perros apartó al cazador de su camino”..
El presidente de Avalón, Carlos Montero, pidió que los esfuerzos que se emplean contra el oso se empleen también para buscar la convivencia entre los plantígrados y las personas y para sacar un provecho turístico de la presencia de osos en la Val d’Aran.

Responder | Reenviar | Mensajes en este tema (2)
#25775 De: Pere Sala i Martí <pere.sala@...>
Fecha: Jue, 30 de Oct, 2008 6:51 pm
Asunto: Seminari "Paisatges sonors de Catalunya" 		pere.sala@...
Enviar mensaje Enviar mensaje
  
Benvolgut/da,

L’Observatori del Paisatge de Catalunya es complau a donar-te a conèixer
l’organització del seminari “Paisatges sonors de Catalunya”, que se
celebrarà al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona el proper 11 de
desembre de 2008. El Seminari està organitzat per l’Observatori del Paisatge
de Catalunya, la Fundació Bosch i Gimpera de la Universitat de Barcelona i
la Fundació Caixa de Catalunya.

El paisatge s’ha relacionat tradicionalment amb el sentit de la vista, però
l’oïda pot arribar a ser tan o més determinant a l’hora de percebre i viure
un paisatge (com també ho són altres sentits com l’olfacte, el gust o el
tacte). El so d’un lloc configura la seva identitat i és una dimensió
essencial del seu paisatge. Com estudiar i sistematitzar aquests sons? Com
evolucionen? Quins i com són els paisatges sonors de Catalunya?

L'objectiu del seminari és, doncs, mostrar algunes de les experiències en
paisatges sonors més reeixides de Catalunya i posar en comú perspectives i
propostes metodològiques en relació al tema existents a Catalunya.

Trobaràs adjunt en el missatge el programa del seminari. La inscripció és
gratuïta, però obligatòria, ja que l'aforament de la sala és limitat. La
inscripció, que es pot efectuar a través del web de l’Observatori del
Paisatge (www.catpaisatge.net), es tancarà quan s'hagin ocupat totes les
places que la sala ofereix.

Tot desitjant que el seminari sigui del teu interès, rep una salutació ben
cordial,

----
Pere Sala i Martí
Coordinador tècnic
Observatori del Paisatge
c. Hospici, 8
17800 Olot

Tel: +34 972 273564
Fax: +34 972 271589
A/e: pere.sala@...
www.catpaisatge.net

Responder | Reenviar | Mensajes en este tema (1)
#25774 De: "[territori]" <llista.territori@...>
Fecha: Vie, 31 de Oct, 2008 8:53 am
Asunto: La Ràpita desencalla el Saliner, amb cent habitatges menys 		llista.territori@...
Enviar mensaje Enviar mensaje
 

EL PUNT 31.10.08

La Ràpita desencalla el Saliner, amb cent habitatges menys

El projecte s'ha adaptat a la llei de costes i s'ha arribat a un acord amb l'ACA

ROSER ROYO. Sant Carles de la Ràpita
En plena crisi econòmica i immobiliària la Ràpita ha aconseguit desencallar un dels projectes urbanístics més potents del municipi: la urbanització del Saliner, que ocupa una superfície de 31,70 hectàrees al costat de la carretera del Poblenou i que ha de representar la construcció d'uns 1.100 habitatges, uns cent menys dels previstos. El pla parcial, aprovat de manera inicial aquesta mateixa setmana, s'ha hagut d'adaptar a la llei de costes i ja disposa dels informes favorables de l'ACA.

Després de prop de cinc anys, el pla parcial del Saliner de la Ràpita ja té llum verd municipal –ara cal que la Comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre (CUTE) el ratifique–. Aquesta setmana el ple ha aprovat amb els vots en contra de l'oposició aquest projecte urbanístic, que preveu construir uns 1.100 habitatges en 31,70 hectàrees situades al costat de la carretera del Poblenou. El 2003, quan l'actual alcalde, Miquel Alonso (PSC), va guanyar les eleccions municipals per majoria absoluta, va convocar una consulta perquè la població decidís quin tipus d'urbanització volia per a aquesta zona del municipi, on l'anterior equip d'ERC i CiU havien projectat una urbanització marina com la d'Empuriabrava, a Castelló d'Empúries. En aquella consulta la majoria dels ciutadans van optar per una urbanització convencional i això va obligar a reiniciar la tramitació del projecte; per això CiU i ERC van acusar el govern del PSC i ICV d'haver-lo paralitzat. Després el pla parcial va topar amb un altre entrebanc: la llei de costes, que prohibia construir a una distància inferior als 500 metres de la franja costanera. De fet, el nou pla parcial s'ha hagut d'adaptar a la llei de costes. «Això ens ha obligat a prescindir dels terrenys més propers al mar», va manifestar l'alcalde de la Ràpita, Miquel Alonso, que va precisar que calculen que al final es construiran uns cent habitatges menys dels previstos.

L'altre problema amb què ha topat aquest polèmic pla parcial són els informes desfavorables de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) perquè la urbanització no tenia garantit el subministrament d'aigua potable. «Ara ja hi ha un acord amb l'ACA i s'estan fent els projectes per garantir aquest subministrament», va dir Alonso, que va precisar que, a més, l'Ajuntament i els promotors de la resta de plans parcials que té en marxa el municipi –la Porta Nord, el barranc del Suís i el Mas de la Bruna– aportarien uns quatre milions d'euros en concepte de serveis de sanejament en aquestes urbanitzacions.

El pla parcial del Saliner és promogut per una societat mixta integrada per l'Ajuntament de la Ràpita, la promotora Armilar i un gabinet d'arquitectes, i representarà una inversió de 165 milions d'euros. Una vegada aprovat de manera inicial per l'Ajuntament, ara l'haurà de ratificar la CUTE. Per a Alonso la crisi no afectarà el desenvolupament d'aquest sector perquè actualment a la Ràpita ja està totalment esgotat el sòl urbà, d'aquí que el 2009 preveuen iniciar els tràmits d'un nou pla urbanístic municipal (POUM).


Responder | Reenviar | Mensajes en este tema (1)
#25773 De: "[territori]" <llista.territori@...>
Fecha: Vie, 31 de Oct, 2008 8:53 am
Asunto: La Bisbal reclama que es faci subterrani part del tram sud de la variant a Fonteta 		llista.territori@...
Enviar mensaje Enviar mensaje
 

EL PUNT 31.10.08

La Bisbal reclama que es faci subterrani part del tram sud de la variant a Fonteta

Ahir el ple va aprovar les al·legacions, consensuades entre ERC i CiU, a l'equip de govern, i el PSC, i amb el vot en contra d'ICV

JOAN TRILLAS. La Bisbal d'Empordà
L'Ajuntament de la Bisbal d'Empordà al·legarà que es faci subterrani part del tram sud 1 de la futura variant, a Fonteta, segons es va acordar en el ple extraordinari d'ahir. Les al·legacions es van aprovar amb els vots a favor d'ERC i CiU, al govern, i el PSC, i el vot en contra d'ICV. De fet, les al·legacions havien estat consensuades entre l'equip de govern i els socialistes i, al marge de mantenir la posició clara per l'opció sud, aposten per enfortir l'accés i la connectivitat amb la Bisbal i proposen una entrada al centre amb Cruïlles, l'Aigüeta i el nucli de Fonteta, reivindicada pels sectors comercials de la ciutat. El portaveu d'ICV, Pere Teixidor, va tornar a destacar que el seu grup defensa en tot cas una variant, si bé no desdoblada, i la necessitat d'una aposta clara pel transport públic.

Finalment, el consens ha estat possible entre l'equip de govern i el PSC, i més quan sis de les nou propostes han estat aportacions socialistes. I, segurament per això, el portaveu del PSC, Ramon Romaguera, va voler valorar el consens amb l'equip de govern «del qual ens felicitem», va dir. Romaguera va exposar en el ple que també una de les aportacions que ha fet el PSC és la previsió o necessitat que el projecte incorpori un vial de connexió entre l'alternativa sud 1 de la variant i la C-66, que permetria una connexió directa a menys de 500 metres del primer giratori del polígon de l'Aigüeta. Segons altres aportacions fetes pel PSC, és important desplaçar l'enllaç de Santa Cristina a la zona de les terreres de Vacamorta i a l'entorn del punt d'intersecció amb el traçat de l'alternativa sud 1, perquè, segons opina «és inexcusable la incorporació al projecte d'un vial de connexió amb la C-66». En les al·legacions també es proposen la reconversió de l'actual C-66 que travessa el nucli urbà en un carrer eix urbà de caire comercial, i l'estudi i l'execució del projecte de sobreeixidor del riu Daró, entre altres.

Responder | Reenviar | Mensajes en este tema (1)
#25772 De: atc-sig@...
Fecha: Jue, 30 de Oct, 2008 2:41 pm
Asunto: Jornades sobre "Conservació i gestió del territori als aiguamolls del Baix Ter" 		ruyreda
Sin conexión Sin conexión
Enviar mensaje Enviar mensaje
  
---------------------------- Mensaje original ----------------------------
Asunto: Jornades de cloenda del projecte LIFE EMYSTER
De:     Difusió Life EmysTer <difusio@...>
Fecha:  Jue, 30 de Octubre de 2008, 3:36 pm
Para:   atc-sig@...
--------------------------------------------------------------------------

Benvolguts/des,

us adjuntem informació sobre les Jornada de Cloenda del projecte Life
Emyster "Conservació i gestió del territori als aiguamolls del Baix
Ter", que es durà a terme el proper divendres 14 de novembre, a partir de
les 9:45h, al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí.

En finalitzar la jornada hi haurà la Presentació de la Càtedra
d'Ecosistemes Litorals Mediterranis amb la la lliçó inaugural sobre “La
importància de la recerca per a la conservació dels ecosistemes
litorals” a càrrec del Dr. Ramon Moreno, Catèdratic d’Ecologia de la
Universitat de Girona i Director General de Recerca del Departament
d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya.

Per l'endemà de la cloenda del projecte hi ha programada una excursió en
bicicleta pels espais on s'han dut a terme les actuacions del projecte.

La inscripció és gratuïta però cal reservar plaça. Podeu fer-ho a través
de la web (http://www.lifeemyster.com/cat/agenda1.php) o enviant el full
d'inscripció a difusio@...

Desitgem que sigui del vostre interès i esperem trobar-vos-hi.

Agrairíem que en fessiu difusió.

Rebeu una cordial salutació,

Equip Difusió Projecte Life EmysTer
www.lifeemyster.com
difusio@...
Tel. 972.207347

Responder | Reenviar | Mensajes en este tema (1)
#25771 De: jennifer ortega <jennifer2coronado@...>
Fecha: Jue, 30 de Oct, 2008 9:39 pm
Asunto: SIGNA PER LA HVALA 		jennifer2cor...
Sin conexión Sin conexión
Enviar mensaje Enviar mensaje
 


--- El jue, 30/10/08, laia laiots <picaolives@...> escribió:
De: laia laiots <picaolives@...>
Asunto: [llistaacca] SIGNA PER LA HVALA
Para: ambientals@yahoogroups.com, llistaacca@yahoogroups.com, "lo fato" <lofato@...>
Fecha: jueves, 30 octubre, 2008 6:59

 



Hola a tots/es

 

Després de l’enorme polèmica, que encara dura, sobre la persecució i captura de l’óssa Hvala, així com l’interès en la seva deportació per part de les autoritats araneses, us enviem l’adreça de la web

 

www.sosossospirineu .org

 

per tal que pugueu signar a favor de la Hvala i enviar cartes de protesta al Síndic de la Vall d’Aran

 

Si us plau, doneu-li la màxima difusió, hem d’aconseguir en el menor temps possibles el màxim suport.

 

 

 

 

IPCENA - EdC

Institució de Ponent per a la Conservació i l'Estudi de l'Entorn Natural

Pl. Gramàtics, 2 baixos

25002 Lleida

973 26 37 93                     

www.ipcena.org

 

 
No virus found in this outgoing message.
Checked by AVG.
Version: 7.5.549 / Virus Database: 270.8.5/1755 - Release Date: 29/10/2008 17:27



No virus found in this outgoing message.
Checked by AVG.
Version: 7.5.549 / Virus Database: 270.8.5/1755 - Release Date: 29/10/2008 17:27



Juega a las preguntas de Live Quiz con tus contactos de Messenger ¡Empieza ahora!


Responder | Reenviar | Mensajes en este tema (1)
#25770 De: "Oficina Sostenible" <oficinasostenible@...>
Fecha: Jue, 30 de Oct, 2008 11:45 am
Asunto: RV: Jornada de debat 		oficinasostenible@...
Enviar mensaje Enviar mensaje
 

Bon dia,

 

Des de l’Oficina Sostenible de l’Ajuntament de Sant Cugat ens plau convidar-vos a una jornada de debat sobre el Pla Territorial de l’Àmbit Metropolità de Barcelona (PTMB)  que tindrà lloc el proper dia 3 de novembre a les 19 h. al Club Muntanyenc de Sant Cugat.

 

En ella es presentarà de forma general el  PTMB i s’exposaran les estratègies en les que es basa. També es reflexionarà sobre les implicacions que tindrà directament al nostre municipi i les possibles repercussions. Us convidem a assistir a la jornada per tal d’exposar els vostres punts de vista i oferir les aportacions que creieu necessàries per tal millorar-lo i completar-lo entre tots.

 

Com a document adjunt us enviem el programa de ponències de la jornada.

 

Us animem a assistir-hi!

 

(reenvieu el correu a qui creieu que li pugui interessar)

 

Salutacions cordials.

 

 

Maura Aragay Sastre

Oficina Sant Cugat Sostenible

Ajuntament de Sant Cugat

93 565 70 98

oficinasostenible@...

www.oficinasostenible.santcugat.cat

servei realitzat per personal de sm, sistemas medioambientales, SL

 

 

 

Aquest correu electrònic, així com qualsevol dels seus annexos, conté informació confidencial de l'Ajuntament de Sant Cugat. El seu contingut és per a ús exclusiu de les persones destinatàries, conseqüentment no està permesa la seva difusió, còpia o utilització per terceres persones. Si ho rebeu per error, si us plau notifiqueu-ho a qui us l’ha enviat i destruïu el missatge i tots els seus annexos o còpies.

 

No imprimiu aquest correu si no és totalment imprescindible.

 


Responder | Reenviar | Mensajes en este tema (1)
#25769 De: <xarxaparcs@...>
Fecha: Jue, 30 de Oct, 2008 2:16 pm
Asunto: e-PARCS newsletter de la Xarxa de Parcs. Núm.43 		xarxaparcs@...
Enviar mensaje Enviar mensaje
 
Agenda Notícies L'Informatiu de Parcs La Xarxa de Parcs Subscripcions Crèdits
Número 43/Octubre 2008
   Notícies   


 Portada

 Xarxa de Parcs Naturals

 Parc del Castell de Montesquiu

 Espai Natural de les Guilleries-Savassona

 Parc Natural del Montseny

 Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac

 Parc del Montnegre i el Corredor

 Parc de la Serralada Litoral

 Parc de la Serralada de Marina

 Parc de Collserola

 Parc Agrari del Baix Llobregat

 Parc del Garraf

 Parc del Foix

 Cercle d'Amics dels Parcs Naturals

 Parc Fluvial del Besòs

 Notícies d'arreu

 Llibres, revistes i CD

 Webs i butlletins digitals

 Vídeos

    Anar amunt
   Agenda   

01/11/2008

 Parc del Castell de Montesquiu
 Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac
 Parc del Montnegre i el Corredor
 Parc del Garraf

02/11/2008

 Espai Natural de les Guilleries-Savassona
 Parc Natural del Montseny
 Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac
 Parc del Montnegre i el Corredor
 Parc de la Serralada de Marina
 Parc del Garraf
 Parc d'Olèrdola
 Cercle d'Amics dels Parcs Naturals

04/11/2008

 Parc del Foix

06/11/2008

 Parc d'Olèrdola

07/11/2008

 Parc de Collserola
 Parc del Garraf

08/11/2008

 Parc Natural del Montseny
 Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac
 Parc de la Serralada de Marina
 Parc de Collserola
 Parc del Garraf
 Parc d'Olèrdola
 Cercle d'Amics dels Parcs Naturals

09/11/2008

 Parc Natural del Montseny
 Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac
 Parc del Montnegre i el Corredor
 Parc de Collserola
 Parc del Garraf
 Parc d'Olèrdola
 Cercle d'Amics dels Parcs Naturals

12/11/2008

 Parc d'Olèrdola

13/11/2008

 Parc d'Olèrdola
 Parc del Foix

14/11/2008

 Parc d'Olèrdola
 Parc del Foix

15/11/2008

 Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac
 Parc del Montnegre i el Corredor
 Parc de la Serralada de Marina
 Parc de Collserola
 Parc del Garraf

16/11/2008

 Parc Natural del Montseny
 Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac
 Parc del Montnegre i el Corredor
 Parc de la Serralada de Marina
 Parc de Collserola
 Parc del Garraf
 Parc d'Olèrdola
 Parc del Foix
 Cercle d'Amics dels Parcs Naturals

18/11/2008

 Parc d'Olèrdola

19/11/2008

 Cercle d'Amics dels Parcs Naturals

20/11/2008

 Parc Natural del Montseny

21/11/2008

 Parc del Garraf

22/11/2008

 Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac
 Parc de la Serralada de Marina
 Parc de Collserola
 Parc del Garraf
 Parc d'Olèrdola
 Cercle d'Amics dels Parcs Naturals

23/11/2008

 Parc Natural del Montseny
 Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac
 Parc del Montnegre i el Corredor
 Parc del Garraf
 Cercle d'Amics dels Parcs Naturals

27/11/2008

 Parc del Foix

28/11/2008

 Parc de Collserola
 Parc del Garraf

29/11/2008

 Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac
 Parc del Montnegre i el Corredor
 Parc de la Serralada de Marina
 Parc de Collserola
 Parc del Garraf

30/11/2008

 Parc Natural del Montseny
 Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac
 Parc del Montnegre i el Corredor
 Parc de la Serralada Litoral
 Parc de la Serralada de Marina
 Parc del Garraf
 Parc d'Olèrdola
 Cercle d'Amics dels Parcs Naturals

  

© Diputació de Barcelona 2008
Se'n permet la reproducció sempre que se citi la font.

e-Parcs és una producció de l'Àrea d'Espais Naturals
Diputació de Barcelona
C/Urgell, 187 Edifici del Rellotge, 3a planta - 08036 Barcelona
tel. 934 022 400 - fax 934 022 439
a/e: xarxaparcs@...
http://www.diba.cat/parcsn
http://www.diba.cat/parcsn/newsletter



Responder | Reenviar | Mensajes en este tema (1)
#25768 De: MARIA TERESA BEL BAUZA <TERESA.BELB@...>
Fecha: Jue, 30 de Oct, 2008 1:38 pm
Asunto: (Sin asunto) 		TERESA.BELB@...
Enviar mensaje Enviar mensaje
  
Benvolguts/des,

Adjunt us fem arribar el Cartell del Programa d'Activitats, del mesos de
novembre i desembre de 2008, del Parc Natural de l'Alt Pirineu.

Esperem que resulti del vostre interès i, si ho considereu oportú, us
demanem que en feu la màxima difusió possible.

Ben cordialment,

Parc Natural de l'Alt Pirineu
Carrer de la Riba, 1
25595 Llavorsí
Tel. 973 622335
Fax. 973 622070
www.parcsdecatalunya.net

Responder | Reenviar | Mensajes en este tema (1)
#25767 De: "joan_alberich" <joan_alberich@...>
Fecha: Jue, 30 de Oct, 2008 10:16 am
Asunto: Cicle de conferències: El futur de les ciutats i la ciutat del futur 		joan_alberich
Conectado Conectado
Enviar mensaje Enviar mensaje
 

Pensament contemporani: El futur de les ciutats i les ciutats del futur. Tarragona

Les ciutats acullen més de la meitat de la població mundial. Es calcula que l'any 2030 hi viuran uns 5.000 milions de persones. En aquest món cada cop més urbà, la diversitat social i la complexitat cultural troben en la ciutat la màxima expressió. Així doncs, durant les properes dècades les ciutats hauran de superar importants reptes que avui ja podem començar a identificar.
La ciutat es caracteritza per la seva complexitat morfològica, estructural i organitzativa, i per la possibilitat de generar dinàmiques creatives que tenen una gran repercussió entre els seus habitants. Però el fort creixement de les ciutats genera un seguit de problemes i de conflictes que les poden fer inhòspites i insostenibles. Com és el present de les nostres ciutats? I quins en són els principals reptes i propostes de futur?
En aquest cicle de conferències tractarem temes estretament implicats en el fenomen urbà, com ara l'aprovisionament d'aigua i d'aliments, el transport urbà, la necessitat creixent de serveis i equipaments, l'augment de la pobresa... que ens ajudaran a entendre millor el que són i seran les ciutats del món i del nostre país i a interpretar-les; però també ens serviran per tenir elements de reflexió i d'actuació per tal de participar en la construcció i organització de les nostres ciutats en general i, en especial, de Tarragona.

Conferència
Noves ciutats, noves arquitectures. Les ciutats del segle XXI. Jorge gaspar
30/10/2008
TARRAGONA

Conferència
Revolució urbana i dret a la ciutat. Jordi Borja 
06/11/2008
TARRAGONA

Conferència
Disseny de les ciutats del futur i fluxos metabòlics: aigua i energia. Salvador Rueda
13/11/2008
TARRAGONA

Conferència
Seguretat, conflictes i morfologia urbana. Pedro Fraile 
20/11/2008
TARRAGONA

Conferència
Present i futur de la ciutat de Tarragona. Josep Oliveras
27/11/2008
TARRAGONA

Totes les conferències es faran a les 18h al Centre Social i Cultural de Tarragona (C/ Cristòfor Colom, 2).

Més informació a l'adreça: http://obrasocial.lacaixa.es/apl/actividades/activitats.ciclo_cat.html?JSESSIONID=yPCMKAUpGNQBQLe9fo3APTi&idCiclo=1117&stateName=vActividadBasica&idCentro=918211


Responder | Reenviar | Mensajes en este tema (1)
#25766 De: "Actualitat de Depana" <actualitat@...>
Fecha: Jue, 30 de Oct, 2008 8:50 am
Asunto: DEPANA: Volem els óssos al Pirineu 		actualitat@...
Enviar mensaje Enviar mensaje
 

Bon dia,
 
Des de DEPANA us convidem a enviar un missatge al Síndic d'Aran.
 
Una salutació,

Neus
 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Volem els óssos al Pirineu!
Envia el teu missatge al Síndic d'Aran 
connecta't a www.depana.org
 
 
 
Àrea de Comunicació, Participació i Relacions
DEPANA
__________________________________

C/ St. Salvador, 97 baixos
08024 Barcelona
Tel. + 34 932104679
Fax. +34 93 2850426
 

Responder | Reenviar | Mensajes en este tema (1)
#25765 De: "[territori]" <llista.territori@...>
Fecha: Jue, 30 de Oct, 2008 8:21 am
Asunto: Hereu revisa el plan de los ascensores de la Barceloneta 		llista.territori@...
Enviar mensaje Enviar mensaje
 

EL PAÍS 30.01.08

Hereu revisa el plan de los ascensores de la Barceloneta

El Ayuntamiento garantiza els 'quarts de casa' y el consenso con los vecinos

ÀNGELS PIÑOL - Barcelona - 30/10/2008

El Ayuntamiento de Barcelona quiere darle un fuerte empujón a la Barceloneta para modernizarla y mejorar sus servicios y la calidad de vida de sus vecinos sin que el barrio marinero pierda su personalidad. El Consistorio presentó ayer el Plan Integral de la Barceloneta, incluido en el Plan de Barrios, que prevé una inversión de 16 millones de euros, de los que la mitad saldrán de las arcas municipales y la otra de las de la Generalitat. Itziar González, la edil de Ciutat Vella, lanzó un mensaje conciliador a los vecinos garantizándoles la continuidad de los quarts de casa, los pequeños pisos del barrio, que llegaron a estar en peligro por el denominado plan de los ascensores, que preveía suprimir uno de cada cuatro apartamentos por planta para que cupiera el elevador.

Pero todo apunta a que eso es historia: el distrito presentó alegaciones al decreto de habitabilidad de la Ley de la Vivienda para que no fuera tan severo con las condiciones de los quarts de casa, que podían perder su cédula de habitabilidad, y prepara una reforma del Plan Especial de Reforma Integral (PERI) para asentarlos. El Ayuntamiento quiere aplicar microcirugía urbanística y acuerdos particulares con cada finca. CiU celebró que el Consistorio dé marcha atrás al controvertido plan y recordó que el nuevo enfoque se inspira en el pacto que alcanzó con los vecinos en 2007, que garantizaba que nadie se iría de su casa sin su consentimiento.

Los vecinos están tranquilos con la medida y satisfechos con los canales de diálogo abiertos por el distrito. "Está todo muy bien, pero no sabemos qué pasaría si un inversor y dueño de una finca quisiera colocar un ascensor. El documento fue aprobado [el plan de ascensores] y sigue en un cajón", advirtió Emilia Lloca, de la Asociación de Vecinos de la Ostia, tras la presentación. La entidad tiene presentado un recurso contencioso administrativo que no retirará por si se produce un cambio de orientación municipal.

La regidora definió el plan como un instrumento "flexible" y "manejable" que se adaptará a las peticiones de los vecinos, que podrán exponer sus sugerencias hasta diciembre. Pero recalcó que lo prioritario es mejorar la "accesibilidad" de las personas y recordó que ya se intenta proteger a los vecinos con la oficina anti-mobbing y acotando los pisos turísticos. El Ayuntamiento piensa en los 150 pisos sociales que se empezarán a construir en julio en el solar de la antigua estación de Cercanías, destinados a atender a las personas con difícil movilidad, para que se queden en ellos de forma provisional o permanente. "Pero tenemos seis o siete soluciones pensadas para ubicar los ascensores en las fincas. Hay un catálogo amplio de posibilidades", dijo González, que considera los quarts de casa como un tesoro de la Barceloneta. Sólo en el 10% de las fincas del barrio cabe un ascensor. El programa cuenta con tres millones de euros para subvencionar la rehabilitación de edificios, de los que el 12% se encuentran en estado deficiente o semiruinoso.

El Ayuntamiento instalará en la calle de Ginebra una oficina de la que emanará el plan, que comprende medidas como la reforma de plazas, la urbanización de las calles transversales, mejoras en el centro cívico y la biblioteca, y la promoción del tejido comercial. "Esto será como la prueba del nueve y acertaremos", proclamó el alcalde, Jordi Hereu. "De la Barceloneta que construyamos se verá la Barcelona que queremos para el futuro".

EL PERIÓDICO 30.10.08

Un pla especial blinda el futur dels minipisos de la Barceloneta

  1. • Ciutat Vella troba fórmules per instal.lar ascensors als blocs sense perdre cap quart de casa
  2. • La reforma integral ja serà visible el 2009 com a exemple del nou "model de ciutat"
 
PATRICIA CASTÁN
BARCELONA

La Barceloneta del futur --que haurà d'acoblar el seu passat de barri mariner, de gran arrelament veïnal, amb una rehabilitació urgent que la posi al dia en equipaments i millors condicions de vida-- va fer ahir un pas de gegant amb el compromís per part de l'ajuntament de protegir el patrimoni global del barri, on els quarts de casa seran reconeguts legalment encara que les finques es rehabilitin completament. Un pla especial que aprovarà abans de final d'any el consistori possibilitarà la instal.lació d'ascensors --un dels elements més controvertits de la reforma pendent des de fa anys-- sense necessitat d'enderrocar els tradicionals pisos de 30 metres quadrats.
La regidora Itziar González va presentar ahir als veïns i a les entitats locals el projecte d'intervenció integral de la Barceloneta, que fusiona els plans de rehabilitació de vivendes amb les noves armes i recursos econòmics que ha possibilitat la llei de barris de la Generalitat per actuar en tots els àmbits. Els 16,11 milions d'euros pressupostats (la meitat a càrrec del Govern català) seran clau per comptar amb una oficina tècnica que permeti estudiar un per un els casos del veïnat. Aquesta oficina començarà a funcionar al mes de novembre en una instal.lació provisional, fins que es construeixi un mòdul especial en un solar del carrer de Ginebra, que estarà a punt el mes de març vinent.

CANVIS
La revisió del PERI (pla especial de reforma interior) de 1986 que ara ultima l'ajuntament blinda la supervivència dels quarts de casa, ja que amb ajuda de la llei de la vivenda legitima aquest tipus de minipís al dotar-los de cèdula d'habitabilitat encara que es reformin integralment, com va avançar EL PERIÓDICO el 23 de setembre.
Aquesta mesura possibilita que la reparcel.lació de finques (prevista en la modificació puntual del pla general metropolità que va aprovar l'ajuntament per impulsar l'anomenat pla dels ascensors) no sigui necessària. Els veïns van insistir ahir a la nit a revocar aquesta modificació davant el temor que algun especulador pugui comprar i reparcel.lar finques, però González va assegurar que el nou pla especial que s'aprovarà aviat protegeix les construccions de la Barceloneta en conjunt, per preservar la tipologia de vivendes amb baixos i entrades diferenciades, que generen una especial relació entre veïns i comunitats.
Sense anar més lluny, l'alcalde Jordi Hereu va qualificar el model de reforma que s'aplicarà a la Barceloneta com el "termòmetre de la Barcelona que volem construir". Va assegurar que la fórmula de diàleg i respecte a la identitat del barri resumeix el model d'avanç que ha de dirigir la ciutat. I va qualificar de "radical i sincera" l'aposta llançada per la regidora de Ciutat Vella, després d'un any de feina i que pren com a base una exhaustiva radiografia del desenvolupament urbanístic de la Barceloneta, encarregada a la Universitat Politècnica.
L'ajuntament estudia fins a una dotzena de possibilitats per instal.lar ascensors (en un 10% de finques hi caben a les escales sense afectar pisos) sense prescindir de cap vivenda. Algunes passen per compartir escala entre dues parcel.les, i utilitzar la segona escala com a forat d'ascensor, mentre que altres inclouen més parcel.les. El barri compta amb 575 parcel.les amb tipologia de quart, encara que 224 ja s'han unit com a mig de casa (pisos d'uns 60 metres). Fins i tot hi ha unitats de 15 metres quadrats.
Fins a finals d'any, s'establiran, donant la paraula al veïnat, les prioritats d'actuació. A partir del 2009 es podran iniciar urbanitzacions d'alguns carrers i es projectaran les primeres rehabilitacions consensuades. L'ajuntament liderarà si és necessari la primera unitat, després de detectar una unitat territorial (amb uns 60 edificis) on les ajudes són més prioritàries.

EL PUNT 30.10.08

Catalogaran la Barceloneta com a conjunt històric per preservar-hi els quarts de casa

Obriran una oficina que funcionarà com a finestreta única durant el desplegament del pla d'intervenció integral del barri

ROSA DÍAZ. Barcelona
L'Ajuntament de Barcelona ha decidit reconèixer el barri de la Barceloneta com un conjunt històric de la ciutat, amb un origen propi i diferent. Aquest reconeixement de la singularitat d'aquest territori, que es reflectirà en el catàleg de patrimoni, permetrà de retruc preservar els quarts de casa, la tipologia d'habitatge que predomina en aquest barri. El Districte de Ciutat Vella ha sol·licitat a la Generalitat que accepti aquest reconeixement patrimonial i permeti que els pisos d'aquest barri es considerin habitables, malgrat les seves dimensions reduïdes. L'Ajuntament de Barcelona va presentar ahir l'inici del desplegament del pla d'intervenció integral del barri, que obrirà una oficina que funcionarà com a finestreta única per atendre'n el desenvolupament.

El Districte de Ciutat Vella aposta amb fermesa per la preservació dels quarts de casa. Encara més, està impulsant tot un seguit d'iniciatives perquè legalment es reconeguin com a pisos habitables, malgrat les seves reduïdes dimensions, i perquè, a més, siguin considerats, amb tot el conjunt del barri de la Barceloneta, un valor patrimonial. El motiu: si bé als anys vuitanta, quan es va redactar el pla especial de reforma interior del barri es proposava unir quarts de casa per crear pisos més grans, els canvis socials fan ara útils i preuats aquests petits habitatges. I a més a més, la dimensió dels pisos unida al disseny urbà han configurat un barri on «es continua teixint comunitat», va argumentar ahir la regidora de Ciutat Vella, Itziar González, que també va anunciar que s'ha iniciat la revisió del pla especial de reforma interior del 1986.

Això no obstant, el Districte de Ciutat Vella vol sumar a la preservació de la singularitat de la Barceloneta la solució dels problemes d'accessibilitat, que de fet continuen existint en l'habitatge. I vol impulsar tot un pla integral de millora del barri –el pla de barris, en definitiva– amb la col·laboració dels veïns. Per això ahir va presentar a les entitats la posada en marxa d'aquest pla integral. Amb una premissa: si bé ja hi ha previstes algunes actuacions, han de ser els veïns mateixos els que n'han d'impulsar la majoria, amb la col·laboració i l'ajuda econòmica de l'administració, que té previst invertir en aquest barri 16,11 milions d'euros. El cas de la instal·lació d'ascensors, que amb l'arribada de la llei de barris a la Barceloneta s'ha convertit en una petita part del programa d'intervenció, és un dels més il·lustratius d'aquest protagonisme que l'Ajuntament atorga als veïns: «Allà on es vulgui un ascensor hem de poder-hi donar resposta, però si no es vol, això també és una opció», va aclarir ahir González.



FINESTRETA ÚNICA
Una de les primeres actuacions que veuran els veïns de la Barceloneta en els propers mesos serà l'obertura d'una oficina tècnica, que estarà situada al carrer Ginebra i que funcionarà com a finestreta única. Serà un punt de contacte entre l'administració i els ciutadans, un lloc on demanar informació, però també un punt de trobada on debatre i crear els projectes de millora que es desenvoluparan al barri.

Per altra banda, i per anar guanyant la confiança del veïnat en els aspectes més delicats del pla –per exemple en els que fan referència a l'actuació sobre l'habitatge–, el Districte de Ciutat Vella delimitarà una illa model d'habitatges, que estarà formada per sis fileres de blocs de pisos, on liderarà, amb la complicitat del veïnat, un procés de remodelació de l'habitatge, amb la col·locació d'ascensors inclosa. «Serà un lloc on es farà una demostració que el procés no farà mal a ningú», va explicar ahir González. La regidora també va avançar que les possibilitats de col·locació d'ascensors a les finques, complicada en tots els casos ateses les característiques especials d'aquests edificis, són ara diverses. «Estem treballant en un catàleg que inclourà unes sis o set combinatòries», va comentar González.

Pel que fa a les situacions d'emergència social, és a dir, aquelles persones que no poden sortir de casa perquè no poden baixar i pujar escales –que també n'hi ha–, el Districte s'ha compromès a actuar de manera immediata per localitzar-les i buscar-los nous allotjaments. La regidora va manifestar que el projecte de construcció d'habitatge públic a la Barceloneta continua endavant «i és necessari», i de fet va anunciar la construcció d'un edifici d'habitatge públic al passeig de Joan de Borbó, al solar on hi havia l'antiga caserna i que va ser enderrocada. També va posar data a la construcció de 150 pisos públics a tocar de l'estació de França. Les obres d'aquest projecte, que s'han retardat a causa de la descoberta d'importants restes arqueològiques, podrien començar el juliol del 2009.

Aprovar l'assignatura pendent




 

Si bé la participació dels veïns durant el desenvolupament del pla, en el sentit de decidir conjuntament amb les entitats i agents socials les actuacions, és un dels aspectes més destacables d'aquest projecte, també s'ha de dir que ahir l'Ajuntament no va presentar exactament un paper en blanc sinó tot un seguit de propostes per posar fil a l'agulla. Entre aquestes, n'hi ha algunes que aborden una assignatura pendent que té aquest barri i que ara intentarà aprovar: la qüestió mediambiental.

La Barceloneta no és a hores d'ara un territori en el qual s'hagin desenvolupat accions destacables en el terreny de la sostenibilitat, però això ha de canviar radicalment amb el desenvolupament del pla integral. D'entrada, està inclòs en aquest pla el projecte d'obertura d'un centre d'educació ambiental que tindrà àmbit de ciutat: la Fàbrica del Sol. Aquest equipament dedicat a la difusió de noves formes d'energies alternatives, la reina de les quals és el sol, estarà emplaçat a l'edifici d'oficines de l'antiga fàbrica del gas, que estava situada a l'actual parc de la Barceloneta, a tocar de l'indret on Gas Natural va obrir la seva seu corporativa. També està prevista l'obertura d'un punt verd al parc de la Barceloneta, i la instal·lació de plaques solars al camp de futbol del barri.

Un exemple per a Barcelona




 

L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va acompanyar ahir la regidora de Ciutat Vella, Itziar González, en la presentació a la premsa del pla de la Barceloneta. Ho va fer per advertir que el projecte que es desenvoluparà en aquest barri, «serà el termòmetre de la Barcelona que volem construir». La Barceloneta serà, doncs, exemplar per a la ciutat, «serà un dels llocs on es podrà veure de què anem», va insistir l'alcalde, que, a més a més, va augurar que «l'encertarem».

Hereu va recordar que la intervenció que planeja l'Ajuntament a la Barceloneta respon a una «reflexió integral» i que té diferents dimensions, amb l'objectiu que el barri «faci un salt important». En aquest sentit, les actuacions abastaran la rehabilitació del parc d'habitatge, però també l'adquisició d'edificis per obrir equipaments nous d'ús públic, o la millora de l'espai públic i la connectivitat amb la resta de la ciutat. En aquest sentit, Itziar González es va referir a la possibilitat d'obrir una connexió marítima entre Colom i el moll de pescadors. Ja fa uns anys que els veïns de la Barceloneta van quedar separats físicament de l'escullera, a la qual antigament podien accedir a peu des del barri i que va quedar tallada amb l'obertura de la bocana nord del port.

Responder | Reenviar | Mensajes en este tema (1)
#25764 De: "[territori]" <llista.territori@...>
Fecha: Jue, 30 de Oct, 2008 8:21 am
Asunto: Greenpeace alerta de que la contaminación de Flix es irreversible 		llista.territori@...
Enviar mensaje Enviar mensaje
 

EL PAÍS 30.10.08

Greenpeace alerta de que la contaminación de Flix es irreversible

La planta de Ercros sigue vertiendo mercurio en el embalse

FERRAN BALSELLS - Barcelona - 30/10/2008

 

El embalse de Flix (Ribera d'Ebre) quedará marcado por el mercurio de por vida. Así lo advirtió ayer Greenpeace, que añadió que esta contaminación perjudicará la salud de los vecinos de la zona y el medio ambiente. La organización ecologista cargó contra la Generalitat por mantener la licencia de vertido a la planta de cloro, propiedad de Ercros, que desde 1899 ha volcado mercurio en el agua hasta colmarla de metales pesados: el embalse de flix, situado en el río Ebro, acumula unas 700.000 toneladas de residuos tóxicos, que ya cuentan con un proyecto para su extracción del lecho del río.

Ercros continúa vertiendo desechos en el embalse mientras el Gobierno central acomete su limpieza, que costará unos 162 millones de euros -a cargo del contribuyente- y en la que se emplearán unos 42 meses. "Es inadmisible que el Gobierno permita estos vertidos", protestó Sara del Río, responsable de contaminación de Greenpeace, en la presentación de un informe sobre la industria del cloro. La Generalitat alegó que no puede rescindir la licencia si los vertidos de Ercros no superan los límites de las normas europeas. "No podemos ir más allá de la ley", lamentó un técnico de Medio Ambiente. Ercros, que fue condenada a pagar el 10% del coste de sanear el embalse y ha recurrido la sentencia, declinó ayer hacer comentarios.

Las tareas de limpieza, dijo Greenpeace, no erradicarán una toxicidad que el ambiente ya ha empezado a absorber. Del Río apuntó que varios estudios detectan altos indicios de retraso en el desarrollo infantil por efecto del mercurio.

Las otras dos plantas de cloro de Cataluña (instaladas en Martorell y Vila-seca) también han dejado altos niveles de mercurio en su entorno, pero ya no lo contaminan: envían sus vertidos unos tres kilómetros mar adentro, donde se acumulan frente a la costa.


Responder | Reenviar | Mensajes en este tema (1)
#25763 De: "mirmanda" <info@...>
Fecha: Jue, 30 de Oct, 2008 7:25 am
Asunto: Presentació mirmanda 2 [Territoris de l'art] | Dimarts 4 de novembre a les 20h15 a Barcelona 		info@...
Enviar mensaje Enviar mensaje
 

Presentació de mirmanda 2 [Territoris de l’art] a Barcelona

Dimarts 4 de novembre a les 20h15

dedicat al crític Pierre Restany i altres articles sobre cultura i llengua.

 

    Presentació de Mirmanda 2 [Territoris de l'art] a Barcelona el dimarts 4 de novembre a les 20h15 a les caves "Art de Vins" (C/ Villarroel 18, cantonada Floridablanca) de Barcelona.

 

    Es presentarà el número, es parlarà de Pierre Restany, de la resta d'articles que composen el monogràfic i es debatrà de manera informal la idea de mirmanda.

 

Tothom està convidat i se servirà cava.

 

 

mirmanda

revista de cultura|Catalunya del nord

www.mirmanda.com

http://mirmanda.blogspot.com


Responder | Reenviar | Mensajes en este tema (1)
#25762 De: "Txell - AdHoc" <txell@...>
Fecha: Jue, 30 de Oct, 2008 8:02 am
Asunto: Palau Robert - Roda de premsa 		meromaz2
Sin conexión Sin conexión
Enviar mensaje Enviar mensaje
 


Responder | Reenviar | Mensajes en este tema (1)
#25761 De: "Actualitat de Depana" <actualitat@...>
Fecha: Mié, 29 de Oct, 2008 3:29 pm
Asunto: COMUNICAT DE PREMSA: DEPANA s'oposa al trasllat de l'óssa Hvala a un centre en captivitat 		actualitat@...
Enviar mensaje Enviar mensaje
 
Us remeto el darrer comunicat de premsa de DEPANA.
 
Una salutació 
 
Neus
----------------------------------------

Dilluns, 27 d'octubre de 2008

DEPANA s'oposa al trasllat de l'óssa Hvala a un centre en captivitat


  • DEPANA sol·licita que s'aclareixin els fets de l'accident



L'entitat ecologista DEPANA s'oposa al trasllat de l'óssa Hvala a un centre en captivat o zoològic, ja que aquest fet seria un acte de captura il·legal injustificada d'una espècie protegida. Segons la normativa vigent a Catalunya i així com en el Codi Penal qualsevol conducta que atempti contra la seva integritat física, alteri el seu hàbitat i/o impedeixi la seva reproducció, pot ser considerada constitutiva d’un delicte contra la fauna amenaçada (article 334 del Codi Penal).


En aquest sentit, DEPANA ha enviat un requeriment al Síndic de l'Aran i a la Directora General del Medi Natural per a que suspenguin el trasllat a qualsevol tipus de centre i garanteixin el cumpliment de la normativa. En l'esmentat escrit, DEPANA adverteix que si en l’actual procés de captura l’óssa pateix algun dany o es traslladada a un zoològic o centre en captivitat, denunciarà els fets a la Fiscalia i emprendrà les accions legals oportunes contra els responsables.


Així mateix, DEPANA vol recordar que el programa de reintroducció de l'ós bru als Pirineus no és un fet aïllat, ni un experiment. Fa 12 anys que aquest projecte funciona amb el suport europeu i que hi ha experiències molt positives a la Serralada Cantàbrica i als Pirineus d'Aragó i Navarra.



Historial d'agressions als óssos els darrers anys al Pirineu

Lamentablement, al llarg dels darrers anys una bona part d'óssos pirinencs han estat víctimes de l'acció d'una part minoritària dels caçadors. A continuació, us llistem alguns dels casos comprovats:

  • Tardor any 1993: Un ós va ser mort en una cacera al bosc de l’Entecada (Aran). L’incident va ser amagat i no va ser revelat fins 5 anys després mitjançant el llibre d’Eugeni Casanovas “L’ós. Història d’un extermini”.

  • Setembre de 1997: L'óssa Melba va ser abatuda per un caçador mentre acompanyada de 3 cadells de 9 mesos. Dos van sobreviure miraculosament sense la seva mare. El tercer cadell va morir.

  • Juliol de 2004: Mort de vell l’ós Papillon al Pirineu Occidental. A l’autòpsia es va trobar perdigons amb els que havia estat tirotejat.

  • Novembre de 2004: L’óssa Canyella és abatuda quan defensava el seu cadell d’11 mesos de l’atac del gossos del caçadors.

  • Agost de 2007: L’óssa Franska mort atropellada. A l’autòpsia es va trobar perdigons amb els que havia estat tirotejada.

  • Setembre de 2008: L’ós Balou és tirotejat en una batuda de senglar. La bala li va afectar una cama, des de llavors camina només amb 3 potes.


Com es pot comprovar en tots aquests episodis, inclòs el cas de mort natural, sempre s'ha constatat la presència de munició pròpia de l'activitat cinegètica. Aquesta relació de fets no és exhaustiva, ja que es té constància d'altres incidents però, en la majoria d'ocasions, no s'ha pogut corroborar.



DEPANA demana un aclariment dels fets

DEPANA sol·licita a l'administració competent de l'Aran i de Catalunya una investigació a fons sobre l'accident entre un ós i un caçador del passat 23 d'octubre a la Val d'Aran. Aquest fet, tal i com s'ha descrit, no té precedents en el comportament d'un ós bru. Avui per avui, considerem que la informació publicada sobre la successió dels fets és parcial i poc veraç.



Més informació a www.depana.org; enviar un e-mail a comunicacio@... o al trucar-nos al tel. 932104679.


 

 
Àrea de Comunicació, Participació i Relacions
DEPANA
__________________________________

C/ St. Salvador, 97 baixos
08024 Barcelona
Tel. + 34 932104679
Fax. +34 93 2850426
 

Responder | Reenviar | Mensajes en este tema (1)
#25760 De: "HERRERO CANELA, MARIA" <herrerocm@...>
Fecha: Mié, 29 de Oct, 2008 8:35 am
Asunto: [News] CTS Seminar, 29 October 2008 		herrerocm@...
Enviar mensaje Enviar mensaje
 
 

De: news-bounces@... [mailto:news-bounces@...] En nombre de Benjamin Heydecker
Enviado el: dimarts, 28 / octubre / 2008 14:20
Para: peterj@...
Asunto: [News] CTS Seminar, 29 October 2008

Dear All,

This is an announcement of tomorrow's CTS seminar at UCL, which will be
presented by

Peter Jones
Centre for Transport Studies, UCL


16:00, Wednesday 29 October 2008

Chadwick Building
University College London



The Impacts of Long-distance Commuting:
A Comparison of London and Paris


Abstract

The study, funded by the FIA Foundation, sets out to determine what effects longer duration commuting trips have on the life styles of regular commuters in the London and Paris regions, and on other members of their households. This is achieved by comparing the travel, activities and time use patterns of people making 'short' (30 minutes or less) and 'long' (60 minutes and over) one-way commutes, using a variety of data sources.

The analysis shows that socio-economic profiles are broadly similar in London and Paris, except in terms of occupational status, where in London executive workers are much more likely to be long duration commuters and clerical/blue collar workers to be short duration commuters - a pattern not found in Paris. Short duration commuters are most likely to drive, while long duration commuters are most likely to use public transport - a difference which has major effects on travel and activity patterns.

Short duration commuters make more stops on a weekday than long duration commuters, both at non-home locations and in terms of the number of times they return home. They also spend more time at home, including more time sleeping and watching television. At weekends, long duration commuters compensate by spending relatively more time sleeping and watching television, but they do not take part in more trips or out-of-home activities than short duration commuters. The most surprising funding is that the proportion of spent out of home on weekdays, excluding travel, is the same for all groups (short and long duration commuters, in London and Paris) at 38% of the daily time budget.



Place: B05 Chadwick Lecture Theatre,
        Chadwick Building, University College London

Time: 16:00-17:30, Wednesday 29 October 2008


The Chadwick Building is in the front quad of UCL immediately to
the south of the main entrance from Gower Street.


___________________________________________________________________________

Benjamin Heydecker  
Professor of Transport Studies
Centre for Transport Studies
University College London            
Gower Street                                                   
LONDON      WC1E   6BT              
England          

Phone:    020-7679 1553
Fax:        020-7679 1567

e-mail:   ben@...                                                   

_______________________________________________
News mailing list
News@...
http://supernova.casa.ucl.ac.uk/cgi-bin/mailman/listinfo/news

Responder | Reenviar | Mensajes en este tema (1)
#25759 De: "[territori]" <llista.territori@...>
Fecha: Jue, 30 de Oct, 2008 8:21 am
Asunto: L'ús del transport públic a l'àrea urbana de Girona ha augmentat un 20% l'últim any 		llista.territori@...
Enviar mensaje Enviar mensaje
 
EL PUNT 30.10.08

L'ús del transport públic a l'àrea urbana de Girona ha augmentat un 20% l'últim any

El creixement està sent sostingut mes rere mes i la Generalitat espera superar els 5 milions de viatgers durant el 2008

ORIOL MAS. Girona
Si l'enquesta de mobilitat en dies feiners, que es va presentar fa unes setmanes, posava les comarques gironines com a capdavanteres en l'ús del vehicle privat, les últimes dades de què disposa l'ATM (Autoritat Territorial de la Mobilitat) de l'àrea urbana de Girona indiquen que també ha augmentat de manera important l'ús del transport públic en aquesta zona. En l'últim balanç interanual comptabilitzat, que va de l'agost del 2007 a l'agost del 2008, els viatges amb autobús s'han incrementat un 20% respecte al mateix període de l'any anterior. Es van guanyar un milió de passatgers, arribant fins als 5,3 milions. D'aquesta manera, la Generalitat espera poder tancar el 2008 superant la xifra dels 5 milions de viatgers, que era el que s'havia marcat com a repte.

L'ATM ha calculat, mes a mes i en termes interanuals, el nombre de viatgers que han utilitzat el transport públic. Des de l'agost del 2007, les xifres han anat augmentant progressivament, a un ritme mitjà d'uns 80.000 viatgers més cada mes. D'aquesta manera, l'últim any s'han guanyat 900.000 viatgers, passant dels 4,4 als 5,3 milions en els últims dotze mesos entre l'agost del 2007 i l'agost del 2008. Això representa un 20,23% més. De les diverses rutes, les urbanes de Girona i Salt són les que han tingut un creixement més gran, d'un 21,98%, guanyant més de 700.000 viatgers. Pel que fa als busos interurbans, han augmentat de poc més de 150.000 passatgers, un 14,64%.

Segons el director dels serveis territorials de Política Territorial i Obres Públiques, Ramon Ceide, aquest creixement demostra que s'està consolidant el transport públic, que els ciutadans cada cop l'accepten i l'utilitzen més, i que la integració tarifària està ajudant encara més en aquest sentit. Però el més interessant, per Ceide, és el ritme d'increment: «Es tracta d'un creixement sostingut, que es va repetint en tots els interanuals, que esperem que continuï així i que ens demostra que la gent es va fent seu el transport públic.»

Les previsions que havia fet l'ATM es fixaven a intentar arribar a la xifra de 5 milions d'usuaris al llarg d'aquest 2008, i segons Ceide, si es manté aquest ritme del 20% d'augment, es podrà superar àmpliament a finals d'any.





2.500
targetes d'integració tarifària.
Fins ara ja s'han expedit més de 2.500 targetes personals des que va començar la integració tarifària, el 12 de juny. Aquestes targetes, amb diferents modalitats, permeten fer transbordaments entre autobusos i representen un estalvi econòmic important per a l'usuari. En un principi es va posar en servei la T-Mes, per fer un nombre il·limitat de viatges durant el mes, i més tard va ser la T-50/30, per fer 50 viatges en un mes. Des del setembre també hi ha la T-10 –deu viatges en un any– i la T-10/30 –deu viatges al mes–. Ceide ha destacat la gran acceptació que han tingut les targetes, sobretot les que serveixen per a una sola corona de desplaçaments. Entre les quatre modalitats diferents que hi ha, la T-Mes és per ara la que ha tingut més èxit, si bé encara és aviat per conèixer l'impacte de les dues últimes.


29
rutes regulars d'autobús.
L'ATM de l'àrea urbana de Girona té 29 rutes regulars d'autobús, una bona part de les quals van entrar en servei ara fa poc més de dos anys coincidint amb la creació de l'ATM, l'organisme on s'agrupen les diferents administracions que participen en el projecte. L'ATM es va crear precisament per ampliar les rutes i millorar les freqüències del servei de transport públic en autobús, involucrant-hi les empreses del sector. De les 29 rutes, onze són urbanes de Girona i Salt, que es van ampliar i modificar en casos determinats. De la resta, la majoria connecten Girona amb diversos punts del Gironès, el Pla de l'Estany i la Selva interior, com ara Banyoles, Sant Jordi Desvalls, Anglès, Vidreres o Flaçà, i altres van entre altres pobles, com ara la línia Amer-Sils-Santa Coloma de Farners, o el bus comarcal del Pla de l'Estany.


Xifra interanual de viatgers de l'ATM a l'àrea urbana de Girona - Agost 06-agost 07: 4.422.797
- Octubre 06-octubre 07: 4.568.527
- Desembre 06-desembre 07: 4.738.497
- Febrer 07-febrer 08: 4.883.340
- Abril 07-abril 08: 5.003.246
- Juny 07-juny 08: 5.156.955
- Agost 07-agost 08: 5.317.569

Increment interanual del nombre de viatgers en el període agost 07-agost 08 respecte a l'any anterior - Serveis urbans: 21,98%
- Serveis interurbans: 14,64%
- Total: 20,23%

Responder | Reenviar | Mensajes en este tema (1)
#25758 De: "TORRELL DOMENECH,Roger" <torrelldr@...>
Fecha: Mié, 29 de Oct, 2008 12:26 pm
Asunto: IV Jornada tècnica d'accessibilitat. Diputació de Barcelona 		torrelldr@...
Enviar mensaje Enviar mensaje
 
Benvolguts, benvolgudes,
 
Us informem de la celebració de la  IV Jornada Tècnica d 'Accessibilitat  2008 , promoguda per l'Oficina Tècnica de Mobilitat i Seguretat Viària Local de la de la Diputació de Barcelona.
 
Plans i accions de promoció municipal de l'accessibilitat 
 
La Diputació de Barcelona, mitjançant l'Oficina Tècnica de Mobilitat i Seguretat Viària Local, promou anualment unes jornades tècniques en matèria d'accessibilitat que han esdevingut el punt de trobada de tècnics, professionals i responsables polítics que, dia a dia, treballen en l'àmbit de les polítiques d'accessibilitat local.
 
En aquest sentit, en l'edició d'enguany ens  proposem presentar i reflexionar sobre el rol de la Diputació de Barcelona tant pel que fa als diversos àmbits dels plans d'accessibilitat -via pública, edificis municipals, transports i comunicació-, com davant de demandes més sectorials, amb requeriments més concrets.
 
 

IV Jornada Tècnica d 'Accessibilitat  2008:

Dia:  18 de novembre de 2008

Hora: 9:30 h. a les 13:00 h.

Lloc:  Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.  C. Montalegre, 5

            08001 BARCELONA

 

Podeu consultar el programa complet de les jornades en el fitxer adjunt o a la pàgina web següent:

http://www.diba.cat/jornades/jornada_accessibilitat

 

Podeu realitzar la inscripció a través de la mateixa pàgina web:

http://www.diba.cat/jornades/jornada_accessibilitat

 

Us agrairem que en feu difusió a totes aquelles persones que cregueu que hi poden estar interessades.

 

Atentament,

 

Ignasi Gustems Mateo

Cap de  la Secció d'Accessibilitat  

Oficina Tècnica de Mobilitat i Seguretat Viària

Gerència de Serveis d'Infraestructures Viàries i Mobilitat

Diputació de Barcelona 

 

Paloma Sánchez-Contador Escudero

Cap de l'Oficina Tècnica de Mobilitat i Seguretat Viària

Gerència de Serveis d'Infraestructures Viàries i Mobilitat

Diputació de Barcelona 

 

 
 
Dacord amb la Llei 15/99 de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, s'informa a la persona interessada que les dades facilitades seran incloses en un fitxer automatitzat per al seu tractament informàtic. Així mateix s'informa de la possibilitat d'exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició, en els termes inclosos en la legislació vigent, mitjançant escrit presentat en el Registre de la Diputació de Barcelona.

Autoritzo a la Diputació de Barcelona, en l'àmbit de les seves competències, a fer ús de les dades personals facilitades, així com per a la tramesa d'informació general o específica que pugui ser del meu interès.

En particular, autoritzo a que surtin les meves dades en la llista d'assistents que serà distribuida en la jornada.

 

Responder | Reenviar | Mensajes en este tema (1)
#25757 De: "HERRERO CANELA, MARIA" <herrerocm@...>
Fecha: Mié, 29 de Oct, 2008 12:49 pm
Asunto: SALVEM L'EMPORDÀ:Campanya Pla Director Urbanístic del Sistema Urbà de Figueres! 		herrerocm@...
Enviar mensaje Enviar mensaje
 
 

De: IAEDEN [mailto:iaeden@...]
Enviado el: dimecres, 29 / octubre / 2008 12:44
Para: Undisclosed-Recipient:;
Asunto: SALVEM L'EMPORDÀ:Campanya Pla Director Urbanístic del Sistema Urbà de Figueres!

 Us invitem a les xerrades informatives del Pla Director Urbanístic del Sistema Urbà de Figueres que organitza la Plataforma Salvem l'Empordà:

- Xerrada a Navata: divendres 31 d'octubre a 1/4 de 9 del vespre al centre cívic de Navata.

- Xerrada a Figueres i acte unitari: dimarts 4 de novembre a ¼ de 9 del vespre al cercle Esport (c/ Monturiol, 3).

- Xerrada a Pont de Molins: dimecres 5 de novembre a ¼ de 9 del vespre al Racó de Can Telena, al mateix edifici de l'ajuntament de Pont de Molins.

- Xerrada a Vilafant: dijous 6 de novembre a 1/4 de 9 del vespre al local municipal de les Forques (c/ Rec Susanna s/n)

-Xerrada a Vilabertran: dimecres 12 de novembre a ¼ de 9 del vespre al centre cívic.

 

 


Responder | Reenviar | Mensajes en este tema (1)
#25756 De: "HERRERO CANELA, MARIA" <herrerocm@...>
Fecha: Mié, 29 de Oct, 2008 8:37 am
Asunto: Màster professional d'estudis territorials i urbanístics, 2009-2010 		herrerocm@...
Enviar mensaje Enviar mensaje
 
De: Escola d'Administració Pública de Catalunya [mailto:publicacions.eapc@...]
Enviado el: dimarts, 28 / octubre / 2008 14:48
Asunto: Màster professional d'estudis territorials i urbanístics, 2009-2010

   
   
 
Carles Ramió i Matas, director de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, es complau a convidar-vos a la presentació del
Màster professional
d'estudis territorials i urbanístics 2009-2010
9a edició - Barcelona
Organitzat per l’EAPC, la UPC i la UPF.
 
Sessió informativa
 

Barcelona
Dilluns 10 de novembre, a les 19 h
Escola d’Administració Pública de Catalunya
C/ de Girona, 20 - 08010 Barcelona

Per a més informació
Tel. 93 567 23 62 - mireia.plana@...

Programa complet (assignatures, professorat, horari, matrícula, etc.)

Confirmeu l'assistència a l'adreça electrònica: mestratges.eapc@... o al telèfon 93 567 23 62
Escola d’Administració Pública de Catalunya
 
Heu rebut aquest missatge perquè esteu donat d’alta a una llista d’informació de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. D'acord amb la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que podeu exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició a la pàgina: http://www.eapc.es/scripts/llistes/modillista.asp

Responder | Reenviar | Mensajes en este tema (1)
#25755 De: "Relacions CST" <relacions@...>
Fecha: Mar, 28 de Oct, 2008 9:26 pm
Asunto: Fira del Intercanvi de Mieres 		relacions@...
Enviar mensaje Enviar mensaje
 
volem convidar a tothom a la 23ª fira de l'intercanvi de Mieres i necessitem la vostra ajuda per que funcioni:
-es important que reenviem aquest misatge a les persones que els pugui
interessar.

- es important que s'hi podeu imprimir el tritic i penjar-lo al vostre
entorn.

- es important col.laborar amb la fira en el muntatge que es el dia abans
com el desmotatge que es el dia després.

- es important portar menjar per fer la sopa de pedres i col.laborar en la
seva elaboració .

gracies per tot i que tigueu un bona fira de l'intercanvi
www.nautes.org/firaintercanvimieres

Responder | Reenviar | Mensajes en este tema (1)
#25754 De: "[territori]" <llista.territori@...>
Fecha: Mié, 29 de Oct, 2008 8:17 am
Asunto: La consulta sobre la reforma de la Diagonal durará entre 7 y 9 meses 		llista.territori@...
Enviar mensaje Enviar mensaje
 

EL PAÍS 29.10.08

La consulta sobre la reforma de la Diagonal durará entre 7 y 9 meses

C. ALZAMORA - Barcelona - 29/10/2008

 

El proceso participativo para consensuar la reforma de la avenida Diagonal de Barcelona empezará en septiembre de 2009 y durará de siete a nueve meses. Así lo anunció ayer el alcalde de la ciudad, Jordi Hereu, durante la presentación de la oficina técnica que se encargará de las obras. La reforma consistirá en enlazar las dos líneas de tranvía de la ciudad y reducir el número de carriles para dar prioridad al peatón.

Los arquitectos Carme Ribas, Olga Tarrasó y Bernardo de Sola conforman el equipo escogido por el Ayuntamiento para elaborar diferentes versiones del proyecto, que estarán listas el próximo verano. Aunque los detalles de la consulta no se sabrán hasta enero, Hereu anunció que los barceloneses no escogerán entre un sí o un no, sino entre diferentes propuestas. En el verano de 2010 se conocerá ya el proyecto definitivo.

EL PERIÓDICO 29.10.08

La reforma de la Diagonal no s'iniciarà fins després del 2011

  1. • En la consulta només s'opinarà sobre les variants d'una proposta ja fixada
  2. • Tres arquitectes de l'etapa de Maragall dirigiran l'oficina que dibuixarà el projecte
 
ALBERT OLLÉS
BARCELONA

La transformació de la Diagonal en un passeig pel qual s'uniran el Trambaix i el Trambesòs, anunciada al setembre per l'alcalde, avança sense pressa, però sense pausa. Així ho va dir ahir el mateix Hereu, que va situar l'inici de les obres en el pròxim mandat, més enllà del 2011, una vegada es compleixin els tràmits previstos per arribar a un pla definitiu.
Els dos primers passos, la redacció d'una primera proposta i la convocatòria d'una consulta ciutadana, no un referèndum, sobre aquest document aniran de forma paral.lela. Ahir es va presentar l'oficina municipal que dibuixarà el pla, dirigida per tres arquitectes que van treballar a l'ajuntament als 80, amb Maragall com a alcalde. Es tracta de Carme Ribas, Olga Tarrassó i Bernardo de Sola, tots ells amb una àmplia carpeta de plans urbanístics dissenyats a la capital i la seva àrea metropolitana.

OFICINA MULTISECTORIAL
L'oficina integrarà tècnics de les àrees d'Urbanisme i Infraestructures, Medi Ambient i Mobilitat i del districte de l'Eixample, sota la direcció tècnica de l'arquitecte en cap de l'ajuntament, Oriol Clos, i la política de l'alcalde i el tinent d'alcalde d'Urbanisme, Ramon García-Bragado. Això denota, com va indicar aquest últim, el caràcter "extraordinari i simbòlic" que té la reforma de la diagonal per a l'equip de govern.
"Hem descartat un concurs internacional o encarregar projectes externs per primar la visió integral de la reforma i no caure en una dispersió sectorial", va afegir García-Bragado. La proposta, que inclourà un nombre de variants per determinar, es presentarà en el termini de nou mesos, és a dir, el juliol del 2009. En aquest moment ja estarà organitzat el procés de participació ciutadana, que tindrà un format que es coneixerà al gener.
Descartada des d'un principi la votació vinculant, Hereu va confirmar que tampoc es formularà una pregunta tancada. És a dir, que els ciutadans no podran respondre sí o no a la proposta, i que la seva participació se cenyirà a opinar i fer aportacions sobre les variants que haurà redactat l'oficina. També va avançar que s'obrirà la consulta més enllà de l'Eixample. "Jo visc en un altre districte, les Corts, i també vull opinar", va fer broma l'alcalde.

TRAMVIA SENSE CATENÀRIA
El procés de participació durarà nou mesos més, de manera que no hi haurà pla definitiu fins després de l'estiu del 2010. A partir d'aquí serà encarregada la redacció dels diferents projectes executius. O sigui, s'arribarà a les pròximes eleccions municipals, "sabent què farem", en paraules d'Hereu, però sense obres a l'avinguda. Sobre la unió del tramvia, Gar- cía-Bragado va confirmar que, per alliberar espai, es treballarà sota la premissa d'implantar un sistema motriu sense catenària.

EL PUNT 29.10.08

La primera proposta de la reforma de la Diagonal estarà a punt l'estiu vinent

El setembre del 2009 començarà el procés participatiu a partir de les variants plantejades per l'oficina tècnica municipal

ANNA BALLBONA. Barcelona
La primera proposta per reformar la Diagonal i convertir-la en un gran passeig estarà sobre la taula l'estiu de l'any que ve. Serà un primer esbós, que plantejarà diverses variants, d'aquest gran projecte urbanístic que marcarà el mandat sencer. L'elaboració del projecte l'assumeix directament l'Ajuntament, que, a diferència d'altres actuacions, ha preferit no fer cap concurs extern: capitanejarà el projecte el departament de Projectes Urbans de l'Ajuntament (per a aquest efecte, s'ha creat l'oficina del projecte Diagonal, dins d'aquest departament), i han fitxat tres arquitectes de trajectòria, que abans havien treballat en el consistori (Carme Ribas, Olga Tarrasó i Bernardo de Sola). A partir de les propostes que facin, començarà el procés de participació, el setembre del 2009.


L'estiu de l'any que ve ja hi haurà una primera proposta bàsica de com serà la transformació de l'avinguda Diagonal, amb un gran passeig sense circulació de cotxes i amb les dues línies de tramvies unides sense cablejat. «Tindrem un projecte amb diferents variants que ens garanteixin poder desenvolupar-lo i fer la consulta ciutadana», va explicar ahir l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, en la presentació de la nova oficina del projecte Diagonal, que dóna el tret de sortida als treballs per concretar la futura Diagonal.

Com ja va anunciar el consistori fa unes setmanes, el projecte es courà des de dins de l'Ajuntament, sense fer cap concurs públic. «Encarregar quatre o cinc projectes a equips diferents hauria donat lloc a una dispersió excessiva», va defensar Hereu. Així, tot plegat dependrà del departament de Projectes Urbans, amb Oriol Clos, l'arquitecte en cap de l'Ajuntament, al capdavant, i amb tres arquitectes més fitxats per a l'ocasió (Carme Ribas, Olga Tarrasó i Bernardo de Sola). Es tracta de tres arquitectes que ja havien estat lligats a l'Ajuntament, i que anteriorment havien fet «aportacions sobre l'espai públic de Barcelona», va assenyalar Ramon García-Bragado, quart tinent d'alcalde.

«És un projecte complex, que haurà de donar resposta a noves funcions de la Diagonal, basades en el vianant i el transport públic», va apuntar García-Bragado. Per aquest motiu l'opció preferent ha estat «situar sota el control de l'Ajuntament» aquest projecte. El treball de l'oficina tècnica s'allargarà nou mesos, durant els quals consultaran, a més de les diferents àrees municipals, els agents socials implicats, des d'entitats de mobilitat fins a associacions de veïns i comerciants. Els nou mesos serviran per parir «un projecte amb diferents variants».

Amb aquesta proposta de base, a partir del setembre del 2009 i durant uns set o vuit mesos més, es farà el procés participatiu, obert al conjunt de la ciutat. Encara està per decidir com funcionarà la consulta ciutadana, i no se sabrà exactament fins al mes de gener. Hereu es va limitar a dir que els ciutadans del conjunt de la ciutat, i no només de l'Eixample –el districte afectat–, podran «debatre i opinar» sobre diferents possibilitats. «No serà un procés binari, de sí o no», va apuntar.

En acabat el procés participatiu, l'estiu del 2010 ja hi haurà «una idea clara del projecte» que tirarà endavant. Després començarà la redacció del projecte executiu, i al final del mandat (2011), hi haurà la posada a licitació i l'inici d'obres. Una cosa és clara, segons Hereu: «En un procés sense presses però sense pauses (i «sense presses electorals», va puntualitzar) arribaran a les eleccions coneixent el projecte definitiu per a la Diagonal.

Responder | Reenviar | Mensajes en este tema (1)
#25753 De: "[territori]" <llista.territori@...>
Fecha: Mié, 29 de Oct, 2008 8:17 am
Asunto: L''informe Monti' avala trams de la MATsoterrats 		llista.territori@...
Enviar mensaje Enviar mensaje
 

EL PERIÓDICO 29.10.08

L''informe Monti' avala trams de la MATsoterrats

  1. • El coordinador de la UE advoca per estudiar el mètode entre Santa Llogaia i Bescanó
  2. • Proposa tenir en compte noves compensacions per als pobles afectats
 
FERRAN COSCULLUELA
GIRONA

El coordinador europeu per a la interconnexió elèctrica entre Espanya i França, Mario Monti, considera en el seu informe final que seria convenient "estudiar en detall" la possibilitat de recórrer "al soterrament parcial" d'alguns trams de la línia de molt alta tensió (MAT) entre Bescanó (Gironès) i Santa Llogaia d'Àlguema (Alt Empordà), especialment en aquells en què es produeixi una gran afectació al paisatge o la línia passi massa a prop de nuclis habitats. És la primera vegada que Monti es pronuncia sobre aquesta qüestió en un document oficial, ja que en els dos informes provisionals que havia emès anteriorment sempre havia evitat parlar sobre la línia de la MAT que arribarà fins a la frontera, al.legant que s'escapava de les seves competències.
El coordinador europeu justifica en l'escrit definitiu la necessitat de la línia i avala que els 60 quilòmetres del tram transfronterer entre Santa Llogaia i Baixàs (França) vagin soterrats en corrent continu perquè travessen "un medi natural especialment delicat". Monti reconeix que es tracta d'"un projecte excepcional que necessita solucions excepcionals". L'excomissari europeu afirma que el soterrament total de la línia no és possible perquè planteja nombrosos problemes tècnics. No obstant, obre diverses "vies de reflexió" per pal.liar els efectes de la línia aèria.
"Puc comprendre el que senten les poblacions veïnes de la interconnexió, que podrien considerar que reben un tracte diferent del dispensat a les poblacions de la part transfronterera, per a la qual els dos estats han decidit el soterrament total", diu en l'informe.

SIFONS
Per aquest motiu proposa que s'estudiï el soterrament parcial en alguns punts mitjançant la tècnica anomenada de sifons, és a dir, trams soterrats entre dos trams aeris en distàncies d'uns quants quilòmetres, ja que considera que es tracta d'una tècnica actualment "perfectament dominada".
Una altra de les reflexions del coordinador europeu apunta a la possibilitat de "complementar" la MAT amb el desmantellament d'altres línies de mitjana i alta tensió. En aquest sentit adverteix que "seria necessària una bona coordinació" entre el Ministeri d'Indústria (responsable de les línies de molt alta tensió) i el Govern català (competent en la resta de casos). Fonts de la Conselleria d'Economia van recordar ahir que la Generalitat està fent "grans esforços" per consensuar amb els alcaldes la solució que presenti menys afectacions i també perquè els municipis obtinguin les millors compensacions.
En l'informe Monti també destaca un aspecte que ja havia esmentat abans: "La possibilitat de reflexionar sobre mecanismes destinats a compensar la pèrdua del gaudi d'una part del territori a causa del pas de la línia de molt alta tensió". El coordinador apunta que es podria preveure l'aplicació d'un principi equivalent al de "qui contamina paga".
Per això planteja que un percentatge dels ingressos obtinguts per l'explotació de la interconnexió s'assignin al desenvolupament de projectes locals o regionals en l'àmbit de les energies renovables o que serveixin com a fons de reserva per soterrar línies de baixa o mitjana tensió que estiguin pròximes a paratges destacables o zones habitades.

EL PUNT 29.10.08

Monti proposa soterrar més trams de la MAT i que la UE pagui part de la interconnexió

El coordinador ha entregat a la Comissió Europea el seu últim informe, que dóna per tancada la seva participació al projecte

ORIOL MAS. Girona
Mario Monti, coordinador europeu de la interconnexió elèctrica, ha entregat ja a la Comissió Europea el seu últim informe, que, si no hi ha res de nou, dóna per tancada la seva participació en el projecte. En el document, Monti es referma en els arguments que ja havia avançat en les seves visites a Girona sobre la necessitat de la línia per a la seguretat energètica, i es felicita per l'acord bilateral entre els estats espanyol i francès per soterrar tota la interconnexió. A més, proposa diverses línies de reflexió per a tot el traçat de l'obra. Per exemple, demana que s'estudiï soterrar parcialment la MAT en els trams on convingui fora de la interconnexió, i que la UE pagui una part del soterrament del tram internacional, perquè el sobrecost no repercuteixi sobre el consumidor.


En la introducció de l'informe, Monti afirma que la feina que li havia encomanat la Comissió Europea per fer de mitjancer en el projecte de la interconnexió va propiciar l'acord a què van arribar els dos estats en la cimera de Saragossa del juny passat. Tot i això, considera «necessari» i «convenient» actualitzar el balanç de la situació amb aquest últim informe, per facilitar la posada en marxa de tot el traçat entre Baixàs i Sentmenat. A part de justificar amb diferents arguments ja coneguts la necessitat de la línia, Monti suggereix diverses reflexions que creu que seria «important» que s'exploressin en el futur, per evitar greuges comparatius entre els pobles afectats pel pas de la infraestructura.

En primer lloc, afirma que el soterrament total de la línia més avall de Santa Llogaia és desaconsellable per motius tècnics i perquè no permetria aprofitar-la per al subministrament local. Tot i això, afirma que «la possibilitat de recórrer al soterrament parcial de trams de línia de mol alta tensió, en distàncies limitades allà on resulti convenient (proximitat d'habitatges, paratges destacables) mereixeria ser estudiada en detall», perquè la tècnica en aquests casos «està perfectament dominada». A més, diu que cal estudiar desmantellar o soterrar altres línies de menor tensió.

Tot seguit, recorda la seva proposta de compensar el territori que quedi afectat, seguint el principi de «qui contamina paga». Per Monti, un percentatge dels ingressos derivats de l'explotació de la interconnexió s'haurien de destinar a projectes de desenvolupament local i regional, «en particular en l'àmbit de les energies renovables, o bé com a fons de reserva per al soterrament de línies de baixa i mitjana tensió».

Finalment, Monti acaba aquest seguit de reflexions amb una recomanació per a la Unió Europea. Menciona el pressupost que la UE té per a les Xarxes Transeuropees d'Energia, que diu que es tracta d'una partida molt limitada perquè aquests projectes els finança el mateix mercat. En el cas de la interconnexió, però, considera que les dificultats que han sorgit han obligat a introduir-hi unes millores que implicaran un sobrecost que pot repercutir al consumidor final. Per això es compromet a demanar que la UE cobreixi, com a mínim, un 10% d'aquest augment del cost de la infraestructura, evitant que afectin el consumidor.





La necessitat de la interconnexió - En les conclusions finals, Monti afirma que amb la interconnexió la península Ibèrica «deixarà de ser una illa energètica», i s'assegurarà l'abastament de l'Estat espanyol i Portugal, però també es garantirà millor el de França
- «El mercat únic europeu de l'electricitat es concretarà més»
- «S'eliminarà així un obstacle per a la fluïdesa del desenvolupament de l'energia eòlica»
- Gràcies al soterrament, «es respectaran els imperatius mediambientals sense que això afecti negativament ni la qualitat de vida ni el paisatge»
- En capítols anteriors del document, diu que la interconnexió permetrà a l'Estat espanyol abastir-se més fàcilment del mercat europeu sense haver de recórrer a les seves centrals més contaminants. Això estalviarà enviar 1,5 milions de tones de CO² a l'atmosfera

El soterrament del tram transfronterer - Per Monti, el soterrament permet superar tant l'obstacle «físic» dels Pirineus com el «polític» d'oposició dels pobles afectats
- «En el marc de diàleg amb les parts interessades, s'ha demostrat que només el soterrament total permetia respondre de forma adequada a les inquietuds dels pobles. Aquesta solució és clarament excepcional»
- Pel que fa al cost, diu que es pot estimar que serà entre 5,5 i 8 vegades la inversió prevista, passant de 90 milions a entre 500 i 750
- La tecnologia serà mitjançant corrent continu, i el traçat utilitzarà «tant com sigui possible» les infraestructures ja existents dins el perímetre acordat

El soterrament total del tram entre Santa Llogaia i Bescanó - A causa de les demandes del territori, es va estudiar aquesta possibilitat, des de Santa Llogaia cap a Bescanó
- «L'estudi del CESI demostra, però, que una ampliació de la secció soterrada resultaria molt problemàtica, tenint en compte l'ús que es vol fer de la línia d'alta tensió entre Santa Llogaia i Bescanó»
- El subministrament d'energia al TAV i resoldre i l'alimentació elèctrica de les comarques gironines no permeten el soterrament total en aquest tram, ja que sinó no es podrien complir aquests usos
 
 
 
 


Responder | Reenviar | Mensajes en este tema (1)
#25752 De: "[territori]" <llista.territori@...>
Fecha: Mié, 29 de Oct, 2008 8:16 am
Asunto: Contra el automóvil 		llista.territori@...
Enviar mensaje Enviar mensaje
 

EL PAÍS 29.10.08

ORIOL BOHIGAS

Contra el automóvil

ORIOL BOHIGAS 29/10/2008

En el libro Dues hores de lucidesa, Noam Chomsky dice: "Durante los años 50, el gobierno de los Estados Unidos lanzó uno de los programas de ingeniería social más vastos de todos los tiempos. Se trataba de desmantelar la red de transporte público (el ferrocarril) en beneficio de la carretera y los aviones (...). Fue comprada por tres compañías: General Motors, Firetone y Standard Oil. La desmantelaron para privilegiar el transporte por carretera, con lo cual podían ganar mucho dinero. Fueron acusadas de connivencia ilícita y condenadas a pagar una cantidad ridícula, del orden de cinco mil dólares. Después, el gobierno americano, pretextando intereses de defensa nacional, construyó una red de autopistas (...). Simultáneamente, destruyó las vías de tren y construyó aeropuertos. El resultado fue la creación de un sistema de transporte basado en la lógica industrial en vez de una lógica de servicio público". Y al preguntarle sobre las consecuencias de esta operación, Chomsky contesta: "Consecuencias inmensas, empezando por la decadencia de los centros de las ciudades y el desplazamiento de los habitantes hacia la periferia. Las ciudades ya no tienen centro, la gente vive en los alrededores, donde hay los grandes centros comerciales (...). Este programa gigantesco de ingeniería social, pensado para enriquecer a los constructores de coches, los fabricantes de neumáticos y las compañías petrolíferas, tuvo un impacto terrible en la sociedad, los esquemas de consumo y las relaciones individuales". Sólo añadiendo algunos datos seguramente más radicales, las afirmaciones de Chomsky explican los orígenes mafiosos y las graves consecuencias de la invasión abusiva de automóviles en las ciudades y en los paisajes interurbanos.

Cualquier iniciativa para reducir el tráfico exige mejorar el transporte público de gran alcance, en especial el metro

Un ejemplo escandaloso puede ser Caracas, víctima de los sucesivos populismos gubernamentales. Una enmarañada red de monstruosas autopistas a tres niveles anula cualquier vialidad peatonal, sin ni siquiera aceras donde refugiarse, y soporta los permanentes embotellamientos de coches que no tienen escapatoria hacia una red menos especializada. Y mientras tanto, el Gobierno promueve con incentivos alocados la compra de automóviles y ofrece gasolina prácticamente gratis. Del transporte público de gran alcance se habla sólo como una lejana utopía. Una ciudad dividida en dos especies antiurbanas: los terribles tugurios y unos pretendidos centros sepultados bajo unas autopistas que sustentan el perpetuo colapso. Una ciudad en la que no se puede andar, no sólo por temor a la delincuencia, sino porque ya no quedan calles utilizables.

Las ciudades europeas funcionan mejor, pero, a pesar de ello, se ven presionadas por los ciudadanos, que reclaman soluciones de urgencia, casi siempre tan ingenuas como la simple ampliación de espacios vehiculares sin prever las congestiones que puedan producir. En Barcelona se resiste discretamente el envite del populismo. Hay que reconocer que el municipio se ha esforzado en reducir o controlar los espacios vehiculares exclusivos, aumentando aceras y eliminando carriles en algunos puntos significativos con resultados plausibles. La oferta y demanda de espacio vehicular funciona de manera especial. Si en un punto de tráfico demasiado denso se aumenta el espacio, acudirán más coches y la densidad será la misma. Si se quiere reducir esa acumulación, hay que poner dificultades disuasorias a los vehículos y, sobre todo, darles menos espacio, civilizarlos para que convivan y no destruyan la ciudad. En la década de 1980 ya se derribaron en Barcelona dos autopistas elevadas y ahora veo otros programas en este mismo sentido. Los cinturones se construyeron con dimensiones mínimas para reducir la entrada de coches en la ciudad. Un cinturón con más carriles habría colapsado algunos barrios. Hay que conformarse: en una ciudad grande y densa -dos cualidades específicamente urbanas- hay que contener en el tráfico -hacerlo incómodo, pero todavía útil para el coche- si no se quiere colapsarla.

Esta actitud es difícil de mantener con radicalidad ante las contradicciones habituales entre las urgencias y la planificación. Los aparcamientos pueden ser un buen ejemplo. En zonas densas facilitan el uso del coche y, por tanto, favorecen su excesiva acumulación. Pero, en cambio, bien dimensionados y bien situados, son indispensables para una mínima supervivencia, indispensable en muchos casos. Por tanto, hay que cifrar correctamente esos mínimos y no dejarse llevar por el optimismo funcional inmediato.

En la nueva terminal del aeropuerto de El Prat parece que se construye un aparcamiento inmenso de no sé cuántos miles de plazas y que, en cambio, todavía se discute -con augurios no muy esperanzadores- sobre la interconexión directa con el metro, el tren y la alta velocidad. Es decir, se prevé una prioridad del transporte privado sobre el público que puede tener un impacto negativo en los esquemas de consumo de la ciudad, como decía Chomsky. Un mal ejemplo y una mala lección. Nadie se preocupará en cambiar esa prioridad porque, según parece, los ingresos más cuantiosos de AENA provienen de la explotación del centro comercial y de los aparcamientos. También aquí se está creando un sistema "basado en una lógica industrial en vez de una lógica de servicio público".

Pero la mayor contradicción está en que cualquiera de estas decisiones para reducir o civilizar el tráfico exige otra decisión previa: la mejora y la eficacia responsable de un sistema de transporte público de gran alcance, especialmente el metro y sus variantes con autonomía de trazado. Y eso es lo difícil, especialmente en Barcelona, donde los déficit son evidentes. Pero es indispensable porque hemos llegado al límite. Ya no se puede seguir civilizando el coche si no se ofrece una alternativa que acoja a los que se habrán declarado no usuarios por respeto al orden y el bienestar de la colectividad.

Oriol Bohigas es arquitecto.


Responder | Reenviar | Mensajes en este tema (1)
#25751 De: "[territori]" <llista.territori@...>
Fecha: Mié, 29 de Oct, 2008 8:16 am
Asunto: L'óssa Hvala podria estar prenyada 		llista.territori@...
Enviar mensaje Enviar mensaje
 

AVUI 28.10.08

L'óssa Hvala podria estar prenyada

Les primeres fotos de l'animal des que va començar la recerca la mostre "grassa i robusta", i els ecologistes creuen que el seu estat l'hauria fet reaccionar de manera més agressiva excepcionalment

EFE/EUROPA PRESS

Viella
Ult. Act. 28.10.2008 - 22:16 hs

Les primeres imatges de l'óssa Hvala després que dijous passat ataqués un caçador demostren que l'animal es troba en bon estat de salut, ha informat avui el Consell General d'Aran.

Els guardes de la conselleria aranesa de Medi Ambient van obtenir ahir a la tarda les fotogràfiques de l'óssa Hvala en el transcurs de l'operatiu muntat per a la seva captura, que es va activar després que ataqués un caçador en un bosc del municipi de Les (Vall d'Aran).

Les fotografies estan preses des d'un helicòpter i mostren l'óssa "ben grassa i robusta", en paraules del consell aranès, malgrat que es temia que pogués estar ferida com a causa possible del seu atac a un ésser humà.

No obstant això, des de l'associació ecologista Ipcena han apuntat avui que l'óssa Hvala podria estar embarassada i que aquest podria ser la causa que ataqués el caçador quan fugia dels gossos que participaven en la cacera, ja que hauria reaccionat amb més agressivitat de l'habitual per protegir el fetus.

Els grups polítics del Consell General d'Aran, UA, CDA i PRAG, han aprovat per unanimitat una moció conjunta que demana a les autoritats competents que retirin l'ós de la Vall d'Aran. Així, el Consell General exigeix que finalitzi el programa de la reintroducció de l'espècie.

A la moció s'argumenta "la repercussió a nivell tradicional, lúdic i turístic que provoca al territori aranès" la presència de l'ós.

Segons la Declaració dels Pirineus i ratificada en el ple del Consell General d'Aran el 26 d'abril del 2006, expressen la "rotunda oposició a la reintroducció de l'ós eslovè als Pirineus, reintroducció promoguda pels governs francès, espanyol i andorrà".


Responder | Reenviar | Mensajes en este tema (1)
#25750 De: Àrea d'Ecologia i Sostenibilitat <infosostenible@...>
Fecha: Mar, 28 de Oct, 2008 1:01 pm
Asunto: Jornada "NOU DECRET FOTOVOLTAICA" 31 Octubre, Lleida 		infosostenible@...
Enviar mensaje Enviar mensaje
 
Adjunt us fem enviament de la Jornada "PRESENTACIÓ DEL NOU DECRET DE RETRIBUCIÓ DE L'ENERGIA FOTOVOLTAICA" que tindrà lloc el divendres 31 d'Octubre a les 10 h a la Sala d'Actes del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya a Lleida (C/ Ramon i Cajal, 4).

Més informació sobre ponències i inscripció prèvia (gratuïta) al díptic que s'adjunta.

Espem que aquesta informació sigui del vostre interès.




AGÈNCIA DE L'ENERGIA DE LLEIDA
C/ Tallada, 32      25002 Lleida
Tel. 973 700455   Fax. 973 700459
info@...


Responder | Reenviar | Mensajes en este tema (2)
#25749 De: "Agenda 21 de Lleida" <agenda21@...>
Fecha: Mar, 28 de Oct, 2008 12:57 pm
Asunto: Jornada "NOU DECRET FOTOVOLTAICA" 31 Octubre, Lleida 		agenda21@...
Enviar mensaje Enviar mensaje
 
Adjunt us fem enviament de la Jornada "PRESENTACIÓ DEL NOU DECRET DE RETRIBUCIÓ DE L'ENERGIA FOTOVOLTAICA" que tindrà lloc el divendres 31 d'Octubre a les 10 h a la Sala d'Actes del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya a Lleida (C/ Ramon i Cajal, 4).

Més informació sobre ponències i inscripció prèvia (gratuïta) al díptic que s'adjunta.

Espem que aquesta informació sigui del vostre interès.




AGÈNCIA DE L'ENERGIA DE LLEIDA
C/ Tallada, 32      25002 Lleida
Tel. 973 700455   Fax. 973 700459
info@...


Responder | Reenviar | Mensajes en este tema (2)
Mensajes 25749 - 25778 de 28314   Primero  |  < Anterior  |  Siguiente >  |  Último
Mensaje nº
Buscar:
Avanzado
Iniciar tema
Añadir a Mi Yahoo!      XML ¿Qué es esto?
Copyright © 2009 Yahoo! Todos los derechos reservados.
Política de Privacidad Actualizada - Condiciones del servicio - Directrices - Ayuda