Los vecinos de Les Corts claman contra la recalificación del 'Mini'

SEGRE 21.11.08

Boí Taüll es desvincula de la crisi de Nozar i vol ampliar a la vall de Boí

Rebutja unir-se a Vallfosca i projecta 2.000 places d'hotel i un telecabina

H. CULLERÉ/ C.S. | lleida/tuixent

Boí Taüll no ha tancat encara la possibilitat d'ampliar la zona esquiable cap a Rus i Moror, però "si l'Administració no hi està d'acord, estem disposats a canviar-ho per un altre lloc que no creï cap tipus de malestar", va explicar aquest dimecres el conseller delegat del complex hivernal, Jordi Sabaté. No obstant, lluny de guanyar superfície cap a la vall de Manyanet i unir-se amb la futura estació de Vallfosca (com pretén el pla director de les estacions de muntanya, redactat per la Generalitat), Boí Taüll vol consolidar l'estació amb 30 quilòmetres nous de pistes a la vall de Boí, en una àrea situada entre el pla de l'Ermita i peu de pistes coneguda com el pla de Sobiradi.

Així, el complex arribaria als 80 quilòmetres esquiables; però, a més, considera que necessita 2.000 noves places hoteleres (que se sumarien a les 1.200 actuals) i un telecabina entre el pla de l'Ermita i les pistes d'esquí, de manera que el client "dormi amb un peu" a l'estació, va afegir. Boí Taüll ha descartat avançar la temporada després de les últimes nevades (al contrari que Baqueira i les estacions d'Aragó i Andorra) i obrirà el 5 de desembre una de les campanyes més llargues de la seua història, ja que no preveu tancar fins al 10 de maig.

Sabaté també es va referir a la crisi que travessa Nozar, propietària del complex hivernal (en un 98,5%) i, encara que va assegurar desconèixer la seua situació, va sostindre que "no influeix en res" en la situació del resort. S'ha de recordar que el consell d'administració de Boí Taüll va aprovar una ampliació de capital de 8,6 milions a l'octubre (que queda igualment a les mans de la immobiliària), amb què es dóna un marge a la situació financera de l'estació.

#25950

De: "BONETA LORENTE, FRANCISCO JAVIER" <bonetalx@...>
Fecha: Jue, 20 de Nov, 2008 9:54 am
Asunto: Presentació del llibre URBANALIZACIÓN: PAISAJES COMUNES, LUGARES GLOBALES de Francesc Muñoz

bonetalx@...

Tenim el plaer de convidar-vos al debat “L’ARQUITECTURA DE LA GLOBALITZACIÓ” amb motiu de l’edició del llibre URBANALIZACIÓN: PAISAJES COMUNES, LUGARES GLOBALES de Francesc Muñoz, publicat per l’Editorial Gustavo Gili.

L'acte comptarà amb la participació de Josep Ramoneda, director del CCCB, Iñaki Ábalos, catedràtic de Projectes Arquitectònics a l’ETSAM, Manuel de Solà-Morales,catedràtic d’Urbanisme a l’ETSAB, i Francesc Muñoz, autor del llibre.

Dimarts, 25 de novembre de 2008, a les 19’30h al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Montalegre, 5 - 08001 Barcelona - Tel: 93 306 41 00 - www.cccb.org

Imagen (Metarchivo)

<<F.MUÑOZ.URBANALIZACIÓN.FLYER.pdf>> <<URBANALIZACIÓN.jpg>>

#25949

De: "[territori]" <llista.territori@...>
Fecha: Vie, 21 de Nov, 2008 8:48 am
Asunto: Los vecinos de Les Corts claman contra la recalificación del 'Mini'

llista.territori@...

EL PAÍS 21.10.08

Los vecinos de Les Corts claman contra la recalificación del 'Mini'

Cientos de personas firman contra el proyecto del Barça

A. PIÑOL / C. ALZAMORA - Barcelona - 21/11/2008

Unas 300 personas abarrotaron ayer el teatro Sant Ramon en el límite del distrito de Les Corts para lanzar un mensaje claro tanto al Ayuntamiento de Barcelona como al Barça: su oposición frontal a la recalificación del solar del Miniestadi para su posterior edificación. No hubo ni una sola voz a favor del plan que están conciliando el Consistorio y el club azulgrana y sí un clamor para iniciar una cadena de movilizaciones. La campaña empezó ayer con una recogida de firmas y seguirá con la colocación de pancartas de protesta en los balcones.

La asamblea vecinal decide colgar pancartas de queja en los balcones

Los vecinos no piensan ceder y, de hecho, llenaron el teatro de carteles con esta leyenda: "Recalificación Miniestadi, no". No sólo eso. También pusieron pósters con fotografías en las que se veían los retratos de Jordi Hereu, alcalde de Barcelona, y Xavier Trias, el presidente del grupo de Convergència en el Ayuntamiento. Al primero, le enviaron este mensaje: "No mientas ni a Barcelona ni a Les Corts". Y, al segundo: "Si no salvas los equipamientos, Trias, no ganarás más en Les Corts".

El Ayuntamiento y el Barça han pactado las líneas básicas del plan: construir 1.625 viviendas y dejar libres 7.000 metros cuadrados para equipamientos. El arquitecto Agapit Borràs, asesor de los vecinos, consideró que actualmente el distrito necesita ya 12.000 metros cuadrados de servicios, más 17.000 si se consumara el proyecto de recalificación de acuerdo con lo establecido en la ley. "Los 7.000 metros están muy por debajo de los 29.000. No entiendo por qué Hereu, que ya vivió de cerca el Barça 2000, se ha implicado tanto en este proyecto sin pensar más en los números". Ante un auditorio entregado, Eduardo Moreno, abogado de los vecinos, anunció que presentarán alegaciones al proyecto y, en caso de que éste prospere, un recurso contencioso-administrativo.

Adela Agelet, presidenta de la coordinadora, animó a los vecinos a colgar pancartas y anunció que tienen prevista para diciembre una reunión con el Ayuntamiento. La coordinadora, que representa a siete entidades, contó ayer con el apoyo explícito de la Federación de Asociaciones de Vecinos (FAVB). "Estuvimos en la lucha contra el Barça 2000 y volvemos a estar aquí porque estos suelos de equipamientos no son sólo de Les Corts: son propiedad de toda la ciudadanía de Barcelona. Son esenciales y hacen la ciudad habitable", dijo la presidenta Eva Fernández. La federación comparte con la coordinadora el temor de que si se admite la recalificación urbanística de los metros cuadrados de equipamientos del Barça a suelo urbanizable lo mismo puede ocurrir después con los terrenos que ocupan el Club de Polo y el Laietà.

EL PUNT 21.11.08

Els veïns de les Corts fan pinya contra la requalificació dels terrenys del Barça

La coordinadora decidirà dilluns les mobilitzacions que convocarà per mirar d'aturar el projecte

VICENÇ PLANELLA. Barcelona
Els habitants de les Corts, reunits en assemblea, van avalar ahir la decisió de la Coordinadora d'Associacions de Veïns del districte d'oposar-se amb tots els mitjans disponibles al propòsit del Futbol Club Barcelona (FCB) d'obtenir la requalificació dels terrenys del Miniestadi per construir habitatges. Els líders veïnals van defensar que el segon camp de futbol del Barça és un espai per a equipaments que la ciutat no es pot permetre el luxe de perdre. En la reunió es van sentir retrets molt durs contra la «submissió» del govern d'Hereu als interessos del club blaugrana. Els veïns de les Corts es van mostrar disposats a sortir al carrer.

«Se'ns ha girat feina.» Amb aquesta frase va valorar ahir a la nit Adela Agelet, presidenta de la coordinadora que agrupa les principals associacions del districte, el suport incondicional que van rebre dels habitants de les Corts els líders veïnals en la seva contundent oposició al projecte de reordenació de les instal·lacions del FCB que la junta que presideix Joan Laporta ha negociat amb el sector d'Urbanisme de l'Ajuntament. L'aval es va expressar amb la presència de prop de quatre-cents residents –inclosos alguns veïns de Sarrià-Sant Gervasi i l'Hospitalet– en l'assemblea informativa convocada per l'entitat que, fins i tot, va obligar a suspendre, per falta d'assistència, el Consell Ciutadà que s'havia de reunir a la mateixa hora a la seu del districte de les Corts. Agelet va obrir la trobada assenyalant que els plans del Barça de requalificar la parcel·la del Miniestadi per poder aixecar-hi pisos i amb les plusvàlues de la promoció immobiliària finançar la reforma del Camp Nou i la construcció d'un nou Palau Blaugrana «posen en perill la reserva d'equipaments». La consideració de la presidenta de la coordinadora va ser refermada per la seva homòloga de la Federació d'Associacions de Veïns i de Veïnes de Barcelona, Eva Fernández, que va explicar el motiu del suport de la principal entitat ciutadana de la capital a la lluita que volen posar en marxa els representants dels residents de les Corts: «Som presents perquè entenem que el sòl d'equipaments és un sòl de tota la ciutat que no es pot perdre. Ara que estem davant d'una crisi econòmica provocada pels pelotazos, els equipaments són essencials.»

També van intervenir, convidats per la coordinadora, l'arquitecte Agàpit Borràs i l'advocat Eduard Moreno, que ja va defensar la veu dels veïns en el plet contra el Barça 2.000 impulsat per l'expresident blaugrana Josep Lluís Núñez. Borràs va advertir que la pèrdua de sòl d'equipaments que planteja el projecte de Laporta –de 70.000 metres quadrats– és superior a la que van posar sobre la taula fa vuit anys els mandataris del club, i va afegir que la requalificació d'una part dels terrenys del FCB crearia un precedent molt perillós: «S'obre la porta al fet que ho demanin altres entitats privades com el Club de Polo, el Club Esportiu Laeità o les universitats, i que el model es traslladi a d'altres municipis.» L'arquitecte no va tenir inconvenient a desacreditar la gestió que el govern que presideix Jordi Hereu està desenvolupant en aquest tema. «Mai abans l'Ajuntament de Barcelona havia anat a remolc d'una entitat tan potent com el Barça», va afirmar. Moreno va reblar el clau de les crítiques contra el bipartit municipal: «La ciutat és de tots i no només dels propietaris dels solars. Ho ha dit el Tribunal Suprem, que ha dictat moltes sentències en contra de l'Ajuntament.» Moreno va instar els veïns de les Corts a mobilitzar-se contra els que va titllar de «lacais al servei del capital», fent referència als grups polítics al consistori: «És un pla que va contra les normes urbanístiques i contra el dret a la ciutat, que és de tots.»

Els veïns es van encoratjar amb aquestes paraules i, en el torn de preguntes, es van mostrar disposats a sortir al carrer immediatament i van interpel·lar els membres de la coordinadora sobre les mobilitzacions que tenen previstes. Agelet va cloure la trobada intentant calmar l'aparent entusiasme del veïnat: «Posar ara data a les mobilitzacions potser seria anar un pèl per endavant, encara que la voluntat és aquesta.» Els integrants de la coordinadora tenen previst reunir-se dilluns per concretar les primeres accions de protesta que seran penjar pancartes als balcons dels edificis propers al Camp Nou per explicitar el rebuig a l'eventual requalificació del Miniestadi i fer algun acte al carrer, de caire més o menys festiu. Els líders veïnals també decidiran si es mantenen en la comissió de seguiment sobre els projectes del FCB existent al consell municipal i que la regidora Montserrat Sànchez ha tornat a convocar pel 9 de desembre vinent amb vista a crear un grup de treball negociador entre el Barça, els veïns i els grups polítics.

#25948

De: "Gonzalez Batlle, Anna" <agbatlle@...>
Fecha: Jue, 20 de Nov, 2008 7:27 pm
Asunto: Butlletí EMA núm. 2 (novembre 2008)

agbatlle@...

http://www.amb.cat/web/emma/butlleti/butlleti_081119

Ja ha arribat el tercer dimecres de novembre i, tal com ens varem comprometre, hem publicat el Butlletí núm. 2 de l'Entitat del Medi Ambient de l'Àrea Metropolitana de Barcelona

El podeu llegir en el següent enllaç

Molts de vosaltres ja us heu subscrit a la nostra publicació digital i que, per tant, segur que heu rebut el nou número. Els que encara no ho heu fet, si voleu continuar rebent el butlletí, heu d'omplir el formulari que trobareu al lloc web de l'EMA

http://www.amb.cat/web/emma/butlleti

Si ja us heu subscrit i no heu rebut el número 2, us prego que ens ho feu saber perquè m'informen que el registre d'una vintena de persones es va "volatitzar".

Cordialment,

Anna González i Batlle
Entitat del Medi Ambient. AMB
Directora de Comunicació

agbatlle@...
+34 93 223 51 51
+34 610 41 07 31

Núm 2 novembre 2008
ISSN 2013-1593
No veieu bé aquest butlletí? Feu clic aquí

Compromís
Sostenibilitat
Tecnologia

La bassa de laminació de Sant Llorenç, solució als aiguats ocasionals

En aquest número:

La bassa de laminació de Sant Llorenç, solució als aiguats ocasionals
Fem front al canvi climàtic
Nou premi internacional per a la restauració del dipòsit del Garraf
L'EMA fa possible la participació virtual a l'EMSU 2008
Primera setmana europea de la reducció de residus
El Consell Europeu ratifica la Directiva Marc de residus
Iniciatives ambientals als municipis metropolitans i nou Conveni amb Ecovidrio per a la recuperació i l'aprofitament dels envasos de vidre
Breus

La bassa de laminació de Sant Llorenç, solució als aiguats ocasionals

Recentment, ha entrat en funcionament la bassa de laminació de la riera de Sant Llorenç, ubicada als temes municipals de Viladecans, Gavà i Sant Climent de Llobregat. Aquesta obra, situada a l'inici de la canalització de la riera, permet emmagatzemar l'aigua en cas de pluges torrencials i evitar així possibles inundacions.

Fem front al canvi climàtic

L'EMA participa en una taula rodona juntament amb Greenpeace i l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic.

Nou premi internacional per a la restauració del dipòsit del Garraf

Què tenen en comú un port esportiu holandès, una clínica dental japonesa i la restauració del dipòsit controlat de la Vall d'en Joan (Garraf)? Que, segons el World Architecture Festival, són alguns dels millors projectes arquitectònics del món dels darrers temps.

Consulteu l'agenda de l'EMA i altres activitats per tot Catalunya >

L'EMA fa possible la participació virtual a l'EMSU 2008

L'EMA ha contribuït al congrés EMSU 2008, que va tenir lloc a Barcelona el darrer octubre. En aquest congrés les universitats van debatre sobre com fer front als reptes de la sostenibilitat. A fi de reduir emissions i despeses energètiques innecessàries, diversos grups van assistir al congrés de manera virtual, amb el que s'anomena 'nodes'. L'EMA ha fet possibles aquests nodes, que van col.laborar amb el congrés des de llocs tan llunyans com Malàisia, Sud-àfrica i Argentina.

Continueu llegint>

Primera setmana europea de la reducció de residus

Del 22 al 30 de novembre, se celebrarà per primera vegada a diverses ciutats i regions europees la Setmana de la Reducció de Residus. Edició pilot europea. L'EMA i alguns municipis metropolitans han programat un seguit d'activitats: tallers, seminaris i xerrades, entre d'altres.

El Consell Europeu ratifica la Directiva Marc de residus

El 17 de juny de 2008 el Parlament Europeu ha aprovat la Directiva marc sobre gestió de residus a la UE, la qual ha estat ratificada pel Consell de 20 d'octubre. L'aprovació d'aquest document ha estat el final d'un llarg procés i suposa un canvi d'enfocament i d'estratègies en la gestió adequada i sostenible dels residus.

Conegeu les implicacions de la nova Directiva >

Iniciatives ambientals als municipis metropolitans i nou Conveni amb Ecovidrio per a la recuperació i l'aprofitament dels envasos de vidre

El dissabte 22 de novembre Cornellà organitza un mercat d'intercanvi; allà es presenta també el nou estand de la campanya "Millor que nou, 100% vell".

Gavà celebra la Reciclafesta per tancar una campanya de promoció de la recollida selectiva on s'ha promocionat el compostatge.

Pallejà promou diverses activitats per fomentar la prevenció de residus.

Sant Just Desvern promou la recollida d'orgànica i celebra dos tallers de compostatge casolà amb la col.llaboració de l'EMA.

Torrelles promou a recollida d'orgànica amb una visita a la planta, tallers de
compostatge casolà i subvencions per a la compra de compostadors.

Viladecans habilita punts de recollida per a les restes de poda.

Se signa un nou conveni amb Ecovidrio per a la recuperació i l'aprofitament dels envasos de vidre. El nou conveni introdueix millores per als ajuntaments.

Breus

L'ATLL i l'ACA celebren els seus consells d'adminitració a l'EDAR del Baix Llobregat
El passat 30 d'octubre els consells d'administració de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i de l'empresa pública Aigües Ter - Llobregat (ATLL) es van reunir a la planta metropolitana d'aigües residuals del Baix Llobregat, al Prat de Llobregat. Com a complement de les respectives sessions, els consellers van visitar les instal·lacions de regeneració d'aigua i les obres de la veïna dessalinitzadora. Els representants de l'EMA al consell d'administració de l'ATLL són el seu president, Francesc Narváez, així com els vicepresidents Imma Mayol, Jesús M. Canga i Joan Puigdollers i el gerent, Carles Conill. El representant de l'àrea metropolitana de Barcelona al consell d'administració de l'ACA és el vicepresident executiu de la MMAMB i alcalde de Cornellà, Antoni Balmón. .

L'EMA participa en el 25 aniversari de l'ASAC
Els proppassats dies 13 i 14 de novembre es va celebrar a Barcelona la 7a Jornada Tècnica per a les empreses i serveis d'aigua de Catalunya , organitzada per l'ASAC, Agrupació de Serveis d'Aigua de Catalunya, que celebra el seu 25 aniversari. El gerent de l'EMA, Carles Conill, va intervenir en la taula rodona "Reflexions després de la sequera". La cloenda de la jornada va corre a càrrec del president de l'EMA, Francesc Narváez.

L'EMA participa a CONAMA
De l'1 al 5 de desembre tindrà lloc al Palacio Municipal de Congresos de Madrid el 9e Congreso Nacional del Medio Ambiente, CONAMA. La novetat principal d'aquesta edició serà la presentació del Informe Cambio Global España 2020 . L'EMA hi presenta dues comunicacions: una d'Ana Romero sobre l'ambientalització i la cadena de contractistes, i l'altra, d'Albert Torras sobre les oportunitats en la prevenció de residus..

Seminari ambiental sobre la redacció del PMGRM 2009-2016
L'EMA organitza el proper 21 de novembre un seminari ambiental dedicat als treballs de redacció del nou Programa Metropolità de GestiÃ³ de Residus Municipals 2009-2016 (PMGRM). Amb la organització d'aquesta jornada dirigida als ajuntaments, es vol contrastar l'opinió dels seus responsables tècnics sobre diversos aspectes contemplats a la proposta de programa en relació al treball de cada municipi amb el que es fa a l'EMA. .

Vols estalviar
15m de paper d'alumini a l'any?

Fes servir una carmanyola per dur l'esmorçar

Notícies

Prova pilot de recollida de fibrociment amb amiant a la deixalleria de Cerdanyola

El dilluns 3 de novembre s'ha presentat la prova pilot de la recollida de fibrociment amb amiant a la deixalleria de Cerdanyola del Vallès.

El servei de recollida, que ha entrat en funcionament el mateix dia 3 de novembre és el primer que es posa en marxa a Catalunya, i properament s'estendrà a altres deixalleries metropolitanes. Les deixalleries de Badalona i Gavà, i el punt verd de la Vall d'Hebron de Barcelona aviat estaran també autoritzats i preparats per rebre aquest tipus de material.

continuar llegint >

Si heu rebut aquest butlletí és perquè prèviament us heu subscrit al servei. L'Entitat de Medi Ambient es compromet a utilitzar les vostres dades només per a la prestació del servei i a no divulgar-les a tercers. En qualsevol moment cancel·lar la subscripció a través de la secció de butlletins del lloc web de l'EMA.

La informació inclosa en aquest correu electrònic és CONFIDENCIAL, i és per a ús exclusiu del destinatari. Si vostè llegeix aquest missatge i no n'és el destinatari, li informem que està totalment prohibida la divulgació, distribució o reproducció d'aquesta comunicació, i li demanem que ens ho notifiqui i ens retorni aquest missatge, i a més que l'esborri. Gràcies.

Abans d'imprimir aquest e-mail pensi en el medi ambient.

La información incluida en este correo electrónico es CONFIDENCIAL, siendo para uso exclusivo del destinatario. Si Vd. lee este mensaje y no es el destinatario, le informamos de que está totalmente prohibida la divulgación, distribución o reproducción de este comunicado y le agradeceríamos lo notificara y lo devolviera a la dirección arriba indicada, borrando el mensaje original. Gracias.

Antes de imprimir este e-mail piense en el medio ambiente.

This email and the information within are CONFIDENTIAL and it is intended exclusively for the addressee. If this message has been received in error, you are not entitled to use, disclose, distribute copy or rely on this email in any way. Please notify us immediately by email and delete it from your system.

Please consider the environment before printing this email.

#25947

De: Alfons Recio <geosalut@...>
Fecha: Vie, 21 de Nov, 2008 7:38 am
Asunto: Parc Eòlic d´Orpí - La indignació aflora en una xerrada

geosalut

Sin conexión

Diari Igualada 21/11/2008

La indignació pel parc eòlic d´Orpí aflora en una
xerrada-debat a l´Ateneu

Amb l´objectiu de donar a conèixer
les actuacions que han dut
a terme, la plataforma Salvem el
Pulmó Verd de l´Anoia va oferir
dissabte a la tarda una xerrada a
l´Ateneu d´Igualada sota el títol
«Pla eòlic d´Orpí. Ecologisme o
interessos?» L´acte, que tenia una
intenció informativa, va desencadenar
acusacions de «secretisme i
d´interessos econòmics per part
dels ajuntaments implicats» entre
algunes persones del públic. De
moment, el parc eòlic, impulsat
per l´empresa Energies Renovables
de l´Anoia amb el suport de
l´Ajuntament d´Orpí, continua esperant
que Medi Ambient n´aprovi
el projecte i l´informe mediambiental.
El departament va
instar l´empresa a fer un seguit de
modificacions de tipus ambiental
al projecte, que ara podria tornar
a haver de passar per una nova exposició
pública.
El debat va tenir les intervencions
de l´advocat Xavier Rodríguez,
del biòleg Josep Castelltort
i de tres membres de la plataforma
de la coordinadora d´afectats
del parc eòlic de Rubió. Castelltort
va parlar sobre el conflicte
d´interessos d´aquests tipus de
projectes. Va assenyalar que «hi
ha qui en surt beneficiat, particulars
o ajuntaments, i qui en surt
perjudicat, com és la ciutadania o
altres consistoris que no reben diners
per a la instal·lació d´un molí
proper al seu terme que, lluny de
beneficiar-lo, li pot provocar un
conflicte pel soroll o l´impacte visual
». Aquesta afirmació va provocar
l´exaltació d´alguns assistents,
que van carregar contra els alcaldes
dels municipis propers on
s´instal·larien els molins (al terme
d´Orpí) dient que han amagat el
projecte «per interessos econòmics
». Entre el públic, però, hi havia
l´alcalde de Carme, Jordi Sellarès,
que va intervenir davant de
les acusacions i va al·legar que, en
el cas del seu Ajuntament, s´havien
presentat 18 al·legacions. De
fet, tant l´Ajuntament de Carme
com el de la Torre de Claramunt i
el de la Llacuna van presentar-hi
al·legacions en contra.
Sellarès va mostrar-se indignat
per la resposta rebuda «de forma
immediata, però amb aclaracions
vergonyoses» com per exemple
que l´impacte visual «és una qüestió
subjectiva». Maria Calaf, membre
de la plataforma, va exposar
totes aquelles qüestions que es recullen
en el projecte d´instal·lació
d´un parc eòlic a les serres de l´Orpinell
i de Feixes, i que afecta els
termes municipals d´Orpí, Carme,
la Llacuna i la Torre de Claramunt.
Així, va recordar que el
projecte inicial preveu 14 aerogeneradors
d´una alçada de 150 metres
(una de les més elevades que
existeixen) en plena serralada
d´Orpinell. Alguns estarien situats
a menys de 200 metres d´algunes
masies i ben a prop de nuclis
habitats com el de Rofes. A més,
el projecte inclou una línia elèctrica
fins a la subestació de la Torre
que implicaria la implantació
de diferents torres al bosc.
Calaf va informar que fins ara
s´han presentat 1.015 al·legacions
al projecte, que «s´ha dut a terme
sota un cert secretisme per part de
les administracions i sense tenir en
compte l´impacte ambiental que
suposaria la instal·lació dels molins
», i va afegir que la plataforma
està a favor de les energies renovables,
però «no a qualsevol preu».
Per la seva banda, l´advocat Xavier
Rodríguez va al·legar que el
document d´impacte ambiental
que es va redactar «conté una retòrica
pròpia d´un text estandaritzat
i abstracte que es podria aplicar
a qualsevol territori, per tant, no es
refereix a la flora i la fauna».
Christoph Peters, de l´associació,
va explicar que es tem que, una
vegada construït el parc eòlic,
l´empresa promotora vulgui ampliar-
lo, com en el cas de Rubió.

_____________________________

La veu de l'Anoia 21/11/2008

El polèmic parc eòlic d'Orpí va estar a debat a la biblioteca de l'Ateneu

La Veu Digital

El passat dissabte, dia 15 de novembre, la Plataforma Salvem el Pulmó Verd de l'Anoia va celebrar la xerrada cololoqui `Pla eòlic d'Orpí, ecologisme o interessos?´ a la biblioteca de l'Ateneu Igualadí, amb una assistència de més d'una seixantena de persones.

Durant la xerrada es van poder escoltar diverses qüestions legals que afecten al procés de projecció del parc pel senyor Xavier Rodríguez, advocat d'una de les propietàries afectades; així com d'altres aspectes mediambientals que qüestionen la vessant ecologista d'aquest projecte (i d'altres similars), exposades pel Sr. Josep Castelltort.
Per últim, es va poder sentir el testimoni de tres noies que formen part de la Plataforma d'Afectats i Afectades pel parc eòlic de Serra Morena (Menorca), que ara s'enfronten a una ampliació del parc. El seu testimoni va servir per constatar les similituds entre el projecte de Serra Morena i el que es suposadament es posarà en marxa a la Serra de Feixes i Orpinell. Al final de la sessió, tothom qui ho va voler va tenir la oportunitat d'intervenir per tal d´oferir les seves opinions, informació diversa, o per aclarir dubtes que poguessin haver-hi.

La Plataforma vol agrair a tothom que va venir la seva assistència i participació, alhora que lamenta l'absència de persones que tenen a veure amb el projecte i que foren convidades d'una manera especial, com ara el regidor de Medi Ambient d'Igualada, el president del Consell Comarcal, els representants de la promotora ERA, el conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya o l'alcalde d'Orpí, l'únic alcalde dels pobles afectats que dóna suport al projecte.

Per a més informació, podeu consultar la plana web de la Plataforma:

www.pulmoverdanoia.org

#25946

De: "arquitectura+territori \(Alfons Civit\)" <arquitectura.i.territori@...>
Fecha: Jue, 20 de Nov, 2008 9:55 am
Asunto: RE: Pere Brunet, geógrafo: "A la gente le cuesta mucho orientarse, no tiene ni idea"

arquitectura.i.territori@...

Voldria respondre a la pregunta dels taxistes-amb-gps i al fet que a molta
gent li costa orientar-se.

En primer lloc, la meva parella actual és filla de geògraf famós. I igual
que tots els seus germans, es desorienta. De petits, seguien les
instruccions del pare però penso ("penso", és una opinió personal) que no
feien seva la concepció del territori. A mi, em costa d'entendre perquè
habitualment llegeixo els mapes el dia abans d'anar als llocs, i hi vaig
gairebé a ulls clucs (i guanyo apostes amb els autòctons que em volen fer
anar per altres llocs). De petit jo feia excursions, havíem de llegir mapes,
i fins i tot identificar el que es veia des dels miradors.

En segon lloc, la meva filla es va passar un matí caminant sobre una
ortofoto gegant que hi va haver en una exposició a la plaça de Catalunya.
tenia 3 anys i va voler trobar tots els llocs que li sonaven de la regió
metropolitana (extensa) de Barcelona. Ara cerca mapes i demana "on és la
casa de la tieta tal" o "quin és el camí que porta a casa dels avis". Té
cinc anys, i a part d'això, m'explica com he d'anar als llocs amb el cotxe
"has de girar per aquí, ara vés cap allà...". Jugar amb el Google Earth l'ha
ajudat, també. I quan hem pogut anar una miqueta lluny, he procurat que
sabés on era i què hi havia "a l'altre costat de" o "seguint el camí de".

I la meva filla, també, em va començar a explicar que a la família de la
seva mare tenien GPS. Se'm va acudir comentar-li que si se li acabava la
bateria, o feien obres, havia un accident o un embús, no sabrien per on
anar, però si ella llegia el mapa i cercava altres camins, i sabia entendre
el territori que l'envoltava, podria anar a tot arreu. El GPS, doncs, el
guardem per a prendre mides i dibuixar, no pas per "penjar-nos-hi".

A la seva escola fan (i guanyen) curses d'orientació, fan i llegeixen mapes.
Tot jugant, estudien "l'univers" i ja saben trobar diferents països al
globus terraqüi, o diferents planetes del nostre sistema. És una escola
pública (un CEIP com "qualsevol altre") i, d'acord, les mestres són potser
més eixerides que altres mestres d'altres escoles. Els seus companys, com la
meva filla, tenen tots cinc anys...


Alfons Civit Martínez  -  arquitectura+territori
Vic, 20-22, 2n4a - 08006 BARCELONA  -  www.alfons-civit.cat
arquitectura.i.territori@...   -   +34 616953362   -   +34
935539808




-----Missatge original-----
Tema: [territori] Pere Brunet, geógrafo: "A la gente le cuesta mucho
orientarse, no tiene ni idea"
Diario de Mallorca, Palma, martes 18 de noviembre de 2008

(...)

-Los taxistas mallorquines se han sumado a la moda del GPS. ¿Hacen el
paripé?
-Es un sistema que lleva a pensar menos, a pulsar un botón en lugar de
aprender los elementos del territorio. No sé si es algo bueno o malo, desde
luego que no es imprescindible. Al final nos hará perder el sentido de la
orientación.

(...)



---
avast! Antivirus: Missatge Sortint verificat.
Base de dades de virus (VPS): 081119-0, 19/11/2008
Comprovat el: 20/11/2008 10:55:59
avast! - copyright (c) 1988-2008 ALWIL Software.
http://www.avast.com

Responder | Reenviar | Mensajes en este tema (2)

#25945

De: "HERRERO CANELA, MARIA" <herrerocm@...>
Fecha: Jue, 20 de Nov, 2008 12:03 pm
Asunto: Política agrària comunitària, reforma: La UE reduce en 163 millones las ayudas directas al 23% a los agricultores españoles

herrerocm@...

La UE reduce en 163 millones las ayudas directas al 23% a los agricultores españoles
Espinosa destaca que el acuerdo da a España 200 millones adicionales y recoge la "mayoría" de demandas del Gobierno sobre leche y tabaco

AGENCIAS - Bruselas - 20/11/2008
La ministra española del Medioambiente y del Medio Rural, Elena Espinosa, ha manifestado que la reforma de la Política Agrícola Común (PAC) aprobada hoy por los países de la Unión Europea (UE) es "satisfactoria", porque recoge la mayoría de las demandas españolas. En el lado positivo, pemite utilizar 200 millones al año de los presupuestos que se quedan sin gastar para apoyar determinadas actividades agrarias mientras, en el bando contrario, recorta en 163 millones las subvenciones al 23% de los agricultores españoles, en cualquier caso menos de lo previsto.

La reforma está fijada con el objetivo de cambiar las ayudas directas a la producción por medidas de apoyo al mundo rural ante las dificultades para competir con terceros países en el futuro

Espinosa ha declarado, en una rueda de prensa, que la revisión de la PAC que han pactado los ministros de la UE incluye "ajustes" que darán "estabilidad" a los agricultores españoles hasta 2013. La titular española ha valorado que en el acuerdo final se hayan conseguido suavizar algunas de las propuestas de la Comisión Europea, como por ejemplo la que se refiere a la "modulación" o recorte de las ayudas agrícolas para transferir ese dinero a las políticas de desarrollo rural.

Los Veintisiete han acordado que esa rebaja, que ya se aplica al 5% de las ayudas directas se incremente gradualmente hasta llegar al 10% de los apoyos, en 2012; afecte a los productores que perciban más de 5.000 euros. Esta medida concierne a un 23% de los agricultores españoles y supondrá unos 163 millones de euros respecto a los 5.100 millones que obtiene España en ayudas directas, con lo que "no tendrá un impacto real en la renta del sector".

Espinosa ha explicado que las rebajas adicionales de ayudas para los que reciben más de 300.000 euros (hasta un 14%) afectará al 0,02% del total de 897.170 productores españoles que reciben dinero de Bruselas. En el sector lácteo, la ministra ha subrayado las cláusulas de revisión de los incrementos de las cuotas, según las cuales se revisarán en 2010 y 2012 según evolucione el mercado, y permitirán una adaptación a los ganaderos de cara a la desaparición de esos cupos, en 2015.

Dinero no empleado
Por otra parte, Espinosa ha subrayado que los países podrán utilizar los presupuestos que se quedan sin gastar para apoyar determinadas actividades agrarias, lo que podría suponer para España el aprovechamiento de 200 millones de euros anuales.

El acuerdo, ha señalado, permite también que el dinero obtenido de la "modulación" pueda ir a parar a apoyos a los productores de leche en zonas de montaña, de autonomías como Cantabria, Asturias, Galicia, Castilla y León o Cataluña, entre otras. El Gobierno analizará con las comunidades autónomas si hace uso de esos fondos para respaldar al sector lácteo.

Respecto al tabaco, la ministra ha señalado que "por supuesto", con el acuerdo final sobre la reforma los tabaqueros podrán mantener mejor su renta. La UE ha acordado que desde 2010, año en el que termina el actual sistema de ayudas al tabaco, exista la posibilidad de una prima adicional para las explotaciones "pequeñas y con dificultades", aunque no se trata de dinero nuevo, sino procedente de los fondos de desarrollo rural. Esa prima podrá ascender a 4.500 euros por explotación en 2011, 3.000 euros en 2012 y 1.500 euros en 2013.

Espinosa ha valorado que los ministros hayan decidido un período de transición para sectores como el vacuno, arroz o frutos secos, de manera que puedan mantener hasta 2012 un vínculo de la ayuda con la cantidad producida y se atrase su conversión en un "pago único" por superficie o por hectárea, que no obliga a cosechar. La ministra ha mencionado otros "logros" como la continuidad de la intervención o compra pública del arroz y el trigo duro y las medidas excepcionales para crisis de sectores ganaderos, como el ovino.

Futuros retos del sector
La comisaria europea de Agricultura, Mariann Fischer Boel, ha subrayado que el dinero obtenido de la "modulación" servirá para nuevos desafíos del sector, como la gestión del agua, el cambio climático o las ayudas a los productores de leche con dificultades. Una vez más, se apuesta por fomentar el desarrollo del mundo rural frente a la producción ante los retos que para el sector va a suponer la liberación del comercio mundial y la entrada de productos de terceros países. La PAC es la política que más absorbe del presupuesto comunitario, 55.800 millones de euros, con España como segundo país receptor (6.681 millones en 2006).

Desde el sector, la Coordinadora de Organizaciones de Agricultores y Ganaderos COAG, ha mostrado su rechazo a la reforma "ya que hipoteca el futuro del campo y la soberanía alimentaria de Europa". En un comunicado, la asociación denuncia el "radical" recorte en las ayudas directas ya que, al "tijeretazo" del 10% se une la congelación de las mismas hasta 2013, por lo que con el efecto de la inflación, el recorte total se puede cifrar en torno al 35%, "algo inasumible para la débil rentabilidad de las pequeñas y medianas explotaciones agrarias".

#25944

De: "HERRERO CANELA, MARIA" <herrerocm@...>
Fecha: Jue, 20 de Nov, 2008 12:06 pm
Asunto: Tanquem les Nuclears - 100% Renovables convida als diputats del Parlament a enregistrar-se com antinuclears.

herrerocm@...

De: TLN - 100%EER [mailto:tln-nce@...]
Enviado el: dijous, 20 / novembre / 2008 09:51
Para: - TLN - 100% EER
Asunto: Tanquem les Nuclears - 100% Renovables convida als diputats del Parlament a enregistrar-se com antinuclears.

Secció Societat. Nota de Premsa.

Tanquem les Nuclears – 100% Renovables convida als diputats del Parlament a enregistrar-se com antinuclears.

19 de novembre de 2008

Aquesta tarda al Parlament de Catalunya, representants de la coordinadora Tanquem les Nuclears – 100% Renovables (TLN-100%EER) lliuraran al registre del Parlament cartes personalitzades per a tots i cadascun dels Diputats en què se'ls convida a donar suport al Manifest de recolzament a la campanya Jo sóc antinuclear (www.yosoyantinuclear.org). Aquesta campanya reclama al Govern espanyol que posi en marxa un pla de tancament progressiu però urgent de les centrals nuclears, començant per Garonya (Burgos), la més vella i perillosa, i que prengui les mesures necessàries per fer possible un sistema energètic sostenible, basat al 100% en la combinació d'energies renovables i en l'estalvi i eficiència energètics.

D'aquesta manera, les entitats de TLN-100% EER conviden als representants del poble de Catalunya a sumar-se als més de 20.000 ciutadans d'arreu de l'Estat que ja s'han sumat a aquesta iniciativa tot enregistrant-se com antinuclears.

TLN -100% EER ha recordat als diputats que hi ha diversos informes que revelen que es tracta d'un sistema energètic no només possible, sinó que en el futur serà l'opció més econòmica. Entre ells, destaquen “Catalunya Solar”, d'EUROSOLAR i la Fundació Terra, i l'informe “Renovables 100%. Un sistema elèctric renovable per a la Espanya peninsular i la seva viabilitat econòmica”, encarregat per Greenpeace a l'Instituto de Investigaciones Tecnológicas (IIT) de la Universitat Pontifícia de Comillas. També els ha assenyalat que un sistema així sintonitzaria amb les aspiracions dels ciutadans espanyols, que en la seva majoria són contraris a l'energia nuclear i, fins i tot en major grau, donen suport a les energies renovables per actuar front el canvi climàtic.

Per a TLN-100% EER, el fet que les centrals nuclears de Catalunya hagin destacat pel seu envelliment i per la seva mala gestió – que s'ha manifestat en un nombre sense precedents d'incidents que inclouen la fuita d'Ascó 1, l'incendi de Vandellòs 2 o l'aturada en què aquesta central es troba ara pel mal funcionament d'una de les barres del reactor – augmenta la responsabilitat dels diputats del Parlament de Catalunya. Si bé el Parlament no té competències per tancar-les, tant la institució com els diputats que la formen poden pressionar el govern central per tal que acompleixi els seus compromisos i estableixi un calendari de tancament, progressiu però urgent, de les centrals nuclears espanyoles. No fer-ho equival a acceptar que Catalunya ha de conviure a mig i llarg termini amb un perill d'accident catastròfic, una càrrega creixent de residus radio actius d'alta activitat i una tecnologia fracassada tecnològica, econòmica, social i ambientalment.

Per això TLN-100% EER ha volgut brindar a tots els diputats del Parlament de Catalunya una manera d'iniciar una via ferma d'actuació que permeti i encoratgi la transició del nostre país devers un sistema energètic realment sostenible.

Fi del comunicat.

#25943

De: UPGEO-Sergi Saladié <sergi.saladie@...>
Fecha: Jue, 20 de Nov, 2008 12:21 pm
Asunto: Per un sistema energètic eficient: la generació distribuïda

sergi.saladie@...

http://www.laccent.cat/article.asp?n=142&idart=1903

Adjunto article publicat al número 142 (18 novembre-1 desembre) de l’Accent, periòdic popular dels Països Catalans

Per un sistema energètic eficient: la generació distribuïda

SERGI SALADIÉ GIL, geògraf i professor a la Universitat Rovira i Virgili

La societat catalana, com la mundial, actualment té plantejats una sèrie de reptes importants, entre els quals hi ha els energètics. Es poden resumir en: disminuir la despesa energètica i ser més eficients, aconseguir una reducció de les emissions de CO2, trencar la dependència envers els combustibles fòssils, desterrar l´energia nuclear, aconseguir un model elèctric adequat, assegurar els serveis energètics (tant a les llars com a la indústria, el comerç i els serveis), tenir un subministrament fiable, i potenciar la utilització de les fonts energètiques renovables.
Per contra, ni el nostre actual model energètic en general i elèctric en particular, ni el planejament previst per als propers anys, aconsegueix fer front a aquests reptes acomplint els requisits assenyalats. Es tracta d´un model que es basa fonamentalment en els combustibles fòssils i en l´energia nuclear (en el cas de Catalunya, aquestes dues fonts representen el 80% de la potència elèctrica instal·lada), és centralitzat en grans instal·lacions generadores i grans línies de transport, està fonamentat en l´economia d´escala amb impactes ambientals, econòmics i socials, genera una important dependència envers les multinacionals elèctriques, és molt ineficient en perdre dos terços de l´energia primària (només en les línies de transport a molta alta tensió es perd entre un 10 i un 30% de l´energia transportada).
Per tal de fer front a aquesta situació, la generació distribuïda representa una evidència ignorada. Segons l´Institute of Electrical and Electronic Engineers (IEEE), la Generació Elèctrica Distribuïda (DEG): "és la generació d´electricitat mitjançant instal·lacions que són suficientment petites en relació a les grans centrals de generació, de forma que es poden connectar en qualsevol punt d´un sistema elèctric". Per tant, per generació distribuïda s´entén tota la gamma de tecnologies de generació elèctrica que no precisen de la xarxa de transport elèctric D´alta tensió, a més de tots aquells sistemes de calefacció que produeixen - consumeixen en un mateix indret.
Les tecnologies de generació distribuïda abracen un ampli ventall de possibilitats, tot i que les que se´ns presenten més útils per fer front als reptes esmentats, són les que utilitzen fonts renovables (solar, eòlica i biomassa), les que prioritzen la instal·lació d´aquestes tecnologies en sòl urbà i industrial, i que per tant aproximen els centres productors als nodes de distribució i consum ja existents, i les que es basen en la participació de la ciutadania en la concepció i gestió dels projectes.
Així doncs, la generació distribuïda presenta una sèrie d´avantatges com ara són: la redistribució dels beneficis en un ampli espectre de la societat en incrementar el nombre de productors d´energia i de proveïdors dels servei de subministrament; la configuració d´un mercat basat en la competència real amb tots els avantatges que comportaria per al consumidor (tarifes més econòmiques i serveis més acurats); fer possible l´accés a la generació a associacions de veïns, cooperatives, ajuntaments, empreses, particulars...; la millora de l´eficiència en minimitzar les pèrdues per transport; l´augment de fiabilitat i resistència de la xarxa de subministrament en no dependre d´uns pocs centres productors i unes poques línies de transport; la integració en àrees industrials i urbanes evitant nous consum de sòl; la proximitat a la demanda que contribueix a l´equilibri territorial; la major adaptabilitat als avenços tecnològics; una millor modulació a les necessitats energètiques de cada territori; i la creació d´unes noves dinàmiques socioculturals en contribuir un canvi d´actituds que també repercutiria en un augment de l´estalvi i en un ús més eficient de l´energia.
Amb la universalització de la generació distribuïda, l´energia passaria de ser un hostatge en mans de les grans empreses del sector elèctric a esdevenir un bé de lliure accés que obriria les portes a una revolució econòmica i qui sap si també social. La proximitat i el coneixement popular del que és la generació i distribució energètica acceleraria l´adquisició d´una nova cultura de l´energia com un dels elements essencials del model energètic del futur. A més, la generació distribuïda ens acostaria a la l´autosuficiència energètica, que permetria disminuir els moviments geoestratègics pel control de les fonts energètiques i del seu transport, a més de possibilitar el desenvolupament dels països pobres.
Però el bo del cas, és que no estem parlant d´una utopia sinó d´un model que alguns territoris ja han emprès. A Dinamarca per exemple, des de 1976 la legislació obliga a la construcció de plantes generadores per barris, i des de 1979 està prohibit l´ús d´electricitat per a calefacció, amb el resultat que en l´actualitat el 60% de les llars reben el subministrament de calefacció a través de sistemes comunitaris. A Holanda, l´ús de microgeneració abasta el 52% de l´electricitat generada a tot el país. A Alemanya hi ha set milions de metres quadrats de plaques solars tèrmiques (només un milió a l´Estat espanyol), i gairebé 4.000 MW en solar fotovoltaica (només 1.000 MW a l´Estat espanyol), amb un promig de 140m2 de plaques solars per habitant (per només 16 m2 a l´Estat espanyol), i un 90% de les plaques solars ubicades en teulades d´habitatges, naus industrials, i equipaments i espais públics urbans.
Tot i això, a casa nostra hi ha algunes barreres que cal superar, com són l´absència d´informació; les dificultats imposades per les companyies de distribució elèctrica per possibilitar la connexió; la feixuga tramitació administrativa; la insuficiència i dificultat per accedir als ajuts; o la manca d´una actitud governamental ferma per defensar els interessos de la ciutadania per damunt dels de les grans multinacionals elèctriques.
Malgrat tot, quedem-nos amb el que diu Jim Hansen, de l´Institut Goddard d´Estudis Espacials de la NASA: "L´amenaça que representa l´escalfament global del planeta és clara i inequívoca. Per fortuna, també ho són les solucions. Malgrat allò que sostenen les veus pessimistes -que els hàbits i esquemes relatius a l´ús de l´energia no poden modificar-se substancialment-, el canvi és possible sempre i quan hi hagi la voluntat política de posar-lo en pràctica. (…) Sobretot en un context polític dominat per governs habituats a la concessió de subsidis a determinats grups empresarials (…)."

#25942

De: Alfons Recio <geosalut@...>
Fecha: Vie, 21 de Nov, 2008 7:32 am
Asunto: Un informe tècnic avala que l'aeròdrom pugui ser l'aeroport corporatiu de Catalunya

geosalut

Sin conexión

21/11/2008

Taxijet ha avançat el seu interès

Un informe tècnic avala que l'aeròdrom pugui ser l'aeroport corporatiu de Catalunya

Economia divendres, 21 novembre 2008. 03.00h

Un informe tècnic, a petició dels ajuntaments d'Igualada i Òdena, valora com a positiva la candidatura de l'aeròdrom anoienc per optar a ser l'aeroport corporatiu de Catalunya. Caldrà una petita desviació de la pista d'aterratge i l'eliminació dels hangars, però l'estudi de sorolls determina que no hi ha cap petjada de so sobre nucli urbà sinó al mateix recinte aeroportuari i en zones industrials.

L'informe, elaborat per l'enginyer aeronàutic Joan Ametller, posa de manifest diversos punts forts i també els punts febles que té l'aeròdrom Igualada-Òdena. En destaca la bona comunicació viària i els plans futurs a nivell ferroviari, que l'aeròdrom està operatiu, la proximitat amb el parc motor de Castellolí, que a la llarga necessitarà infraestructures complementàries com ara hotels o fins i tot un aeroport, que hi ha inversors interessats en ubicar-se a l'espai de l'aeròdrom i el fet que la comarca necessita un element dinamitzador com el que comportarà aquesta infraestructura.

Els punts febles fan referència a la limitació de la llargària de la pista, que ha d'arribar als 2.000 metres (però es pot solucionar amb una petita desviació de 7 graus) i la complexitat d'aproximació a la pista per l'orografia de l'entorn.

Diversos canvis ja es preveuen en aquest estudi: a part de la desviació de 7º de la pista, s'haurà de prescindir dels hangars ja que a banda i banda de la pista, s'hi haurà de deixar 150 metres lliures. A banda d'això, les gairebé 120 hectàrees de terreny permetran un seguit d'instal·lacions aeroportuàries i d'empreses vinculades al sector que requeriran un nombre important de llocs de treball. Pel que fa al soroll, l'estudi determina, segons ha explicat l'alcalde dÒdena, Francisco Guisado, que les petjades de so queden dins mateix del recinte aeroportuari i les que hi ha fora, queden sobre de zona industrial com el Pla de les Gavarreres o els Plans d'Arau. Tanmateix han recordat que els aeroports corporatius no solen funcionar de nit pel tipus de serveis que ofereixen.

Taxijet interessat en el projecte

Des de la Unió Empresarial ja han avançat l'interès de diverses empreses del sector aeronàutic en què l'aeroport corporatiu sigui a la comarca. Taxijet ja ha fet saber a la UEA la intenció d'ubicar-se en aquest aeroport tan aviat com sigui una realitat, i com Taxijet, altres empreses estan mostrant el seu interès. Taxijet, és una empresa dedicada a l'aviació privada però que ha diversificat els seus serveis per fer-ho assequible a més passatgers, un sistema que utilitzen molts executius.

Treball de la UEA

L'alcalde igualadí, Jordi Aymamí, ha lloat l'interès i la tasca feta per la Unió Empresarial de l'Anoia al buscar suport de diversos estaments locals i també nacionals, que veuen amb bons ulls que l'aeroport s'ubiqui a l'aeròdrom. En aquest sentit, i tal i com els ho va demanar el mateix president de l'entitat, Ramon Felip, des del consorci buscaran la manera que la UEA en pugui formar part.

Recordar que dimarts vinent, la UEA ha organitzat un acte acadèmic a l'Ateneu Igualadí, on hi està convidada tota la ciutadania de la comarca, i que servirà, d'una banda per explicar en què consistirà el projecte de l'aeroport, per saber els avantatges que aportarà a la comarca i per donar suport de manera explícita a la candidatura de l'aeròdrom d'Igualada Òdena. En l'acte hi assistiran diversos representants politics, empresarials i socials d'arreu de Catalunya i de la comarca.

________________________________________________________

Regió 7 21/11/2008

EDITORIAL
Junts per l’aeroport i per un futur de treball i prosperitat
La Unió Empresarial de l’Anoia
(UEA) ha convocat per a dimarts
que ve un acte que pretén ser realment
important i unitari, en defensa de la
candidatura de l’aeròdrom IgualadaÒdena
per al futur aeroport corporatiu
de Barcelona que la Generalitat vol ubicar
en algun indret ben comunicat i situat
a una determinada distància de la capital.
La UEA, igual que els ajuntaments que
comparteixen la gestió de l’equipament
aeroportuari, creuen que l’aeròdrom
compleix aquestes condicions i que la
concessió suposaria un notable impuls
per a una comarca que n’està ben necessitada,
molt més que altres que també poguessin
aspirar-hi.
La convocatòria de la UEA recorda
d’alguna manera l’acte públic de l’anomenada
«societat civil» que es va aplegar
a Barcelona per reivindicar quelcom similar
a escala nacional. Com en aquell esdeveniment,
en el de dimarts a l’Ateneu
Igualadí es vol que hi sigui present tothom,
incloent en aquest «tothom» tant la
totalitat de colors polítics i institucions,
com aquell «tothom» civil, professional i
empresarial, que va més enllà de les llistes
d’habituals assistents als actes institucionals.
Es tracta de posar en relleu la força
de la comarca escenificant la seva unió
més extensa i completa, perquè qui tingui
orelles no pugui deixar d’escoltar.
L’argumentari de la convocatòria és
clar. La UEA organitza l’acte «conscient
de la crítica situació de l’Anoia i de la necessitat
d’actuació immediata per tal de
dinamitzar l’activitat econòmica i empresarial
de la comarca», però per defensar
la designació de l’Anoia com a seu del futur
aeroport corporatiu de Barcelona,
l’entitat no es basa només en el benefici
per a la comarca sinó en la idoneïtat de la
ubicació, «propera als ports de Barcelona
i Tarragona, nus d’intersecció de la A-2
amb l’eix de Manresa a Vilanova i la Geltrú,
i a 60 km del centre financer de Barcelona
i del Vallès».
Tanmateix, allò que ha de mobilitzar les
forces vives de l’Anoia en defensa de la
candidatura serà el convenciment dels
beneficis que en traurà la comarca, i
aquests també s’especifiquen en la crida,
que parla de la necessitat de trobar nous
sectors industrials «que ajudin a reduir el
ja prou elevat atur estructural que patim
», ja que un aeroport empresarial corporatiu
«permetria desenvolupar, no només
sectors logístics i comercials, sinó
també tota l’activitat industrial relacionada
amb el negoci de l’aviació corporativa
i privada».
La UEA ha fet els deures i ha aconseguit
un bon nombre d’adhesions després
de les primeres gestions, de manera que
encara se n’hi poden sumar els propers
dies. Però l’important serà l’assistència a
l’acte mateix, el fet que a les butaques de
l’Ateneu hi sigui present una representació
completa i de primer nivell de tots els
vessants de l’activitat comarcal. Serà llavors
que es farà realitat l’anunci del president
de l’entitat convocant, Ramon Felip,
quan diu que hi haurà un abans i un després
d’aquesta trobada. I certament que
si la resposta dels convocats és un èxit inapel
·lable, marcarà una fita i donarà força
als representants de la comarca, de la mateixa
manera que si punxés, si fes figa, els
posaria plom a les ales.
Perquè, en el fons, no s’està parlant només
de l’aeroport. S’està parlant de l’atenció
que l’Anoia mereix i necessita de
part de les administracions nacionals. Hi
ha massa projectes en perspectiva que
primer dibuixen horitzons esplendorosos
però després no es fan realitat. Des de la
comunicació per ferrocarril fins al sòl industrial,
passant per diferents iniciatives
a les quals s’han anunciat suports que
després han estat entre simbòlics i nuls.
L’Anoia mereix i necessita alguna cosa
més que endarreriments i almoines que
incomprensiblement l’equiparen a comarques
rurals en procés de desertització.
L’Anoia no es desertitza però es pot
desindustrialitzar si no s’hi posa remei.
Quan faci sentir la seva veu unida per
l’aeroport, estarà fent un crit d’exigència
d’un futur de treball i prosperitat.

Junts per l’aeroport
La Unió Empresarial convoca les forces vives
de la comarca a un acte de suport a la candidatura
Els ajuntaments d’Igualada i Òdena presenten
l’informe que avala la idoneïtat de la proposta

L’estudi tècnic per aspirar a l’aeroport corporatiu
veu factible allargar la pista fins als 2.000 metres
EL FUTUR DE L’AERÒDROM
Els alcaldes d’Igualada i d’Òdena van presentar ahir
conjuntament l’estudi tècnic que entregaran a la Generalitat
per demostrar que l’aeròdrom de la Conca d’Òdena
té totes les característiques necessàries per esdevenir
un aeroport corporatiu. Un dels seus punts febles, el
de la llargada de la pista, asseguren que es pot superar
«L’escenificació d’avui és un gest
molt important: aquí hi ha la convicció
que, malgrat que puguem tenir
diferències en algunes coses,
hem d’anar junts, perquè aquest és
un gran projecte». Aquestes van
ser les paraules que va utilitzar
l’alcalde d’Igualada, Jordi Aymamí,
per referir-se a la presentació
conjunta, ahir, entre ell i l’alcalde
d’Òdena, Francesc Guisado, de
l’estudi que demostra que l’aeròdrom
d’Igualada-Òdena pot acollir
tècnicament l’aeroport d’aviació
empresarial i corporativa que
la Generalitat vol situar a un radi
màxim de 80 quilòmetres de Barcelona.
L’estudi tècnic es presentarà
al concurs públic que el departament
de Política Territorial i
Obres Públiques ha de convocar
abans de final d’any, en el qual hi
concorreran tots els municipis de
Catalunya que vulguin aspirar a
tenir aquesta infraestructura.
Amb el gest d’ahir, Aymamí i
Guisado, tots dos del PSC, van voler
demostrar que aparquen les
diferències en temes espinosos
com el de l’outlet i que van de
bracet, si més no, en la lluita per
aconseguir l’aeroport corporatiu,
que suposaria un salt qualitatiu
important en la reactivació econòmica
de la comarca. De fet, els
dos ajuntaments, que formen part
del consorci que gestiona l’aeròdrom,
han estat els encarregats de
redactar l’estudi, que ahir va ser
presentat al costat del president
de la Unió Empresarial de l’Anoia
(UEA), Ramon Felip.
Segons van ressaltar l’alcalde
d’Igualada, es tracta d’un document
«consistent, que fonamenta
tècnicament les facultats de l’aeròdrom
per optar a convertir-se en
l’aeròdrom corporatiu». Aymamí
assegura que la candidatura d’Igualada-
Òdena té molts avantatges
i que només presenta «dos
punts febles». D’una banda, «la
complexitat des del punt de vista de
l’aproxiació a la pista, però que es
pot solventar amb mesures correctores
que el sistema de navegació
aeornàutic ja preveu en si mateix».
L’altre punt tèoricament en contra
és el de la llargada de la pista.
Segons va explicar Aymamí, «ara
està en 1.350 metres i haurem de
superar-lo per intentar arribar a
l’entorn dels 2.000 metres». L’alcalde,
però, va assegurar que l’estudi
demostra que «és una possibilitat
certa, és físicament possible
actuar-hi. Ho podem fer».
Així mateix, Aymamí va enumerar
els avantatges que incorpora
l’estudi per vendre la candidatura
davant la Generalitat. Entre ells,
hi ha les bones comunicacions
viàries amb Barcelona; el projecte
d’eix ferroviari transversal que
conenctarà en tren Igualada amb
Barcelona, el port i l’aeroport i la
frontera francesa; i la pròpia existència
d’un aeròdrom amb activitat
creixent i que compta amb uns
plans directors que contemplen la
creació de sól industrial en les seves
proximitats. L’alcalde també
va esmentar la futura existència
del Parc Motor de Castellolí, que
necessitarà infraestructures com
l’aeroport coropratiu, i també «la
clara voluntat d’inversors per ubicar-
se a l’aeròdrom». A més, va
afegir Aymamí, l’Anoia «necessita
des de fa anys un element que ajudi
a dinamitzar la seva economia».
En aquest sentit, l’alcalde va assegurar
que el consorci ja ha rebut
l’interès d’algunes companyies
per ubicar-se a la zona de l’aeroport
que aniria destinada a l’establiment
d’empreses, lligades al
sector aeronàutic, i també al de
les activitats annexes a l’activitat
de vol, com ara gestió, manteniment,
formació i escoles.
L’alcalde d’Òdena va assenyalar
que l’aeròdrom té «no només té
una zona aeroportuària definida,
sinó que té un creixement industrial
lligat a l’aeròdrom molt important.
Estaríem parlant de gairebé
120 hectàrees de sól a tocar d’Igualada
». Pel que fa a la pista, va
afegir, la proposta preveu «variar
uns set graus l’eix actual de la pista
per agafar més espai». Només les
quatre puntes de la pista de 2.000
metres quedarien a fora de l’àmbit
aeroportuari, però va afegir
que «es podrien modificar, ja que
és un percentatge molt baix».
Guisado va assegurar que l’aeroport
no generaria molèsties de
soroll a cap nucli habitat, sinó que
«les úniques petjades de so que sortissin
de l’espai aeroportuari anirien
a sobre de zones industrials».
La presència dels molins de Rubió
obligaria els avions a fer els
enlairaments cap a la banda sud,
mirant cap a la Pobla de Claramunt.
Segons el moviment aeronàutic
actual, hi haurien cada dia
dotze aterratges i dotze enlairaments,
xifra que pot variar en el
futur. L’aeroport estaria preparat
perquè els moviments amb boira i
de nit, excepcionalment.
JOSEP SALLENT
Igualada

Patronals i partits de tot el país donen suport
a la candidatura anoienca per a l’aeroport
JOSEP SALLENT
Igualada
J. S.
El tècnic Xavier Camins; el president de la UEA, Ramon Felip, i la secretària de l’organització, Àngels Chacón
La Unió Empresarial (UEA) organitza dimarts vinent
un acte a favor de la designació de l’Anoia com a seu de
l’aeroport corporatiu. I ha aconseguit diversos suports a
fora de la comarca, com el de les patronals Foment i Fepimec
i el dels partits CiU, ERC i PP. «Yes, we can», diu
amb satisfacció continguda el president de la UEA

Quan la Generalitat estudiï la
proposta de l’Anoia per acollir la
seu de l’aeroport corporatiu, trobarà
que no només disposa del
suport unànime de tota la comarca,
sinó també del d’importants
agents econòmics, polítics i socials
de tot el país. Així ho va revelar
dimarts la Unió Empresarial de
l’Anoia (UEA), que organitzarà
dimarts vinent a l’Ateneu d’Igualada
un acte de suport a la candidatura
de l’aeròdrom d’IgualadaÒdena
per acollir l’aeroport. A la
jornada hi haurà representants
nacionals de diferents patronals,
sindicats i partits polítics catalans
que s’han fet seva la proposta
anoienca i que expressaran el seu
suport assistint a l’acte.
Entre altres, la UEA ha rebut el
suport de les patronals Foment
del Treball i Federació de Petites i
Mitjanes Empreses (Fepimec), de
la Cambra de Comerç de Barcelona,
dels sindicats CCOO i UGT
i de tres dels sis partits polítics
amb representació al Parlament
de Catalunya: dos de l’oposició,
CiU i PP, i un del govern, ERC. En
aquest últim cas, el seu president,
Joan Puigcercós, va anunciar a
Igualada el seu suport a la candidatura
de l’Anoia. De fet, segons
la UEA, podria ser un dels assistents
a l’acte de dimarts, ja que
s’espera que hi acudeixin les màximes
espases dels partits polítics
i entitats socials i econòmiques
participants. Sobre el fet que, en
l’àmbit nacional, ni el PSC ni ICV
no hagin donat suport públic a la
candidatura anoienca, el president
de la UEA, Ramon Felip,
ahir hi va treure importància recordant
que «és difícil que un partit
digui públicament que sí quan és
al govern», que és, alhora, el govern
que haurà de decidir la ubicació
de l’aeroport corporatiu.
També han confirmat el seu suport
a l’acte les patronals de comarques
com l’Alt Penedès, el
Berguedà, el Ripollès, el Baix
Llobregat i de ciutats com Sabadell,
Granollers i Badalona. I, de
l’Anoia, s’espera que hi acudeixin,
a banda dels alcaldes d’Igualada i
d’Òdena, la majoria d’ajuntaments
i d’agents socioeconòmics,
a més a més del Consell Comarcal
i del Consell Econòmic Social de
la Comarca de l’Anoia (CESCA).
En aquest sentit, la UEA va fer
una crida a «tota la societat civil de
la comarca» a assistir a l’acte, que
se celebrarà a les 6 de la tarda a
l’Ateneu i que és obert a tothom,
comunicant-ho prèviament a l’organització.
La jornada, sota el títol
«Junts per l’aeroport: una
oportunitat per a l’Anoia», consistirà
en dues ponències d’experts
en aeronàutica que faran ressaltar
la importància econòmica que
comportaria l’establiment d’un
aeroport corporatiu, i que anirà
seguida per la projecció d’un vídeo
amb exemples d’altres indrets.
Segons va manifestar el
president de la UEA, a l’Anoia li
cal trobar nous sectors industrials
que ajudin a reduir l’elevat atur
estructural, i un aeroport empresarial
a la zona permetria desenvolupar-
hi no només sectors logístics
i comercials, sinó tota l’activitat
industrial relacionada amb
el negoci de l’aviació corporativa.
Els suports obtinguts a fora de
Catalunya feien que dimarts Felip
mostrés una satisfacció continguda
sobre les possibilitats que
l’Anoia pugui acabar sent designada
seu de l’aeroport. Tal com va
recordar, de moment l’opció d’Òdena
és l’única que s’ha fet pública
a tot Catalunya, ja que ni al Bages
ni a Osona no han transcendit
a la llum pública candidatures
concretes. «El que és clar és que
ningú no té el suport que tenim
nosaltres», va indicar Felip.
Tot plegat va conduir el president
de la UEA a emular l’eslògan
de campanya del president
electe dels EUA, Barack Obama:
«Yes, we can» (Sí, podem). Felip
va dir que, si l’aeroport va a la comarca,
«hi haurà un abans i un
després a l’Anoia». Segons ell, és
«indiscutible» la idoneïtat d’Òdena,
«en ple centre de Catalunya,
proper als ports de Barcelona i Tarragona
i al nus de la A-2 i de l’eix
diagonal».

El departament de Política
Territorial i Obres Públiques de
la Generalitat té previst convocar
aquest desembre el concurs
públic que ha de permetre al
Govern decidir on ubicar l’aeroport
corporatiu. Els ajuntaments
d’Igualada i Òdena, integrants
del consorci que gestiona
l’aeròdrom, ja estan acabant
d’enllestir en aquests moments
la proposta que hi presentaran.
Al concurs podran concórrer
tots els ajuntaments de Catalunya
que siguin situats en un radi
màxim de 80 quilòmetres al voltant
de Barcelona i que proposin
ubicacions que disposin d’unes
bones comunicacions. De
moment, la proposta de l’Anoia
d’ubicar l’aeroport d’aviació
corporativa a l’aeròdrom d’Igualada-
Anoia és l’única que
s’ha donat a conèixer públicament.
Un cop la Generalitat rebi
totes les propostes, les estudiarà
i és previst que decideixi la
ubicació final el primer trimestre
del 2009. Actualment, l’aeròdrom
d’Igualada-Òdena ja té
aprovat el pla director de la seva
ampliació. Segons el tècnic en
aeronàutica de la UEA, Xaver
Camins, la pista, que actualment
fa 900 metres de llargada, «s’ampliarà
en una primera fase fins als
1.350 metres». Una segona fase
n’allargarà més l’ampliació.

_______________________________________

#25941

De: Xavier Oliveras González <Xavier.Oliveras@...>
Fecha: Jue, 20 de Nov, 2008 10:40 am
Asunto: Las eolianas fan pas mai l¡¯unamitat en c¨° n¨°stre

Xavier.Oliveras@...

La Setmana, 20-11-08

Las eolianas fan pas mai l´unamitat en cò nòstre

En cò nòstre, l´utilizacion de las energias ditas renovelablas fa encara
debat. En Aragon, sembla que la question es estada trencada. Lo 11 de novembre,
lo president del govèrn aragonés Marcelino Iglesias (PSOE) presentèt
l´estrategia energetica de la comunitat autonòma. Se resumís en un objectiu
: en 2015, Aragon deurà produsir, mercés a de sorgas d´energias
renovelablas, tanta energia electrica coma ne consumís la comunitat. Per çò
far, la produccion d´energia electrica renovelabla deurà augmentar de 10 %
cada an. Iglesias soslinhèt pendent son intervencion que metre un fren al
cambiament climatic a l´escala del planeta èra una entrepresa tròp longa que
pòt descoratjar. « Per aquelas rasons, çò diguèt, fan mestièr
d´objectius concrets que son a la nòstra portada e que son plan dimensionats
» Segon lo president, una de las escomesas qu´Aragon deurà afrontar per las
annadas que venon es lo 0 % d´emissions de gases a efièit invernacles
responsables del cambiament climatic. Pe
r complir aquel objectiu, Iglesias parlèt de sostenir las entrepresas que
reciclan los materials e que l´activitat presupausa un estalvi en tonas de
combustibles fossils. Alfredo Boné, lo conselhièr a l´environament a
l´intencion de far participar los ciutadans aragoneses a aquel procèssus. «
La societat aragonesa poirà portar la seuna pèira a aquel edifici per
convertir çò qu´es pas uèi qu´un bro-lhon en un document definitiu de la
societat aragonesa tota e per la societat aragonesa tota, çò diguèt Boné,
fin-finala, aquela estrategia a per vocacion d´èstre un instrument de
dinamizacion del pòble aragonés fàcias a un
problèma que pertòca lo planeta tot. »
De l´autre costat dels Pirenèus, se fa pas ausir la meteissa sansònha. Lo
debat entre prò e antinuclears costeja per exemple lo debat entre prò e anti
eolianas.
Las eolianas qu´èran vistas a la debuta coma una marca de progrès son tanben
un objècte d´exasperacion a l´ora d´ara. Los recorses de personas fisicas
o moralas contra los permises de bastir d´eolianas se multiplican. La lei
eissida del Grenelle de l´environament arriba tròp tard amb sa disposicion
qu´instituís una planificacion a l´escala regionala de la mesa en plaça
d´eolianas en mai de convèrsas amb la populacion locala. 2000 eolianas son ja
estadas quilhadas per França. Lo còst de l´eolian es tanben un subjècte de
polemicas pr´amor reven a 7 centimes d´euros del kilowatt/ora contra cinc
centimes per l´energia nucleara. Segon Yannick Régnier, lo pòrtaparaula del
Comitat de Ligason de las Energias Renovelablas (CLER), aquel subrecòst es
temporari pr´amor lo pargue d´eolianas es en cors de desplegament mentre que
fa de temps que lo pargue nuclear es estat amortit. Cal apondre que lo còst del
desmontatge de centralas vièlhas e de la bastison dels reactors EPR se
chifrariá a
  detzenats de miliards d´euros... sens doblidar los còstes associats a
l´estocatge de degalhs nuclears. Totun, lo vent bofa pas de longa, quitament
dins lo parçan narbonés ont an installat tot un fais d´eolianas. Los
anti-eolianas denóncian una paradòxa que consistiriá a bastir, còsta las
turbinas a vent, de centralas de gas o de carbon per compensar las pèrdas
d´energia pendent los jorns que lo vent bufa pas. « Fa totjorn de vent
endacòm mai, çò apond Yannick Régnier, alavetz i a totjorn d´eolianas que
viran per compensar las que bolegan pas. » Empacha pas qu´a l´ora d´ara
an totjorn un rendament puslèu flac e que l´energia que genèran es pas de
bon estocar.

#25940

De: "Nestor Cabanes" <ncabanes@...>
Fecha: Jue, 20 de Nov, 2008 9:23 am
Asunto: Presentació de l'Anuari Territorial de Catalunya 2007

ncabanes@...

#25939

De: "llista territori" <llista.territori@...>
Fecha: Jue, 20 de Nov, 2008 8:27 am
Asunto: Construiran un barri de 1.350 pisos al costat de la Colònia Güell

llista.territori@...

EL PUNT 20.11.08

Construiran un barri de 1.350 pisos al costat de la Colònia Güell

La Generalitat i els ajuntaments de Santa Coloma i Sant Boi promouran el sector

ROSA M. BRAVO. Santa Coloma de Cervelló
Els camps que queden lliures entre els termes de Sant Boi i Santa Coloma de Cervelló, a tocar de la Colònia Güell, es convertiran en un barri residencial amb 1.350 pisos. La meitat d'aquests seran de protecció oficial, i s'ha previst una reserva important per a zona verda i vials. Ahir es va constituir un consorci format per la Generalitat i els dos ajuntaments que serà l'encarregat de promoure el sector. Les obres començaran a mitjan any que ve.

El nou sector residencial té una superfície de 40,8 hectàrees, i la major part del terreny, excepte dues hectàrees, és al terme municipal de Santa Coloma. El 83% de l'espai es destinarà a espais lliures i serveis viaris, i el 17% restant a sòl residencial, equipaments i comerços. El projecte preveu un parc que inclourà la riera de Can Julià i el torrent de Ca n'Isbert.

L'àrea residencial se situarà més a prop del nucli urbà de Santa Coloma, mentre que la zona verda amb el parc quedarà a tocar de la Colònia Güell. Segons el Departament de Medi Ambient i Habitatge, la posició singular dels terrenys de l'entorn del barri que va promoure l'empresari tèxtil Eusebi Güell fa necessària la integració d'aquest sector en el conjunt de Santa Coloma. Alhora, la Generalitat i els ajuntaments consideren que el nou barri respon a «la necessitat de cobrir una demanda potencial d'habitatge als municipis adjacents». El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va considerar que els 675 pisos de protecció oficial que es faran «estan més enllà de la conjuntura econòmica», que afecta especialment el mercat immobiliari. Es preveu que les obres d'urbanització comencin el segon trimestre del 2009.

#25938

De: "llista territori" <llista.territori@...>
Fecha: Jue, 20 de Nov, 2008 9:04 am
Asunto: 500.000 apartaments sense regular

llista.territori@...

AVUI 20.11.08

Elisabet Escriche

Barcelona

Ult. Act. 19.11.2008 - 23:19 hs

Només 23.000 apartaments turístics dels més de 500.000 que hi ha a Catalunya estan registrats. Per posar punt final aquesta manca de control, el gener que ve entrarà en vigor un nou reglament en què la Generalitat traspassarà als ajuntaments la responsabilitat de regular el sector.

La nova normativa obliga els apartaments a tenir una llicència municipal d’ús turístic. El permís permetrà, d’una banda, que per primer cop els habitatges puguin ser inspeccionats tant pels consistoris com pels departaments de Turisme, Consum i Habitatge, perquè deixen de ser considerats domicilis i, per l’altra, que els ajuntaments puguin decidir quins apartaments
poden obtenir llicència i quins no.

Alguns consistoris, però, s’han mostrat molt crítics amb aquest traspàs de competències perquè no va acompanyat de partides econòmiques. De fet, diversos ajuntaments, com els Roses, Llançà, Torroella de Montgrí, Platja d’Aro i Lloret de Mar, han aprovat aquest últim any mocions contra la nova normativa que està a punt d’entrar en vigor.

“Estem d’acord que s’ha de normalitzar el sector, però no de la manera com ho vol fer el govern, perquè no tenim prou recursos per garantir el compliment de la llei”, explica el primer tinent d’alcalde de Platja d’Aro, Antoni Botallé. “Es repetirà la mateixa situació que amb la llei de la dependència”, afegeix.

El sector encara s’ha mostrat més crític. A part de coincidir amb els ajuntaments que hi ha una manca de mitjans per aplicar-la, denuncia que la normativa s’ha fet sense la seva participació. També critica que no fa un seguiment del tipus de serveis que ofereix l’habitatge. “No es dóna cap garantia a l’usuari final”, denuncia el president de l’Associació Turística d’Apartaments (ATA) i de Federatur, Lluís Torrent.

El govern recorda al sector que fins ara l’únic servei que preveia la llei era “una neteja habitual” de l’apartament. “Amb la nova normativa s’exigirà per primer cop la cèl·lula d’habitabilitat”, afegeix el subdirector general d’Ordenació Turística de la Generalitat, Joan Domènec Abad.

A més, segons Abad, el fet que hi hagi la implicació del departament de Consum és una garantia per a l’usuari. El govern també es compromet que la llicència sigui tan senzilla com es pugui perquè no suposi cap problema pels ajuntaments. “Perquè la Generalitat faci una bona promoció turística, és imprescindible saber també l’oferta d’apartaments amb què compten ”, adverteix el subdirector general d’Ordenació.

#25937

De: Carles Casanova <carlescasanova@...>
Fecha: Mié, 19 de Nov, 2008 10:04 am
Asunto: Rv: [butlleti] L'espiadimonis digit@l - 19 de novembre de 2008 -

carlescasanova@...

--- El mié, 19/11/08, Comunicació Projecte Rius <comunicacio@...> escribió:

De: Comunicació Projecte Rius <comunicacio@...>
Asunto: [butlleti] L'espiadimonis digit@l - 19 de novembre de 2008 -
Para: butlleti@...
Fecha: miércoles, 19 noviembre, 2008 10:15

Butlletí informatiu quinzenal -19 de novembre de 2008

S'entreguen els premis del Concurs Esquitxos 2008

El divendres 14 de novembre al vespre es va celebrar en el Centre Cívic Parc Sandaru l´entrega de premis del Concurs de fotografia Esquitxos 2008.

Després de l´entrega de premis, tant els premiats com els assistents a l´acte van poder gaudir d´un piscolabis mentre contemplaven l´exposició.

Les obres guanyadores i els guardonats van ser:

1r premi: Meritxell Santos per Esquitxos d´alegria.
2n premi: Carles Calero per L´aigua de l´energia
3r premi: Cristina Escañuela per Rentant al riu el Ras El Mâa

I les deu fotografies seleccionades;
- Port de Luis Arpa
- Río y ciudad unidos en mágica simbiosi de Manel Antolí
- Agònic amb avís de Mònica Marina
- Paisatge número 1 de Carles Gili
- Je t´aime, Seine d´ Ignasi Moreno
- Hacha de Francisco Fernández
- Remolí amb ampolla de Mònica Marina
- L´ull del riu de Rubèn Pérez
- Si estudies rius d´Àngel Bravo
- Mercado fluvial de Manel Antolí.

Les 13 fotografies guanyadores serviran per elaborar el calendari 2009 de l´entitat.

Fins al dia 4 de desembre podreu veure exposades al Centre cívic Parc Sandaru de Barcelona, les 44 fotografies participants en l´edició d´enguany i copsar així la diversitat de mirades i enfocaments entorn les relacions que establim al voltant dels rius.

amb la col·laboració de:

participa en la millora i conservació dels nostres rius

Llúdriga

Finalitza la campanya de la Llúdriga

Al llarg d´aquest 2008 es va posar en marxa una prova pilot per testar un protocol de Seguiment de llúdriga a la conca del Besòs. La campanya anual es va sectorialitzar en tres períodes de mostreig. Tot just ara acabem la tercera i darrera tongada, que va finalitzar el passat 15 de novembre. Ara setrà el moment de valorar els resultats observats i integrar les millores que els voluntaris de la prova pilot ens han anat fent arribar.

Volem agrair la participació dels diversos grups del Besòs que van apostar per dedicar part del seu temps a posar en pràctica aquesta metodologia i han anat enriquint aquesta experiència formativa amb valuoses aportacions i suggeriments.

Si formeu part d´un dels grups de la Campanya de Seguiment de la Llúdriga i encara no heu enviat els resultats i els suggeriments sobre la metodologia, encara podeu fer-ho a l´adreça besos@....

amb la col·laboració de:

Trobades

XIII Trobada de Voluntariat Ambiental de VOLCAM

Torrent (València) ha acollit aquest cap de setmana el "XIII ENCUENTRO DE VOLUNTARIADO AMBIENTAL" organitzat per l´Obra Social de la Caja Mediterráneo (CAM).

L´encontre serveix d´escenari per tal que les entitats posem en comú diverses iniciatives que, sota el suport del programa de voluntariat ambiental de la CAM (VOLCAM), s´hagin dut a terme el darrer any, oferint així una oportunitat per intercanviar experiències i punts de vista sobre el context, la praxis i les temàtiques que envolten el concepte de voluntariat ambiental.

Les ponències es celebraren a l'Aula CAM de Torrent, mentre que diumenge hi hagué una visita guiada al Parc Natural de l´Albufera.

Les jornades han reflexionat sobre el sentit i el desenvolupament del voluntariat ambiental en general, a través de les experiències personals de les 120 associacions i entitats assistents.

Des del Projecte Rius es va presentar la iniciativa "Fem Dissabte!", jornada de neteja de rius, que va realitzar-se el passat 7 de juny de manera simultània a 18 municipis catalans.

La relació entre el Projecte Rius i la CAM fa més de cinc anys que existeix. Des de l'entitat, s'han valorat molt positivament els continguts de la trobada celebrada a Torrent, així com la tasca que l'entitat financera envers les iniciatives de voluntariat ambiental.

amb la col·laboració de:

Formació

Nou manual d´inspecció

Un dels objectius de 2009 serà la revisió i millora del Manual d´inspecció de rius.

Per això, us volíem demanar el vostre suport per tal que la revisió sigui del tot fructífera. De manera que qualsevol comentari, crítica, coses que trobeu a faltar en el Manual serà molt benvingut.

Podeu escriure a grups@... i expressar el vostre punt de vista. Tant se val si sou usuaris experimentats o si tan sols comenceu a indagar en això del mostreig de rius i rieres.

Amb la vostra col·laboració farem un Nou manual més complert!

Formació

La custòdia fluvial centrarà la conferència del Projecte Rius al CRBS

L'Associació Hàbitats- Projecte Rius realitzarà, el proper divendres 21 de novembre, una conferència sobre les iniciatives de custòdia fluvial que es duen a terme des de la nostra entitat i aportarà claus per explicar com es tiren endavant aquests processos.

La conferència està especialment indicada per tots aquells que, a força d´anar a inspeccionar al riu, teniu certes inquietuds per realitzar accions de millora o gestió més directes sobre el territori.

La ponència, a càrrec de Sílvia Gili i Andrea Munita, tanca el cicle anual que realitzem al Centre de Recursos Barcelona Sostenible.

Dia: Divendres 21 de novembre
Hora: A les 6 de la tarda
Inscripció obligatòria.

Lloc: Centre de Recursos Barcelona Sostenible.
Carrer Nil Fabra, 20 baixos
08012 Barcelona
Tel. 93 237 47 43

Seminaris

Conservació i custòdia de l´entorn fluvial privat

L´Associació Hàbitats-Projecte Rius participarà el proper 28/11 al `II Seminari d´aplicació de la custòdia del territori en ambients aquàtics superficials´ organitzat per la XCT.

El seminari s´adreça a entitats de custòdia, responsables i tècnics de l´administració local o comarcal, representants de gestió del medi fluvial, propietaris de terrenys en l´entorn fluvial, tècnics de l´ACA, integrants dels processos participatius de la DMA i altres institucions públiques relacionades amb aquesta temàtica.

Les inscripcions, vàlides fins el 25/11, s´han de fer arribar a mcamps@... indicant les següents dades: Nom i cognoms, organització, càrrec, telèfon, correu-e i adreça postal.

Data: 28 de novembre de 2008

Lloc: Auditori Felip Pedrell, Passeig de la Ribera 11, Tortosa.

Empresa

Voluntariat corporatiu

El passat 8 de novembre l´Associació Hàbitats-Projecte Rius va participar en una jornada de voluntariat corporatiu amb l´empresa Accenture.

L´activitat, que es desenvolupà a l´Illa dels Salzes de Celrà, pretenia apropar els treballadors a les metodologies participatives del Projecte Rius. Acompanyats pels educadors de l´Associació Hàbitats - Projecte Rius, els treballadors de la consultora Accenture examinaren l´entorn per tal de determinar l´estat ecològic del riu Ter al seu pas per Celrà. Mentrestant, de manera paral·lela, es va fer un taller amb els fills i filles dels assistents, on la quitxalla va construir menjadores pels ocells.

Aquesta iniciativa expressa el fort compromís de les dues entitats per realitzar activitats relacionades amb la promoció i protecció del medi ambient.

Amb aquest projecte, l´empresa pretén assolir tres objectius: educar i ensenyar valors i hàbits sobre la protecció de l´entorn, desenvolupar un esperit d´equip i concretar els compromisos de la marca respecte el medi ambient.

©Per cancel·lar la subscripció a l'espiadimonis digit@l,
feu arribar un correu electrònic a info@...

Si tens problemes per veure aquest butlletí, pitja aquí

Roger Gili
Responsable de comunicació
comunicacio@...

www.projecterius.org
93 421 32 16
_______________________________________________
butlleti mailing list
butlleti@...
http://list.projecterius.org/mailman/listinfo/projecterius.org.butlleti

#25936

De: "HERRERO CANELA, MARIA" <herrerocm@...>
Fecha: Mié, 19 de Nov, 2008 11:12 am
Asunto: RV: [REpensar Barcelona] "sonríe, estás en barcelona"

herrerocm@...

De: ciutat-bounces@... [mailto:ciutat-bounces@...] En nombre de josep saldaña cavallé
Enviado el: dimecres, 19 / novembre / 2008 11:41
Para: ciutat@...
Asunto: [REpensar Barcelona] "sonríe, estás en barcelona"

Aumenta el paro en Barcelona, decae el turismo y la venta de pisos baja el 45%

La ciudad ha perdido cerca de 18.000 empleos desde enero de este año

BLANCA CIA - Barcelona - 19/11/2008

El primer informe municipal sobre la economía de la ciudad empieza a reflejar en todos los indicadores el efecto de la crisis. El paro ha subido del 5,8% de enero pasado al 7,9% de octubre. En números absolutos ha trepado de 51.000 de enero a 68.344. Por sectores, la industria manufacturera ha perdido 7.098 empleos y 6.432 la construcción con relación al tercer trimestre de 2007. Por el contrario, algunos sectores han crecido en ocupación, como el de las empresas informáticas y las del sector I+D con 2.500 empleos nuevos. También crecen los puestos de trabajo relacionados con la educación y el servicio a las personas.

La caída del empleo tiene su reflejo en los afiliados al régimen general de la Seguridad Social y los autónomos, que han disminuido en el 1,8%, por debajo de la del conjunto de Cataluña (2,8%) y la de España (3,4%). Otros indicadores que evidencian la crisis están todos los relacionados con la construcción y la vivienda. Por ejemplo, la compraventa de pisos ha caído el 45%, la contratación de hipotecas ha bajado el 33,6% y el número de viviendas iniciadas ha descendido el 38,9% si se compara el ritmo de construcción del segundo trimestre de este año con el de 2007.

El precio de las viviendas de segunda mano ha caído de forma más acentuada en el tercer trimestre del año y de forma generalizada en todos los distritos de la ciudad. Aunque Sants-Montjuïc y Sant Andreu son los que ven cómo los precios bajan más.

El turismo es otro de los sectores que acusan el parón económico general. El número de visitantes ha bajado el 6,8% comparando los periodos de enero a septiembre de 2007 con los de 2008. En números absolutos han sido 370.000 menos.

El único sector del turismo que sube es el de los cruceros, que en el mismo periodo ha crecido el 17,9%, casi 237.000 cruceristas más. Esa tendencia ha llevado a los responsables del consorcio de Turismo de Barcelona a prever que la ocupación hotelera caerá entre el 8% y el 10% al cierre del ejercicio de este año.

El comercio ha notado una disminución de la facturación en el 6% en el último año, que se acusa más en el sector mayorista. De acuerdo con la comparación del tercer trimestre de 2007 y el mismo periodo de 2008, el número de trabajadores del comercio detallista permanece prácticamente igual: de 78.777 de 2007 a 78.605 de este año. Los empleos de los mayoristas son los que, por ahora, acusan más los problemas: han pasado de 54.472 a 53.739 trabajadores.

Los datos económicos fueron desgranados ayer en la comisión del área de Economía del Ayuntamiento de Barcelona. A juicio de la oposición de CiU y PP, se hizo de una manera erróneamente triunfalista por parte del gobierno municipal. "Nos dicen que no estamos tan mal como otras ciudades o que Barcelona aguanta mejor el efecto de la crisis, pero no aportan soluciones o propuestas para intentar paliar la situación", insistía la concejal convergente Sónia Recasens.

Socialistas, Iniciativa y Esquerra Republicana, aunque con matices, abundaron en que ciudades como Madrid están peor. "Nosotros nos comprometemos a mantener el ritmo de inversión que tuvimos este año y otras ciudades han anunciado que lo congelan", argumentaba ayer el tercer teniente de alcalde Jordi William Carnes. "No es suficiente; precisamente lo que se debería hacer es aumentar más la inversión porque la situación financiera de las arcas de este Ayuntamiento lo posibilitan", argumentaba Jordi Portabella (ERC).

"Sonríe, estás en Barcelona"

Contra la crisis, campaña de publicidad para atraer a más turistas. "Sonríe, estás en Barcelona"- en inglés- es el encabezamiento de una campaña de publicidad que se lanzará para atraer al turismo de compras. El cartel añade: "un glamuroso paseo a través de la arquitectura, las tiendas y la gastronomía". De fondo, una risueña pareja -glamurosos los dos -con la casa Batlló como fondo.

La Secretaría de Estado de Turismo y el Consorcio Turismo de Barcelona invertirán 800.000 euros en promocionar la capital catalana como destino turístico, gastronómico, de negocio y de compras en Asia y las principales economías europeas. La campaña prevé la inserción de publicidad sobre Barcelona en medios de comunicación escritos y on line de países como Italia, Reino Unido, Alemania, Francia, China y Corea del Sur. El objetivo es potenciar el posicionamiento internacional de la ciudad como destino prioritario del turismo de compras, gastronómico, de reuniones, de cruceros y de negocios.

De forma paralela, también se incrementará la publicidad en el mercado interno para promocionar el turismo del resto de España. Es un tipo de promociones que están haciendo otras capitales europeas, como París y Londres.

_______________________________________________
Ciutat mailing list
Ciutat@...
http://llistes.moviments.net/cgi-bin/mailman/listinfo/ciutat

#25935

De: "llista territori" <llista.territori@...>
Fecha: Jue, 20 de Nov, 2008 8:21 am
Asunto: Santa Coloma instala placas solares en su cementerio

llista.territori@...

EL PAÍS 20.11.08

Santa Coloma instala placas solares en su cementerio

FERMÍN ROBLES - Barcelona - 20/11/2008

Aprovechar cualquier rincón para fomentar el uso de las energías renovables, también el cementerio, es uno de los principales objetivos del Ayuntamiento de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) en materia de desarrollo sostenible. Y desde ayer 752 metros cuadrados de paneles solares fotovoltaicos trabajan a pleno rendimiento en el techo de los nichos del camposanto municipal.

El parque solar generará al año 124.374 kilovatios hora, lo que permitirá suministrar energía a 60 familias colomenses y reducir las emisiones de C02 a la atmósfera en 62 toneladas. La iniciativa es pionera en España y cuenta con el apoyo de la Diputación, Endesa y Conste, concesionaria del cementerio.Santa Coloma de Gramenet ha construido su mayor parque solar en el cementerio municipal, que, orientado al sur y situado en la ladera del Singuerlín, recibe al año muchas horas de sol. Éste es el quinto parque fotovoltaico en la ciudad, que hasta ahora había instalado sus placas sobre centros escolares, la biblioteca central del municipio y el polígono Bosc Llarg.

Entre los cinco producirán la electricidad consumida por 145 familias al año, (gracias a 1.083 metros cuadrados de paneles solares y 2.000 de paneles solares térmicos). "No es mucho, pero es la primera piedra para mitigar los efectos del cambio climático", resumió ayer Bartomeu Muñoz, alcalde de Santa Coloma.

Si todo funciona según lo previsto, los impulsores del proyecto creen que el cementerio podría multiplicar por cuatro el número de placas en 2009, siempre dispuestas sobre los bloques de nichos y con una inclinación de 30 grados. El parque solar ha costado 720.000 euros, y Conste, la empresa concesionaria, ha corrido con los gastos. Para evitar posibles robos, ha instalado también un sistema de videovigilancia.

Antoni Fogué, presidente de la Diputación de Barcelona, ex regidor del Ayuntamiento colomense y uno de los impulsores del proyecto, asegura que hay otras ciudades interesadas en la iniciativa.

También Castellar del Vallès (Vallès Occidental) ha anunciado que pondrá en alquiler los tejados de 10 edificios municipales para instalar placas solares, informa Ivanna Vallespín

EL PERIÓDICO 20.11.08

El cementiri de Santa Coloma comença a generar electricitat

• El recinte va inaugurar ahir 750 m de plaques solars sobre els nínxols

DAVID PLACER
SANTA COLOMA DE GRAMENET

L'energia per als vius comença a arribar des d'on descansen els morts. El cementiri de Santa Coloma de Gramenet va inaugurar ahir una instal.lació de 750 metres quadrats de plaques fotovoltaiques que generaran una petita part, gairebé ínfima, de l'electricitat que consumeix el municipi. Les plaques, col.locades a dalt dels nínxols, produiran uns 125.000 quilowatts a l'any, l'energia utilitzada per unes 60 llars.
L'electricitat serà venuda per l'empresa gestora del parc fotovoltaic, Live Energy, a Endesa i es distribuirà per la ciutat. Segons els càlculs de l'ajuntament, les plaques estalviaran l'emissió d'unes 62 tones de CO2
a l'atmosfera.
La instal.lació de les plaques, pioneres en un cementiri espanyol, ha costat 720.000 euros, que es rendibilitzaran amb la venda d'energia a Endesa. "És la primera vegada que vinc a un cementiri a donar felicitacions", va dir ahir Antoni Fogué, president de la Diputació de Barcelona i impulsor del parc.

CAP AL SUD La col.locació de les plaques ha tingut en compte reduir l'impacte visual sobre el cementiri. De fet la seva orientació (amb 30 graus d'inclinació cap al sud) no aconsegueix el 100% de captació de llum solar, perquè intenta respectar la mateixa direcció que els nínxols sobre els quals s'han instal.lat les plaques. "El projecte s'ha fet amb el màxim respecte pels difunts i no ha provocat cap queixa entre els familiars i ciutadans", va dir Bartomeu Muñoz, alcalde de la ciutat.
Els responsables del projecte van explicar que la producció elèctrica encara és petita, però no es descarta que les millores tecnològiques en la captació solar i l'ampliació de l'estructura permetin que hi hagi més generació d'energia. El camí és llarg: perquè una ciutat com Santa Coloma es proveeixi només de l'energia solar, serien necessaris uns 500 parcs solars com el del cementiri.

EL PUNT 20.11.08

Santa Coloma de Gramenet posa plaques solars al cementiri

Barcelona i Mataró estan estudiant impulsar aquesta mesura pionera a l'estat

JORDI GONZALO. Santa Coloma de Gramenet
El cementiri municipal de Santa Coloma de Gramenet ha instal·lat sobre els nínxols més de 700 metres quadrats de plaques solars que generaran 125.000 kWh cada any, l'equivalent al consum de seixanta famílies. És el parc solar més gran del municipi colomenc i permet estalviar l'emissió de més de cinquanta tones de CO2. Aquesta iniciativa, pionera a tot l'estat, es podria ampliar en d'altres municipis de la demarcació. Barcelona i Mataró ja ho estan estudiant.

Santa Coloma de Gramenet fa un pas més en l'aposta per a les energies renovables. I es tracta d'un pas «emblemàtic» i «singular», en paraules de Josep Maria Rovira, director general d'Endesa a Catalunya. I és que el nou parc solar de Santa Coloma és al cementiri. En concret, les plaques s'han posat sobre els nínxols.

Els panells solars no s'han posat de manera que s'obtingui la màxima productivitat, sinó que s'ha prioritzat el respecte a l'equipament. Així les plaques s'han posat de forma alineada amb els blocs de nínxols i no sobresurten. El parc solar consta de 752 metres quadrats i genera tanta energia com el que consumeixen, aproximadament, seixanta famílies. L'energia s'enviarà a la xarxa. S'estalvia l'emissió de més de cinquanta tones de CO2. El cost del parc solar al cementiri ha estat de 720.000 euros.

BARCELONA I MATARÓ
«Hem fet realitat un somni i el que ens agradaria és que aquest somni no s'acabés aquí i que altres ciutats fessin com nosaltres i així contribuir a mitigar els efectes del canvi climàtic», va explicar Bartomeu Muñoz, alcalde de Santa Coloma. De fet, Antoni Fogué, president de la Diputació de Barcelona, va avançar que hi ha municipis de la demarcació que ja han demanat informació sobre el projecte. En concret, Barcelona i Mataró.

#25934

De: "HERRERO CANELA, MARIA" <herrerocm@...>
Fecha: Mié, 19 de Nov, 2008 4:56 pm
Asunto: Comunicat de premsa de Defensem el Tren!

herrerocm@...

De: IAEDEN [mailto:iaeden@...]
Enviado el: dimecres, 19 / novembre / 2008 14:53
Para: Undisclosed-Recipient:;
Asunto: Comunicat de premsa de Defensem el Tren!

La Cimera Ferroviària de Portbou i Cervera. Comunicat de Premsa. 19.11.2008.

En relació a aquesta trobada, des de Defensem el Tren de l’Empordà, constatem:

- Que, independentment dels resultats que pugui produir, la realització d’aquesta Cimera ja és positiva perquè denota un creixent interès per la preservació i la millora de la línia, que és precisament uns dels punts fundacionals de la nostra plataforma. Nosaltres que volem una línia de Portbou, d’ample europeu, per a passatgers i mercaderies i lliure de peatges, felicitem els ajuntaments de Portbou i Cervera que, amb aquesta convocatòria, han fet un pas important en la seva defensa.

- Que tant l’assistència a la Cimera d’autoritats que fins fa molt poc fugien del tema, com les accions parlamentàries que s’han fet darrerament a Barcelona i a Madrid, demostren que la pressió d’alguns ajuntaments i de la nostra plataforma, entre d’altres, ha tingut efectes positius.

- Que, en els dies anteriors a la cimera, el Conseller Nadal i els seu germà, el secretari de mobilitat, van parlar repetidament del futur, tot prometent una millora dels serveis. Ahir a la Cimera, els representants de la Conselleria de Política Territorial, van avançar tot un seguit de mesures en favor de la línia; com ara que treballaran perquè l’ample europeu arribi a Portbou o que proposaran augmentar la freqüència de pas de trens a un per hora, en el tram Figueres Portbou. També van anunciar que el nou sistema de rodalies de Girona arribaria a Figueres i que es treballaria per millorar les connexions internacionals. Una part d’aquestes mesures, haurien de ser recollides en el Pla de Transport de Viatgers que el govern de la Generalitat hauria d’aprovar en qüestió de setmanes.

- Que això implica una rectificació d’aquest Pla, al que nosaltres vam presentar moltes al·legacions a primers d’any perquè, entre d’altres coses, ni mencionava el tram Figueres-Portbou i perquè excloïa Figueres del nou sistema de rodalies de Girona que només arribava fins a Flaçà.

- Que s’haurà d’estar molt atent a la redacció final del Pla perquè hi havia altres coses molt negatives per la línia i perquè no n’hi ha prou amb oferir majors freqüències de pas per fer la línia més eficaç. Cal també millorar el servei i augmentar la velocitat, tot mantenint els semidirectes. Fa pocs dies el Conseller Nadal, tot responent una pregunta parlamentària, va anunciar la supressió de trens Catalunya Exprés, en paral·lel a la implantació dels trens Avant. Aquests, que han de circular per la línia d’alta velocitat i connectar exclusivament amb les capitals, són gairebé el doble de cars que els Catalunya i més del doble que els Regionals......

I és que les nostres administracions no semblen haver-se assabentat de la gravetat de la crisi econòmica que patim ni de que aquesta es combina amb una crisi energètica i amb el col·lapse del transport per carretera i continuen dirigint el gruix de la inversió al transport privat i als trens de preu elevat. Si Renfe ho confirma, tindrem una mostra més de les grans inquietuds socials dels nostres governants.

- Que els representants de la Conselleria, no han dit res de què en pensa el Ministerio de Fomento de tot això i ens hem quedat sense saber-ho, perquè ni aquest ni el seu homòleg francès han fet acte de presència, tot i haver estat convidats. Això té la seva importància perquè estem parlant de qui té la competència, ara per ara.

- Que, mentrestant, el projecte de pressupostos de Fomento per l’any que ve només preveu una inversió en el tren de 71,9 milions d’euros. Som molt lluny del que es va pactar al conveni d’inversió signat amb la Generalitat, on Fomento es comprometia a invertir més de 1.400 milions d’euros entre el 2006 i el 2012.

Caldrà doncs estar molt atents perquè les paraules es concretin en actes de govern i això només es podrà garantir mantenint una pressió continua sobre les administracions implicades, des dels ajuntaments i des de la societat empordanesa.

Defensem el Tren de l’Empordà

Per a més informació: 678535791 (Pep)

#25933

De: "llista territori" <llista.territori@...>
Fecha: Jue, 20 de Nov, 2008 8:22 am
Asunto: Freno a la inversión en transporte público hasta el acuerdo de financiación

llista.territori@...

EL PAÍS 20.11.08

Freno a la inversión en transporte público hasta el acuerdo de financiación

Los presupuestos de 2009 apenas incluyen nuevas actuaciones

FRANCESC ARROYO - Barcelona - 20/11/2008

Los presupuestos de 2009 del Departamento de Política Territorial, presentados ayer por el titular de la cartera, Joaquim Nadal, apenas incluyen nuevas actuaciones en materia de transporte público. Los más de 4.700 millones de presupuesto se destinan, sobre todo, a pagar obras ya en curso, en especial la línea 9 del metro. Se confirma así el temor a que la falta de acuerdo con el Gobierno central sobre la financiación autonómica prevista en el Estatuto asfixiará las inversiones.

El proyecto de la línea 2 lleva meses esperando a falta de 700 millones

De hecho, Política Territorial tiene terminados diversos proyectos que no son licitados por falta de dinero. El caso más claro es la prolongación de la línea 2 del metro hasta la Fira y el aeropuerto. El proyecto lleva dos meses en el despacho de Nadal, pero no sale adelante porque no se sabe cómo se podrían pagar los aproximadamente 700 millones de euros que costaría.

Una de las consecuencias de la asfixia económica del Gobierno catalán es que no se haya revisado el Plan Director de Infraestructuras (PDI), es decir, las previsiones de inversión en materia de transporte público. El plan vigente abarca el periodo 2001-2010 y debería haber sido renovado en 2005. Se cerró ese año sin revisión alguna, y el siguiente y el siguiente. A mediados de este año se dijo desde Política Territorial que resultaría muy absurdo revisar el (PDI) 2001-2010 a finales de 2008, por lo que se procedería a aprobar un nuevo plan hasta 2015. Debería haber sido este mismo mes. No será el caso. El consejo de administración de la Autoridad del Transporte convocado para el próximo 1 de diciembre no incluye en el orden del día nada referente al PDI, de modo que el año terminará sin revisión y sin nuevo plan.

Las inversiones previstas en el PDI vigentes sumaban 5.400 millones en el año 2002, cuando fue aprobado el plan hasta 2010. Pero esa cifra ha sido superada ampliamente desde hace tiempo. Una sola obra, la línea 9 del metro, que inicialmente costaba 2.300 millones, va ya por los 6.850 millones. Y no es la única en marcha: están también las prolongaciones de las líneas 3 y 5 y esta última también ha disparado el coste tras el hundimiento del Carmel, que ha exigido un nuevo proyecto y un nuevo presupuesto.

A falta de una revisión oficial, el Gobierno catalán ha echado por el atajo de los hechos consumados. Algunos de los trabajos que hoy se realizan no encuentran amparo en los proyectos aprobados en 2002 (con un año de retraso, porque afectaban al periodo 2001-2010). Es el caso de la prolongación de la línea 3 del metro hacia el Baix Llobregat y las modificaciones introducidas en la entonces llamada línea 12, una vía ferroviaria que iba desde Sarrià a Castelldefels, prolongando Ferrocarrils de la Generalitat. Hoy se trata de una línea de Cercanías de Renfe que nace en Castelldefels y muere en Cornellà para descargar la saturada línea 2 y que corre a cargo del Ministerio de Fomento, que lleva la obra bastante retrasada.

Próxima subida del billete

El consejo de administración de la Autoridad del Transporte Metropolitano que se celebra el 1 de diciembre incluye en su orden del día un asunto espinoso: las nuevas tarifas del transporte público. Pese al clamor generalizado sobre su carestía, lo cierto es que el billete del metro y del autobús es, en Barcelona, más costoso para el ciudadano común que para el usuario. Lo que paga el viajero sufraga el 40% del coste; el otro 60% va a cargo de los impuestos que pagan todos los ciudadanos. El Departamento de Política Territorial quisiera (a medio plazo) invertir al menos las proporciones, pero se frena por la situación general de crisis, de modo que todo apunta a una subida a medias en la línea del IPC. La tentación de aumentar la tarifa por encima es fuerte, sobre todo después de que ya lo hayan hecho Madrid y Valencia. En esta última ciudad la subida media es del 5,74%, pero algún billete sube hasta el 8%.

Diversos dirigentes del transporte celebraron ayer una reunión preparatoria del consejo que analizará las tarifas. Asistieron, entre otros, los máximos directivos de TMB, Assumpta Escarp y Dídac Pestaña. Los números apenas salen, sobre todo si se acepta la propuesta de una tarifa infantil cuyo coste no baja de 13 millones de euros al año y que no aportaría nuevos pasajeros al sistema. Además, este año se espera que el aumento del pasaje sea más que escaso, aunque no se pierda, como está ocurriendo en Valencia y Madrid.

#25932

De: "llista territori" <llista.territori@...>
Fecha: Jue, 20 de Nov, 2008 8:38 am
Asunto: L'alcalde de Lleida desaconsella crear una vegueria al Pirineu

llista.territori@...

SEGRE 20.11.08

Ros proposa suprimir les diputacions i consells comarcals si es creen les vegueries

L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, proposa 'suprimir la Diputació' davant la nova ordenació territorial de Catalunya que preveu la creació de vegueries. Ros defensa que cal disminuir els nivells d'administració si s'han d'afegir les vegueries.

El director executiu de Segre, Juan Cal, i el director de Redacció, Santiago Costa, a la conferencia.

| Lleida

L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha proposat eliminar els Consells Comarcals i les diputacions davant la nova ordenació territorial de Catalunya amb la creació de les vegueries. Ros, que fins ara mantenia una posició contrària a aquest model, ha proposat que cal disminuir els nivells d'administració que suporta el ciutadà.

Ara, n'hi ha vuit de nivell administratius pel ciutadà, segons el Paer en Cap. Ros ho considera excessiu i apunta, a més del canvi de la Diputació per les vegueries, la supressió dels consell comarcals.

A més, l'alcalde de Lleida ha defensat a Barcelona la importància de la seua ciutat com a potència econòmica emergent de Catalunya en un context de crisi. Durant la seua participació en el 'Forum Europa. Tribuna Catalunya', organitzat per Nova Economia Fórum, Ros ha considerat que cal matisar alguns tòpics que envolten la imatge de la ciutat, com al de veure a Lleida com ciutat llunyana o el de Lleida com únicament ciutat pagesa.

Al contrari, assegura amb entusiasme que la ciutat està cada vegada més connectada a la resta de territoris gràcies a l'arribada del tren d'alta velocitat o, en breu, a la posada en marxa de l'aeroport d'Alguaire, sobre el qual encara s'estan negociant les companyies que operaran en ell.

Entre els projectes de futur, l'alcalde lleidatà ha apuntat la necessitat de reforçar el teixit industrial tradicional per convertir Lleida en una excel·lent productora de matèria primera (oli, fruita, carn, etc.).

També ha opinat que s'ha de treballar per potenciar l'activitat comercial a la ciutat. És per això que, va dir que "fa falta més terra comercial i més llibertat de construcció, amb limitacions que tinguin el seu origen tan sols en qüestions urbanístiques".

Les infraestructures, segons Àngel Ros, són el tercer gran repte de futur per a la capital lleidatana. En aquest sentit, s'ha dirigit al conseller d'Economia de la Generalitat, Antoni Castells, a l'en de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, els dos presents en l'acte, per sol·licitar "una aposta decidida del Govern per convertir la fortalesa geogràfica de Lleida en valor econòmic".

L'alcalde de Lleida s'ha referit també a l'arribada del AVE a la ciutat i considera que és un encert que l'estació estigui ubicada en el centre de la ciutat, a diferència de la qual cosa ocorre a Tarragona.

EL PERIÓDICO 20.11.08

L'alcalde de Lleida desaconsella crear una vegueria al Pirineu

• Àngel Ros lamenta la possible segregació de les comarques de muntanya i del pla
• Creu que el nou mapa territorial hauria d'eliminar diputacions i consells comarcals

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ
LLEIDA

No hi està d'acord, encara que això "no sigui políticament correcte". La decisió de crear una vegueria al Pirineu, tal com van pactar ja fa uns anys els tres partits d'esquerres que governen la Generalitat, no convenç l'alcalde de Lleida, Àngel Ros (PSC), que ahir va lamentar la segregació, en el futur mapa territorial de Catalunya, de les comarques de muntanya de les del pla. "Per a Lleida no és un bon model la divisió d'una pro-
víncia de només 400.000 habitants en dues vegueries, amb una diferència de població molt gran d'una a l'altra", va assegurar el paer en cap en una conferència pronunciada al Fòrum Europa Tribuna Catalunya, a Barcelona, que va ser presentada per Antoni Castells, conseller d'Economia. Castells va considerar Ros com "un dels líders que ens fan falta en moments com aquest".
La inclusió de les comarques de l'Alt Urgell, l'Alta Ribagorça, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la Vall d'Aran en una circumscripció pròpia, diferent de la de Lleida, trenca, segons Ros, amb segles d'història comuna. La vinculació entre la capital i el Pirineu "és molt clara", segons l'alcalde, que entén que "les millores de serveis que poden aconseguir els ciutadans del Pirineu amb la creació de la vegueria es poden aconseguir també d'altres maneres".
A més, Ros va considerar que, si finalment s'opta per crear les vegueries, "potser s'hauria d'eliminar alguna altra administració, com la provincial o la comarcal", per evitar, d'aquesta manera, que els ciutadans acabin suportant la despesa que suposen vuit administracions. El debat territorial serà abordat en breu pel Govern.

EL NOM
Mentrestant, s'ha obert una nova polèmica referent a la denominació de la futura vegueria de les comarques del sud de Lleida, que amb tota seguretat integrarà els territoris del Segrià, les Garrigues, el Pla d'Urgell, la Noguera, la Segarra i l'Urgell. Partidaris del terme Ponent o del de Lleida ja fa diversos dies que defensen la seva opció a través d'articles d'opinió i declaracions públiques en els mitjans de comunicació locals.
A favor del primer, s'hi situen associacions i veïns de la Segarra i de l'Urgell, les zones més allunyades de la capital, encara que també el recolzen alguns intel.lectuals locals. De fet, alguns departaments de la Generalitat --com els d'Interior i Salut-- ja utilitzen la denominació Ponent per referir-se als seus serveis territorials a la zona, diferenciats dels de l'Alt Pirineu i l'Aran. Això, malgrat que el conseller Ausàs ja ha deixat clar que el Govern aposta pel nom de Lleida.
En la seva conferència d'ahir a Barcelona, l'alcalde de la capital lleidatana va defensar el paper de la ciutat en l'articulació i el reequilibri de Catalunya. Ros va destacar, entre altres projectes, la construcció del nou aeroport d'Alguaire i de les autovies a la Vall d'Aran i Osca, a més de la creació de nous polígons industrials.

EL PAÍS 20.11.08

Àngel Ros pide que se eliminen las diputaciones si hay veguerías

EL PAÍS - Barcelona - 20/11/2008

El alcalde de Lleida, Àngel Ros, propuso ayer que si el Parlament aprueba la nueva reorganización territorial que dividirá Cataluña en siete veguerías, se supriman las diputaciones. "Los ciudadanos soportan ya ocho niveles de administraciones públicas -Europa, Estado, comunidad autónoma, provincia, ciudad...- y creo que es excesivo".

Se mostró también crítico con los consejos comarcales, que no deberían ser "organismos políticos, sino de servicios". "En muchos casos se han convertido en contrapoder de los ayuntamientos".

Ros, que participó ayer en Tribuna Cataluña, del Fórum Europa, habló de Lleida como una "ciudad emergente", imprescindible para el desarrollo de Cataluña. Desmontó uno a uno todos los tópicos sobre la ciudad (lugar de paso, lejana, provinciana...) y explicó que vive un "proceso de saturación muy intenso". El paso del AVE, con la estación en el centro; el aeropuerto de Alguaire, que se prevé que esté operativo en el verano de 2009; el Parque Científico y Tecnológico Agroalimentario; dos polígonos industriales ya totalmente ocupados, y el nuevo polígono de Torreblanca, que tendrá 500 hectáreas son, dijo, algunos de los factores que contribuyen al crecimiento de Lleida.

LA MAÑANA 20.11.08

Ros reclama que las veguerías entierren diputaciones y ‘consells’

Lleida - L.A. Pérez de la Pinta/Agencias 2008-11-20

Veguerías, diputaciones y consejos comarcales no caben en un mismo territorio y, si las primeras se implantan como parece pretende el gobierno autonómico, las segundas, pero también los terceros deben eliminarse. Así lo señaló al menos ayer Àngel Ros, el alcalde de Lleida, durante una conferencia ofrecida en el Fòrum Europa de Barcelona. En su discurso, el primer edil leridano olvidó los debates identitarios que pesan sobre la organización territorial de Catalunya y aplicó criterios utilitarios para concluir que, si se crean nuevas administraciones, hay que eliminar alguna de las que ya existen.

Veguerías, diputaciones y consejos comarcales no caben en un mismo territorio y, si las primeras se implantan como parece pretende el gobierno autonómico, las segundas, pero también los terceros, deben eliminarse. Así lo señaló al menos ayer Àngel Ros, el alcalde de Lleida, en una conferencia ofrecida en el Fòrum Europa de Barcelona. En su discurso, el primer edil leridano dejó a un lado los debates identitarios que rodean a la organización territorial de Catalunya y aplicó criterios utilitarios para concluir que, si se crean nuevas administraciones, hay que eliminar alguna de las que existen.

La Generalitat contempla una división territorial estructurada en siete veguerías

Las veguerías son una institución medieval que estructuró la división territorial de Catalunya desde el s. XII hasta 1714 cuando, con la victoria de Felipe V en la Guerra de Sucesión, fueron reemplazadas por doce corregimientos con capital en Barcelona, Mataró, Girona, Vic, Talarn, Lleida, Tortosa, Tarragona, Vilafranca, Cervera, Manresa y Puigcerdà. Esta división se mantuvo vigente hasta 1833, cuando se aprueba la división de España en provincias, que parte de los ideales igualitarios que impuso la Revolución Francesa.
Cien años después de aquella división, la Generalitat Republicana recuperó el término veguería para proponer una nueva división estructurada en nueve regiones bautizadas precisamente así. La guerra civil impidió aplicarla, pero en 2004 la Generalitat volvió a recuperar el término y propuso estructurar la comunidad en siete veguerías: Barcelona, Girona, Lleida, Alt Pirineu y Aran, Catalunya Central, Tarragona y Ebre. Aún así, sigue sin haber consenso y mientras en Lleida exigen que el Pirineo no se desgaje del llano, Osona y Ripollès proponen la veguería del Alt Ter y el Penedès sugiere convertirse en otra veguería y el Aran quiere ser autónomo.

Una sentencia de 1981 impide que las provincias desaparezcan

La supresión de las provincias y su sustitución por otros órganos supralocales lleva planteándose en Catalunya desde el inicio de la democracia, pero choca frontalmente con una sentencia del Tribunal Constitucional emitida en julio de 1981 que impide eliminarlas.
En la sentencia se señala que la transferencia a las comarcas u otras entidades territoriales (caso de las veguerías) de competencias atribuidas a las provincias no puede llevarse “hasta el extremo de vaciar totalmente a éstas de sus funciones”. Hacerlo, según el Constitucional, supone una infracción de los artículos 137,141 y 142 de la Constitución, en los que se establece que el Estado se organiza en municipios, provincias y comunidades autónomas y que la provincia tiene personalidad jurídica y es una división territorial para que el Estado desarrolle sus actividades. La Constitución señala también que el gobierno de las provincias puede asignarse “a las diputaciones u otras corporaciones”, algo que permite otorgar las competencias de las diputaciones a las veguerías pero no suprimir las provincias.

#25931

De: "HERRERO CANELA, MARIA" <herrerocm@...>
Fecha: Mié, 19 de Nov, 2008 11:15 am
Asunto: RV: [REpensar Barcelona] Primera pena de presó per assetjament immobiliari

herrerocm@...

De: ciutat-bounces@... [mailto:ciutat-bounces@...] En nombre de josep saldaña cavallé
Enviado el: dimarts, 18 / novembre / 2008 10:13
Para: ciutat@...
Asunto: [REpensar Barcelona] Primera pena de presó per assetjament immobiliari

dimarts, 18 de novembre de 2008
>

Un jutge condemna a un any de presó dos propietaris per assetjament immobiliari

La sentència és pionera a Catalunya en considerar delicte el «mobbing» i derivar-se'n per primer cop una pena de presó

ANNA BALLBONA. Barcelona
El jutjat penal número 13 de Barcelona ha emès una sentència pionera en els casos d'assetjament immobiliari. Es tracta de la primera sentència que a Catalunya condemna a pena de presó els propietaris d'un immoble per un delicte de coaccions, acusats de mobbing immobiliari. Els acusats són dos germans que tenien en propietat un pis al carrer Servet, al barri de Sant Andreu a Barcelona, a qui ara aquesta sentència condemna a un any de presó i a pagar una indemnització de 3.320 euros. Els fets es remunten a l'estiu del 2004. Dos inquilins, una parella jove, van denunciar que havien estat objecte de talls de llum i aigua reiterats i persistents perquè els volien fer fora del pis, i que fins i tot s'havien trobat l'entrada a casa seva barrada amb goma d'enganxar al pany.

+ Els baixos de l'immoble, situat al número 55 del carrer Servet, al barri de Sant Andreu, on hi ha hagut la denúncia per assetjament immobiliari. / Foto: A. PUIG

La sentència del jutjat penal número 13 de Barcelona és pionera a Catalunya perquè reconeix com a delicte l'assetjament immobiliari i estableix, per tant, un precedent. Fins ara aquests casos s'havien saldat amb condemnes civils o faltes de coaccions, i no havien acabat mai amb pena de presó. Els propietaris del pis, els germans Alfonso i Pere Janer, han estat condemnats a un any de presó cadascun (aquest grau de la pena no implicarà, però, que hagin d'ingressar a la presó), a més d'haver de pagar una indemnització de 3.320 euros. La parella demandant en aquest cas no compleix els tòpics que hi pugui haver sobre víctimes d'assetjament immobiliari: tenien 28 anys quan es van trobar en aquesta situació i el pis llogat ja estava dins l'actual llei d'arrendaments urbans, segons la seva advocada, Laia Serra.

La història d'aquest cas, amb talls indiscriminats d'aigua i llum, té característiques d'embolic ben particular. El novembre del 2003, els propietaris de l'immoble en lloguen la planta baixa, al número 55 del carrer Servet, a la seva neboda, que hi viurà amb aquesta parella i dos joves més. Segons la sentència, existeix un pacte verbal segons el qual si la neboda deixa el pis, la parella pot passar a ser-ne la nova titular.

L'abril del 2004, la neboda deixa de viure al pis i aquí comença l'espiral de problemes, que la sentència detalla fil per randa. Els propietaris proposen a la parella de llogaters, que vol continuar al pis, noves condicions econòmiques, que aquests no accepten en «considerar-les excessives». Tot i això, arriben a un acord econòmic per mantenir la vigència del contracte, amb el canvi de titularitat de l'arrendatari, tot i que la seva formalització no acabarà d'arribar. El març del 2005, els propietaris deixen de cobrar l'import de 600 euros al mes del lloguer, de manera que els inquilins han de «consignar judicialment la renda mensual».

ESPIRAL CREIXENT
El juliol del 2005, els propietaris efectuen «la sol·licitud de baixa del subministrament d'aigua i d'electricitat», a pesar de saber que els inquilins hi viuen i que continuen pagant els imports d'aquests serveis. A partir d'aquí, els processats van tallar un segon cop l'aigua i van arrencar fins a tres vegades la instal·lació elèctrica. També van tancar l'accés a la clau de pas, col·locant-hi uns cadenats a la porta. Segons la sentència, la situació arriba al punt que els propietaris posen goma d'enganxar al pany de la porta d'entrada i els inquilins no poden accedir-hi.

Sense subministrament dels serveis, els llogaters havien d'anar a buscar aigua a una font, es feien llum amb espelmes i petites bombones de gas i adquirien els aliments diàriament per «la impossibilitat de conservar-los en un frigorífic». Tot plegat, va comportar que el novembre del 2005 van abandonar casa seva «en contra de la seva voluntat». A parer del jutge, és irrellevant si els acusats podien exigir als llogaters que abandonessin el pis, perquè ho haurien d'haver fet a través de l'oportú procés judicial. Ara, els processats poden presentar un recurs contra la sentència a l'Audiència de Barcelona.

_______________________________________________
Ciutat mailing list
Ciutat@...
http://llistes.moviments.net/cgi-bin/mailman/listinfo/ciutat

#25930

De: Xavier Muñoz <xavier270962@...>
Fecha: Mié, 19 de Nov, 2008 12:19 pm
Asunto: IV Jornada de Mesura de la Sostenibilitat, Terrassa 25/11/2008

xavier270962

Sin conexión

IV Jornada de Mesura de la Sostenibilitat
Terrassa 25 de novembre de 2008
Auditori del Diari de Terrassa
Carrer Vinyals 61, Terrassa

Organitzen:
Càtedra UNESCO de Sostenibilitat UPC
Ajuntament de Terrassa - Àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat
Foment de Terrassa SA
Amb la col·laboració de:
Diari de Terrassa

OBJECTIUS DE LA JORNADA
L'objectiu bàsic de la jornada es la divulgació científica i tecnològica relacionada amb la recerca aplicada, el desenvolupament i la innovació de les metodologies de mesura i modelització de la sostenibilitat, així com de la seva avaluació i aplicació. L'objectiu específic de la jornada es la presentació d'experiències concretes de planificació urbana i planificació territorial, i fomentar el debat de la gestió i planificació a tenir en compte per assolir una correcta urbanització.

DESTINATARIS:
Organitzacions, Institucions, tècnics, polítics i professionals dedicats a la mesura, modelització i avaluació de la sostenibilitat.

ASSISTÈNCIA PREVISTA:
L'activitat te prevista una assistència de l'ordre de 100 participants.

INSCRIPCIÓ: És gratuïta, prèvia sol·licitud trucant al 937398050 o bé escrivint a catunesco@.... Places limitades.

PROGRAMA

9,15 - 9,30 h. Recepció i lliurament de la documentació als assistents

9.30 - 10.00h. Obertura institucional de la Jornada
• Manel Pérez. Tinent d'Alcalde de l'Àrea d'Innovació i Desenvolupament Estratègic i Econòmic.
Regidor delegat d'Ocupació, Promoció Econòmica i de la ciutat, Observatori i anàlisi estratègica
i Relacions Internacionals de l'Ajuntament de Terrassa.
• Miquel Barceló. Comissionat per al Desenvolupament Sostenible. UPC.
• Enric Carrera. Professor de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat. UPC.
• Raúl Sanz. Director General del Diari de Terrassa

10.00 - 10.30 h. L’avantprojecte del Pla Territorial Metropolità: un model nodal pel desenvolupament sostenible
Pere Montaña, Coordinador de l'Àrea de Planificació Urbanística i Territori de l'Ajuntament de Terrassa.
10.30 - 11.00 h. Presentació experiències: Planificació de la ciutat de Lleida basada en la proximitat
Dr. Josep Mª Llop, arquitecte - urbanista, professor de la Universitat de Lleida.

11.00 - 11.30h. Pausa-Café

11.30 - 12.00h. Presentació experiències: La sostenibilitat en el periurbà, als vint anys de l'informe Brundtland
Pere Alavedra, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya.

12.00 - 13.00 h. Taula rodona: Gestió i planificació a considerar per assolir una correcta urbanització.
De la planificació urbana a la planificació territorial
• Pere Montaña, Coordinador de l'Àrea de Planificació Urbanística i Territori de l'Ajuntament de Terrassa.
• Josep Mª Llop. Arquitecte - urbanista, professor de la Universitat de Lleida.
• Pere Alavedra. Professor de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Moderador: Xavier Muñoz. Director de l'Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa.
Foment de Terrassa.

13.00 - 13.15 h. Cloenda de la Jornada
• Màrius Massallé. Regidor delegat de Medi Ambient i Sostenibilitat, i Normalització Lingüística
de l'Ajuntament de Terrassa.
• Enric Carrera. Professor de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat. UPC.

#25929

De: "HERRERO CANELA, MARIA" <herrerocm@...>
Fecha: Mié, 19 de Nov, 2008 5:07 pm
Asunto: RV: [REpensar Barcelona] amenaza de desalojo en el clot (per difondre)]

herrerocm@...

-----Mensaje original-----
De: ciutat-bounces@...
[mailto:ciutat-bounces@...] En nombre de REpensarBarcelona
Enviado el: divendres, 14 / novembre / 2008 12:13
Para: CIUTAT
Asunto: [REpensar Barcelona] amenaza de desalojo en el clot (per difondre)]



http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/356446/index.php
FAN FORA A LA ROSA

   La Sra. Rosa Talón del barri del Clot, va néixer a la finca del carrer Rogent
81 bis, a on ja hi havien viscut els seus avis i els seus pares.
Allí, a banda de la seva vivenda, té des de fa molts anys el seu modest negoci,
la "Cistelleria Talón". És a dir tota la seva vida ha transcorregut en aquesta
finca, confiant amb la seguretat de poder-s'hi quedar indefinidament per tenir
un contracte de renda antiga.

Des de fa més de 15 anys, la Sra. Rosa pateix assetjament immobiliari per part
del propietari. Que sense cap mena d'escrúpuls no ha fet cap inversió en el
manteniment de la finca, ha tallat el subministrament d'aigua, ha contractat
detectius privats i un llarg etcètera dels més variats paranys... per tal
d'aconseguir el seu objectiu, fer-la fora i desenvolupar el seu bussiness
especulatiu.

En aquest context, és on la propietat es troba amb dos problemes. En primer
lloc, amb la resistència de la Sra. Rosa, qui sense cedir a les seves agressives
pressions, sinó més aviat tot el contrari, planta cara i es dedica a fer un
llarg pelegrinatge per totes les oficines de l'administració (Síndic de Greuges,
Oficina Municipal contra el mobbing, Seu del Districte, Jutjats, Policia...),
sent nul el resultat obtingut. I en segon lloc, l'arribada d'un col·lectiu
d'okupes a la part deshabitada de la finca, que es va encarregar d'arreglar els
desperfectes de la finca, donant us i vida a "Vila Kula". Des del primer moment
es van solidaritzar amb la Rosa en la seva lluita i han confluït en la protesta
i la auto organització enfront de la problemàtica de la vivenda i de
l'especulació.

Tot plegat, ens trobem amb una macabra trama. L'Ajuntament s'autodenomina com a
defensor dels inquilins assetjats (amb mesures espectaculars com el fiscal
antimobbing), però demostrant a l'hora de la veritat una descarada, per no dir
còmplice passivitat. En aquest cas són moltes les irregularitats comeses per
part del Districte de San Martí, on ha demostrat una manca clara de voluntat de
complir el seu paper i obligar al propietari a respectar els drets de la seva
inquilina. A més a més, el Districte va donar el permís d'enderrocament a la
propietat, quan de sobres es coneixia la presencia de la Sra. Rosa, el seu
contracte indefinit i l'assetjament que sofria...
La justícia s'ha encarregat d'avalar aquestes pràctiques, ha condemnat a la Rosa
al desnonament immediat i a sobre a pagar les costes del judici.
Fins i tot una querella criminal per mobbing i coaccions, admesa a tràmit i
interposada per la Rosa, no ha aconseguit aturar el procés. Així doncs, es
podria donar el cas absurd, de que el propietari sigui condemnat per un delicte
de coaccions d'aquí dos anys, quan la finca ja sigui un altre solar podrit al
barri.
Aquest és un cas emblemàtic d'injustícia, on la complicitat dels interessos
especulatius privats i dels poders públics és tan evident...
que fa pudor. Molta pudor!

Per donar el teu suport, pots apropar-te a la botiga i firmar la petició contra
el desnonament i rebre més informació. També pots solidaritzar- te, fer circular
aquesta història, estar pendent de futures convocatòries...

No deixarem que sigui invisible aquest nou cas de violència immobiliària!
Totes plegades plantem cara a l'especulació.

Col·lectiu de suport a la Rosa Talon.




_______________________________________________
Participacio mailing list
Participacio@...
http://llistes.moviments.net/cgi-bin/mailman/listinfo/participacio
_______________________________________________
Ciutat mailing list
Ciutat@...
http://llistes.moviments.net/cgi-bin/mailman/listinfo/ciutat

#25928

De: "montserrat mercade marimon" <mercademm@...>
Fecha: Mié, 19 de Nov, 2008 8:55 am
Asunto: Cicle de conferències R+D+4i

mercademm@...

El proper dijous 20 de novembre a les 19.00 hores, a l'Associació/Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya (Via laietana, 39, Barcelona), tindrà lloc la segona conferència del 1r Cicle del Projecte R + D + 4i i comptarà amb la participació del Sr. Àngel Castiñeira, director i professor del Departament de Ciències Socials i coordinador de la Càtedra de Lideratges i Governança Democràtica d'Esade i director de l'Observatori de Valors (Fundació Lluís Carulla-Esade), que ens parlarà sobre Els valors a la societat europea.

S'adjunta el fulletó informatiu de la segona sessió de la 1a. Sèrie de Conferències, que es duran a terme al llarg del curs 2008-2009, en el marc del 1r Cicle del Projecte R+D+4i del qual Catalunya n'és la regió econòmica locomotora coordinadora. Aquest projecte té per objectiu l'anàlisi de la competitivitat de la Unió Europea a partir de la xarxa constituïda per les "EU Locomotive Economic Regions" (EULER) per mitjà dels sis factors d'excel·lència: Recerca, Desenvolupament, innovació, identitat, impacte i infraestructura.

El Sr. Castiñeira, és un gran expert en el tema dels valors. T'adjunto una breu reseña del seu currículum.

Ens agradaria molt comptar amb la vostra presència en aquesta segona, així com, en la resta de sessions de la Sèrie que esperem siguin del vostre interès.

#25927

De: "HERRERO CANELA, MARIA" <herrerocm@...>
Fecha: Mié, 19 de Nov, 2008 11:03 am
Asunto: SALVEM L'EMPORDÀ!

herrerocm@...

De: IAEDEN [mailto:iaeden@...]
Enviado el: dijous, 13 / novembre / 2008 09:40
Para: Undisclosed-Recipient:;
Asunto: SALVEM L'EMPORDÀ!

El Pla Director Urbanístic del Sistema Urbà de Figueres decideix el futur de 16 municipis de l'entorn de Figueres i Vilafant.

Aquest pla proposa creixements residencials i industrials clarament sobredimensionats, el trasllat de l'estació de Figueres a Vilafant, dissenya unes 5 noves carreteres d'accés a l'estació de Vilafant, una anella ferroviària de 30 km al voltant de Figueres, que la zona de Vilamalla es torni el magatzem del Port de Barcelona amb una platja de vies de 60 ha...

En resum, és un pla molt agressiu que decideix i compromet el futur de la comarca en els propers 20 anys!

Des de Salvem l'Empordà opinem que no volem aquest futur per la comarca, si opines igual, pots sotasignar les al·legacions que t'adjuntem.

Actualment es troba a exposició pública, i s'hi poden presentar al·legacions fins el proper 18 de novembre.

Per a més informació pots consultar la web www.iaeden.cat

Una comarca en lluita, per un futur digne!!!

#25926

De: Xavier Muñoz <xavier270962@...>
Fecha: Mié, 19 de Nov, 2008 10:25 am
Asunto: Josep Vicent Boira, geógrafo: ¿Así se gestiona la España plural?

xavier270962

Sin conexión

La Vanguardia, Barcelona, 19/11/2008

¿Así se gestiona la España plural?

Josep Vicent Boira,
geógrafo, profesor de la Universidad de Valencia

El dicho popular de "para este viaje tantas alforjas" puede aplicarse en muchos sentidos a lo que pasa en España. Hace dos años, la Fundación Alternativas, en colaboración con la Generalitat catalana (a través de su hombre en Madrid, Santiago de Torres), decidió predicar la España plural por todo el país. Se recorrió gran parte de España, contactando con gente incluso de buena voluntad que estimaba correcta y necesaria, aunque sin entusiasmo, la idea de una convivencia plural. Desgraciadamente, de la idea motriz de una España plural nada se sabe.

O sí se sabe, pero las noticias no son buenas.

La idea de una España plural ha sido enterrada bajo la pesada losa del favoritismo regional y de la proximidad política. Una noticia reciente nos lo demuestra: la cesión del Guadalquivir a la Junta de Andalucía a finales del mes de septiembre. La fotografía que acompañaba la noticia no podía ser más gratificante (para los andaluces): una sonriente Elena Salgado junto a un más sonriente todavía Manuel Chaves bajo un enorme cartel que anunciaba, a lo Reyes Católicos, la buena nueva: "Andalucía-Guadalquivir, Guadalquivir-Andalucía" (faltaba añadir el tanto monta). Quienes compartíamos modestamente aquella idea de una España plural como salida a los problemas de convivencia entre autonomías echamos en falta que personajes clave de aquella iniciativa, como Javier Pérez Royo (eminente constitucionalista, tertuliano feroz y simpática persona) o Suso del Toro salgan a la palestra a decir que este no es el camino, al menos político, que seguir.

Que no era para acabar así por lo que se debía apostar por la España plural. La cesión por vez primera de un río intercomunitario (federal, por decirlo así) a una comunidad autónoma es un salto cualitativo en el desmantelamiento de la idea plural de España. El Gobierno central ha tenido la feliz idea de abdicar de cualquier responsabilidad federalizante en la gestión del agua. Cierto es que el Guadalquivir trascurre en un 90% por Andalucía, pero también por Castilla-La Mancha, Extremadura y Murcia.

Y si también es cierto que estaba previsto en el Estatuto andaluz, no lo es menos que sienta un precedente de doble preocupación: por una parte, la evidencia de la falta de una idea federal de gestión (ni del agua, ni de las infraestructuras). Y en segundo lugar, la sospecha de que esto se hace porque gobierna el mismo partido en Madrid y en Sevilla. Y más aún, la sospecha de que este acuerdo se ha firmado porque el gobierno autonómico es el de Sevilla. Que no se trata, sólo, de una cuestión de favoritismo partidista se muestra en que la Junta de Extremadura, también PSOE, tiene recurrido ante el Constitucional el pacto previo de cesión. El poder andaluz es, pues, enorme en esta España democrática. Y me parece justo después de años de marginación. Pero todo debe tener un límite y un respeto por las formas.

¿Se hubiera cedido este río (u otro) a un gobierno presidido por el Partido Popular, aunque tuviera el 90% de su cuenca en su territorio? Y, lo que es más inquietante todavía, ¿se hubiera cedido un río a una comunidad gobernada por otros socialistas periféricos (valencianos o catalanes, pongamos por caso)? Las consecuencias de este hecho son lógicas: cada comunidad puede, ahora, pedir el porcentaje de río que se halle dentro de sus fronteras y si no se lo dan, puede argumentar, de forma igualmente lógica, la inquina política como motivo. Y los nuevos socialistas de la periferia (Jorge Alarte, flamante secretario del PSPV, por ejemplo) pueden ir pensando cómo meter cuña en el férreo tándem Madrid-Sevilla, eje que se configura como algo más que una línea de AVE. El conseller popular de Medio Ambiente y Agua de la Generalitat valenciana, José Ramón García Antón, se escandalizaba ante la noticia y criticaba que se pusiera en crisis la "autoridad hídrica nacional".

Lo ocurrido era algo peor todavía, estimado conseller. Se ponía fin a la idea de una España plural basada en la visión federalista (si bien no escrita) de MESEGUER determinados elementos de la misma. Se ponía fin, por la vía expeditiva del despeje a la banda, a la complejidad de gestionar de forma dialogada y educada el agua en España. Y se introducía, además, la sospecha del favoritismo regional. Cuando en Europa la gestión del agua es claramente compartida, aquí se parcela. Bien. No quedará otro remedio que mirar por uno mismo, abandonar cualquier tentación de visión compartida y que salga el sol por Antequera (que, por cierto y no de casualidad, es una población que se halla en Andalucía).

#25925

De: Xavier Muñoz <xavier270962@...>
Fecha: Mar, 18 de Nov, 2008 12:31 pm
Asunto: ´Hay un conocimiento poco profundo del territorio, ahora vivimos recluidos en casa´

xavier270962

Sin conexión

Diario de Mallorca, Palma, Martes 18 de noviembre de 2008
 
Gabriel Alomar Garau/Presidente del Colegio de Geógrafos de Balears
´Hay un conocimiento poco profundo del territorio, ahora vivimos recluidos en
casa´
 
 
Gabriel Alomar, ayer, en su despacho de la UIB, donde imparte clases.  Foto:
B.Ramón

"Hay un conocimiento poco profundo del territorio, ahora vivimos recluidos en
casa"
 
C.M. PALMA. Gabriel Alomar Garau (Palma, 1965) verbaliza Cala Mosques para
referirse a Cala Blava. "Sería lo correcto, aunque suene peor", asegura, buen
conocedor de la geografía local y de su historia toponímica, tantas veces
"maltrecha". Desde el Colegio de Geógrafos de Balears, que ahora preside,
denuncia la globalizada falta de conocimiento que el mallorquín tiene de su
tierra. Y festeja la inminente colección de mapas que este periódico ofrecerá
de manera gratuita a sus lectores a partir del día 23; "una forma interesante
para darla a conocer de una manera distinta".
 
-¿Los geógrafos siguen siendo los grandes desconocidos?
-No somos tan solo enciclopedias ambulantes.
 
-¿Entonces?
-Es muy necesario poner en valor la disciplina geográfica como disciplina
científica preparada para realizar tareas como la elaboración de los mapas. En
este sentido, el coleccionable del periódico es una magnífica oportunidad para
ello.

-¿Por qué Google Earth y Google Maps han sido tan bien recibidos?
-Por la curiosidad que tiene el ser humano por conocer lo que tiene, y lo que
tiene su vecino. También porque son dos herramientas que permiten ´visitar´
lugares que no son accesibles desde el coche.
 
-¿Debería preocuparse el que ha construido sin permiso?
-Con las nuevas tecnologías el territorio se ha democratizado, es más
transparente. En este sentido, sirven como una advertencia, como herramientas
que van más allá del análisis permitiendo una mayor vigilancia. Para el
departamento de Territori son instrumentos de primer orden. Aunque no dejan de
ser peligrosos.
 
-¿La Cartografía está de moda?
-Es la estrella invitada, está triunfando. Ahora mismo, entorno al 80% de los
datos corporativos tienen algún componente geográfico susceptible de ser
cartografiado.
 
-Todavía cuesta orientarse, a pesar de las facilidades.
-Es normal. No todo el mundo ha recibido una explicación sobre cómo hacerlo
correctamente. También es cierto que hay gente genéticamente más preparada
para ello. Por lo general, además, hay un conocimiento muy poco profundo del
territorio. Ahora vivimos recluidos en casa, detrás de puertas y ventanas. El
campo, que ya no se ve, se ha quedado vacío, ya no está ocupado. No funciona,
no se trabaja. Ahora sólo es una espacio para el ocio.

-¿Es inútil un mapa sin escala?
-Una primera exigencia en un mapa, una obviedad no siempre presente, es la
necesaria incorporación de la escala y su orientación;â€ˆes muy importante
poder distinguir los tamaños. Una buena carta debe incorporar también la
toponimia, un elemento al que el ciudadano no acostumbra a dar mucha importancia
y que es capaz de aportar mucha información sobre el territorio.
 
-¿Cuánta historia se puede leer a través de los mapas?
-Los mapas son un magnífico instrumento para el estudio historiográfico, para
los estudios evolutivos.
 
-¿Y qué cuentan sobre la isla?
-En Mallorca existe una larga tradición cartográfica, que ha recorrido un
largo camino hasta nuestros días. La Escuela Cartográfica Mallorquina, los
Cresques... Un mapa muy interesante es el del Cardenal Despuig (1785) que
representa una isla perfectamente estructurada en sus possessions.
 
-¿Y la conclusión tras comparar pasado y presente?
-Los mapas revelan claramente la depredación que ha sufrido buena parte del
territorio. El litoral, con excepciones, ha cambiado bastante. Es muy
interesante la primera fotografía aérea que se tomó de la isla, americana, de
1956, en blanco y negro. Muestra la Mallorca pre-turística.
 
-¿Alguna sorpresa agradable?
-Sorprende que todavía queden áreas tan bien conservadas como Sa Vall, en Ses
Salines. La Serra de Tramuntana también ha escapado de esta depredación.
 
-¿Qué zona de la isla se agradece cartografiar?
-Depende de lo que se quiera investigar, aunque todo el territorio tiene su
interés. Un paisaje urbano no tiene porque tener menos interés que uno
natural.

#25924

De: "[territori]" <llista.territori@...>
Fecha: Mié, 19 de Nov, 2008 8:43 am
Asunto: El Segarra Garrigues entra en la recta final

llista.territori@...

EL PERIÓDICO 19.11.08

El Segarra Garrigues entra en la recta final

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ
LLEIDA

L'empresa pública Acuaebro va adjudicar ahir un nou tram de 21 quilòmetres del canal Segarra Garrigues, fet que permetrà prolongar la infraestructura fins al terme municipal de Maldà (Urgell). L'organisme estatal també va acordar treure a licitació els treballs de construcció de l'embassament de l'Albagés (Garrigues), on es recollirà l'aigua sobrant del futur canal, que permetrà regar gairebé 9.000 hec- tàrees. Quan aquestes dues noves actuacions, que sumen més de 100 milions d'euros, estiguin ja en marxa, les obres del canal es trobaran gairebé al 75% d'execució. La previsió és que el reg estigui a punt el 2013.

#25923

De: jennifer ortega <jennifer2coronado@...>
Fecha: Mar, 18 de Nov, 2008 2:27 pm
Asunto: BAteneu: La recuperació de les ciutats

jennifer2cor...

Sin conexión

http://bateneu.blogspot.com/2008/11/la-recuperaci-de-les-ciutats.html

dimecres, 25 / novembre / 2008

La recuperació de les ciutats

BATeneu (Ateneu de Badalona) organitzem una conferècia debat amb el títol "la recuperació de les ciutats" que tindrà lloc el proper dia 25 de novembre a la sala d'actes del Museu Municipal de Badalona, a les 19.30 hores.

L'acte estarà presentat i moderat per Paco Obón (President de BATeneu (Ateneu de Badalona) i comptarà amb la participació de:

Manuel Herce

(Dr. Enginyer de Camins i professor de la UOC)

Ole Thorson
(Dr. Emginyer de Camins i consultor en mobilitat)

Joan Blanch
(Ex-alcalde de Badalona)

#25922

De: "HERRERO CANELA, MARIA" <herrerocm@...>
Fecha: Mié, 19 de Nov, 2008 8:36 am
Asunto: IADEN No hi pots faltar, és molt IMPORTANT!!

herrerocm@...

http://www.iaeden.cat/noticies/2008/071108.htm

De: IAEDEN [mailto:iaeden@...]
Enviado el: dimarts, 18 / novembre / 2008 18:37
Para: Undisclosed-Recipient:;
Asunto: No hi pots faltar, és molt IMPORTANT!!

No hi pots faltar, és molt important!!

Compra aviat la teva entrada.

Reenvia-ho a tots els teus contactes!!

CONCERT a Figueres!!

Defensem el Tren, Aturem la MAT... Salvem l'Empordà!

Dimarts 25 de novembre a 2/4 de 10 del vespre al Teatre Jardí de Figueres.

Actuaran:

Toti Soler

Feliu Ventura

Titot + Meritxell Gené

Nen Magem

Josep Thió

Presenta: membres de la Funcional Teatre

Llegirà el manifest: Jordi Dauder

Entrada anticipada: 12 euros, a taquilla 15 euros.

Venda anticipada: Figueres (Discos Quim, La Balera, Cafè del Barri Vell, local de la IAEDEN), la Bisbal (Llibreria les Voltes), Torroella de Montgrí (Llibreria el Cucut), Roses (Bar Si Us Plau), Llançà (Bar Carajillo), La Jonquera (Cafè Unió Jonquerenca) i a Girona (Partissano Disc, La Màquia).

Organitza:

Defensem el Tren de l'Empordà

Salvem l'Empordà

+ info: www.iaeden.cat