I Flash 30/01/2009
Màster en Integració europea i regionalisme
L'Institut Europeu d'Administració Pública - Centre Europeu de Regions organitza
del 23 de març al 3 d'abril a Barcelona el mòdul IV (`Afers regionals:
polítiques, estructures i gestió') del màster en Integració europea i
regionalisme. Aquest màster consta de cinc mòduls centrats en els àmbits
següents: l'ampliació de la UE; el dret de la UE; la governança, reforma de
l'Administració pública i economia; els afers regionals: polítiques, estructures
i gestió, i els drets humans, minories i gestió de la diversitat.
Més informació
EIPA http://www.eipa.eu/
Contacte
Diputació de Barcelona
Direcció de Relacions Internacionals
C/ Còrsega, 273 - 08008 Barcelona -
Tel. +34 93 402 20 77
Fax +34 93 402 24 73
d.relacionsint@...http://www.diba.cat/ri
Las entidades metropolitanas se consorcian en espera de unirse por ley
MAIOL ROGER- Barcelona - 30/01/2009
El Área Metropolitana de Barcelona (AMB) fusionó ayer los tres entes que la configuran: la Mancomunidad de Municipios, la Entidad Metropolitana del Transporte (EMT) y la del Medio Ambiente (EMA). La unión se certifica en la creación del Consorcio del AMB y supone un gesto más simbólico que político: el nuevo ente nace como una mera coalición de sus tres miembros, sin competencias añadidas. Sin embargo, según sus valedores, la unión reforzará al AMB al negociar con la Generalitat por la futura Ley de áreas metropolitanas. La norma, según dijo en diciembre el consejero de Gobernación, Jordi Ausàs, se aprobará en mayo y permitirá la creación de un gobierno metropolitano institucionalizado, con más competencias que el actual consorcio.
De momento, las 36 poblaciones coaligadas en el nuevo ente deberán conformarse con una administración de rango local, en la que las tres entidades anteriores serán representadas según su extensión territorial y el número de competencias que ejerzan. El presidente de la Mancomunidad, el alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ocupará la presidencia del Consorcio, y las vicepresidencias las ocuparán los dirigentes de la EMT y la EMA, Antoni Poveda y Francisco Narváez, respectivamente. Según los estatutos, que no descartan la inclusión en el consorcio de otras entidades y empresas públicas, su organización evita la jerarquía de un miembro sobre los otros.
Un año más
Hereu se esforzó en recalcar la importancia de la unión de las tres entidades metropolitanas: "Sumar es la clave para llegar a nuestros objetivos; el consorcio contribuirá a superar el fraccionamiento entre los miembros y será un factor de cohesión del territorio", enfatizó. Para su presidente, la fundación del consorcio es un importante paso adelante para lograr la instauración del gobierno metropolitano y permitirá encarar con más seguridad la negociación con la Generalitat, un diálogo que "durará meses". El alcalde de Barcelona situó en un año la inauguración de la nueva Área Metropolitana de Barcelona. El paso intermedio, el Consorcio de la AMB, fue aprobado ayer con los votos a favor de PSC, CiU, ERC, e ICV. El PP votó en contra porque considera que la coalición no colma las inspiraciones metropolitanas de conformarse como institución.
EL PUNT 30.10.09
Els municipis inicien el procés per a la constitució del govern metropolità
Aproven els estatuts del consorci amb el suport de tots els grups excepte el PP
P. MERCADÉ. Barcelona Els 36 municipis de l'entorn de Barcelona van aprovar els estatuts del consorci metropolità amb el suport de tots els grups excepte el PP. El d'ahir és el primer pas per reinstaurar el govern metropolità que tindrà funcions similars a la corporació catalana suprimida el 1987 pel govern de Jordi Pujol. El president de la Mancomunitat de Municipis, Jordi Hereu, va explicar que el nou consorci aplicarà «mesures con juntes per una societat que viu una mateixa realitat». Promourà la cooperació entre la Mancomunitat de Municipis, l'Entitat del Transport i la del Medi Ambient, i treballarà per a la planificació urbanística, econòmica i mediambiental.
«És el moment de tornar a començar, però no ho hem de fer de zero, sinó a partir de l'experiència de vint anys de governs metropolitans», deia el president de la Mancomunitat de Municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona, Jordi Hereu, abans que els 36 municipis de l'entorn de Barcelona aprovessin la creació del nou consorci. El camí per a la creació d'aquest nou ens metropolità «serà laboriós, a vegades discret i ocuparà molts mesos de treball», va advertir Hereu. Una de les primeres tasques d'aquest consorci és que la Generalitat aprovi la llei de governs locals que donarà pas a la llei de l'àrea metropolitana. Si finalment se superen les discrepàncies polítiques i s'aprova la llei de l'àrea metropolitana, no s'aplicaria fins a les properes eleccions municipals, previstes pel 2011.
Aquest nou ens metropolità «ha de col·laborar i no competir amb la Generalitat», va demanar el portaveu d'ERC, Jordi Portabella, abans d'emetre el seu vot a favor de la creació d'aquest consorci. També hi va votar favorablement CiU; i el seu portaveu, Antoni Vives, instava que «allò que abans no havia estat possible, ara sí que ho sigui». Malgrat donar el seu suport al consorci, el portaveu d'ICV, Lluís Tejedor, temia que la creació del consorci metropolità no sigui el primer pas cap a un govern de sociovergència a la Generalitat. Tejedor es preguntava també com el consorci canviaria la vida dels ciutadans, una qüestió que no va tenir cap resposta concreta.
L'escepticisme d'ICV a l'hora de donar el seu vot favorable el compartien altres regidors del ple. Actitud comprensible tenint en compte que alguns dels allà presents van veure com la corporació catalana per a la qual treballaven va ser suprimida el 1987 pel govern de Jordi Pujol.
JORDI HEREU JORDI PORTABELLA ALBERTO F. DÍAZ LLUÍS TEJEDOR president de la Mancomunitat de Municipis Portaveu d'erc portaveu del pp portaveu d'ICV «El consorci té fonaments de coordinació, planificació i promoció econòmica, d'infraestructures, mobilitat i noves tecnologies, entre d'altres» «Un dels reptes que té aquesta entitat és preservar la identitat dels municipis i respectar la perifèria» «El vot contrari del PP és pel consorci però a favor d'una àrea metropolitana forta» «El govern ha d'institucionalitzar l'àrea metropolitana»
TRIBUNA: MANUEL DELGADO Segundo elogio de la barraca MANUEL DELGADO 30/01/2009 El próximo 22 de febrero cierra sus puertas la exposición Barraquismo. La ciudad informal. Como hiciera notar Jordi Borja desde estas mismas páginas (EL PAÍS, 21-7-2008), las fuentes documentales y humanas exhibidas en el Museo de Historia de la Ciudad de Barcelona merecen ser conocidas, puesto que nos ponen al corriente de una forma de crecimiento urbano característico de una dilatada etapa de la historia de ésta y otras ciudades del país. Esa valoración positiva no es incompatible con una crítica al argumento que se destila de la exposición, según el cual los barrios de barracas fueron un fenómeno asociado a la miseria económica, social y moral del franquismo, superado del todo gracias a la planificación urbana más justa y racional que acompañó el advenimiento de la democracia formal en 1977.
Ese happy end no se corresponde con lo que apunta la investigación en la que se inspira la exhibición, debida a un grupo de trabajo del Instituto Catalán de Antropología, dirigido por Cristina Larrea y Mercè Tatjer, y que respondía a un encargo del Inventario del Patrimonio Etnológico de Cataluña. La conclusión a la que en él se llega no es la de que el abandono de las tipologías informales de crecimiento urbano fuera un triunfo. En un artículo publicado en el último número de la Revista d'Etnologia de Catalunya, el 33, el equipo que realizara el estudio sostiene que "la erradicación del barraquismo fue casi siempre un impulso que respondía más a las necesidades y proyectos urbanísticos que se presentaban, que no a una política decidida a solucionar un problema social". La eliminación de los barrios de autoconstrucción no supuso dejar atrás la cuestión de la vivienda económica, que continuó pendiente, cuando no se agravó.
Esa fue la intuición de un artículo publicado por Oriol Bohigas el 27 de enero de 1957 en Solidaridad Nacional, titulado Elogio de la barraca. En él se razonaba que el barraquismo había hecho posible la incorporación de sucesivas oleadas de inmigrantes, que colonizaban áreas periféricas o intersticiales de la ciudad luego llamadas La Perona, el Carmel, Somorrostro, Can Valero, etcétera. Los nuevos barceloneses generaban allí un urbanismo espontáneo, grosero si se quiere, pero en que se hacía manifiesta la creatividad con que los segmentos más vulnerables de la sociedad estaban dispuestos a adaptarse al duro contexto al que se enfrentaban.
Lo que sustituyó esas modalidades de autogestión del territorio fueron, desde finales de la década de 1950, los polígonos de viviendas, segregados de los núcleos urbanos, sin apenas equipamientos, con malas infraestructuras y de una pésima calidad arquitectónica y urbanística. La nueva situación implicaba un paso atrás, puesto que la vía de integración en la forma y en la vida urbanas que constituían los asentamientos chabolistas era preferible a la deportación fuera de la ciudad y en relativas mejores condiciones de buena parte de la clase obrera. Escribía Bohigas: "La pobre y alegre barraca es una solución más humana, una solución mejor planteada urbanística, arquitectónica y éticamente" que los monstruos mastodónticos y desangelados que estaba propiciando la mezcla entre especulación capitalista y demagogia política en que consistían las iniciativas franquistas en materia de vivienda. Barracas: "No las destruyamos, por favor, si no es para superarlas", concluía Bohigas. Y si las barracas se suprimieron no fue para superarlas, sino para arrebatarle a las clases populares lo que les quedaba de control sobre su propia vida cotidiana.
Ese cuadro no sólo no ha mejorado, sino que ha ido a peor. Las ciudades-dormitorio fueron un remedio peor que el del barraquismo, pero siguieron siendo un remedio. Ahora, ni barracas ni bloques. La solución a un problema de la vivienda tan grave en la actualidad como el que conociera Barcelona décadas atrás ha sido..., ninguna solución. A lo sumo, algún apaño.
A lo largo de la primera mitad del siglo XX la posibilidad de obtener un techo bajo el que vivir quedaba garantizada al menos por el recurso a levantarse uno su propia barraca donde fuera. Hoy, ni eso, ni nada. Si eres declarado insolvente, la ciudad no será para ti. Y de ahí una vindicación del chabolismo que ha tenido dos expresiones recientes. En 2003, el FAD promovía, en el marco del Año del Diseño, una serie de actividades acerca de la vivienda de emergencia bajo el epígrafe de Barraca Barcelona. En el otoño de 2005, activistas antiespeculación convocaban una "chabolada" a las puertas del Parla-mento de Cataluña. El sentido de ambas iniciativas era el mismo: reconocer en las barracas valores positivos vigentes. Hoy los jóvenes, los mayores, los inmigrantes, los nuevos y viejos sectores sociales fragilizados, merecerían que se les permitiera reunir fuerzas y materiales con los que hacer surgir nuevos barrios de barracas. De la mano de esas humildes construcciones les sería dado a los débiles conquistar, ahora, por su cuenta, ese derecho al hogar que las leyes les prometen, pero que los poderes les niegan.
. Manuel Delgado es profesor de Antropología Urbana en la Universidad de Barcelona
Doncs jo crec que l'article -que també comparteixo amb matissos en el
primer 50%- naufraga en la frase "A menys que es pretengui reduir de
manera radical la població del planeta o renunciar dràsticament a la
qualitat de vida actual"; frase que no és original, sinó que és una
relectura a l'alça del principi de desenvolupament sostenible prou
coneguda: sostenible, si, però sense renunciar a res del que tenim.
Doncs si, efectivament, d'això es tracta, de renunciar dràsticament al
model que avui s'identifica com a qualitat de vida, de començar per
entendre que tenir moltes coses no és sinònim de qualitat de vida,
sinó més aviat la causa de la major part dels problemes, de sentir-nos
permanentment insatisfets. Ho resumiria amb una frase -que no puc
citar textualment per que ara no el tinc a ma- del llibre d'IVAN KLIMA
"Amor i Brossa". La llibertat de tenir coses ens envolta d'una
muntanya d'escombraries que ens empresona i ens oprimeix. Un cop entès
això, i havent determinat el què és exactament imprescindible per a
una bona qualitat de vida, estarem capacitats per fer regadius, parcs
eòlics i fotovoltaics, "transformar el medi per adaptar-lo a les
necessitats de l'home".
Hernan Collado
Enviado por: "Carles Casanova" carlescasanova@...
Jue, 29 de Ene, 2009 10:00 am
D'acord amb la primera part de l'article. EL "meliquisme" imperant
avui dia fa por. La gent només parla de drets "Jo pago els meus
impostos", "Tinc dret a escollir escola, córrer a més de 80 per hora,
aparcar a la porta de casa meva...".
Ningú es planteja quin és el cost real de les seves accions, dels
serveis als que accedeix.
El que no té ni cap ni peus de l'article és que primer parli
d'autosuficiència (alimentària, energètica i d'aigua) i plantegi que
per reduir la primera calgui augmentar els regadius.
Com el DARP es surti amb la seva i augmenti l'extensió agrària
dedicada a regadiu l'estalvi d'aigua històric aconseguit a zones
urbanes el darrer any haurà quedat en no res.
--- El mar, 27/1/09, MARRAC@... <MARRAC@...> escribió:
De: MARRAC@... <MARRAC@...>
Asunto: [territori] Sí al meu jardí
Para: territori@yahoogroups.com
Fecha: martes, 27 enero, 2009 1:10
El Periódico de Catalunya, 27/01/2009
Sí al meu jardí
Estem passant d'un país real de deures i drets a un d'irreal en què
només hi ha drets
FRANCESC Reguant (Economista)
S'ha dit que Catalunya és el territori europeu amb més moviments nimby
(Not In My Back Yard, és a dir, no al meu pati del darrere). Si es vol
construir una presó en una ciutat, s'organitza una plataforma perquè
aquesta no es construeixi en aquesta localitat; no es qüestiona que hi
ha d'haver presons, simplement es tracta que s'ubiqui en qualsevol
altre lloc. Passa el mateix amb un centre d'atenció a drogoaddictes,
una carretera, un tren, una línia d'alta tensió, un abocador, una
depuradora. S'exerceix sistemàticament el dret al no contra actuacions
imprescindibles per al desenvolupament i el futur de l'àmbit
territorial que es pretén defensar.
Algú ha volgut veure en aquests moviments un signe de maduresa d'una
societat que és capaç de defensar els seus drets. Contràriament,
m'inclinaria a pensar que aquest fenomen respon a altres causes que
tenen com a comú denominador l'allunyament dels ciutadans de la cosa
pública, fet que pot ser font d'irresponsabilitat social i hauria de
preocupar-nos seriosament. Al seu torn, com a dany col.lateral,
desnaturalitza els moviments que parteixen de les legítimes
aspiracions a la millor distribució de les càrregues o molèsties per
actuacions territorials, o les propostes crítiques que plantegen
clares opcions de millora sobre els projectes en qüestió, millores que
poden afectar el medi ambient, el paisatge, etcètera.
ABANS, PER exemple, cada veí netejava la seva vorera perquè
considerava que era la seva obligació, avui la vorera la netegen els
serveis municipals costejats a través d'uns impostos que paguen els
ciutadans. Es tracta d'un progrés evident, però pel camí pot haver-se
perdut de vista el procés, amb els seus costos i limitacions, i quedar
només visible el dret al servei. Estem passant d'un país real de
deures i drets a un d'irreal en què només hi ha els drets. I, sense la
contrapartida de costos i deures, els drets no tenen ni sostre ni
mesura.
El resultat previsible davant la proliferació de moviments nimby és la
paralització. Un no a tot. Però el no pot ser un luxe que ja no
estigui al nostre abast. Avui la terra és més plana i també és més
petita. I, en un món més obert i més atapeït, treure el màxim partit
dels recursos propis i reduir l'impacte de les carències pot
significar supervivència. Catalunya no és una excepció ni pot ser
aliena a les preocupacions internacionals. En temes clau, com són
l'energia, l'aigua i els aliments, tenim clares fragilitats, per
l'escassetat i per la dependència externa que en tenim. L'informe 2008
de l'Agència Internacional de l'Energia planteja un escenari
inquietant, un futur de preus més alts, i conclou: "El temps està
corrent i el moment d'actuar és ara". En alimentació, la FAO ha
llançat el desafiament de doblar la producció mundial a l'horitzó de
l'any 2050. Fins i tot l'expresident nord-americà Bill Clinton declarava
recentment la necessitat de tornar a una política de màxima
autosuficiència agrícola. Sembla, doncs, un objectiu raonable
optimitzar els potencials d'energia i millorar el grau
d'autoproveïment d'un actiu tan estratègic com és l'alimentació , una
cosa que només es pot fer amb aigua.
Davant d'aquests objectius apareixen reaccions que rebutgen de ple
qualsevol transformació del medi. Acaben de declarar il.legals uns
molins de vent (els pocs que tenim) per una demanda interposada per
una organització ecologista. Els regadius es posen en qüestió perquè
impacten sobre les aus estepàries, quan Espanya és el país amb més
estepa d'Europa, després de Rússia. Sense cap dubte s'han d'evitar
impactes insostenibles, però el camí no s'ha de recórrer amb la vista
posada enrere. Aquest és un error que dificulta el diàleg sobre bases
objectives i l'abast de solucions. Hem arribat tard per considerar
que, sense més ni més, no s'ha de modificar l'entorn natural en què
vivim. La història de la humanitat és la història de la transformació
del medi per adaptar-lo a les necessitats de l'home. Actualment
disposem de tecnologia i de consciència per gestionar els recursos
naturals de manera sostenible. Aquest és el camí.
NO ÉS UN contrasentit pensar que el progrés sostenible requerirà
actuacions artificials, dirigides precisament a garantir els
equilibris naturals d'un planeta tan condicionat per l'acció
antròpica. Un territori viu, amb una gestió adequada, és la millor
garantia per a la seva conservació. Contràriament no és sostenible
pensar que no hem de fer res. A menys que es pretengui reduir de
manera radical la població del planeta o renunciar dràsticament a la
qualitat de vida actual. Si això no es pretén, el negacionisme en
estat pur passa a ser inconsciència o mera hipocresia.
La crisi econòmica genera dificultats, però també pot ser
l'oportunitat perquè des del poder polí- tic s'afirmi el discurs del
rigor, de l'austeritat, del sentit comú, de l'objectivitat sobre
potències i carències, obrint pas al progrés per la via de les
realitats imperfectes però millors que les precedents, amb criteris de
balanç, amb costos i beneficis. Un canvi cultural necessari sobre el
qual es pugui establir el compromís ciutadà cap al futur.
El debate sobre la ubicación de la nueva perrera de Barcelona llega al pleno sin acuerdo
B. C.- Barcelona - 30/01/2009
En el parque la Oreneta o en Can Calopa. Ésas parecen las opciones mejor situadas para ubicar la nueva perrera de Barcelona. Por haber, sin embargo, hay 12 más que fueron estudiadas -y descartadas- por el gobierno municipal. No pocas de ellas porque presentaban problemas de disponibilidad del terreno -previa expropiación o requerían una recalificación urbanística- o porque necesitaba de un acuerdo con otros municipios colindantes del Barcelonès. Así las cosas, el gobierno defendió la ubicación del parque de la Oreneta, un proyecto presupuestado en nueve millones de euros. La oposición se mostró en desacuerdo por caro y porque hay edificaciones relativamente cerca. Una de ellas es la escuela Aula. Esquerra Republicana, que inicialmente no ponía objeción a la ubicación del parque de la Oreneta, planteó que hay dos localizaciones mejores. Una, en la finca Can Calopa, de Collserola, al lado de los viñedos municipales; y la segunda en un antiguo vertedero de Badalona. La opción mejor situada de las dos es la de Can Calopa, sobre todo porque es municipio de Barcelona -no requeriría de ningún acuerdo extramunicipal- y no hay edificaciones próximas. En su defensa se argumenta que al no tener que aislar acústicamente el recinto resultaría menos onerosa a las arcas municipales. Sobre todo en los tiempos que corren.
Las sugerencias de Esquerra Republicana -indispensable para que el bipartito apruebe los proyectos- finalmente fueron tenidas en cuenta por Iniciativa per Catalunya, impulsora del proyecto desde el gobierno. Y también optó por abrir un debate sobre todas las posibles ubicaciones con el resto de las formaciones de la oposición, aunque preferentemente con ERC. Ayer se produjo la primera reunión entre el bipartito y ERC. Se cerró sin acuerdo y emplazándose a más encuentros. Mientras, CiU aspira a que hoy salga adelante una proposición en el pleno que plantea la creación de una comisión de todos los partidos para debatir y consensuar la ubicación de la perrera. Esta iniciativa sólo podría prosperar con el apoyo de ERC, lo que obligaría, en cierto modo, a partir de cero y volver a empezar.
AVUI 30.10.09
Marxa enrere en la gossera
La regidora de Medi Ambient, Imma Mayol, cedeix i accepta negociar ara amb els grups de l'oposició la ubicació del nou centre d'animals
Diuen que rectificar és de savis, encara que sigui a contracor. Això és precisament el que ha hagut de fer la regidora de Medi Ambient, Imma Mayol, davant la polèmica desfermada per la seva negativa a consensuar la ubicació de la futura gossera municipal, que ella proposava construir al Parc de l'Oreneta. Després de la desautorització pública de l'alcalde divendres passat i d'uns dies de silenci, Mayol va anunciar aquest dimecres, en un comunicat, l'inici de les converses amb els grups municipals "per tractar de la ubicació" del nou centre d'animals de companyia per analitzar "totes les propostes i alternatives d'emplaçament plantejades". La primera trobada la tindrà aquest dijous a la tarda amb ERC, tal com estava previst. Amb els altres dos grups de l'oposició s'hi trobarà aquesta setmana, tot i que encara no hi ha data.
El canvi de parer de la regidora d'ICV-EUiA es produeix a dos dies de la celebració del ple i s'interpreta com un intent del bipartit de desactivar una nova trifulga, o fins i tot una derrota que compliqui encara més el projecte. De fet, tant CiU com el PP tenien previst presentar dues proposicions en què reclamaven al bipartit crear una comissió per estudiar tant les dotze propostes descartades inicialment per Mayol com les dues noves aportacions fetes per Esquerra, una a Can Calopa i una altra al cementiri de Sant Pere.
Tot i que aquestes dues iniciatives no tenen cap possibilitat de prosperar sense el suport d'ERC, a última hora d'aquest dimecres la direcció republicana intentava que convergents i populars retiressin les respectives proposicions amb l'objectiu de presentar-ne una de sola, consensuada pels cinc grups de la cambra municipal. Des de CiU es va deixar clar que mantindrien la seva a l'espera de conèixer aquest dijous el contingut de l'oferta de Mayol.
La polèmica sobre la futura gossera es va desfermar dimecres, quan CiU i el PP van criticar a la regidora que hagués triat unilateralment l'opció del Parc de l'Oreneta, a la vora de cases i escoles, sense sotmetre al parer d'aquestes formacions les altres propostes. Mayol es va trobar sola quan els republicans es van afegir a la petició de la resta de l'oposició perquè reobrís el procés de negociació, cosa que es va negar a fer. Però Hereu hi va accedir.
Amb aquest escenari, sembla que el projecte del Parc de l'Oreneta perd punts, tot i haver acabar el període d'al·legacions, i que Can Calopa és, ara per ara, l'opció que té més possibilitats de prosperar, ja que és una finca municipal, no té cases a prop i compta amb el vistiplau de l'oposició. La trobada d'aquest dijous amb ERC marcarà el futur de la negociació i del mateix plenari d'aquest divendres.
EL PUNT 30.01.09
Tibant la corda per la gossera
La polèmica sobre l'emplaçament de l'equipament passa avui per la revàlida del ple, en què el paper d'ERC tornarà a ser clau
I. VILA A. BALLBONA. Barcelona Ningú abaixa la guàrdia i tots els grups municipals de Barcelona arriben al ple d'avui mantenint les seves espases alçades amb la polèmica sobre l'emplaçament de la gossera. De la reunió que ahir a la tarda van mantenir el bipartit i ERC, la primera de la tanda de negociacions amb l'oposició, no en van transcendir avenços. Al matí, abans de la reunió, el tercer tinent d'alcalde, Jordi William Carnes, va admetre que la prioritat per al govern municipal és obtenir un acord amb ERC. CiU i el PP mantenen per al ple d'avui les seves respectives proposicions, en què reclamen que s'obri un diàleg amb tots els grups per estudiar alternatives a l'emplaçament inicial de la gossera, el del parc de l'Oreneta. Caldrà veure aquí el paper d'ERC. CiU ja sap que no tindrà el seu suport.
La reunió d'ahir entre el bipartit i ERC havia d'aclarir d'alguna manera la polèmica sobre l'emplaçament de la gossera i havia de servir, a priori, perquè el govern municipal i el seu soci oficiós a l'oposició acostessin posicions en aquesta qüestió. Fonts del grup municipal d'ICV es van limitar a indicar que no s'havien produït novetats i van declinar fer declaracions més en profunditat. Acabada la reunió, ERC no va fer-ne cap mena de valoració, tot i els intents d'aquest diari per contactar amb algun portaveu republicà. Per tant, les posicions dels uns i els altres s'hauran de clarificar en el ple d'avui, on, per força, el tema s'haurà de debatre: CiU i PP hi mantenen les proposicions que presenten, contràries a l'emplaçament que el bipartit defensa per a la gossera, que és el del parc de l'Oreneta.
Si aquestes proposicions prosperen ja és una altra cosa, perquè ahir CiU ja sabia, per boca d'ERC, que no obtindria el seu suport. El text que porta al ple CiU proposa crear una comissió formada per tots els grups, perquè estudiï «les tretze ubicacions proposades pel govern municipal i qualsevol altra que puguin presentar» les diferents formacions per «tal d'arribar al màxim consens sobre la ubicació idònia».
En la seva proposició, el PP coincideix a demanar «diàleg amb tots els grups» i «sectors afectats i/o interessats», però va una mica més enllà i demana de «cercar un nou i alternatiu emplaçament». El PP també proposa que es facin les «inversions necessàries» en l'actual Centre d'Acollida d'Animals de Companyia que hi ha a la ciutat i que, igualment, gossera a banda, a la zona del parc de l'Oreneta es mantingui la millora prevista dels accessos i la xarxa viària.
Va ser precisament la possibilitat de quedar en minoria en aquestes votacions el que va precipitar l'anunci del govern municipal d'obrir una tanda de negociacions amb tots els grups de l'oposició, començant per ERC. Ara bé, CiU i el PP ahir asseguraven que encara no havien rebut dia i hora per trobar-se amb el govern municipal.
Al matí, abans que tingués lloc aquesta primera reunió amb ERC, el portaveu del govern, el tinent d'alcalde socialista Jordi William Carnes, va defensar la decisió d'iniciar les converses amb l'argument que «rectificar, si cal, és de savis, i més quan no tens majoria», però després va matisar moltíssim l'afirmació. William Carnes va insistir que «tot està obert», però que «d'entrada el govern continua defensant la seva posició». No obstant això, podria estar disposat a canviar de paper, va afegir, si ERC planteja una opció que es demostra millor. Això sí, l'acord, va insistir, ha de ser amb els republicans, llevat que no els quedés cap altre remei.
El bipartit només es planteja negociar amb CiU i el PP com a última opció, si fallés l'apropament al soci preferent. Entre altres coses, perquè es tracta d'un «tema sensible, per la qual cosa cal buscar el millor emplaçament i fer-ho amb responsabilitat, però no és neutre, socialment». Segons el parer de William Carnes, la posició d'ERC «és més constructiva». Com a alternativa al parc de l'Oreneta, els republicans proposen Can Calopa (al llindar del parc de Collserola i opció que CiU i PP veien amb bons ulls) o bé Badalona, al costat de la gossera comarcal del Barcelonès Nord.
William Carnes va aprofitar per llençar un dard enverinat a l'oposició: «Hi ha qui sempre vol aparèixer com qui troba la solució i esgrimeix processos participatius, però de vegades el que es vol es només embolicar la troca, i entrar en un joc que no deixa de tenir un component social.» Insistia així en la teoria del bipartit que el rebuig al centre d'acollida d'animals té a veure amb la decisió de fer-lo a Sarrià, a prop de dues escoles privades, la Betània Padmos i, sobretot, la que es troba just a tocar, el centre d'elit Aula.
CiU és l'únic grup que s'ha oposat al projecte des que es va anunciar, fa tres mesos. Inicialment el PP havia celebrat que s'hagués pres una decisió sobre un equipament que ha de permetre clausurar les obsoletes i col·lapsades instal·lacions de l'actual gossera, a la carretera de l'Arrabassada. Tampoc Esquerra, almenys públicament, havia fet retrets a l'aposta pel parc de l'Oreneta. Sí que ho havia fet en privat, segons admeten fonts de l'equip de govern, bàsicament per la possibilitat que el pla afecti el corredor biològic de Collserola.
Si no sorgeix cap problema tècnic d’última hora, d’aquí a quatre mesos les aixetes d’una part dels habitants de Barcelona i la seva àrea metropolitana rebran les primeres gotes d’aigua de mar. Serà el resultat de l’entrada en servei de la dessalinitzadora del Prat de Llobregat, el projecte d’abastament d’aigua a l’àrea de Barcelona més important dels últims 30 anys (la potabilitzadora d’Abrera va entrar en funcionament el 1980). L’aigua captada a tres quilòmetres de la costa i dessalinitzada a la planta situada al costat de la nova desembocadura del Llobregat serà conduïda fins als dipòsits de Fontsanta, on es barrejarà amb altres fonts de subministrament abans d’arribar a les aixetes de la zona sud de Barcelona.
“Les obres estan molt avançades. A l’abril s’iniciarà un període de tres mesos de proves i confiem que a principis de juny es posi en marxa la planta”, ha explicat Joan Compte, gerent d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL), l’empresa pública que ha encarregat l’execució del projecte. L’obra està sent executada per la unió temporal d’empresa (UTE) formada per Agbar, Degremont i Dragados amb un pressupost de 158,6 milions d’euros.
Compte detalla que les canonades que portaran l’aigua de mar fins a la dessalinitzadora estan completades, mentre que la planta de bombeig i la canonada entre aquesta planta i el dipòsit de la Fontsanta estaran acabades a finals de març. L’obra civil de la planta està completada en un 90%, i s’espera que els equips s’acabaran de muntar a l’abril. També es calcula que Red Eléctrica de España completarà la xarxa de subministrament i la subestació elèctrica a finals de febrer. La urbanització de la planta s’acabarà entre maig i juny, indica Compte.
Més bon gust, igual preu L’entrada en servei de la dessalinitzadora del Prat i les millores introduïdes en les potabilitzadores d’Abrera i Sant Joan Despí suposaran una millora substancial en el gust de l’aigua de les zones afectades.
L’any 2010, quan es completi la canonada entre el dipòsit de Fontsanta i la Trinitat, l’aigua de la dessalinitzadora arribarà també a la part nord de la ciutat. Amb aquesta connexió, la Generalitat podrà iniciar el procés de reducció de l’ús de l’aigua de la conca del Ter a l’àrea de Barcelona.
La dessalinitzadora del Prat havia d’entrar en funcionament, en principi, al gener d’aquest any. Els retards en l’aprovació dels ajuts de la Unió Europea (que aportarà el 75% de la inversió inicial) i en l’adjudicació del projecte van endarrerir l’inici i la finalització de les obres.
MundoGeo 28/01/2009
http://www.mundogeo.com.br/noticias-diarias.php?id_noticia=12800&lang_id=2
Mapas del geografo Elisée Reclus se encuentran disponibles en archivo digital
Todos los mapas, tipos y vistas de los capítulos Colombia y Panamá de la Nueva
Geografía Universal (1891 y 1893), del geografo y anarquista francés Elisée
Reclus (1830-1903) se encuentran disponibles en un maravilloso archivo digital
ideado y desarrollado por David Ramirez, estudiante de la Maestria en Geografía
Humana de la Universidad de Sao Paolo, Brasil.
El archivo además contiene información clave sobre el personaje, incluyendo
acceso libre a Bibliografía sobre Reclus y sobre su relacíon con Colombia, en
particular con Francisco Javier Vergara y Velasco (1810-1914) de quien David
Ramirez ha estructurado otro achivo digital, que incluye el Atlas completo de
Geografía Colombiana de 1810, entre otros materiales de inmenso valor para la
geografía colombiana.
De particular interés resultan las cartas que Reclus envío Vergara y Velasco que
se encuentran publicadas y transcritas en ambas páginas.
+Informaciones
http://reclus.wordpress.com
participa en la millora i conservació dels nostres rius
Acció
Arriba la tercera edició del Fem Dissabte!
De nou ens adrecem a vosaltres per presentar-vos la tercera edició del Fem Dissabte!, que enguany es realitzarà el 28 de març.
Com bé sabeu, l´any 2007 en el marc del desè aniversari de l´entitat, vam impulsar la iniciativa Fem dissabte! -neteja coordinada i col·lectiva de diferents trams de riu a -amb un notable èxit de participació i de repercussió. Aquesta activitat va tornar-se a realitzar l'any passat, incrementant el nombre de municipis participants fins a arribar a la xifra de 18 localitats.
Enguany estem treballant per tornar a dur a terme aquesta iniciativa.
Si esteu interessats en participar-hi, podeu posar-vos en contacte amb nosaltres a comunicacio@....
El 28 de març Fes Dissabte amb el Projecte Rius!
Projectes
Rius de Paraules
"Rius de Paraules" és una iniciativa d´Associació Hàbitats - Projecte Rius i sorgeix del buit observat en el camp de la llengua i el riu, és a dir, les diverses formes d´anomenar elements vinculats al riu.
L´objectiu d´aquest projecte és la recuperació i recopilació del patrimoni i riquesa lingüística, lexicogràfica i cultural vinculada als nostres rius, deixant constància de la varietat i diversitat de formes del català al llarg del territori del Principat. Es tracta, en resum, de recuperar en la mesura del possible la cultura popular lligada als espais fluvials del nostre país.
Novetats de la Xarxa Projecte Rius El passat dijous 22 de gener el Proyecto Ríos-Cantàbria (membres de la Xarxa Projecte Rius) va presentar el primer Informe Anual sobre l´estat dels rius a Cantàbria.
En l´acte hi assistiren nombrosos grups de voluntaris que havien participat en la recollida de dades així com algunes autoritats de Cantàbria. L´informe destacava per la seva alta participació de voluntaris, més de 800 persones, i posà de manifest els principals problemes als que els rius de la regió han de fer front.
Ja estan en marxa les primeres actuacions de recuperació i millora de la riera de Vallvidrera
El Projecte de Gestió Participada de la riera de Vallvidrera, en què el Projecte Rius forma part del Grup Impulsor, comença una nova fase molt esperada, l´aplicació de la proposta de mesures resultant del procés participatiu iniciat el 2007 i que es va concretar i validar per les administracions competents en la sessió de retorn el passat 2008.
Les actuacions que s´han iniciat el 2009,formen part d´un projecte de restauració de la riera, promogut pel Consorci del Parc de Collserola i que ha rebut una subvenció de l´ACA, la qual ha servit per cofinançar les despeses de les actuacions plantejades.
El estancamiento del mercado hunde los visados de vivienda El sector inmobiliario español acumula un millón de pisos sin vender AGENCIAS / ELPAÍS.com - Madrid - 29/01/2009 La acumulación de stock provocada por el descenso en las ventas de pisos está obligando a las promotoras y constructoras a revisar sus proyectos y tirar de tijera para hacer frente a un 2009 que se prevé más que difícil. Así, tras conocerse ayer que las inmobiliarias cerraron 2008 con 1,05 millones de viviendas nuevas sin vender en España, hoy el Ministerio de Fomento ha publicado que los visados autorizados de obra nueva para uso residencial han caído un 59,9% entre enero y noviembre de 2008, hasta las 247.446 unidades.
Según los datos de los colegios de arquitectos que recoge el departamento dirigido por Magdalena Álvarez, este descenso es es fruto sobre todo de la fuerte bajada, del 62,3%, en las viviendas en bloque. En concreto, en los once primeros meses del pasado ejercicio en esta tipología residencial se han visado 197.023, mientras que en las viviendas unifamiliares el descenso ha sido de un 47%, hasta las 50.417 unidades.
De hecho, noviembre ha sido el mes en que menos pisos se visaron en 2008, a falta de conocer el dato de diciembre, con 15.377 (12.215 de viviendas en bloque y 3.162 unifamiliares), lo que supone un descenso del 65,2% respecto al mismo mes de 2007 y el peor dato en dos décadas.
De cara al futuro, el avance de un informe de José García-Montalvo, catedrático de Economía Aplicada de la Universidad Pompeu Fabra, presentado ayer en la Fundación de las Cajas de Ahorros (Funcas) advierte que de seguir el ritmo medio de ventas del año pasado, en constante decrecimiento, las empresas tardarán tres años y un mes en deshacerse de todo este volumen de pisos, según informa Lluís Pellicer.
Los datos de visados son uno más de los que vienen a reflejar la severa crisis que está viviendo el sector inmobiliario español. Su descenso fue ya patente en 2007, cuando se alcanzó la cifra más baja desde 2003. En 2007, los visados autorizados alcanzaron las 651.427 unidades, un 24,7% menos que en 2006. En 2003 se visaron para construir 636.332 viviendas. Desde entonces la cifra no dejó de crecer año tras año, y llegó a su punto culminante en 2006, con 865.561 certificados autorizados.
Urbanisme aprova la creació de prop de mil pisos a l'Avellaneda i el Mas Marroc de Girona
La comissió ha suspès la construcció d'un hotel al Trabuc d'Empuriabrava
MONTSE BARRERA. Girona La comissió d'Urbanisme de Girona va aprovar ahir la creació de 910 habitatges als sectors de l'Avellaneda i Mas Marroc, la meitat dels quals de protecció oficial, i permet així tirar endavant dues àrees residencials estratègiques (ARE) al sud de la ciutat. La comissió va aprovar també el pla especial del parc de les hortes i deveses de Salt, i la instal·lació de la planta de formigó situada a tocar de la riera Marroc. En canvi, va suspendre la creació d'un hotel a la zona del Trabuc d'Empuriabrava.
Girona ja té llum verd per a la creació de les dues àrees residencials estratègiques (ARE), les quals preveuen la creació d'un total de 910 habitatges: 522 al sector de l'Avellaneda –a la zona entre la carretera de Barcelona, la C-65 i el club de tennis de Palau– i 388 més al Mas Marroc –una peça de terreny que limita amb Salt i Vilablareix, a prop del Mas Xirgu–. La meitat d'aquests habitatges seran de protecció oficial. Aquestes ARE, que són una eina de la Generalitat i una de les principals actuacions de xoc per posar ràpidament al mercat habitatge protegit, podran tirar endavant perquè ja hauran passat els tràmits previs.
Així mateix, la comissió va suspendre la modificació del pla general de Castelló d'Empúries per a la creació d'un hotel de baixos més quatre plantes a la zona del Trabuc d'Empuriabrava, ja que considera que la proposta comporta la inclusió d'edificabilitat en un espai lliure sense que es compensi prou. També va suspendre el catàleg de masies i cases rurals presentat per aquest municipi, ja que considera que cal ajustar alguns temes i demana més concreció en la normativa i que separi les masies de les cases en sòl no urbanitzable. En canvi, sí que va donar llum verd al nou pavelló esportiu i a ajustaments en edificis del nucli antic de Castelló.
Banyoles - Modificació del pla general entorn del nucli antic, que unifica la ronda del costat del monestir i preserva l'antiga muralla
Banyoles - Aprovació del pla especial del nucli antic
Salt - Modificació del pla especial urbanístic de les hortes i deveses
Salt - Autorització provisional per a la instal·lació d'una planta de formigó per a les obres del TAV al sector Vallvera Sitjar
Castelló d'Empúries - Suspensió del catàleg de masies i cases rurals per falta de concreció en la normativa
Vilafant - Aprovació del pla parcial Rec Susanna, que inclou 550 habitatges
Peralada - Aprovació de la instal·lació d'una torre per mesurar el vent
Figueres - Aprovació del pla urbanístic per a l'abastament d'aigua en alta fins al centre penitenciari del puig de les Basses
El departament d’Interior enllestirà al llarg d’aquest any un pla de protecció específic que s’activarà en cas de temporals de vent. Les ratxes superiors als 100 km/h i generalitzades a tot el país van obligar a activar, aquest passat cap de setmana, el pla de protecció civil de Catalunya (Procicat) per primera vegada a causa del vent.
Això juntament amb l’advertència de diversos meteoròlegs que les fortes ventades seran cada vegada més habituals, ha posat sobre la taula del departament dirigit per Joan Saura la necessitat d’elaborar un pla específic per als temporals de vent, tal com existeix per les nevades (Neucat) o per les inundacions (Inuncat).
Aquesta decisió, però, no significa que Interior consideri que es va actuar incorrectament. “El Procicat és un pla multirisc que s’activa si una situació de risc no disposa d’un pla concret”, explica Montserrat Font, cap de servei de Gestió del Risc i de Planificació del departament. “Vam activar l’alerta amb suficient antelació perquè tothom estigués preparat, però ens vam trobar amb Ajuntaments que fins dissabte mateix no van activar el pla municipal”.
Font també insisteix que no es va passar a situació d’emergència únicament pel tràgic accident de Sant Boi sinó perquè en aquell moment “la situació a tot el país era complicada amb sinistres, trens que no funcionaven, etc.”.
Tot i que amb el Procicat n’hi hauria d’haver prou, ara els responsables d’Interior consideren necessari que aquest fenomen meteorològic tingui un equivalent al Neucat. “Els meteoròlegs estan dient que les ventades fortes seran més habituals a Catalunya. És com els tornados, que abans gairebé no es veien i des de fa dos anys les mànegues de vent són habituals en indrets com el Maresme o la Costa Brava”, argumenta la cap de gestió del risc i de planificació.
El paper dels municipis Encara que és aviat per parlar de continguts específics del futur pla de protecció, és clar que s’incidirà en l’autoprotecció. En aquestes situacions de risc, “hi ha una part important que depèn del ciutadà i dels municipis que s’han de fer cura d’elements perillosos del mobiliari urbà, tal com vam alertar divendres”, assegura Font.
Pel que fa a la comunicació efectiva de la situació d’alerta, la cap de gestió del risc i de planificació considera que s’ha de millorar, però el més important és que s’ha de guanyar en credibilitat. “Abans quan s’activava el Neucat hi havia queixes de les estacions d’esquí, ara la gent surt a comprar cadenes i això és el que hem d’aconseguir amb el vent”. En l’àmbit més general, Font també augura canvis en la normativa de construcció.
Les Claus
El sentit comú de l’Empordà
Si hi ha alguna zona de Catalunya acostumada a conviure amb vents que sovint superen els 100 km/h, aquesta és l’Alt Empordà. La comarca no disposa de cap normativa específica de la resistència que han de tenir els edificis de nova construcció al vent. “El que fem servir és la lògica”, explica l’arquitecte Jordi Rimbau. “L’únic que diu la llei estatal és que com que és una zona exposada a vendavals, la resistència ha de ser de 150 km/h”, afegeix. Aquest sentit comú passa per collar millor les estructures que queden més exposades al vent. Per exemple, les teules s’acostumen a fixar amb morter, cosa que no se sol fer a la resta del territori català. També s’evita construir edificis amb obertures a la façana nord perquè una tramuntanada els podria tirar a terra.
Els primers que són conscients dels efectes devastadors d’un vendaval són els ajuntaments. A Llançà fa sis mesos que van canviar el sostre del pavelló municipal. “Les principals directrius que es van donar als tècnics són que el collessin bé i que es fessin totes les proves necessàries per comprovar la resistència”, admet l’alcalde i president del Consell Comarcal, Pere Vila.
EL PAÍS 29.01.09
Los meteorólogos desmienten a Montilla: alertaron a tiempo del vendaval
El presidente rectifica por la tarde sus críticas a la precisión de las previsiones
F. ARROYO / A. MISSÉ- Barcelona / Bruselas - 29/01/2009
El Servicio Meteorológico de Cataluña (Meteocat) anunció el viernes que se acercaba un vendaval con tiempo suficiente y acertando en las previsiones. Así lo afirmó ayer Eliseo Vilaclara, jefe de predicciones de ese servicio, dependiente del Departamento de Medio Ambiente, cuyo titular es Francesc Baltasar. Vilaclara discrepaba ni más ni menos que de su jefe máximo, el presidente del Gobierno catalán, José Montilla, quien horas antes había sugerido en televisión que si las medidas tomadas fueron tímidas fue porque estaban en consonancia con la información meteorológica disponible. Según Montilla, no se actuó "con la precisión necesaria, pero sí con la precisión de la información que se disponía de meteorología". Por la tarde, en Bruselas, Montilla rectificó: elogió a los meteorólogos y a Protección Civil, y admitió que habría que cambiar los protocolos de actuación en caso de viento.
Meteocat suministró el viernes un exacto listado de previsiones sobre el viento
"Yo no voy a polemizar con nadie", dijo a este diario Vilaclara, "me limitaré a dar hechos que demuestran lo que es una evidencia: que los avisos y las predicciones fueron muy precisos". El Servicio Meteorológico de Cataluña remitió la información al Centro de Emergencias (Cecat), dependiente de Interior, que reenvió la información a los ayuntamientos para que tomaran las medidas que creyeran oportunas.
Vilaclara recibió ayer el espaldarazo de la Universidad: Jeroni Lorente, catedrático de Meteorología de la Universidad de Barcelona, calificó las previsiones de "muy acertadas". "Por mi profesión, soy un forofo de las previsiones y puedo asegurar que las relativas al viento acertaron tanto en valores de fuerza como en ubicación territorial".
La información remitida por Meteocat a Interior anunciaba en qué comarcas catalanas se preveían fuertes rachas de viento. Meteocat tiene cinco comarcas calificadas de ventosas (los Empordà, el Baix Camp, Baix Ebre y Montsià) donde los valores de alertas son mucho más altos que la media. Para el resto de Cataluña facilitó previsiones de dos tipos. En unas comarcas era previsiones que hubiera situaciones denominadas "umbral uno", es decir, rachas de viento por encima de 25 metros por segundo (90 kilómetros por hora) e inferiores a 35 metros por segundo (126 kilómetros por hora). La segunda cifra señala el "umbral dos". En esa situación se hallaban 17 comarcas. Para las cinco más ventosas el "umbral dos" se sitúa en 162 kilómetros por hora.
Ni una sola de las previsiones de Meteocat fue superada por la realidad.
En el caso específico del Baix Llobregat, la previsión señalaba ráfagas superiores a 90 kilómetros y por debajo de los 126. La estación de Vallirana registró rachas de 115,6 kilómetros y en Viladecans se alcanzaron los 122,2 kilómetros, según Medio Ambiente.
El Cecat envió dos tipos de avisos a los ayuntamientos: uno el viernes, anunciando fuertes vientos para el sábado, y otro el sábado a las 16.00, horas después del accidente de Sant Boi, en el que recomendaba la suspensión de actividades deportivas al aire libre, decisión que compete a los ayuntamientos. El primer aviso no incluía esta recomendación.
La presidenta del Consejo Comarcal de Baix Llobregat, la socialista Rosa Boladeras, sostuvo ayer que la información técnica remitida por la Generalitat a los ayuntamientos era "adecuada y suficiente".
"Lo que ocurrió", añadió Boladeras, "es que, por desgracia, tenemos experiencia en incendios e inundaciones, pero no en viento. Este episodio tiene que hacer que aprendamos algo más".
Llena descarta declarar zona catastrófica algunas áreas agrícolas
EFE- Barcelona - 29/01/2009
El consejero de Agricultura, Joaquim Llena, descartó ayer que se vaya a declarar zona catastrófica algunas demarcaciones debido al temporal de viento como demanda el sindicato agrario Unió de Pagesos.
En declaraciones a TV-3, Llena afirmó que "no se cumplen los requisitos" y añadió que los agricultores "deben poner énfasis en lo que pueden resolver, como el recurso a las compañías aseguradoras". Precisó que hay que intentar que el sector agrario "tenga una producción y consumo estables". Llena cargó contra las reivindicaciones de Unió de Pagesos diciendo que "se miran demasiado el ombligo" y "ven a la Administración como el gran adversario" cuando, según Llena, la Generalitat "ha hecho lo que debía".
El Estado no cubrirá los daños en el Baix Llobregat
S. DEL ARCO- Barcelona - 29/01/2009
El Consorcio de Compensación de Seguros no cubrirá los daños producidos por el temporal de viento del pasado fin de semana en ninguna localidad del Baix Llobregat, informó ayer la entidad. El Consorcio, entidad pública dependiente del Ministerio de Economía, y que en parte se financia con cuotas procedentes de las compañías privadas, sólo asume los perjuicios ocasionados por los vientos con una fuerza superior a los 135 kilómetros por hora. En el Baix Llobregat no se registraron velocidades tan altas. En Vallirana es donde el viento sopló más fuerte y lo hizo a 115,6 kilómetros por hora.
En la provincia de Barcelona, el Consorcio cubre varias localidades del Anoia, como Òdena, Igualada, La Pobla de Claramunt y Vilanova del Camí, y del Berguedà (Bagà, Castellar de n'Hug y Guardiola de Berguedà) y en muchas otras de Girona, Lleida y Tarragona. Se puede consultar el listado en su página web: consorseguros.es.
El director general del Consorcio, Ignacio Machetti, explicó ayer que el siguiente paso es que los peritos se trasladen para que evalúen in situ los daños ocasionados, proceso que puede demorarse entre dos y tres meses. Machetti recomienda que los afectados reparen los perjuicios y que conserven las facturas y las fotografías.
EL PUNT 29.01.09
La recomanació del govern d'anul·lar actes va arribar a alguns pobles després de la ventada
Diversos alcaldes acusen l'executiu d'haver subministrat la informació sobre el temporal malament i amb retard
RICARD PALOU. Barcelona La recomanació que el govern va enviar dissabte per fax als ajuntaments perquè valoressin la possibilitat de suspendre els actes programats a l'aire lliure va arribar a algunes poblacions quan la ventada ja havia passat i les seves conseqüències eren inevitables. Ho demostra el fax rebut per l'Ajuntament de Sant Quirze (Vallès Occidental) prop de la mitjanit de dissabte a diumenge, i ho certifica l'enuig de molts alcaldes, que acusen l'executiu d'haver-los facilitat la informació tard i malament. Ahir, però, el Departament d'Interior va negar aquesta situació i va assegurar que divendres es van enviar els avisos –via fax, e–mail i, en el cas de les poblacions amb risc de vents més forts, també via telefònica– alertant de la previsió de ventades i fent les pertinents recomanacions
Avisos poc concrets i recomanacions rebudes tard. O molt tard. A les quatre de la tarda de dissabte, cinc hores després de la tragèdia de Sant Boi i quan mig país ja estava sumit en el caos, la direcció general de Protecció Civil, organisme adscrit al Departament d'Interior, va emetre un avís recomanant-los la suspensió de les activitats a l'aire lliure. En alguns casos, com en el de Sant Cugat, el fax va arribar minuts més tard, però ja feia hores que l'equip de govern havia decidit fer tancar les instal·lacions esportives. En altres ajuntaments, com el de Sant Quirze –vegeu gràfic– o el de les Cabanyes, a l'Alt Penedès, el fax no es va rebre fins a gairebé la mitjanit, quan la ventada ja era història i el seu rastre, devastador. Encara queda un últim grup d'ajuntaments en què la recomanació del govern no va arribar mai, perquè no tenien llum.
INDIGNACIÓ EVIDENT La indignació dels alcaldes d'aquestes i de moltes altres poblacions es va fer evident ahir. Els dels municipis integrats al Consell Comarcal del Tarragonès, per exemple, van denunciar l'«absoluta falta d'informació» sobre la ventada. El president d'aquest organisme, Eudald Roca, va assegurar que el primer avís de la ventada es va rebre «a través d'un fax la tarda de divendres, quan les oficines municipals ja eren tancades». Aquesta situació es va reproduir en ajuntaments d'altres demarcacions com el de Sant Boi, tal com va reconèixer ahir l'alcalde de la població, Jaume Bosch.
De fet, són majoria els responsables municipals consultats que admeten que la informació real sobre l'alerta la van rebre a través de la televisió i la ràdio. Alguns dels que van rebre l'avís reconeixen que, després de llegir-lo, no van tenir la sensació d'enfrontar-se a un temporal de vent de les característiques del que es va viure dissabte. «Em dol haver de recordar que els alcaldes tenen l'obligació de garantir la seguretat dels seus veïns i per això els cal la necessària informació abans, durant i després d'una alerta», va reclamar el president del Consell Comarcal del Tarragonès, que va demanar que el govern plantegi la possibilitat de comunicar-se amb els alcaldes a través de trucades al mòbil o de missatges SMS. Roca considera «irònic» que els avisos i les recomanacions s'enviessin per sistemes com el fax o el correu electrònic, que queden inutilitzats quan no hi ha llum.
INTERIOR HO NEGA El Departament d'Interior va negar ahir que els avisos arribessin tard a cap municipi, tret d'algun de la demarcació de Lleida on no hi havia previsió de vent fort. Segons Interior, divendres des de Protecció Civil i via fax i correu electrònic es va alertar els ajuntaments dels municipis amb risc de ventades. Als municipis amb previsió de vents superiors als 90 km/h i inferiors a 126 km/h se'ls va avisar via fax i via correu electrònic, segons Interior, i als que tenien risc de vents de més de 126 km/h també per via telefònica. (Informació elaborada per Azahara Palomares, Cati Morell, Laura Marín, Lluís Martínez, Teresa Márquez, Emma Ansola i Marc Cornet).
Els meteoròlegs defensen la previsió, «imprecisa» per Montilla
XAVIER MIRÓ. Barcelona El president de la Generalitat, José Montilla (PSC), va defensar ahir al matí en una entrevista a Antena 3 que Protecció Civil va actuar correctament i que es va alertar la població però va admetre que «segurament no amb la precisió necessària, però sí amb la precisió de la informació» meteorològica de què es disposava. Qui fa la previsió del govern català és el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), organisme que depèn de la conselleria de Medi Ambient, en mans d'ICV. En declaracions a la tarda a l'agència Efe, el cap de prediccions del SMC, Eliseu Vilaclara, defensava la feina feta afirmant que «les prediccions i els nivells d'alerta decretats pel temporal es corresponen amb les velocitats del vent registrades» i va denunciar que se sentien «atacats per alguns mitjans de comunicació». A més, Vilaclara no s'estava de dir que la funció del seu servei és «advertir però no posar els mecanismes de seguretat necessaris», en referència a les mesures adoptades pel govern per afrontar l'alerta, que depenen en primera instància de la conselleria d'Interior, en mans també d'ICV, i del president en cas que aquest ho decideixi. El SMC explicava ahir que a dos quarts d'onze del matí de divendres emetia el primer avís «de risc per vent» en nivell 1 –vents superiors als 90 km/h – arreu i en nivell 2 –superiors a 126 km/h– a l'Empordà, el Baix Camp, el Montsià i el Baix Ebre. Interior, a les quatre de la tarda del mateix divendres, activava la fase d'alerta del pla de Protecció Civil de Catalunya pel risc de «forts vents». S'hi deia que existia la possibilitat que les ratxes de vent superessin els 162 km/h a l'Alt Empordà, el Baix Ebre i el Baix Camp. L'activació d'alerta incloïa extremar les precaucions als ports i «també als municipis en relació amb el mobiliari urbà». Als municipis se'ls recomanava «aplicar les mesures específiques en relació amb el mobiliari urbà, enllumenat dels carrers, motos i cotxes aparcats, grues, contenidors i arbrat en general». Ahir a la tarda i des de Brussel·les, el president Montilla va defensar els serveis d'emergència i també els meteorològics i va afegir que el SMC «no és un centre de càlcul». Tant el servei meteorològic com Protecció Civil van seguir els protocols i potser el que caldrà és canviar-los, va concloure. El que és segur és que tant el SMC com Interior van referir-se sempre al temporal com a «forts vents» i en cap cas es van utilitzar les denominacions de ciclogènesis, cicló no tropical o bomba meteorològica amb què sí van treballar els governs gallec i basc ja el dia abans.
Endesa eleva a 25 milions el cost de la reparació de les xarxes elèctriques del Baix Llobregat
Endesa ha elevat a 25 milions d'euros el cost de la reparació dels danys causats en les línies elèctriques del Baix Llobregat, provocats pel fort temporal de vent registrat dissabte passat. El director general de la companyia elèctrica a Catalunya, Josep Maria Rovira, va reiterar ahir que les xarxes elèctriques hauran d'instal·lar-se de nou, ja que els arbres hi van caure a sobre. Rovira va avançar que la reparació es farà en dues fases: primer, es prestarà servei de manera provisional i, posteriorment, es repararà la xarxa elèctrica.
Ara, el més important és «netejar els carrers perquè els serveis puguin arribar fins on hi ha la instal·lació», va explicar ahir el director de la companyia en una visita a les zones afectades acompanyat del director general d'Energia i Mines de la Generalitat, Agustí Maure, i l'alcaldessa de Torrelles de Llobregat, Glòria Matas.
Maure, per la seva part, va destacar el treball de les empreses subministradores. «Ho han fet bé a pesar del sofriment que la situació ha provocat entre els veïns afectats», va afirmar.
2.000 ABONATS SENSE LLUM El director general d'Endesa a Catalunya va explicar que encara hi ha 2.000 persones sense subministrament elèctric al Baix Llobregat, especialment a la zona central. «Tenint en compte que inicialment eren unes 200.000 persones i que les condicions eren excepcionals, estem satisfets de la resposta», va dir Rovira, que va indicar que encara no es pot donar una data per al restabliment del servei.
L'alcaldessa de Torrelles de Llobregat va criticar que fins al dilluns dia 26 els operaris de les companyies elèctrica i telefònica no s'havien desplaçat al municipi. A més, va remarcar la tasca dels voluntaris que dissabte van col·laborar en l'adequació de camins.
Bon dia i discuples per abançat (jeje, mal inici, no?)
Bé, com us he comentat algun cop a traves de la llista, sabeu que la meva opinió al respecte el desplegament argumental sobre una organització territorial amb una vegueria del penedès. Per mi els arguments emprats des de els promotors a l'Anoia (no parlo dels vilafranquins, vilanovins, etc.) que inclogui l'anoia és interessat, demagog, banal, poc realista, etc.
Notis, per no ofendre sensibilitats, que estic criticant el desplegament argumental dels anoiencs que la defensen.
TAmbre sabreu que soc critic amb alguns titulars de premsa i també sabreu que en alguna ocasió he insinuat interessos molt particulars i concrets, interessos empresarials en que l'anoia formés part d'aquesta vegueria.
Per contextualitzar el debat, m'agradaria parlar de un cas concret, amb moltissima incidència i penetració social a l'ANoia.
Us ho dic sincerament, crec que, un dels projectes empresarials més interessats en una anoia penedenca és justament el grup de comunicació de La Veu de l'Anoia, que tradicionalment ha competit amb Regió 7 (el diari de la catalunya central, jeje) a l’àmbit comarcal anoienc.
Un dels productes del seu projecte empresarial es el diari gratuït de l'Extra, sobre el que fa temps s'estava plantejant un canvi.
Fa pocs dies, es va publicar el primer numero refundat, que com estava previst des de feia temps, té un abast territorial totalment coincident amb la "potencial" Vegueria del Penedès.
Vull deixar clar aixó per que tot el reso mediàtic que està tenint aquest moviment cívic a Igualada i la resta de la comarca que demana una vegueria per al Penedès, va sorgir pràcticament en exclusivitat des de un dels components de la plataforma més actius, en Jaume Single, i pesos pesats (tot i que amb alts i baixos que ara no venen al cas) del grup de comunicacions La Veu de l'Anoia. Notis que el cap de Jaume single, el senyor Castells, és un convergent igualadí dels “de tota la vida”, amb relacions evidents amb Flora Sanabra, ex candidata a la alcaldia de Igualada per CiU.
Puc posar noms i cognoms donat que al menys, ells tampoc se n’amaguen, cosa que em sembla més respectable que amagar-se sota una suposada objectivitat periodística, com fan d’altres.
Notis, que la capçalera del diari inclou el logo de la plataforma per una vegueria propia. Em recorda molt a la foto que en la convenció comarcal de CiU, per triar nous representants, es van fer amb dos pancartes, la de CiU i la de la plataforma pro-vegueria. Hi dic, per que es important recordar el component polític que tenen i han de tenir les coses, que de discursos a-politics que en diuen, altament carregats de política abunden arreu.
La campanya ha estat intensa, ara els igualadins que creiem més important i coherent i necessaria la unitat administrativa de la RMB som una mena de venuts del govern i uns anti catalistes que ho volem omplir tot de ciment. Pues deu ser això, i deu ser que darrera la campanya a l'Anoia no hi ha un projecte d'empresa i un interès individual, amb un exid admirable.
La veritat, és que aquest exemple m'encanta, es més que útil per explicar com de important son les relacions de poder en la formació del territori. No podeu dir que no. Us imagineu ara un referèndum a la comarca de l'ANoia que preguntes, com va fer Pau Vila amb les comarques i per als ajuntaments, a quina vegueria creu vostè que pertany el seu municipi?? Crec que òbviament, la gent diria el Penedès. Quelcom semblant es va trobar la Ponència de la divisió territorial amb l'enquesta, no??
EN la meva opinió, no penso discutir la existència de la vegueria del Penedès com a realitat geogràfica o com en vulguem dir, simplement crec que per a Catalunya podria ser més important reconèixer administrativament les dos realitats metropolitanes com son la RMB i el camp de Tarragona. Però es una simple opinió.
I respecte la inclusió de l'Anoia, es que no se ni per on començar. Realment, s'insisteix en la cerca de un passat medieval que, a més de ser del tot inexacte tal i com s'està exposant per tota la comarca a traves del diari, trobo que està fora de lloc. I en cas de que no estigues fora de lloc, proposo llabors aprovar un mapa amb la vegueria de la Segarra i en el que Igualada formi part de Barcelona (Barcelona la ciutat, com a carrer vull dir, proposo que Igualada torni a ser carrer de Barcelona, per dir algo).
No se, es que FLIPO en que es posi com a argument que la carretera de Igualada a Manresa historicament hagi estat una tifarada, com si la carretera de igualada a Vilafranca no ho hagués estat també... tots els igualadins recorden que els marejos i bomitades de carretera per anar a la platja de Vilanova (una costum molt igualadina)... no se, es que a mi aquesta mena de arguments no em semblen arguments, em sembla xarrameca, com a molt.
Ens parlen de lligams històrics, de que “la gent de igualada va cap a vilafranca” (una cosa que es diu pero no es perd ni una ratlla a demostrar-ho), pero si es per lligams, demaneu anar a la RMB!!!! Ens movem en el camp de la opinió i aquesta s'eleva a fet amb una lleueressa que m'esgarrifa.
Peró no vull entrar en aquests temes per que llabors em sortirien 20 mòduls de post. ;)
Espero que en cas de que m'estigui equivocant amb el meu plantejament incendiari m'ho feu notar i m'agradaria que quedés molt clar, que respecto molt la voluntat dels que legítimament creuen que per a Catalunya (espero que pensin a escala catalana) es millor que existeixi la vegueria del Penedès, amb o sense l'Anoia, per que el que jo vinc a criticar o a intentar posar de relleu son els interessos particulars localitzats a l'Anoia i a reclamar que cal incorporar en els nostres anàlisis territorials la component "relacions de poder".
Però no em feu massa cas... ;)
Salut i temps
(per cert, estic més guasson del que sembla en el text, jejeje, tot i que no se si darrerament el que estic fent és un suïcidi públic... ufff, ja em passarà factura... em veig treballant d’adober...)
Ah, us deixo amb un intercanci de cartes al director que reflexa prou bé el tema. No connec a la familia miquel aquesta, pero al menys tenen esperit critic, cosa que falta.
l'Extra 28/01/2009
L’Extra i la vegueria
Penedès....
AGUSTÍ MIQUEL I FAMÍLIA
Igualada (Anoia)
Després d’haver fet una ullada a l’últim
exemplar de L’Extra, hem pogut copsar la
deriva que està prenent cap al Penedès.
Dóna per fet que l’Anoia s’inclou a la vegueria
amb el Garraf i els dos Penedès.
Això encara no està ni votat pel poble ni
pels seus governants i, per altra banda,
som molts els que no volem de cap manera
passar a formar part d’una vegueria
Penedès.
Posats a triar preferim la Catalunya Central,
amb el Berguedà, el Bages i Osona (
i el Solsonès ). Creiem que són molts més
els punts de coincidència culturals, històrics,
industrials i de proximitat.
Igualada i l’Anoia són geogràficament
Catalunya central... només cal mirar un
mapa per veure-ho. Què és el que ens
vincula cap al Penedès?
Quin interès ens/us mou per tirar cap al
mar i la vinya, dues coses que són poc de
l’Anoia? Per què tant missatge subliminal,
per anar fent veure a la gent que això ja
és un fet?
Espero que es prengui aquest missatge,
com una crítica constructiva i no personal...
de part d’uns lectors de L’Extra.
... I la nostra resposta
GRUP PROMOTOR DE L’EXTRA
Benvolgut senyor Miquel i família,
Abans de tot moltes gràcies per la seva
carta, neta i clara, on expressa la seva opinió
constructiva, que ens dóna l’oportunitat
d’exposar-li les motivacions i la lògica
de la nostra proposta editorial, perquè
nosaltres només editem un periòdic. Cerquem
donar un servei als lectors i ho fem
amb aquest esperit.
Les vegueries són les demarcacions territorials
històriques de Catalunya. D’origen
medieval, existiren des del segle XII fins el
XVIII, quan es van substituir pels corregiments
i més tard per les províncies. Ara
l’Estatut vol retornar aquesta institució.
Això és l’únic que s’ha votat, malgrat no
sabem si s’acabaran desplegant, perquè
el Tribunal Constitucional sembla que hi
vol posar cullerada i també perquè, si es
tiressin endavant aquestes noves institucions,
comportaria la desaparició de les
diputacions, amb tot el que políticament
això representa.
Ningú ha votat la composició de les vegueries,
ni quantes n’hi ha d’haver. Però sí
que hi ha polítics que hi treballen per configurar-
D'acord amb la primera part de l'article. EL "meliquisme" imperant avui dia fa por. La gent només parla de drets "Jo pago els meus impostos", "Tinc dret a escollir escola, córrer a més de 80 per hora, aparcar a la porta de casa meva...". Ningú es planteja quin és el cost real de les seves accions, dels serveis als que accedeix.
El que no té ni cap ni peus de l'article és que primer parli d'autosuficiència (alimentària, energètica i d'aigua) i plantegi que per reduir la primera calgui augmentar els regadius. Com el DARP es surti amb la seva i augmenti l'extensió agrària dedicada a regadiu l'estalvi d'aigua històric aconseguit a zones urbanes el darrer any haurà quedat en no res.
--- El mar, 27/1/09, MARRAC@... <MARRAC@...> escribió:
De: MARRAC@... <MARRAC@...> Asunto: [territori] Sí al meu jardí Para: territori@yahoogroups.com Fecha: martes, 27 enero, 2009 1:10
El Periódico de Catalunya, 27/01/2009
Sí al meu jardí
Estem passant d'un país real de deures i drets a un d'irreal en què només hi ha drets
FRANCESC Reguant (Economista)
S'ha dit que Catalunya és el territori europeu amb més moviments nimby (Not In My Back Yard, és a dir, no al meu pati del darrere). Si es vol construir una presó en una ciutat, s'organitza una plataforma perquè aquesta no es construeixi en aquesta localitat; no es qüestiona que hi ha d'haver presons, simplement es tracta que s'ubiqui en qualsevol altre lloc. Passa el mateix amb un centre d'atenció a drogoaddictes, una carretera, un tren, una línia d'alta tensió, un abocador, una depuradora. S'exerceix sistemàticament el dret al no contra actuacions imprescindibles per al desenvolupament i el futur de l'àmbit territorial que es pretén defensar.
Algú ha volgut veure en aquests moviments un signe de maduresa d'una societat que és capaç de defensar els seus drets. Contràriament, m'inclinaria a pensar que aquest fenomen respon a altres causes que tenen com a comú denominador l'allunyament dels ciutadans de la cosa pública, fet que pot ser font d'irresponsabilitat social i hauria de preocupar-nos seriosament. Al seu torn, com a dany col.lateral, desnaturalitza els moviments que parteixen de les legítimes aspiracions a la millor distribució de les càrregues o molèsties per actuacions territorials, o les propostes crítiques que plantegen clares opcions de millora sobre els projectes en qüestió, millores que poden afectar el medi ambient, el paisatge, etcètera.
ABANS, PER exemple, cada veí netejava la seva vorera perquè considerava que era la seva obligació, avui la vorera la netegen els serveis municipals costejats a través d'uns impostos que paguen els ciutadans. Es tracta d'un progrés evident, però pel camí pot haver-se perdut de vista el procés, amb els seus costos i limitacions, i quedar només visible el dret al servei. Estem passant d'un país real de deures i drets a un d'irreal en què només hi ha els drets. I, sense la contrapartida de costos i deures, els drets no tenen ni sostre ni mesura.
El resultat previsible davant la proliferació de moviments nimby és la paralització. Un no a tot. Però el no pot ser un luxe que ja no estigui al nostre abast. Avui la terra és més plana i també és més petita. I, en un món més obert i més atapeït, treure el màxim partit dels recursos propis i reduir l'impacte de les carències pot significar supervivència. Catalunya no és una excepció ni pot ser aliena a les preocupacions internacionals. En temes clau, com són l'energia, l'aigua i els aliments, tenim clares fragilitats, per l'escassetat i per la dependència externa que en tenim. L'informe 2008 de l'Agència Internacional de l'Energia planteja un escenari inquietant, un futur de preus més alts, i conclou: "El temps està corrent i el moment d'actuar és ara". En alimentació, la FAO ha llançat el desafiament de doblar la producció mundial a l'horitzó de l'any 2050. Fins i tot l'expresident nord-americà Bill Clinton declarava
recentment la necessitat de tornar a una política de màxima autosuficiència agrícola. Sembla, doncs, un objectiu raonable optimitzar els potencials d'energia i millorar el grau d'autoproveïment d'un actiu tan estratègic com és l'alimentació , una cosa que només es pot fer amb aigua.
Davant d'aquests objectius apareixen reaccions que rebutgen de ple qualsevol transformació del medi. Acaben de declarar il.legals uns molins de vent (els pocs que tenim) per una demanda interposada per una organització ecologista. Els regadius es posen en qüestió perquè impacten sobre les aus estepàries, quan Espanya és el país amb més estepa d'Europa, després de Rússia. Sense cap dubte s'han d'evitar impactes insostenibles, però el camí no s'ha de recórrer amb la vista posada enrere. Aquest és un error que dificulta el diàleg sobre bases objectives i l'abast de solucions. Hem arribat tard per considerar que, sense més ni més, no s'ha de modificar l'entorn natural en què vivim. La història de la humanitat és la història de la transformació del medi per adaptar-lo a les necessitats de l'home. Actualment disposem de tecnologia i de consciència per gestionar els recursos naturals de manera sostenible. Aquest és el camí.
NO ÉS UN contrasentit pensar que el progrés sostenible requerirà actuacions artificials, dirigides precisament a garantir els equilibris naturals d'un planeta tan condicionat per l'acció antròpica. Un territori viu, amb una gestió adequada, és la millor garantia per a la seva conservació. Contràriament no és sostenible pensar que no hem de fer res. A menys que es pretengui reduir de manera radical la població del planeta o renunciar dràsticament a la qualitat de vida actual. Si això no es pretén, el negacionisme en estat pur passa a ser inconsciència o mera hipocresia.
La crisi econòmica genera dificultats, però també pot ser l'oportunitat perquè des del poder polí- tic s'afirmi el discurs del rigor, de l'austeritat, del sentit comú, de l'objectivitat sobre potències i carències, obrint pas al progrés per la via de les realitats imperfectes però millors que les precedents, amb criteris de balanç, amb costos i beneficis. Un canvi cultural necessari sobre el qual es pugui establir el compromís ciutadà cap al futur.
Ahora también puedes acceder a tu correo Terra desde el móvil. Infórmate pinchando aquí.
Paying attention to cities (Jonathan Bowles)o what's good for cities is good for America
article resum de les 51 recomanacions del Center for an Urban Future a Obama
La Comissió Europea destinarà aquest any 150 milions d'euros a la línia de molt alta tensió (MAT), en considerar que aquest projecte és una infraestructura prioritària. Aquests diners formen part del fons de 5.000 milions d'euros –corresponents al sobrant dels últims pressupostos comunitaris d'agricultura– que la Comissió Europea vol injectar en obres d'envergadura perquè ajudin a superar la delicada situació econòmica que travessa el continent. «Quan hi ha una crisi, la teoria econòmica diu que una de les maneres d'ajudar a sortir-se'n és fer més despesa pública en infraestructures que seran útils a llarg termini. Això crearà treball i inversió», va assegurar ahir el portaveu europeu d'Energia, Ferran Tarradellas. «El que volem és solucionar dos problemes alhora: la manca d'infraestructures i la crisi econòmica», va afegir el representant de Brussel·les.
A més de la MAT, el fons de 5.000 milions d'euros anirà a parar a projectes d'electricitat –com ara la interconnexió entre l'Estat espanyol i Portugal–, d'energia eòlica, de gas –com el gasoducte Nabucco, que unirà l'Àsia central i Europa sense passar per Rússia– i de carbó, de tots els estats de la UE. «La Comissió Europea s'ha compromès a treballar conjuntament amb els estats membres. Tots ells es beneficiaran de les mesures que hem proposat per impulsar l'economia europea a través d'inversions en aquestes àrees clau», va afirmar el president de la comissió, Durão Barroso.
El jutge tramita la suspensió de pagaments del titular de Boí-Taüll a petició d'un creditor
Nozar demanarà desestimar el concurs, que es podria convertir en el segon major d'Espanya
El jutjat del mercantil número dos de Madrid ha admès a tràmit una sol·licitud de concurs de creditors contra Nozar, propietària de Boí-Taüll. El procés, que substitueix l'antiga suspensió de pagaments, es va iniciar a petició de la firma Avalatransa, que reclama prop de 250.000 euros a la immobiliària. El jutge ha citat Nozar per presentar al·legacions la setmana que ve, i l'empresa demanarà desestimar el concurs. Paral·lelament, espera arribar aquesta setmana a un acord amb Colonial per sufragar el deute de 135 milions que va avalar amb l'estació.
1
SEGRE
R. RAMÍREZ/JOSEP DE MONER | Lleida / La Vall de Boí
La immobiliària Nozar, propietària de l'estació d'esquí de Boí-Taüll, s'enfronta a la suspensió de pagaments. El jutjat del mercantil número dos de Madrid va admetre a tràmit divendres passat una sol·licitud de concurs de creditors presentada a finals del 2008 per l'empresa Avalatransa. El jutge ha citat Nozar perquè presenti al·legacions la setmana que ve, per decidir si la declara en situació concursal. La firma va anunciar que reclamarà que el procés judicial es desestimi.
El jutjat tramita el concurs després d'haver desestimat dos peticions formulades per Avalatransa al llarg del 2008. La interlocutòria dictada divendres assenyala que l'empresa "afirma ser creditora de Nozar" i "presenta una àmplia prova documental pública que justifica, almenys indiciàriament" la sol·licitud de concurs. Així mateix, indica que el demandant atribueix a Nozar "la liquidació precipitada d'importants actius", una de les circumstàncies que estableix la llei per a la declaració de concurs necessari.
Tot i això, la mateixa interlocutòria assenyala que Avalatransa no ha provat part dels fets que ha denunciat. El jutge calcula que només podrà valorar si "hi ha prou mèrits o no per declarar el concurs" després de la vista en què Nozar haurà de presentar les seues al·legacions.
Avalatransa reclama prop de 250.000 euros a Nozar i assegura que la immobiliària està en situació de "fallida tècnica". Nozar ha negat en diverses ocasions aquest deute, a més de la precària situació que li atribueix aquesta empresa.
Nozar va tancar l'any 2007 amb un deute total d'uns 2.000 milions d'euros, mentre que diversos mitjans, com per exemple El Mundo o El País, deien ahir en les seues edicions digitals que ja s'eleva a més de 4.000 milions. En cas que el jutge daclarés el concurs de creditors, es tractaria de la segona suspensió de pagaments més important de la història d'Espanya després de la presentada per Martinsa Fadesa, promotora a Lleida de l'estació d'esquí de Vallfosca, amb un passiu de més de 7.000 milions (vegeu el desglossament inferior).
L'amenaça d'un concurs de creditors es fa pública la mateixa setmana en què venç el termini perquè Nozar pagui el seu deute de 135 milions d'euros amb la immobiliària Colonial. El propietari de Boí-Taüll va presentar l'estació com a garantia de devolució d'aquesta suma, en un acord que fixava el 31 de gener (dissabte que ve) com a data límit per al pagament. Un portaveu de Nozar va explicar que la companyia negocia el deute amb Colonial i espera arribar a un acord aquesta mateixa setmana que li permeti conservar l'estació (vegeu el SEGRE d'ahir). Colonial va declinar pronunciar-se abans que finalitzi el termini.
---------- Missatge reenviat ---------- De: Salvem Les Colònies Industrials del Ter<salvemlescoloniesdelter@...>
Data: 26 / gener / 2009 15:49 Assumpte: Manifest: Salvem les Colònies Ind. del Ter Per a:
Avui, les 46 famílies que vivim a la Colònia Pernau i Molinou, així com les veïnes i veïns de Campdevànol, expressem el nostre rebuig i indignació davant el conjunt d'agressions que s'estan duent a terme contra el teixit social, el patrimoni històric, cultural, natural i industrial que tant afecta a la identitat del nostre poble.
La necessària modernització de Campdevànol no es pot fer en contra ni al marge de la gent que viu i treballa al poble. L'actual Aprovació Inicial del Pla de Ordenació Urbanística Municipal (POUM) feta per l'Ajuntament, que pretén tirar a terra les Colònies de Molinou i en gran part la de Pernau, per fer polígons industrials és molt qüestionable, amb l'afegit de la inexistència d'una veritable política industrial ni tampoc de patrimoni natural i cultural.
L'entorn de l'alcaldia –amb interessos a la zona- planegen el nostre futur ignorant l'opinió i necessitats de la gent que viu i treballa a les Colònies de Molinou i Pernau.
Les famílies afectades per el POUM volem fer arribar a
l'Ajuntament de Campdevànol, als seus habitants, al Consell Comarcal, a la
Generalitat de Catalunya, als mitjans de comunicació i a tots el habitants de
Catalunya el Manifest: Salvem Les Colònies Industrials del Ter.
Plataforma Veïnal de les Colònies Pernau i Molinou
Cabrera ha d'eliminar 34 pisos del sector de Cal Conde per quedar-se la masia i la zona verda
Urbanisme tomba el projecte, en què inicialment s'havien dibuixat 120 habitatges
ELENA FERRAN. Cabrera de Mar La urbanització del sector de la finca de cal Conde està costant més del que preveia inicialment l'Ajuntament. La Comissió d'Urbanisme de la Generalitat ha tornat a tombar el projecte per edificar en aquesta finca, on a canvi els propietaris cediran la masia i una important zona verda de 6.700 m² situada al centre del poble. L'Ajuntament vol tancar un nou acord que tingui el vistiplau de la Generalitat i en total haurà rebaixat en 34 habitatges els 120 que s'havien previst inicialment.
Aquesta ja és la segona vegada que es rebaixa el nombre d'habitatges que s'han de fer quan s'urbanitzi la finca de cal Conde. Primer es van suprimir 24 habitatges i ara es preveu que en siguin 10 més dels 120 projectats inicialment, dels quals una part seran de protecció oficial. L'alcalde de Cabrera, Jaume Borràs, (CiU) va explicar que s'està negociant de nou amb els propietaris, ja que fins que no s'aprovi el conveni urbanístic la masia i l'entorn de zona verda no passarà a mans municipals. «Volem arribar a un acord i potser haurem de renunciar a alguna cosa, però volem que es mantingui perquè per a Cabrera són fonamentals la masia i el màxim de zona verda», assegura Borràs.
De fet, la renegociació d'aquest conveni, que va iniciar l'anterior govern d'ERC, ja va obligar a rebaixar-ne les condicions i a prescindir de l'aparcament subterrani que s'havia acordat que farien els propietaris sota la plaça de la Fàbrica i d'una rotonda a l'entrada del municipi. Segons explica l'alcalde, la Comissió d'Urbanisme ara demana que es rebaixi una planta dels habitatges que donen al Torrent de ca l'Ignasi, just davant d'un grup de cases aïllades. En aquest sector, la Generalitat vol que només hi hagi dues altures, en comptes de tres com deia el projecte. Amb la revisió del conveni urbanístic, l'alcalde confia que no s'hagi de renunciar a altres compensacions que es recollien en el text com són la urbanització de tres vials. Borràs espera que aviat estigui a punt el nou text per desencallar d'una vegada el projecte, que suposarà per a Cabrera l'adquisició de la masia i l'entorn de zona verda de 6.700 m².
Estem passant d'un país real de deures i drets a un d'irreal en què només hi ha drets
FRANCESC Reguant (Economista)
S'ha dit que Catalunya és el territori europeu amb més moviments nimby (Not In My Back Yard, és a dir, no al meu pati del darrere). Si es vol construir una presó en una ciutat, s'organitza una plataforma perquè aquesta no es construeixi en aquesta localitat; no es qüestiona que hi ha d'haver presons, simplement es tracta que s'ubiqui en qualsevol altre lloc. Passa el mateix amb un centre d'atenció a drogoaddictes, una carretera, un tren, una línia d'alta tensió, un abocador, una depuradora. S'exerceix sistemàticament el dret al no contra actuacions imprescindibles per al desenvolupament i el futur de l'àmbit territorial que es pretén defensar.
Algú ha volgut veure en aquests moviments un signe de maduresa d'una societat que és capaç de defensar els seus drets. Contràriament, m'inclinaria a pensar que aquest fenomen respon a altres causes que tenen com a comú denominador l'allunyament dels ciutadans de la cosa pública, fet que pot ser font d'irresponsabilitat social i hauria de preocupar-nos seriosament. Al seu torn, com a dany col.lateral, desnaturalitza els moviments que parteixen de les legítimes aspiracions a la millor distribució de les càrregues o molèsties per actuacions territorials, o les propostes crítiques que plantegen clares opcions de millora sobre els projectes en qüestió, millores que poden afectar el medi ambient, el paisatge, etcètera.
ABANS, PER exemple, cada veí netejava la seva vorera perquè considerava que era la seva obligació, avui la vorera la netegen els serveis municipals costejats a través d'uns impostos que paguen els ciutadans. Es tracta d'un progrés evident, però pel camí pot haver-se perdut de vista el procés, amb els seus costos i limitacions, i quedar només visible el dret al servei. Estem passant d'un país real de deures i drets a un d'irreal en què només hi ha els drets. I, sense la contrapartida de costos i deures, els drets no tenen ni sostre ni mesura.
El resultat previsible davant la proliferació de moviments nimby és la paralització. Un no a tot. Però el no pot ser un luxe que ja no estigui al nostre abast. Avui la terra és més plana i també és més petita. I, en un món més obert i més atapeït, treure el màxim partit dels recursos propis i reduir l'impacte de les carències pot significar supervivència. Catalunya no és una excepció ni pot ser aliena a les preocupacions internacionals. En temes clau, com són l'energia, l'aigua i els aliments, tenim clares fragilitats, per l'escassetat i per la dependència externa que en tenim. L'informe 2008 de l'Agència Internacional de l'Energia planteja un escenari inquietant, un futur de preus més alts, i conclou: "El temps està corrent i el moment d'actuar és ara". En alimentació, la FAO ha llançat el desafiament de doblar la producció mundial a l'horitzó de l'any 2050. Fins i tot l'expresident nord-americà Bill Clinton declarava recentment la necessitat de tornar a una política de màxima autosuficiència agrícola. Sembla, doncs, un objectiu raonable optimitzar els potencials d'energia i millorar el grau d'autoproveïment d'un actiu tan estratègic com és l'alimentació, una cosa que només es pot fer amb aigua.
Davant d'aquests objectius apareixen reaccions que rebutgen de ple qualsevol transformació del medi. Acaben de declarar il.legals uns molins de vent (els pocs que tenim) per una demanda interposada per una organització ecologista. Els regadius es posen en qüestió perquè impacten sobre les aus estepàries, quan Espanya és el país amb més estepa d'Europa, després de Rússia. Sense cap dubte s'han d'evitar impactes insostenibles, però el camí no s'ha de recórrer amb la vista posada enrere. Aquest és un error que dificulta el diàleg sobre bases objectives i l'abast de solucions. Hem arribat tard per considerar que, sense més ni més, no s'ha de modificar l'entorn natural en què vivim. La història de la humanitat és la història de la transformació del medi per adaptar-lo a les necessitats de l'home. Actualment disposem de tecnologia i de consciència per gestionar els recursos naturals de manera sostenible. Aquest és el camí.
NO ÉS UN contrasentit pensar que el progrés sostenible requerirà actuacions artificials, dirigides precisament a garantir els equilibris naturals d'un planeta tan condicionat per l'acció antròpica. Un territori viu, amb una gestió adequada, és la millor garantia per a la seva conservació. Contràriament no és sostenible pensar que no hem de fer res. A menys que es pretengui reduir de manera radical la població del planeta o renunciar dràsticament a la qualitat de vida actual. Si això no es pretén, el negacionisme en estat pur passa a ser inconsciència o mera hipocresia.
La crisi econòmica genera dificultats, però també pot ser l'oportunitat perquè des del poder polí- tic s'afirmi el discurs del rigor, de l'austeritat, del sentit comú, de l'objectivitat sobre potències i carències, obrint pas al progrés per la via de les realitats imperfectes però millors que les precedents, amb criteris de balanç, amb costos i beneficis. Un canvi cultural necessari sobre el qual es pugui establir el compromís ciutadà cap al futur.
Ahora también puedes acceder a tu correo Terra desde el móvil. Infórmate pinchando aquí.
Maresme i Vallès reciclaran junts la brossa urbana
• Mataró albergarà una planta de deixalles que pot donar energia a 32.000 vivendes
FEDE CEDÓ MATARÓ
Les comarques del Maresme i el Vallès Oriental podran aprofitar al màxim les deixalles sense reciclar al nou centre integral de valorització de residus sòlids urbans que començarà a funcionar l'any que ve a Mataró. El projecte que impulsa l'Agència Catalana de Residus amb un pressupost de 80 milions d'euros convertirà la nova instal.lació en un dels principals generadors d'energies renovables de Catalunya i un referent per la seva diversitat: biogàs procedent de la metanització, la incineració i l'energia fotovoltaica. El centre tindrà una planta de tractament de restes que no procedeixen de recollida selectiva, una planta de tractament de voluminosos i la de transferència de paper i cartró, envasos lleugers, vidre i matèria orgànica. El projecte inclou la millora de les instal.lacions de la planta incineradora existent a pocs metres per adaptar-la als residus que provinguin de les plantes de restes de Granollers i Mataró. El Maresme i el Vallès Oriental estrenyeran llaços per col.laborar en la gestió dels residus urbans. Mentre que les escombraries no seleccionades es tractaran a Mataró, la matèria orgànica recollida selectivament als municipis del Maresme, que ara es trasllada a l'ecoparc de Montcada, s'enviarà a la nova planta de compostatge de Granollers, amb una capacitat de 45.000 tones anuals.
SELECCIÓ DE MATERIALS La nova instal.lació del Maresme generarà una energia anual de 85 milions de quilowatts/hora, quantitat suficient per assegurar la demanda energètica de 32.000 famílies. S'efectuarà la tria dels materials reaprofitables, que es calculen en 45% (orgànica, envasos, paper, vidre i metalls), de les 190.000 tones anuals d'escombraries sense separar. Els residus combustibles, el 55% restant, es derivaran a la incineradora per a la seva recuperació energètica. Només la planta de voluminosos tindrà capacitat per tractar 6.000 tones a l'any i la de transferència, 50.000. El centre d'última generació incorporarà diferents tecnologies mediambientals innovadores de tractament mecànic i biològic dels residus urbans. La generació elèctrica es complementarà amb la del biogàs obtingut per un procés de metanització (8.000.000 quilowatts/hora anuals) i les plaques solars fotovoltaiques (393.000 quilowatts/hora anuals) que es col.locaran a la coberta de l'edifici. En seguretat incorporarà les últimes tecnologies, amb tancament hermètic i la depuració de l'aire i les aigües residuals. Mentre que el 2004 la capital del Maresme tractava un total de 52.600 tones de restes, l'any 2007 només van ser 42.183.
Welcome to the fifth electronic ESPON 2013 Newsletter. It offers information on the latest developments of the ESPON Programme.
Message from the ESPON Coordination Unit
At the end of the first year of the ESPON 2013 Programme, Luxembourg had the pleasure of a visit by General Director Dirk Ahner of the European Commission DG Regio. During the visit the implementation of the ESPON 2013 Programme was discussed and Mr. Ahner expressed recognition on the efforts made by ESPON. He invited for a closer cooperation with DG Regio on analytical activities and studies in order to maximise complementarity and ensure exchange and mutual technical support. Together with the Luxembourg Minister of the Interior and for Spatial Development, Jean-Marie Halsdorf, the necessity of a longer term perspective on a European Observatory for Territorial Development and Cohesion, established in cooperation between the European Commission and Member States, was addressed.
2009 will in many ways be an important second year for the ESPON 2013 Programme. The planning includes several new applied research projects, in total 8-10, to be launched as call for proposals and later in the year starting their implementation. The ongoing applied research projects will begin delivering the first results during 2009 in Inception and Interim Reports, and even the first Final Report will arrive.
The new project type with stakeholder involvement, the Targeted Analysis, are envisaged to have a second boost in terms of a call for expression of interest opting for the selection of up to 10 additional project ideas by the Monitoring Committee. Once selected, project specifications developed together with the stakeholders involved will be the base for an open call for proposals from groups of analytical experts.
The Scientific Platform shall be further enriched by 4 projects on scientific tools. A Project on Territorial Indicators and Indices is in the planning complementing the work in progress on the ESPON 2013 Database and preparing for the envisaged future project on Territorial Monitoring.
The ESPON Contact Points consisting of one contact in all 31 countries involved in ESPON should also start their transnational networking activities in support of the capitalisation of ESPON results at transnational level.
Audit of the management and control system set up for the implementation the ESPON 2013 Programme and projects is scheduled for late February and might influence the exact timing of the planned activities.
Among the ESPON events in preparation so far are an open ESPON Seminar on 2-3 June 2009 in Prague and an ESPON Workshop in spring on "Innovative visualisation and cartographic illustration". The idea of the Workshop is to present and discuss options for innovative cartographic languages using cutting-edge computer tools available today. The outcome of the workshop might inspire visualisation and cartographic illustrations within the ESPON 2013 Programme. This workshop will be announced on the ESPON website and it should contribute to the European Year 2009 of Creativity & Innovation.
Wishing you a successful 2009, full of Creativity and Innovation!
Peter Mehlbye
Director ESPON Coordination Unit
ESPON 2013 Projects
The ESPON projects cover a wide range of research areas in order to support policy development related to territorial development and cohesion. The focus is on territorial structures, trends, perspectives and impacts of sector policies. More
Call for Expression of Interest
A Call for Expression of Interest for the Knowledge Support System is open. The Call aims at enlarging the existing pool of experts in the field of territorial research and analysis, in particular in themes such as “Land Use”, “Accessibility”, “Innovation” and “Globalisation”. The deadline is 12 February 2009. More
Call for Tenders
Three calls for tenders are currently open: (1) Capitalisation Strategy, (2) Corporate Identity and Lay-out, (3) Webservice and IT Solutions. The deadline is 10 February 2009. More
ESPON Map of the Month: Population growth in EU and its neighbourhood
This month, ESPON presents trends in population development, namely on population growth in the EU and its neighbourhood. Demographic development will have a major influence on future territorial development in Europe. Human resources have a significant impact on the economic development of regions and cities. It is therefore a key concern for policy makers to attract and develop a highly skilled labour force in their regions and cities. In this respect, migration and imbalance between EU Member States and neighbouring countries represent important opportunities as well as challenges. The diversity of population growth indicates the areas around the EU where one can expect a high level of interest for migrating to the EU. More
Monitoring Committee Meeting
The last MC Meeting held under the French Presidency took place in Bordeaux on 8-9 December 2008. The Monitoring Committee took a number of decisions, including on the launch of the next round of Calls in spring 2009, the Capitalisation Plan 2009, the Communication Plan 2009, on issues related to Programme implementation, the budget and financial issues. The next ESPON Monitoring Committee meeting will take place in Bruxelles on 17 March 2009.
ESPON Contact Points Meeting
A second meeting of ESPON Contact Points took place in France on 12 December 2008. Thirty-three participants from 25 Member and Partner States attended. Among the discussions was the review of ECP activities at national/regional level, the scoping of projects envisaged capiltalising on ESPON results in the transnational context and the launch of the First Call for Proposals for Transnational Activities by the ECP Network foreseen for spring 2009.
ESPON Territorial Observation
ESPON has recently published the first issue of the “Territorial Observation”. This publication provides information on important new evidence related to dynamics of population development and migration in Europe and its regions. These dynamics have an influence on territorial cohesion and regional competitiveness and important changes have occurred for many European regions during the last 5 – 6 years. More
Vacancy
The ESPON Coordination Unit is looking for a trainee for a period of 5 months to join our international team. More
ESPON Partner Café
The ESPON Partner Café is an opportunity to find partners for setting up Transnational Project Groups that can submit proposals for ESPON projects. 37 institutions from 16 European countries have already taken the opportunity to be included in the overview compiled by ESPON. The update overview is available here.
Meeting for 1st Level Financial Controller
On 22 January 2009 the ESPON Coordination Unit, in cooperation with the URBACT II Secretariat, is organizing in Bruxelles a 1st Level Financial Control Meeting for national authorities responsible for the implementation of controls. At the meeting information on the implementation of the First Level Control in the new programming period will be given, the control forms will be introduced and there will be the opportunity to raise questions relating the procedure.
Financial Seminar
A Seminar on management and administration of projects will be organised on 31 March 2009 for Lead Partners of approved projects under the second round of Calls launched in August 2008. Information about e.g. eligibility rules, programme manual, subsidy contract, reporting and monitoring procedures will be given, as well as information about administrative, legal and practical matters of relevance concerning project coordination and management.
Sign-up and communicate
If you find the ESPON Newsletter interesting and useful, please tell others to sign-up by sending a blank reply to newsletter@....
If you do want to unsubscribe the ESPON Newsletter, please click unsubscribe@....
More information
The ESPON 2013 Programme is part-financed by the European Regional Development Fund, the EU Member States and the Partner States Iceland, Liechtenstein, Norway and Switzerland.
It shall support policy development in relation to the aim of territorial cohesion and a harmonious development of the European territory. ESPON shall support Cohesion Policy development with European wide, comparable information, evidence, analyses and scenarios on framework conditions for the development of regions, cities and larger territories. In doing so, it shall facilitate the mobilisation of territorial capital and development opportunities, contributing to improving European competitiveness, to the widening and deepening of European territorial cooperation and to a sustainable and balanced development.
The Managing Authority responsible for the ESPON 2013 Programme is the Ministry of the Interior and for Spatial Development of Luxembourg. More information: www.espon.eu
El govern nega que el pla territorial limite el creixement urbanístic de l'Ebre
Una trentena d'entitats han presentat suggeriments al document, que el 25 de febrer es debatrà a l'Idece
LURDES MORESO. Tortosa L'avantprojecte del pla territorial de les Terres de l'Ebre ha rebut els suggeriments de trenta-cinc entitats (ajuntaments, consells comarcals i associacions) durant els tres mesos que ha estat a consulta pública. Els alcaldes del Delta de l'Ebre han al·legat que aquest document hipoteca el seu creixement urbanístic i reclamen més autonomia, Tortosa no comparteix el traçat de l'autovia de l'interior ni el de la variant de l'eix de l'Ebre, mentre la Terra Alta considera que no se la té en compte. Aquests són alguns dels suggeriments que ha rebut el pla, que segons el responsable d'Acció Territorial a l'Ebre, Antoni Sabaté, no limita cap creixement sinó que recull allò que marca la llei d'urbanisme i les diferents figures de protecció. El pla es debatrà en el consell rector de l'Idece.
L'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (Idece) ha convocat per al 25 de febrer una reunió del consell rector, i un dels temes més potents que hi ha sobre la taula és l'avantprojecte del pla territorial de les Terres de l'Ebre, el document que revisa el text aprovat pel govern l'any 2001. Aquest avantprojecte ha estat a consulta pública durant els darrers tres mesos; ara el Departament de Política Territorial i Obres Públiques farà un buidatge dels suggeriments rebuts i redactarà un text refós. «L'aprovació inicial del pla territorial es podria fer abans de Sant Joan», ha dit Sabaté. Després s'obrirà un període d'exposició pública de dos mesos, de manera que l'aprovació provisional del pla territorial tindrà lloc durant el darrer trimestre de l'any, mentre que la definitiva arribarà a començaments del 2010.
Pel que fa als suggeriments que ha rebut el document, el responsable d'Acció Territorial a les Terres de l'Ebre sosté que no és cert que limite el creixement urbanístic dels municipis del Delta de l'Ebre, contràriament al que asseguren els ajuntaments d'Amposta, Sant Jaume d'Enveja i Deltebre. «Alguns alcaldes han dit que veuen molta taca en el pla territorial, un excés de figures de protecció, però la realitat és que l'únic que fa és una translació de la llei d'urbanisme i de la Xarxa Natura 2000», ha assenyalat Sabaté. Amb tot, el responsable d'Acció Territorial a l'Ebre ha explicat que les urbanitzacions del delta sí que podran créixer. «S'haurà de justificar el tipus de creixement i quines característiques tindrà en una zona tan delicada com és el Delta, però això no vol dir que no es podrà fer res», ha dit Sabaté.
No només han presentat suggeriments al pla territorial els ajuntaments, sinó que també ho han fet algunes entitats com ara la plataforma Salvem lo Canalet, que reclama una vegada més que es modifique el traçat de la variant de l'eix de l'Ebre (C-12) al seu pas per Tortosa, per evitar una zona de xalets. Una reivindicació també de l'Ajuntament de Tortosa, que a més proposa la modificació del traçat de l'autovia de l'interior per evitar que separe Campredó i Font de Quinto.
CREIXEMENT DEMOGRÀFIC Respecte a la crítica dels alcaldes de la Terra Alta que no comparteixen la previsió de creixement demogràfic que estima el pla territorial en aquesta comarca, que calcula que el 2026 tindrà 13.000 habitants, Sabaté ha explicat que s'han basat en la taxa de creixement dels darrers anys. I pel que fa a la reclamació de més serveis a la Terra Alta, el responsable d'Acció Territorial ha dit: «El pla té vocació de potenciar els llocs on estan concentrats els serveis per millorar-ne la qualitat, és a dir, Tortosa i la resta de capitals de comarca.»
El PP compara un barrio de Badalona con una zona bombardeada
J. G. B.- Barcelona - 27/01/2009
El PP de Badalona le ha cogido el gusto a la producción audiovisual con fines electorales. La formación que lidera Xavier García Albiol compara, en un vídeo colgado en su página web y en YouTube, un barrio de la ciudad con una zona bombardeada por la aviación durante la Segunda Guerra Mundial. Gorg, zona cero muestra imágenes de aparatos rusos, británicos y estadounidenses -de diferencias épocas- mientras destrozan sin piedad lo que hay bajo sus alas. A continuación, se lanza una duda: "¿Europa 1944?", que el propio vídeo se encarga de despejar: "No. Badalona 2008".
Al final de la secuencia bélica -que va acompañada de una música trepidante, de película de acción- aparecen un edificio y un solar abandonados del barrio de Gorg. Suena entonces una alarma para advertir a la población de ataques aéreos inminentes. Tras unas imágenes del recinto, lleno de desperdicios, aparece García Albiol. "En este solar tendrían que estar viviendo centenares de vecinos. Hoy, debería ser la zona más emblemática de Badalona. Lamentablemente, no es así, se ha convertido en un espacio degradado y olvidado". Y remacha: "Si yo fuera alcalde, se me caería la cara de vergüenza".
El barrio, situado junto al puerto de Badalona, está afectado por una reforma urbanística de amplio alcance. El vídeo del PP, que dura poco menos de tres minutos, acaba con un mensaje inequívoco: "Estamos a dos concejales de ganar las elecciones". En las últimas elecciones locales, el PP editó un DVD que levantó una fuerte polémica. En él se vinculaba inmigración e inseguridad.
Temps de trasllat al barri enfonsat de l'Estació de Sallent
• Més de 100 veïns deixen els seus pisos esquerdats i van a vivendes substitutòries
JOSEP SALLENT SALLENT
El barri de l'Estació de Sallent viu una nova fase de desallotjament, forçat per la inestabilitat del terreny miner sobre el qual està construït. Fa quatre anys ja van haver d'abandonar-lo 172 propietaris i divendres que ve ho hauran fet 41 famílies més, 110 persones en total, a causa del perillós augment dels moviments del subsòl detectats durant les últimes setmanes. Aquest segon grup s'allotjarà provisionalment en pisos de lloguer, mentre esperen vivendes definitives que ha de proporcionar-los l'Administració. Després d'aquesta mudança, a l'Estació quedaran encara 127 famílies, que deixaran casa seva en un futur pròxim. Va ser a mitjans dels anys 90 quan els veïns van començar a detectar la formació de grans esquerdes a les seves vivendes. Les proves geològiques de la Generalitat van constatar el progressiu enfonsament del terra de la zona, amb la consegüent repercussió als edificis. La causa: el barri es va construir els anys 60 sobre una antiga mina que conté una gran cavitat interna que provoca el moviment del terreny. El desallotjament va començar entre els anys 2004 i 2005 en 172 edificis de vivendes molt afectats per les esquerdes i els veïns van anar a viure als pisos d'una nova promoció construïda al municipi. El 2006 la Generalitat va elaborar un pla d'emergència que va fixar les condicions per buidar la zona encara habitada en funció del risc existent.
FA UN MES El pla es va haver d'activar fa un mes, quan els últims sondejos van registrar moviments del subsòl de 10 centímetres anuals en una zona concreta de l'Estació. Per seguretat, es va decidir que les famílies de les 41 vivendes afectades sortissin d'allà abans de l'1 de febrer vinent, un desallotjament tot just iniciat. Aquests veïns són reallotjats en pisos de lloguer de Sallent, pagats per la Generalitat, fins que puguin ocupar les noves promocions de vivendes projectades en dues zones de la població. Les famílies que vulguin comprar una altra casa ho podran fer amb els diners que percebin de la indemnització que ha de pagar-los la Generalitat per les vivendes que deixen. Aquests dies els camions de mudances han fet la seva aparició a l'Estació. La família de Manuel Rodrí- guez va ser una de les que ahir va carregar totes les seves pertinences en un d'aquests vehicles per portar-les a la nova casa, on van entrar al migdia. El matrimoni Rodríguez García se'n va d'una casa amb diverses plantes i terrasses a un pis de 70 metres quadrats. Malgrat la tristesa per abandonar la casa dels seus últims 23 anys, Manuel Rodríguez explicava: "La veritat és que ja ho esperàvem perquè tenim la casa apuntalada i aquí no podíem continuar". Rodríguez afirma que no es quedaran a Sallent. "Ens fa por pensar que el problema es pugui repetir", argumenta. Ana Alarcón, de 76 anys, també preparava el trasllat amb tristesa. "És una llàstima, enlloc estarem com aquí. El meu marit i jo vam construir la casa fa 26 anys i havia de ser la vivenda per a tota la vida", es lamentava.
El proper dilluns 2 de febrer de 2009 s'iniciarà la 7a edició del Màster de Producció Cartogràfica i SIG que organitza el Laboratori de Cartografia i SIG de la Universitat de Barcelona.
Us informem que encara hi ha places disponibles per a cursar el Màster. Si esteu interessats en matricular-vos al curs, podeu fer-ho contactant amb el Laboratori de Cartografia i SIG al web www.ub.edu/icagis o al telèfon 934037865.
Salutacions cordials
Laboratori de Cartografia i SIG Universitat de Barcelona
Sin conexión 
Enviar mensaje
Anar amunt
