-----Mensaje original-----
De: Bouso Castillo, Laura [mailto:lbouso@...]
Enviado el: martes, 01 de julio de 2003 9:02
Para: ACCA (E-mail)
Asunto: [llistaacca] Propera reunió Salvem l'Ametlla


Propera reunió de Salvem l'Ametlla.
Dimarts dia 8 de juliol a les 8 del vespre al local del Casal de Joves el
Crit a l'Ametlla del Vallès. Entrant per la C-17, es deixa el Bar Can Quico
a la dreta i es continua recte amunt fins arribar al Banc BBVA. El Casal es
troba just davant, al costat d'un edifici en rehabilitació. Ordre del dia:
Moviments urbanístics dels municipis propers Aturada del cultiu d'uns camps
per construir-hi en un futur Protecció del torrent del Verder vs impactes
(hiperfreqüentació motos, persones, etc..) D'altres









La utilización de Yahoo! Grupos está sujeta a su aceptación de las
Condiciones del servicio (http://es.docs.yahoo.com/info/utos.html) así
como de la Política de privacidad (http://privacy.yahoo.com/es/).

LA VANGUARDIA  1.7.03

Muertos de éxito
La Barceloneta sufre la eclosión del turismo barato y de la apertura al
mar de la ciudad

Las medidas para paliar las conductas incívicas serán únicamente el
control de los horarios de los chiringuitos y el de la venta ambulante

Imma Mayol dice que es preocupante la falta de respeto al espacio público


LUIS BENVENUTY - 01/07/2003
Barcelona.

Los vecinos de la Barceloneta no aguantan más. Quieren la independencia.
El mar y la playa, tan relajantes durante las estaciones frías, se
convierten en verano en origen de ruidos, inseguridad y basura. Por ello,
la Barceloneta pide los mismos privilegios que una ciudad costera. Manel
Moscat, presidente de la asociación de vecinos, lamenta que el barrio se
parezca cada día más al peor esterotipo de Lloret de Mar. “Cada año viene
más gente de turismo y las fiestas en la playa están de moda, lo que se
traduce en más delincuencia, ruidos y orines.” Las 65 toneladas de basuras
recogidas por el Ayuntamiento en la noche de Sant Joan fueron una
anécdota, pero las quince que se retiran cada fin de semana son una
realidad cotidiana.

“Si pueblos más pequeños que nuestro barrio tienen comisaría –prosigue
Moscat–, nosotros también necesitamos una, y más contenedores de basuras,
mejores accesos, retretes… Hemos enviado un manifiesto al alcalde, y si en
quince días no vemos soluciones, nos movilizaremos.” La Barceloneta quiere
la independencia. No por cuestiones de solera o identidad propia, sino
porque, como dice uno de sus vecinos más activos, el viejo anarquista
alemán Norberto Maier, “estamos hartos de padecer las consecuencias de que
Barcelona se haya abierto al mar y el Ayuntamiento la haya vendido al
turismo y a los bares”. El barrio está cansado de sufrir el veraniego
incivismo de turistas y barceloneses.

Que la inquilina de un bajo enferma de asma –ha de dormir con la ventana
abierta– padezca cada noche los efluvios de las micciones de los fiesteros
de la playa, no es sólo culpa del Ayuntamiento de Barcelona, aunque el
incremento de usuarios de las playas no derive en más dotaciones de
limpieza. Fuentes de Parcs i Jardins, instituto municipal responable de la
limpieza de las playas, dicen que todos tienen derecho a usar la playa,
“pero ni los turistas ni los barceloneses pueden acostumbrarse a dejar las
latas para que las recojamos. Barcelona está estas semanas sobrepoblada, y
mantenerla habitable es responsabilidad de todos”.

Moscat dice que la calidad del turismo ha menguado. “No es una cuestión de
dinero, sino de actitud.” Sábado noche. Un suizo orina en una palmera
mientras su amigo pregunta por una discoteca. “Es que hemos bebido
cerveza”, se disculpa. Unos estadounidenses se marchan de la playa dejando
tras de sí varios cartones de pizza y una veintena de latas compradas a
los pakistaníes que las venden hasta el alba. Al menos, este sábado los
chiringuitos cerraron a su hora y el incremento policial amedrentó a los
ladrones al despiste que suelen atraer las aglomeraciones.

Maier añade que la masificación turística ha derivado en una degradación
de las costumbres de los vecinos de siempre del barrio. “La gente se trata
cada vez peor, se acostumbra a hacer ruido olvidándose de los demás y la
consecuencia es que somos enfermos acústicos.” Además, dice Moscat, los
barceloneses no han atesorado una cultura playera. Apenas han trascurrido
diez años desde la creación de las playas olímpicas. “Parece que no saben
que se pueden hacer más cosas que tirarse catorce horas entre bocadillos y
bebidas.” La playa ofrece más posibilidades, como jugar al takatá, deporte
creado por los vecinos de la Barceloneta, cosas de la identidad propia.

Los problemas de suciedad y ruidos de las playas de Barcelona no son una
cuestión de servicios municipales, sino de civismo. Así opina la concejal
de Parcs i Jardins, la ecosocialista Inma Mayol. “No hay que limpiar más,
sino dar una mejor educación ambiental –asegura–, es muy preocupante la
falta de respeto a los espacios públicos, la suciedad en las playas y el
vandalismo en los parques.” No obstante, no hay ninguna iniciativa
municipal en pro del civismo en las playas prevista para este verano.

La edil apunta que “hicimos la prueba de reforzar los contenedores en la
noche de Sant Joan para comprobar después que no se usaron”. Mayol señala
que desde que se crearon las playas olímpicas “ha crecido cada año el
número de actividades que acogen”. Sin embargo, matiza, muchos
barceloneses no han interiorizado aún una cultura cívica y respetuosa
respecto a su uso. “No se puede echar toda la culpa a los turistas porque
la mayoría de los usuarios de las playas son barceloneses.” Mayol piensa
que Barcelona “puede digerir su turismo, aunque éste no debe subir”. La
solución no pasa por limpiar más, sino por educar mejor.

Con todo, las medidas para paliar las conductas incívicas este verano
serán sólo el control de los horarios de los chiringuitos y la venta
ambulante. “Los temas de educación se han de hacer bien. No se pueden
improvisar. Haremos una campaña específica para las playas, pero tendrá
que ser para el verano que viene.” Lo que no se puede hacer, termina la
edil, es dejar de limpiar, aunque la gente se acostumbre a que recojan sus
desperdicios.

Cervezas hasta la madrugada

LA VANGUARDIA - 01/07/2003
La fiesta que se celebró el pasado fin de semana en la playa de la
Barceloneta fue un festival de flamenco. Es la continuación de un no
declarado programa que incluyó pocos días antes las verbenas de Sant Joan
y, hace pocas semanas, una presentación popular del Fòrum. Los saraos
atraen a centenares de visitantes y, cuando terminan, decenas de
vendedores ambulantes los proveen de cerveza para que la fiesta continúe
hasta el alba. Cargados con neveras portátiles, numerosos pakistaníes
venden latas a uno o dos euros –depende del regateo– durante toda la
noche. Resulta más barato que ir a una terraza o un chiringuito, que
normalmente cierra antes de que la juerga se anime. La mayoría de los
visitantes olvida las latas y los residuos en la arena. Muchos se quedan
allí durmiendo hasta el amanecer. Todos bien lejos de las papeleras.

___________________________________________________
Yahoo! Messenger - Nueva versión GRATIS
Super Webcam, voz, caritas animadas, y más...
http://messenger.yahoo.es

LA VANGUARDIA   1.7.03


PERFIL
La heterodoxia centrista y descentralizadora

LA VANGUARDIA - 01/07/2003
El ingeniero Jean-Paul Alduy (1942) ha heredado la heterodoxia política de
su padre, que le precedió durante 34 años al frente de la alcaldía de
Perpiñán. Es uno de los dirigentes de la UDF que se integraron en la
mayoría presidencial de Chirac (UMP) para aportarle las dosis de centrismo
y europeísmo que necesitaba. Desde el equipo de gobierno de Perpiñán,
donde ha dado entrada a concejales catalanistas de Unitat Catalana, se ha
convertido en uno de los abanderados de la descentralización. Mira hacia
el sur y sostiene que en el horizonte de 10 años los aeropuertos de
Barcelona y Perpiñán se complementarán.


EL FÒRUM 2004 “Mi ciudad quiere contribuir como motor de las ideas de
fraternidad y laicidad”
MIRANDO AL SUR “Perpiñán quiere ser puente entre el área de Barcelona y el
resto de Europa”
ENTREVISTA A JEAN-PAUL ALDUY, ALCALDE DE PERPIÑÁN
“Históricamente, Madrid y París han retrasado el AVE”

RAFAEL JORBA - 01/07/2003
BARCELONA Jean-Paul Alduy, alcalde de Perpiñán, visitó ayer Barcelona para
tomar el pulso de la capital catalana tras las elecciones municipales y
ante las catalanas de otoño. Joan Clos, Artur Mas y Josep Lluís
Carod-Rovira fueron sus interlocutores, en el plano político, y Ricard
Fornesa, presidente de La Caixa, en el económico. Alduy se reunió también
con el nuevo cónsul de Francia, Bernard Valero.

–¿Cuál es el objetivo del viaje?

–Vengo dos veces por año, con independencia de otras visitas específicas.
Y lo hago porque el lema que escogí cuando fui elegido alcalde hace diez
años –“Perpignan, la catalane”– no es un eslogan. Representa un eje de
desarrollo económico y la reconquista de nuestra posición histórica: ser
la ciudad puente entre la península Ibérica y el resto de Europa. El
futuro de Perpiñán se juega mucho más en el sur que en el norte y pasa por
su capacidad de ser puente entre el área metropolitana barcelonesa –el AVE
nos situará a 45 minutos– y el resto de Europa.

–¿Por qué da tanta importancia a las autonómicas de otoño?

–Porque si no tengo la ayuda de la Generalitat en el terreno cultural, si
la política que se concretará en septiembre con la inauguración de su
delegación en Perpiñán no prosigue, sólo seré el acento catalán...
Necesito apoyarme sobre la autonomía catalana para reivindicar el hecho de
que Perpiñán no es sólo el acento catalán de la República Francesa, sino
esa ciudad puente, ese territorio intermedio, que liga Catalunya con el
resto de Europa. Es verdad que la presencia del PP en la Generalitat me
plantearía problemas, pese a que a nivel francés Aznar tiene lazos con el
UMP (a mayoría chiraquista de centroderecha a la que pertenece el propio
Alduy).

–¿Qué balance hace de los 23 años de presidencia de Pujol?

–Voy a ser muy parcial. Yo tengo una enorme admiración por Jordi Pujol. Me
distinguió con la Creu de Sant Jordi y fue para mí un momento simbólico
muy especial. Es Pujol quien nos ha abierto el camino hacia una
catalanidad perpiñanesa que no olvida nada de su historia.

–Maragall acaba de defender una eurorregión de 15 millones de habitantes,
con la Corona de Aragón y el sur de Francia, para tener peso en Europa.
¿Comparte la propuesta?

–Comparto totalmente esa visión que consiste en crear espacios
transfronterizos, apoyados por Midi-Pirineos y Languedoc-Rosellón, por un
lado, y Catalunya, Aragón, Valencia y Baleares por otro. Pienso que
también Artur Mas tiene esa perspectiva. La Europa que se construye
necesita fortalecer el espacio del sur para que esta eurorregión no se
repliegue sobre sí misma, se abra al Magreb y sea un motor de la política
euromediterránea, en línea con la Conferencia de Barcelona.

–¿Qué papel tendrá Perpiñán en el Fòrum de les Cultures 2004?

–Me reúno con Clos para proponerle que Perpiñán tenga su lugar tanto como
ciudad del espacio catalán como por las iniciativas que desarrollamos en
el plano cultural. Un ejemplo es el certamen anual “Visa pour l'image”, la
cita mundial del fotoperiodismo. Perpiñán quiere ser uno de los motores de
las ideas de fraternidad y de laicidad, es decir, del combate que permite
a cada uno escoger su religión, pero para que ésta se sitúe en la esfera
privada. Es un factor de candente modernidad para evitar el
fundamentalismo y el comunitarismo, como muestra la guerra de Iraq o el
conflicto entre Israel y Palestina.

–Francia ha inscrito en su Constitución el concepto de República
descentralizada. ¿Cuándo tendrá la lengua catalana el estatus público que
merece, empezando por la escuela?

–Francia tiene un retraso enorme en ese terreno. La Francia jacobina no ha
entendido que lo que enriquece la República son las aportaciones de los
distintos pueblos que la forman. Hace falta que se reforme la Constitución
para poder firmar la Carta Europea de Lenguas Minoritarias. Espero, en el
marco de una ley orgánica que se debatirá en otoño, que se apruebe una
enmienda para que las regiones tengan una responsabilidad en materia de
lenguas y enseñanza y que, partir de ahí, el Languedoc-Rosellón pueda
intervenir. Francia debe reconocer la identidad y la lengua catalana de
manera oficial para no obligar a alcaldes como yo a actuar en la
ilegalidad financiando las escuelas Bressola.

–¿Cuándo podremos viajar en AVE entre Barcelona y Perpiñán?

–Históricamente, los gobiernos de Madrid y París, alternativamente y según
los periodos, lo han hecho todo para retrasar el nudo decisivo
Figueres-Perpiñán. Todos los cargos electos, de ambos lados de la
frontera, se han movilizado para acelerar el proyecto... Ahora la
situación ha cambiado y en los próximos meses se podrá establecer un
calendario definitivo e irreversible.

–¿Para cuándo?

–De aquí a finales de año se firmará el contrato con el nuevo consorcio,
lo que permitirá que entre en servicio en el 2008. No pienso que se pueda
construir el tramo Figueras-Perpiñán antes de esa fecha. Pero el 2008 es
mañana. He hablado con el presidente de La Caixa sobre el proyecto de un
gran centro de negocios en torno a la estación de Perpiñán para que los
inversores catalanes se asocien a la idea.

–Una delegación catalana del sur viajó a Dublín para asistir a la final de
la Copa de Europa de rugby. ¿Por qué no establecer un acuerdo entre el
USAP y el FC Barcelona?

–Al llegar a Dublín ondeaban cuatro banderas: la de Irlanda, la de Europa,
la del club de Toulouse y la catalana. Es una anécdota que muestra que
Perpiñán está en el espacio catalán y puede ayudar al desarrollo de la
catalanidad. De la misma manera que el Barça es ya el equipo de fútbol de
todos los catalanes, y por tanto de los perpiñaneses, el USAP puede
convertirse en el equipo de rugby de todos los catalanes.


___________________________________________________
Yahoo! Messenger - Nueva versión GRATIS
Super Webcam, voz, caritas animadas, y más...
http://messenger.yahoo.es

LA VANGUARDIA  1.7.03

El Fòrum del Besòs propone un Museu de la Ciutat Industrial en la antigua
fábrica de Oliva Artès
Plan para salvar el patrimonio industrial del Poblenou

LUÍS SIERRA - 01/07/2003
BARCELONA El grupo de trabajo sobre el patrimonio del Fòrum de la Ribera
del Besòs presentó ayer una lista de 39 propuestas de usos concretos para
otras tantas fábricas y conjuntos industriales del Poblenou. Este “mapa
del patrimonio”, abierto al debate con la administración y otras
instancias ciudadanas, incluye mayoritariamente fábricas situadas en el
“distrito tecnológico 22@”, y dibuja un potente eje a lo largo de la calle
Pere IV y cercanas.

El conjunto de Oliva Artès, la antigua fábrica de maquinaria textil,
recién salvada de la piqueta y que será propiedad municipal, es, para los
autores de la propuesta, el sitio ideal para levantar un ambicioso Museu
de la Ciutat Industrial. La idea de este nuevo museo fue defendida ayer
por Joan Roca en la jornada sobre “El patrimoni en el futur del Poblenou”,
que el Fòrum organizó en La Escocesa, otra antigua fábrica salvada de la
piqueta. Roca concibe el Museu de la Ciutat Industrial como la exposición
“de nuestro pasado inmediato (de Barcelona y de Catalunya), que llega
hasta hoy mismo y apunta al futuro: del vapor al cable y a las nuevas
tecnologías”.

Con este posible museo, el Fòrum no se plantea una extensión del Museu
d'Història de la Ciutat en otra importante muestra del pasado industrial
como es Can Saladrigas. En ella ya se está construyendo un “casal” y
aunque hay un proyecto del Museu d'Història para ocupar parte de las
instalaciones, aún no hay nada defintivo.

Tampoco hay nada decidido sobre dónde abriría nuevas dependencias el Museu
d'Art Contemporani de Barcelona (Macba). Una de las opciones era Can
Saladrigas, pero el director del Macba, Manuel J. Borja Villel, señaló
ayer que se están estudiando otras opciones. Entre ellas está la de La
Escocesa, la preferida por los vecinos.

Parte de las propuestas que el foro vecinal empezó a estudiar a finales
del 2002 coincide con los actuales planes municipales, como dedicar Ca
l'Aranyó a usos universitarios (audiovisuales) o mantener el conjunto de
Palo Alto para los talleres creativos ya existentes. En otros casos (véase
la lista conjunta) son propuestas nuevas o diferentes a las pensadas por
la administración municipal.

Toda la propuesta vecinal descansa en la confianza de que el desarrollo
del 22@ permita un grado de conservación del patrimonio industrial
aceptable. Como garantía, a los vecinos les gustaría la existencia de un
“plan del patrimonio” para, sin conservacionismos a ultranza, salvar el
patrimonio. El arquitecto jefe del Ayuntamiento, Josep Anton Acebillo, se
mostró abierto al diálogo y estuvo de acuerdo en aplicar en el 22@
criterios que permitan mantener viejas fábricas con nuevos usos. Sin
embargo, se declaró en contra de un plan estricto que restaría
operatividad al conjunto del proyecto.

El gerente del 22@, Rafael González Tormo, afirmó que el proyecto de
distrito tecnológico permite mantener fábricas en Poblenou y hacer
compatibles usos productivos, residenciales y equipamientos. González
Tormo afirmó que existe una demanda de estos edificios para nuevos usos y
que esta demanda aumentará en la medida en que mejore su entorno.


___________________________________________________
Yahoo! Messenger - Nueva versión GRATIS
Super Webcam, voz, caritas animadas, y más...
http://messenger.yahoo.es

AVUI / EL PERIODICO / LA VANGUARDIA / EL PUNT-VILAWEb  1.7.03


-----------------------------------------------------------------
AVUI  1.7.03

Les famílies amb els ingressos més baixos es localitzen a les àrees rurals
i a les zones d'immigració

La Ribera d'Ebre i el Priorat tenen el percentatge més alt de pobres

Les grans bosses de pobresa es concentren a la regió metropolitana

Carme Melià
BARCELONA

La Ribera d'Ebre (22,4%) i el Priorat (20,8%) són les comarques catalanes
amb un percentatge més alt de famílies en situació de pobresa, mentre que
Osona (11,7%) presenta l'índex més baix. Aquests són els principals
resultats de l'informe sobre la distribució territorial de la pobresa a
Catalunya que ha dut a terme el catedràtic d'economia aplicada de la UAB
Josep Oliver per a la Fundació Un Sol Món de Caixa Catalunya. Amb aquest
nou estudi, el catedràtic desenvolupa un primer treball de l'Observatori
de la pobresa pel qual el 1996 hi havia a Catalunya 319.000 llars (el
15,2% del total) en condicions de pobresa, a partir de l'enquesta de
pressupostos familiars i el padró d'aquell any.

Tot i que les Terres de l'Ebre i les comarques de muntanya presenten els
percentatges més elevats de pobres en relació amb el nombre d'habitants,
és a la regió metropolitana de Barcelona i al Camp de Tarragona on, en
termes absoluts, es concentren les bosses de pobresa més grans. A la regió
metropolitana -l'Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf,
el Maresme i els dos Vallès- hi viuen més de mig milió de les 715.847
persones amb problemes econòmics que hi ha al país (un 12% de la
població). Així, es conclou que la pobresa a Catalunya és un fet urbà i
metropolità, derivat de la distribució de la població que es concentra en
aquestes zones. Només el Barcelonès aplega el 39% de les llars catalanes
(unes 265.000 persones) que viuen per sota del llindar de la pobresa, és a
dir amb ingressos inferiors als 390 euros al mes.


Dues tipologies

Malgrat que la pobresa es distribueix de forma força homogènia al país,
n'hi ha dos models diferenciats, segons les característiques de les llars
afectades. La regió metropolitana de Barcelona i les comarques del Camp de
Tarragona presenten una pobresa conjuntural, lligada als ritmes econòmics
i que afecta zones industrials on viuen persones joves en situació d'atur
laboral. En aquests casos, les etapes de bonança econòmica i les
polítiques de reinserció laboral afecten favorablement i permeten millorar
la situació de moltes famílies.

D'altra banda, la resta de comarques presenten una pobresa estructural,
més femenina, vella, rural i al marge del mercat laboral, per situacions
d'inactivitat o de jubilació. La sortida en aquests casos és més difícil,
ja que no depenen dels cicles econòmics.

Josep Oliver afegeix que unes 170.000 llars pobres, distribuïdes al sud i
a l'oest del país, estan vinculades a ingressos derivats de pensions,
sovint del règim agrari, per la qual cosa tenen una incidència més gran
entre les dones d'edat avançada. Un altre grup, format per unes 60.000
famílies, són dones amb fills que han quedat al marge del mercat laboral,
i la seva situació es pot perpetuar si no hi ha una actuació directa de
l'administració. 80.000 llars pobres més estan vinculades a situacions
d'atur.

Així mateix, un 5% de les llars catalanes estan en una situació que es
considera de pobresa extrema -ingressos per sota dels 240 euros per
persona al mes-. Representen unes cent mil famílies, de les quals entre el
75% i el 80% estan encapçalades per dones. La pobresa extrema es localitza
preferentment en zones d'emigració i lluny de les àrees més urbanes, ja
que l'envelliment i el caràcter rural d'una població augmenta la
probabilitat d'acumular una pobresa més severa.

La immigració pot portar nous casos de pobresa a Catalunya, però per Josep
Oliver normalment es tracta de situacions transitòries, ja que l'immigrant
està inserit en el mercat laboral amb possibilitat de modificar una
situació econòmica precària.

L'informe ha tingut en compte com a variables l'edat, el nivell d'estudis
i el sexe per determinar la distribució geogràfica de la pobresa.

Un 10% dels menors de 16 anys viuen sota el llindar de la pobresa

De les més de 700.000 persones en situació de pobresa, 104.513 són menors
de 16 anys, xifra que representa el 10,4% del total de nens que viuen a
Catalunya i que, segons Josep Oliver, requereixen d'una actuació immediata
de les administracions públiques perquè la seva situació és una font
d'exclusió social de cara al futur. Els eixos costaners, el Camp de
Tarragona, les Terres de l'Ebre i la regió metropolitana de Barcelona
apleguen el nombre més alt de llars pobres amb nens, atès que a les
comarques de l'interior la pobresa està més lligada a una població
envellida. Una altra dada significativa que posa de relleu l'Observatori
de la Pobresa és que els menors pobres viuen majoritàriament en llars
monoparentals, especialment en famílies encapçalades per una dona. En
aquest sentit, el 26% dels nens que viuen en una llar sustentada per una
dona són pobres, mentre que si la família està encapçalada per un home la
incidència de la pobresa es redueix al 7,7% dels casos. Així mateix, es
constata que algunes de les llars pobres amb nens detectades el 1996 eren
les que tenien un nivell d'ingressos més baix, situació que pot millorar
perquè eren casos d'atur laboral dels pares.


--------------------------------------------------------------------
EL PERIODICO   1.7.03


SOLIDARITAT
Les comarques de Lleida i Tarragona, les més pobres de Catalunya




EUROPA PRESS
BARCELONA

Les comarques de Lleida i Tarragona concentren l'índex de pobresa més alt
de Catalunya en relació amb el nombre total d'habitants. Així ho expressa
un estudi presentat ahir per la Fundació Un Sol Món de Caixa Catalunya.
La Ribera d'Ebre i el Priorat, on una de cada cinc persones són pobres,
apareixen al primer lloc de la taula, seguides pel Montsià, el Baix Ebre,
el Pallars Jussà i la Terra Alta.

L'àrea metropolitana de Barcelona és la zona que acull el nombre més alt
de famílies pobres en valors absoluts: 222.301 famílies. "És un fenomen
normal, ja que aquesta zona concentra el 70% de la població de Catalunya",
va explicar Josep Oliver, autor de l'estudi i catedràtic d'Economia
Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
L'estudi situa les comarques centrals i les de Girona com les que tenen un
percentatge inferior de famílies pobres (només el 14,3% dels seus
habitants).

A Catalunya, més de 103.000 famílies vivien l'any 1996 en situació
d'extrema pobresa, amb menys de 240 euros per persona al mes (unes 40.000
pessetes), cosa que suposa el 4,9% de les llars catalanes.

TRES CATALUNYES

Oliver parla de tres Catalunyes: la més ben acomodada, que la formen les
comarques gironines; la regió que correspon a la zona central de Catalunya
i on s'inclouria Barcelona, que està dins de la mitjana catalana, i la
zona del sud i de ponent, que presenta una incidència més elevada de la
pobresa.

L'informe, que té en compte les variables d'edat, sexe i estudis, conclou
que la pobresa extrema es localitza preferentment lluny de les àrees més
urbanes i està vinculada al fenomen de l'envelliment i al caràcter rural
de la població.


-----------------------------------------------------------------
LA VANGUARDIA   1.7.03

LA DISTRIBUCIÓN DE LA RIQUEZA

El nuevo mapa de la Catalunya pobre

El 70% de pobres vive en la metrópoli, pero el problema se agrava en
Ponent y Ebre

El área metropolitana concentra la pobreza, pero ofrece posibilidad de
reinserción laboral, mientras que en el campo hay menos alternativas y una
población más envejecida

Cien mil familias viven en situación de pobreza extrema, con menos de 240
euros al mes

MARICEL CHAVARRÍA - 01/07/2003
Barcelona

El 70% de las familias de Catalunya que viven en situación de pobreza se
concentran en la región metropolitana de Barcelona, aunque es en las
comarcas de Lleida y Tarragona donde existe un índice de pobreza mayor con
relación a su número de habitantes. Así se desprende de un estudio
elaborado por Josep Oliver, catedrático de Economía Aplicada de la UAB,
para la Fundació Un Sol Món de Caixa Catalunya; un informe que introduce
variables geográficas sobre datos de la primera edición del Observatori de
la Pobresa sobre el censo del año 1996.

Un total de 319.446 familias catalanas –el 15,2% del total– y 715.847
personas –el 11,8% de la población– se encuentran en situación de pobreza,
lo que significa que su gasto mensual no superaba en 1996 los 390 euros,
esto es, el 50% de la renta media. La Unión Europea considera pobres a
quienes no alcanzan el 60%, pero el estudio en Catalunya reduce este
porcentaje en diez puntos. Del mismo modo, la UE considera casos de
pobreza extrema los que no llegan al 40% de la renta media, porcentaje que
se reduce al 35% en Catalunya. Así, 103.000 familias –un 4,9% de los
hogares catalanes– vivían en 1996 en situación de pobreza extrema, es
decir, con menos de 240 euros por persona al mes. Esta cifra engloba,
señaló Oliver, las pensiones de viudedad “con ingresos muy bajos, ya que
mientras la renta ha aumentado un 30% desde 1996, las pensiones lo han
hecho de un 40% del sueldo del cónyugue al 45%”.

En cualquier caso, la novedad de este informe es la introducción de
variables de edad, sexo y educación para determinar la distribución
geográfica de la pobreza, de tal modo que –explicó Oliver– existen “tres
Catalunyas”: el “núcleo acomodado” correspondiente a las comarcas de
Girona y otras centrales como Osona, que presenta el índice más bajo con
un 11,7% de su población; unas regiones intermedias que se sitúan en la
media catalana y que incluyen Barcelona –con 222.301 familias afectadas–,
y por último, las comarcas del sur y Ponent, donde la incidencia es más
severa: una de cada cinco personas de Ribera d'Ebre y el Priorat son
pobres, un porcentaje seguido de cerca por el Montsià, el Baix Ebre, el
Pallars Jussà y la Terra Alta.

Es en estas zonas donde se sitúa la pobreza estructural, más difícil de
erradicar que la coyuntural, ya que mientras la primera atañe a una
población envejecida y femenina que está sola y al margen del mercado
laboral, o depende de las pensiones, la segunda afecta a áreas
industrializadas –región metropolitana de Barcelona y el Camp de
Tarragona–, con una pobreza joven, parada, pero con posibilidades de
reinserción laboral. El primer colectivo “no se ha beneficiado de la
expansión económica”, señaló Oliver. Como tampoco sus hijos: un 10,4% de
menores en Catalunya son pobres. Y no necesariamente hijos de inmigrantes.
Estos, “explotados o no, están insertados en el mercado laboral”,
concluyó.

Los mayores piden mejores pensiones

LA VANGUARDIA - 01/07/2003
La gente mayor también quiere evitar la exclusión social para este sector
de la población, y ha vuelto a reclamar unas mejores pensiones.
Representantes de más de 300 entidades –reunidas ayer en las Cotxeres de
Sants de Barcelona– han elaborado un manifiesto a favor de la
dignificación de la vida de las personas mayores, en el que reclaman que
sus peticiones sean atendidas en el Congreso de los Diputados ante la
próxima renovación del denominado pacto de Toledo. La presentación de este
documento tuvo lugar ante los representantes de los partidos, sindicatos y
las patronales.

El manifiesto subraya que los nuevos acuerdos de este pacto deben
reconocer la necesidad de regular la cuantía de las pensiones de viudedad,
de manera que incluyan el compromiso de que la pensión sea por la cuantía
total que percibía el cónyuge.

También piden que se recomiende hacer compatible recibir la pensión de
viudedad con la pensión mínima (SOVI) e, incluso, que las pensiones
mínimas –incluidas las no contributivas– se igualen con el salario mínimo
interprofesional.

El manifesto solicita, por otra parte, que se adopten medidas correctivas
para evitar el actual tratamiento fiscal –en el IRPF– que se aplica a la
pensiones, por considerar que éste es ahora discrimonatorio.

Los impulsores del manifiesto reclaman que Catalunya y todas las
comunidades autónomas “tengan las correspondientes competencias para poder
complementar y colaborar a proporcionar a sus ciudadanos los niveles
dignos y suficientes de prestaciones de pensiones”. Todas estas
iniciativas han contado con el impulso de la Federació d'Associacions de
Gent Gran de Catalunya.


----------------------------------------------------------------
EL PUNT-VILAWEB   1.7.03

El 70 per cent de les famílies més pobres es concentra a la regió
metropolitana

La Fundació Un Sol Món de Caixa Catalunya va presentar ahir un informe
sobre la pobresa a Catalunya

SANDRA PÉREZ . Barcelona

La pobresa és un fenomen que afecta tot Catalunya. Tot i que un 70% de les
famílies pobres són a la regió metropolitana, a les Terres de l'Ebre i a
les comarques de muntanya la pobresa supera la mitjana catalana, el 15,2
per cent de la població. Aquestes són les principals conclusions de
l'informe La pobresa a Catalunya , presentat ahir per la Fundació Un Sol
Món de Caixa Catalunya. L'estudi del catedràtic d'economia aplicada de
l'Autònoma, Josep Oliver, es basa en dades de l'any 1996 però serveix per
tenir el «mapa de la pobresa de Catalunya» i per orientar l'administració
per tal d'eradicar-la.

Segons Oliver, de l'estudi es desprèn que a Catalunya hi ha tres tipus de
pobresa. La primera és hereva del règim agrari i afecta unes 160.000
famílies situades a l'eix de ponent. Es tracta d'una població envellida,
majoritàriament femenina, de difícil integració i que només viu de les
pensions. Tot i que durant els últims anys s'han fet algunes actuacions a
la zona, per Oliver han estat «insuficients» perquè el nivell de vida
també ha pujat.

El segon grup està format per les llars encapçalades per dones amb fills
que estan fora del mercat de treball. Són unes 60.000 famílies, segons
Oliver. En aquest cas, el catedràtic va alertar ahir de «la possibilitat
de perpetuar la pobresa» d'aquest col·lectiu si no es treballa en la
integració, sobretot dels més petits.

I, finalment, a la regió metropolitana de Barcelona i al Camp de Tarragona
es concentren les llars on el cap de família sol ser un home a l'atur que
ha de mantenir els fills i, a més, els joves sense feina. La situació
d'aquest grup -unes 50.000 famílies- ha pogut millorar, segons explicava
Oliver, gràcies a la seva progressiva incorporació en el món laboral.

Les dues comarques amb un percentatge més alt de famílies pobres són la
Ribera d'Ebre i el Priorat. De fet, una cinquena part de les llars
d'aquesta regió es consideren pobres en l'estudi. Les menys afectades són
Osona, la Val d'Aran i el Segrià i les comarques gironines amb un índex
lleugerament inferior a la mitjana -un 14,3 per cent- es mantenen molt a
prop de bona part de la regió central.

Dona gran, sola

L'estudi posa l'accent en la situació de les dones a Catalunya. Tot i que
estan distribuïdes per tot el territori, la concentració més alta es troba
a les comarques del nord. El perfil és molt clar: dona gran i sola que no
té recursos econòmics i que viu a les zones rurals. De les 319.000 llars
pobres censades el 96, unes 80.000 estan considerats «pobres entre els
pobres».

L'estudi marca com a pobresa extrema quan es cobren menys de 240 euros al
mes i situa aquest col·lectiu al centre-nord i a ponent. Un dels aspectes
que més crida l'atenció de l'informe és la situació de la pobresa infantil
ja que són a les comarques del sud del país i a la regió metropolitana. La
majoria dels prop de 100.000 nens que viuen en condicions de subsistència
provenen de famílies que estan per sota del llindar de la pobresa.

Oliver explicava ahir que l'informe permetrà incidir directament en la
solució dels problemes de cada comarca perquè hi ha xifres concretes. Per
exemple, a l'Anoia hi ha 1.800 famílies amb problemes.


Els immigrants amb treball no es troben en situació de risc

S.P. . Barcelona

L'estudi de Caixa Catalunya no analitza directament la situació dels
immigrants al país. Tot i això, el catedràtic de l'Autònoma Josep Oliver
va explicar ahir que els estrangers viuen «una situació transitòria» i «en
gran mesura estan incorporats al món del treball», encara que no sempre
sigui en situació legal. Per aquest motiu, els immigrants que treballen
estan lluny d'estar en una situació de risc, sobretot si el barem que
s'utilitza és la feina. Per Oliver, la pobresa està lligada a dos
conceptes: l'exclusió del mercat de treball i els problemes d'integració
social per factors com la falta d'estudis i l'envelliment.
La Fundació Un Sol Món encarrega aquests tipus d'informes per posar les
bases dels futurs programes socials que es faran a Catalunya. A més,
segons Oliver, a través de l'estudi s'ha demostrat que «són magnituds
assumibles per eradicar aquesta lacra social». De fet, el catedràtic va
afirmar que «s'ha posat de manifest que no és la mateixa pobresa la del
Barcelonès que la del Camp de Tarragona».



___________________________________________________
Yahoo! Messenger - Nueva versión GRATIS
Super Webcam, voz, caritas animadas, y más...
http://messenger.yahoo.es

AVUI  1.7.03


Cal reflexionar sobre el model de creixement que necesita el migjorn

La unitat del Camp de Tarragona

Oriol Nel·lo

El Camp de Tarragona és un dels àmbits de Catalunya amb un dinamisme
demogràfic i econòmic més accentuat. En el darrer quart de segle ha passat
de 328.000 a 451.000 habitants, amb un creixement del 38%, molt per sobre
de la mitjana de Catalunya. D'altra banda, els treballs dels economistes
ens han mostrat que el creixement poblacional ha anat acompanyat d'un
increment més moderat, però també notable, del PIB, fruit sobretot del
desenvolupament de la indústria (química i petroquímica) i del turisme.

Aquest desenvolupament ha coincidit, i no pas per casualitat, amb una
notabilíssima transformació territorial. Així, el Camp funciona cada
vegada més com una única gran ciutat: 1 de cada 3 treballadors que hi
resideixen té la feina fora del municipi on viu, de manera que l'àrea
urbana funcional s'estén a partir d' un nucli potent
(Tarragona-Reus-Cambrils-Valls) i per abastar una setantena de municipis,
de Creixell a Mont-roig del Camp, de Salomó a Prades i a Poboleda.

Es configura així en aquest àmbit la segona àrea urbana de Catalunya, amb
capacitat per vertebrar i liderar un espai molt ampli del nostre migjorn,
que abasta no només les comarques del Tarragonès, el Baix Camp i l'Alt
Camp (la delimitació canònica del geògraf reusenc Josep Iglésies), sinó
que manté vincles molt estrets amb el Priorat, la Conca de Barberà i el
Baix Penedès.

Ara bé, aquestes transformacions han comportat també un increment de les
tensions sobre l'ús del territori i la conservació de l'entorn. Així, en
els darrers temps s'ha fet sentir de manera reiterada la remor per la
competència per l'espai entre els dos sectors econòmics dominants: la
indústria petroquímica i les activitats turístiques. L'arquitecte canongí
Josep Llop ha publicat recentment un interessant estudi en què mostra que
el conflicte d'interessos entre ambdues parts ve de lluny: ja l'any 1971
l'Asociación Turística Costa Dorada, davant els projectes d'expansió del
polígon industrial, alertava: "No podemos vender sol con neblina!".

Menys atenció s'ha prestat, en canvi, a la problemàtica derivada de la
dispersió de la urbanització sobre el territori. Dispersió que es va
iniciar amb l'ocupació de la pràctica totalitat de la façana litoral (de
Sant Salvador a Salou) per a usos turístics (segona residència, càmpings,
hotels), i que ara s'associa també a la residència principal de baixa
densitat, tant a la costa (amb el creixement accelerat com Torredembarra,
Altafulla, Cunit o Calafell) com, cada vegada més, a l'interior (amb
desenvolupaments com els de Vespella, l'Alforja, Castellvell o el
Catllar).

La dispersió de la urbanització s'afegeix a la crisi de l'agricultura per
malmetre el paisatge tradicional del Camp -aquella meravella de marges,
conreus de secà, masos entre la serra i el mar- i planteja greus problemes
ambientals. D'altra banda, com que l'escampadissa de població i activitat
sobre el territori comporta unes més altes necessitats de desplaçament de
les persones i les empreses, la xarxa viària i ferroviària van cada dia
més carregades, tot evidenciant les carències de les infraestructures,
tant les de comunicació interior com les d'accessibilitat exterior (amb
alguns casos extrems com el de la N-340, l'enllaç
Tarragona-Valls-Montblanc i la manca d'un servei ferroviari de rodalies
per al conjunt del Camp).

Com pot veure's, la situació és plena d'oportunitats, però també de reptes
i problemes. Per fer-hi front el Camp necessita, com el pa que menja, una
visió estratègica per a l'ordenació de conjunt del seu territori. De fet,
experts, alcaldes, entitats i ciutadans fa molts anys que la reclamen.
Així, ja l'any 1969 (!), Ernest Lluch escrivia: "sembla urgent una
planificació urbanística a nivell de tot el Camp que eviti la
suburbanització i que encoratgi el creixement [...]. D'altra banda, cal
vigilar estretament que la infraestructura -carreteres, port, etc.-
evolucioni cap a un ritme semblant al de l'aparell econòmic". I en el
Congrés de Cultura Catalana, el 1975, l'historiador i polític Josep Maria
Recasens reivindicava el mateix "no pas", deia, "per patriotisme
tarragoní", sinó per tal de fer front a la gestió del desenvolupament
industrial, al cicle de l'aigua, la xarxa de comunicacions, etc.
Les respostes que aquestes demandes han rebut des del govern de la
Generalitat no han estat, però, a l'alçada de les circumstàncies. Hi hagué
un primer intent, prometedor, en temps de la Generalitat provisional,
d'impulsar un planejament conjunt per a 21 municipis a l'entorn de l'àrea
central del Camp. Però la iniciativa, deguda al llavors conseller Lluís
Armet, aviat quedà arraconada, i avui (tot i que en la llei de política
territorial de 1983 i el pla territorial de Catalunya del 1995 ho
reclamen), 25 anys després, el Camp de Tarragona continua sense disposar
d'aquests instruments d'ordenació imprescindibles. Tot just ara sembla que
el govern estaria acabant el pla director de l'àrea central, absolutament
necessari per a la convivència entre les activitats industrials i
turístiques.

La manca de sensibilitat i de voluntat política dels successius governs de
la Generalitat ha hagut de ser reemplaçada -mal que bé- per la iniciativa
local, que, a través d'una sèrie d'iniciatives (la Mancomunitat del Camp,
el Consorci d'Aigües, la Mancomunitat d'Incineració de Residus, el
Consorci del Camp...) ha tractat de dotar-se de mitjans per a la gestió de
les necessitats bàsiques.

Però la principal àrea urbana del migjorn català mereix, però, més que
això. Li cal un àmbit en què reflexionar sobre el model de desenvolupament
(amb la convivència entre una indústria més diversificada i de major valor
afegit, un turisme no tan estacionalitzat i de major qualitat, una nova
agricultura i un patrimoni ambiental i cultural ben preservat). Li calen
els instruments administratius i urbanístics per prendre opcions
estratègiques sobre les infraestructures, les reserves de sòl, l'habitatge
i els grans equipaments. I li cal, en fi, una veu unitària per fer
escoltar les seves reclamacions i les seves propostes en el conjunt
català.


Oriol Nel·lo. Professor del departament de geografia (UAB). Diputat del
Grup Socialistes - Ciutadans pel Canvi



___________________________________________________
Yahoo! Messenger - Nueva versión GRATIS
Super Webcam, voz, caritas animadas, y más...
http://messenger.yahoo.es

-----Mensaje original-----
De: odecat.presidencia@... [mailto:odecat.presidencia@...]
Enviado el: lunes, 30 de junio de 2003 12:13
Para: odecat.presidencia@...
Asunto: Butlletí Odecat

Nou número de la sèrie Elements de debat territorial

L'Oficina Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat de la Diputació de Barcelona
ha publicat un nou número de la sèrie Elements de Debat Territorial.

Les tècniques de cooperació intermunicipal i la seva reforma

El número 16 de la sèrie titulat "Les tècniques de cooperació intermunicipal
i la seva reforma", analitza i valora noves fórmules i tècniques jurídiques
per a la cooperació intermunicipal.

Mitjançant fórmules de cooperació intermunicipal, França i Itàlia han
iniciat en els darrers anys processos de reorganització territorial de les
administracions locals, de manera voluntària i horitzontal. Les necessitats
de cooperació entre els municipis han demostrat ser una oportunitat
interessant per impulsar polítiques territorials d'àmbits ben diversos com
ara el medi ambient, la fiscalitat, o l'habitatge.

L'estudi, dirigit pel catedràtic de dret administratiu Tomàs Font i Llobet,
també analitza les oportunitats que ofereix la reforma de la legislació
catalana sobre règim local i fa propostes per tal d'aprofundir en una millor
cooperació intermunicipal.









La sèrie Elements de debat territorial té per objectiu facilitar la
comunicació i la transferència de coneixements entre els nuclis d'experts
que estan renovant el discurs sobre les estratègies de desenvolupament del
territori i els decisors dels governs locals que són responsables de les
polítiques públiques territorials. La col·lecció es proposa renovar i
provocar la reflexió i el debat sobre les polítiques territorials des de la
perspectiva d'un discurs socioambiental.

Podeu trobar els números de la sèrie Elements de Debat Territorial a
l'adreça electrònica  <http://www.diba.es/xbmq/Elements.asp>
http://www.diba.es/xbmq/Elements.asp o bé sol·licitar-los per correu
electrònic a  <mailto:o.xarxabmq@...> o.xarxabmq@...

Ens plau informar-vos de les activitats que es duran a terme al Centre de
Recursos Barcelona Sostenible durant el mes de juliol de 2003

     Totes les activitats són gratuïtes. Inscripcions al mateix centre.
      Tel. 93 237 47 43.


   Curs

   Fotografiar l'entorn urbà per vacances

   A més a més d'aprendre tècniques bàsiques de fotografia, tractarem sobre
   les millors formes de captar el paisatge, les persones, la fauna i
   l'arquitectura quan anem de vacances.

   A càrrec de Cristina Ortiz, biòloga i fotògrafa.

   Dimarts 8, 15, 22 i 29 de juliol, de 18 a 20 h, al CRBS.

   Imprescindible inscripció prèvia. Places limitades.


   Anem a la platja

   Amb aquesta sortida tindrem l'oportunitat de conèixer la història de les
   platges de Barcelona, la complexitat de la seva gestió, l'oferta de
   lleure, els controls de qualitat que es realitzen i en definitiva el
   treball que hi ha darrere d'uns espais que durant l'estiu reben milers de
   visitants cada dia.

   En col·laboració amb l'Institut Municipal de Parcs i Jardins de
   Barcelona.

   Dimecres 9 de juliol, a les  17.30 h.

   Imprescindible inscripció prèvia. Places limitades.


   Anem d'espectacle

   Aquest estiu us oferim dues visites a la Font Màgica de Montjuïc.
   Coneixerem les interioritats de la instal·lació i del seu disseny, i
   quins són els mecanismes que fan possible la màgia de formes i colors de
   l'aigua.

   Com a punt i final, contemplarem l'espectacle des de la terrassa de la
   sala de control.

   En col·laboració amb la Direcció de Programes de Fonts de Barcelona.

   Dijous 10 de juliol, a les 18.30 h.

   Imprescindible inscripció prèvia. Places limitades.



   El port de Barcelona

   Visita cultural per conèixer l'activitat marítima de Barcelona, el passat
   i el futur del port, la logística del transport de mercaderies?
   L'activitat inclou la projecció d'un audiovisual i un recorregut a bord
   d'una embarcació tradicional.

   A càrrec del Consorci El Far, Centre de Treballs del Mar.

   Dimecres 16 de juliol, de 18 a 20 h.

   Imprescindible inscripció prèvia. Places limitades.



   Horts urbans

   Els horts urbans impulsats des de l'Ajuntament de Barcelona, són una
   iniciativa d'integració i col·laboració dels ciutadans i les ciutadanes
   en activitats ambientals i d'apropament a la natura.
   Visitarem l'Hort de l'Avi i l'Hort de Turull, situats al barri del Coll
   ( darrere del Parc Güell), on es cedeixen temporalment petites parcel·les
   de conreu a persones jubilades. Aquests horts són també un recurs
   educatiu per a les escoles.

   Amb la col·laboració del Centre Cívic  El Coll.

   Dimecres 23 de juliol,  a les  18.00 h.

   Imprescindible inscripció prèvia. Places limitades.



     Informació de totes les activitats:
     Centre de Recursos Barcelona Sostenible
     Nil Fabra, 20 baixos
     08012 Barcelona
     Tel. 93 237 47 43 Fax 93 237 08 94
     Correu electrònic: recursos@...
     www.bcn.es/agenda21/crbs
     Horari d'estiu:
     de dilluns a divendres de 9.30 a 14.00 h i de 16.30 a 20.00 h.

Hola a tots i a totes!!!!

Em dic Ariadna Cucurella i formo part del grup d'Estudis de Geografia i Gènere del Departament de Geografia de la UAB. Estic realitzant un treball d'investigació a Mollet del Vallès, concretament sobre el Parc dels Colors d'aquesta ciutat ja que estem treballant el tema de ciutat i espais públics.
El treball es basa en realitzar entrevistes en profunditat als ciutadans i ciutadanes que viuen al voltant d'aquest parc: els barris de Plana Lledó, Santa Rosa i Can Borrell. El meu problema és que costa moltíssim trobar gent disposada a realitzar aquestes entrevistes, com deveu saber els que en algun moment hagueu hagut d'utilitzar una metodologia similar. Per això us demano ajuda per trobar gent de Mollet del Vallès (vosaltres mateixos, coneguts vostres, etc.) que estigui disposada a concedir-me una hora del seu temps per realitzar una entrevista d'aquestes. Us estaré profundament agraïda per la vostra ajuda.
Per contectar amb mi em podeu escriure un mail a:  ariadna.cucurella@...
 

Moltes gràcies,

Ariadna Cucurella i Grifé.

EL PUNT-VILAWEB   28.6.03

El paisatge i el territori

opinió

«El paisatge com a resultat de les relacions entre les societats,
les cultures i el territori és el punt de partida per obrir el debat
sobre les transformacions territorials»

28/06/2003
SEBASTIÀ JORNET, SERGI SALADIÉ i ÀLEX TARROJA. Coordinadors del curs
de la UETE

La Universitat d'Estiu de les Terres de l'Ebre -Universitat d'Estiu
de la URV- organitza el curs El paisatge en l'ordenació i la gestió
del territori: el mapa eòlic com a exemple. El curs està coordinat
per Sebastià Jornet (arquitecte, departament d'urbanisme i ordenació
del territori de la Universitat Politècnica de Catalunya), Sergi
Saladié (geògraf, unitat de geografia de la Universitat Rovira i
Virgili) i Àlex Tarroja (geògraf, president del Col·legi de
Geògrafs). El curs es durà a terme a Tortosa entre el 7 i l'11 de
juliol al Centre Universitari Dr. Manyà.

El paisatge, com a resultat de les relacions entre les societats,
les cultures i el territori, és el punt de partida per a obrir el
debat sobre les transformacions territorials: centrarem part del
nostre treball en les transformacions paisatgístiques que impliquen
les centrals eòliques. Entenem que el paisatge és una eina d'anàlisi
útil per la seva doble direcció: el paisatge com a obra de les
relacions entre els habitants i el territori -que cal que sigui
socialment i econòmicament viable- i el paisatge com a recurs per a
afavorir activitats d'alt valor afegit que facilitin la implantació
d'activitats socialment i ambientalment sostenibles en el territori.

En aquest sentit cal dir que el territori de les Terres de l'Ebre
presenta uns paisatges característics i singulars que han estat
creats per la interacció de les activitats humanes amb el medi
físic, i que a hores d'ara aquest paisatge està en un procés de
transformació pels canvis en les activitats tradicionals;
transformacions en l'agricultura, noves activitats industrials i
nous aprofitaments energètics, com ara les centrals eòliques.

En efecte, l'aparició d'una llarga llista de propostes per
instal·lar centrals eòliques a les Terres de l'Ebre va suscitar el
debat per part de la societat civil i de les administracions
públiques sobre la seva idoneïtat i el seu impacte paisatgístic.
Mentre que uns hi van veure una oportunitat per al finançament dels
petits municipis i la creació de llocs de treball, altres sectors de
la societat van qüestionar la seva compatibilitat amb el
desenvolupament d'activitats econòmiques relacionades amb el
paisatge.

En aquest context, davant la necessitat de crear un debat social
ampli a l'entorn del paisatge, sorgeix la voluntat d'organitzar
aquest curs, amb l'objectiu de fer una aproximació teòrica i
pràctica a la integració del paisatge com a element central per a
una ordenació i gestió del territori amb criteris socials i
ambientals.

L'anàlisi del paisatge com a mosaic territorial permet d'una manera
integradora i transversal valorar els diversos processos i
transformacions i els seus impactes. Això s'aconseguirà a través de
la definició d'unitats característiques, la detecció de les
fragilitats i els processos de transformació que les afecten, els
criteris d'intervenció i les possibles opcions que haurien de
permetre la definició d'un paisatge que afegeixi valor al territori.

El curs s'estructurarà en tres parts: una part teòrica que fornirà
els conceptes, mètodes d'anàlisi i instruments bàsics d'intervenció
i gestió; una part pràctica, en forma de taller, que plantejarà una
aplicació per afrontar un cas pràctic a l'entorn del mapa eòlic, i
unes sessions obertes al públic en general.

Aquests actes públics seran el dimecres 9 de juliol a les 18.00 h
amb la taula rodona Els conflictes sobre mapa eòlic i paisatge a les
Terres de l'Ebre, moderada per Sergi Saladié (geògraf, unitat de
geografia, URV) i amb la participació d'Enric Colomé (Plataforma per
a l'Ús Racional de l'Energia Eòlica del Baix Ebre-Montsià), un
membre representant de l'APPA (Associació de Productors d'Energies
Renovables), Jaume Domènech (president DO Montsant, Carta del
Paisatge del Priorat) i un representant de la Generalitat de
Catalunya.

Divendres a les cinc de la tarda hi haurà la conferència de clausura
Transformacions i conflictes sobre el paisatge: la necessitat d'una
llei de paisatge, a càrrec d'Oriol Nel·lo, diputat al Parlament de
Catalunya pel grup PSC-CpC i professor del departament de geografia
de la UAB; i a les sis es farà la presentació dels resultats i les
conclusions del taller, a càrrec dels organitzadors i coordinadors
del curs-taller.

En el curs hi participaran els ponents internacionals Daniela
Moderini (arquitecte, professora de projectació del paisatge a
l'Escola d'Arquitectura de Ferrara; Itàlia), Giovanni Selano
(arquitecte, consultor territorial; Itàlia) i Laura Zampieri
(arquitecte, professora de projectació del paisatge a l'Escola
d'Arquitectura de Venècia; Itàlia).

Pel que fa a la resta de ponents destaquen: Sebastià Jornet
(arquitecte, director del POUM de Tortosa), Àlex Tarroja (president
del Col·legi de Geògrafs), Mikel de Francisco (departament de medi
natural i SIG, responsable del pla sectorial de l'energia eòlica del
País Basc), Santiago Fernàndez (departament de geografia UAM), Jordi
Blay (departament de geografia URV), Jordi Bellmunt (director de la
càtedra Paisatge de la Universitat Politècnica de Catalunya), Joan
Pino (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals-UAB),
Carles Llop (departament d'urbanisme i ordenació del territori de la
UPC) i Jaume Busquets (director màster de gestió i intervenció en el
paisatge, UAB).

EL PUNT-VILAWEB  28.6.03


Oriol Bohigas sosté que el Maresme no té cap atractiu arquitectònic
ni natural

Afegeix que ha perdut la riquesa que va tenir durant el noucentisme
i que ara és un suburbi més de Barcelona

Posa en dubte la canalització de les rieres i demana el trasllat de
la via del tren per guanyar front marítim

Els comentaris de l'arquitecte Oriol Bohigas sobre la comarca no són
nous. Bohigas, que va ser tècnic d'urbanisme i regidor de Cultura de
Barcelona, ja va deixar com un drap brut el Maresme en la
presentació d'un llibre sobre el Teatre La Massa de Vilassar de Dalt
al Col·legi d'Arquitectes de Barcelona, on va dir que era un dels
llocs més lletjos del país. Dijous, en una trobada d'arquitectes de
la comarca a Llavaneres es va reafirmar. Amb un to provocador, no va
estalviar crítiques al creixement desmesurat, a la façana marítima o
a la via del tren arran de mar que la travessa. L'arquitecte
barceloní va definir la comarca com un suburbi més de la gran
Barcelona.

28/06/2003
LLUÍS MARTÍNEZ Sant Andreu de Llavaneres


L'arquitecte barceloní Oriol Bohigas va tornar a defensar dijous a
Sant Andreu de Llavaneres el seu punt de vista crític respecte a la
comarca. «El Maresme és un dels indrets de Catalunya més lletjos»,
no es va cansar de repetir durant el sopar tertúlia que va
organitzar el Col·legi d'Arquitectes al restaurant Can Jaume, al
Port Balís, per parlar de l'ordenació territorial del Maresme. Tot i
reconèixer que no coneixia prou bé el territori va parlar de
qüestions cabdals, com són la carretera N-II, la via ferroviària
arran de mar o la pressió urbanística. Bohigas va començar el seu
discurs defensant que el Maresme és, sense cap mena de dubte, un
territori clau, pero «no destaca per la seva bellesa natural». Si bé
és cert que té mar i muntanya, la seva combinació no agrada a
l'arquitecte inspirador de la política urbanística que va fer
l'Ajuntament de Barcelona durant els Jocs Olímpics de 1992.

Per a Oriol Bohigas, sempre amb un to provocador, el fet diferencial
de la comarca era precisament «la implantació urbana i la successió
de petits nuclis de població ben col·locats». Per aquest motiu,
segons l'arquitecte, l'època de màxima esplendor va ser el
noucentisme. «El Maresme tenia durant els anys 30 la imatge d'una
pèrgola, amb una noia amb pantalons llargs i una gran pamela,
asseguda mirant el mar». Aquella imatge fa temps que ha desaparegut,
i ara s'han implantat amb força les urbanitzacions adossades, els
pisos massa alts i les vies de comunicació que barren l'accés al
mar, com l'N-II o la via del tren.

Sense embuts va continuar explicant que el Maresme, com també ho és
el Vallès, s'ha convertit en un suburbi de la ciutat de
Barcelona. «El pitjor de tot és que no es vol acceptar ni assumir la
situació», va afegir. El fet és que la trasformació i el creixement
urbanístic de la comarca els darrers anys s'ha traduït, segons Oriol
Bohigas, en «una continuïtat cancerosa a tot el territori».

L'arquitecte no va estalviar fer fàstics també de l'escassa
activitat agrícola del Maresme. «L'agricultura és una porqueria a
tot el món, s'ha industrialitzat i a la comarca es tradueix en un
continu de plàstics i hivernacles que fan malbé el paisatge», va
etzibar. La via del tren que travessa la comarca per mar i les
rieres tampoc van passar desapercebudes. De la façana marítima va
dir que «és una de les coses més lletges», perquè encara no s'ha
aconseguit traslladar la via del tren cap a l'interior i va
encoratjar els maresmencs a exigir una façana digna. Pel que fa a
les rieres, va posar en dubte la solució d'entubar-les per evitar
les inundacions. Segons Bohigas, aquests projectes no tenen en
compte el creixement i «la pavimentació cap a muntanya». «Crec que
aquestes canonades són insuficients perquè cada vegada hauran de
recollir més aigua», va assenyalar.

EL PUNT-VILAWEB  29.6.03


Els creadors de la Marca Penedès comencen a buscar suports per
preservar l'espai agrícola

Volen garantir que els diferents sectors s'aturin per fer una
reflexió sobre la cultura de la terra i el seu futur

La participació de les escoles, el manteniment de la biodiversitat i
la resistència cultural són les bases amb què han començat a
treballar els promotors del nou projecte de la Marca Penedès. A
partir de les accions amb estudiants, intercanvis amb mercaders de
planter i debats amb entitats i associacions, ajuntaments i consells
comarcals, els creadors del projecte volen obrir les portes a la
reflexió sobre una sola cosa: d'on venim i a on anem. El territori
de l'antiga Marca Penedès té una tradició agrícola mil·lenària que
ha originat una cultura i una tradició pròpia. La defensa de la
terra com a espai de creixement econòmic sempre ha estat un
objectiu. Ara, però, la situació reclama una petita parada per a la
reflexió.

29/06/2003
CATI MORELL Vilafranca del Penedès


La junta de la Marca Penedès ha començat a treballar en la redacció
de les cartes que enviarà durant les pròximes setmanes a tots els
ajuntaments que queden dins els límits de l'antiga Marca -des del
riu Llobregat fins al Gaià, i des de la Serralada Prelitoral fins al
mar-. Aquestes cartes han de servir per organitzar la primera gran
trobada entre els fundadors del projecte i els alcaldes i regidors
de Medi Ambient de tot l'àmbit per començar a treballar en un debat
sobre la preservació del territori, el futur, i la cultural agrícola
que ha alimentat generacions i generacions de penedesencs.

L'objectiu és que cada un dels ajuntaments que estan dins d'aquest
àmbit històric puguin decidir de manera lliure i, mitjançant els
planejaments d'ordenació urbana o les normes urbanístiques que hi
hagi en cada cas, la quantitat de sòl agrícola que està disposat a
preservar de l'amenaça dels polígons industrials, noves
infraestructures de comunicació o de la urbanització. La intenció és
que cada poble tingui una reserva específica que es consolidi i que
permeti la correcta aplicació dels objectius de la coneguda Agenda
21. Aquest mateix procés es farà després amb els consells comarcals
de tot els territori afectat buscant la implicació de les
administracions supramunicipals en una tasca de protecció del
paisatge que busqui l'aplicació dels objectius definits en la
Convenció de Florència.

Aquests primers objectius que s'han marcat els fundadors de la Marca
Penedès haurien de servir per posar les bases d'un debat que tindrà
en primer lloc la resistència dels pagesos com a propietaris d'una
terra que el mercat no valora al seu preu real. Per això, els
creadors del projecte de la Marca Penedès creuen que l'objectiu ha
de ser igualar el preu del sòl agrícola al preu del sòl industrial o
urbanitzable. D'aquesta manera, segons ell, desapareixeran les
reticències a preservar el territori. L'objectiu final és que tothom
assumeixi la seva responsabilitat en la mesura que pertoqui.

Al marge dels contactes amb les administracions i del debat inicial
sobre el territori i el seu valor com a patrimoni no només econòmic,
sinó també cultural, els fundadors de la nova Marca Penedès, han
posat les bases per crear un programa de participació amb les
escoles. Els estudiants són, per ells, joves protectors de la
biodiversitat. El projecte vol tenir un rerefons cultural i ja s'ha
començat a preparar i editar el material audiovisual que es farà
servir en aquest intercanvi. Però l'intercanvi amb els joves no
tindria sentit si abans no es lliga la protecció a la biodiversitat
actual. Per això, alguns representants del projecte de la Marca
Penedès ja han començat a lligar entrevistes amb els representants
dels mercats municipals. La intenció és que els mercaders que venen
planter i sobretot aquells que en fan assegurin amb el seu compromís
el manteniment de la diversitat de les espècies que han donat la
riquesa cultural i econòmica al sector agrícola durant tants segles.
Amb aquestes tres línies de treball, l'objectiu final ha de ser
aconseguir una reserva específica de sòl agrícola que pugui arribar
a ser patrimoni de la humanitat.

EL PUNT-VILAWEB  28.6.03


La Generalitat aprova inicialment el pla especial de protecció del
medi i el paisatge de Castell a Cap-roig

28/06/2003
PURI ABARCA Girona


El Departament de Medi Ambient ha aprovat inicialment el pla
especial de protecció del medi natural i del paisatge de Castell a
Cap-roig, el qual afecta una superfície de 1.105 hectàrees -428
d'àmbit terrestre i 677 de marí-, dels termes municipals de Palamós,
Mont-ras i Palafrugell. El pla, que s'ha de desenvolupar en vuit
anys, té com a objectiu la preservació dels sistemes naturals
terrestres i marins d'aquest espai, la protecció del qual ha estat
llargament reivindicada per grups ecologistes gironins, a més de
l'ordenació dels usos i de les activitats humanes a la zona i de la
recuperació dels sistemes naturals degradats.

Les accions en el medi terrestre inclouen un pla tècnic de gestió i
millora forestal per a les finques del paratge de Castell, que la
Generalitat va comprar; un pla de prevenció d'incendis; la
regeneració de la riera d'Aubi, i la catalogació d'elements
d'interès geològic. En el medi marí, es farà un estudi preliminar
per al seguiment de la biodiversitat marina; s'abalisarà i se
senyalitzarà l'espai i es promourà la reserva de les illes
Formigues. Pel que fa a les infraestructures i l'ús de l'espai, es
rehabilitarà el Mas Sert per a utilització pública; se senyalitzarà
la zona i s'adequaran itineraris a peu; s'ordenarà el trànsit i
l'aparcament de la platja de Castell; s'aplicaran mesures per a la
integració ecològica i paisatgística dels tancaments de les finques
privades i de les línies elèctriques, i es millorarà el camí de
ronda. La inversió de la Generalitat en el pla serà de 300.000 euros
i algunes de les accions es coordinaran amb els ministeris de Medi
Ambient i Agricultura, Pesca i Alimentació.

LA VANGUARDIA   29.6.03


Salvem Pinya de Rosa sugiere proteger el Vilar y el Pinar de Blanes

Esta plataforma ciudadana coordina sus estrategias con asociaciones
naturalistas de Lloret de Mar y Maçanet de la Selva

A. MONTAÑO - 29/06/2003
BLANES

La plataforma ciudadana Salvem Pinya de Rosa de Blanes cumple, este
fin de semana, su primer aniversario. Y sus miembros celebraron
ayer, con todo tipo de actividades, la consecución de su gran sueño:
finalmente, el Parlament ha declarado Pinya de Rosa, uno de los
últimos parajes vírgenes que quedan en la Costa Brava, espacio
natural de interés nacional. Atrás quedan las urbanizaciones que
promotores privados proyectaban en estas 500 hectáreas verdes.

Pero la plataforma ciudadana seguirá activa, avisa Quim Rutllant,
portavoz de la entidad. Argumen-ta que en Blanes hay otros espacios
que proteger: el Vilar y el Pinar, dos parajes amenazados por
proyectos urbanísticos. "Y trabajaremos para conseguirlo", agregó.

En esta línea, señaló que "hemos comprobado que la presión popular
es en ocasiones más eficaz que las actuaciones de los políticos".
Por otra parte, Salvem Pinya de Rosa ha iniciado contactos con
asociaciones naturalistas de Maçanet de la Selva y Lloret de Mar a
fin de crear un entidad ciudadana comarcal que trabajará para la
preservación de los espacios de interés natural de la Selva.

Elisenda Verdaguer, miembro de Salvem Pinya de Rosa, se
declaraba "satisfecha, pero a la vez sorprendida" por los resultados
obtenidos. "No pensábamos que íbamos a conseguir proteger Pinya de
Rosa con tanta rapidez. Pero hemos comprobado que muchos vecinos de
Blanes compartían nuestra preocupación".

En su primer año de vida, la plataforma ha conseguido reunir más de
18.000 firmas contra la urbanización de Pinya de Rosa. Ayer cientos
de personas participaron en las actividades que programó la entidad
para conmemorar su primer aniversario. Por la mañana, se organizó
una visita guiada al jardín botánico de Pinya de Rosa y durante todo
el día expertos en medio ambiente pronunciaron conferencias en la
Casa del Poble. Para hoy, a las 14.000 horas, hay programado un
almuerzo popular.

Entidad combativa

LA VANGUARDIA - 29/06/2003
La Generalitat se ha comprometido a destinar una partida anual a la
compra de los terrenos de Pinya de Rosa, valorados en 12 millones de
euros y actualmente en manos de propietarios privados. El alcalde,
Josep Marigó (PSC), se mostró ayer dispuesto a colaborar
económicamente "en todo lo posible para que los terrenos sean
públicos". La plataforma Salvem Pinya de Rosa se creó el 23 de junio
del 2002. Un mes después, tras presentar 7.000 firmas ante el
Ayuntamiento, el equipo de gobierno municipal aprobó suspender por
un año las licencias urbanísticas que afectaban a este paraje. El
pasado mes de febrero, la plataforma impulsó un proyecto educativo
en las escuelas de Blanes con el objetivo de sensibilizar a los
alumnos de la importancia de preservar Pinya de Rosa. La ley de
protección de este espacio empezó a tramitarse en abril

LA VANGUARDIA  29.6.03

BARCELONA
¿Espacio público?

Barcelona es toda un gran espacio público; es decir, una urbe en estado
puro: la ciudad es gente en la calle

JORDI BORJA - 29/06/2003

Espacio publico o parque temático, “that is the question”. Es el título de
los capítulos dedicados a Barcelona en un libro de próxima aparición
(editado por la UPC), en el que se analiza críticamente el urbanismo de
las principales ciudades españolas.

Ahora en verano, días esplendorosos en que la ciudad recupera el “bleu du
ciel” (Bataille), noches marinas animadas por un Grec que pone de buen
humor el talante de la ciudad, Barcelona es toda ella un gran espacio
público, es decir, ciudad en estado puro. O lo parece.

Sin embargo… el turismo convierte los espacios ciudadanos más emblemáticos
en comercio estandarizado, las grandes empresas y las instituciones optan
por edificios aislados y ostentosos mientras que los promotores nos
proponen áreas excluyentes en la ciudad y casas adosadas en las
periferias, se mitifican los servicios “no productivos” a favor del ocio
de consumo solvente, es decir, la última moda es ofrecernos un urbanismo
de “parque temático2. La ciudad competitiva y globalizada corre el riesgo
de olvidar lo que la ha hecho atractiva y sensible, su espacio histórico
que contiene los tiempos, sus calles y plazas, sus esquinas que reflejan
la convivencia, la vitalidad de los flujos ciudadanos que la recorren en
todos los sentidos. Una ciudad donde, como en la Grandola vila morena
portuguesa es la ciudadanía quien da sentido al carácter de la ciudad. La
ciudad es la gente en la calle.

En su hermoso libro “Espacios de esperanza”, Harvey recuerda una cita de
Marx: el capitalismo aniquila el espacio mediante el tiempo. Es decir, la
lógica privada de la acumulación mediante la máxima rentabilidad lleva a
la destrucción de los espacios complejos, transmisores de significados
múltiples, y a su substitución por espacios lacónicos (no-lugares, según
la expresión afortunada de Augé), monovalentes (centros comerciales) o
efímeros (maremágnums), donde se expresa la estética cutre, la cultura
basura (ver exposición excelente del CCCB). El tiempo real de los flujos
impone modelos culturales homogéneos, consumidores nómadas que se mueven
en busca de lugares idénticos, productores de formas gestuales y
repetivas. En resumen, la destrucción de los lugares, de las diferencias y
de las identidades.

Barcelona aún no es un parque temático. Y no lo será si la crítica urbana,
los movimientos ciudadanos, la intelectualidad profesional y política
recuperan y reconstruyen la cultura anticapitalista que hizo posible el
auge de los ochenta y noventa. Que así sea


___________________________________________________
Yahoo! Messenger - Nueva versión GRATIS
Super Webcam, voz, caritas animadas, y más...
http://messenger.yahoo.es

LA VANGUARDIA  28.6.03

Protección de Castell-Cap Roig

LA VANGUARDIA - 28/06/2003
El plan especial de protección del medio natural y del paisaje de
Castell-Cap Roig, en los términos municipales de Mont-ras, Palafrugell y
Palamós, fue publicado ayer en el “Diari Oficial de la Generalitat”. La
preservación afecta a una superficie de 1.105,63 has., de las que 427,95
son de dominio terrestre y 677,68, marino.



___________________________________________________
Yahoo! Messenger - Nueva versión GRATIS
Super Webcam, voz, caritas animadas, y más...
http://messenger.yahoo.es

AVUI / LA VANGUARDIA  28.6.03


-------------------------------------------------------------------
AVUI  28.6.03

L'empresa concessionària es disculpa per les molèsties de les obres del
tramvia

Dues línies del Trambaix entraran en funcionament el gener del 2004

Puig confirma la prolongació fins a Bellvitge i Quatre Camins

Josep Ferrer
SANT JOAN DESPÍ

El Trambaix avança. Ho van comprovar ahir els responsables de l'ATM i els
alcaldes. Segons l'empresa concessionària, Tramvia Metropolità, les línies
T1 i T2, que acaben a Sant Joan Despí i a la intersecció de les avingudes
Barcelona i Baix Llobregat, a prop dels estudis de TV3, respectivament,
començaran a funcionar el gener del 2004. Per a la línia T3, la que creua
per sota l'autopista A-2 i va cap a Sant Just Desvern, no es va donar
data.

Segons el calendari previst, entre octubre i novembre els primers tramvies
començaran a circular en període de proves pels trams que ja estiguin
construïts. Fins ara a les cotxeres de Sant Joan Despí, on treballaran 120
persones, ja hi ha quatre dels 19 tramvies que cobriran el servei. El
president de Tramvia Metropolità, Albert Vilalta, va demanar disculpes als
ciutadans i automobilistes pels problemes que els estan comportant els
treballs, amb la promesa que "la paciència i comprensió dels ciutadans per
les molèsties que els provoquen ara les obres es veuran recompensades pels
beneficis que els comportarà en un futur".

En el mateix sentit es va expressar el conseller de Política Territorial,
Felip Puig, que va definir el tramvia com "una aposta de transport
agosarada i revolucionària". L'alcalde de Sant Joan Despí, Eduard Alonso
(PSC), va reconèixer que amb motiu de les obres han hagut de "pagar un
peatge en forma de vots a les darreres municipals".

Puig també va confirmar que un cop comenci a funcionar el Trambaix es
plantejaran "fermament ampliar-lo", cap al nord, fins a Quatre Camins, i
cap al sud, fins a l'Hospital de Bellvitge, on connectarà amb la línia 1
del metro.


-----------------------------------------------------------------
LA VANGUARDIA  28.6.03

El Trambaix comenzará a circular en pruebas después del verano

I. MIRANDA - 28/06/2003

SANT JOAN DESPÍ Los primeros convoyes del Trambaix circularán en pruebas
después del verano. Las obras avanzan según lo previsto y se prevé que las
19 unidades con las que contarán las dos primeras líneas de este tranvía
funcionen con normalidad en enero. Aunque el recorrido inicial dará
servicio a Barcelona, l'Hospitalet y a otros cinco municipios del Baix
Llobregat, el conseller Felip Puig dijo ayer durante una visita a las
obras que pronto se iniciará un estudio para prolongarlo, por el norte,
hasta Sant Feliu de Llobregat y el intercambiador de Quatre Camins y, por
el sur, hasta Bellvitge. Sobre las molestias que las obras han ocasionado
–y todavía ocasionan– a los vecinos, el titular de Obres Públiques pidió
disculpas y agradeció “la paciencia y complicidad de estas personas”, tras
lo cual dijo que “lo pasado habrá valido la pena porque, una vez funcione,
el tranvía será un sistema de transporte de primer orden”.


___________________________________________________
Yahoo! Messenger - Nueva versión GRATIS
Super Webcam, voz, caritas animadas, y más...
http://messenger.yahoo.es

AVUI / LA VANGUARDIA   29.6.03


-------------------------------------------------------------------
AVUI 29.6.03

Política Territorial veu factible la recuperació del canal Carles III

Uniria Amposta i el port de Sant Carles de la Ràpita

Redacció
AMPOSTA

El departament de Política Territorial i Obres Públiques considera
factible la recuperació del canal Carles III, entre el riu Ebre a l'altura
d'Amposta i el port de Sant Carles de la Ràpita, segons l'estudi de
viabilitat tècnica presentat ahir a Amposta pel conseller Felip Puig. El
conseller va afirmar que el seu objectiu és aconseguir un acord consensuat
entre tots els sectors implicats per tirar endavant el projecte de fer
navegable aquest canal, un projecte en estudi des de fa 20 anys.

L'estudi presentat ahir, previst al pla territorial de les Terres de
l'Ebre, proposa la construcció d'un canal de navegació esportiva de 9
quilòmetres de llargada, amb una amplada mínima de 13,5 metres i un calat
mínim de 2 metres. Aquest canal facilitaria el trànsit de velers, llanxes
i altres petites embarcacions des de l'Ebre, a l'altura del nucli urbà
d'Amposta, fins al port de Sant Carles de la Ràpita. L'estudi preveu que
el canal s'abasteixi d'aigua dolça i funcioni amb un sistema de
recirculació de l'aigua i tancament per rescloses. Per aquest motiu,
l'estudi detalla la quantitat d'aigua del riu Ebre o dels canals de reg
que caldria fer servir per cobrir les pèrdues per evaporació. El nou canal
de navegació esportiva obligaria a fer obres en les cruïlles amb
infraestructures existents, com ara la carretera N-340 i el canal de la
Dreta.

El conseller va expressar ahir el seu interès a explicar la seva proposta
als ajuntaments, els consells comarcals i "tota la gent emprenedora de la
comarca", entre els quals va citar els sectors turístics, les cooperatives
i les associacions de pesca, per debatre i "estudiar a fons" aquest
projecte i consensuar-lo abans de finals del 2004.


-----------------------------------------------------------------
LA VANGUARDIA   29.6.03

Plan para recuperar el canal Carles III con fines turísticos

JORDI MARSAL - 29/06/2003
AMPOSTA

La viabilidad técnica de la recuperación del canal de navegación Carles
III, que une Amposta y Sant Carles de la Ràpita, para fines urbanísticos,
turísticos y deportivos pasa por la construcción de una nueva
canalización, paralela a la acequia de regadío actual. Así lo pone de
relieve el estudio técnico presentado ayer por el Departament de Política
Territorial i Obres Públiques, en Amposta, como paso previo para la
largamente esperada puesta en marcha de esta infraestructura, cuyo coste
inicial estimado podría superar los 50 millones de euros.

Ante la imposibilidad de aprovechar la canalización de riego actual
–construida encima del antiguo canal– para hacerlo compatible con la
actividad de navegación, los técnicos del Govern apuestan por la
construcción de una nueva acequia, de 13,5 metros de ancho, y un calado
mínimo de dos metros, que debería permitir el paso en paralelo de dos
embarcaciones. Por él podrán navegar lanchas de hasta 6,50 metros de
eslora, 0,50 de calado y gálibo de 3,5 metros, así como veleros de 10
metros de eslora, 1,40 de calado y 9,5 de gálibo.

El nuevo canal se situaría, precisamente, entre el canal de riego, que es
el antiguo Carles III, y una acequia paralela a la carretera que une
Amposta con la Ràpita. Según el secretario de Planificació Territorial de
la Generalitat, Pere Torres, su ejecución deberá salvar, sin embargo,
considerables dificultades técnicas. La acequia se revestirá para evitar
las filtraciones de agua y dispondrá de un sistema de recirculación del
agua, con un caudal máximo estimado de 0,35 metros cúbicos por segundo,
que provendría directamente del río Ebro. El control del canal podría
llevarse a cabo con esclusas situadas en sus extremos para mantener un
nivel constante.

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Felip Puig,
explicó que realizará un estudio para determinar la viabilidad económica,
y analizar las fórmulas para financiar el coste de las obras, 50 millones
de euros. Puig matizó que la financiación deberá proceder de la iniciativa
privada interesada en construir dos urbanizaciones marinas y en proyectos
de navegabilidad en el canal, así como de fondos europeos y de la
Generalitat.

La expansión urbanística en esta zona limítrofe del Delta es, quizás, el
principal argumento que impulsa la construcción del canal.


___________________________________________________
Yahoo! Messenger - Nueva versión GRATIS
Super Webcam, voz, caritas animadas, y más...
http://messenger.yahoo.es

LA VANGUARDIA  30.6.03

FALSET

TONI ORENSANZ
De molinos y modelos

LA VANGUARDIA - 30/06/2003
[TEXTO]

En el Priorat andamos de nuevo metidos en contiendas eólicas, en luchas
quijotescas contra molinos que son gigantes y que, hasta la fecha y así
hay que reconocerlo, no están dando mal resultado. Otra batalla más acaba
de emprenderse. Y es que en Porrera no han tardado ni un soplo en mostrar
su preocupación por un proyecto de parque eólico –más que incipiente, eso
sí– del municipio vecino de Riudecols.

El quid del conflicto reside en que el proyecto, pese a estar ubicado en
un municipio del Baix Camp, sería visible desde Porrera, desde los campos,
desde las vides aspirantes a Cartier, desde ese paraíso vinícola en
construcción que es ya hoy el Priorat. Estas reservas son más que lógicas.
El Priorat, tras casi un siglo yendo cuesta abajo y sin frenos, ha
conseguido por fin dibujar un cierto modelo de desarrollo propio liderado
por el renacimiento vinícola.

Lo del vino ha sido mucho más que un negocio rentable, ha sido el
despertar de la conciencia dormida, una cura de autoestima, el saberse
querido, una luz al final del túnel. Hay dudas sobre el modelo de
desarrollo, claro está, pero por primera vez en una centuria los
habitantes del Priorat creen que, al doblar la esquina, hay esperanza sin
necesidad de hacer las maletas o de morirse sin un céntimo.

Lo bueno de todo ello es, además, que el entusiamo vinícola se está
contagiando y, hoy en día, no hay fin de semana en que una panda de
turistas de pura raza y billetera vetusta no se pierda por los rincones
más inverosímiles de la comarca y, encima, se enamore de ellos. Por eso no
es de extrañar que en el Priorat los haya dispuestos a defender con uñas y
dientes este modelo de desarrollo, el único que ha dado buen resultado más
allá de promesas industriales y otras cuentas de la lechera.

El paisaje, las vistas, el entorno, el paisanaje, son ya hoy un activo
turístico y, por tanto, económico de la comarca. Y sostenible. Lo menos
que se puede hacer es escucharles, porque lo mínimo que hallaremos detrás
de todo ello es un excelente debate sobre el territorio.

TONI ORENSANZ, periodista


___________________________________________________
Yahoo! Messenger - Nueva versión GRATIS
Super Webcam, voz, caritas animadas, y más...
http://messenger.yahoo.es

AVUI / LA VANGUARDIA  - 28.6.03


-------------------------------------------------------------------
AVUI  28.6.03

El ministeri estima en 6.259 milions el cost de la línia, 606 milions més
del que marcaven les adjudicacions

Foment reconeix que no pot donar cap data per al TGV a Barcelona

Es constitueixen la societat i el consorci que coordinaran les obres del
tren dins la ciutat i la macroestació de la Sagrera

Oriol Pàmies
BARCELONA

Puig avança que al juliol es "rematarà" el disseny de la infraestructura
al pas pel delta del Llobregat



No se sap quan funcionarà el TGV fins a Lleida, però tampoc quan arribarà
a l'estació de Sants de Barcelona, i encara menys la data de l'entrada en
servei de l'estació de la Sagrera. El ministeri de Foment ja no té
calendari, sinó tan sols una "programació" que es va concretant en
"unitats d'obra", i ja no té com a objectiu unir Barcelona i Madrid el
2004 sinó "construir una bona línia", segons va deixar clar ahir el
secretari d'Estat d'Infraestructures, Benigno Blanco.

El número dos de Foment va ser a la Ciutat Comtal per rubricar, amb el
govern català i l'Ajuntament, la constitució de la societat Barcelona
Sagrera Alta Velocitat i del consorci que ha de coordinar les
infraestructures relacionades amb l'arribada del TGV a la ciutat. Segons
l'acord de juny de l'any passat, el tren entrarà a Barcelona des de la
Torrassa, pararà a Sants (una estació que doblarà la seva capacitat),
continuarà per un túnel sota el carrer Mallorca, tindrà un baixador a
passeig de Gràcia per a línies regionals, es desviarà per València per
evitar la Sagrada Família i desembocarà a la Sagrera -la nova "porta nord"
de la ciutat, segons la va definir l'alcalde, Joan Clos-, des d'on les
vies continuaran cap al nus de la Trinitat en direcció a Girona i França.

Sobre els vells terrenys de Renfe a la Sagrera s'ha dissenyat una operació
urbanística al voltant de la macroestació intermodal on pararan els trens
de gran velocitat, els de rodalia, i les línies 4 i 9 del metro, a més
d'encabir una estació d'autobusos i 4.000 places d'aparcament. S'hi han
previst edificis comercials, habitatges, un hotel i un gran parc de 43
hectàrees. L'operació puja a 330 milions d'euros, 196 dels quals
provindran dels aprofitaments urbanístics, primats amb un 20% més
d'edificabilitat. Foment hi aporta 134 milions en infraestructura
ferroviària, la Generalitat 105 milions per al metro i el municipi 18
milions més per a un dipòsit d'aigües pluvials.

La constitució formal de la societat i el consorci eren el pas necessari
per tancar el finançament i encarregar les obres del TGV a Barcelona, però
cap dels firmants es va atrevir a donar una data per a l'inici, i encara
menys per a l'acabament. Només Clos va apuntar que "no es pot parlar de
menys de dos anys" per a l'execució dels projectes. "Mirarem que no es
retardi més del que ja s'ha retardat", va prometre.

En la mateixa línia es va expressar el conseller de Política Territorial i
Obres Públiques, Felip Puig, al remarcar el compromís del govern per
"resoldre els temes pendents" i deixar el camí lliure a l'arribada del TGV
a Sants. El principal escull és encara el pas pel delta del Llobregat, en
què un cop definida l'estació intermodal del Prat queda oberta la
discrepància sobre el pas del riu. Blanco va indicar que ha remès a les
parts implicades (govern, ajuntaments i consell comarcal) un esborrany de
conveni que recull la seva posició a favor de fer el pas del Llobregat a
cel obert, mentre que el Prat i l'executiu català volen el soterrament. El
juliol serà el moment de "rematar" aquesta qüestió, segons Puig.

D'altra banda, Benigno Blanco va facilitar per primera vegada xifres
totals de despesa en la línia del TGV Madrid-frontera francesa. Segons el
secretari d'Estat, el cost fins ara ha estat de 6.259 milions d'euros, mig
milió més del pressupost de licitació i 606 milions més del que marcaven
les diferents adjudicacions de les empreses.


----------------------------------------------------------------
LA VANGUARDIA  28.6.03

AVE sin fecha de llegada
Las plusvalías de la operación urbanística financian el 60% de la estación
de Sagrera

El Ministerio de Fomento tira la toalla y reconoce públicamente que la
fecha del 2004 es una quimera

FRANCESC PEIRÓN - 28/06/2003
BARCELONA

La estación del AVE de Sagrera tiene un precio de salida: 310 millones de
euros. Sin embargo, la llegada de la alta velocidad a Barcelona se ha
quedado sin calendario. La única fecha de la que se dispone hoy es “en
cuanto sea posible” o “cuanto antes, mejor”. Esta fue la filosofía que
expuso ayer Benigno Blanco, número dos del Ministerio de Fomento, quien,
aunque de manera implícita, aceptó por primera vez en público que el
horizonte del 2004 es pura quimera. Con un giro radical en su discurso
triunfalista, el secretario de Estado reconoció: “No podemos atarnos a
fechas concretas porque lo que queremos es hacer una buena línea”.

A esta conclusión han llegado en Fomento tras los reiterados fracasos en
la puesta a punto del trazado entre Madrid y Lleida, un servicio para el
que tampoco concretó día de inauguración, a la espera de que el
contratista de los sistemas de seguridad entregue sus trabajos “con la
fiabilidad” exigida. La cuestión del calendario la dribló con una
afirmación sorprendente si se valora la historia reciente, con viajes
promocionales circulando por encima de cavernas: “No vamos a hacer mal un
proyecto por acabarlo un día determinado”.

Así se expresó ayer Blanco en Barcelona, donde asistió a la firma
tripartita –Gobierno, Generalitat y Ayuntamiento– del consorcio del AVE,
que es el organismo que se encargará de la coordinación y seguimiento de
los trabajos ferroviarios a lo largo de la ciudad. Y también se rubricó la
sociedad anónima Barcelona Sagrera Alta Velocitat, que gestionará la
construcción de la estación –tendrá cuatro niveles, tres de ellos
soterrados y su vestíbulo servirá como paso peatonal entre dos distritos,
Sant Martí y Sant Andreu– y la urbanización del entorno, que contará con
viviendas, un gran edificio de oficinas e incluso un parque, que pasará a
ser el mayor de la ciudad.

Ambos organismos estarán presididos por el propio Blanco, mientras que el
conseller Felip Puig y el teniente de alcalde Xavier Casas ocuparán las
vicepresidencias. Estos dos trámites constituyen el paso previo para poder
desplegar el trazado del AVE en Barcelona. Pero esto no significa que la
piqueta de la alta velocidad empiece a repicar en sus calles. El
secretario de Estado contestó que no se puede concretar cuándo será el
inicio y se limitó a recordar que las obras entre Lleida y Can Tunis ya
han sido contratadas y que los accesos a Sants, la Sagrera y el túnel que
las unirá se encuentran en fase de redacción de proyecto.Sólo el alcalde
Joan Clos se atrevió a vislumbrar una fecha y lo hizo al referirse a la
estación de Sagrera. Una vez arranquen las obras, y si todo va bien, no se
puede hablar de un plazo de ejecución inferior a dos años.

Esta gran estación, llamada a ser la instalación estrella de la alta
velocidad en Barcelona –un complejo intermodal con AVE, trenes regionales,
cercanías, dos líneas de metro, autobuses y un megaparking–, la abonará en
un 60% –196 millones– la propia ciudad, a costa de las plusvalías
generadas por la gran operación urbanística propiciada por un aumento del
20% de la edificabilidad. A este incremento se le denomina
eufemísticamente “aprovechamientos urbanísticos”. En Sagrera, a pesar de
que el ministro Francisco Álvarez-Cascos alardea de que nunca un Gobierno
ha invertido tanto en infraestructuras en Catalunya, por cada euro que
pague su departamento, la ciudad abonará uno y medio.

Al margen de la inversión en el trazado ferroviario del AVE por Barcelona
–que va a cuenta del Gobierno– y de Sants –donde hay otro convenio–, el
conjunto de la operación Sagrera-Sant Andreu Comtal supondrá para Fomento,
además de los 134 millones de la estación, un gasto de 141 millones (vías,
talleres o cercanías). La Generalitat aportará 105 para que lleguen las
líneas 4 y 9 del metro, en tanto que el Ayuntamiento pondrá otros 18 para
el depósito de aguas pluviales.

Hace un año que las tres administraciones acordaron crear el consorcio y
la sociedad. Ayer, tras la firma, Blanco hizo cuentas y concluyó que no ha
habido retraso, que todo este tiempo ha sido “tiempo ganado”.


----------------------------------------------------------------------
LA VANGUARDIA  28.6.03

El Ministerio de Fomento dice que las obras entre Lleida y Can Tunis están
ya todas contratadas

El Ministerio de Fomento tira la toalla y reconoce públicamente que la
fecha del 2004 es una quimera

LA VANGUARDIA - 28/06/2003
La estación del AVE de Sagrera tiene un precio de salida: 310 millones de
euros. Sin embargo, la llegada de la alta velocidad a Barcelona se ha
quedado sin calendario. La única fecha de la que se dispone hoy es “en
cuanto sea posible” o “cuanto antes, mejor”. Esta fue la filosofía que
expuso ayer Benigno Blanco, número dos del Ministerio de Fomento, quien,
aunque de manera implícita, aceptó por primera vez en público que el
horizonte del 2004 es pura quimera. Con un giro radical en su discurso
triunfalista, el secretario de Estado reconoció: “No podemos atarnos a
fechas concretas porque lo que queremos es hacer una buena línea”.

A esta conclusión han llegado en Fomento tras los reiterados fracasos en
la puesta a punto del trazado entre Madrid y Lleida, un servicio para el
que tampoco concretó día de inauguración, a la espera de que el
contratista de los sistemas de seguridad entregue sus trabajos “con la
fiabilidad” exigida. La cuestión del calendario la dribló con una
afirmación sorprendente si se valora la historia reciente, con viajes
promocionales circulando por encima de cavernas: “No vamos a hacer mal un
proyecto por acabarlo un día determinado”.

Así se expresó ayer Blanco en Barcelona, donde asistió a la firma
tripartita –Gobierno, Generalitat y Ayuntamiento– del consorcio del AVE,
que es el organismo que se encargará de la coordinación y seguimiento de
los trabajos ferroviarios a lo largo de la ciudad. Y también se rubricó la
sociedad anónima Barcelona Sagrera Alta Velocitat, que gestionará la
construcción de la estación –tendrá cuatro niveles, tres de ellos
soterrados y su vestíbulo servirá como paso peatonal entre dos distritos,
Sant Martí y Sant Andreu– y la urbanización del entorno, que contará con
viviendas, un gran edificio de oficinas e incluso un parque, que pasará a
ser el mayor de la ciudad.

Ambos organismos estarán presididos por el propio Blanco, mientras que el
conseller Felip Puig y el teniente de alcalde Xavier Casas ocuparán las
vicepresidencias. Estos dos trámites constituyen el paso previo para poder
desplegar el trazado del AVE en Barcelona. Pero esto no significa que la
piqueta de la alta velocidad empiece a repicar en sus calles. El
secretario de Estado contestó que no se puede concretar cuándo será el
inicio y se limitó a recordar que las obras entre Lleida y Can Tunis ya
han sido contratadas y que los accesos a Sants, la Sagrera y el túnel que
las unirá se encuentran en fase de redacción de proyecto. Sólo el alcalde
Joan Clos se atrevió a vislumbrar una fecha y lo hizo al referirse a la
estación de Sagrera. Una vez arranquen las obras, y si todo va bien, no se
puede hablar de un plazo de ejecución inferior a dos años.

Esta gran estación, llamada a ser la instalación estrella de la alta
velocidad en Barcelona la abonará en un 60% –concretamente 196 millones–
la propia ciudad, a costa de las plusvalías generadas por la gran
operación urbanística propiciada por un aumento del 20% de la
edificabilidad. A este incremento se le denomina eufemísticamente
“aprovechamientos urbanísticos”. En Sagrera, a pesar de que el ministro
Francisco Álvarez-Cascos alardea de que nunca un Gobierno ha invertido
tanto en infraestructuras en Catalunya, por cada euro que pague su
departamento, la ciudad abonará uno y medio.

Al margen de la inversión en el trazado ferroviario del AVE por Barcelona
–que va a cuenta del Gobierno– y de Sants –donde hay otro convenio–, la
operación Sagrera-Sant Andreu Comtal supondrá para Fomento, además de los
134 millones de la estación, un gasto de 141 millones. La Generalitat
aportará 105 para que lleguen las líneas 4 y 9 del metro, en tanto que el
Ayuntamiento pondrá otros 18 para el depósito de aguas pluviales.

Hace un año que las tres administraciones acordaron crear el consorcio y
la sociedad. Ayer, tras la firma, Blanco hizo cuentas y concluyó que no ha
habido retraso, que todo este tiempo ha sido “tiempo ganado”.


-----------------------------------------------------------------
LA VANGUARDIA  29.6.03

Dinero para el AVE

LA VANGUARDIA - 29/06/2003
Uno de los dos cuarteles ocupados, el de la Maestranza, situado en el lado
mar del paseo Torras i Bages, está afectado por el plan urbanístico que,
con el impulso de la llegada del AVE a Barcelona, debe transformar el
actual corredor ferroviario del norte de la ciudad en una nueva zona de
centralidad que incluye la nueva estación de Sagrera, viviendas (algunas
ya edificadas), oficinas, hoteles, un gran área comercial (La Maquinista,
también abierta), además de un parque lineal de cinco kilómetros de largo
sobre las vías de tren cubiertas. Para el cuartel en cuestión, de 25.000
metros cuadrados, se han previsto usos residenciales y terciarios. La
venta de estos terrenos militares, como los del resto de la zona, debe
reportar a la Administración fondos para financiar la operación
urbanística vinculada a la llegada del AVE. El cuartel es, por tanto, una
de las piezas clave en la operación. El Consorci de la Zona Franca negocia
con Defensa para adquirirlo. El otro cuartel, el de Artillería, ubicado en
el lado montaña, está fuera del plan urbanístico. En principio, debe pasar
a propiedad municipal para construir equipamientos. / Redacción


___________________________________________________
Yahoo! Messenger - Nueva versión GRATIS
Super Webcam, voz, caritas animadas, y más...
http://messenger.yahoo.es

AVUI  30.6.03


L'any que ve podrien començar les obres de la nova via ràpida, avalada
pels ajuntaments i l'empresariat

Empenta al Quart Cinturó

Foment reactiva la construcció de l'autovia Abrera-Granollers enmig de
l'apressament de Pujol i la preocupació dels ecologistes

Oriol Pàmies
BARCELONA

El ministeri de Foment ha reprès els tràmits per construir l'autovia
orbital de Barcelona, més coneguda com a Quart Cinturó, després de dos
anys de dubtes i coincidint amb la reclamació que n'ha fet el govern
català, fent-se ressò de les demandes del món empresarial i alguns
ajuntaments del Vallès. Els contraris a l'obra, que la troben funesta per
al medi natural i innecessària, ja es preparen per a una nova tanda de
mobilitzacions.

En una setmana, del 15 al 22 de maig, Foment va treure a concurs els
projectes constructius dels tres subtrams en què ha dividit els 15,4
quilòmetres del Quart Cinturó entre Abrera i Terrassa, penúltim pas abans
de l'entrada en acció de les excavadores. Les obres, amb un cost estimat
de 165 milions d'euros, podrien començar la tardor de l'any vinent.
Paral·lelament, el ministeri ha decidit encarregar un nou estudi
informatiu (avantprojecte i anàlisi de les alternatives de traçat) del
sector Terrassa-Granollers, uns 30 quilòmetres a través de terrenys
agrícoles i boscosos esquitxats d'urbanitzacions. En aquest cas el termini
seria molt més llarg, ja que l'estudi s'haurà de sotmetre a informació
pública i avaluació de l'impacte ambiental abans de convertir-lo en
projecte executiu.

La voluntat del govern central de tirar endavant l'autovia orbital dins
del seu pla d'infraestructures fins al 2007 concorda amb els desitjos de
l'executiu català, que la considera "estratègica" per a la comunicació
entre el Baix Llobregat i el Vallès, per descongestionar la A-7 al pas per
la regió metropolitana de Barcelona i donar continuïtat a l'autopista
Mataró-Granollers, la C-60. "No es pot perdre temps, encara que hi hagi
gent que digui que hi està en contra", va clamar el president Pujol la
setmana passada en una visita al Vallès Occidental.

La "gent que hi està en contra" són, en termes polítics, els d'ICV i ERC,
i les més de 200 entitats que van protagonitzar la campanya per aturar
l'"obra faraònica" entre els anys 1994 i 1999. En el nucli dels opositors
hi ha l'Associació per a la Defensa dels Espais Naturals (ADENC), que ja
ha anunciat la seva disposició a promoure noves mobilitzacions perquè no
es construeixi el Quart Cinturó.


Rendibilitat en qüestió

Els arguments de l'ADENC no són només de tipus ecologista, sinó també
econòmics, ja que creuen demostrada la "falta de rendibilitat" del
projecte, i urbanístics. "L'autovia només serveix si el que es pretén és
convertir el Vallès en una mena de nova Diagonal", sentencia el seu
portaveu, Maties Serracant. Com a alternatives proposen ampliar
l'autopista C-58, connectar millor la resta de la xarxa viària, eliminar
el peatge de les Fonts a la C-16 i posar en servei tota la línia de
Rodalies de Renfe Mollet-Papiol.

En canvi, les Cambres de Comerç de Terrassa i Sabadell, les associacions
empresarials i els ajuntaments de les cocapitals vallesanes s'han
pronunciat a favor de l'autovia, igual que els de Viladecavalls i Olesa de
Montserrat. A Abrera la preocupació és la forta afectació del traçat
escollit, l'anomenada alternativa B-2, sobre el barri del Rebato, vora el
qual es farà l'enllaç amb la N-II.

El PSC com a partit troba "necessari però problemàtic" el Quart Cinturó,
que veu com una via "molt urbana" per a recorreguts curts i potser amb un
carril bus incorporat. "S'ha d'afinar molt el traçat, minimitzar danys i
pactar amb el territori", va resumir el diputat Manel Nadal.


La B-40, de Porcioles a Cascos passant per Borrell

La idea de circumval·lar Barcelona amb una successió d'autopistes
concèntriques ja figurava en el pla director de la regió metropolitana
elaborat el 1966, essent alcalde Josep Maria de Porcioles, i la va
recuperar el ministeri d'Obres Públiques el 1975 al dissenyar la xarxa
arterial metropolitana. A la pràctica, es van fer el Primer Cinturó o
ronda del Mig i el Tercer Cinturó (la B-30), abans que els Jocs Olímpics
precipitessin l'acabament del Segon, les actuals rondes.

Josep Borrell, com a ministre d'Obres Públiques i Transports, va gastar
295 milions de pessetes per fer el primer estudi informatiu del que havia
de ser una autovia orbital des d'Abrera fins a Sant Celoni, i va fixar-ne
la tipologia que encara és vigent: una via segregada de dos carrils de 3,5
metres per cada sentit, vorals exteriors de 2,5 metres i mitjana de 12
metres, apta per circular-hi a 100 quilòmetres per hora. Quan va sortir a
informació pública, ja amb el PP al poder, el projecte va ser fortament
contestat per nombrosos ajuntaments, entitats ciutadanes i sindicats
pagesos, fins que va semblar entrar en hibernació arran de l'aixecament
del peatge de la A-7 a Sant Cugat, el gener del 2000, i la millora de les
calçades laterals, que van augmentar la capacitat d'aquesta via de
circumval·lació. El 1998 el govern central va comunicar que renunciava a
construir el tram de l'autovia entre Granollers i Sant Celoni, amb fortes
afectacions al parc del Montseny. Només continuava ferma la intenció de
fer el tram Abrera-Terrassa, que el ministre Rafael Arias-Salgado va
arribar a plantejar-se que fos de peatge. L'abril del 2001, en el mandat
de Francisco Álvarez-Cascos, es va produir el que era fins ara l'últim
tràmit relacionat amb l'autovia orbital: la publicació de la declaració
d'impacte ambiental.

Mentrestant, el govern de la Generalitat havia assumit plenament la idea
de la quarta anella viària i la va incorporar al pla territorial general
aprovat el març del 1995, just quatre mesos abans que s'inaugurés
l'autopista Mataró-Granollers, l'únic tros de la B-40 que s'ha fet
realitat.

La regió de Madrid, en canvi, ha portat a la pràctica l'esquema dels
cinturons: ha completat la M-40, està construint la M-50 i ja estudia si
s'hi ha d'afegir una M-60.



___________________________________________________
Yahoo! Messenger - Nueva versión GRATIS
Super Webcam, voz, caritas animadas, y más...
http://messenger.yahoo.es

Els 60.000 MW eòlics a la U.E. abans de l'any 2010

L'objectiu de l'EWEA - European Wind Energy Association d'assolir una potència instal·lada eòlica de 60.000 MW l'any 2010, s'assolirà amb escreix uns anys abans (entre 2007 i 2008), d'acord amb el darrer anàlisi del mercat realitzat per BTM Consult.

En el context mundial, l'informe de BTM Consult preveu que l'energia eòlica al món arribi a una potència instal·lada de 83.000 MW, dels quals 58.600 MW a Europa i podria arribar a créixer fins a 177.000 MW l'any 2012.

Les principals dades de l'informe són:
- la indústria eòlica ha anotat un altre any record: el 2002 s'han instal·lat 7.227 MW, la xifra més alta mai assolida (el 85% de la qual a Europa). A finals de l'any 2002 s'havia arribat al món a una potència eòlica de 32.000 MW,
- els aerogeneradors o turbines eòliques continuen creixent en grandària: l'any 2002 la mitjana de potència unitària va superar el megawatt (1,087 MW),
- els 10 mercats més importants estan encapçalats per Alemania, Espanya, Dinamarca i els EUA. Els nou vinguts a aquesta llista són Austràlia i Holanda,
- els projectes eòlics augmenten de potència: l'any 2002 el 65% dels parcs eòlics varen ser d'una potència superior als 5 MW,
- els 'top ten' fabricants eòlics, l'any 2002, van ser: tres empreses daneses (Vestas, Bonus i NEG Micon), tres empreses alemanyes (Enercon, Nordex i Repower) i tres empreses espanyoles (Gamesa. Made i Ecotècnia) i l'empresa americana GE Wind,
- els costos per a instal·lar aerogeneradors es preveu que baixin un 12% entre l'any 2002 i el 2007,
- els parcs eòlics mar endins es preveu que arribin a ser el 20% de la nova potència instal·lada l'any 3006/2007.

Font: Europe Will Beat Target, WindDirections Volume XXII, nº 4, May/June 2003;
 

El parc eòlic més gran del món a Iowa

S'ha anunciat que el projecte de parc eòlic més gran del món, situat a terra ferma, es construirà a l'estat americà de Iowa. Tindrà una potència de 310 MW, i entre 180 i 200 aerogeneradors de potència unitària entre 1,5 i 1,65 MW. Es preveu que les primeres turbines s'aixequin l'any 2004 i s'acabi la construcció a finals de l'any 2006.

El governador de Iowa, Tom Vilsack, va manifestar que Iowa ha de desenvolupar una estratègia per assolir la independència energètica i esdevenir líder en energies renovables.

Fins ara els parcs eòlics més grans del món estaven als EUA: Stateline (entre Oregon i Washington, 300 MW) i King Mountain (Texas, 278 MW).

Font: News, Renewable Energy World, Volume 6, Number 3, May-June 2003.
 

Autoritzat el primer parc eòlic mar endins a Escòcia

El mes de març del 2003, l'executiu escocès va anunciar que havia rebut l'autorització el primer parc eòlic escocès mar endins. Es tracta d'un projecte de 60 aerogeneradors amb una potència instal·lada de 199 MW, que se situarà a Solway Firth, a 9 km de la costa de Dumfries i Galoway.

Font: News, Renewable Energy World, Volume 6, Number 3, May-June 2003.
 

Primer parc eòlic als Pirineus Orientals

Un parc eòlic de 10,5 MW es va posar en funcionament a 20 km al nordoest de Perpinyà, al departament dels Pirineus Orientals. Consta de 6 aerogeneradors Vestas d'1,75 MW cadascun. Ha sigut realitzat per una associació de dues empreses: Eole Technologie (FR) i Renewable Energy Systems (UK). Un ampli procés de consulta es va realitzar per tal de minimitzar l'afectació ambiental del projecte.

Font: News, Renewable Energy World, Volume 6, Number 3, May-June 2003.
 

El primer projecte eòlic del LADWP

El primer projecte eòlic - Pine Tree Wind Project - dut a terme pel Los Angeles Department of Water and Power, l'empresa elèctrica municipal més gran dels EUA, s'acabarà de construir l'estiu del 2004. Consistirà en 80 aerogeneradors d'1,5 MW cadascun, fabricats per GE Wind Energy, que totalitzaran una potència de 120 MW. Estarà situat al desert de Mojave. El projecte manifesta la visió i el lideratge del LADWP per fer arribar electricitat neta als seus clients de la ciutat de Los Angeles.

Font: News, Renewable Energy World, Volume 6, Number 3, May-June 2003.
 

Els parcs eòlics mar endins

Els parcs eòlic mar endins que avui funcionen a Europa són:
- Utgrunden (S), 7 aerogeneradors de 1,44 MW, totalitzant 10 MW (any 2000)
- Blyth (UK), 2 aerogenerdors de 2 MW, totalitzant 4 MW (2000)
- Middelgrunden (Dk), 20 aerogeneradors de 2 MW, totalitzant 40 MW (2001)
- Ytree Stengrund (S), 5 aerogeneradors de 2 MW, totalitzant 10 MW (2001)
- Horns Rev (Dk), 80 aerogeneradors de 2 MW, totalitzant 160 MW (2002)
- Samsoe (Dk), 10 aerogeneradors de 2,3 MW, totalitzant 23 MW (2002)

Font: Strategic Options for the wind energy market, Renewable Energy World, Volume 6, Number 3, May-June 2003.
 

Vent + Aigua = Transport net i renovable

En motiu del 24è aniversari de la celebració, per primera vegada a Catalunya, del Dia del Sol, el 23 de juny, l'Entesa Catalana per una Energia Neta i Renovable va donar a conèixer una novetat mundial: Un  cotxe que funciona amb hidrogen renovable!

El Folkecenter for Renewable Energy (Dinamarca) ha desenvolupat la cadena completa des de la font d'energia primària renovable i neta, com és el vent, fins l'adaptació d'un cotxe modern per funcionar amb hidrogen, tot passant per electrolitzador (per convertir l'aigua en hidrogen i oxigen) que funciona amb electricitat produïda pel vent, l'emmagatzematge de l'hidrogen generat i l'estació de càrrega.

El Folkecenter for Renewable Energy ha desenvolupat la metodologia i la tecnologia per a la conversió d'un cotxe Ford Focus Sedan, equipat amb un motor de gasolina Zeta 2.0 litres, per a funcionar amb hidrogen comprimit com a carburant (combustió directa).

Les proves realitzades han mostrat que el cotxe desenvolupava una potencia de 33 kW a 4.800 rpm. El motor Zeta està instal·lat en el cotxe i connectat amb l'emmagatzament d'hidrogen comprimit, que consisteix en una bateria de bombones de materials compostos de 200 bars, amb un volum total de 90 litres.

Les proves han mostrat les característiques del cotxe equipat amb el motor Zeta, que pot cremat hidrogen o gasolina indistintament. Funcionant amb hidrogen ha assolit una velocitat de 110 km/hora i te una autonomia de 120 km. Funcionant amb gasolina te les característiques habituals dels cotxes del mateix model. Te una acceleració que fa possible que vagi de 0 a 80 km/hora en 30 segons. El consum d'hidrogen està comprés entre 0,18 i 0,24 m3/km depenent de la velocitat i del tipus de conducció.

El Folkecenter disposa de la seva pròpia instal·lació de generació d'electricitat amb el vent (un aerogenerador de 75 kW), la seva pròpia planta d'electròlisi (20 kW), el seu propi sistema d'emmagatzement i la seva pròpia estació de recàrrega del cotxe que funciona amb hidrogen.

Aquesta realització vol demostrar que la producció descentralitzada d'hidrogen basada en energies renovables és una opció realista i econòmica, doncs s'han fet servir components que avui es fabriquen en sèrie.

Es una aplicació especialment pensada per les zones rurals, a on pot fer un servei inmesurable tot fomentant l'economia local i l'autosuficiència al servei de la seva població.

Ja durant els anys 1985 i 1986 Olof Tegström (afincat a Härmösand, Suècia) va treballar per aconseguir l'autonomia energètica de la seva família: casa i cotxe. Un molí de vent de 55 kW generava electricitat, que hidrolitzava aigua i produïa hidrogen. Amb l'emmagatzematge de l'hidrogen, la família cobria tota la seva demanda d'energia. L'any de la inauguració de l'experiència, 20.000 persones d'arreu del món visitaren anaren a veure aquesta pionera experiència. I l'exemple es va escampar: l'any 1990, una família suïssa feia el mateix, però amb electricitat procedent de cèl·lules fotovoltaiques.

Cremar directament hidrogen obtingut amb electricitat renovable és una veritable alternativa a l'ús del cotxe amb gasolina obtinguda del petroli fòssil. I molt més barata que no pas la utilització de piles de combustible (una tecnologia amb futur, però que de moment és molt cara).

Font: Folkecenter for Renewable Energy, juny 2003

--------------------------------------------------------------------------------------------------------
GCTPFNN
Apartat de Correus 10095
E-08080 Barcelona
Catalunya
tel. 93-2680607
e-mail: gctpfnn@...
web: http://www.energiasostenible.org
--------------------------------------------------------------------------------------------------------

El Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear - GCTPFNN.

El GCTPFNN és una organització cívica, que va néixer a finals dels anys 70 per promoure el manifest 'Per uns Països Catalans lliures de la nuclearització i que va ser signat per més de 200 professors/es d'Universitat i va ser lliurat al President de la Generalitat i al President del Parlament.

Des de l'any 1987 organitza anualment les Conferències Catalanes per un Futur Sense Nuclears i Energèticament Sostenibles, per on han passat conferenciants de renom internacional, explicant perquè les nuclears són ruïnoses econòmicament, insegures tecnològicament i perilloses socialment, i exposant les alternatives energètiques que tenim a l'abast per abandonar d'una vegada per sempre el malson nuclear.

El GCTPFNN ha posat en evidència que el riu Ebre ha començat el lent i irreversible procés d'enverinament radioactiu, doncs es troben isòtops radioactius (productes de fissió i productes d'activació neutrònica als sediments i a la vegetació del riu.

El GCTPFNN ha coordinat la presa de mostres que ha permès a la CRII-RAD demostrar que la ferralla fosa a la factoria Acerinox havia de ser considerada com residu radioactiu.

El GCTPFNN és membre de:
- Abolition 2000 Global Network to eliminate nuclear weapons
- Earth Day Network
- EUROSOLAR
- INFORSE International Network for Sustainable Energy
- Reseau Sortir du Nucléaire
- WSEC World Sustainable Energy Coalition
El GCTPFNN és l'antena a Catalunya i a l'Estat Espanyol de la CRII-RAD
El GCTPFNN és membre promotor de l'Entesa catalana per una energia neta i renovable
--------------------------------------------------------------------------------------------------------
 
 

La utilización de Yahoo! Grupos está sujeta a su aceptación de las Condiciones del servicio así como de la Política de privacidad.

 Lo de los parques eólicos y el paisaje es una controversia que nunca he entendido bien. Todos los parques eólicos que he visto me han parecido bonitos y nunca me ha parecido que restaban calidad al paisaje. Claro que esto es una valoración personal. ¿Alguien conoce estudios de opinion, encuestas a la poblacion sobre el impacto paisajistico de los molinos de viento? Seguramente me equivoco y por favor que alguien me corrija, pero nunca he sabido de poblaciones que protestaran  o se movilizaran contra la instalacion de un parque eolico por defender su paisaje; solo he sabido de grupos ecologistas.

Los unicos “impactos ambientales” que conozco de los molinos de viento son: uno, el impacto paisajistico (subjetivo y discutible, pero existe); y dos, que ocasionalmente las aspas pueden  alcanzar a aves locales o migratorias. A cambio es una fuente de energia renovable que no produce ningun tipo de contaminacion y se fabrica e instala con tecnologia nacional. La impresión que me llevo es que los beneficios compensan con mucho los perjuicios.

Por favor, si alguien opina de otra manera y me explica sus argumentos lo agradeceré mucho.

Saludos, y ojalá que siga el debate.

Fernando

>Mensaje: 1 > Fecha: Fri, 27 Jun 2003 13:27:22 +0200 > De: "cvenegas" > Asunto: Re: Solicitud de información sobre mapa de preferencias paisajísitcas >MensajeBueno, aunque mi pregunta quería ser más concreta, es evidente que son muchas las cuestiones de las que podemos hablar en relación con las preferencias paisajísticas. >En primer lugar aclararé la duda concreta que me ha llevado a participar en el foro (también lo ha hecho la desesperación cuasihistérica por encontrar a alguien que ya se haya hecho estas mismas preguntas) y luego intentaré dar mi opinión en relación con los aspectos más generales que planteas. >Por lo que respecta a mi pregunta, intento encontrar ejemplos de representación gráfica sobre preferencias sociales en relación con el paisaje, ideas sobre cómo plasmar cartográficamente esas preferencias. Es una cuestión, aunque no únicamente, de marcado caracter infográfico. Hemos realizado una encuesta y quiero que esa información se traduzca en una cartografía específica que muestre las preferencias de las personas encuestadas. Básicamente esa es mi petición. >En relación con lo que planteas de las poblaciones, la Covención Europea del Paisaje recoge, en la definición misma de paisaje, que éste "es cualquier parte del territorio, tal como es percibida por las poblaciones,..(...)" por tanto a las poblaciones hay que preguntarles. La manera de hacerlo y de plasmarlo es otra cuestión pero que hay que tener en cuenta a las poblaciones es algo claro y evidente. Qué poblaciones, me preguntas? Yo, personalmente, creo que todas. No solo las que viven y mantienen ese paisaje, sino las que disfrutan de él cada verano, las que trabajan en él, las que lo gestionan,.. todos. >En cuanto a lo que planteas de la conciencia en relación con el paisaje, yo creo que la gente sí tiene conciencia de lo que es el paisaje, cada vez más, pero, si no fuese así, ese desconocimiento no nos exime de su cuidado, de protegerlo, ordenarlo y gestionarlo de la mejor manera posible. Desentenderse y abandonarlo, dejarlos en manos de la inercia no desembocará en un paisaje mejor. >Me parece muy interesante la reflexión que haces en relación con los paisajes alpinos como preferencia de poblaciones de lugares completamente ajenos a ese territorio. No me sorprende nada, yo estoy acostumbrada a eso. Hay mucha gente que no le encuetra valor paisajístico a las marismas, a Doñana,.. >Finalmente, te agradezco la invitación a vuestro encuentro en Tortosa, del que había tenido noticias por este foro y que considero francamente atractivo, pero me resulta imposible acercarme, me encuentro demasiado al sur,.. De todas formas, te agradecería que informaras de las cuestiones más relevantes que allí se planteen en este foro porque sin duda las seguiré con mucho interés. >Agradezco las respuestas recibidas, que me han obligado a pararme y hacer estas pequeñas reflexiones en voz alta. >un saludo >Carmen Venegas

Mensaje: 2 > Fecha: Fri, 27 Jun 2003 13:55:02 +0200 > De: "TARROJA COSCUELA,Alexandre" > Asunto: RE: Solicitud de información sobre mapa de preferencias paisajísitcas >Gracias por tu respuesta! Ya era consciente de que derivaba el tema >original, pero mi intención de fondo era tratar de abrir un debate, a ver si >alguien más se anima! Debate es lo q le falta a este foro! Como puedes >imaginar mis preguntas eran, en buena parte, simplemente retóricas. Añadiria >que a la gente no solo hay q preguntarles, sinó q han de participar >activamente en el proceso, promover q tomen conciencia de que son los >verdaderos actores de los procesos de transformación del paisaje (q si por >algo se caracteriza es por eso, por estar en permanente transformación, >tanto físicamente como sus valoraciones, valorizaciones y representaciones). >De ahí la cuestión q planteaba tambien de forma retórica: cuidar, proteger y >ordenar el paisaje, pero para que y para quién??? tal vez al agricultor le >preocupen poco las terrazas sin pared de piedra; a los gestores municipales >les vengan bien los parques eólicos xq asi financian las fiestas locales; >algunos "turistas" buscan un paisaje museizado, casi arqueológico de un >pasado inexistente e idealizado por nuestra cultura... cual puede ser la >función de los técnicos como mediadores entre estos agentes??? En el caso q >nos ocupa estos dias, los parques eólicos son interpretables de muchas >maneras distintas en relación al paisaje... pueden crear imagen de marca >(comarca sostenible), pueden ser un elemento singular q "monumentalice el >paisaje", pueden generar recursos para conservarlo o mejorarlo, pueden ser >un elemento característico (un landmark o un elemento mas del mosaico) para >futuras generaciones, del mismo modo q hay quien ve en ellos una agresión al >paisaje tradicional... la cuestión es q, por definición, paisaje y modelo de >desarrollo territorial van de la mano y no se entiende uno sin otro (q >vidaliano me ha salido esto!)... de modo q deben tratarse conjuntamente e >indisociados... >En cuanto al paisaje alpino, lo más interesante me pareció el "esfuerzo" >para representar un territorio meditarraneo subarido como si fuese un >paisaje alpino.. y de ahí podríamos saltar facilmente al debate sobre los >dichosos paisajes de "calidad" o "excelencia"... en el fondo quine fija los >criterios??? las percepciones de las poblaciones no dejan de ser un reflejo >de componentes culturales del conjunto de la sociedad, como se crean estas >representaciones del inconsciente??? >Gracias una vez mas por animar el debate!! >Saludos! >Àlex > > > >[Este mensaje contenía archivos adjuntos] >___________________

Benvolguts companys,

Us comuniquem que el primer número de la revista Nous
Territoris de l'Associació de Joves Geògrafs de la UAB
ja és a la venda per només 1 Euro a la secretaria del
departament de geografia de la UAB o mitjançant una
sol·licitud via mail.

Els continguts d'aquest primer número són els
següents:
- Dos artícles de dós geògrafes profecionals, Maria
Díaz i Sandra Sancho.
- SIG i lluita contra els incendis d'Anna Badia.
- La dormitorització del territori de David Sánchez.
- Dos artícles sobre experiències Erasmus a Maynooth
i Venècia de Miquel Pybus i Albert Arias.
- Activitats de la FAJG.
- XVIII Congrés de l'AGE 2003.
- Agenda de cursos d'estiu.

El segon número està previst per pròxim mes d'octubre,
així doncs, esperem les vostres col·laboracions.

Pere Suau
Xavier Oliveras
Nous Territoris AJG-UAB.
e-mail: revistageo@...

___________________________________________________
Yahoo! Messenger - Nueva versión GRATIS
Super Webcam, voz, caritas animadas, y más...
http://messenger.yahoo.es

Benvolguts companys de llista Territori, com que avui va de paisatge aprofito per fer-vos saber i demanar que feu màxima difusió de

Tenim 10 BEQUES  pel curs "El paisatge en l'ordenació i la gestió del Territori" preferentment per a estudiants i joves llicenciats

Les beques cobreixen   

        -l'allotjament amb pensió completa, 6 dies a Tortosa
        -un descompte delm 40% en la matrícula, que de 168 EUR  queda amb 100 EUR

Afegeixo un programa del curs, que potser molts ja coneixeu i us demano que en feu la màxima difusió possible per tal que aquestes beques arribin a les persones interessades.

Per més informació mailead a territori@... i recordeu, només ens queden 10 places
CURS: EL PAISAtgE EN LA ORDENACIó i  GESTIó DEL TERRITORI, EL MAPA EòLIC COM ExEMPLe
TORTOSA, DEL 7 AL 11 de JULIOl
Coordinació del curs:
- Sebastià Jornet, arquitecte, Departament Urbanisme i Ordenació del Territori, Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
- Sergi Saladié, geògraf, Unitat de Geografia, Universitat Rovira i Virgili (URV)
- Àlex Tarroja, geògraf i president Col·legi de Geògrafs d´Espanya

DURADA: 30 hores (3 créditos)
Tortosa, Centre Universitari Dr. Manyà, adscrit a la Universitat Rovira i Virgili

PROGRAMA:
Dilluns, 7 de juliol: Paisatge i ordenació del territori: conceptes, metodologia, intervenció
9,15 - 9,30 Recepció i lliurament de documentació
Sebastià Jornet, Sergi Saladié i Àlex Tarroja, coordinadors del curs
9,30 - 9,45 Presentació del curs-taller: D´on sorgeix el debat sobre paisatge i ordenació del territori?
Àlex Tarroja, geògraf i president del Col·legi de Geògrafs d´Espanya
9,45 - 10,30 La valoració cultural del paisatge: del conveni Europeu del Paisatge a la incorporació del paisatge en l´ordenació del territori
Valerià Paül, geògraf, Dept. de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional, Universitat de Barcelona (UB)
10,30 - 11,30 El pla sectorial d´energia eòlica del país basc
Mikel de Francisco, Departament de Medi Natural i Sistemes d´Informació Geogràfica IKT, SA
12,00 - 14,00 Lliçó inaugural 9a edició UETE - UE URV
17,00 - 18,00 Metodologia per a l´anàlisi del paisatge
Santiago Fernández, geògraf; Dept. de Geografia, Universitat Autònoma de Madrid (UAM)
18,00 - 19,00 Estratègies i instruments d´intervenció en el paisatge
Santiago Fernández, geògraf, Dept. de Geografia, UAM
Dimarts, 8 de juliol: Les transformacions del paisatge a les Terres de l´Ebre
9,30 - 10,30 Conflictes d´us del sòl i transformacions del paisatge a les Terres de l´Ebre
Jordi Blay, geògraf, Unitat de Geografia, URV
10,30 - 11,30 Sessió de taller
Daniel Calatayud, arquitecte, Dept. Urbanisme i Ordenació del Territori, UPC
Lara Domingo, geògrafa, Dept. de Geografia, Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
Maria Herrero, geògrafa, Dept. Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional, UB
Sebastià Jornet, arquitecte, Dept. Urbanisme i Ordenació del Territori, UPC
Gemma Lozano, geògrafa, consultora en desenvolupament territorial i medi ambient
Valerià Paül, geògraf, Dept. de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional, UB
Sergi Saladié, geògraf, Unitat de Geografia, URV
Jordi Valls, arquitecte
12,00 - 14,00 Sortida de treball de camp al Baix Ebre
Sebastià Jornet, arquitecte, Dept. Urbanisme i Ordenació del Territori, UPC

17,00 - 19,00 Sortida de treball de camp a la Ribera d´Ebre i la Terra Alta
Gemma Lozano, geògrafa, consultora en desenvolupament territorial i medi ambient
Sergi Saladié, geògraf, Unitat de Geografia, URV
Dimecres, 9 de juliol: Energia, territori i paisatge. El mapa eòlic
9,30 - 10,30 El sistema d´espais oberts com a vertebrador del territori. El tractament del sòl no urbanitzable.
Daniel Calatayud, arquitecte, Dept. Urbanisme i Ordenació del Territori, UPC
Sebastià Jornet, arquitecte, Dept. Urbanisme i Ordenació del Territori, UPC
10,30 - 11,30 Paisatge: intervenció-significació-preservació
Jordi Bellmunt, arquitecte, director de la Càtedra de Paisatge, UPC
12,00 - 14,00 Sessió de taller

17,00 - 17,30 Conflictes sobre la transformació recent del paisatge empordanès
Mariona Prat, geògrafa, Plataforma Cívica Salvem l´Empordà
17,30- 18,00 Els conflictes sobre mapa eòlic i paisatge a les Terres de l´Ebre
Sergi Saladié, geògraf, Unitat de Geografia, URV
18,00 - 19,00 (*) Taula rodona: Els conflictes sobre mapa eòlic i paisatge a les Terres de l´Ebre
Enric Colomé, portaveu de la Plataforma per a l´ús racional de l´energia eòlica del Baix Ebre-Montsia
Representant de Generalitat de Catalunya
Óscar Romero, Associació de Productors d´Energies Renovables
Jaume Domènech, president de la D.O. Montsant
Moderador: Sergi Saladié, geògraf, Unitat de Geografia, URV
Dijous, 10 de juliol: Paisatge: recurs econòmic, patrimoni natural, identitat cultural
9,30 - 10,30 El paisatge com a recurs per al desenvolupament del territori
Maria Herrero, geògrafa, Dept. Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional, UB
Gemma Lozano, geògrafa, consultora en desenvolupament territorial i medi ambient
10,30 - 11,30 L´ecologia del paisatge i la gestió de la matriu d´espais oberts
Joan Pino, biòleg, Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, UAB

12,00 - 14,00 Sessió de taller
17,00 - 19,00 Sortida de treball de camp per grups als àmbits d´estudi
Divendres, 11 de juliol: Intervenció i gestió del paisatge
9,30 - 10,30 Paisatges culturals
Carles Llop, Dr. Arquitecte, Dept. Urbanisme i Ordenació del Territori, UPC
10,30 - 11,30 Parcs eòlics a Itàlia: una nova experiència de projectació del paisatge
Daniela Moderini, arquitecte, professora de projectació del paisatge, Escola d´Arquitectura de Ferrara
Giovanni Selano, arquitecte, consultor territorial
Laura Zampieri, arquitecte, professora de projectació del paisatge, Escola d´Arquitectura de Venezia
12,00 - 13,00 La gestió i intervenció del paisatge. Els plans de paisatge.
Jaume Busquets, geògraf, director del màster de gestió intervenció del paisatge, UAB
13,00 - 14,00 Sessió de taller

17,00 - 18,00 (*) Conferència de clausura: Transformacions i conflictes sobre el paisatge: la necessitat d´una Llei de Paisatge
Oriol Nel·lo, geògraf, Dept. de Geografia, UAB
18,00 - 19,00 (*) Presentació dels resultats i conclusions del taller
Maria Herrero, geògrafa, Dept. Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional, UB
Sebastià Jornet, arquitecte, Dept. Urbanisme i Ordenació del Territori, UPC Carles Llop, Dr. arquitecte, Dept. Urbanisme i Ordenació del Territori, UPC
Sergi Saladié, geògraf, Unitat de Geografia, URV
Àlex Tarroja, geògraf i president del Col·legi de Geògrafs d´Espanya
(*) Sessions obertes al públic.
DESTINATARIS:
Estudiants de les llicenciatures d´arquitectura, geografia, paisatgisme, medi ambient, turisme; estudiants de postgraus, tècnics de l´administració i professionals en el camps de l´ordenació del territori, l´urbanisme, el paisatge i la gestió dels espais oberts; professorat de primària i secundària; i, en general, totes aquelles persones interessades en les transformacions del paisatge.

OBJECTIUS:
Aproximació teòrica i pràctica a la integració del paisatge com element central per una ordenació i gestió del territori amb criteris socials i ambientals. La part teòrica forneix els conceptes, mètodes d´anàlisi i instruments bàsics d´intervenció i gestió; mentre el taller planteja la seva aplicació per afrontar un cas pràctic entorn del mapa eòlic.

SUPORT:
Col·legi de Geògrafs
Col·legi d´Arquitectes de Catalunya, Demarcació de l´Ebre
Associació de Productors d´Energies Renovables
Coordinadora de Plataformes de les Comarques de Tarragona
Societat Catalana d´Ordenació del Territori

Web de la Universitat d'Estiu de les Terres de l'Ebre:
http://www.ateneu-inf.es/uete/index.html