Bon dia,
Ho sento, però se m'havia passat enviar-vos-ho! Tot i q segurament ja ho
heu rebut, us ajdunto la referència del DOGC on podeu trobar la
convocatòria de subvencions de la Generalitat per a l'elaboració de plans
directors supramunicipals de sostenibilitat i per a l'execució d'actuacions
supramunicipals de sostenibilitat, referència que m'ha tramès un company
del DMAH.
El termini és fins el 2 d'agost.
Resolució: http://www.gencat.net/diari/4145/04132076.htm
Salutacions,
Núria
(Embedded image moved to file: pic21758.gif)
(Embedded Títol (Embedded Subvencions per a l'elaboració de
plans directors supramunicipals de
image moved image moved sostenibilitat i per a l'execució
d'actuacions supramunicipals de
to file: to file: sostenibilitat, i se n'aproven les
bases reguladores
pic19908.gif) pic09097.gif)
(Embedded
image moved
to file:
pic22640.gif)
(Embedded Termini de (Embedded 2/8/2004
image moved presentació image moved
to file: to file:
pic24444.gif) pic16303.gif)
(Embedded
image moved
to file:
pic16367.gif)
(Embedded Bases / (Embedded RESOLUCIÓ MAH/1541/2004, de 24 de
maig, per la qual es convoquen subvencions
image moved Ordre de image moved per a l'elaboració de plans directors
supramunicipals de sostenibilitat i
to file: convocatòria to file: per a l'execució d'actuacions
supramunicipals de sostenibilitat, i se
pic21956.gif) pic22723.gif) n'aproven les bases reguladores
(Embedded
image moved
to file:
pic28666.gif)
(Embedded Destinataris (Embedded Consells comarcals, els consorcis
locals i les agrupacions de municipis,
image moved image moved així com diverses entitats de les
esmentades conjuntament, que tinguin la
to file: to file: voluntat d'elaborar un pla o
d'executar una actuació en els termes i amb els
pic07076.gif) pic17789.gif) requisits i les condicions que
estableix la present Resolució.
(Embedded
image moved
to file:
pic26710.gif)
(Embedded Lloc de (Embedded A la seu central i als Serveis
territorials del Departament de Medi Ambient
image moved presentació image moved i Habitatge.
to file: to file:
pic09033.gif) pic08562.gif)
(Embedded
image moved
to file:
pic07801.gif)
(Embedded Unitat que (Embedded Direcció General de Polítiques
Ambientals i Sostenibilitat
image moved convoca image moved Diagonal, 523-525
to file: to file: 08029 Barcelona
pic15951.gif) pic00782.gif) Tel. 93 444 50 00
(Embedded
image moved
to file:
pic22459.gif)
(Embedded image moved to file:
pic03318.gif)
Bon dia, us remeto informació que potser us interessa en matèria de
prevenció d'incendis i urbanitzacions. Me l'ha tramesa un company. Podeu
contactar-hi per telèfon (a sota us el referencio).
"El proper divendres dia 2 de juliol, a les 11 del matí, farem una
demostració de com es fa una franja perimetral de protecció en zona boscosa
a l'urbanitzacio Sant Jordi a l'Ametlla de Mar, davant l'oficina
d'informació, està venint de Tarragona per la N-340 passat la Nuclear de
Vandellos i el circuït de Calafat a la dreta hi ha un edifici gran que es
el museu de ceràmica, d'arrera d'aquest edifici.
El motiu d'aquesta demostració és conscienciar a les urbanitzacions
properes a zones de bosc de que s'ha de fer la zona de protecció de 25
metres que estableix la llei per a la prevenció d'incendis forestals, i que
això no implica malmetre el bosc, tot el contrari aclarir-lo i netejar-lo
per poder protegir-lo."
Podeu assistir-hi, si voleu. Truqueu al 659.43.15.12 (Gerard).
Alcarràs demana ajuda humanitària al govern central davant l'arribada massiva d'immigrants
La situació dels immigrants que es troben allotjats en un campament als afores d'Alcarràs és, cada dia que passa, més insostenible. Els centenars d'immigrants que hi malviuen a l'espera de trobar feina a la campanya de la fruita han construït ara unes cabanes fetes amb cartrons per protegir-se de les elevades temperatures que s'estan registrant. És per això que l'alcalde del municipi ha reclamat al govern central que desplegui ajuda humanitària en aquesta zona com ha fet a les illes Canàries, amb l'arribada massiva d'immigrants
L'Ajuntament considera que la situació dels temporers és cada dia que passa més insostenible. L'alcalde creu que si no arriba de manera urgent aquesta atenció social, la situació es pot descontrolar. El consistori lleidatà té previst instal·lar dutxes i banys al campament. D'aquesta manera, vol millorar les condicions sanitàries dels immigrants que hi viuen.
Poblacions com Seròs i Aitona, al Baix Segre, també han detectat en els últims dies una arribada més important d'immigrants als seus municipis. Calculen que ja són centenars els estrangers que dormen pels carrers.
L'Ajuntament d'Aitona atén cada dia una quinzena d'immigrants, a qui ofereix lots d'aliments mentre no troben una oferta de treball. També en aquest municipi del Segrià, el consistori ja ha instal·lat dutxes al costat del camp de futbol municipal. De tota manera, els immigrants que ho necessitin només poden utilitzar aquest equipament a la tarda.
La policia inicia els tràmits per expulsar 70 immigrants
Per tot això, la delegació del govern espanyol a Catalunya ha anunciat que estan buscant solucions amb la Generalitat. A més, el delegat del govern, Joan Rangel, ha confirmat que la policia ha iniciat els tràmits per obrir expedients d'expulsió a una setantena d'immigrants que no tenien els papers en regla
SEGRE 1.7.04
L'Ajuntament d'Alcarràs instal·la dutxes i serveis per condicionar el campament d'immigrants No es posaran més mitjans per evitar l'efecte crida 30-06-04 13:47 - ACN L'Ajuntament d'Alcarràs ha instal·lat aquest matí dutxes i piques per rentar roba al lloc on hi ha acampats els 200 immigrants que hi han arribat aquest estiu. El campament improvisat s'ha aixecat al mateix punt que als últims anys, als afores de la població, on els immigrants reben l'atenció dels serveis socials municipals. Alcarràs torna a reviure la mateixa situació que als últims anys, amb desenes d'immigrants que hi arriben esperant trobar feina a la campanya de la fruita. Els temporers s'han instal·lat sota els coberts d'una antiga vaqueria, on des de fa diversos estius es repeteix la polèmica. Els serveis socials municipals han anunciat que aquest matí instal·laran tres mòduls amb dutxes i piques dotades d'aigua corrent per mantenir unes "condicions mínimes" a la zona d'acampada i que "al menys s'hi puguin rentar", tal com ha dit el tinent d'alcalde d'Alcarràs, Josep Sans. L'Ajuntament d'Alcarràs ja ha anunciat que aquest any tampoc pensa ampliar els serveis del campament, per evitar l'arribada de més immigrants. Al juliol del 2002 s'hi van instal·lar tendes de campanya de l'exèrcit, una iniciativa que l'alcalde, Gerard Serra, descarta repetir. L'alcalde diu que la població no té per què pagar la "ineptitud" d'altres, referint-se a l'arribada d'alguns dels immigrants amb el bitllet pagar per la Creu Roja. Dels 200 immigrants que hi ha acampats a Alcarràs, un 90% està indocumentat, i per tant, sense cap possibilitat de trobar feina. L'alcalde ha lamentat la situació que s'està vivint i assegura que aquest estiu els ànims estan molt crispats. "A mi em preocupa per què aquestes persones estan en una situació força delicada, em diuen que estan molt cremats". Serra tem que es pugui produir algun conflicte a la població, si els 200 immigrants hi continuen gaire dies més. "Ells mateixos es senten enganyats i manipulats". Mentre espera solucions per part de Govern de l'Estat, un equip de 8 persones de l'Ajuntament s'ocupa de donar un servei mínim als immigrants. La totalitat de les despeses les assumeix Alcarràs, tot i que als últims anys ha rebut la compensació de la Generalitat en acabar l'estiu. L'última actuació és la instal·lació de les dutxes, que ha de servir per millorar les condicions "humanitàries" de la zona d'acampada, tot i que l'Ajuntament no vol publicitar-la per evitar "l'efecte crida" que pogués atraure més immigrants i complicar encara més la situació a la zona.
Lleida ciutat no tem una allau d'immigrants
L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, demana una gestió adequada de la immigració que arriba a les comarques de Ponent. És la seva resposta a l'anunci del Govern central, que continuarà traslladant estrangers des de les zones amb una alta pressió migratòria. El paer en cap considera legítima l'arribada d'immigrants a la província, sempre i quan sigui amb permisos de treball.
SEGRE 1.7.04
El Govern diu que traslladarà immigrants del sud L'alcalde d'Alcarràs creu que els controls policials només serviran per traslladar el problema i demana a Creu Roja que s'impliqui en l'atenció als estrangers 30-06-04 09:01 - El Govern central traslladarà immigrants des de les zones amb més pressió migratòria fins altres regions d'Espanya. Això sí, informant prèviament les Comunitats Autònomes afectades. Aquesta és la resposta de la Secretària d'Estat per la Immigració, Consuelo Rumí, al conflicte d'Alcarràs. En referència als bitllets que ha pagat Creu Roja, ha dit que es tracta de protocols estipulats, tot i que també ha reconegut que alguns estrangers arriben "mobilitzats per persones amb interessos". En aquests casos, els demanaran que col.laborin per detenir els responsables. Per la seva part, l'alcalde d'Alcarràs, Gerard Serra, creu que l'increment de controls policials al Baix Segre anunciat per la subdelegació del Govern a Lleida no solucionarà el problema de la immigració il.legal. En declaracions al programa El Despertador de SEGRE Ràdio, ha dit que aquestes actuacions només serviran perquè els estrangers es traslladin a altres municipis pròxims, "com ja va passar l'any passat, quan els temporers se'n van anar a Fraga". Serra insisteix que les Administracions han de trobar una sortida a aquest problema que es repeteix any rera any. L'alcalde està satisfet perquè Creu Roja ha reconegut que va pagar el bitllet a alguns immigrants indocumentats per arribar fins a la seva localitat. De tota manera, creu que l'entitat "no ha estat a l'alçada" i que s'estimaria més que "en comptes de parlar de quants són" l'ONG s'adrecés als ajuntaments de la zona per donar-los "suport en l'atenció" als nouvinguts. L'Ajuntament d'Alcarràs habilitarà en els pròxims dies dutxes i lavabos al campament on s'han instal.lat els immigrants que no troben feina. De tota manera, el consistori vol evitar l'anomenat "efecte crida" i recorda que l'ajuda és temporal.
LA MAÑANA 1.7.04
Economía Los ‘sin papeles’ de Alcarràs construyen chabolas con cañas
2004-07-01 - 0.02 Los más de 200 inmigrantes indocumentados instalados en Alcarràs han empezado a construir chabolas con cañas. “Con esta iniciativa, que reproduce la situación del pasado año, se indica que no tienen ninguna intención de irse a pesar de que ya les ha informado todo el mundo que aquí no van a encontrar trabajo”, informaron fuentes del Ayuntamiento.
Alcarràs - Redacción El consistorio de Alcarràs empezó ayer a instalar duchas y lavabos en la zona de les Planes, a las afueras del pueblo, donde están ubicados los inmigrantes que han llegado a la localidad en las últimas semanas. Fuentes municipales indicaron que “el problema se ha instalado aquí una vez más y lo único que podemos hacer es facilitar las mínimas condiciones de vida a todas estas personas”. “De momento, no se ha producido ningún altercado, aunque tantas personas sin dinero, ni comida ni perspectivas de trabajo son como una bomba de relojería que puede estallar en cualquier momento”, agregaron. El subdelegado del Gobierno en Lleida, José Flores, se reunió con los responsables del Ayuntamiento para intentar buscar una solución al problema, aunque no trascendió el resultado de esta reunión, celebrada en el propio municipio. Mientras tanto, los Mossos d’Esquadra y la Policía Nacional siguen identificando a los inmigrantes africanos instalados en Alcarràs y les advirten constantemente de que no tienen ninguna posibilidad de encontrar trabajo y mucho menos si están indocumentados. En este sentido, el alcalde de Alcarràs, Gerard Serra, ya explicó a LA MAÑANA que se calcula que más del 90% de los africanos instalados en el pueblo no tienen ningún tipo de documentación. Asimismo, a la espera de que el Gobierno encuentre soluciones, un equipo de ocho personas del Ayuntamiento ofrece un servicio mínimo a los inmigrantes, un servicio que corre a cargo del consistorio. Por su parte, el delegado del Gobierno, Joan Rangel, afirmó ayer que el Ejecutivo no se ha desentendido de los sin papeles. Según Rangel, con anterioridad a la llegada de los inmigrantes, la delegación del Gobierno en Catalunya ya alertó a otras administraciones de que en esta zona frutícola no se necesitaban trabajadores dado que la contratación en origen cubría las expectativas de los empresarios del sector.? El delegado del Gobierno reiteró, al igual que ya hicieron anteayer responsables de inmigración de CCOO de Catalunya, que no son necesarios más trabajadores en Lleida para la recogida de la fruta “porque no van a encontrar trabajo” y menos sin tener su situación legal resuelta. Rangel reconoció que se pide la documentación a los inmigrantes instalados y se abren expedientes de expulsión a los que carecen de la misma, tal y como contempla la ley. Finalmente, Rangel explicó que las declaraciones de la secretaria de Estado de Inmigración, Consuelo Rumí, que dijo el pasado martes que el Gobierno apuesta por el traslado de inmigrantes desde zonas de alta presión migratoria hacia otras regiones, se deben entender “de cara al futuro” y en función de lo que finalmente contemple el Reglamento de la Ley de Extranjería, que se prevé se aprobará después del verano.
Rangel diu que es van prendre 'mesures preventives' per evitar la concentració d'immigrants a Alcarràs Barcelona.- El delegat del govern espanyol a Catalunya, Joan Rangel, ha assegurat aquest migdia que es van prendre 'mesures preventives' per tal d'evitar una massificació d'immigració a la localitat d'Alcarràs, al Segrià. Rangel ha fet una crida per tal que 'no vingui ningú més', ja que no hi ha feina. / Intra-ACN / 30-06-2004 / 18:37h.
El parc de la Sèquia arriba als 3 milions d'euros d'inversió i serà realitat a la tardor
ADRIANA DELGADO | Manresa
El compte enrere perquè el parc de la Sèquia sigui una realitat avança ràpidament i els diferents equipaments i serveis que li han de donar forma s'estan enllestint, tal com es va anunciar ahir, abans de l'assemblea general de promotors del projecte. Per aconseguir-ho, ha calgut, de moment, una inversió de 3 milions d'euros (500 milions de pessetes). D'una banda, un milió d'euros provinent del govern de Madrid i un altre dels ajuntaments de Manresa, Sant Fruitós, Santpedor, Sallent i Balsareny, la Diputació de Barcelona, Caixa Manresa, el Consell Comarcal, Aigües de Manresa i altres insti tucions i entitats, a més d'empreses privades. El tercer milió d'euros és la quantitat invertida pel consistori de la capital del Bages en la rehabilitació del bosc i la Masia de Can Font, que acollirà l'anomenat Centre de l'Aigua. El primer equipament del parc de la Sèquia que s'inaugurarà serà el Centre de Visitants, situat al parc de l'Agulla, i que és previst que entri en funcionament el proper mes de novembre.
El regidor de Promoció Econòmica i responsable del projecte, Josep Camprubí, va explicar que aquest espai ocuparà 100 metres quadrats al costat del berenador, que serà punt d'acollida i d'informació per als visitants, on podran entendre què és la Sèquia. A partir d'aquí, també es podran conèixer les diferents activitats lúdiques, culturals i didàctiques que s'organitzaran al parc.
Josep Alabern, director d'Aigües de Manresa, va dir que tam bé a la tardor s'inaugurarà un nou edifici de serveis de la Junta de la Sèquia al parc de l'Agulla i s'obrirà una sala del Museu de la Tècnica dedicada a la història, els usos de la Sèquia i l'aigua potable. Alabern també va parlar del Centre de l'Aigua, que ocuparà la Masia de Can Font, ara en plena rehabilitació. Es tracta d'una instal·lació que tindrà com a objectius principals la formació, la documentació i el foment de la participació ciutadana en la gestió de l'aigua. Pel que fa a l'exposició històrica de la Sèquia al Museu de la Tècnica, es tractarà d'un muntatge que expliqui la gran obra de la Sèquia des d'una perspectiva històrica, i on es posi de manifest els grans avantatges que va comportar aquesta obra a la zona. Es farà coincidir la seva inauguració, a final de novembre, amb un congrés internacional sobre canals medievals, els dies 25, 26 i 27 d'aquest mes.
Per acabar, l'alcalde de Manresa, Jordi Valls, va parlar del projecte del parc de la Sèquia com un dels principals actius turístics, culturals i ambientals d'aquesta infraestructura «tradicional» de la zona. Valls va destacar, a més, el conjunt de complicitats que s'han creat per tal que el projecte del parc esdevingués una realitat. L'alcalde manresà va mostrar el compromís de l'Ajuntament de continuar invertint en el pla per poder portar a terme tots els ele ments que l'han de formar, més enllà dels 3 milions d'euros que ja s'hi han invertit.
Fins a 4 incendis cremen 118,2 hectàrees de vegetació agrícola a la Segarra Massoteres, Ribera d'Ondara i Massoteres són els termes municipals més afectats 30-06-04 19:54 - La Segarra ha patit fins a quatre incendis aquest dimecres, que han obligat a mobilitzar fins a una quarentena de dotacions dels Bombers de la Generalitat. Els focs han afectat un total de 118,2 hectàrees de vegetació agrícola, als termes municipals de Cervera, Massoteres, Ribera d'Ondara i Sanaüja. Precissament, Massoteres, Ribera d'Ondara i Cervera, amb 72,5 hectàrees, 25 i 18,7 respectivament, han estat les zones més afectades i on més difícil ha estat de controlar les flames.
El primer avís d'incendi s'ha declarat a les 12.20 a Cervera, on hi han estat treballant 18 dotacions dels Bombers. El foc ha cremat gairebé 20 hectàrees de rostolls. A Massoteres, concretament al nucli de Taltaüll, el foc ha arrassat amb 78 hectàrees i mitja de vegetació agrícola. En aquest punt hi han estat treballant fins a 13 dotacions terrestres i dues aèries. A Sant Antolí i Vilanova, al terme de Ribera d'Ondara, han cremat 25 hectàrees, també de vegetació agrícola. En aquest incendi hi han intervingut 15 mitjans de terra i cinc d'aire. Finalment, a dos quarts de set de la tarda, un quart incendi ha cremat dues hectàrees, també de rostolls a Sanaüja, que en poc menys d'un hora ha estat controlat. Simultàniament, els Bombers han controlat la resta d'incendis a la Segarra. Una trentena de dotacions s'han repartit pels diferents focus per remullar i assegurar el control de les flames. Segons els Bombers de la Generalitat no s'han hagut de lamentar. El Servei Català de Trànsit també ha informat que no hi ha hagut afectació viària.
LA MAÑANA 1.7.04
Els bombers controlen els incendis que han cremat camps de cultius de la Segarra Cervera.- El bombers han donat per controlats els quatre incendis de camps de cultius que s'han declarat a la Segarra, l'últim a Sanaüja, que ha cremat dues hectàrees i s'ha pogut controlar en només mitja hora. Els sinistres no han provocat ferits i han acabat cremant una superfície total de 120 hectàrees. / Intra-ACN / 30-06-2004 / 19:55h.
La Segarra pateix 3 incendis que obliguen a mobilitzar una trentena de dotacions de bombers Cervera.- Els bombers de la Generalitat treballen en tres incendis que s'han declarat des d'aquest migdia en diferents punts de la Segarra. Al terme de Ribera d'Ondara continua descontrolat un foc que ha obligat a mobilitzar 15 vehicles terrestres i cinc mitjans aeris, mentre que els focs declarats a Massoteres i a Cervera estan controlats. / Intra-ACN / 30-06-2004 / 18:41h.
DEBAT SOBRE EL FUTUR DELS SOLARS OCUPATS Sant Martí denuncia el problema dels campaments il.legals
• Veïns i entitats alerten que la situació de les famílies gitanes està empitjorant
ALBERT OLLÉS BARCELONA
L'associació de veïns del Poblenou, al districte de Sant Martí, i les ONG Cuarto Mundo, SOS Racisme i Col.lectiu de Drets Humans van denunciar ahir l'empitjorament de la situació de les famílies d'ètnia gitana sense vivenda que estan acampades en dos solars del barri. Els dos campaments il.legals (n'hi ha un tercer a Sant Andreu) acullen més de 20 famílies, però s'espera el retorn al setembre de 80 famílies més, cosa que segons aquestes entitats pot crear un panorama "molt preocupant". Els campaments estan als carrers de Cristóbal de Moura i Fluvià (Sant Martí), i al de Santander (Sant Andreu), i són l'herència del que es va desallotjar el mes de febrer passat al carrer de l'Agricultura. Sobre els dos últims ja pesen dues ordres judicials de desallotjament, pendents d'execució. El primer va pel mateix camí després de la denúncia presentada pels propietaris. Les entitats, que es van reunir dimarts passat per analitzar la situació, van criticar la "passivitat" de les administracions a l'hora d'abordar el tema. "Estem decebuts. S'ha desaprofitat una gran oportunitat per solucionar el greu problema del col.lectiu sense vivenda del Poblenou", va assegurar Salvador Clarós, president de l'associació de veïns del Poblenou.
DIÀLEG TRENCAT Aquestes mateixes associacions van denunciar la ruptura de les converses que mantenien amb l'Ajuntament de Barcelona per donar sortida al problema. Segons César Caparrós, de Cuarto Mundo, "uns mesos abans del desallotjament del carrer de l'Agricultura vam presentar un projecte per a la inserció sociocultural, laboral i residencial del col.lectiu. El consistori s'hi va implicar inicialment, però ara ha fet marxa enrere i ha tancat totes les vies de diàleg". SOS Racisme va coincidir amb aquesta apreciació: "L'arrel del problema és no voler reconèixer la seva existència, però les famílies segueixen allà, i no se n'aniran. Continuaran canviant d'un lloc a un altre, i tot seguirà igual". Per Rina Decap, de Cuarto Mundo, "el pitjor encara ha d'arribar, quan al setembre tornin tots els que ara estan a Galícia en la temporada laboral d'estiu". Les diferents entitats reunides van decidir convocar per al setembre una reunió multitudinària que inclogui la resta de parts implicades en el tema (entre elles, les mateixes associacions de gitanos) i ajudi a desbloquejar la situació.
El Fluvià trigarà dos anys a recuperar l'estat anterior al vessament de fuel
El riu Fluvià no tornarà a ser el que era fins d'aquí a uns dos anys, segons Medi Natural, que treballa en la neteja del vessament de fuel que hi va haver al riu. L'operació de neteja, en la qual s'han gastat ja entre 600 i 700.000 euros, continuarà encara quinze dies més, amb l'extracció de la vegetació tacada de fuel. Les barreres flotants es mantindran durant tot l'estiu
Mentrestant, l'Agència Catalana de l'Aigua continua fent anàlisis de l'aigua. Els pous no estan afectats i a l'aigua del riu només s'hi troben dosis baixes d'hidrocarburs. Es calcula que, gràcies al cabal del Fluvià, després d'aquesta primavera tan plujosa el riu es podrà regenerar en un parell d'anys.
Des del dia del vessament, a principis de juny, fins ara, el Departament de Medi Ambient calcula que s'ha hagut de fer una despesa d'entre 600.000 i 700.000 euros
Mollet aposta per recuperar els molins de vent a l'espai rural de Gallecs
L'espai rural de Gallecs recuperarà els tradicionals molins de vent, amb la construcció d'un que tindrà com a funcions l'extracció d'aigua d'un pou i fer conèixer els processos de generació d'energies alternatives. Així ho ha aprovat el ple de l'Ajuntament de Mollet del Vallès, que dotarà la iniciativa amb un pressupost superior als 44.300 euros. El molí estarà situat al costat de l'església romànica de Santa Maria de Gallecs, on havia existit la masia de Can Blanc, ara enderrocada, i que ja comptava amb un molí de vent
El projecte, que compta amb el suport del programa europeu Life, té com a objectiu mostrar la utilització de l'energia eòlica per a ús agrícola, a partir de l'extracció i el bombeig d'aigua d'un pou per subministrar aigua a una bassa, on hi ha l'aigua per regar els horts de la zona
Cinc incendis forestals cremen més de 100 hectàrees a la Segarra
La comarca de la Segarra ha viscut una onada d'incendis. En només sis hores s'han declarat cinc focs en pocs quilòmetres de distància. El primer ha començat a Cervera, on s'han cremat 10 hectàrees de cereals. El segon, i més important, s'ha originat a Massoteres, concretament als terrenys coneguts com la Masia les Pletes. En aquest indret, les flames han arrasat 100 hectàrees de rostolls i vegetació agrícola. Els altres dos focs s'han encès a Ribera d'Ondara a un quilòmetre i mig de distància l'un de l'altre i amb 10 minuts de diferència. Finalment, l'últim s'ha declarat a Sanaüja. Els agents forestals han obert investigació per determinar-ne la causa
Les altes temperatures dels últims dies podrien haver portat a Catalunya els primers incendis forestals de la temporada. I és que s'han declarat cinc focs, i en només en sis hores, a la comarca de la Segarra.
El primer s'ha declarat al terme municipal de Cervera. L'incendi ha cremat una superfície d'unes 10 hectàrees de cereals i ja està controlat. Quatre dotacions terrestres i cinc d'aèries dels bombers han participat en les tasques d'extinció. Amb tot, continua una dotació remullant la zona per evitar que les flames revifin.
L'incendi més important és el que ha cremat als terrenys coneguts com la Masia les Pletes, al terme de Massoteres, tot i que ja està controlat. En aquest indret, les flames han arrasat unes 100 hectàrees de rostolls i vegetació agrícola. En total, s'han mobilitzat unes tretze dotacions terrestres i dues d'aèries i ara només en queden algunes remullant la zona.
L'últim foc s'ha declarat a Sant Antolí, a la Ribera d'Ondara, molt a prop de la carretera N-II, tot i que les flames no han arribat a la carretera. Han treballat catorze dotacions terrestres i dues d'aèries per extingir el foc. En aquest cas, les flames han afectat una zona de rostolls. A mig quilòmetre i amb 10 minuts de diferència se n'ha encès un altre a Ribera d'Ondara.
Finalment, l'últim s'ha declarat a Sanaüja. Els agents forestals han obert investigació per determinar si han estat casuals o provocats
EL PERIODICO 1.7.04
SEGARRA Quatre focs cremen 120 hectàrees a la Segarra
MARÍA JESÚS IBÁÑEZ CERVERA
Quatre incendis, pràcticament consecutius, van arrasar ahir a la tarda una superfície d'unes 120 hectàrees de cultius distribuïda entre els municipis de Cervera, Massoteres, Sanaüja i Ribera d'Ondara i van obligar els bombers a mobilitzar 7 dotacions aèries i 30 equips terrestres. El foc de Ribera d'Ondara, que va cremar unes 25 hectàrees entre els nuclis de Sant Antolí i Sant Pere dels Arquells, es va aproximar perillosament a l'autovia A-2, a prop de la Panadella.
CINC HORES DE LLUITA El primer foc es va declarar poc després del migdia a Cervera i va acabar amb 18,5 hectàrees de vegetació agrícola. Quan les flames ja estaven controlades, a les 13.40 hores, els bombers van rebre l'avís d'un nou incendi a Talteüll (Massoteres). Un total de 18 camions i 6 mitjans aeris van treballar durant cinc hores per extingir les flames, que van cremar 72 hectàrees de rostolls. A Ribera d'Ondara, els equips d'extinció van controlar el foc després que cremés 25 hectàrees de rostolls i abans que afectés l'autovia. L'últim incendi, entre Sanaüja i Vilanova de l'Aguda (Noguera), va arrasar dues hectàrees en només mitja hora.
Caruana aposta per suavitzar les ajudes fiscals a la compra d'una vivenda
Avisa que s'ha de fer amb molta cura per no provocar efectes no desitjats
M. Eugènia Quetglas MADRID
El governador del Banc d'Espanya, Jaime Caruana, va apostar ahir per suavitzar les ajudes fiscals a la compra d'una vivenda. En ple debat sobre una moficació d'aquestes deduccions va advocar per rebaixar-les durant la seva compareixença al Congrés, on va fer una defensa dels comptes equilibrats i va avisar que potser faltaran algunes dècimes per arribar al 3% de creixement. Caruana va recordar que el Banc d'Espanya porta un any i mig plantejant un debat sobre la sobrevaloració del mercat de la vivenda. El seu criteri és que no existeix una bombolla immobiliària però que s'ha d'actuar per no introduir elements addicionals a la demanda que encareixin els preus. El governandor del Banc d'Espanya va assegurar que "des d'un punt estrictament econòmic" suavitzar d'alguna manera aquests incentius a la demanda de la vivenda seria positiu per als preus i per rebaixar les tensions que hi pugui haver en el mercat de la vivenda. Caruana no va dir clarament "fer desaparèixer gradualment les deduccions fiscals per la compra d'una vivenda", com sí que va fer la ministra de Vivenda, María Antonia Trujillo, però a la pràctica van dir el mateix. La prova és que va afegir que "una vegada que hi ha ciutadans que han comprat una vivenda, aquesta introducció de mesures addicionals s'ha de fer amb prou anàlisi i molta cura perquè no es produeixin efectes no desitjats en la demanda i en aquells que ja han pres la decisió d'adquirir la vivenda".
Els perills I és que existeix el temor que si el govern central anuncia que eliminarà les deduccions fiscals per vivenda de manera no retroactiva a partir d'una data determinada es disparin les compres i alhora els preus, ja que els compradors voldrien beneficiar-se de les ajudes fiscals existents. És per això que si finalment hi ha canvi cap a les ajudes directes no es descarta que el govern ho faci de manera discrecional. Caruana creu que el millor és apostar per un augment de l'oferta flexibilitzant els mecanismes per fomentar l'aparició de sòl privat, no només públic i per tant va animar totes les administracions a arribar a un gran acord per aconseguir-ho.
EL PERIODICO 1.7.04
EL DEBAT SOBRE UN DRET BÀSIC Caruana proposa abaixar les ajudes fiscals per la compra de vivenda
• El governador del Banc d'Espanya recomana retallades que només afectin futurs adquirents • També proposa afavorir la utilització de sòl públic i agilitzar la urbanització del privat
FRANCISCO J. DE PALACIO MADRID
El governador del Banc d'Espanya, Jaime Caruana, no va poder ser més clar en el seu missatge al Govern quan va aconsellar ahir en la Comissió d'Economia del Congrés que l'Executiu refredi l'excés de demanda de vivendes si vol que hi hagi una baixada dels preus. Per aconseguir-ho, va explicar, el millor és "suavitzar els incentius" que Hisenda atorga als que compren la seva primera vivenda. El Banc d'Espanya fa un any i mig que es refereix als riscos de l'alt endeutament de les famílies, de l'augment del preu de la vivenda, de la sobrevaloració de les cases. Però, com va recordar Caruana, sempre ha descartat una ruptura sobtada de l'escalada de preus, perquè "l'ajust es produirà de manera gradual, sense brusquedats". No obstant, el governador va advertir que "si el procés d'alça de preus continua", aquestes possibilitats d'ajust brusc, és a dir, de punxada de la bombolla immobiliària, "augmentaran". Per aquest motiu, Caruana va proposar al Govern no seguir "incentivant la demanda" de cases, sinó estimular l'oferta a través de reformes que flexibilitzin la posada a disposició de sòl públic i que "agilitzin" la sortida al mercat de sòl privat. Tot això requerirà un "ampli acord" entre administracions, referint-se a les autonomies i als ajuntaments.
UN PROBLEMA DE DEMANDA Encara que el Govern aconsegueixi augmentar l'oferta de vivenda, Caruana va insistir que és necessari "atenuar la demanda" i aplicar mesures que "suavitzin" els incentius per rebaixar "les tensions de preus" en relació amb les desgravacions fiscals que beneficien els que compren la seva primera casa. No obstant, va advertir, aquestes mesures s'han d'aplicar "amb cura", sense efectes retroactius, "per no afectar els que ja han comprat una vivenda". Miguel Sebastián, director de l'oficina econòmica de la presidència del Govern i autor del programa electoral del PSOE, va recordar recentment la conveniència de reduir les desgravacions fiscals per les mateixes raons que ahir va esgrimir el governador. No obstant, i per evitar noves col.lisions amb els responsables de la política econòmica del Govern, va afegir que la mesura hauria estat oportuna anys enrere, quan governava el PP, però que ara no ho era tant.
CREIXEMENT Per un altre costat, Caruana va vaticinar un creixement econòmic pròxim al 3% el 2004 i el 2005 si no es produeixen tensions inflacionistes derivades del preu del petroli. No obstant, el governador va descartar aquests problemes perquè la pujada del cru "serà transitòria", i per això va augurar un futur d'estabilitat de preus a tota la zona euro. No obstant, va insistir que el Govern ha de perseguir l'estabilitat pressupostària. Encara que pot "modificar la despesa, no ha d'incrementar el dèficit".
TELENOTICIES 1.7.04
Caruana alerta de l'elevat deute de les famílies davant l'alça dels tipus d'interès
El governador del Banc d'Espanya, Jaime Caruana ha alertat que les famílies estan molt endeutades i que, per tant, són molt sensibles a qualsevol canvi que hi pugui haver en els tipus d'interès. Caruana, que va anar ahir a la Comissió d'Economia del Congrés, va recordar que molts deutes són sobre pisos sobrevalorats, i va suggerir suavitzar els incentius fiscals per l'adquisició d'una vivenda. D'aquesta manera, Caruana confia que es podria reduir la demanda i, per tant, abaixar els preus
El context actual ja s'ha fet sentir en l'euríbor. El principal indicador per les hipoteques d'interès variable, ha tornat a pujar aquest mes de juny, per tercera vegada consecutiva. Ara se situa en un 2,404 per cent. És gairebé quatre dècimes més que el mínim històric, registrat ara fa un any.
Això es traduirà en un increment superior als 22 euros cada mes, en una hipoteca mitjana de 120.000 euros a 20 anys. En aquest cas, fins ara la quota mesual era de 607,86 euros i ara passarà a 630,29 euros. En aquest escenari, l'Associació Hipotecària Espanyola aposta per fomentar la hipoteca a interès fix, per combatre el risc de les variacions dels tipus.
En canvi, altres analistes asseguren que les hipoteques amb interès fix només són recomanables en aquelles persones que tinguin previst amortitzar-les en 10 anys, com a màxim.
> Caseres no té aigua potable des de fa quinze dies a causa d'un excés de nitrats
La població recorre a un camió cisterna o a l'aigua embotellada i l'Ajuntament estudia instal·lar un dipòsit
ROSER ROYO . Caseres Fa quinze dies que els veïns de Caseres no tenen aigua potable, des que el 16 de juny passat el Departament de Salut va detectar a l'aigua de consum domèstic d'aquesta població de la Terra Alta concentracions de nitrats de més de 80 mil·ligrams per litre -la legislació vigent considera no apta per al consum l'aigua que supere els 50 mil·ligrams-. Com a recurs d'emergència l'Ajuntament ha recorregut a un camió cisterna i ja ha sol·licitat una reunió urgent amb els directors territorials d'Agricultura i Medi Ambient. «Vull que s'esbrine la causa de la contaminació», va dir l'alcalde, conscient que tot indica que és per purins.
A Caseres, l'aigua l'agafen del riu Àlgars, que naix als Ports, i fins ara ningú havia posat en dubte la seua gran qualitat. D'aquí que les analítiques de Salut hagen agafat per sorpresa a tothom començant per l'Ajuntament. «Aquí no estem acostumats que passen aquestes coses», va manifestar ahir l'alcalde de la localitat, Josep Maria Peris, que apunta a un episodi de contaminació de purins i que ja ha demanat una reunió amb els directors dels serveis territorials d'Agricultura i Medi Ambient a l'Ebre per aclarir el tema i per evitar que es torne a produir. La reunió tindrà lloc dijous que ve. Mentrestant a Caseres la situació no ha variat gaire els últims quinze dies. Les analítiques revelen que les concentracions de nitrats han anat baixant. Ahir eren de 64 mil·ligrams i la setmana passada de 70, però l'aigua per beure encara no és apta per al consum. En vista d'aquesta situació els veïns han optat per l'aigua embotellada, que gairebé no es venia a la localitat atesa la gran qualitat de l'aigua de l'Àlgars, i l'Ajuntament ha contractat un camió cisterna per subministrar aigua potable al municipi de manear periódica. Com que al poble no hi ha cap dipòsit, els veïns han d'anar a buscar l'aigua per beure i per netejar els aliments amb garrafes. Ahir, entre les 9 del matí i les 5 de la tarda el camió va estar instal·lat a l'entrada del municipi i unes cincuanta persones hi van acudir per omplir les garrafes. En total es van repartir 5.000 litres dels 15.000 que transporta el camió. L'Ajuntament, veient que l'episodi encara es pot allargar, estudia ara la construcció d'un dipòsit fix de 15.000 litres i també preveu passar a captar les aigües superficials de l'Àlgars en lloc de fer-ho des del subsòl, que és on hi ha l'excés de nitrats.
> Possible gestió incorrecta de purins
Els primers informes que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha fet arribar a l'alcalde de Caseres assenyalen que la causa previsible que ha provocat la contaminació de l'aigua potable del municipi és «una gestió incorrecta dels purins». Així ho va explicar ahir el director dels serveis territorials de Medi Ambient i Habitatge a les Terres de l'Ebre, Víctor Gimeno, tot assenyalant que no es tracta d'un vessament puntual sinó d'una acumulació històrica de purins al subsòl i que les abundants pluges de la primavera han provocat que filtressen fins als aqüífers laterals de l'Àlgars, que és on Caseres fa la captació. Segons Gimeno, el seu departament coordinat amb el d'Agricultura inspeccionarà les explotacions porcines -unes quatre- que hi ha al terme de Caseres. «Hem d'assegurar-nos que es complix la normativa i que aquests tipus d'incidents no es tornen a produir», va manifestar per la seua banda el responsable d'Agricultura a l'Ebre, Toni Espanya. Les mateixes inspeccions s'hauran de fer a les explotacions que hi ha a la part d'Aragó, ja que es tracta d'una zona fronterera entre Tarragona i Terol. L'ACA ha recomanat a l'Ajuntament que de moment faça la captació de les aigües superficials.
La revisió del projecte fa aturar les obres al solar de la Ciutat Judicial
La constructora ja ha enllestit el mur perimetral
Jordi Panyella BARCELONA
El tràfec frenètic dels jutjats d'arreu de Catalunya contrasta, aquest dies, amb l'absoluta inactivitat que regna al solar de 50.000 metres quadrats on s'ha de construir la futura Ciutat Judicial de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat. Aquesta setmana s'està acabant de retirar la maquinària que des del passat més de febrer estava treballant al solar per construir el mur perimetral del recinte, obra que ja s'ha enllestit. La revisió del projecte endegada pels nous responsables del departament de Justícia ha deixat en suspens els plans de treball que s'havia fixat l'empresa Urbixa, la concessionària de les obres. Fonts de l'empresa van explicar que, si s'hagués mantingut el projecte sense modificacions, els treballs estarien ara a ple rendiment i ja s'hauria construït un deu per cent dels fonaments. Les previsions eren que durant aquest juliol hi hagués un centenar d'operaris treballant al solar, i la realitat és que ara només hi queden vuit o nou operaris, segons van explicar les mateixes fonts. Les obres de construcció i explotació de la Ciutat Judicial van ser adjudicades ara fa un any pel consell executiu a una unió temporal de cinc empreses, entre les quals hi ha FFC i Ferrovial. Quan es va fer aquesta adjudicació la inversió estava pressupostada en 263 milions d'euros. En produir-se el relleu al govern, una de les primeres coses que va anunciar el conseller de Justícia, Josep Maria Vallès, va ser la modificació d'aquest projecte. La conselleria té clar que vol reduir edificabilitat, perquè considera "insostenible" el projecte anterior, fet que obligarà a mantenir disperses en tres àrees de Barcelona les diverses dependències judicials que hi ha a la ciutat. La modificació definitiva del projecte es donarà a conèixer aquest mes de juliol i en termes econòmics suposarà, a tot estirar, un estalvi d'un 15 per cent del pressupost previst en un principi. Per acabar de definir la Ciutat Judicial, la conselleria ha donat audiència als diversos col·lectius afectats. Els veïns, que han presentat una demanda judicial contra el projecte, encara esperen que Justícia els cridi per poder exposar el seu punt de vista
> Urbanisme desestima la urbanització de Terrades i estudia recórrer contra l'aprovació definitiva feta per l'Ajuntament
Suspenen un projecte a Cadaqués, afectat pel nou pla director urbanístic del litoral
PURI ABARCA . Girona La comissió d'Urbanisme de Girona va desestimar ahir l'aprovació definitiva del projecte de macrourbanització al puig de Santa Magdalena, a Terrades, al·legant que no té resolta l'accessibilitat. A més, la Generalitat podria interposar un recurs contenciós contra l'aprovació definitiva que l'Ajuntament de Terrades va fer del projecte. La comissió d'Urbanisme també va suspendre un projecte d'ordenació del Turó dels Calders, a Cadaqués, afectat pel pla urbanístic del litoral.
El projecte de la urbanització del puig de Santa Magdalena -un centenar d'habitatges- havia aixecat l'oposició del col·lectiu ecologista Salvem l'Empordà, contra el qual havia presentat al·legacions i també un recurs d'alçada al govern, per demanar-ne la paralització. Segons va explicar ahir Llort, el projecte no preveu cap vial públic i no es garanteix l'accés a la vall, de manera que no es pot acceptar l'aprovació definitiva que en va fer l'Ajuntament de Terrades.
Efectes del pla urbanístic La comissió d'Urbanisme va deixar sobre la taula ahir l'aprovació d'un pla parcial d'ordenació del sector del Turó dels Calders, a Cadaqués, perquè el considera afectat per la suspensió de llicències i de planejament derivat en una franja de 500 metres terra endins des de la línia de costa, un condicionant del segon pla director urbanístic costaner, conseqüència del pla del litoral aprovat per la Generalitat el 28 de maig. El segon pla estableix uns 200 sectors de sòl urbanitzable i classifica definitivament com a no urbanitzable 24.500 hectàrees del litoral a tot Catalunya. D'altra banda, Urbanisme no va autoritzar la instal·lació de dos dipòsits controlats de terres i runes, un per a la restauració d'una antiga pedrera d'Albons i l'altre a Peralada, perquè no hi ha els informes corresponents del Departament de Medi Ambient i Habitatge. També faltava l'informe de Medi Ambient per poder aprovar la construcció d'una zona lúdica a Torroella de Fluvià, en direcció a Vilamacolum, on es preveuen dues piscines, un minigolf i altres instal·lacions d'oci.
El PSC recorda el "compromís" de Zapatero, i CiU alerta que la iniciativa no es "perdi al pont aeri"
El Parlament torna a demanar un fons de rescat per als peatges de les autopistes
Una iniciativa similar durant l'anterior legislatura va ser rebutjada al Congrés
Redacció BARCELONA
El Parlament va engegar ahir una iniciativa que vol tirar per terra el vell adagi que diu que a la tercera sempre va la vençuda. Per segon cop, la cambra catalana va aprovar per unanimitat una proposició de llei en què es demana la creació d'un fons de rescat per reduir el cost dels peatges d'autopista. La iniciativa s'haurà de defensar ara davant el Congrés de Diputats de Madrid, on una proposta pràcticament idèntica aprovada la legislatura anterior per la cambra catalana va ser desestimada aleshores pels vots de la majoria del Partit Popular. Ahir els portaveus dels diversos grups del Parlament van coincidir a expressar el seu desig que, en aquesta ocasió, la proposta pugui prosperar, ja que s'observa "més sensibilitat" de l'actual govern central en el tema de les autopistes de peatge. La proposició de llei preveu que aquest fons es nodreixi de les aportacions del govern central i les comunitats autònomes, a través dels ingressos que obtenen pels impostos que graven les concessionàries de vies de pagament. En la proposta de la legislatura passada les aportacions al fons les havia de fer exclusivament l'administració central. El text proposa que el repartiment dels diners entre les diverses comunitats "ha de ser proporcional al pes de la recaptació dels peatges situats en el territori de cada una respecte al conjunt de l'Estat". En el termini de mig any, cada govern autonòmic haurà d'haver fixat quins peatges s'han d'eliminar, quina reducció de tarifes aplicarà i un calendari d'objectius. En el torn d'intervencions, el diputat socialista Joan Galceran va mostrar-se convençut que la proposta té possibilitats de prosperar i va recordar que José Luis Rodríguez Zapatero ha expressat el seu "compromís" d'estudiar-la. Per part de CiU, Josep Rull, va alertar del risc que la iniciativa pugui tenir la mateixa sort que la de l'anterior legistaltura "i acabi perdent-se al pont aeri". El diputat d'ERC Sergi de los Ríos va subratllar el greuge que per a Catalunya suposa la xarxa d'autopistes de peatge, ja que hi ha el 65% de vies de pagament de tot l'Estat i només el 35% d'autovies lliures de peatge. Josep Llobet, del PP, va lamentar que l'anterior inciativa "no tingués sort" i va afirmar que l'aprovada ahir és "més realista". Finalment, el portaveu d'IC, Joan Boada, va lamentar que els govern anteriors "no hagin tingut voluntat" de resoldre el tema. Amb tot, cal recordar que l'actual ministra de Foment, Magdalena Álvarez, ja va manifestar dies després de prendre possessió que el govern central no pot crear un fons de rescat de peatges per falta de recursos econòmics.
LA VANGUARDIA 1.7.04
El Parlament reclama un fondo estatal para eliminar peajes
De aprobarse, el fondo se nutriría de los impuestos que pagan las concesionarias, y serviría también para subvencionar a los usuarios habituales
ANTONIO CERRILLO - 01/07/2004 BARCELONA. – Constancia y perseverancia son virtudes que practica el Parlament. Fe o verdadera convicción son razones que explican por qué la Cámara catalana aprobó ayer, por segunda vez en cuatro años, una resolución unánime en la que pide al Congreso de los Diputados que cree por ley un fondo estatal destinado a homogeneizar los peajes, rescatar algunos de ellos de forma selectiva y subvencionar a los usuarios habituales.
La resolución fue aprobada de forma unánime, pero no hubo valoraciones épicas de los portavoces, quizá porque todos recordaban que un acuerdo similar aprobado en el 2001 –con el apoyo del PPC– chocó con el rodillo parlamentario del PP, lo que generó una enorme frustración. En cualquier caso, el contexto político y la aritmética parlamentaria son ahora diferentes, y la buena sintonía entre el tripartito y el Ejecutivo central son el principal aval y el mejor aliado de esta iniciativa.
Tal vez, el diputado que se mostró más esperanzado fue Joan Galceran (del PSC), que recordó que el presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, ha reconocido el agravio de los peajes en Catalunya y ha expresado su voluntad de resolverlo. “La propuesta del Parlament será tomada en consideración y estudiada por el Congreso”, sentenció Galceran.
Bastante desesperanzado se mostró, en cambio, Josep Rull (de CiU), quien recordó unas declaraciones de la ministra de Fomento, Magdalena Alvárez, en las que se mostraba contraria al rescate de los peajes. Sin embargo, el Parlament no persigue acabar con todos los peajes, sino sólo con algunos, prioritariamente los situados en vías que son trayectos de paso obligado.
El fondo económico propuesto se alimentaría de los ingresos que hacen las concesionarias a las haciendas públicas (estatal y autonómica) en concepto de impuestos de sociedades, IVA y otros. La recaudación sería estatal, pero los recursos se repartirían por comunidades en función del peso de la recaudación por peajes de cada una.
A esta bolsa de dinero se añadirían también donaciones presupuestarias estatales y autonómicas así como recursos de las empresas de autopistas. En esta línea, Joan Boada (ICV) pidió que se ponga coto a los beneficios “espectaculares y desorbitados” de las concesionarias y que se graven sus ganancias extraordinarias. De hecho, cuando el programa económico y financiero de una concesionaria no se cumple, la Administración debe acudir en su auxilio; en cambio, cuando su balance es extremadamente positivo “no se tiene en cuenta”, dice la proposición aprobada. Boada subrayó también lo injusto de que algunos peajes se hayan eliminado –como el de la B-30– con subvenciones que pagan todos los ciudadanos, “incluidos los que no saben conducir”.
Josep Llobet argumentó la posición del PP diciendo que la nueva resolución del Parlament “es más sólida” y reconoce el esfuerzo inversor de este partido en Catalunya
El govern donarà fins a 6.000 euros anuals als que rehabilitin els seus pisos per llogar-los
El govern espanyol preveu donar ajuts de fins a 6.000 euros a l'any a aquells que rehabilitin o condicionin pisos de la seva propietat per llogar-los. A més, l'executiu també planeja donar fins a 2.880 euros als llogaters amb una renda inferior a dues vegades i mitja el salari mínim interprofessional
Els ajuts en concepte de rehabilitació que vol impulsar el govern central per a aquells propietaris que posin pisos a lloguer serà de fins a 6.000 euros. Així es reflecteix en un esborrany del reial decret que preveu aprovar l'executiu, que també inclou donar un màxim de quasi 2.900 euros a les persones que vulguin llogar un pis. En aquest segon cas, però, hauran de ser inquilins que tinguin una renda inferior a dues vegades i mitja el salari mínim interprofessional.
El text també preveu que els propietaris que vulguin acollir-se als ajuts es comprometin a llogar per un mínim de cinc anys i que la vivenda no superi els 70 metres quadrats.
L'esborrany encara no està tancat, però des del PP ja han advertit que les propostes que plantegen beneficien sobretot els inversionistes
TELENOTICIES 30.6.04
Es triplicaran les vivendes protegides i les de lloguer amb dret a compra a preu concertat
L'accés a una vivenda és molt difícil per a molta gent perquè tant els preus de lloguer com els de compra són molt elevats. Per això el govern català vol impulsar una sèrie de mesures destinades a promocionar l'habitatge protegit. En aquest sentit, l'Incasòl multiplicarà per 3 la construcció d'aquest tipus de vivendes. A més, el govern català vol tancar abans de l'agost un acord amb grups immobiliaris per impulsar la construcció de pisos de lloguer protegits amb possibilitat de compra a preu concertat, una opció que facilitaria l'accés dels joves a la vivenda
D'aquí a uns mesos, en un terrenys de Sabadell, s'hi aixecaran desenes de pisos de protecció oficial destinats a lloguer. Un acord entre el consistori, que cedirà el sòl, Caixa Sabadell i la promotora CEVASA permetrà que en aquesta ciutat del Vallès s'hi construeixin més de 1.000 nous habitatges socials, destinats preferentment a joves.
I és que la cessió de terrenys municipals i el creixent interès de les promotores i les caixes d'estalvi estan fent revifar la construcció de pisos de protecció, una aposta per aquest tipus d'habitatge que també es fa des de l'administració catalana. El secretari d'Habitatge de la Generalitat, Ricard Fernández Ontiveros, ha assegurat: "L'Incasòl iniciarà el triple d'habitatges del que era habitual en els últims anys, gràcies tant a les reserves pròpies de sòl com a les moltes cessions de sòl que ens estan fent els ajuntaments."
A més, dels 4.000 pisos anuals de l'Incasòl, el govern català vol tancar abans de l'agost un acord amb 27 grups immobiliaris per impulsar la construcció de pisos de lloguer protegits amb possibilitat de compra a preu concertat, una opció que facilitaria molt l'accés dels joves a la vivenda.
Així, en el cas d'un pis de 70m2 al Baix Llobregat, el llogaters pagarien 265 euros mensuals i al cap de 10 anys podrien adquirir el pis a un preu assequible. Segons el secretari d'Habitatge: "Pisos d'uns 120.000 euros, uns 20 milions de pessetes, estan clarament per sota dels preus de venda actuals. Però, a més, aquesta proposta permetrà als joves estalviar l'entrada d'aquesta quantitat durant els 10 anys que tenen de lloguer econòmic."
Per accedir a aquests pisos de lloguer amb opció de compra caldrà tenir menys de 35 anys i uns ingressos anuals inferiors a 44.600 euros, l'equivalent a 6,5 vegades el salari mínim. A més, no es podrà tenir en propietat cap altra vivenda
LA VANGUARDIA 1.7.04
CAMBIOS EN LA NORMATIVA DE VIVIENDA El Gobierno propone dar 6.000 euros al propietario que reforme su piso para alquilar Los inquilinos con rentas bajas recibirían también hasta 2.880 euros como subvención
El Gobierno otorgará ayudas de hasta 6.000 euros anuales a quienes acondicionen pisos de su propiedad para ponerlos en alquiler. El objetivo es sacar al mercado más de 7 millones de casas vacías o secundarias y facilitar una bajada de los precios. También se prevé un máximo de 2.880 euros a quienes alquilen piso.
El euribor llegó ayer a un máximo del 2,4%, que no se registraba desde noviembre, creando inquietud en el mercado
El Gobierno intenta que salga al mercado parte de los siete millones de viviendas vacías o secundarias
MARIANO GUINDAL - 01/07/2004 Madrid
El Gobierno dará ayudas de hasta 6.000 euros anuales a quienes rehabiliten los pisos de su propiedad que estén vacíos para ponerlos en alquiler. De esta manera, se quiere promover la salida al mercado de más de siete millones de viviendas vacías o secundarias, con el fin de que bajen los precios de los pisos y se cree un amplio parque de casas en alquiler que alivie la fuerte demanda que ha hecho subir los precios de las viviendas a un ritmo superior al 15% acumulativo en los últimos años.
Esta propuesta se incluye en el documento enviado por la ministra de Vivienda, María Antonia Trujillo, a los consejeros de Vivienda autonómicos con el objetivo de que hagan las alegaciones que consideren oportunas. Según fuentes de este departamento, el plazo de estas alegaciones finaliza hoy, “por lo que está sujeto a las modificaciones que el Consejo de Ministros considere oportunas”.
Hay que señalar que esta iniciativa se recoge en el plan de choque que el Gobierno había anunciado, pero que hasta el momento no había concretado. El borrador del real decreto por primera vez presenta cifras y condiciones específicas.
El texto gubernamental señala que el Gobierno concederá hasta un máximo de 2.880 euros anuales a las personas que traten de acceder a un piso en alquiler y tengan una renta 5,5 veces inferior al indicador público de rentas de efectos múltiples (IPRE), que se sitúa en 460 euros y que sustituye como refencia al salario mínimo interprofesional.
En la propuesta del Gobierno, se especifica que “podrán obtener una subvención los propietarios de viviendas de menos de 120 metros cuadrados que las ofrezcan en arrendamiento, directamente o a través de agencias o sociedades públicas de alquiler”.
La subvención de hasta 6.000 euros destinada a los arrendadores “se destinará a cubrir los gastos de conservación y reparación previos a su arrendamiento, así como los que se ocasionen para asegurar contra posible impagos y desperfectos, salvo los originados por el uso ordinario de la vivienda”.
El borrador especifica que es necesario que el arrendador se comprometa a un alquiler al menos durante cinco años y en ningún caso las subvenciones que reciba podrán superar nunca la cuantía de las reparaciones que realice.
En cuanto a las ayudas directas a los inquilinos que no tengan recursos para adquirir en el mercado libre, el Gobierno fija la subvención máxima en 2.800 euros. Si bien determina que no se puede destinar más de un 40% de la renta anual a pagar el alquiler de la vivienda.
También señala que la duración máxima de estas ayudas no podrá superar los 24 meses, pudiéndose reconocer el derecho a ellas por plazos inferiores y renovables hasta el máximo total indicado. Para solicitar estas subvenciones, el borrador de real decreto fija que el ciudadano debe dirigirse al órgano competente en materia de vivienda de su respectiva autonomía y presentar un contrato de alquiler que lo acredite.
Con carácter general, aunque bajo ciertas condiciones se pueden adquirir viviendas existentes o ya construidas con la financiación cualificada correspondiente, para destinarlas al arrendamiento, posibilidad que hasta el momento estaba sólo reservada a entidades sin ánimo de lucro. Hay que recordar que actualmente las entidades que compran viviendas para alquilar reciben unos beneficios fiscales adicionales para facilitarles la adquisición de pisos que posteriormente destina al alquiler.
El borrador trata de estimular las viviendas de protección oficial (VPO), “de modo que aun manteniéndolas en todo caso a una significativa distancia por debajo de los precios de las viviendas libres, sus precios máximos de venta se eleven, especialmente en ciertos grupos de municipios singulares, haciendo así más atractiva e incluso viable su promoción”.
Estas medidas han sido duramente criticadas por la portavoz del PP, Ana Pastor, que las calificó de “muy negativas, porque pueden llevar a la paralización del país”.
Por otra parte, el euribor, que es el índice de referencia que utilizan bancos y cajas para establecer el interés de los préstamos hipotecarios, llegó ayer al máximo desde noviembre al situarse en el 2,404%, creando inquietud en el mercado
EL PUNT 1.7.04
> Demanen que es fomenti la hipoteca fixa per evitar riscos en pujar els tipus
El mercat hipotecari espanyol és el «més exposat» d'Europa a riscos per variacions de tipus d'interès, segons l'Associació Hipotecària Espanyola (AHE) que, per aquest fet, considera necessària una «revisió urgent» de la normativa per fomentar la subscripció d'hipoteques de tipus fix contra les variables, que actualment representen el 99,2% del total. Així ho va assegurar ahir el president d'aquesta associació, Gregorio Mayayo, que va subratllar la necessitat d'abordar la reforma «abans que un eventual canvi de cicle provoqui dificultats en les famílies». Aquest canvi de normativa hauria de fomentar, segons l'AHE, un «sensible increment de la contractació de préstecs amb terminis de revisió superiors a dos anys». Aquesta modificació de la legislació també hauria de possibilitar la transformació de l'actual cartera de préstecs vius «en facilitar la renegociació de totes les clàusules financeres del crèdit sense cap limitació ni cost aranzelari», segons l'AHE. Mayayo també va demanar canvis en el crèdit al promotor subrogable per evitar els «freqüents conflictes entre promotors i compradors» que, segons va reconèixer, genera aquesta fórmula de finançament. Per altra banda, el governador del Banc d'Espanya, Jaime Caruana, va afirmar ahir que des d'un punt de vista econòmic «seria positiu» introduir mesures que suavitzessin els incentius fiscals en la compra d'habitatge com una manera més de rebaixar les tensions de preus en el mercat immobiliari
> Caixa Catalunya construirà 400 pisos protegits en tretze municipis de l'àrea de Barcelona
Les promocions es faran els pròxims quatre anys i el lloguer oscil·larà entre els 300 i els 360 euros al mes
ORIOL RIBET . Barcelona Caixa Catalunya construirà uns 400 habitatges protegits durant els pròxims quatre anys en municipis de les comarques barcelonines. L'anunci el va fer ahir el president de l'entitat, Antoni Serra Ramoneda, després de la signatura d'un acord de col·laboració amb la Diputació de Barcelona i tretze ajuntaments. Serra Ramoneda va negar que Caixa Catalunya vagi a remolc de «la Caixa», tot i que fa uns mesos aquesta entitat va posar en marxa un programa molt similar per construir pisos de lloguer dirigits als joves. El preu del lloguer dependrà de cada promoció, però oscil·larà entre els 300 i els 360 euros.
«La Caixa» i Caixa Catalunya rivalitzaran a l'hora de buscar els favors dels ajuntaments de les comarques barcelonines. Ahir Caixa Catalunya va firmar un conveni pel qual també construirà habitatges protegits, bàsicament de lloguer, en sòls cedits pels municipis. La iniciativa, patrocinada per la Diputació, molt vinculada a Caixa Catalunya des dels inicis de l'entitat, permetrà als consistoris fer promocions adaptades a les seves necessitats. Una de les condicions de l'acord que va agradar més a alguns dels alcaldes és la possibilitat de recuperar els pisos un cop hagi transcorregut el termini de la cessió a Caixa Catalunya. L'entitat construirà els pisos i recuperarà la inversió posant-los en el mercat de lloguer durant un termini que ahir no es va concretar, ja que, segons va dir el director general de Caixa Catalunya, Josep Maria Loza, dependrà de cada promoció. Pel que fa als preus del lloguer, el responsable d'habitatge de la Diputació, Jordi Laboria, va assegurar que podria oscil·lar entre els 300 i els 360 euros mensuals. De moment els ajuntaments adherits a la iniciativa, i amb els quals es tancaran acords per fer aquests 400 pisos inicials, són els dels municipis d'Arenys de Munt, l'Ametlla del Vallès, Calaf, Guardiola de Berguedà, Manresa, Olesa de Montserrat, Sant Celoni, Santa Margarida de Montbui, Súria, Vilanova i la Geltrú, Matadepera, Òdena i Olvan. Caixa Catalunya prioritzarà el lloguer, però tampoc descarta fer promocions mixtes de lloguer i compra si ho demanen alguns dels ajuntaments.
> Serra Ramoneda diu que no és una reacció pel que fa a «la Caixa»
El president de Caixa Catalunya, Antoni Serra Ramoneda, va negar taxativament que l'anunci fet ahir sigui una reacció per les promocions de pisos protegits que ha començat «la Caixa», de moment a Tordera i Cornellà, i que aquesta entitat vol que arribin a un miler de pisos en tres anys. «Fa temps que tenim aquesta sensibilitat, i a través de l'empresa Procamp hem construït pisos protegits, però és ara que podem plasmar aquest desig amb un instrument més potent», va dir Serra Ramoneda. El president de la Diputació, Celestino Corbacho, va elogiar la implicació de Caixa Catalunya per resoldre el problema de l'accés a l'habitatge. La Diputació donarà suport tècnic als ajuntaments per estudiar els projectes i elaborar plans d'habitatge.
Els residus municipals es gestionaran en un Ecoparc que funcionarà a ple rendiment a final d'any
Montcada tancarà la incineradora de residus el 30 de setembre
El forn havia provocat intenses protestes ciutadanes
Carme Melià MONTCADA I REIXAC
La planta incineradora de residus sòlids situada al polígon de la Ferreria de Montcada i Reixac (Vallès Occidental) es clausurarà el 30 de setembre, segons ha acordat el consell d'administració de Tersa, l'empresa concessionària de la gestió, tractament i eliminació de les deixalles. El forn és un dels temes que més debat popular ha generat històricament a la població, ja que el seu tancament és una vella aspiració ciutadana que va esdevenir compromís polític. La incineradora serà substituïda per un nou equipament que permet un tractament integral dels residus i que és "més respectuós amb el medi ambient", segons va afirmar ahir l'alcalde de Montcada i Reixac, César Arrizabalaga.
Compromisos complerts L'Entitat Metropolitana del Medi Ambient "ha complert els compromisos" en la construcció a la zona de Can Cabanyes de l'Ecoparc 2 -n'hi ha un altre a la Zona Franca de Barcelona-, va explicar Arrizabalaga. Aquest nou equipament donarà servei també als municipis de Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Ripollet, Tiana, Badia, Cerdanyola i Barberà del Vallès. El vell forn incinerador -també utilitzat per Ripollet, Cerdanyola, Barberà i Santa Perpètua de Mogoda- va ser inaugurat l'any 1975 i a la dècada dels 90 va començar a sorgir un important moviment social a favor del seu tancament, donat l'alt índex de contaminació. A la incineradora hi arriben unes 50.000 tones de deixalles anuals, mentre que l'Ecoparc tindrà capacitat per a unes 210.000, cosa que permet tancar el forn abans que la nova planta -ara en proves- estigui a ple rendiment a final d'any. Tot i això, encara no està definit on aniran a parar els residus que no es puguin reciclar ni reutilitzar. De moment, el rebuig inert que s'està generant en el període de proves es porta a l'abocador del Garraf.
Desballestament modèlic Pel que fa al desballestament del forn -dos o tres mesos després del tancament-, Arrizabalaga va destacar que el compromís amb l'organisme metropolità és que sigui "modèlic", per la qual cosa es recuperaran i reutilitzaran tots els elements possibles, i es posaran a la venda les instal·lacions. Dels 18 treballadors del forn, cinc han estat recol·locats, vuit es jubilen o prejubilen, un té la invalidesa i quatre més esperen poder treballar en el futur a l'activitat logística que l'Àrea Metropolitana vol ubicar a l'espai que ocupa el forn. L'Ajuntament de Montacada i Reixac, juntament amb el de Ripollet, organitzaran "una gran festa ciutadana" de celebració, ja que el tancament de la incineradora serveix per "endreçar una ciutat que la història ha maltractat". L'alcalde de Montcada també va afegir que ara els esforços s'han de concentrar a tots els muncipis en la recollida selectiva de deixalles, sobretot matèria orgànica.
EL PUNt 1.7.04
> Montcada i Ripollet anuncien per al 30 de setembre l'anhelat tancament de la incineradora de la Ferreria
Es compleix el compromís de desmantellar-la un cop funciona l'Ecoparc 2
JORDI ALEMANY . Montcada i Reixac L'alcalde socialista de Montcada i Reixac, César Arrizabalaga, i el de Ripollet, Juan Parralejo, van anunciar l'esperat tancament de la incineradora de residus sòlids del polígon de la Ferreria per al pròxim 30 de setembre. D'aquesta manera van voler sortir al pas de les veus crítiques que posaven en dubte que l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient (EMMA) complís el termini pactat el 2001 per a la construcció de l'Ecoparc 2, inaugurat el 17 de maig passat.
La notícia, per esperada, va merèixer dues compareixences de premsa dels alcaldes, primer d'Arrizabalaga amb la resta de socis de govern i, posteriorment, conjunta amb el seu homònim de Ripollet. El forn, que es va posar en marxa el 1975 i que des del 1997 gestionava l'empresa pública Tersa (Tractament i Selecció de Residus), tenia una forta oposició veïnal, política i d'entitats ecològiques, que havia provocat diverses manifestacions demanant-ne el tancament. El protocol signat amb l'EMMA per a la posada en marxa de l'Ecoparc 2, en què s'estipulava el tancament de la incineradora, també va ser posat en dubte per entitats com la Plataforma Vallès Net de Residus i per la formació d'esquerres Compromís per Ripollet (CpR), i ahir Parralejo va aprofitar per recordar-ho i posar fi «a un episodi que alguns han utilitzat per generar especulacions i confusió». El pla de tancament del forn es va acordar en el consell d'administració de Tersa del 16 de juny i es volen vendre les instal·lacions en tres fases. Primer el sistema d'incineració i producció de vapor, després el de producció d'energia elèctrica i, finalment, el de depuració de gasos. Tots es posaran a la venda a un preu mínim de 300.000 euros. Arrizabalaga també va explicar que dels 18 treballadors que hi havia a la incineradora, dos es recol·locaran a l'Ecoparc 2 de Can Cabanyes de Montcada, un a l'Ecoparc 1 de la Zona Franca, tres a la planta de Sant Adrià i la resta es jubilaran o es col·locaran en l'activitat logística que l'àrea metropolitana faci a l'espai alliberat a Montcada
> Servei a 200.000 habitants
La incineradora de Montcada dóna servei, juntament amb la de Sant Adrià de Besos, a uns 200.000 habitants dels 33 municipis de l'àmbit territorial de l'Entitat Municipal del Medi Ambient (EMMA), com ara Badalona, Barberà del Vallès, Castellbisbal, Cerdanyola del Vallès, el Papiol, Molins de Rei, Ripollet, Sant Cugat del Vallès, Badia i Viladecans. El tancament també provocarà la mobilització del Grup de Medi Ambient-Ecologistes en Acció i de la Federació d'Associacions de Veïns de Montcada, que organitzen una festa el 18 de setembre a partir de les dotze del migdia a la casa de la vila per rememorar els quinze anys que fa que lluiten pel tancament del forn. a l'acte hi han convidat el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà
SELVA El sector turístic de Girona vol que l'AVE arribi a l'aeroport
• Ajuntaments i empresaris recolzen que es construeixi una estació
CRISTINA BUESA RIUDELLOTS DE LA SELVA
El Patronat de Turisme Costa Brava-Girona va proposar ahir que es construeixi una estació de l'AVE a l'aeroport. L'organisme assegura que s'hauria d'aprofitar l'auge d'aquest equipament, en què operen diverses companyies de vols de baix cost, amb la finalitat de convertir la zona en un gran nucli de comunicacions. Hotelers, empresaris i ajuntaments van recolzar ahir fermament la iniciativa, que la Generalitat no comparteix. El patronat va convocar ahir diversos alcaldes de municipis de Girona, responsables de consells comarcals, cambres de comerç i associacions d'hostaleria a una jornada de treball a Riudellots de la Selva. Robert Vergés, enginyer de la Universitat Politècnica de Catalunya, va exposar les raons que justificarien la petició. "Les experiències anteriors ens diuen que el tren d'alta velocitat és rendible en trajectes regionals, de menys de 100 quilòmetres. Crear una estació a l'aeroport donaria servei al centre de Catalunya i connectaria amb Girona, Barcelona i l'aeroport del Prat", va dir.
TÈCNICAMENT FACTIBLE Vergés va quantificar el cost de l'estació en uns 10 milions d'euros i va assegurar que tècnicament seria fàcil d'executar. L'especialista en ordenació del territori va recordar que, amb gairebé tres milions de passatgers a finals d'aquest any, el de Girona-Costa Brava és el segon aeroport català. Però el secretari de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, havia adreçat una carta al president del patronat, Ramon Ramos, en què afirma que el Govern català "no comparteix" la necessitat de l'estació. Ramos i el president de l'Associació Turística d'Apartaments, Lluís Torrent, el van convidar a reconsiderar aquesta opinió. "El centre intermodal de comunicacions és imparable i necessari", va dir Torrent. La ministra de Foment, Magdalena Álvarez, va anunciar ahir a Madrid la seva intenció de procurar que tots els corredors de les línies d'alta velocitat tinguin una connexió directa amb els aeroports de les seves ciutats de destí, "sempre que sigui possible".
EL PUNT 1.7.04
> L'empresariat gironí exigeix l'estació del TGV a l'aeroport i el govern reitera que no és prioritari
La Generalitat retreu al Patronat de Turisme que no la convidés de ponent a una reunió en què es defensava fer el baixador del tren a Vilobí
A. PUIG / P. ABARCA / T. BASTONS . Riudellots de la Selva El sector econòmic gironí considera imprescindible que la xarxa del TGV a la demarcació inclogui una estació a l'aeroport. Aquesta pretensió xoca amb les preferències de la Generalitat, que prioritza les estacions urbanes (Girona i Barcelona) abans que fer baixadors als aeroports, fet que podria retardar l'arribada de la infraestructura. En unes jornades del Patronat de Turisme, els empresaris van acordar fer pressió «de manera ferma i contundent» perquè el govern canviï d'opinió. L'efecte ha estat el contrari. El secretari per a la Mobilitat, Manel Nadal, en una carta dirigida al patronat, qualifica d'«error» la convocatòria d'una jornada en què no es va convidar ni Foment ni la Generalitat com a ponents.
«És urgent i necessari que l'estació del TGV es faci a l'aeroport.» Aquesta és una opinió que comparteix el sector turístic i econòmic gironí i que es va convertir en una reivindicació en la jornada del patronat, celebrada a Riudellots de la Selva. A l'acte hi van assistir el president de la Federació d'Hostaleria, Antoni Escudero; el gerent de l'Associació Costa Brava Centre, Martí Sabrià; el vicepresident de la Cambra de Comerç, Domènec Espadaler, alcaldes de la costa i empresaris turístics. Tots van coincidir que no és incompatible fer una estació a l'aeroport i una altra a Girona. Al seu parer, fer un baixador a l'aeroport és una decisió estratègica que beneficiaria tota la demarcació. Pel president del patronat, Ramon Ramos, «la demanda del sector és realista, tenint en compte que l'aeroport de Girona s'ha convertit en el segon de Catalunya i no té cap connexió amb el transport públic». A més, considera que l'única alternativa per descongestionar l'aeroport del Prat és que aquest estigui connectat amb el de Girona pel TGV. Però el punt més polèmic de la jornada el va desvelar Lluís Torrent, president de l'Associació Turística d'Apartaments i membre del patronat, que va fer pública una carta del secretari per a la Mobilitat, Manel Nadal. En el document, que el patronat va rebre dilluns passat, Nadal recriminava que cap representant de la Generalitat ni de Foment fossin convidats a l'acte com a ponents. «Aquesta jornada té uns errors de convocatòria institucional que desvirtuen qualsevol conclusió», diu a la carta. A més, reitera la voluntat de la Generalitat de prioritzar les estacions a les ciutats de Girona i Barcelona i de deixar per a una segona fase la connexió amb els aeroports. El secretari de Mobilitat, Manel Nadal, va assegurar ahir que considera de mal gust jugar al joc d'enfrontar una estació contra l'altra. També va assegurar, coincidint amb l'opinió de la delegada del govern a Girona, Pia Bosch, que era una falta de re specte no convidar representants del seu departament perquè fossin ponents en la jornada d'ahir del patronat. Bosch i també el subdelegat del govern de l'Estat a Girona, Francesc Francisco-Busquets, van ser convidats a la jornada com a oients, però no hi van anar.
> Preocupació pels estanys de Riudarenes
La Fundació Emys, creada recentment per l'associació naturalista Adepar, destinada a l'estudi i la conservació dels amfibis i rèptils als estanys de Riudarenes, va alertar ahir del perill que suposa per a aquesta zona el pas de la via del TGV. Segons Santi Ramos i Marc Franc, responsables de la fundació i d'Adepar, el traçat projectat per a la via del TGV transcorre a tocar els estanys i, en algun punt, els passa per sobre. En aquesta zona es projecta un viaducte per evitar l'eliminació de part dels estanys, però Emys adverteix que, malgrat ser la solució menys agressiva, l'impacte de les obres que s'hi faran serà molt greu. La fundació projecta diferents accions per a la recuperació dels antics estanys de Riudarenes, que ocupaven una vintena d'hectàrees. Fins ara, s'han recuperat 1,5 hectàrees i els projectes de la fundació, que té el suport de l'Ajuntament de Riudarenes i de la Fundació Territori i Paisatge, incidiran tant en l'aspecte d'educació i divulgació com en la recerca i la gestió i custòdia del territori. Per dissabte i diumenge vinents, la fundació ha organitzat les Primeres Jornades de Medi Natural de la Selva, que es faran a la Cambra Agrària Local de Riudarenes. Diumenge, hi haurà una sortida per conèixer els estanys.
(...) Considero que aquesta jornada té uns errors de convocatòria institucional que desvirtuen qualsevol conclusió a la qual es pugui arribar. El Departament de Política Territorial i Obres Públiques és l'organisme competent en matèria d'ordenació del territori i infraestructures, i considero un greu error que no s'escolti el seu funcionament, ni els plantejaments territorials i sectorials, entre d'altres, ferroviaris i aeroportuaris que tenen una implicació directa sobre el que es discuteix en aquesta jornada que vostès convoquen. També sorprèn que no es convoqui cap representant del Ministeri de Foment, que és qui està construint la línia ferroviària d'alta velocitat i que és qui hauria de pagar la inversió que cal realitzar per construir aquesta hipotètica estació intermodal. També trobo a faltar la participació de Cimalsa, que és l'empresa pública de la Generalitat que està construint una central intermodal de mercaderies al costat de l'aeroport de Girona, i al mateix temps està participant en la creació d'un organisme de promoció de l'aeroport de Girona. Considero una falta de respecte institucional que el Patronat de Turisme s'oblidi del paper del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Malgrat la falta d'atenció que vostès tenen respecte a l'organisme de la Generalitat, responsable de l'ordenació del territori i de les infraestructures, els faig arribar la posició del Departament de Política Territorial i Obres Públiques: 1. El govern de la Generalitat és un ferm partidari de la línia d'alta velocitat. 2. El govern de la Generalitat considera que les estacions centrals de l'AVE han de tenir una posició cèntrica a les poblacions que serveixen. En aquesta línia les principals estacions s'han d'ubicar a Barcelona (Sagrera) i Girona (centre). En una segona fase ens plantegem la connexió dels diferents aeroports catalans a la xarxa d'alta velocitat. Respecte a una possible estació a l'aeroport cal insistir que l'actual traçat de l'AVE no passa per l'aeroport de Girona com tampoc passa per l'aeroport del Prat. El govern català i la societat catalana estan intentant fer una connexió que passi per l'aeroport. Des del govern pensem que una estació situada a dos o tres quilòmetres de l'aeroport no té la intermodalitat desitjada i que, per tant, caldrà estudiar una fórmula de possible connexió ferroviària.
> «L'estació està plenament justificada»
La jornada del patronat va girar al voltant de la conferència que va fer Robert Vergés, enginyer de camins, canals i ports i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya. Segons va explicar, l'aeroport de Girona, que en pocs anys superarà amb tota probabilitat els 5 milions de viatgers, ha d'estar connectat amb un servei de transport públic i la solució més econòmica és fer una estació del tren de gran velocitat. «Està situat en un nus de comunicacions i ja hi ha una reserva urbanística ferroviària en aquesta zona», va dir. Al seu parer, l'estació a l'aeroport acabarà arribant tard o d'hora però «és molt diferent que s'inauguri el 2008 amb la línia que no pas deu anys més tard».
AVUI / EL PERIODICO / LA VANGUARDIA / EL PUNT 1.7.04
AVUI 1.7.04
La Fundació Jaume Bofill explica aquest increment per "la mala gestió de l'administració"
Els immigrants sense papers a Catalunya superen els 300.000
El nombre d'irregulars ha crescut un 231% en l'últim any
L. Nicolás BARCELONA
En només un any, la població estrangera a Catalunya va créixer en més de 200.000 persones, bona part de les quals no disposaven de permís de treball ni residència. I és que el nombre de sense papers es va incrementar un 231% al llarg del 2003, si es comparen les xifres referents al padró municipal i les facilitades pel ministeri de l'Interior sobre els immigrants regularitzats a l'Estat, i ja suposen 305.411 persones. Aquestes dades evidencien que la problemàtica dels estrangers en situació irregular "s'ha accentuat el 2003 per la mala gestió de l'administració", va afirmar ahir Jordi Sànchez, director de la Fundació Jaume Bofill. Les dades referents al 2003 -recollides en l'anuari sobre immigració elaborat per la Fundació Jaume Bofill- confirmen que l'any passat es van empadronar 689.349 estrangers, 305.411 dels quals estaven en situació irregular. El 2002, el nombre d'immigrants residents a Catalunya era de 460.282 i no disposaven de permisos 131.821, menys de la meitat que a finals de l'any passat, en què el 40% dels estrangers empadronats no estaven regularitzats. Tot i l'impacte d'aquestes xifres, la sociòloga i coordinadora de l'anuari, Mònica Nadal, va destacar que "no hi ha una allau d'irregulars sinó un efecte acumulatiu". Per la seva banda, Sànchez va afirmar que "aquestes xifres contundents són el resultat d'una voluntat política" així com del "fracàs" de la regularització extraordinària del 2001. En aquest sentit, des de la fundació aposten perquè es creïn vies de regularització personal basades en el treball i l'arrelament però desestima una regularització extraordinària perquè crea un efecte crida, segons va explicar el catedràtic de dret constitucional Eliseo Aja. Altres "efectes crida" que actualment es tradueixen en el padró és l'anunci que, en el seu moment, va fer el govern central sobre l'exigència de visat a la població equatoriana. Una mesura que també ha fet créixer molt la població boliviana -Estat amb el qual encara no hi ha exigència de visat- davant la por de patir una situació similar. En opinió de Nadal, aquest anunci va precipitar l'arribada de molts estrangers que probablement s'havien plantejat emigrar però no immediatament. Precisament, un dels col·lectius de sense papers més nombrós és l'equatorià, amb 62.457 persones en situació irregular. A molta distància se situen els marroquins, amb 35.553 sense papers. Nadal va destacar que l'existència de treball i d'una economia submergida també és un efecte crida. Segons Sànchez, hi ha voluntat per part dels actors econòmics "de fer aflorar l'economia submergida però això no serà possible sense voluntat política". Segons el director de la Fundació Jaume Bofill, "hi ha un consens generalitzat que cal solucionar el problema de la irregularitat" dels immigrants. Un volum de sense papers que "no es produeix per l'arribada de pasteres, sinó per les fronteres habituals", va voler incidir Sànchez. La realitat és que molts estrangers rriben amb un visat de turista i s'hi queden o arriben amb els permisos corresponents que després no els poden renovar.
EL PERIODICO 1.7.04
IMMIGRACIÓ Catalunya va duplicar la xifra de 'sense papers' el 2003
• La Fundació Jaume Bofill proposa rebaixar les sancions a qui contracti irregulars
J. BARRIO / C. MUÑOZ BARCELONA
El nombre d'immigrants sense papers a Catalunya es va duplicar durant el 2003. Segons l'anuari La immigració a Catalunya avui, presentat ahir per la Fundació Jaume Bofill, a finals del 2002 hi havia 131.000 immigrants irregulars a la comunitat, i a finals del 2003 la xifra era de 305.411. L'informe també destaca l'augment de la immigració procedent de l'Amèrica del Sud i central. A finals de l'any 2003, el padró municipal de Catalunya registrava 689.349 estrangers, mentre que el Ministeri de l'Interior en comptabilitzava 383.938. Això implica que el 44% dels estrangers estan en situació irregular. El director de la fundació, Jordi Sánchez, va atribuir aquest augment a la "gestió insuficient de les administracions". La sociòloga Mònica Nadal, una de les coordinadores de l'anuari, va destacar la "desacceleració del creixement de la població magribina" i l'augment d'immigració de l'Amèrica del Sud i central, en especial de l'Equador, que compon el 56% dels sense papers. L'anuari reflecteix que el 2003 aquesta població va créixer un 65%; la d'Europa de l'Est, un 50%, i la marroquina, un 25%. A més, l'aportació dels immigrants a la natalitat catalana segueix sent important. El 2002 es van registrar 9.487 naixements de mare estrangera a Catalunya, xifra que suposa el 14% del total.
REGULARITZAR AMB FEINA Per la seva part, Eliseo Aja, catedràtic de Dret Constitucional i coordinador de l'anuari, va qualificar de "discriminatòria" la llei d'estrangeria, i va desitjar que el nou reglament "eviti la regularització extraordinària general, però que disminueixi la irregularització a través de les ofertes de treball". Per a això, Aja va apostar per disminuir les sancions als empresaris que contractin immigrants sense papers. També va augurar que, per al 2005, la normativa espanyola s'adaptarà a l'europea, tot i que aquesta última estableix un termini de tres anys per al canvi.
LA VANGUARDIA 1.7.04
La ley de Extranjería y el trabajo sumergido doblan el número de ‘sin papeles’ Un estudio revela que la causa del aumento es la economía sumergida
La Fundació Jaume Bofill determina que el número de inmigrantes irregulares en Catalunya supera ya los 300.000, el doble que en el 2002
JOSEP PLAYÀ MASET - 01/07/2004
Barcelona. – La economía sumergida, que en España representa casi el 25% de la actividad económica según la OCDE, es una de las causas principales del aumento continuo en el número de inmigrantes. Y especialmente favorece el aumento de los sin papeles. Según el estudio La immigració a Catalunya avui. Anuari 2003 de la Fundació Jaume Bofill, presentado ayer en Barcelona, se calcula que a principios de este año había, sólo en Catalunya, unos 305.000 inmigrantes en situación irregular, una cifra que dobla la que existía un año antes.
Jordi Sánchez, director de la Fundació Jaume Bofill; Eliseo Aja, catedrático de Derecho Constitucional de la Universitat de Barcelona, y la socióloga Mònica Nadal coincidieron en que a lo largo del año pasado se ha producido un efecto acumulativo provocado por la ley de Extranjería que ha paralizado las vías de regularización, pero no ha frenado la inmigración. “En el país de origen de muchos de estos inmigrantes existe la percepción –afirmaron los responsables de este informe– de que en España es posible encontrar trabajo y quedarse, mientras que en países como Francia o Alemania, donde sólo se puede entrar por reagrupamiento familiar, las condiciones son mucho más rígidas”. En situación similar a la de España se encuentran Italia, Grecia y, en menor medida, Portugal, países donde también la economía sumergida es muy importante. “El crecimiento de la población irregular –dijo Jordi Sánchez– no procede de las pateras, sino que llega a través de las aduanas, y en muchos casos se trata de inmigrantes que entran de forma regular y acaban por convertirse en sin papeles”.
El informe recomienda la reforma de la ley de Extranjería y recuerda que además la aprobación de las nuevas directivas europeas sobre reagrupación familiar y sobre la inmigración de larga duración obliga a un cambio en un plazo máximo de tres años. El catedrático Eliseo Aja explicó que uno de los puntos más graves de la ley, “probablemente inconstitucional”, es el que prevé la posibilidad de que la policía acceda a los datos de los extranjeros en el padrón. Precisamente el padrón, que facilita el acceso a la sanidad pública o a la educación, es el instrumento que ha permitido conocer con bastante fiabilidad el número de inmigrantes irregulares. Así, mientras según el ministerio en Catalunya había 383.938 inmigrantes legalizados a finales del 2003, en esta misma fecha el padrón daba una cifra de 689.349. La diferencia más llamativa se da en el caso de los ecuatorianos, el segundo colectivo más numeroso tras los marroquíes. Mientras el ministerio da una cifra de 25.114 ciudadanos ecuatorianos, el padrón los aumenta hasta 87.571. El número de marroquíes del padrón es de 153.305, aunque durante el 2003 se produce una clara desaceleración de los flujos del Magreb. En cambio, otro colectivo que aumenta, especialmente entre los sin papeles, es el de boliviano.
Según el padrón, en la provincia de Barcelona el número de inmigrantes representa un 9,7% de la población, pero en Girona llega a un 13,3% y en Tarragona a un 13,2%.
EL PUNT 1.7.04
> Les restriccions de la llei fan que es dobli el nombre d'estrangers sense papers en un any
La Fundació Jaume Bofill afirma en l'anuari del 2003 que hi ha 300.000 immigrants indocumentats repartits per tot Catalunya
S. PÉREZ . Barcelona A Catalunya s'ha doblat, en un any, el nombre d'immigrants sense papers. Segons la Fundació Jaume Bofill, l'any 2002 n'hi havia més de 131.000. El 2003, la xifra -extreta de la comparació entre els empadronats i l'estadística del Ministeri de l'Interior- va pujar fins a 300.000. Els experts de la fundació indiquen com a causa principal la llei d'estrangeria. Les vies de regularització són gairebé inexistents, han augmentat les traves per aconseguir el reagrupament familiar i s'ha produït un retard en les renovacions a causa del «caos administratiu», segons el catedràtic de dret Eliseo Aja. L'anuari 2003, presentat ahir, avala la proposta de la Generalitat i del govern estatal d'acceptar en el nou reglament la regularització per arrelament laboral.
El nombre d'immigrants empadronats l'any 2003 es va doblar. Dels 689.411 de registrats, un 44% es troben en situació irregular, segons la sociòloga i coresposable de l'anuari Mònica Nadal. Tot i que els magribins continuen encapçalant el nombre d'estrangers a Catalunya, la majoria de nouvinguts el darrer any eren llatinoamericans, sobretot equatorians. Nadal també va destacar ahir que ha crescut la comunitat provinent de l'Europa de l'Est i els naixements de nadons fills de mares estrangeres ja superen un 14% del total. Eliseo Aja va criticar «la gestió desastrosa feta tant per l'Estat com per la Generalitat» en matèria d'estrangeria. El catedràtic veu, però, en els nous governs una «esperança de millora» tot i que «estan obligats a fer un reglament necessari però encotillat en una mala llei d'estrangeria». Per Aja, cal que aumenti la responsabilitat dels municipis i les comunitats autònomes i obrir noves vies de regularització que poden ranejar a «la il·legalitat» perquè es trobaran fora de la legislació ja establerta. El nou reglament recollirà l'arrelament laboral però només se solucionarà la situació d'«un 80 o un 90%» dels immigrants indocumentats si es compta amb la col·laboració d'administració, agents socials i econòmics. De fet, també s'estudia reduir la multa als empresaris i que paguin la seguretat social, amb efecte retroactiu dels immigrants que vulguin contractar després d'haver estat treballant per a ells de manera irregular. «Crec que durant l'any 2005 hi haurà una nova llei d'estrangeria», hi afegia Aja, perquè l'Estat espanyol ha de complir els requisits de la Unió Europea. El director de la fundació, Jordi Sànchez, va voler deixar clar que la immigració «no és un problema». En canvi, «sí que ho és el creixement de la població estrangera en situació irregular per un problema administratiu». Sànchez va criticar l'economia submergida que «reforça» el conflicte i va recordar que «els aeroports i les duanes, i no les pa steres, són la principal porta d'entrada de la immigració». La majoria entra de manera legal, però en «qualsevol moment pot caure en la irregularitat», recorda Nadal, per posar fi al tòpic de «les allaus» d'estrangers indocumentats que arriben al país. Aja va sentenciar que la política «restrictiva» del PP ha servit «com a crida»
> La constructora del tramvia accepta que va col·locar malament el segellador de les vies i en pagarà la reparació
L. RAHOLA . Barcelona La unió temporal d'empreses (UTE) formada per Fomento de Construcciones (FCC), Comsa i Necso, responsable de la construcció del Trambaix i el Trambesòs, va confirmar ahir que assumirà el cost de la neteja i reposició del material de les vies que es va fondre al mes de maig. El gerent de l'UTE, Raul Lou, va explicar que les constructores estan d'acord amb els resultats de l'informe de la Universitat Politècnica que s'ha publicat aquesta setmana i que atribueix el problema amb el betum de segellament a la col·locació d'un excés de producte en alguns punts del traçat. La constructora no ha revelat el cost que aquesta avaria ha suposat fins ara i que inclou la neteja de les vies i el rebaix del material en tot el traçat, una tasca que va tenir centenars d'operaris treballant diàriament a les vies durant tota una setmana. Malgrat tot, Lou va reconèixer que serà una suma «important» perquè encara s'hi ha d'afegir la reposició del betum en els trams on es va eliminar, uns treballs que s'han començat a fer aquesta setmana. En qualsevol cas, Lou va assegurar que la despesa serà assumida per l'UTE i que no es plantegen reclamar a la subministradora del material, l'alemanya Tyssen Krupp, perquè el segellament hauria funcionat correctament si no hagués entrat en contacte amb les rodes. Pel que fa a la setmana que van estar aturats els tramvies, Lou considera que els serveis jurídics «analitzaran si el càrrec pertoca a la constructora o a la concessionària». Resulta, però, que l'empresa concessionària, Tramvia Metropolità, té entre els socis majoritaris les tres empreses constructores
LA VANGUARDIA 1.7.04
El RACC ve bien la señalización del Trambaix, pero propone mejorarla
ÓSCAR MUÑOZ - 01/07/2004 BARCELONA La señalización del Trambaix es correcta aunque podría mejorar. Es la conclusión de un detallado estudio de la Fundació RACC al que ha tenido acceso La Vanguardia. En el momento de pasar este examen –la semana del 22 al 28 de marzo– la concesionaria TramMet ya había puesto en marcha medidas para incrementar la seguridad, especialmente en los cruces. Estas actuaciones se llevaron a cabo a raíz de la alarma ciudadana generada por los accidentes ocurridos en algunas intersecciones. A pesar de este aprobado, el informe recomienda reforzar las señales en algunos puntos mediante indicadores más grandes que los actuales, con elementos luminosos en la calzada (ojos de gato) o en postes verticales (leds que se activen cuando vaya a pasar un convoy). El estudio también sugiere introducir algunos giros y repartir nuevos folletos que adviertan de la prohibición de ciertas maniobras (de que en el anillo central de las rotondas con tranvía no se tiene prioridad, por ejemplo), y sobre los itinerarios alternativos a los suprimidos.
Antes de que la operadora decidiese reforzar la señalización, de acuerdo con la Autoritat del Transport Metropolità (ATM) y los ayuntamientos, ésta era “la correcta según la norma existente”, recuerda la Fundació RACC, tras lo cual añade que los accidentes “fueron siempre consecuencia de imprudencias e incumplimientos del código de circulación por parte de los conductores” de los otros vehículos, no del tranvía. El estudio destaca como positivas algunas medidas ya aplicadas, como la existencia de señales de peligro tranvía en los puntos donde el paso de los convoys interfiere con otras vías; la colocación de indicadores de entrada prohibida, isletas o pavimento especial en todos los accesos a la plataforma tranviaria; y el refuerzo de la señalización de giro a la izquierda prohibido, especialmente en aquellos lugares donde esta maniobra se permitía antes de la entrada en funcionamiento del Trambaix.
En el informe se indican algunas disfunciones en determinados lugares y se proponen medidas correctoras. Entre otras, se destaca la escasez de giros permitidos a la izquierda en la carretera de Esplugues, en Cornellà, y en la avenida de Barcelona, en Sant Joan Despí. En esta última vía, concretamente en la intersección con Mare de Déu de la Mercè, se sugiere construir una rotonda. En el tramo que transcurre junto a la acera se recomienda implantar algún sistema de regulación semafórica o de aviso en las entradas y salidas de vados de aparcamientos. En el cruce de Gran Capità, la organización de los semáforos hace que puedan quedar vehículos atrapados en la plataforma, por lo que se propone cambiarla.
> Més de 90.000 camions saturen diàriament les carreteres d'accés a la zona logística del Llobregat
El tren només absorbeix un 4% del transport de mercaderies, que es doblarà el 2020
CARME ALVAREZ . Barcelona Prop de 100.000 camions transiten diàriament per les vies d'accés del Baix Llobregat i carreteres més pròximes a la zona logística de Barcelona. Una afluència que ha portat els autors de l'informe sobre mobilitat efectuat per al pla estratègic a alertar sobre la saturació que pateixen ja els vials metropolitans i les dificultats per afrontar un futur que pronostica que el 2020 el transport de mercaderies es doblarà en les principals ciutats europees, entre les quals se situa Barcelona.
El pla estratègic de la regió metropolitana analitza els principals problemes de l'àrea i una de les qüestions «més preocupants», com asseguren els responsables de l'oficina del pla, és la saturació viària que provoca el transport de mercaderies per carretera. La voluntat de potenciar l'àrea de Barcelona com un dels centres logístics més importants del sud d'Europa i les ampliacions que es duen a terme al port, a l'aeroport i a la Zona Franca, topen amb dificultats a la xarxa viària. Un dels punts de la xarxa on els informes detecten els principals problemes és el Baix Llobregat, «ja saturat i sense possibilitats d'assumir els increments que es preveuen en el futur, perquè el territori ja no permet construir més carreteres», declaren responsables del pla estratègic, que alerten «que el 2020 el trànsit de mercaderies augmentarà un 100%». Entre les diverses dades que analitza l'informe s'apunta que avui dia transiten prop de 40.000 camions al dia pel tram central de la B-30 i l'AP-7; uns 30.000 camions diaris per l'N-II i l'A-2 (ara A-2 i AP-2), a més dels 10.000 camions que diàriament creuen el tram de Sant Feliu de l'N-II (ara A-2) i els 20.000 que circulen per la ronda Litoral. Una de les solucions que s'apunta sovint per resoldre els col·lapses és ampliar i reforçar la xarxa ferroviària, però els experts adverteixen que la xarxa de ferrocarril absorbeix, en l'actualitat, «només un 4% del volum de mercaderies; caldrien, per tant, mesures que estimulessin el transport per ferrocarril, però en cas que es potenciés molt i s'arribés al 30% quedaria encara un marge molt ampli fins a l'augment del 100% que es preveu en sis anys»
LES CLAUS
Per pal·liar algun dels problemes de trànsit als accessos de la zona logística de Barcelona es proposen diferents possibilitats.
Amb carrils exclusius per a les mercaderies.
Fer el transport de nit o en horaris de menys afluència de vehicles.
Una possible alternativa consistiria a ampliar l'eix de Vilanova i Vilafranca, que podria permetre derivar cap al Garraf part del trànsit que es dirigeix a altres punts de l'Estat.
Com ara ports secs, espais de contenidors que poden situar-se en municipis de poca atracció i que servirien per descongestionar els accessos al port de Barcelona.
Ens plau informar-vos de les activitats que es duran a terme al Centre de
Recursos Barcelona Sostenible durant el mes de juliol
Totes les activitats són gratuïtes. Inscripcions al mateix centre. Tel.
93 237 47 43
Atenció: Consulteu www.bcn.es/agenda21/crbs per a modificacions del
programa.
Activitats de l'Agència d'Energia
Nova guia sobre la Directiva Europea de Comerç d'Emissions
L'Agència d'Energia de Barcelona en col·laboració amb l'Associació de
Productors d'Energies Renovables (APPA), presentarà el dimecres 7 de
juliol la publicació La Directiva Europea de Comerç de Drets d'Emissions
de Gasos d'Efecte Hivernacle - Guia Bàsica 50 preguntes i respostes,
elaborada per l'APPA . La presentació anirà a càrrec de Manuel de Delás,
Secretari General de l'APPA i de l'autor Manuel Bustos.
L'acte començarà a les 18h a la Sala M. Aurèlia Capmany del Pati Llimona
(c. Regomir, 3), presentat per Imma Mayol, presidenta de la Comissió de
Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient i amb la participació de
Josep M. Baldasano, catedràtic d'Enginyeria Ambiental de la UPC qui
impartirà la conferència: "Repensar l'energia: des de la teoria del canvi
climàtic al comerç d'emissions".
Per conèixer la ciutat
Descobrim el front marítim de la ciutat, de les Drassanes al Fòrum
Passejant en bicicleta descobrirem el fort vincle de la ciutat de
Barcelona amb el mar. Des de l'edificació medieval de les Drassanes
Reials fins a arribar a les portes del Fòrum de les Cultures. Visitarem
el Servei Meteorològic de Catalunya.
A càrrec de Carolina Chifoni, historiadora i guia.
En col·laboració amb Biciclot.
Dimarts 13 de juliol, de 18 a 20.30 h.
Lloc de sortida: Moll de Drassanes (davant del monument a Colom). Metro
L3: Drassanes. Bus: 14, 36, 38, 57, 59 i 64.
Possibilitat de lloguer de bicicleta.
Imprescindible inscripció prèvia. Places limitades.
La Font Màgica
Aquest estiu us oferim dues visites a la Font Màgica de Montjuïc.
Coneixerem les interioritats de la instal·lació i del seu disseny i quins
són els mecanismes que fan possible la màgia de formes i colors de
l'aigua. Com a punt i final, contemplarem l'espectacle des de la terrassa
de la sala de control.
En col·laboració amb la Direcció de Programes de Fonts de Barcelona.
Dijous 15 de juliol, a les 18.30 h. Inscripcions del 7 al 14 de juliol.
Places limitades.
Lloc de trobada: av. Rius i Taulet cantonada av. Reina Maria Cristina (a
sota de la Font).
Horts a ciutat
Els horts urbans impulsats des de l'Ajuntament de Barcelona són una
iniciativa d'integració i col·laboració dels ciutadans i les ciutadanes
en activitats ambientals i d'apropament a la natura.
Visitarem l'hort de l'Avi i l'hort de Turull, situats al barri del Coll
(darrere del parc Güell), on se cedeixen temporalment petites parcel·les
de conreu a persones jubilades. Aquests horts són també un recurs
educatiu per a les escoles.
Amb la col·laboració del Centre Cívic el Coll.
Dijous 22 de juliol, a les 18 h.
Lloc de trobada: Centre Cívic el Coll, carrer Aldea, 15-17. Bus 87.
Imprescindible inscripció prèvia. Places limitades.
Més informació:
Centre de Recursos Barcelona Sostenible
Nil Fabra, 20 baixos
08012 Barcelona
Tel. 93 237 47 43 Fax 93 237 08 94
A/e: recursos@...http://www.bcn.es/agenda21/crbs
Horari: de dilluns a divendres de 9.30 a 14 h i de 16.30 a 20 h
I també podeu participar en les activitats del Punt Verd de barri de la
Sagrada Família:
Exposició : "Biodiversitat a la ciutat...un món per a descobrir!"
Vols saber quantes espècies d'animals viuen als parcs del barri? I quins
són els arbres més característics de cada parc? Coneixes les illes verdes
que hi ha a l'Eixample? Vine a descobrir-ho!
A càrrec de l'Aula Ambiental de la Sagrada Família i l'lnstitut Municipal
de Parcs i Jardins.
Del 5 al 30 de juliol al Punt Verd de barri de la Sagrada Família.
Tertúlia-cafè: "Els gats de carrer"
L'associació PROGAT ens explicarà quina és la problemàtica dels gats de
carrer, i quines accions s'estan realitzant al barri per a controlar les
colònies de gats i garantir la seva qualitat de vida.
A càrrec de PROGAT.
Dimarts 13 de juliol, a les 19.00h al Punt Verd de barri de la Sagrada
Família.
Més informació:
Servei d'Educació Ambiental. Punt Verd de barri de la Sagrada
Família.
Horari: de dimarts a divendres de 10 a 14 h i de 16 a 20 h.
Carrer Lepant, 281-283 (cantonada Provença)
Tel: 93 435 05 47
A/e: aula_ambiental@...
Els propers dies 7 a 9 de juliol, el CCCB organitza uns debats sobre “Traumes urbans” amb l’objectiu d’analitzar les interaccions entre la ciutat i la catàstrofe. El simposi pretén debatre, a partir de la idea de desastre (no només natural, sinó també polític, social i tecnològic –l’“accident”, en la tesi de Paul Virilio-), fins a quin punt la ciutat, nascuda com a espai d’utopia, està també exposada a vulnerabilitats internes i externes que la converteixen en un espai de risc i de desprotecció. Els debats miraran d’analitzar, per una banda, fins a quin punt el desastre és inherent a la pròpia noció de ciutat i, per l’altra, a quins nous tipus de traumes està exposada la ciutat contemporània, prenent com a punt de partida la reflexió sobre casos concrets de diverses ciutats d’arreu del món.
Els debats, que han estat concebuts amb la col·laboració d’AbdouMaliq Simone de la New School University, coincidiran amb el lliurament del 3er Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà (http://urban.cccb.org), que el CCCB convoca conjuntament amb l’Institut Français d’Architecture de París, el Netherlands Architecture Foundation de Rotterdam, l’Architecture Foundation de Londres il’ArchitekturZentrum de Viena. Finalment, el simposi enllaçarà amb Dies de Dansa, un festival de dansa en paisatges urbans (http://www.marato.com), de manera que el conjunt del projecte convertirà el CCCB en un nucli de reflexió i activitat cultural sobre el fenomen urbà.
SESSIÓ INAUGURAL Dimecres 7 de juliol «La ciutat vulnerable»
19.00 h.
Les problemàtiques lligades a les transformacions polítiques, socials i tecnològiques de la ciutat contemporània han tingut com a conseqüència l’aparició de noves vulnerabilitats que contribueixen a convertir la ciutat en un espai de risc i de por. En quina mesura el desastre és inherent a la noció de ciutat i quines són les noves vulnerabilitats a les quals està exposada la ciutat contemporània?
«Terror i espai»
Peter Sloterdijk, catedràtic de Filosofia de la Hochschule für Gestaltung de Karlsruhe
«Noves vulnerabilitats urbanes»
Nigel Thrift, professor de la School of Geography and the Environment, Oxford University
Presentador:
Josep Ramoneda, director del CCCB
Dijous 8 de juliol. «La imaginació i la reconstrucció»
10.00 – 14.00 h. «Imaginar el desastre, recordar el trauma»
Al llarg dels segles, les catàstrofes han format part de la història de les ciutats, n’han determinat l’urbanisme i s’han incorporat a l’imaginari dels ciutadans a través de l’art i la literatura. Com s’imagina la possibilitat del desastre i com es construeix la seva memòria?
«Crònica des de l’Havana»
Eusebio Leal, historiador de la ciutat de l’Havana
«Construir la imatge de la ciutat»
Christine Boyer, professora a la School of Architecture, Princeton University, New Jersey
(pendent de confirmació)
«La mort de la ciutat. Venècia i Gibellina»
Richard Ingersoll, professor a la School of Architecture, Syracuse University, Florència
«La ciutat com a escenari: especulació i catàstrofe en les explosions de Mumbai»
Vyjayanthi V. Rao, professora associada d’Antropologia i Relacions Internacionals a The New School University, Nova York, Co-Directora de PUKAR, Mumbai, Índia
Presentador:
Josep Mª Montaner, arquitecte i catedràtic de Composició de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona
16.00 – 20.00 h. «Després de les ruïnes »
Quins són els plantejaments que guien la reconstrucció d’una ciutat? Esborrar les traces del desastre o incorporar-les al nou perfil de la ciutat? La destrucció de la ciutat és també l’oportunitat per repensar-la, per mirar de superar les vulnerabilitats que ho han fet possible, per refer la vida col·lectiva.
«Deixar morts els morts. El paper de la memòria en la reconstrucció de Beirut»
Maha Yahya, Departament d’Arquitectura i Urbanisme a l’American University of Beirut i el Massachusetts Institute of Technology (MIT)
«La ciutat informal: les favelas de Rio de Janeiro»
Jorge Jáuregui, arquitecte, autor del programa Favela Barrio de Rio de Janeiro, guanyador del Veronica Rudge Green Prize de la Universitat de Harvard.
«Què hi ha de natural en un desastre natural?»
Joaquim Tintoré, director de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats, Universitat de les Illes Balears-CSIC, Mallorca
«Colors»
Edi Rama, alcalde de Tirana
Presentador:
Luis Fernández-Galiano, arquitecte i catedràtic de Projectes de l’Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Madrid
Divendres 9 de juliol. «El desastre permanent»
10.00 – 14.00 h. «Viure amb la catàstrofe»
De vegades la ciutat és incapaç de fer front al desastre al qual es veu sotmesa i aquest esdevé estructural, permanent. És el cas de ciutats que durant dècades són el centre de conflictes armats, de regions sempre exposades a desastres naturals o víctimes dels efectes a llarg termini d’un accident. Fins a quin punt la permanència del desastre pot arribar a fer perillar la mateixa noció de ciutat?
«Trauma i desastre permanent»
Achille Mbembe, professor d’Història i Política, University of the Witwatersrand, Johannesburg.
«Urbicidi. Ciutat, guerra i estat d’excepció»
Stephen Graham, professor de Tecnologia Urbana a la Durham University
«Els camps de refugiats: el sorgiment d’una nova urbanitat?»
Michel Agier, Centre d’Études Africaines, École des Hautes Études en Sciences Sociales, París
«Txernòbil: crònica del futur»
Svetlana Aleksiévich, escriptora i periodista
Presentador:
Rafael Vila-Sanjuán, director general de Metges Sense Fronteres - Espanya
16.00 – 20.00 h. «Metròpolis: el desastre interior»
En les grans metròpolis, la manca de polítiques adequades pot convertir la segregació i l’exclusió en catàstrofes endèmiques que apareixen com a irresolubles i que trenquen la possibilitat d’una convivència urbana col·lectiva. La por s’instal·la en els ciutadans i la fractura esdevé visible: el creixement desmesurat de les metròpolis porta implícita la mort de la ciutat?
«Urbanisme herètic a l’Àfrica»
Abdoumaliq Simone, Director Associat del International Affairs Program, The New School, Nova York
«Geografies de l’exili»
Lindsay Bremner, catedràtica d’Arquitectura de la Universitat de Witswatersrand, Johannesburg
«Hip-hop, perifèria i segregació a São Paulo»
Teresa Caldeira, professora d’Antropologia a la University of California, Irving, i a la Universidade Estadual de Campinas, UNICAMP, Brasil
«La vida entesa com a assaig general: sobre calamitats i catàstrofes»
Manuel Cruz, catedràtic de Filosofia de la Universitat de Barcelona
Presentador:
Francesc Muñoz, professor de Geografia Urbana de la Universitat Autònoma de Barcelona
-----Mensaje original-----
De: Plataforma en Defensa de las "Montañas" de "Aragón
[mailto:nieve@...]
Enviado el: miércoles, 30 de junio de 2004 15:47
Para: HERRERO CANELA,Maria
Asunto: 4-11 julio: Travesía Internacional en Defensa de las Montañas
Os remitimos información de la Travesia Internacional que desarrollara
proximamente la Plataforma en Defensa de las Montañas. La travesia esta abierta
a la participación de todo el mundo durante todos los días completos o de
aquellos dias en los que querais participar.
***************************************************
Del 4 al 11 de julio una columna humana realizará, andando, una travesía en
torno al macizo del Anayet (Pirineo Central) para llamar la atención sobre las
graves amenazas que se ciernen sobre las montañas aragonesas debido a los
proyectos urbanísticos de la empresa Aramón.
En dicha columna humana participarán y colaborarán personas tanto de Aragón,
como venidas de toda España e incluso desde diversos puntos de otros países: la
Travesía cuenta con el apoyo de entidades internacionales como Mountain
Wilderness o BirdLife International, y diversos grupos de otros países, siendo
el más alejado geográficamente el Club Andinista Cordillera Blanca de Perú.
Entre las personas de allende nuestras fronteras destacan Reinhold Messner (el
mejor alpinista de todos los tiempos), Gianluca Solera (eurodiputado) o
Christian Ravier (guía pirenaico de alta montaña). Todo ello, unido a un
itinerario que recorre tanto España como Francia, le han conferido a esta
Travesía el título de Internacional, siempre con el objetivo de defender el
valiosísimo patrimonio natural y cultural que representan las montañas de
Aragón.
La razón para poner el acento en el macizo del Anayet es que ha sido el elegido
por Aramón para iniciar su desmedido, insostenible e irreversible plan: las
máquinas ya están trabajando en el valle de Espelunciecha (valle de Tena, origen
del río Gállego), convirtiendo un paisaje virgen de alta montaña en un solar
urbanizable. Después, vendrán otros: Castanesa, Ardonés, Javalambre,
Valdelinares...
Las etapas de esta Travesía Internacional en Defensa de las Montañas de Aragón
son:
Domingo 4 de julio. 8,00 horas. Desde la localidad de Escarrilla (carretera
general Sabiñánigo-Francia) inicio de la travesía. Paso por la frontera del
Portalet. Cabaña de Soques. Central de Fabrèges (por la margen izquierda del
río). Gabas (por carretera). Bious Artigues (final de jornada en el área de
acampada 1km. Antes).
Lunes, 5 de julio. Bious Artigues. Entrada en la G.R. 10. Lago Gentau o Lacs
d´Ayous. Col de Ayous (2.200 metros). Chemin de la Mature. Urdos (zona de
acampada ante de llegar a Urdos)
Martes, 6 de julio. Salida de Urdos por la carretera general hasta la frontera
del Somport. Candanchú. Carretera de Canfranc (acampada en camping de Canal
Roya).
Miércoles, 7 de julio. Camping Canal Roya a Canfranc estación. Continuará el
trayecto por el Camino de Santiago por Canfranc Pueblo, Villanúa, Castiello y
Jaca. Acampada en camping.
Jueves, 8 de julio. Salida de Jaca por un sendero P.R. hacia Parador Oroel (se
propone aprovechar para hacer la subida a la Peña Oroel). Continuación por
carretera secundaria a Navasa. Jarlata. Sasal. Sabiñánigo.
Viernes, 9 de julio. Sabiñánigo-Biescas por la Ruta del Serrablo. Latas.
Larrede. San Juan de Busa. Oliván. Orós. Biescas.
Sábado, 10 de julio. Biescas a Santa Elena por la P.R. Presa de Búbal. Hoz de
Jaca. El Pueyo de Panticosa. Escarrilla. Acampada en el camping ³Escarra². El
camping ³ESCARRA² es el sitio de contacto para la gente que participe en el
final de travesía. Teléfono 974 487154 - 487128. info@...
Domingo, 11 de julio. ASCENSIÓN al Anayet. Aproximación desde el camping de
Escarrilla hasta el "Corral de las Mulas" en vehículos privados (parking del
Anayet). Inicio de la ascensión a las 8,00 horas por la G.R. 11. Opcional
coronar Pico Anayet (2.545 metros) o el Vértice del Anayet (2.559 metros, pero
exento de cualquier riesgo).
CONTACTOS:
Durante la Travesía se podrá contactar directamente con la columna humana en los
siguientes teléfonos de contacto:
Paco Iturbe (600 649447)
José Luis Martínez (679 213259)
Maribel Martínez (636 887499)
Plataforma en Defensa de las Montañas de Aragón www.ecologistasaragon.org/nieve
<http://www.ecologistasaragon.org/nieve>
Días previos: jueves y viernes 1 y 2 de julio: Paco Iturbe 976 392441
amaibon@...
--------------------------------------------------------------------------------
Esta acción se enmarca dentro de la campaña D M (Diálogo Moratoria, Defensa
Montañas) inciada por la Plataforma en Defensa de las Montañas de Aragón para
pedir diálogo frente a estos proyectos irreversibles acompañado de una moratoria
a la ampliación de las grandes estaciones de esquí. Dicha campaña ya realizó,
entre otras acciones, una multitudinaria Cadena Humana que unió las sedes de
Ibercaja y el Gobierno de Aragón y una Ciberacción pidiendo la protección de
Espelunciecha que fue la página web de corte ambiental más seguida de España y
la décima de todo el mundo.
El holding de la nieve ARAMON (Ibercaja y Gobierno de Aragón) ha proyectado la
ampliación de distintas instalaciones de estaciones de esquí en las montañas
aragonesas (Pirineo y sierras turolenses). Dichas ampliaciones significan obras
de gran impacto ambiental como construcción de nuevos remontes, líneas
eléctricas, centros comerciales, carreteras en zona virgen, gigantescos
aparcamientos, embalses para la innivación artificial, entubado de ríos,
contaminación en cabecera y muy importante- recalificación de paisajes de
montaña para la construcción de chales y segundas residencias.
Aramón ha comenzado ya obras de gran impacto en el valle de Espelunciecha
(Sallent de Gállego), frente a las cuales la Plataforma en Defensa de las
Montañas de Aragón lleva meses realizando movilizaciones y protestas.
AVUI / TELENOTICIES / LA VANGUARDIA / SEGRE / LA MAÑANA 30.6.04
AVUI 30.6.04
Alcarràs instal·larà lavabos i dutxes al campament improvisat
L'Ajuntament d'Alcarràs instal·larà en els pròxims dies uns lavabos i unes dutxes provisionals a l'improvisat campament que ja supera de llarg els 200 immigrants, la majoria sense papers, que malviuen als afores de la població, informaJoan Tort. L'alcalde, Gerard Serra, ja ha advertit que es tracta d'un ajut provisional. El consistori vol mantenir els criteris de l'inici de campanya, és a dir, limitar els serveis municipals al col·lectiu, perquè considera que no ha d'assumir una problemàtica que no ha generat i per a la qual, a més, no té competències. Les mesures que serien adeqüades sobrepassen àmpliament les possibilitats econòmiques i de personal de l'Ajuntament. L'alcalde d'Alcarràs va insistir ahir que la Creu Roja hauria d'implicar-se en el suport als immigrants, en lloc d'enviar-ne més, i va afegir que l'augment dels controls policials només espantarà els estrangers i els farà fugir cap a altres municipis. La situació s'agreuja dia a dia al Baix Segre, on arriben immigrants buscant una feina que no tindran perquè la mala campanya de fruita comporta una retallada de la necessitat de mà d'obra, per manca de permisos de treball i perquè els pagesos opten per contractar en origen. Aquest carreró sense sortida per als estrangers provoca que augmenti la tensió a Alcarràs. Benestar i Família, que fa un seguiment de la situació, va reiterar ahir el seu suport a l'Ajuntament.
L'Estat avisarà les comunitats quan s'hi traslladin irregulars
La secretària d'Estat d'Immigració, la socialista Consuelo Rumí, es va comprometre ahir a avisar "les autoritats competents", ja siguin autonòmiques o locals, quan es traslladin d'una comunitat a una altra sense papers. Rumí constestava així durant la seva compareixença al Congrés a les queixes expressades pels diputats de CiU i d'ERC, Carles Campuzano i Joan Tardà, després que apareguessin a Alcarràs (Segrià) 200 immigrants sense papers durant aquest cap de setmana, informa Ferran Casas. Rumí va explicar que només quinze havien estat traslladats a Alcarràs amb coneixement del govern central i que la resta dels trasllats podrien haver anat a càrrec d'organitzacions "que hi guanyen". La secretària d'Estat, que va evitar comprometre's davant els diputats nacionalistes a transferir més competències en matèria d'immigració a les comunitats autònomes, va anunciar que té previst signar convenis de repatriació amb països subsaharians com ara Ghana, Cap Verd i Guinea, a més de millorar el conveni de readmissió de l'any 1992 amb el Marroc. Ahir mateix, el conseller en cap, Josep Bargalló, va anunciar que la Generalitat ha demanat explicacions al govern espanyol i no es va estar de reclamar "més i millor coordinació" entre les dues administracions. "No es pot tractar els immigrants com a simples objectes", va exposar Bargalló, que va defensar la utilitat de "solucions polítiques".
TELENOTICIES 29.6.04
La Generalitat demana explicacions a Madrid pel trasllat d'immigrants sense papers a Alcarràs
El conseller en cap, Josep Bargalló, ha anunciat que la Generalitat ha demanat explicacions al govern de Madrid pel trasllat d'immigrants sense papers al municipi d'Alcarràs. Bargalló ha dit, textualment, que "els immigrants no són ni un objecte ni una mercaderia" i ha aprofitat aquest exemple per reclamar per a la Generalitat competències suficients per participar en la gestió de la immigració. El portaveu del govern, Joaquim Nadal, també ha criticat un trasllat que s'ha fet sense tenir en compte les possibilitats d'acollida del lloc de destinació, ha assegurat
Uns 300 immigrants malviuen als afores d'Alcarràs a l'espera de trobar feina al camp
El municipi d'Alcarràs torna a viure sota la pressió dels nombrosos immigrants que hi arriben buscant feina en la campanya de la recollida de fruita. Aquest mes de juliol, l'oficina d'immigració d'Alcarràs ha atès unes 200 persones que no tenien els paper en regla. La situació, però, s'ha complicat amb l'arribada d'una vuitantena d'estrangers, alguns procedents d'Algesires i Madrid, amb el bitllet pagat per la Creu Roja. I és que hi ha poca feina a fer perquè la producció de fruita ha baixat
Calma tensa entre els 300 immigrants que hi ha allotjats en un campament als afores d'Alcarràs. El sindicat UGT ha denunciat que la situació d'aquests estrangers, la majoria sense la documentació en regla, és desesperada. Fa dies que són al municipi i encara no han trobat una feina.
A més, malviuen sense disposar de les mínimes condicions sanitàries. La situació encara ha empitjorat en els últims dies, després que la setmana passada van arribar a la població prop d'una vuitantena d'estrangers, alguns procedents d'Algesires i Madrid amb el bitllet pagat per la Creu Roja.
És per això que la subdelegació del govern central a Lleida ha ordenat la intensificació dels controls policials. Segons la subdelegació, els Mossos d'Esquadra i la Policia Nacional han identificat des de l'abril uns 600 immigrants. D'aquests, a una setantena els han obert un expedient d'expulsió.
Mentrestant, sindicats i veïns del municipi consideren que Alcarràs acull en aquests moments massa immigrants. Per això, reclamen més ajuda de la Generalitat i del govern central per atendre tots els estrangers que han arribat a la població buscant una oferta de treball.
Amb tot, l'Ajuntament d'Alcarràs instal·larà, en els pròxims dies, dutxes i lavabos en el campament on estan els immigrants per millorar-ne les condicions sanitàries
LA VANGUARDIA 30.6.04
La secretaria de Estado de Inmigración anuncia una investigación para saber quién llevó a los inmigrantes a Lleida El Gobierno inicia 70 expedientes de expulsión entre los temporeros de Alcarràs
JAVIER RICOU - 30/06/2004 lleida. – La maquinaria burocrática contra los cerca de cuatrocientos temporeros que malviven en el Baix Segre con nulas posibilidades de encontrar un trabajo en la fruta se ha puesto en marcha. La subdelegación del Gobierno tiene ya encima de la mesa setenta propuestas de expulsión contra otros tantos inmigrantes que carecen de papeles. Estos temporeros en situación irregular han sido descubiertos en las más de seiscientas identificaciones hechas por policía y Guardia Civil en las últimas semanas y los controles se van a incrementar esta misma semana.
El alcalde de Alcarràs, Gerard Serra, opina, sin embargo, que la presión policial no es la solución al problema, pues lo único que se consigue es trasladarlo a otras poblaciones.
La imagen de doscientos temporeros hacinados y abocados a vivir en condiciones infrahumanas en un cobertizo de las afueras de Alcarràs parece haber herido algunas sensibilidades. Gerard Serra, alcalde de esa población del Segrià, tiene previsto habilitar en los próximos días en ese campamento lavabos y duchas para mejorar la estancia de los temporeros. Una actuación que no entraba en los planes del Ayuntamiento, tal como había admiti-
do el propio Serra semanas atrás, ya que un año que se montaron tiendas de campaña para alojar a estos inmigrantes hubo un efecto llamada y llegaron muchos más. Por eso el alcalde de Alcarràs ha querido dejar muy claro en esta ocasión que estos servicios tendrán carácter temporal.
La secretaria de Estado de Inmigración y Emigración, Consuelo Rumí, anunció ayer en el Congreso de los Diputados la apertura de una investigación para esclarecer quién ha movilizado este año a los inmigrantes llegados hasta Alcarràs.
Con respecto a los inmigrantes que ya se encuentran en la localidad, Rumí señaló que se pondrán en marcha los mecanismos previstos para quienes se encuentran en nuestro país en situación irregular, en referencia a los expedientes de expulsión abiertos ya por la subdelegación del Gobierno en Lleida.
Por su parte, el Govern condenó ayer el desplazamiento de inmigrantes a Alcarràs. El conseller en cap, Josep Bargalló, aseguró que “no se puede producir el desplazamiento de inmigrantes y menos si no está garantizada la acogida y el trabajo” en su lugar de destino.
El Govern, a través de la secretaria de Inmigración, Adela Ros, ha pedido explicaciones sobre lo ocurrido en la población leridana y, en paralelo, ha abierto su propia investigación sobre el modo como han llegado los trabajadores hasta la localidad de Alcarràs.
SEGRE 30.6.04
El Govern diu que traslladarà immigrants del sud L'alcalde d'Alcarràs creu que els controls policials només serviran per traslladar el problema i demana a Creu Roja que s'impliqui en l'atenció als estrangers 29-06-04 21:04 - El Govern central traslladarà immigrants des de les zones amb més pressió migratòria fins altres regions d'Espanya. Això sí, informant prèviament les Comunitats Autònomes afectades. Aquesta és la resposta de la Secretària d'Estat per la Immigració, Consuelo Rumí, al conflicte d'Alcarràs. En referència als bitllets que ha pagat Creu Roja, ha dit que es tracta de protocols estipulats, tot i que també ha reconegut que alguns estrangers arriben "mobilitzats per persones amb interessos". En aquests casos, els demanaran que col.laborin per detenir els responsables. Per la seva part, l'alcalde d'Alcarràs, Gerard Serra, creu que l'increment de controls policials al Baix Segre anunciat per la subdelegació del Govern a Lleida no solucionarà el problema de la immigració il.legal. En declaracions al programa El Despertador de SEGRE Ràdio, ha dit que aquestes actuacions només serviran perquè els estrangers es traslladin a altres municipis pròxims, "com ja va passar l'any passat, quan els temporers se'n van anar a Fraga". Serra insisteix que les Administracions han de trobar una sortida a aquest problema que es repeteix any rera any. L'alcalde està satisfet perquè Creu Roja ha reconegut que va pagar el bitllet a alguns immigrants indocumentats per arribar fins a la seva localitat. De tota manera, creu que l'entitat "no ha estat a l'alçada" i que s'estimaria més que "en comptes de parlar de quants són" l'ONG s'adrecés als ajuntaments de la zona per donar-los "suport en l'atenció" als nouvinguts. L'Ajuntament d'Alcarràs habilitarà en els pròxims dies dutxes i lavabos al campament on s'han instal.lat els immigrants que no troben feina. De tota manera, el consistori vol evitar l'anomenat "efecte crida" i recorda que l'ajuda és temporal.
Huguet recrimina a Rangel que actuï com Valdecasas davant l'arribada d'immigrants a Alcarràs El portaveu d'Esquerra al Parlament recorda que els fluxes interns són competència del govern espanyol 29-06-04 17:19 - ACN El portaveu d'Esquerra Republicana al Parlament, Josep Huguet, ha recriminat al delegat del govern espanyol a Catalunya, Joan Rangel, que es vulgui rentar les mans pel que fa als immigrants que arriben a Alcarràs. En aquest sentit, Huguet ha dit que Rangel actua de la mateixa manera que Julia García-Valdecasas quan assegura que el control d'aquests nouvinguts és responsabilitat de la Generalitat i els Ajuntaments. Huguet ha recordat que els fluxos interns són competència del govern espanyol.
LA MAÑANA 30.6.04
Economía El Gobierno trasladará a los indocumentados de Alcarràs
2004-06-30 - 0.44 La secretaria de Estado de Inmigración, Consuelo Rumí, anunció ayer que el Gobierno trasladará a los inmigrantes desde zonas de alta presión migratoria hacia otras regiones pero aseguró que se informará a las Comunidades Autónomas receptoras.
Madrid/Alcarràs - Redacción Durante su primera comparecencia en la Comisión de Trabajo y Asuntos Sociales del Congreso, Rumí habló sobre la llegada de los 15 sin papeles a Alcarràs con un billete pagado por Cruz Roja y dijo que se pondrán en marcha todos los mecanismos para comprobar cuál es su situación y para que colaboren en la detención de quien los ha inducido a viajar a esta población del Segrià. El objetivo del Gobierno, añadió, es definir nuevos “mecanismos de actuación” para que las Comunidades Autónomas receptoras de inmigrantes tengan toda la información necesaria. Asimismo, CCOO de Catalunya solicitó a las organizaciones no gubernamentales y a otras administraciones españolas que no envíen a las comarcas leridanas a trabajadores inmigrantes ante la escasa cosecha que se prevé esta campaña. Por otra parte, el portavoz de ERC en el Parlament, Josep Huguet, recriminó también ayer al delegado del Gobierno en Catalunya, Joan Rangel, que “se vuelvan a vivir situaciones como cuando estaba Julia García-Valdecasas al frente de la Delegación”. Tras la llegada de centenares de inmigrantes indocumentados a Alcarràs, Huguet recordó que los flujos internos son competencia del Gobierno central. El líder republicano recordó que García-Valdecasas “se lavaba las manos” en este tema, vulnerando así la Ley de Inmigración española que otorga competencias plenas a Madrid. Huguet espera que las declaraciones de Rangel, que dijo que el control de los inmigrantes es responsabilidad de la Generalitat y los ayuntamientos, “sean una equivocación”. Por su parte, Gerard Serra, el alcalde de Alcarràs, manifestó que el incremento de los controles policiales anunciados por la Subdelegación del Gobierno no solucionarán el problema de la masificación de inmigrantes en la zona.
ALT URGELL La depuradora de la Valira millora la qualitat de l'aigua del Segre a la Seu
CARME BONET LA SEU D'URGELL
Els responsables polítics de la Seu d'Urgell i de la comarca de l'Alt Urgell van demanar ahir a les autoritats d'Andorra perseverança en l'atenció al medi ambient, amb motiu de la posada en marxa de l'estació depuradora d'aigües residuals del riu Valira, a Sant Julià de Lòria (Andorra). La instal.lació, inaugurada pel president del Govern andorrà, Marc Forner, evitarà que les aigües de la Valira, afluent del Segre, arribin contaminades a la Seu i altres poblacions veïnes. L'alcalde de la Seu, Jordi Ausàs, va afirmar que amb el funcionament de la depuradora, les obres de la qual van començar el 2002, "s'ha fet un pas important" en sanejament, tot i que va afegir que, per al seu correcte funcionament, Andorra ha de completar la xarxa de col.lectors.
INVERSIÓ La nova planta, que ha costat 16,5 milions d'euros, té capacitat per depurar en un sol dia 25 milions de litres d'aigua i està preparada per netejar les aigües residuals d'una població de 100.000 persones.
TELENOTICIES 29.6.04
Entra en funcionament la depuradora de Sant Julià de Lòria, que filtrarà les aigües del Valira
El govern d'Andorra ha inaugurat la depuradora de Sant Julià de Lòria, que ha de servir per filtrar les aigües del riu Valira de tota la zona sud d'Andorra, cosa que representa gairebé un 75% de la població del país. Es tracta d'una reivindicació històrica del govern català i el consistori de la Seu d'Urgell, ja que els elevats índexs de contaminació d'aquest riu anaven a desembocar al Segre al pas per la ciutat urgellenca
L'entrada en funcionament de la depuradora permetrà filtrar l'aigua procedent de les parròquies d'Encamp, Escaldes-Engordany, Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria. Amb una inversió de 16 milions d'euros, aquesta infraestructura té la doble funció de filtrar l'aigua i d'aprofitar els fangs.
El sistema de filtratge d'aquesta depuradora està pensat per assumir un volum de població de 100.000 persones, tenint en compte que Andorra té uns fluxos turístics importants. Aquesta obra ha estat una demanda important del govern de la Generalitat i l'Ajuntament de la Seu d'Urgell, ja que el riu Valira, que desemboca al Segre, és un dels més contaminats que hi ha arreu del Pirineu.
Precisament, la forta contaminació del riu Valira, superior a la que registra el Llobregat, ha afectat algunes temporades la qualitat de l'aigua del Segre. La creació d'aquesta infraestructura és un dels projectes més importants del Pla de Sanejaments d'Aigües, que el govern d'Andorra va tirar endavant l'any 1996
El govern andorrà intensifica les tasques de neteja del riu Valira
L'estiu és l'època de l'any en què s'acumula més quantitat de brossa al riu Valira. Per això, el govern d'Andorra intensifica durant aquests mesos les tasques de neteja del riu. A més, ha posat en marxa una campanya per sensibilitzar la població que el Valira s'ha de mantenir net. Des de l'any 2002, s'han recollit 180.000 quilos de residus procedents de 585 quilòmetres de rius i torrents
A l'espera que s'inauguri la depuradora de Sant Julià de Lòria, que ha de filtrar el 75% de les aigües d'Andorra que desenvoquen al Segre, la neteja del riu Valira, la depuradora del Pas de la Casa i la Massana, han estat els únics elements del govern d'Andorra que han servit per mantenir les condicions ecològiques del riu
REGIO 7 30.6.04
Entra en funcionament la depuradora que sanejarà el riu Valira a la Seu
EVA CLAUSÓ | La Seu d'Urgell
El govern d'Andorra va inaugurar ahir la depuradora sud de Sant Julià de Lòria, que ha de servir per filtrar les aigües procedents de les parròquies d'Encamp, Escaldes-Engordany, Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria, que representen el 75 % de la població. Amb l'entrada en funcionament d'aquesta infraestructura s'ha de resoldre en una gran part la contaminació del riu Valira, que desemboca al Segre a la Seu d'Urgell. Aquesta infraestructura és una reivindicació històrica de la Generalitat i l'Ajuntament de la Seu, que s'han queixat en reitera des ocasions de la forta contami nació que arrossega el Valira. Ahir l'alcalde de la ciutat, Jordi Ausàs, va manifestar la satisfac ció per l'entrada en funciona ment de la depuradora i va avançar que «ara se'n posarà en marxa una segona fase que consistirà a acabar la xarxa de col·lectors, amb la qual es posarà fi als projectes endegats pel govern andorrà per sanejar les aigües dels seus rius».
Precisament, la construcció d'aquesta depuradora forma part del Pla de Sanejaments d'Aigües que va iniciar el 1996 l'administració andorrana, i que culminarà el 2005. No serà fins aleshores quan la depuradora de Sant Julià de Lòria funcionarà al 100 %, tal com va anunciar ahir la ministra de Medi Ambient d'Andorra, Olga Adellach. Aquesta instal·lació, que ha tingut un pressupost de 16,2 milions d'euros, és una de les més innovadores que hi ha a Andorra i només és comparable a cinc més que hi ha arreu de Catalunya. La peculiaritat que té és que, a més de filtrar les aigües del riu Valira, també disposa d'un sistema d'assecatge tèrmic dels fangs que permet recuperar-los i reutilitzar-los per a adob o altres usos. L'acte inaugural d'ahir també va tenir la presència del cap d'àrea de Qualitat d'Aigües de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), Lluís Pinilla, que va fer referència a la importància de la construcció d'aquesta depuradora perquè, «en els darrers informes fets per la nostra entitat, sempre hem posat de manifest l'elevat índex de contaminació del Valira, superior durant algunes temporades de l'any a la que registra el Llobregat».
Pinilla va parlar de la necessitat que altres depuradores de Cata lunya també s'han de posar al dia perquè han quedat obsoletes. En aquest sentit, va citar la de la Seu, de la qual va dir que «no depura bé, ja que ha quedat antiquada i no s'adequa a les necessitats actuals, ja que el volum de la població ha crescut». El consistori urgellenc ja s'ha posat en contacte amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) de la Generalitat per començar a negociar la construcció d'una depuradora nova.
L'endeutament mitjà per persona és de 24.843 euros, la segona zona de l'Estat al darrere de Madrid
El deute hipotecari per català supera en 5.500 euros la mitjana estatal
Catalunya mantenia préstecs per un valor de 157.579 milions en el primer trimestre del 2004, segons el Banc d'Espanya
Redacció MADRID
Les famílies i les empreses residents a Catalunya mantenien préstecs amb bancs, caixes i cooperatives per un valor de 157.579 milions d'euros a la finalització del primer trimestre del 2004, cosa que equival a un deute mitjà per cada català de 24.843 euros. Aquesta xifra situa Catalunya molt per sobre de la mitjana estatal -19.390 euros- i la col·loca com a segona zona de l'Estat, al darrere de Madrid, que registra un deute mitjà per habitant de 33.309 euros. D'aquest volum, prop de 86.000 milions d'euros són crèdits en caixes, 70.000 en bancs i 1,6 milions en cooperatives. Per demarcacions catalanes, Barcelona capta el 80% de la totalitat dels préstecs, com no podia ser d'una altra manera pel seu pes econòmic i demogràfic. Segueixen, per volum contractat, Tarragona, Girona i Lleida. Pel que fa a nivell estatal, els crèdits amb bancs, caixes i cooperatives, superen els 792.000 milions d'euros a la finalització del primer trimestre del 2004. Després de Madrid i Catalunya, hi ha per ordre de volum contractat les Illes Balears, el País Basc, la Rioja i Navarra. Segons les últimes dades estadístiques publicades pel Banc d'Espanya, les llars i les empreses devien, a últims de març, 109.192 milions d'euros més que a la finalització del primer trimestre de l'any passat, quan els crèdits concedits per les entitats financeres arribaven als 682.839 milions d'euros. Aquestes xifres posen en relleu un creixement interanual del 15,99% en l'endeutament de les famílies i les empreses, que confirma, segons el Banc d'Espanya, l'acceleració de la càrrega econòmica dels residents a l'Estat espanyol.
Xifres a l'alça L'import dels crèdits hipotecaris que van concedir les entitats financeres en els tres primers mesos de l'any van ser de 48.055 milions d'euros, xifra que representa un creixement del 41% amb relació al primer trimestre del 2003, segons l'Institut Nacional d'Estadística. Entre els mesos de gener i març d'aquest any es van hipotecar a Espanya 406.945 finques, un 16,9% més que en el mateix període de l'exercici anterior. Les dades referides exclusivament al mes de març indiquen que el nombre de finques sobre les quals es va constituir una hipoteca va ser de 143.020, el 23,63% més que l'any abans, però l'import dels préstecs sol·licitats amb aquesta finalitat van créixer encara més, el 48,38%, fins a situar-se en 16.993 milions. Aquest fet va provocar que l'import mitjà pagat per les famílies per la seva hipoteca al mes de març se situés en 118.816 euros, el 20% més del que havien d'abonar en el mateix període del 2003. Del total de finques hipotecades, 138.839 (el 97%) van ser urbanes i van necessitar préstecs per un import de 16.124,20 milions d'euros, el 47% més que el mes de març de l'any passat.
EL PERIODICO 30.6.04
NOVES DADES DE L'INE SOBRE EL SECTOR IMMOBILIARI L'import de les hipoteques ha augmentat el 48,4% en un any
• El crèdit mitjà per finca va baixar el 2,6% de febrer a març i es va situar en 118.816 euros • Almeria i Girona registren el capital prestat per habitant més elevat
EL PERIÓDICO BARCELONA
La demanda de vivendes segueix molt forta a Espanya si es tenen en compte les últimes dades sobre hipoteques de l'Institut Nacional d'Estadística (INE): l'import d'aquests crèdits va augmentar el 48,4% al març respecte del mateix mes del 2003 i va arribar a la xifra de capital prestat de 16.993.024 euros (2.827 milions de pessetes). No obstant, tot i aquest fort augment, l'import mitjà per finca hipotecada ha començat a registrar un lleuger descens i al març es va situar en 118.816 euros (19,7 milions de pessetes), un 2,6% per sota de la xifra rècord de 122.013 euros a què es va arribar al febrer. Aquesta xifra pot indicar una certa contenció dels preus de les vivendes, però també pot ser deguda a una reducció de la superfície de les finques i vivendes hipotecades, i amb els mateixos preus o fins i tot més alts per metre quadrat. En tot cas, els 118.816 euros del préstec mitjà del març passat suposen un augment del 20% respecte del mateix mes de l'any passat. Un altre indicador de la fortalesa de la demanda és el nombre total de finques hipotecades al mes de març: 143.020, la xifra més alta des del gener del 2003, i que suposa un augment del 23,6% respecte al març del 2003. Aquest increment mensual és superior a l'acumulat del primer trimestre, cosa que indica que al març es va tornar a accelerar el ritme de peticions de crèdit, que s'havia frenat en els dos primers mesos.
99.290 VIVENDES Del total de finques hipotecades al març, el 97,1% són urbanes, i d'aquestes, el 71,5% són vivendes (99.290 unitats); el 25,8%, una altra mena de finques, i el 2,7% restant correspon a solars. Catalunya va ser la comunitat autònoma amb un nombre absolut de noves hipoteques per a vivendes més elevat (19.595), seguida d'Andalusia (17.596). No obstant, en la llista de províncies amb més finques hipotecades per cada 100.000 habitants, Almeria, amb 991, se situa la primera i Girona (789), la segona. Almeria també encapçala la classificació de la província amb més capital prestat per habitant, 1.143 euros, seguida de Màlaga, amb 953 euros. L'explicació en els dos casos és l'auge turístic i les segones residències.
LA VANGUARDIA 30.6.04
El importe de las hipotecas sube un 20%
LA VANGUARDIA - 30/06/2004 El importe medio de los créditos hipotecarios se situó en 118.816 euros en marzo, lo que supone un incremento del 20% en relación con el mismo mes del año anterior, pero en cambio es un 2,6% inferior a los 122.013 euros a que ascendía en febrero del 2004. Según las cifras del Instituto Nacional de Estadística (INE), en marzo se hipotecó un total de 143.020 fincas, lo que representa un incremento del 23,63% respecto al ejercicio precedente.
En marzo, el importe total del crédito hipotecario concedido por las entidades financieras se situó en 16.993,02 millones de euros, un 48,38% más que en igual periodo del 2003. De este importe, un 94,89% correspondió a fincas urbanas y el 5,11%, a fincas rústicas. Las cajas de ahorros mantuvieron el liderazgo en cuanto a crédito hipotecario concedido, con un 48,90% del total, frente al 42,17% de los bancos
Enviar mensaje
Sin conexión 
Dogc
Boe
Euro-lex 
