Adoro les certeses d'allò caminat

però tot allò previsible de la seva màgia fa baixar-me al risc. I el risc ets tu.



Viure ancorat és haver abandonat el camí, haver triat per destí la presó (potser d'ors) d'allò finit.





*



Adoro las certezas de lo andado

pero lo previsible de su magia hace apearme al riesgo. Y el riesgo eres tú.



Vivir anclado es haber abandonado el camino, haber escogido por destino la prisión (tal vez de oros) de lo finito.





www.francescpicas.com