Hola companys!

Suposo que esteu farts de rebre mails i més mails sobre la mani de dissabte
que ve en contra de la guerra a Iraq, quasi tants com sobre el Prestige (
aquests són insuperables en nombre! ;-).

Sabeu què?

Jo no hi creia gaire en la importància d'anar a una mani, pensava que un
punt més o un punt menys enmig de la multitud davant les càmeres de TV
tampoc no es nota.
Que, total, per caminar per Psg de Gràcia o Via Laietana, no s'aconsegueix
res, més val arremengar-se i posar-se a treballar en accions concretes que
en manifestacions estèrils per 2 minuts de telenotícies.
Que els polítics igualment passen de tot, i s'aprofiten de la mobilitazció.

I ara sabeu què crec?

Com vam saber que una part del poble americà no estava d'acord amb aquesta
guerra?

Com vam saber que la gent de les Terres de l'Ebre estaven en contra del
transvessament?

Com vam conèixer la tragèdia de les Madres de la Plaza de Mayo?

Com vam adonar-nos que som moltíssims els qui creiem que cal construir un
món més just i que cal treballar per un altre tipus de globalització?

Hi ha molts més exemples. I per què? És gràcies a les manifestacions que
ens adonem de les preocupacions o les injustícies dels altres.

I per tant,

Com pot saber aquella família irakiana que jo estic en contra que els
bombardegin la casa?

Com podem dir al món que aquesta guerra és en nom del petroli i els
interessos econòmics, i que no la recolzem?

Com sabrà el Sr Aznar que no hi ha res, res que justifiqui la matança de
nens, pares, mares, estudiants, botiguers, fusters,mestresses de casa,
mecànics, creients, no-creients, soldats,irquians o americans, ?


Segur que NO A LA GUERRA també beneficirà a algú, els interessos sempre
existeixen, però per principis, per identificació amb el poble iraquià, que
prou fotuts han estat tots aquests anys, per responsabilitat, si també et
cau la cara de vergonya cada vegada que qualsevol representant del gobierno
intenta justificar l'atac,

sortim al carrer,serem molts, molts, i que ens sentin, que tot el món ( i
sobretot els iraquians) sàpiguen que no som indiferents, que aquesta guerra
la volen només uns quants, que hi ha altres vies per posar fi al conflicte.
Quina educació ens estan donant que la solució és la guerra i no la pau?




Manifestació 15 de Febrer, dissabte, 17 h. Psg. Gràcia-Diagonal ( i arreu
d'Europa també!)