Cargando ...
Se ha producido un error al cargar el contenido.

Amor en la Residència d'avis

Expandir mensajes
  • Sam
    En Manuel és un vellet que té 95 anys i viu en un asil geriàtric. Totes les nits havent sopat, s aïlla en un sector apartat del jardí. Una nit, Na María,
    Mensaje 1 de 2 , 1 nov 2003
    Ver fuente
    • 0 archivo adjunto
      En Manuel és un vellet que té 95 anys i viu en un asil geriàtric.

      Totes les nits havent sopat, s'aïlla en un sector apartat del
      jardí.

      Una nit, Na María, de 87 anys, se li apropa. Comencen a xerrar i
      ell li diu a ella:

      - "¿Saps que és el que més enyoro dels meus temps passats?"

      - "¿Què?"

      - "¡el SEXE!"

      Na María exclama:

      - "¡Vell verd, però si no se't aixeca, ni encara que t'apuntés
      amb una pistola al teu cap!"

      - "Ja ho sé" va dir En Manuel, "però m'encantaria que una dona me
      la sostingués, encara que només fora per una estona"

      - "Bé, puc ajudar-te" va dir Na María; i unint el gest a la
      paraula, li baixa la cremallera, li treu suaument el membre i la
      hi manté en el palmell de la mà.

      Acorden trobar-se secretament en el jardí cada nit, on
      s'asseurien a xerrar una estona i na María la hi sostindria per
      una estona. Una nit, no obstant això, en Manelot no va aparèixer
      en el lloc convingut. Alarmada, la María va començar a buscar-lo
      per tots costats per a assegurar-se que estigués bé.

      Va Acabar per trobar-lo assegut a la vora de la piscina, al
      costat de la Paquita, una dolça velleta de 85 anys, qui estava
      sostenint-se-la.

      Furiosa, María el va increpar:

      - "Aquests homes, tots són iguals fins en la vellesa. ¿Què té la
      Paquita que jo no tingui?"

      En Manuel va somriure feliç i li va contestar:

      -"Parkinson..."
    • Josep Mª
      MOLT BÓ, MOLT BÓ !!!!!!!!!
      Mensaje 2 de 2 , 1 nov 2003
      Ver fuente
      • 0 archivo adjunto
        MOLT BÓ, MOLT BÓ !!!!!!!!!




        --- En ACUDITS@yahoogroups.com, "Sam" <sam_belluga@y...> escribió:
        > En Manuel és un vellet que té 95 anys i viu en un asil geriàtric.
        >
        > Totes les nits havent sopat, s'aïlla en un sector apartat del
        > jardí.
        >
        > Una nit, Na María, de 87 anys, se li apropa. Comencen a xerrar i
        > ell li diu a ella:
        >
        > - "¿Saps que és el que més enyoro dels meus temps passats?"
        >
        > - "¿Què?"
        >
        > - "¡el SEXE!"
        >
        > Na María exclama:
        >
        > - "¡Vell verd, però si no se't aixeca, ni encara que t'apuntés
        > amb una pistola al teu cap!"
        >
        > - "Ja ho sé" va dir En Manuel, "però m'encantaria que una dona me
        > la sostingués, encara que només fora per una estona"
        >
        > - "Bé, puc ajudar-te" va dir Na María; i unint el gest a la
        > paraula, li baixa la cremallera, li treu suaument el membre i la
        > hi manté en el palmell de la mà.
        >
        > Acorden trobar-se secretament en el jardí cada nit, on
        > s'asseurien a xerrar una estona i na María la hi sostindria per
        > una estona. Una nit, no obstant això, en Manelot no va aparèixer
        > en el lloc convingut. Alarmada, la María va començar a buscar-lo
        > per tots costats per a assegurar-se que estigués bé.
        >
        > Va Acabar per trobar-lo assegut a la vora de la piscina, al
        > costat de la Paquita, una dolça velleta de 85 anys, qui estava
        > sostenint-se-la.
        >
        > Furiosa, María el va increpar:
        >
        > - "Aquests homes, tots són iguals fins en la vellesa. ¿Què té la
        > Paquita que jo no tingui?"
        >
        > En Manuel va somriure feliç i li va contestar:
        >
        > -"Parkinson..."
      El mensaje se ha enviado correctamente y se entregará a los destinatarios en breve.